EMpodcat, el podcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvinguts a un nou episodi d'EMpodcat,
que com sabeu és un espai on conversem sobre urgències i emergències sanitàries
i això ho fem amb un equip multidisciplinari, multicèntric.
Per un costat tenim l'Albert Homs. Albert, hola, bon dia, què tal?
Hola, bon dia. Des de la Baixa Cerdanya avui un dia amb solet ben guapo.
On et podem trobar tu també a part de la Cerdanya? A les xarxes socials on estàs tu?
Tinc un blog que es diu emermedpirineus.cat i també estic a Twitter per aquesta mateixa adreça
i a Mastodont.cat també per aquí. I també aquí l'EMpodcat, oi?
Molt bé. I jo sóc en Xavi Basurto, que sóc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres.
També estem en urgències, estem a la USVA 606 i a través de les xarxes,
a través del blog que tenim d'Urgem.cat i a Twitter som @urgemcat.
I avui tenim un nou episodi que crec que és el número 22, si no m'equivoco, oi?
Que no, Albert? És el 22 aquest. I com sempre tenim diferents seccions en l'episodi
i tenim un tema central que l'Albert ens explicarà.
Avui volies parlar de l'i-gel. Ens volies fer una introducció
Què ens volies explicar sobre això, Albert?
No, introducció no. Al final ha resultat gairebé ser un compendi.
Home!
A veure si ho podré resumir.
Anava a dir, tindrem prou amb un sol episodi o...?
Sí, sí, sí. Va, sí.
Doncs, com sempre, sempre que tinc un tema ve publicat al meu lloc web.
De fet, està publicat d'aquest matí, el dia que gravem, però ve d'algun lloc.
En aquest cas ve de, si us en recordeu, de la recomanació que vaig fer l'episodi passat
del doctor australià en Cliff Reid, doctor del Sydney HEMS,
que va publicar un fil de Twitter en què parlava justament d'aquest estri.
I és un estri que el tenia amb molt bona consideració,
i aquest fil d'ell deia, compte, que també té les seves complicacions,
no és una panacea.
I vaig començar a mirar, dic, hòstia, això és més interessant del que em pensava,
i n'ha acabat sortint aquesta entrada i ara n'acabarà sortint aquest àudio.
Si comencem pel principi, l'i-gel és un dispositiu de gestió de la via aèria,
de maneig de la via aèria dels pacients.
Entra en una categoria dels dispositius supraglòtics.
Supraglòtic vol dir que està per sobre les cordes vocals.
Vol dir que no passarem un tub endotraqueal per sota les cordes,
que quan inflem el pneumotaponament aïllem la part baixa de la via aèria
de tota la part superior i per tant es disminueix el risc d'aspiració,
i alhora s'aïlla, és a dir, el gas que entra per dins del tub no fuga per enlloc.
Això és la idea dels dispositius infraglòtics.
Amb els supraglòtics el que fem, amb aquest dispositiu fem entrar el gas de l'exterior
directament cap a la glotis, cap a les cordes vocals, però no les arribem a travessar.
Llavors no fem un aïllament complet.
Per això la idea de supraglòtic et permet ventilar,
però no et garanteix una estanquitat de la via aèria.
Per tant, pots tenir fugues i pots tenir aspiracions.
Poques, però en pots tenir.
No hi ha una garantia que no pugui passar.
Dels dispositius supraglòtics el més conegut, el més antic,
és la mascareta laríngia, que no deixava de ser un tub,
com un tub d'un tub endotraqueal, és a dir, un conducte,
d'un centímetre i mig o d'un centímetre de diàmetre.
I a diferència del tub endotraqueal, que el que ja és,
abans d'arribar al final del tub hi ha aquest globus que s'infla
dins la tràquea per aïllar, el que teníem era al final
d'aquest tub, en la mascareta laríngia, teníem una mena de
pneumàtic en forma d'ou que s'inflava allà
i el que feia era una mena de segell.
Això és el que la mascareta laríngia de primera generació era això.
Diferents marques, diferents models, el que tu vulguis.
Llavors, en posterioritat van sortir els dispositius de segona generació,
com és el cas de l'i-gel, que a més a més de tenir aquest sistema
de segell, aquest sistema d'aïllament, tenien alguna forma
d'aspirar el contingut gàstric. En el cas de l'i-gel tenim un conducte
pel que pots fer baixar una sonda gàstrica i aspirar el contingut,
de manera que disminueixes el risc que hi hagi regurgitació
i, per tant, el risc d'aspiració.
Això és molt diferent del... Jo el que menys, el que estic acostumat
a fer servir alguna vegada és la Fast Trach. No té res a veure amb l'i-gel?
Té a veure en el sentit que és supraglòtic.
Supraglòtic, sí.
És primera generació amb l'afegit que és intubable,
que pots passar un tub per dins. Però és primera generació
perquè tu poses la Fast Trach, infles el pneumotaponament de la Fast Trach
i aïlles, perdó, aïlles, segelles. No arribes a aïllar perquè si vomita
anirà cap endavant i arribarà al pulmó. En el cas de la Fast Trach,
és una mascareta intubable, és una mascareta laríngia intubable.
En el cas de l'i-gel tenim que és una mascareta laríngia,
que no és intubable, ja en parlarem d'això, i que pots fer el drenatge
de contingut gàstric per el tub del costat. Després n'hi ha altres,
hi ha la Supreme, hi ha molts altres dispositius que també permeten
fer el mateix. La gran diferència de l'i-gel amb aquests altres dispositius
és que així com els altres dispositius tenen aquest pneumotaponament,
és a dir, és un globus que s'infla amb aire, l'i-gel no el té.
L'i-gel, el segell aquest el fa amb el tipus de material del que està fet
a l'extrem proximal de la sonda, és el que entra dins del pacient.
Intento descriure una miqueta com és aquest aparell, com és aquest dispositiu.
Evidentment a l'entrada trobareu les imatges corresponents i demès,
però intento escriure-ho una miqueta. Si anem de fora cap a dins,
tenim el nostre connector per enxufar-hi la bossa ambú,
o el respirador, el que correspongui.
Perdó, Albert, el respirador manual.
El respirador... Oh, i tant! Ostres, urgentmot del dia.
Primer urgentmot abans dels urgentsmots. Molt bé, m'agrada, m'agrada.
El respirador manual. Fantàstic.
D'això, si anem de distal a proximal, és a dir, de fora cap a dins,
tenim aquest connector, un parell de centímetres per sota aquest connector,
aquest dispositiu, en comptes de la mascareta laríngia tradicional,
que és aquest tub que arriba fins a baix a la, què n'hi podríem dir,
la mascareta, el que entra dins la glotis, aquest canvia la forma,
passa de ser un tub, diguéssim, circumferencial,
és a dir, un cilindre circumferencial, i passa a ser un cilindre així,
elipsoide, és a dir, en comptes de ser una circumferència,
és una mena d'ou, de forma d'ou, que s'estira cap avall.
Per què és així? Doncs perquè al costat d'aquest conducte nostre
on connectem la bossa de ventilació, ja hi ha el conducte,
però on passarà aquest tub gàstric que us comentava.
La part més distal d'aquest tub, perquè conté els dos conductes,
és rígida, no es pot deformar, i a més a més és forta,
de manera que impedeix que el pacient, un cop dins la cavitat bucal,
ho pugui mossegar, com per exemple passa amb els tubs endotraqueals,
si tens un pacient que no està prou sedat o prou relaxat,
pots trobar-te que et mossegui el tub i l'obstrueixi.
Aquí ja pot mossegar el que vulgui, que no l'obstruirà.
És totalment rígid, aquesta part.
Completament rígid.
Si anem baixant una miqueta més avall, té una forma similar,
però ja no és rígida, ja és més deformable,
que és la que ens quedaria per la part de darrere de la llengua.
Això és un tub que és més o menys recte, doncs clar, un cop posat,
quedarà la part que va a la glotis a 90 graus respecte al, més o menys,
respecte on connectaràs la bossa de ventilació, no?
Sí, sí.
Que és aquesta segona part del tub.
I a la part final, el que diguéssim ens fa de segell
per separar la glotis, per separar la larínge de l'esòfag,
aquesta part final, doncs, és el que us comentava,
que no té un globus neumàtic que es pugui inflar.
És d'un material així com viscós,
una certa textura gelatinosa.
La idea que hi ha és que aquest material,
la forma que té, ja de seguida encaixa molt bé dins de l'estructura anatòmica
i amb la temperatura aquest material acaba adaptant-se a la forma
i acaba segellant, és a dir, acaba ocupant tot l'espai
i acaba fent un segell.
Aquesta forma és més o menys una mena d'hexàgon,
que la meitat més baixa de l'hexàgon és una miqueta més allargada que l'altra.
Això és mirar la imatge.
