EMpod.cat

Bonus estadístic: Raó de versemblança

El concepte de raó de versemblança o “likelihood ratio” (LR), és una eina molt útil en el diagnòstic de malalties. S’utilitza per a convertir la probabilitat pretest d’una malaltia (la probabilitat de la malaltia abans de dur a terme la prova) en la probabilitat posttest (la probabilitat de la malaltia després de conèixer els resultats de la prova). Els valors de LR de cada prova ens ajuden a seleccionar la prova idònia en cada situació i a interpretar-ne els resultats per a prendre decisions clíniques òptimes.

Nomograma d'una raó de versemblança de 0,1. Ens porta d'una probabilitat pretest del 40% a una probabilitat posttest al voltant del 3% — La raó de versemblança negativa és útil per sota de 0,2. Fent servir el nomograma podem veure que en un pacient en què no estem segurs, una prova amb una LR- de 0,1 ens redueix la probabilitat que el pacient tingui la malaltia fins a percentatges d’un sol dígit.

Cada prova té dos LR, el LR+ i el LR-, i habitualment, només un d’aquests serà d’utilitat. Ambdós es poden calcular a partir d’una simple combinació de la sensibilitat i l’especificitat de la prova, o més fàcilment, consultant bibliografia o llocs web, p. ex. thennt.com. El LR+ indica quant (en quina magnitud) es fa més probable el diagnòstic d’una malaltia sospitada després d’un resultat positiu en una prova. Un LR+ > 5 comença a ser rellevant. El LR- indica quant (en quina magnitud) disminueix la probabilitat de la malaltia sospitada després d’un resultat negatiu en una prova. Un LR- <0,2 comença a ser rellevant.

Abans de demanar proves diagnòstiques cal pensar si la sospita diagnòstica és alta, baixa o moderada (probabilitat pretest), seleccionar la prova que disposi dels LR més útils per al cas concret i saber-ne calcular la probabilitat posttest, molt fàcil utilitzant qualsevol calculadora en línia existent, p. ex. aquesta de la Universitat de Chicago.

També podeu escoltar aquest episodi del pòdcast FOAMCast

Transcripció de l’àudio

Procediments en braç ipsilateral d’una mastectomia

Podcast: Play in new window | Download

Una situació en la qual ens trobem habitualment és la necessitat de realitzar algun procediment, com ara una venòclisi o una venipunció o fins i tot una presa de pressió arterial, a pacients a qui s’ha realitzat una mastectomia, especialment si se’ls ha fet una limfadenectomia o buidament ganglionar. Històricament, s’ha instruït a aquestes persones a evitar que aquests procediments es fessin en el braç del costat mastectomitzat, augmentant la dificultat en la seva atenció.

Senyal de prohibició amb un braç a l'interior, al costat un signe d'interrogació.

Per aquest Menys és Més ens referim a un informe de 2023 del Servei Navarrès de Salut Osasunbidea anomenat Seguridad de la realización de procedimientos médicos en la extremidad superior ipsilateral de pacientes con mastectomía i que s’alinea amb les iniciatives MAPAC Mejora de la adecuación de la práctica asistencial y clínica.

En aquest informe revisen la literatura existent, que no sembla mostrar relació entre la realització de procediments i l’aparició de limfedema en el braç afectat. Basant-se en la recollida de dades que han fet per elaborar aquest informe ens fan les següents recomanacions:

Tenir en compte l’opinió de la pacient, l’estat previ de l’extremitat i l’historial de complicacions
Prioritzar el braç contralateral si la mastectomia és unilateral, però fer servir el braç ipsilateral si el contralateral presenta dificultats. En el cas de mastectomies bilaterals és preferible fer servir qualsevol de les extremitats superiors abans que les inferiors
En absència de limfedema previ la punció del braç ipsilateral no comporta cap risc addicional i cal tranquil·litzar les pacients si s’escau.
Tenir especial cura en l’asèpsia i la realització del procediment

Per tant, ja sabeu, si és necessari podem fer servir el braç del costat mastectomitzat. Els autors d’aquest informe ens ho resumeixen en el següent algoritme de decisió

Transcripció de l’àudio

EMPod Cas 1

Podcast: Play in new window | Download

A l’EMPodCat comencem un nou tipus de contingut, els casos clínics. Pretenen ser una altra eina formativa, aquesta una mica més pràctica.

Un convidat ens planteja un cas clínic, del que no en sabem res, i que hem d’anar resolent. Són també els primers videopòdcasts que gravem, la versió àudio està més ben produïda, però li falta la presentació que ens acompanya.

Aquest primer cas ens el presenta en José Gracia, infermer de l’UCI coronària de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

La versió en vídeo la podeu trobar al nostre canal de YouTube. I la presentació que en José ha fet servir la teniu aquí.

Deixem aquí un parell d’electrocardiogrames que comentem

Electrocardiograma d'un pacient reanimat d'una aturada cardíaca

Electrocardiograma d'un pacient al cap de 15 minuts de ser reanimat d'una aturada cardíaca. Mostra una elevació de l'ST a cara inferior amb una inversió final de l'ona T. Imatge especular a cara lateral.

Transcripció de l’àudio