El pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Hola, benvingudes a un nou episodi de l'EMpodcat,
el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Aquest pòdcast el produïm en Xavi Basurto, des de l'Empordà.
Hola, bon dia, Xavi.
Hola, bon dia.
Sí, des d'aquí... des de Figueres, al costat de l'Hospital de Figueres.
Aquí fem l'EMpodcat gironí.
Ben tocat per la tramuntana, quan en fa.
En Xavi té un blog que és urgem.cat,
i @urgemcat a diferents xarxes socials.
I l'Albert Homs, des de Cerdanya,
que et trobarem què? a emermedpirineus,
@emermedpirineus, que és l'àlies de la conta de Twitter, no?
Del compte de Twitter, d'emermedpirineus.cat, o .eu, el blog.
I @emermedpirineus@mastodon.cat,
que no em canso de promoure aquesta xarxa social descentralitzada,
que si no hi sou us esteu perdent coses interessants.
I per avui, en aquest episodi 23, tenim un tema de rabiosa actualitat.
Rabiosa perquè fa poc que sembla que s'ha publicat una actualització del
Codi IAM, del SEM de Catalunya.
Dic sembla perquè està circulant un tríptic,
que en el moment que estem gravant això no acabo de tenir jo clar
si això és oficial del tot o no, però tots ho estem assumint com a tal
i està circulant un tríptic, com n'han circulat diversos abans,
que eren esborranys i aquest sembla que no, aquest sembla que és el de veritat.
I en Xavi s'ha preparat per una xerrada que va haver de fer,
i ara també per parlar-ne en aquest episodi,
s'ha preparat l'explicació al voltant d'aquesta actualització
del Codi IAM de Catalunya, que tenint en compte
que la versió anterior era del 2014, crec que ja tocava actualitzar.
Vinga Xavi, quan vulguis.
La veritat és que suposem que serà una versió bastant definitiva,
perquè almenys a nosaltres el tríptic ens ha arribat per vies oficials,
però sobta que després entres a l'àgora o entres a la pàgina web del SEM
i la veritat és que no l'he sabut trobar publicat de forma oficial.
La qüestió és que a nosaltres, almenys a nivell professional, assistencial,
a mi m'han assegurat que ja era el tríptic,
per tant les recomanacions que havíem de fer a partir de ja
en el Codi IAM a Catalunya.
Hi ha algunes novetats, algunes coses diferents,
que aprofitant que vam fer una sessió a l'hospital per recordar-les,
doncs ho fem aquí a l'EMpodcat i així se'n pot fer una miqueta més de difusió.
Si d'aquí quatre dies surt un altre tríptic,
doncs, no sé, en farem una petita ressenya.
Com ho vols fer això, Xavi?
Ho fem per ordre algorítmic, temporal, cronològic o ho fem per novetats?
Què prefereixes?
Jo us explicaria com l'ordre normal cronològic que tenim un Codi IAM
i explicant bàsicament, no ho explicaré tot, però explicaré més aviat les novetats
o les diferències que hi ha amb el previ.
Si vols, faig una petita introducció perquè amb el tema aquest del Codi IAM,
això, com sabeu, ve d'una instrucció del 2009 del CatSalut.
Una instrucció vol dir que a partir del CatSalut, la Generalitat,
se'n van adonar que abans del 2009 a Catalunya
estàvem per sota de la mitjana espanyola d'angioplàsties
o de tractaments de rescat de reperfusió en casos d'infart agut de miocardi
amb elevació de l'ST.
Estàvem per sota de la mitjana espanyola.
I, clar, van dir que això no podia ser.
I aleshores es van organitzar i van fer tot un pla perquè els infarts d'agut de miocardi
amb elevació de l'ST realment tinguessin més accés a tècniques de reperfusió,
sigui per fibrinòlisi o sigui a través d'angioplàstia.
I van fer una instrucció, que és unes recomanacions,
però d'obligada compliment a tots els proveïdors assistencials del CatSalut.
Per tant, tothom que té un contracte amb el CatSalut,
a partir del 2009 havien de seguir la instrucció aquesta del Codi IAM.
La instrucció és del 2009, el 2010 es va posar en pràctica
i el 2017 es va fer una actualització,
arrel que el 2017 les guies europees de cardiologia van actualitzar la guia de pràctica clínica
en l'infart d'agut de miocardi amb elevació de l'ST.
Per sorpresa meva, les guies o el protocol que fèiem servir fins a dia d'ahir del SEM
fèiem servir un tríptic del 2014 abans d'aquesta actualització del 2017.
Ja portem gairebé nou anys i les recomanacions almenys així oficials no havien canviat
tot i que el 2017, ja fa 5-6 anys, s'havien publicat les guies i la instrucció s'havia modificat.
Sort que arriba ara un canvi, però crec que arriba bastant tard.
De fet, la guia europea de cardiologia és del 2012, després va ser l'actualització del 2017
i si seguim aquests 5 o 6 anys, suposo que el 2023-2024
deu estar a punt de sortir les següents recomanacions d'elevació de l'ST, de l'infart.