En aquesta forma hexagonal és on el conducte de ventilació
ens projectarà l'aire cap a dins les cordes vocals
i cap a baix a la tràquea.
I a la part ja més llunyana d'aquest tub
hi surt aquest conducte gàstric per al qual passaríem la sonda
per aspirar contingut gàstric.
Entenc, per exemple, el nom d'i-gel,
el gel ve d'aquesta textura de la part final d'aquesta mascareta o no?
Deu ser per això, no? Interpreto o no?
M'imagino que sí.
Deu ser una textura així com de viscosa, gelatinosa, no?
Si el toques és com enganxós i a més a més el pots apretar,
és a dir, es pot deformar una miqueta, no és rígid, estrictament rígid.
Per cert, no ho he comentat al principi,
els senyors d'Intersurgical, que és el fabricant d'aquestes mascaretes,
no ens esponsoritzen.
De fet, no deuen saber ni que existim
i per tant no tenim cap conflicte d'interessos amb això.
Home, jo crec que gairebé t'ho puc garantitzar, que no ens coneixen.
Segur, segur que no.
El fabricant ven aquest dispositiu en dos formats.
Un format, diguem-ne anestèsia,
que bàsicament el que et ven és la mascareta, només la mascareta,
amb un suport perquè no es deformi.
Aquest format el ven per pràcticament totes les talles d'humans,
des de dos quilos fins als que facin falta, en diverses talles.
I després el ven també en un altre format que es diu Resus Pack,
que està pensat per als serveis d'emergència.
Aquest només en ven en tres talles d'adult
i aquest pack ve la mascareta dins el seu envàs de plàstic,
ve també un sobre de lubricant, que ja parlarem del lubricant,
ve la sonda gàstrica
i ve una corretja de roba per fixar aquesta mascareta en el seu lloc.
La mascareta Resus Pack, a diferència de la mascareta d'anestèsia,
té uns ganxos a la part distal, a la part que queda per fora de la boca,
té uns ganxos en els quals hi fixes aquesta corretja de roba
i llavors això queda fixat.
El dispositiu aquest té dues cares.
La cara, que podríem dir interna,
que per cara interna entendríem la que mira cap a laringe,
i la cara externa, que per entendre seria la que mira el paladar del pacient.
A la cara interna, aquesta mascareta Resus Pack,
on tenim el connector, li surt un tubet,
que ja explicarem de què va també això,
a la cara externa hi té el número de la talla en una ratlla.
Ja tenim més o menys clar aquestes mascaretes.
Hem dit tres talles d'adult pel Resus Pack
i moltes talles més per tot el de l'anestèsia.
Les tres talles d'adult, això vol dir que ja tenim talles.
No és un dispositiu que serveixi per a tothom el mateix.
I entenc que per nens en format de Resus Pack no existeix.
No, no existeix.
En el Resus Pack, o les talles d'anestèsia per a adults,
són les mateixes mascaretes, de fet.
Tenim tres talles
i la talla, el fabricant les distribueix per pes.
La talla 3, que té un suport de color groc,
o una anella de color groc,
aquests ganxos que us deia per posar les corretges,
per posar la cinta,
aquesta l'indica per a gent entre 30 i 60 quilos,
el que n'hi diu adults petits.
30 quilos és un adult molt petit.
La talla 4, que és la que té l'anella de color verd,
o el suport, en el cas d'anestèsia de color verd,
per evitar que es deformi,
aquest s'hauria d'utilitzar per a gent entre 50 i 90 quilos.
Si veieu, es cavalca una miqueta entre
entre la talla 3 i la 4, hi ha un cert cavalcament de pes.
I la talla 5 és a partir de 90 quilos.
Aquesta és pel codi de color és taronja.
Això ja són adults molt grans.
Amb la talla 4 gairebé faries la majoria de gent, no?
Entre 50 i 90 quilos.
Amb la talla 4, segons això, ja podríem fer.
Què passa?
Doncs que una cosa és el que diu el fabricant
i l'altra és el que diu la realitat.
I hi ha una certa evidència,
hi ha algun estudi que ho ha fet,
que el que ha acabat concloent és que
talla 4 per dones, talla 5 per homes.
I el resultat és una miqueta millor,
segurament entraríem ja en els valors estadístics de les coses,
fer servir la distribució que diu el fabricant
o fer servir aquesta.
4 dones, 5 homes.
Quedem-nos amb la idea que hi ha una distribució per pes
i compte,
quan parlem de pes, no estem parlant de pes real del pacient.
Aquí hauríem d'estar parlant d'una mena de pes ideal.
90 quilos per un paio que fa dos metres
és un pes més que raonable.
Però si en fa metre i mig,
els dos pesen 90 quilos,
però la seva via aèria no té la mateixa mida.
És una cosa que això del tema dels pesos sempre s'ha de tenir present.
Com que sóc un home senzill,
a mi m'agraden les coses fàcils,
dones 4, homes 5.
És un home petit,
posaré 4, però fàcil.
Aquí ja tenim clar, la talla ja està.
Fàcil, fàcil, aquest està molt senzill.
No hem de mirar pesos i tal.
Sabem la talla, ja tenim la nostra talla.
Al carro d'aturades del meu hospital,
doncs tenim un 4 i un 5.
Un cop ja sabem la talla,
com l'hem de fer funcionar?
De fet, potser abans de dir com l'hem de fer funcionar,
hauríem de tenir clar per què la farem servir.
Perquè jo molt ràpidament he passat dels dispositius supraglòtics,
per què serveixen aquests dispositius?
Doncs mira, potser el més senzill,
el que els nostres oients potser entendran millor és,
allà on faries servir un guedel,
pots fer servir això.
Et serveix per ventilar sense que es col·lapsi la via aèria,
que seria la mateixa idea que pel guedel,
i et serviria per mantenir una via aèria permeable
en malalt inconscient.
En malalt inconscient de bé pots tenir una via aèria permeable
si el poses en posició lateral de seguretat.
Per tant, aquí hauries de valorar fins a quin punt
t'interessa fer servir aquest dispositiu o no.
Si has de ventilar, és evident que necessites alguna cosa
que et garanteixi que la llengua no caurà enrere
i no obstruirà la via aèria.
Avantatge d'això, respecte al guedel,
que amb el guedel, a pesar de tenir la cànula,
tu has de manipular el cap del pacient
per garantir que ventiles adequadament.
Aquí, un cop tens això posat,
quan ventiles anirà cap on toca.
No hauràs d'estar manipulant el cap del pacient
per ventilar adequadament.
I una vegada has posat això, ja pots ventilar
i anirà on toqui.
Amb el guedel, et poses a ventilar
i ves a saber on anirà per allò.
Potser la llengua sí que no caurà enrere,
però és molt fàcil que et comencis a insuflar aire a l'estómac
i llavors tens una altra mena de problemes.
Ja sabem què és la mascareta,
sabem quines talles tenim, sabem on l'hem de fer servir,
com es posa aquesta mascareta, com es fa servir.
Detall important.
Aquesta s'ha de lubricar,
de fet, tot s'ha de lubricar perquè entri als puestos,
però aquesta s'ha de lubricar molt bé.
El fabricant  t'insisteix que l'has de lubricar
per totes les cares.
És a dir, la part de la mascareta,
la part d'aquesta que hem dit que va a la glotis,
s'ha de lubricar tots els costats.
El costat posterior, l'anterior, els laterals, el frontal.
I com que ho lubriques molt
per tot arreu, home, t'has d'assegurar que no et passis,
que no hi hagi massa lubricant fora de lloc.
Per tant, et diu, lubrica'l bé,
però que no hi hagi gotes de lubricant
que sobren, que pengen "por ahi".
Un cop ho tens lubricat, pots fer servir,
en el cas de la mascareta d'anestèsia,
el suport aquest que us deia per evitar que es deformi,
ja té un botonet en el qual poses el lubricant allà
i vas passejant la mascareta
i t'assegures que pràcticament no et sobra
lubricant enlloc. En el cas del Resus-Pack aquest,
tu agafes l'envàs de plàstic
de la mascareta, fots el lubricant
a dins l'envàs de plàstic i vas remenant per allà,
vas sucant la mascareta. L'envàs et serveix
per fer fàcil aquesta maniobra de lubricar.
Pots deixar la mascareta
lubricada allà dins l'envàs
a l'espera que la puguis posar.
Aquí no hem de
comprovar cap pneumotaponament, perquè no n'hi ha.
En aquesta fase de la preparació de la mascareta,
no hi ha pneumotaponament a comprovar.
Ja tens la mascareta lubricada, ja la tens a punt.
Et toca llavors preparar
el pacient. Què vol dir això
de preparar el pacient? Bé, el que anem a fer
és gestionar la via aèria d'aquest pacient, és anem a
resoldre un problema de via aèria que té aquest pacient,
però ens hem d'assegurar que el tenim
en condicions de poder-ho resoldre, això.
L'hem de preoxigenar tan bé com puguem.
Un dia parlarem de la preoxigenació, si voleu,
perquè també és un tema que dona
per molt, i l'hem de posicionar, al pacient
adequadament per poder-li
posar la mascareta. Perdó,
dispositiu supraglòtic, perquè ben bé mascareta
no és això. Aquesta posició
del pacient, això també donaria un dia,
estic veient que haurem de parlar un dia
de moltes coses de via aèria,
perquè hi ha masses coses aquí també.
Aquesta posició del pacient
té una posició ideal, que és
la posició de flexo-extensió, o sigui
una posició en què flexionem i extensionem alhora.
És una cosa així,
que dius, home, estem dient una cosa
i la contrària simultàniament.
A la meva entrada al blog veureu que hi ha un dibuixet
del doctor Chrimes,
em sembla que es diu, que és un
anestesista que també ja en parlarem algun dia, aquest senyor
també. Bàsicament el que vol dir és
que si us sona de la reanimació
neonatal, que us parlen
de la posició aquesta d'ensumar,
doncs vindria a ser una cosa així.
És a dir, això en anglès també
aniria en aquesta posició de "ear to
sternal notch", que bàsicament el que fas és
quedar en una línia paral·lela
on estigui repenjat el malalt,
entre el manubri esternal i la oïda.
Aquesta posició el que et permet
és moltes coses, entre les quals
queden molt ben alineats
totes les estructures de la via aèria, que en una forma
bastant recta, no es comprimeixen
entre elles. Tenim el pacient
en condicions, tenim la mascareta en condicions, doncs ja
podem anar-la a posar, aquesta mascareta.
Per tant, Albert, una pregunta.
Aquesta posició és recomanable, però tampoc
deu ser imprescindible, no?
De fet, no és imprescindible
un dels usos que tenen aquestes mascaretes,
aquests dispositius supraglòtics, és
poder-los posar en condicions
variades.
Està descrit posar-ho en
gent asseguda, per exemple dins d'un cotxe,
està descrit amb gent que s'extuben
quan els operen en prono,
aquestes operacions estranyes que es fan en prono,
hi ha hagut algun cas de gent que s'ha extubat
estant en prono, que això és un drama, perquè
a mitja operació, tens un tio en prono, com collons
ho fas? Doncs, goita, li casques una mascareta d'aquestes
des de sota, en malalts posicionats
de costat. S'ha provat de totes les maneres.
Clar, quina
és la millor? Aquesta.
Per tant, hauríem d'intentar portar
la que ens proporcionarà
més possibilitats d'èxit, però
certament es pot provar amb
qualsevol. El cas típic
pels que fem extrahospitalària, el cas típic
seria aquest, el que tens un tio dins del cotxe
que l'has de ventilar, depèn
de quines circumstàncies estigui atrapat aquest senyor,
ventilar de segons com és
infumable. Si no el pots
ficar per darrere, preguntar, és un drama.
Pots intentar posar una mascareta d'aquestes
i amb això pots anar aguantant fins
que estiguis en condicions de procedir al que toca.
Sí. Clar, jo pensava,
t'ho preguntava pel tema del malalt
traumàtic, que clar, si has de començar
a fer moltes maniobres amb les cervicals
i tal, doncs potser és més
complicat.
També, també.
 Si no és una posició necessària,
bueno, doncs suposo que
igual que fas la intubació orotraqueal, no?
Si no és traumàtic pots manipular una miqueta
i si és traumàtic, doncs clar, lògicament
s'ha d'anar molt més amb compte.
Correcte. Sí, sí, tens tota la raó.
 Per tant, jo t'hauria,
o sigui, el fet que sigui un malalt traumàtic
i pugui sospitar que té una lesió cervical,
no seria contraindicació
de fer servir aquesta, d'aquest i-gel, no?
No és cap contraindicació. Sí que et diria
que en aquest cas aquesta posició ideal,
doncs segurament no la podràs
aplicar perquè, com que manipularies
la columna cervical, doncs no tocaria.
Llavors hauries d'anar a una posició subòptima.
De totes maneres, ara quan parlem
de com fer-ho, ja veuràs que hi ha
una manera de resoldre, entre cometes,
aquesta situació que estàs comentant del malalt
traumàtic. Primer pas per posar
aquest dispositiu, obrir la boca.
Podem fer servir la tècnica aquesta del creuament de dits
que si ara estiguéssim en
vídeo, veuríeu que vaig fent amb els dits això
que amb el polze cap amunt mentre el creuo amb l'índex
cap avall, que és la forma que tenim típica
d'obrir les boques de la gent. Problema,
que si obres així també estàs prenent espai
per on després hauràs de posar la mascareta.
L'altre és simplement posar el dit
damunt del mentó i tires avall
i obres la boca.
Si ho fem amb dos operadors, que seria
ideal fer-ho amb dos operadors, el que fas
és, el que no té la mascareta a la mà,
el que fas és posar els polzes
damunt del mentó mentre amb
la resta de dits
aguantes el cap en posició neutra
i desplaces avall, amb els polzes tires avall
la mandíbula i obres la boca.
El que comentàvem del
malalt traumàtic,
doncs fem això, és a dir, l'ajudant
es posa agafant amb els polzes
damunt del mentó, els altres
dits aguantant el cap en posició neutra
i amb això obres la boca mentre
no bellugues el cap.
Doncs un cop ja tenim aquesta boca oberta, ara ja ens toca
posar la mascareta. Com amb totes les mascaretes laríngies
hem de tendir a buscar el paladar del pacient amb la mascareta
i evidentment el forat per on
sortirà l'aire cap a la laringe, el que ha de fer és estar mirant
cap a la llengua. Si fotem el forat
mirant cap al paladar
i el deixem mirant cap al paladar, doncs clar, quan entrarem
la mascareta al revés això serà un merder. No és
possible. És a dir, hem de tenir
al final de tota la maniobra, la mascareta
ha de quedar amb el forat de
ventilar, és a dir, el forat per on sortirà l'aire
que nosaltres entrarem des de fora amb la
amb la bossa de ventilació
ha d'estar mirant cap a la
glotis, cap a la laringe.
 De fet, el tub
té una forma així una mica
convexa, no?
 Sí, sí, és a dir, realment hi ha
una certa, per poc sentit comú
que hi posis ja veus que ha d'anar d'aquella manera
i no d'una altra.
Exacte. És com si
volguessis posar el tub de guedel al revés, saps?
Bé, però és que de fet el tub de guedel
et diuen que l'has de posar
mirant cap amunt i girar-lo després, oi?
Sí, però encara no et pot quedar pas
al revés de com ho hauries de posar.
 No, però estic segur que trobaríem algú capaç de fer-ho, eh?
Sí, sí.
Perquè sempre hi ha algú capaç de tot.
Doncs això tenim ja la...
estem entrant aquesta mascareta, anem a buscar
entrar-la pel paladar, anar rascant per darrere el paladar
vas entrant-la, aniràs
veient que vas seguint, arribarà un moment
què ja no podràs passar. Hi ha
una resistència que no podràs passar. Llavors ja
ha quedat ben posada. Compte amb això, el fabricant
insisteix que quan passes per
les amígdales hi ha una certa
resistència, que sí que
ets capaç de superar, que ho hauràs d'apretar una miqueta
i després ja superaràs, sí?
Us en recordeu que us he dit que la cara
posterior de la mascareta hi ha
el número de la talla i una ratlla? Doncs aquesta
ratlla negra, que és perpendicular al conducte
de la mascareta, aquesta ratlla negra és la que ens ha de quedar
més o menys a l'alçada de les dents
incisives dins la boca.
Si tu veus que tens quatre
dits fora, no has arribat.
D'acord?
Això que us he dit ara són les instruccions que dona
el fabricant per poder entrar
la mascareta. I com
passa amb tot, doncs hi ha
hagut gent que s'ho ha estat mirant, remirant i tornant
a mirar i sembla que si en comptes de fer això
que diu el fabricant, entrem
la mascareta girada 90 graus
en sentit antihorari
això vol dir mirant en aquest cas el forat
en comptes d'estar mirant cap a la
llengua estaria mirant cap a l'orella
esquerra, doncs
sembla que va millor. Tu entres aquí
fins que ja realment te la vas entrant en aquesta
forma així perpendicular
a la llengua i quan
ja arribes darrere la retrofaringe
doncs això, ell mateix ja et gira i et
posa pla. Si aneu
a la meva entrada al blog hi ha un vídeo que hi ha un
senyor savi que explica
això i ho demostra i demès.