No sé si ja gairebé, amb aquest nou tríptic ja gairebé, o potser anem una miqueta tard.
En el 2017 ja parlàvem de totes aquestes novetats que tenim en el codi IAM ara del SEM, que ara les veurem.
Només recordar que en el 2017, a la instrucció del CatSalut, ja parlava que els criteris d'activació
eren uns criteris clínics i uns criteris electrocardiogràfics.
És a dir, ja parlaven que el pacient havia de tindre un dolor toràcic o altres símptomes compatibles, sense dolor.
Parlàvem del pacient amb mort sobtada recuperada, amb dispnea, amb mal estat general, pacients diabètics,
o sospita clínica per part de l'equip assistencial.
Havia de ser una clínica de més de 30 minuts de duració i menys de 12
i una absència de malalties terminals o de comorbiditat greu.
Això és el que diu la instrucció del CatSalut, això és el que s'ha de fer.
Hi havia uns criteris electrocardiogràfics ja el 2017, que són els típics que sempre fem servir, els aixecaments de l'ST,
però a més a més ja parlava dels bloqueig de branca esquerra amb uns criteris compatibles amb síndrome coronari agut,
que no eren el bloqueig de branca esquerra de novo, de nova aparició,
sinó que ja el 2017 ja parlaven dels criteris d'Sgarbossa modificats.
Parla del síndrome de Wellens i parla també de la sospita d'afectació del tronc comú,
que és quan hi ha el descens de l'ST a moltes derivacions i elevació de l'ST a VR.
Tot això ja en parla la instrucció, però el tríptic del SEM del 2014 no en parla, no en parla fins ara el 2023.
Aleshores, bé, feta aquesta petita introducció, coses noves del nou tríptic.
Aquí parlen, ara sí, que el pacient ha de tindre un dolor toràcic suggestiu de síndrome coronari agut, excepte
que amb dones, amb diabètics i gent gran, valorem
si és un infart o no, o si és una clínica de síndrome coronari agut, sense dolor.
Ja ho posen explícitament, que tinguis en compte aquests grups de població.
Què més? Si compleix els criteris electrocardiogràfics, que després revisarem,
actives el codi IAM.
Que no els compleix, hi ha una novetat.
Xavi, em voldria fer un incís. Quan parles dels criteris electrocardiogràfics,
implica que hem de tenir fet un electro i mirar un electro.
I aquí insisteixen molt en quelcom que ens hi hauríem de posar seriosament,
que és aconseguir fer això en menys de 10 minuts.
Perquè 10 minuts, especialment, imagineu-vos 10 minuts des que entren per la porta.
Tenim temps de triatge escandalosos a la majoria dels nostres centres.
Imagina't que hem d'aconseguir fer un electro. Aquests 10 minuts pot ser difícil d'aconseguir.
Sí, i més. Has de tenir en compte que hi ha grups, diversos grups de població,
que no tenen per què vindre amb un dolor toràcic.
vull dir que has d'estar molt alerta i fer molts electros, que molts siguin normals,
perquè de tant en tant n'hi hagi algú que no sigui normal.
I que algú que se'l sàpiga mirar i que no només es fixi en les elevacions de l'ST.
Perquè si abans ja ens havíem de fixar-hi amb electros compatibles amb oclusions miocàrdiques o coronàries
que no eren elevacions de l'ST, ara ja és que ho tenim obligatori fixar-nos-hi.
La sort és que aquí, com que això és el codi IAM del SEM, implica que qui fa l'electro seria el SEM.
No, però pensa que, pel que he vist, el SEM gestiona com una tercera part de tots els codis IAMs que es fan a Catalunya.
Hi ha molts codis IAMs que són gent que acudeixen a un hospital per als seus mitjans,
un hospital que té capacitat de fer hemodinàmica i tal, i hi ha molts codis IAMs que el SEM no veu.
Aleshores, el protocol, el tríptic aquest, te diu que si no compleix els criteris electrocardiogràfics
potser que tingui criteris de síndrome coronari agut sense elevació de l'ST però que siguin de molt alt risc.
I aquests molt alt risc, si els té, també l'has de portar directament a un hospital amb capacitat d'angioplàstia en menys de 24 hores.
I aquests quins malalts són? Són els que no tenen elevació de l'ST però tenen una clínica d'IAM
i estan inestables hemodinàmicament, estan xocats o tenen un dolor toràcic que és recurrent,
que li poses mòrfic i nitros i no millora i tenen arrítmies potencialment mortals,
digues-li, taquicàrdies ventriculars, complicacions mecàniques de l'IAM,
tenen insuficiència cardíaca, estan amb edema agut de pulmó o tenen elevacions transitòries de l'ST.
Doncs en tots aquests casos no compleix els criteris de codi IAM però l'has de portar a un hospital amb capacitat d'angioplàstia.
Això és un punt que trobo molt interessant i de fet si n'hagués de destacar un,
a pesar del meu amor pels criteris electrocardiogràfics que no són elevació de l'ST per detectar els infarts a punts de miocardi,
jo destacaria aquest, directe a un hospital on fan angioplàsties.
Em genera el dubte, em queda el dubte de què faran els intervencionistes
quan els arribin tots aquests síndromes coronaris aguts sense evidència electrocardiogràfica d'infart,
què faran amb ells? Això pot ser interessant de veure.
Què farà qui?
Què faran els intervencionistes? és a dir...
Res. Res immediatament.
Ho dic perquè si recordeu de quan l'any passat, no sé si va ser el quart o cinquè episodi,
vam gravar sobre allò del manifest d'IMAO, de l'infart agut de miocardi oclusiu,
ja hi ha les guies de síndrome coronari agut sense elevació de l'ST,
el fet que s'ha de fer un cateterisme urgent a tot síndrome coronari agut sense elevació de l'ST en més de dues hores sense resolució de símptomes,
i això ja està estudiadíssim, que això no està passant, a pesar que surt a les guies.
Aquí estem dient que és la part per mi important, el portarem a un lloc on l'hi puguin fer.
Això està collonut, és fantàstic, és el primer pas.
Em queda el dubte de què passarà.
Quan d'aquí uns anys avaluem com ha anat aquesta nova versió del codi IAM,
quants d'aquests síndromes coronaris aguts sense elevació de l'ST, aquest nom que no m'agrada gens,
han passat per angioplàstica i quants no?
Això pot ser una feina interessant a fer d'aquí uns quants anys a estudiar.
Clar, això... Aquests pacients entraran sense l'etiqueta de codi IAM.
D'entrada dubto que el vegi l'hemodinamista, el veurà el metge d'urgències,
o si l'ha vist el cardiòleg, baixarà el cardiòleg.
Però interpreto jo que si el portes, i és una persona que el portes perquè té uns símptomes
que semblen que són coronaris, i a més a més fa salves de taquicàrdia ventricular de 10 segons,
home, no sé si el donaran d'alta sense fer-li un cateterisme, no?
O està amb edema agut de pulmó, o està xocat.
Home, sense fer-li segur que no. La qüestió és si li faran en un temps adequat...
Bé, menys de 24 hores.
Clar, que és un temps adequat per algunes coses i absolutament lamentable si està tapat.
Sí, sí, sí. Sí, sí, no, no, clar.
Ja ho veurem. Això pot ser una cosa interessant estudiar d'aquí un temps,
a veure com ha anat evolucionant això.
Mira, a veure si ho publiquen alguna cosa i ens n'enterem.
Va, continuem. Un cop tenim clar que és un codi IAM, després hi ha diferents estratègies de reperfusió.
Si estàs a menys de 90 minuts d'arribada a la porta de l'hospital on te li poden fer una angioplàstia,
doncs cap allà que vas a fer l'angioplàstia.
Si estàs a més de 90 minuts, després et diuen que facis una fibrinòlisi prehospitalària.
Hi ha un marge de temps entre els 90 i els 120 minuts que diu el SEM, individualitza.
I aquests 90 minuts compten a partir de quan?
90 minuts és electro, des que li fas l'electro fins que arribes a l'hospital.
De l'electro fins que arribes a l'hospital. Entenem arribar de l'hospital, passar la porta de l'hospital,
no necessàrIAMent arribar a la taula d'hemodinàmica.
Sí, és arribar a l'hospital on es pot fer angioplàstia.
Són 90 minuts que veus el pacient a dins del domicili o al CAP,
ho veus molt clar, el monitores, poses el tractament,
puges a l'ambulància i te'n vas corrents cap a l'hospital i arribes a l'hospital.
En principi, a no ser que estiguis...
Nosaltres a algun lloc de l'Empordà poder arribaríem just, però...
a no ser que es compliqui molt la sortida,
que es pot complicar si el malalt està xungo i costa de sortir del domicili i tot això,
pots tardar una hora i mitja.
En canvi, en el meu territori, nosaltres estarem en aquest...
En el meu cas concret, estarem entre els 90 i 120 minuts.
Altres territoris del Pirineu estaran a més d'aquests 120 minuts.
A nosaltres, en el meu cas particular, ens han resolt un dels grans dubtes que tenia,
que és què fèiem, perquè aquests 90 minuts estem entre aquests 90 i 120 nosaltres.
Ara ens l'han resolt, els baixarem a tots segur,
perquè ja no hi ha cap cardiòleg que se'n recordi de què és això de la fibrinòlisi.
Els que ens sembla que han donat pel sac són els que estan més lluny,
que com que estaven a més de 90 segur, i fins ara hi ha fibrinòlisi,
ara, clar, ara ja són 120.
Veurem, a veure com els hi va, ja ens ho explicaran.
Aleshores, què més? Els criteris que deies, Albert,
els criteris d'activació del codi, hi ha criteris electrocardiogràfics.