Una cosa que diu el fabricant, l'altra és el que diu aquest estudi
realment facis el que facis, la taxa d'èxit és
molt gran. Sí que ens recomana el senyor
aquest savi del vídeo, una vegada
anem entrant i aquesta mascareta ja gairebé
està a lloc, ens pot ajudar molt l'elevació
mandibular. És a dir, si estàs...
parlàvem abans que un tio sol
apretant amb el dit el mentó obria la boca
doncs llavors pots aprofitar quan ja tens la mascareta
molt endins, aprofitar i pinçar
amb l'índex, pinçar i tirar
amunt la mandíbula
si tens els dos operadors que
parlàvem al principi, potser millor amb dos
doncs els dits aquests que tens al
costat de la cara agafen les barres de la mandíbula
i tiren cap amunt, perquè si tires
la mandíbula cap amunt acabes de fer una miqueta
més d'espai a darrere la retrofaringe
i llavors acabes d'entrar bé la mascareta
que quedi molt ben posadet la punta de la mascareta
a l'esòfag i tot quedi ben col·locadet
així també com que tirem amunt hi ha menys
risc que la mascareta
ens arrossegui la epi-gelotis i la plegui
la mascareta està dissenyada perquè això no passi
però com sempre a la vida, si ens
ho proposem la podem liar molt
Fins aquí ha quedat clar com s'havia de fer això?
Ha quedat clar. La mascareta
ben lubricada.
Sempre.
intentar anar per
pel paladar i fins que arribi
fins a la línia transversal
que hi ha marcat en la mascareta
que diu que ja estàs a l'alçada
de l'arcada dentària, no?
Correcte
Correcte, sí, sí. Si hem fet això
ja tenim la mascareta ben posada
que estigui ben posada no vol dir que serveixi
ara toca fer el següent, que és comprovar
si realment podem ventilar
Com es comprova? Doncs de les maneres que us han
explicat a tot arreu, a tots els cursos de suport vital
Ventiles i a veure si el tòrax
puja o baixa. Pots auscultar
a veure si entra o no entra aire
L'ideal, cony, la capnografia
Si tens capnògraf, mires el capnògraf
hi ha corbes de capnografia
cada vegada que exhala? estàs movent
aire de dins els pulmons cap a fora
Si això no passa tenim
un problema i és un problema d'aquests
que s'ha de donar resposta ràpid perquè justament
si posem això per poder-lo ventilar
i si no l'estem ventilant li estem fent una putada
Per tant, retirem tot i tornem a començar
És poc probable que passi
però pot passar.
Que ventilem bé, goita, doncs passem les
corretges aquestes que... passem la cinta aquesta de roba
fixem la mascareta i a partir d'aquí ja
el que toqui fer. Si estem en una reanimació
doncs el 30:2 el que toqui
Si s'ha de ventilar amb ventilació positiva
d'un respirador, doncs el que toqui
Si ens hem trobat que fracassàvem, que ja us dic
és poc habitual, de fet en diferents estudis
es parla que l'estimació d'èxit del primer intent
és entre el 85 i el 95%
Vol dir que la immensa majoria
d'i-gels que posarem, a la primera funcionaran
I aquests mateixos estudis
diuen que pràcticament s'arriba al 100%
al tercer intent
El fabricant diu que no ho facis, no ho provis
més de 3 vegades, això també és tenir-ho present
Clar, si sí 3 vegades
Evidentment totes aquestes coses
quan es diu de tornar-ho a provar
no es torna a provar igual que ho has fet la primera vegada
Si la primera vegada has fracassat
no repeteixis el que t'ha portat al fracàs
Canvia alguna cosa
O la talla, o lubrica més
o canvia la
la posició d'alguna cosa
Canvia l'operador, no sé, el que toqui
S'ha de fer algun canvi
Tu has dit abans
que això podria ser com un substitut
de ventilar amb el tub de guedel
El que passa és que ho veig
més entretingut
de posar aquest, no?
L'i-gel o no?
El tub de guedel en 3 segons
el tens posat i després
amb el respirador manual
vas ventilant
ja sé que no protegeixes la via aèria
ni res, però ventiles
En canvi això, mentre lubriques
no sé què, no sé quantos
és més lent
Algun d'aquests estudis
parla que es triga 5 segons a posar-ho
Clar, jo aquest 5 segons
a posar-ho
m'imagino que és des del moment
en què agafes la mascareta
preparada i la poses
El tub de guedel el portes a la butxaca
de l'armilla
o dins un cinturó que ja portes
a la cintura i pum pum
el poses, quan creus que el necessites
en 5 segons ja el tens posat
En canvi l'i-gel...
No et dic que no, però
compte amb aquestes previsions de temps
què fem amb aquestes...
Quan fem el nostre pensament mental
del que costa fer-ho... el que realment costa
Clar, tu pot
ser que posis un guedel
però és clar, si això no et resol
el problema de ventilar, has perdut un temps preciós aquí
Des que tu decideixes que
posaràs el guedel fins que el poses
potser encara hi ha un senyor fent unes compressions
toràciques si és una aturada cardíaca
i estàs uns segons esperant
Jo, per exemple, el tub de guedel
moltes vegades ja me'l trobo que
està posat perquè ja ha arribat
una Tango
prèviament i ja està ventilant
i ja tenen el tub de guedel
i després tu t'hi poses a instrumentalitzar
una miqueta més la via aèria
però ja em trobo moltes vegades el tub de guedel
o jo quan arribo no necessito obrir cap
bossa de via aèria perquè
jo ja porto un tub de guedel a la butxaca
per dir-ho d'alguna manera
En canvi, si m'haig d'esperar
que obri la bossa de la via aèria
i buscar l'i-gel i no sé què
abans no el tingui
posat a la boca el pacient
que ha passat un minut tranquil·lament
Serveis d'emergències
que han optat per aquesta
solució
per les reanimacions cardiopulmonars
Mira, just avui el grup de Telegram
que tenim, que tenim un grup de Telegram
no ho hem dit al principi, ja ho direm al final
quan he publicat això ja surt gent explicant coses
i es veu que el grup La Pau
la cooperativa aquesta d'ambulàncies de Badalona
que entre d'altres
llocs porta ara el
Servei d'Emergències Sanitàries, Transport Sanitari
d'Euskadi
estan fent un estudi pilot d'això
que al NHS
al Regne Unit ja fa molt temps
que les reanimacions
les fan amb i-gel, els paramèdics
els paramèdics no, els EMTs
els tècnics
que ells no porten la bossa de via aèria
però quan van al paro
doncs el seu sac on porten
la bossa de ventilació
ja hi porten l'i-gel
Sí, però jo ho entenc com
a substitut de la intubació orotraqueal
clàssica
Jo pel que he llegit aquí
estem parlant de la reanimació cardiopulmonar
què funciona la reanimació cardiopulmonar?
Compressions i tal
per tant comences per les compressions
i per la desfibril·lació i en el moment en què això
ho tens cobert, doncs quan ja has posat
els pegats i ja ho estàs cobrint
amb una sola persona, llavors l'altre va i munta la mascareta
Clar, depèn una miqueta com
com t'organitzis tu
la teva atenció, en aquest cas concret
de l'alturada cardiorespiratòria
que és una cosa que és, diguéssim, una coreografia
més o menys que pots entrenar i orquestrar
adequadament, doncs això serà més o menys
lent. Si això ho tens, el fons de la bossa
allà a tomar pel sac
a més a més la bossa darrere del cotxe
que no treus mai perquè és la de...
no et funcionarà igual de bé
És que jo ara ho entenc més com a
com a un
com un recurs en cas de que
la intubació orotraqueal clàssica
no, no... sigui dificultosa
i no tingui èxit, doncs després
o li poses una Fast Trach
o li poses el l'i-gel o algun recurs...
algun recurs, doncs
que sigui més fàcil i més segur
Clar, és una indicació
de la mascareta laríngia, dels dispositius supraglòtics
quan no pots intubar
no pots fer una intubació endotraqueal
llavors intentes ventilar amb un dispositiu supraglòtic
és una altra de les indicacions dels dispositius
supraglòtics, és el rescat
de l'altre. Aquí, jo
en el meu pensament, aquesta mascareta
és ideal per la reanimació del suport vital bàsic
és a dir, ara mateix jo agafaria, si fos per mi
a totes les bosses que porten
els ambús, les bàsiques, trauria els
guèdels i fotria això. Clar, evidentment
no traurem els guèdels perquè
després de tota la vida fer servir guèdels
a mi em treus també el guèdel i jo també
em sento una miqueta despullat
però ho tindria a la vora i evidentment
hauria d'estar entrenat a fer-ho servir
lubricar i tal és una miqueta lent
evidentment no seran els 5 segons
5 segons imagino que és obrir boca i fotre-ho a dins
jo quan ho he estat remenant amb un ninot
realment és molt ràpid, però tens la mascareta a punt
l'has de preparar primer.