Hi han els clínics...
Ah, sí, sí, vinga, vinga, que això m'agrada.
Hi han els clínics, que ja els hem dit abans, que són els que defineix el CatSalut,
i el SEM ara s'ha posat una miqueta més en sèrio
a complir els criteris electrocardiogràfics.
El de sempre és l'elevació de l'ST de com a mínim un mil·límetre
a dues derivacions que siguin contínues, excepte a V2 i V3.
En aquestes, això és novetat, aquí t'especifica que no n'hi ha prou amb un mil·límetre,
sinó que en les dones ha de ser de més de un i mig,
i amb els homes depèn de l'edat.
Si ets un home de més de 40 anys, l'ST ha de ser de més de dos mil·límetres,
i si ets jove de menys de 40, s'ha d'elevar una miqueta més i és dos i mig.
Això us recomanaria... Fem autobombo. D'això n'hem parlat l'episodi número 16.
En concret, aquest és l'episodi número 16. El 4, el 16..., escolta'm, sembla que això dels infarts ens agrada en aquesta casa.
Haurem de posar uns enllaços i que vagin passant d'una conversa a l'altra.
Al final aquest durarà hores, això.
Què més? Parla dels criteris quan sospites que hi hagi un tronc comú,
una descendent anterior, una malaltia de tres vasos,
que és quan veus un descens de l'ST de almenys un mil·límetre a vuit derivacions.
I normalment amb això veus una elevació de l'ST a VR,
o, el SEM no ho diu, però si mires les guies poses que hi ha una elevació de ST a VR,
i/o a V1, a la precordial, a la V1.
Després, te recomanen que també quan vegis una descens de l'ST de mig mil·límetre entre V1, V2, V3,
doncs pensar que és un infart posterior.
I aleshores, per confirmar-ho, es recomana que facis unes derivacions posteriors,
que són de V7, V8 i V9.
Això de les derivacions posteriors és sempre un rotllo quan has de marcar els electros després.
Recomanació a tothom que hi fa electros,
quan feu un electro que no sigui estàndard, marqueu tant com pugueu que no és estàndard,
perquè si no després és un drama saber si allò que veus és el número real o és una altra cosa.
Ja no us dic res quan el registre és electrònic, llavors ja és pràcticament impossible.
Ho has de marcar-ho sobre amb un retolador, no?
Sí, però després això queda gravat amb algun registre electrònic
i com collons el que està mirant el registre electrònic sap que allò és V7, V8, V9.
No és senzill.
Això, recomanació, marqueu-ho bé, assegureu-vos que s'entén que és V7, V8, V9,
perquè si no serà un sidral.
Això és el posterior. Després, en casos que vegis que electrocardiogràficament
sembli un infart inferior, amb elevació de l'ST a D.II, D.III i VF,
en aquests casos, sobretot si hi ha inestabilitat hemodinàmica, pensar
en fer unes precordials dretes, canviar el sentit.
En lloc dels electrodes cap a l'aixella esquerra, fer-los cap a la dreta i fer un VR4, 5 i 6.
Els companys del SAMU, quan fan això, m'agrada perquè ho fan ja...
sistemàticament agafen V1, V2, V3, passa a ser V3R, V4R, V5R,
i V4, V5, V6, passa a ser V7, V8, V9.
És a dir, les precordials d'aquell electro no tenen res a veure amb les d'un electro normal.
És a dir, posats a liar-la, la lien una sola vegada.
Ah, vols dir que fan les posteriors i les dretes en el mateix electro?
Sí, perquè així ja només la lien una vegada, no la lien més.
O sigui, fan un electro normal estàndard i el segon fan unes posteriors i unes dretes en el mateix electro.
Sí, hauria de comprovar si ho fan sempre igual a tot arreu, però és una pràctica que he vist i penso que...
Bé, no sé fins a quin punt és útil o no, però en aquest cas t'assegures que els dos electros no tenen res a veure l'un amb l'altre.
Que tingui afectació posterior i dreta simultànIAMent tindria collons també.
Sí, sí. Bé, però així ens queda més clar quan veiem l'electro dius, hòstia, no entenc res.
Després ja veuràs que tens sis...
No entenc res, però hi ha STs que pugen. Llavors dius, ep, aquí passa alguna cosa.
Què més? Parlen del bloqueig de branca esquerra.
Ara ja no parlen que sigui un bloqueig de branca esquerra de novo, sinó que un bloqueig de branca esquerra amb criteris d'Sgarbossa modificats.
O bloqueig de branca esquerra que sigui d'un ritme de marcapassos.
Amb aquest no queda gens clar perquè els criteris d'Sgarbossa en el tríptic els dona una puntuació.
Depèn de quin criteri és, doncs si són, no sé, me'n recordo, si són dos punts, tres punts i cinc punts o alguna cosa així. Depèn de quin criteri.
Però els criteris modificats ja no funcionen així. Els criteris modificats és si tens algun d'aquests tres criteris
i la clínica ho sembla, doncs codi IAM activat.
Sí, han fet com una barreja, no?
Jo la veritat m'ho he estat mirant i no acabo d'entendre per què ho han fet així, és com més liat.
És com dius tu, una barreja entre els criteris originals i els modificats. No ho entenc, no ho sé.
Ho haurem de preguntar, ho haurem de buscar. Escolta, què ha passat aquí? Expliqueu-nos-ho que potser ens estem perdent alguna cosa.
Així ens ho entenguem. Jo el que veig més clar és tindre els modificats, que si compleix un d'aquests tres criteris,
doncs ja està. Això el portes a l'hospital amb angioplàstia i ja està.
I això serveix, corregeix-me si m'equivoco, serveix tant per bloqueig de branca esquerra com per ritme de marcapassos
que es presenta en bloqueig de branca esquerra habitualment.
Exacte.
És a dir, que allò que s'havia dit que si vas amb un marca passos no poden saber si tens un infart,
això ja és d'una altra època, no? És d'una altre segle.
Sí, perquè si suposo que no te tens els elèctrodes que t'estimulen el miocardi, no sé què,
doncs ja actua com si fos un bloqueig de branca esquerra i l'electro s'assemblae molt. Per tant, els criteris serveixen els mateixos.
Què més? Després parlen del bloqueig de branca dreta que sí que diuen que ha de ser de nova aparició.
Un bloqueig de branca dreta normal i corrent de nova aparició.
No em queda molt clar, mirant les guies europees i altres documents, si realment és molt important
que sigui un bloqueig de branca de nova aparició o si ho has de tindre molt clar.
El que sí que està clar és que si tens una persona que té clínica de síndrome coronari agut
i té un bloqueig de branca dreta, aquesta gent té més mortalitat, té més arrítmies,
més insuficiència cardíaca i, finalment, més mortalitat.
I, a més a més, costa de veure un patró electrocardiogràfic, costa més de veure.
Per tant, entre això i que té més mortalitat, doncs tracta'l com si fos un codi IAM.
I després també parlen, en aquest cas, del patró de de Winter,
que és el patró aquest que hi ha un descens de punt J en les precordials,
amb un ST que s'eleva, una T positiva, i normalment pot haver-hi una elevació d'ST a VR.
Si voleu veure exemples d'això, al meu blog d'aquest també n'he parlat.
Me'n queden alguns per explicar de criteris electrocardiogràfics de no elevació de l'ST de codi IAM,
però aquest no, aquest n'hi és, aquest el tinc.
Després farem un enllaç i cap allà. No parlen de res més.
No parlen, per exemple, del síndrome de Wellens, que ja en la instrucció del CatSalut del 2017 ja et diu síndrome de Wellens.
Aquí no en parlen, però com a mínim hem ampliat molt el ventall de criteris electrocardiogràfics
que són candidats a anar-se'n a fer una angiografia i veure si allò està tapat o no està tapat.
Jo penso que hem avançat bastant, una miqueta tard, en alguna cosa una miqueta dubtosa i estranya,
però hem d'estar contents, penso.
Jo estic molt content, eh? Dins la meva croada de l'IAMO, dels infarts aguts de miocardi oclusius, estic molt content.
Hem afegit molts, molts.
A mi m'hauria agradat que hi haguessin posat el de les zones T hiperagudes,
però com que la definició d'una T hiperaguda per ella mateixa és molt qualitativa, poc quantitativa i extremadament subjectiva,
entenc que no hi sigui.
Perquè el que jo veig com a una T hiperaguda, un altre ho veurà com ves a saber què.
Si no aconseguim que aquest criteri de l'ona T hiperaguda es concreti més, també entenc que no hi sigui.
Estic molt content amb això. Jo quan vaig veure aquest tros vaig pensar, oh!
De fet, algun oient que tenim al grup de Telegram, no ho hem dit al principi, com sempre no ens en recordem mai, tenim un grup de Telegram,
un oient diu que en una xerrada que va escoltar que es presentaven a Tarragona, al Joan XXIII, feien una presentació d'això,
va veure això i va pensar justament en nosaltres.
Amb la teva creuada de...
Sí, sí, m'ho va enviar i dic mira, hòstia, gràcies tu.
Molt bé.
Interessant, interessant.
Que guai. Molt bé, molt bé.
Ja tenim els criteris electrocardiogràfics, ja sabem que té un codi IAM. Ara què?
Ja hem decidit si pensaves que era d'angioplàstia o era de fibrinòlisi,
en funció de si tardaràs més d'una hora i mitja o menys d'una hora i mitja d'arribar a l'hospital que et resolgui el problema.
I mentre vas cap allà, vas a fer el codi IAM, cateterisme i aquestes coses, has de posar un tractament.
Novetats, aquí ja t'expliquen al SEM que només oxigen si satura menys de 90%. Això abans no ens ho deien, però ara ja qualsevol...