Estàvem parlant
que no la podíem ficar a la primera
quan justament a la primera funciona i si no a la segona
també, ja gairebé segur que
l'hauràs pogut posar i podràs ventilar adequadament
que és la complicació
que potser per mi és la més important o la més perillosa
és aquesta, que la posis i no puguis ventilar
tens un merder important i has de
ser ràpid a detectar-ho que no funciona
i provar-ho de nou o canviar el que toqui
l'altra complicació que sí que és més habitual
complicació de tots els dispositius
supraglòtics és
les fugues. Clar, això no és
un segell tan ben segellat
com el del tub endotraqueal.
És probable que hi hagi fugues.
En aquest dispositiu, que a més a més no teniu
pneumotaponament, podríem pensar
que n'hi pot haver-hi més que en altres
dispositius.
Pel que expliquen els que l'han fet servir
alguna vegada és que necessita un cert
segons per acabar-se d'ubicar
entre que tu l'acabes de bellugar
i que la temperatura i demès
acabi agafant la forma, o sigui, fuga més
al principi que una miqueta més enllà.
Hi ha un estudi "por ahi" que han mesurat realment
quan fuga
i representa que a partir de 26 centímetres
d'aigua de mitjana, amb una desviació
estàndard de 8, és a dir, de 18 fins a
el que toqui, bueno, tampoc és 18, és igual
més o menys aquest número, 20 bastants
centímetres d'aigua, que això ja és una
pressió ja amb una certa entitat
és probable que fugui sempre.
Per sota d'aquí no acostuma a fugar.
Si ens fuga molt...
si fuga només una miqueta, goita, tira, ja està
si realment veus
que fuga molt, intentes
manipular la mascareta trobant la
posició ideal, la posició en què
fuga menys, i si tot i així segueix
fugant és que probablement has posat una mascareta més petita
del que tocava, llavors és quan
l'hauries de canviar per una de més gran
i finalment, posats
a buscar complicacions d'aquesta
i-gel, és el tema del...
de la regurgitació
o de... el mateix que tenen tots
els dispositius supraglòtics, és a dir, si el malalt vomita
se'n pot anar al pulmó.
Avantatges d'aquests de segona
generació, com que tenen un forat
el gas de l'estómac ja pot sortir pel forat
i si es regurgita, doncs el líquid
també pot sortir pel forat, de fet
hi ha algun cas d'aquests que
detecten que el malalt vomita
quan veuen que surt la porqueria pel forat.
Però la gràcia del forat no és
que et surti per aquí, la gràcia del forat és que tu puguis entrar
el tub per treure-ho.
El que us comentava abans quan us descrivia
la mascareta aquesta i-gel
i aquest conducte, és un conducte molt petit, passa
una sonda del 12, s'ha de lubricar
molt bé perquè si no, no passa.
El que et diuen de fer és agafar d'aquell sobre
de lubricant que teníem
en el resus pack que havíem fet servir per sucar
la mascareta, doncs poses una miqueta
bueno, una miqueta, el que puguis
el que càpiga, el poses a dins del forat
també n'hi podries posar la sonda i llavors entres la sonda
aspires tot el que puguis.
Cal fer-ho sempre?
Home, no cal fer-ho sempre, amb una
aturada cardiorespiratòria us recomanaria que ho féssiu
sempre, perquè si buides tot el contingut
de l'estómac, el que tenia el pacient més, el que se li
pugui haver donat mentre se'l ventilava amb el boca a boca
o amb el que sigui,
tota la pressió que puguis treure dins l'abdomen
és pressió que també trauràs dins del tòrax, per tant
hi haurà una millor
hemodinàmica del pacient mentre fas la reanimació
i a sobre, com que el buides
doncs hi ha menys risc que
regurgiti, per tant de broncoaspirar.
Salvetat de sempre,
en una aturada cardiorespiratòria
el que s'ha demostrat que funciona són les compressions
toràciques de qualitat i la desfibril·lació precoç
Si aspirar suposa dificultar
això, no ho facis
lo important és lo important
compressions toràciques de qualitat
i desfibril·lació precoç, això ho tens cobert
vés a buidar, si no
ho tens cobert, no ho facis
Per què el que buides és... pretens buidar
aire o contingut gàstric?, o sigui l'aire
o líquids o sòlids?
perquè per aquella sonda no crec que puguis aspirar
molta cosa, no?
Sòlids poc, aire molt, espero
i líquid el que hi hagi.
El que és més molest habitualment
és el gas, és l'aire
però, bueno, si també t'emportes líquid
mira, una cosa menys que hi ha
per preocupar-se. Sòlid, evidentment
si hi ha menjat espaguetis
és complicat
doncs l'espagueti no te l'emportaràs
bueno, no sé, potser si són d'aquests petits...
i la sonda aquesta representa que és
suficientment llarga per arribar a l'estómac, sí, no?
Sí, sí que ho és, sí, sí
Us en recordeu al principi quan us descrivia
el dispositiu? Us he dit que en el
connector, a l'extrem distal del connector
hi sortia un tubet
Ara que estàvem parlant de la reanimació cardiopulmonar
amb aquest dispositiu, justament aquest tubet
serveix per una de les coses que en el seu moment
va estar de moda, i que ara ja no se'n parla gaire
i no sé si tornarà, que és la oxigenació
apneica.
En el seu moment es va fer la hipòtesi de què
si nosaltres podíem proporcionar
oxigen a la via aèria
doncs el malalt s'anava oxigenant
independentment que es ventilés o no.
Els senyors que van dissenyar la i-gel aquesta
van dir, ep, aquí tenim negoci
i el que han fet és posar aquest conducte
en el qual tu connectes una tubuladura d'oxigen
connectada a l'ampolla, obres
l'ampolla i per aquí va entrant oxigen
independentment que ventilis o no. Evidentment
la connexió de la bossa de ventilació
ha d'estar oberta. Si estem fotent gas a pressió
i no surt per l'altra banda, la liaríem també
És una altra eina que hi ha
En el seu moment això tenia molta requesta
Ara jo diria que ha caigut en desús
si és que mai havia arribat a estar amb ús
això de l'oxigenació apneica
però tenim aquesta possibilitat si fem servir
la mascareta aquesta resus pack
I ja, bueno, ara de la mascareta ja
pràcticament ho hem dit tot
Quina mascareta triar, com preparar
la mascareta i el pacient, com es posa
com fer servir el conducte
gàstric per descomprimir estómac
Ara ja ben bé només ens queda
treure-la. Treure-la quan?
Bàsicament, si el pacient es mor la treus
Treure una cosa d'un que s'ha mort, la treus i ja està
no té més drama. Si no l'hem treta
perquè no s'ha mort, s'hauria de retirar
abans de quatre hores.
A diferència de les mascaretes laringes amb pneumotaponament
que sempre podies,  el cas de la Fast trach
que havies parlat abans, no?
És a dir, la Fast Trach, un cop has intubat per dins la Fast Trach
desinfles la Fast Trach i ja la trauràs
quan estiguis en condicions
Aquí no hi ha res a desinflar, això s'ha de treure
a quatre hores des del moment de la inserció
això és el que diu el fabricant
Quan la traurem?
Resulta que ho hem fet tan bé, el que sigui,
que el pacient es recupera
i comença a voler
escopir el dispositiu aquest doncs el traurem.
Evidentment, el traurem
si no el queixala
Si l'està queixalant, no tibarem amunt
el traurem quan estiguem en condicions de treure'l.
Com es treu? Simplement
aspires primer per treure tota la porqueria que hi hagi
dins la bucofaringe i demès i llavors vas retirant
suaument cap a fora fins que toqui
i un cop l'has tret, fas el que toqui
l'oxigen, el que correspongui.
A quiròfan és el que passarà
Li han posat la mascareta aquesta i demès
és el que passarà, però nosaltres que anem pel món
o ens venen condicions lamentables
aquest pacient no el reanimarem
tan bé com perquè no necessiti alguna cosa més.
El més habitual serà que haurem de recanviar això
per un tub endotraqueal.
Aquesta mascareta, a diferència de la Fast Trach que has comentat tu abans
aquesta no és intubable,
el fabricant no recomana
que es faci servir per passar-hi un tub
excepte si tens un broncoscopi
De fet, m'atreviria a dir
que per tots els dispositius supraglòtics
hi ha algú que ha fet servir
el dispositiu supraglòtic com a conducte
per entrar al broncoscopi i després
posar-hi un tub endotraqueal.
Aquesta també. A pesar que
el fabricant diu que no s'ha de fer servir
per posar un tub endotraqueal si no és amb un broncoscopi
hi ha la tira de gent
que ho ha fet servir per
posar tubos endotraqueals de totes les maneres
que us pugueu imaginar. En pacients de veritat
en maniquins, posant un tub
endotraqueal a cegues, fent servir
la i-gel per passar
una guia d'intubació, una frova.