Abans era 95%, crec recordar.
Crec que sí. Sí, ara ja qualsevol... j protocol de qualsevol tema, ja te diuen el mateix.
Si no ho necessites realment, doncs no li poses oxigen.
Després del Covid hi ha qualsevol saturació de menys de...
És que és igual, venen saturant una solemne misèria i ens és igual.
Jo recordo abans, menys de 80% ens cagàvem i ara veus menys de 80% i dius, bueno, anar fent.
Sí, sí, sí, exacte.
No sé què farem, la cosa és si veus una persona que s'atura a 91% però el veus respirant a 35% per minut.
Perquè una cosa és la saturació i l'altra és quan vegis el pacient si té distrés respiratori o si està saturant, si està respirant a 35% per minut.
No sé si tindria una hora pacient a dins de la llitera, a l'ambulància, a 35 respiracions per minut, sense posar-li oxigen, perquè satura 92%.
No ho sé, però no sé si per una hora que li posi l'oxigen jo realment li estaré augmentant la mortalitat o no.
La cosa és que ens marquen que anem amb compte, que no posem... no per tindre un infart hi ha tothom amb oxigen, no.
La mona ha caigut, la mona, morfina, oxigen, nitroglicerina, aspirina, un axioma de l'any de la Maria Castanya pel tractament de l'infart.
La O de la mona ja ha caigut. La M no ho sé. A veure, a veure què ens expliques de la M.
Si parlen de l'analgèsia te posa que si fentanil o clorur mòrfic.
Fentanilo, ells ho diuen, no sé per què ho posen en castellà, no sé per què posen fentanillo. Tampoc diuen ni un ni l'altre, posa-li el que vulguis.
I ja està, vigilis amb els que poden retrasar l'absorció intestinal dels antiagregants. Per tant, posa la mínima dosi necessària i ja està.
I tu quin posaries, Xavi? Quin prefereixes tu? El fentanil o la morfina?
Jo fins ara estic més acostumat o normalment faig servir el mòrfic, però sí, ara últimament també a dosis de 50 micrograms de fentanil també ho faig servir ara.
No tinc un criteri realment molt sistemàtic de fer-ho.
M'agradaria, hòstia, és que perquè he llegit últimament em sembla que el mòrfic no sembla que vagi massa bé en aquest assumpte.
És clar, una cosa que hem fet tota la vida i que et diuen que no... Buf, no sé, a veure si alguns ho podries aclarir. A veure què diu la ciència.
No sé si la ciència ja ho té molt clar, eh? No ho sé, no... Bueno, si quan... Jo quan ho vegi més clar ho faré, però no ho sé.
Antianginosos, la nitroglicerina, no?
Te recomanen que vigilis el pacient que estigui... si està hipotens, si està bradicàrdic, o tens sospites perquè li has fet unes precordials dretes,
sospites que tens un infart de la ventricle dret, o que ha pres algun inhibidor aquest de la fosfodiesterasa per la disfunció erèctil en les últimes 24 hores.
Doncs en aquests casos, millor no posar-li nitroglicerina endovenosa, i si ho fas, doncs molt, molt, molt amb molt de compte.
De fet, si te mires la guia del 2017 de l'Europea, diu... a l'apartat 7.5 de los nitratos, diu que en el infart con elevación del ST no es beneficioso por lo que no está recomendado.
Això els nitrats endovenosos. Que sí en casos d'hipertensió, insuficiència cardíaca, i sempre que no hi hagi hipotensió, que no hi hagi infart de ventricle dret, o això, les fosfodiesterases en les últimes 48 hores,
perquè sí que hi ha algun inhibidor d'aquests que pot durar més d'un dia. Per tant, les dosis mínimes, i sobretot només quan realment el pacient està hipertens, molt hipertens, o té insuficiència cardíaca.
Si no, tracta-li el dolor amb opiacis.
Aquí m'agrada en aquest punt que han posat això que no administrar nitroglicerina, tampoc que administrar-la com a diagnòstic diferencial del dolor toràcic.
Això també ho trobo interessant, perquè és una de les pràctiques que hem fet durant molt de temps. Si amb la nitro millora, no es tracta.
És veritat, sí, sí, això no me'n recordava. Sí, sí, aquí ho posen explícitament. Sí, i moltes vegades ja saps que això no és així, però algunes vegades, sí, crec que finalment ho pots arribar a fer servir com a criteri diagnòstic,
però el teu conscient ha de saber que no l'has de fer servir com el fet que treguis el dolor o no treguis el dolor perquè li hagis posat nitro, doncs això és indicatiu que és o no és un síndrome coronari.
Això ja ho sabíem, però almenys aquí ja t'ho posen explícitament i està bé.
Hem parlat de la M, hem parlat de la O, la N, ens queda la A.
L'antiagregació, aquí crec que no canvia res específicament, és aspirina, 150-300 mil·ligrams, te diu mastegada, no sé.
Això és important, perquè és una d'aquestes coses que no hi penso mai i es veu que és molt important això. El temps en que fa efecte canvia bastant si la mastegues o si no.
Si és una aspirina que té una coberta protectora, l'absorció serà molt més tardana, per tant, no ho sé, mastega-la.
I la dosi no està gens clara encara, perquè parles de 150-300, però aquí no està gens clar si és 150-300, 225, el que tinguis, mitja aspirina de 500.
Si mires les guies, et deixen un marge bastant... d'aquest marge, de 150-300.
I després un segon antiagregant, que si vols ara acabo de fer això i en parlem.
L'anticoagulació, si vas a fer una angioplàstia o creus que li faran una angioplàstia, mentre vas cap allà, com uns... aquí no ho diu,
però com uns 30 minuts abans que creguis tu que arribaràs a la taula de... d'hemodinàmica, li poses un bol de heparina sòdica d'uns 70 unitats per quilo.
No ho diu, però crec que la dosi màxima són 5.000 unitats.
Bé, després que gravéssim aquest episodi, el SEM ha tret una fitxa de seguretat que ens aclareix això.
Resulta que sí que han eliminat el límit màxim de quantitat de heparina. Ja no són 5.000 unitats, sinó aquests 70 per quilo, per el pes que sigui.
Per tant, ja no seran un màxim de 5.000, sinó els que toquin. Continuem amb el pòdcast.
I que més, ja està, controlar la glicèmia i controlar si té vòmits i no ens diu res més.
Si vols el tema de la doble antiagregació...
Ui, i tant, i tant, perquè aquí hi ha han corregut rius de tinta amb això.
De fet, jo... nosaltres no tinc experiència de males experiències de posar-li un antiagregant o posar-li un altre i que després arribis a taula de hemodinàmica i et diguin de per què has posat el Clopidogrel i no has posat el Ticagrelor.
De fet, quan van començar aquests nous antiagregants, vam fer una revisió del tema i no hi havia especialment diferències entre una estratègia i una altra.
No sé si en aquests anys això ha canviat molt o no, o ara ens hem convençut tots que són millors uns que els altres. No ho tinc gaire clar.
Però bé, la qüestió és que el SEM en el tríptic queda bastant clar, que si vas a fer angioplàstia i creus que necessites un segon antiagregant, doncs depèn.
Si tens dubtes diagnòstics de l'electro, que no saps si serà un codi IAM, si no, no ho tens clar,
o realment el pacient té una hemorràgia activa per algun altre motiu, està sangrant per algun altre lloc, o no pots fer via oral, no posis un segon antiagregant i s'ha acabat el problema.
Que no hi ha aquest problema.
Segona cosa a tindre en compte és veure si realment pots preguntar-li al malalt tots els seus antecedents, o els pots mirar a la història clínica,
i veure si és un pacient d'alt risc hemorràgic.
En cas de ser-ho, o en cas que no tinguis possibilitat de veure tota la seva informació, posa el Clopidogrel de sempre, 600 unitats.
En aquest punt, el pacient d'alt risc hemorràgic, te'ls defineix i et diu,
un pacient que ja està prenent anticoagulació oral, del tipus que sigui, o ha tingut prèviament una hemorràgia intracranial,
o els últims sis mesos ha tingut alguna hemorràgia greu, que hagi requerit hospitalització o transfusió,
que tingui una neoplàstia activa, una cirurgia menor o un traumatisme greu l'últim mes,
o que sigui una insuficiència hepàtica important, o que tingui una malaltia terminal o una fragilitat important.
En tots aquests casos, es considera que és un pacient amb alt risc hemorràgic,
per tant sí que li pots posar un segon antiagregant, però ha de ser el Clopidogrel.
En cas que no tingui cap d'aquests problemes, fixar-te si o preguntar si ha tingut antecedents d'ictus isquèmic,
o AIT previs, o si té més de 75 anys, o és un pacient tirant a prim de menys de 60 quilos.
En cas que tingui alguna cosa d'aquestes, per tant té més risc hemorràgic, posa-li el Ticagrelor.
180 mg via oral.
I en cas que no compleixi cap criteri d'aquests, que pugui sangrar, que augmenti el risc de sangrat,
cap de cap d'aquests de tots els que hem nombrat, doncs Prasugrel, a 60 mg via oral.
Aquí ha canviat, abans era Clopi per tot, excepte, i ara és Prasu, excepte.
Aquí, una cosa que estava pensant ara mentre ho has comentat, els menys de 60 quilos,
aquí ens trobarem, això pot ser interessant també per estudiar després,
ens trobarem que moltíssimes dones no els donarem Prasu, els hi donarem Tica,
perquè els 60 quilos, dones de més de 60 quilos, home, evidentment hi ha de tot arreu,
però dones de menys de 60 quilos n'hi ha bastantes més que d'homes de menys de 60 quilos.
Sí, vols dir que...
Aquí podrà ser interessant veure com van les coses.
Si hi ha diferències clíniques significatives entre homes i dones pel fet del pes?