Una d'aquestes guies llargues. Hi ha un cas
que van fer servir amb l'ecògraf
veient a veure si el tub entrava o no
ecografia de la via aèria, això també és un altre tema
a parlar algun dia. A pesar que
no s'hauria de fer, s'ha fet
servir. I resulta que hi ha algú que diu
que funciona no pas massa pitjor que la Fast Trach
que la Fast Trach sí que es pot fer servir
o sigui que aquestes coses
de l'evidència científica. És a dir
fabricant diu que no, la gent que
ho ha estudiat ho han fet de tot
i sembla que és pitjor que la Fast Trach
tot i que la Fast Trach tampoc és que tingui uns números
gaire espectaculars
amb això. I jo em sembla
que no tinc res més per explicar de l'i-gel.
A la meva entrada al blog hi ha
les imatges, hi ha el vídeo, hi ha el pòster
del fabricant que si tu tens
això, aquest pòster l'hauries de tenir
més o menys visible per
revisar-lo quan convingui.
I la meva esperança és que
això que ara és un producte ben estrany
que ben poques vegades l'hem vist fer servir,
les bàsiques sobretot,
els tècnics, la comencin a fer servir
amb una certa habilitat a veure si...
jo penso que hi notaríem diferència.
Jo penso que això que explicaves
Albert de canviar-la per
un tub endotraqueal, jo penso que
si l'has fet servir
i et ventila bé el malalt
i en mitja hora, una hora arribaràs al centre hospitalari
jo ja m'esperaria...
amb condicions més controlades
i més suport de personal
i tal, allà si
després s'ha d'anar a la UCI
o s'ha d'anar a quiròfan o el que sigui
després en condicions més ideals
es fa el recanvi, però si tu el tens ben ventilat
i per mitja hora
o una hora jo no me la jugaria
començar a remenar i començar
Jo tampoc, jo tampoc me la jugaria
a fer servir
tècniques estranyes
que el propi fabricant et diu que no facis servir
jo no me la jugaria.
Sí que el que faria seria avisar
i dir, escolta'm, senyors
de l'hospital patata
que vinc amb un tio que porta
i que la voldreu recanviar
si voleu anar avisant
a qui li correspongui per passar
el broncoscopi, si el tens
aquí la cosa es complica
quan entrem en aquestes dimensions desconegudes
del que et recomanen
de fer i et trobes amb el que pots fer
molts d'aquests ho justifiquen dient
que són de països que potser
no tenen el mateix nivell sanitari
que nosaltres, justifiquen dient que el broncoscopi
no estava disponible
el que tu vulguis
sempre hi ha una excusa que justifica aquest cas
concret que després es publica
perquè si no com justifiques
que no has fet cas del que et diu el fabricant
que has de fer, no? Va ser un desastre
aquest mateix de la intubació
aquest de la fast trach en prono
com ho expliquen? Que es va extubar
i un cop extubat què foto? Doncs vaig provar
de posar-li perquè lo altre era un drama
i hagués pogut ser
una catàstrofe i ho vaig salvar així
i llavors publiques.
 Jo personalment et puc dic que no l'he fet servir mai
juraria que
disponible no la tenim
ni a l'USVA ni a urgències.
 Jo t'haig de dir que
ninots a tots
i en totes les condicions possibles
en humans cap vegada
que és una de les coses divertides que passa amb això
que teòricament entrenem tant i ens hi fixem tant
és que després quan ho has d'aplicar a la realitat
o no ho tens o tires per
una altra banda que és la que has fet servir sempre
o no hi penses.
Per això també part d'aquesta entrada ve del fet
de dir, no, goita. Jo ho tinc, sé com es fa
servir. Ara quan tingui un pacient que ho necessiti...
Ho tens disponible?
el carro d'aturades de l'hospital
Ah sí?
L'ambulància evidentment no perquè
no és material de dotació, de moment
I això ho teniu en el carretó
d'aturades d'urgències
o a planta? O sigui els que teniu
en els carretons d'aturades de planta
i tot això també feu servir
això o no? O on ho teniu això?
No, no, no. Només els d'urgències
em consta que
a quiròfan tenim molts dispositius
i-gels també
no sé fins a quin punt els nostres anestesistes
prefereixen aquest o la mascareta
laríngia tradicional. Això mira, els hi preguntaré
a veure què els agrada més
Molt bé, molt interessant. Provarem
aviam si d'aquí un temps podem fer
una segona versió amb les nostres experiències ja.
Home, jo sabent que
aquests del grup La Pau ho estan provant
al País Basc
 a veure si algú... ja miraré de contactar amb ells
a veure que... que ens ho expliquin, a veure com els ha anat
aquest invent.
Val, doncs va Albert, continuem...
canviem de secció?
Doncs del menys és més, avui volia parlar
d'una altra recomanació
que fa l'Essencial, del Departament de
Salut, que ens explica
la no indicació
de forma sistemàtica
del tractament broncodilatador
en casos d'insuficiència
cardíaca congestiva
en els quals els pacients es presenten
amb dispnea, amb tos i amb sibilàncies
És a dir, molts pacients
que venen amb insuficiència cardíaca
congestiva a urgències, un dels
símptomes i de signes que podem
veure és que el pacient té
sibilàncies, té tos,
té dispnea, i una tendència
que tenim és que
de forma sistemàtica, com que tenen
sibilàncies, els hi posem tractament
broncodilatador, sigui
els beta-dos adrenèrgics
o l'ipratropi
perquè faci una broncodilatació i no tingui
aquestes sibilàncies. Doncs el mecanisme
que provoca aquesta
broncoconstricció és
diferent, que sigui per una causa respiratòria,
sigui una asma, sigui un EPOC,
que sigui per una insuficiència cardíaca
que és el que en diem una asma
cardíaca. El mecanisme fisiopatològic
és diferent. El de l'EPOC
i el de l'asma és una inflamació
i una contracció de la musculatura
de la via respiratòria
i per tant els broncodilatadors,
el salbutamol i l'ipratropi,
funcionen. En canvi,
les sibilàncies que veiem
en l'asma cardíaca,
això es provoca per un augment de la
hipertensió venosa pulmonar,
que fa una congestió pulmonar, i hi ha una
constricció reflexa de la via respiratòria
i fa sibilàncies també. Sibilàncies,
tos, dispnea, i això per més
broncodilatadors que li posis, no milloren.
Inclús hi ha alguns estudis
que diuen que provoques algun tipus
de cardiomiopatia,
augmentes el risc d'hospitalització
per arrítmies cardíaques, i no
sembla beneficiós, tot i que
molts pacients que venen tenen
de base EPOC i
asma, i consulta per una
insuficiència cardíaca aguda, però
sí que haurien d'intentar diferenciar
si la simptomatologia que té de dispnea,
tos i sibilàncies és
més per un problema d'una asma cardíaca
o és per la seva malaltia de base
d'EPOC i asma.
En cas que pensis
que sigui més per la causa de l'asma cardíaca,
no associar-hi
els broncodilatadors. I per tant
la recomanació final
de l'Essencial, perquè sí que ho veiem això,
veiem que entre un
15-20%
de tots els pacients que venen a urgències
per una insuficiència cardíaca congestiva i que
presenten sibilàncies, els hi posem
broncodilatadors, i moltes vegades de forma
simultània, salbutamol i
ipratropi. Per tant,
perquè no sigui aquest 20-i-pico percent
dels pacients que els hi posem aquest tractament,
doncs intentar diferenciar-ho una
miqueta si les sibilàncies són per
la seva malaltia de base, EPOC
o asma, o és per la malaltia aguda
de la insuficiència cardíaca
congestiva. Per tant, la
recomanació final de l'Essencial, que és del
desembre del 21,
és no fer servir de forma sistemàtica
tractament broncodilatador
en els casos de
insuficiència cardíaca congestiva,
que venen urgències i que presenten, doncs,
sibilàncies, dispnea i tos.
Molt bé. O sigui que
el ventolín cuidadín.
El ventolín cuidadín en
insuficiència cardíaca. Exacte.
Una altra entrada
de l'EMpodcat d'avui és parlar dels urgemmots.
No sé si, Albert,
tenies alguna... algun urgemmot
per comentar-nos?
Sí, tot i que no sé fins a quin punt
és urgemmot o ortografia.
Bueno, tot serveix.
Fa ja mesos vaig tenir un
pobre home, un senyor gran, que se li'n
va anar bastant la pilota.
Ja sabem que això no passa mai als hospitals,
que la gent gran a la nit, tots estan centradíssims.
I a urgències encara menys, no?
Exactament. La qüestió és que vaig anar a
escriure jo les meves notes
i vaig posar que el senyor tenia pensaments
delusoris.
Clar, i jo vaig posar,
pensant que delusori ve de... il·lusió,
amb ela geminada. Doncs no.
Deu ser de les poques coses que
en català no van amb ela geminada.
Delusió i delusori, la definició
és un engany que tens a la ment,
van sense ela geminada, és una ela simple.
Delusió.
Delusió.
Allò de amb il·lusió, doncs no, aquí no és
amb il·lusió, és sense
il·lusió, delusió, a seques. Ela simple.
Fantàstic. Molt bé, molt bé.
Doncs jo tenia...
havia fet un recull
d'estris, eines,
instruments i aparells
que podem, o fem servir
de fet, habitualment a urgències
i que de vegades
fem servir un terme que no és correcte
o de vegades en tenim algun altre que pot... que ja és correcte
però en tenim algun que és més recomanat
almenys pel TermCAT.
I en tinc bastants.
Jo ho dividiria en diversos episodis
i si vols avui en fem...
en nomeno 10 i el dia
següent en fem 10 més.
10? Mare de Déu. Sí que tens trastos.
Sí, sí, tenim...
O sigui, urgències en fem servir molts de trastos, eh?
Algun d'aquests ja... crec que
hi ha algun altre episodi, ja
l'hem comentat, però bé, jo penso
que són coses que de vegades si les sents repetir
diverses vegades és quan
les pots començar a integrar una miqueta.
Aviam, parlo del...
de l'abaixallengües
que és una forma més correcta
de parlar del depressor lingual.
Ja pots parlar de depressor lingual, però
si el TermCAT
et defineix com a forma preferida
l'abaixallengües, val? Per mirar unes amígdales,
per mirar si té alguna cos
estrany o el que sigui a
la hipofaringe, doncs l'abaixallengües
aquell bastonet de fusta
que no els agrada gens als nens, doncs allò.
Després, quan arribes a l'hospital
te'n vas a guardar les teves coses
i ho guardes dins el teu
armariet, que no és la taquilla
perquè la taquilla és on te vas a comprar
els bitllets pel tren, pel cinema, pel teatre
i tal, això és una taquilla. Però on te guardes
tu les teves coses personals,
sigui al gimnàs, sigui on sigui,
això és l'armariet. Després,
hi havia un altre que em sembla que el vas
proposar tu, que era el baiard.
Home, i tant, i tant.
En lloc de la camilla
i aquestes coses, doncs el baiard
que és similar
a la llitera,
però és com més per ús
extrahospitalari i una mica més
bàsic, que són dos vares
amb una lona entremig o
algun sistema entremig
de les dues vares, per agafar un malalt de
forma provisional i
a pes de braços,
portar-lo fins a una zona més estable,
una ambulància o sobre la llitera
més estable. Això és el baiard.
És bastant rústic, bastant rústic.
Sí.
Després, parlar de la bomba d'oxigen,
que moltes vegades diem la botella,
la bala, el tanc, la bombona...
Doncs no, és la bomba d'oxigen.
Mira, justament jo avui n'he parlat d'això
i malament veig.
Doncs hem de parlar de la bomba.
El braçal pneumàtic, per mirar
la tensió i aquestes coses,
doncs en el malalt, en el braç, li poses el braçal pneumàtic.
No és un braçalet ni un manguito
ni aquestes coses, aquesta crec que ja l'havíem dit.
Si
La cambra d'inhalació,
la cambra hiperbàrica, que moltes vegades diem
una càmera o no sé,
en diem d'altres formes, la forma correcta
seria la cambra. Una cambra d'inhalació,
una cambra hiperbàrica, no? Els malalts
amb intoxicació per fum
o accidents disbàrics,
doncs la cambra hiperbàrica.
Després, la gent gran, moltes vegades
els veuràs que fan servir caminadors.
De vegades en podem dir
carrutxes, però possiblement
les carrutxes n'haurien de parlar més
quan aquell estri que fan servir els nens
per començar a aprendre a caminar,
que els assentes a dins d'un aparell
que els aguanta una miqueta pels braços i ells fan servir
les cames i tal, però això seria més les carrutxes
i per la gent gran parlar dels caminadors.
Això de les carrutxes està prohibit a Canadà, eh?
Està prohibit? Ah, pels nens i això, sí?
Sí, sí, això és un estri
d'aquests diabòlics que...
Ah, sí? No els hi agrada? No ho tenen...
No, no, no. Hòstia, a Canadà
que tenen una cultura de seguretat infantil
terrorífica, ho van prohibir
perquè els nens es fotien daltabaix de les escales abans
que arribessin a parar-los.
O sigui, ho tenen
com un Essencial, no? Deuen tenir una
recomanació de l'Essencial canadenc que diu
no facis servir carrutxes amb els nens.
Exacte.
Només recordar
que és un terme que es fa servir en plural,
és a dir, una persona no fa servir un caminador,
sinó que són caminadors.
Després,
parlar del carretó, el carretó
de cures o el carretó d'aturada,
no és un carro o un no sé què,
és un carretó.
Segona que dic malament avui.
On te guardem això, on te guardem
l'i-gel i tot això, és el carretó
de cures o el carretó d'aturada.
Després, un dels
epis que de vegades ens posem,
que ens posem al cap, és un casquet.
No és un gorro. Si tu busques gorro
en el DIEC o en el...
en algun diccionari català,
no, però és un casquet.
I, per últim,
en malalts traumàtics
pots fer servir un collar ortopèdic
val, en lloc d'un collarí
o un collaret
o un collarí, no sé què, és un collar.
Un collar ortopèdic.
I ja està. El pròxim dia
en farem uns quants més
d'algunes eines, instruments
i alguns aparells que tot sovint
fem servir a urgències.
Molt bé, molt bé. Sempre surten
paraules interessants, eh? És divertit, això.
A mi m'agraden molt aquestes.
Sí, curioses. Són curioses.
I de fet, ens agrada tant aquesta secció
que el grup de telegram aquest que us comentava
de tant en tant en vaig posant alguna
així en plan juguesca, a veure la gent quines bestieses
diu i quines no diu
i demès, perquè és la gràcia de mirar d'enganyar, també.
Pel l'episodi passat, si us en recordeu,
us en vaig
proposar una. Bàsicament,
això que fem amb aquestes juguesques, llancem una definició
i després la gent ha de triar
alguna de les opcions que se li proposa.
La de la setmana passada
era l'aparició en l'aurícula
cardíaca de centres formadors
d'impulsos que proporcionen uns
300 estímuls per minut.
El nodo aurículo-ventricular
no pot conduir els impulsos amb la mateixa
rapidesa i la meitat
o la quarta part resten blocats en aquesta zona.
El diagnòstic és fet per electrocardiografia.
I donava quatre opcions.
El flúter auricular,
el batec auricular, l'aleteig
auricular o el fibriloflúter auricular.
No sé la gent què va pensar
però la resposta correcta és
aleteig auricular.
Que a sobre és molt maca aquesta paraula.
Va, però segurament
la majoria de la gent que ens segueix
ho devia contestar bé, no?
Home, doncs en l'enquesta que vam fer en el seu moment
aquí al grup de Telegram, perquè clar,
això podeu jugar. Si voleu saber la resposta
immediatament s'ha d'anar al grup de Telegram a jugar.
Doncs mira, un 60%
ho van dir bé.
Està bé, està bé.
Escolta'm, estàs fent una bona feina, eh?
La gent segueix.
Veus que bé?
Va, i si et sembla,
 llencem la juguesca per aquesta
setmana.
Va.
Vinga, la juguesca d'aquest episodi.
El mot que busquem es refereix a
la resposta immunitària per mitjà d'anticossos
que provoca l'alliberament massiu
de substàncies mediadores de la
reacció al·lèrgica, causant vasodilatació
i contracció de la musculatura llisa
afectant un o més òrgans
o sistemes. Si sou
oients habituals de l'EMpodcat
no us podeu equivocar amb això, eh?
Esteu avisats. Us dono
quatre opcions. La primera
és l'anafilaxi. La segona
és l'anafilàxia.
La tercera és la anafil·laxi
amb ela geminada,
aquest punt volat tan nostrat.
I l'última és l'anafil·làxia
també amb
el punt volat de l'ela geminada.
Com sempre, si voleu saber la resposta
al grup de Telegram
o us espereu a l'episodi que ve.
Molt bé, molt bé. Bé, doncs que vagin al Telegram, no?
I així ens ho sabran abans.
Vinga, va, passem a les recomanacions.
Mira, jo us vull recomanar un lloc web.
És un lloc web on de tant en tant
els que em seguiu al blog
haureu vist que de tant en tant publico
coses que són traduccions
d'altres llocs. I aquest és un dels
llocs web que gràcies a la seva llicència,
se'ls hi donen les gràcies també,
em permet traduir-ho
aquest lloc web es diu
Life in the Fast Lane.
La vida en el carril ràpid.
L'adreça és
l-i-t-f-l
lifeinthefastlane.com
És un lloc web
jo el trobo que molt gran, la veritat.
Hi ha molt contingut.
Jo el segueixo molt pel tema
de l'electrocardiografia. Tenen un compendi
de cures de malalt crític, també.
Tenen alguns pòdcasts, de més a més.
Tenen diferents seccions que publiquen sovint.
A mi m'agrada.
Té contingut força interessant
i si no sabeu amb què perdre el temps
a les properes hores, doncs hi podeu dedicar una estona
a veure quines coses
expliquen que no coneixíeu.
Creus que és més
d'UCI o més d'urgències
o d'extrahospitalària o de
tot una miqueta?
Jo crec que hi ha una miqueta
de tot. Em costaria dir que si
és més, tira més cap a una banda o cap a l'altra.
A mi m'agrada molt per l'electrocardiografia
però bueno, ja sabeu que jo tinc aquest
trastorn obsessiu-compulsiu.
Molt bé.
Doncs jo tenia...
Seguint l'episodi anterior
de l'EMpodcat, vaig
si no recordo malament, parlar
de l'Uptodate.
Tenien un recurs que són
uns gràfics, unes infografies
que t'ajudaven a, per exemple,
fer el diagnòstic diferencial
a través d'una infografia
d'infeccions víriques i bacterianes
de les vies respiratòries i
per exemple, del vertigen central i perifèric.
I eren unes ajudes
visuals en forma d'infografies
per fer aquestes
diferenciacions. Doncs hi havien dos
recursos més de l'Uptodate que m'agradaria
comentar i que
tothom sàpiga que existeixen
per si ho veieu
que us pot ser d'interès.
Lògicament, sembla que també
avui sembla que estiguem fent publicitat de
d'eines i de coses
de l'i-gel i de
l'Uptodate, però amb aquest
Uptodate també, igual que l'i-gel,
no tenim cap mena de
conflicte d'interès amb
aquestes marques. Però senzillament
és un recurs a l'Uptodate que si
no ho sabeu, hi teniu accés.
Si treballeu en un hospital
sigui públic o sigui a través del
SISCAT o a través d'atenció primària
hi tenim accés
i hi podeu accedir
a l'Uptodate
de forma molt fàcil. Si de cas, algun dia
posarem alguna forma, per qui
no sap com s'accedeix.
Però bé, en l'Uptodate
hi tenim dos recursos que
normalment no mirem però que
són d'utilitat i és un que es diu
What's new in Emergency
Medicine, que t'expliquen
les novetats,
articles interessants
dels últims sis mesos
que ells,
com que ells, cada tema
té una sèrie de gent que es dedica
a rastrejar
les bases de dades d'articles
aviam què surt de nou i
van actualitzant els
temes, doncs tenen
un apartat de novetats
perquè no hagis d'entrar a cada un dels temes
i veure què hi ha de nou, ja tenen un apartat
que diu novetats en urgències
i hi ha
diferents subapartats
de temes de trauma, temes de
pediatria, temes de reanimació i
allà pots veure quines novetats
hi han hagut
en els últims sis mesos sobre cada
un d'aquells temes
amb el qual és una forma molt
fàcil, doncs, si has d'actualitzar-te
en un tema, has de fer una sessió
o has de fer alguna cosa
doncs anar aquí i veure
què hi ha de nou sobre les
urgències que et sembli interessant
i és una forma fàcil de mantenir-te
actualitzat. I després
hi ha un altre apartat
que volia comentar que
parlen més de les
novetats però que ja són
actualitzacions que poden
realment canviar la pràctica
clínica assistencial
és a dir, no és que siguin novetats
allò de dir, bueno, si hi ha
aquest nou assaig clínic, hi ha una guia
de pràctica clínica, no, no, ja són
novetats que ells ja consideren
que això serà la forma
correcta de fer les coses
de forma ja una miqueta
establerta i definitiva
entre cometes perquè no hi ha res definitiu
però que són canvis que sembla
que hauríem de començar a aplicar a tothom
perquè això serà així.
Se'n diuen així,: Practice Changing Updates
i aquest no és només
d'urgències, evidentment,
sinó que ja hi ha entra de neumo,
de pediatria, d'urgències
evidentment també, de malalties infeccioses,
de psiquiatria, de nefro,
de cirurgia cardiovascular,
d'oncologia
i en aquests
a diferència del que us he dit abans
de les actualitzacions en urgències
que és cada sis mesos, aquests fan
una revisió anual
de temes que sembla
que hauríem de començar ja a posar en pràctica
perquè ja hi ha
prou evidència com per dir això no
sembla que hagi de canviar d'aquí a un any
i hagin de canviar les
recomanacions, sinó que són coses que ja són
bastant com definitives
entre cometes. També està bé
de tant en tant donar-li
un cop d'ull i veure què hi ha sobre el món de les urgències
en aquest cas
i per no desactualitzar-te
i estar
fent pràctiques
que sembla que ja les hauríem d'haver canviat per les noves.
Són dues formes, dues eines
que jo penso que són
i a més Uptodate
tens força garantia
que el que t'expliquin aquí està molt
filtrat i les recomanacions que
et donen tenen una base científica
bastant important
i és això que us volia recomanar
a l'episodi d'avui de l'EMpodcat.
Sí que haurem de fer això
de com entrar a l'Uptodate
els que suposadament hi tenim accés
perquè si no poca gent
pot pagar les quotes que demanen.
Això està clar.
Doncs si vols... en el pròxim
episodi de l'EMpodcat podem fer una
recomanació d'això
de com accedir a l'Uptodate
que és molt fàcil
i ho expliquem al pròxim dia i ja està.
Sí, sí. Escolta'm, ara que
dèiem això de les quotes de l'Uptodate
m'agradaria fer una desrecomanació.
D'una recomanació que havíem fet o què?
Sí, sí, sí. Si algú
se'n recorda fa no sé quins episodis
vaig parlar d'una aplicació que hi havia per mòbil que es deia
PM Cardio
que en principi pretenia ser
una aplicació que et donava indicacions
de cura de malalt
en base a l'electro que tenia.
Jo el feia servir bàsicament per digitalitzar
els electros. Tu feies una foto
de l'electro i llavors ell t'ho passava
és bestial, és a dir, tu tens un electro
d'aquests merdosos
el passes per aquí i et queda molt maco.
Sí, sí, jo l'he fet servir.
La qüestió és que aquests senyors
han passat de la fase beta i han aconseguit
ja l'aprovació de l'FDA
de la Federal Drug Administration
americana per poder
vendre el seu producte i per tant que
la gent pugui fer-lo servir per
guiar-se en el tractament dels malalts
en base al seu electro. La qüestió és que ells tenien...
han creat una aplicació
nova per fer-la servir
que val una burrada
i ara han estat un temps funcionant les dues
la qüestió és que ara ja la que fèiem servir tots,
l'educativa, deixarà de funcionar
en els propers setmanes o mesos
probablement setmanes o dies
i per tant aquesta recomanació que hi havia
de nens feu servir això per digitalitzar
els electros que són tan molons
doncs ja no es pot fer servir.
Doncs hauríem de buscar alguna altra perquè jo l'havia fet
servir alguna vegada i m'agradava perquè
tenies un electro i te'l baixava en format
pdf que era molt fàcil després de compartir
i de fer-ne coses i estava molt bé.
Sí, sí, hauríem de trobar-ho, això ho hem de trobar.
Ho buscarem.
Molt bé, Albert, doncs ja està bé que de vegades
fem de-recomanacions, coses
que es van...
que queden obsoletes o que desapareixen
doncs poder-les informar també.
Què més? Ens queda alguna cosa per més en aquest episodi?
Jo crec que no, no? Hem parlat de molt, eh?
Bé, ara et tocaria dir allò
que estem a totes les plataformes
d'Internet. Allò que hauríem de dir al principi
si ens en recordem ho diem al final
que estem a totes les
plataformes de pòdcast que hi ha
por ahi i si no hi sou ens ho dieu que ens hi posarem
que tenim Instagram
que tenim Twitter
que tenim el canal de Telegram
molt interessant el canal de Telegram
que hi ha hagut molta gent que ha intentat entrar
però quan... el canal de Telegram per evitar
que se'ns hi entri gent
enviant-nos porqueries
l'estafa del príncep nigerià
vendre'ns criptomonedes o...
jo què sé. Quan
voleu entrar us demana que complimenteu
una petita prova que bàsicament és una
és una... un càlcul aritmètic
d'una suma, no ha de ser difícil
però hi ha hagut vària gent que ha provat d'entrar
ha apretat el botó i s'ha oblidat de després
fer el... la comprovació
amb aquest càlcul aritmètic i llavors no han pogut entrar
Si voleu entrar no hi ha cap problema
però ei, només cal que feu...
que respongueu això i ja està
Molt bé, molt bé. I tenim
amb el grup de Telegram aquest ja som uns quants
no? No sé si quants...
Sí, la cinquantena
Fantàstic. Molt bé, molt bé
Val, doncs ho deixem per aquí Albert, fins al proper episodi.
Fins al proper episodi
Vinga, adeu siau!