Bé, és una de les explicacions que es donen amb aquestes diferències sistemàtiques
que hi ha de resultats i demés entre homes i dones.
Els resultats en salut de les dones sempre són pitjors.
Aquest masclisme incrustat a la societat, doncs mira, també podria sortir aquí.
No ho sé, és una altra cosa que se m'acudeix.
Se m'acuden masses coses, hauria de pensar menys i dedicar-me a altres assumptes.
Sí, perquè si ho has de resoldre tu,
si a sobre haguessis de fer tu la recerca per saber si això és un factor determinant o no,
no ho sé, si tindries...
Bé, una de les coses bones d'això de l'ordre aquest que comentaves del CatSalut
és que gràcies a això cada any hi ha una línia d'ajuts per la investigació sobre el codi IAM,
que hi ha calers per pagar estadístic a qui tregui la millor proposta.
Mira, algun dels acadèmics que ens escolten, si és que n'hi ha algun, es pot plantejar, goita.
És un estudi a fer interessant d'aquí uns anys, ja el pots començar a preparar.
Què més? No sé si hi ha alguna cosa més, eh?
La fibrinòlisi, la fibrinòlisi. Els que estem lluny, això ens interessa.
És veritat, jo ja m'havia oblidat que existia aquesta opció terapèutica.
Digue'm tu si ha canviat alguna cosa, però...
No ho sé, oxigenoteràpia només si satura menys del 90%,
després l'has d'antiagregar amb aspirina 150 o 300, més clopidogrel.
Exacte, aquí ni prasus ni ticas.
Exacte, aspirina i clopi.
Clar, pensa que aquí després l'has de fibrinolitzar, anticogular...
Per tant, és un pacient que té d'alt risc que nosaltres mateixos
li provoquem algun efecte advers important.
Per tant, fent servir el clopi, que és el que té menys risc de sagnats.
I depèn de l'edat, no?
Si tens menys de 75, li pots posar 300 mg de clopi,
i si té més de 75, doncs bastant menys, uns 75 mg, via oral.
Després, l'anticogulació, amb enoxaparina, doncs depèn.
Si té menys de 75 anys sense insuficiència renal,
doncs el bolus 30 mg endovenós,
després seguit per un mg/quilo subcutani,
i si té més de 75 anys o insuficiència renal,
que és l'únic punt que parlen de la insuficiència renal,
abans ni amb el tica, ni el clopi, ni el prasu,
parlen de la insuficiència renal, només en aquest moment de la fibrinòlisi.
En aquests casos, sense fer bolus d'enoxaparina,
i a una dosi menys... en lloc d'un mg per quilo,
doncs a 0,75 mg/quilo subcutani.
Per tant, l'hem doble antiagregat, l'hem anticogulat,
i ara la fibrinòlisi, el TNK, tenecteplasa, per quilo de pes,
i si no tenim, perquè de vegades en estoc,
el TNK pot estar una miqueta estret,
doncs aquí no ho diu, però pots fer servir l'alteplasa.
Com antigament, amb la bomba i tot el rotllasso aquest.
Aquí, la cosa que sí que veig ara, i que em costa recordar si ho teníem abans,
diria que no, és que la dosi va amb paquets de 10 quilos,
és a dir, en funció del pes, 60 quilos són 6 mil·lilitres de la...
Ah, sí.
...que són 30 mil·ligrams de tenecteplasa,
són 6 mil·lilitres de la xeringa i demès,
llavors, si és 60-70 quilos són 7 mil·lilitres,
i a partir de 90 quilos són tota la xeringa de 10 mil·lilitres.
No ve precarregat, has de fer tu la mescla,
però després acaba sortint una xeringa de 10.
Aquí la novetat per mi és, si són majors de 65 anys,
se'ls hi posa la meitat de la dosi.
Això ara mateix, de memòria, jo diria que és novetat.
És novetat? Això no era així?
La memòria és molt dolenta, i ara que he vist això ja no me'n recordaré de l'altre,
però no em sona que féssim la meitat.
I la llista de contraindicacions, de memòria,
jo diria que és si fa o no fa la mateixa que ja hi havia,
perquè això no ha canviat pas gaire.
Les contraindicacions absolutes és,
si tens molts risc de sangrar no ho fas,
i si tens un risc relatiu, doncs...
Sí, depèn de com estiguis el malalt de base,
on estiguis,
les relatives són relatives.
I què més? Jo penso que ja està.
A mi, realment,
haig de reconèixer que m'agrada...
O sigui, s'ha actualitzat, era important,
s'ha fet,
no em sembla que sigui una actualització fora de lloc del que hauria de ser.
Jo penso que hauríem d'aprofitar
que els temps estan canviant,
i això ho han fet un grup de professionals del SEM,
el SEM va demanar a professionals
tan propis com de bases concertades
que s'oferissin voluntaris
per treballar en això, i s'ha fet.
És a dir, és una cosa que ve bastant de baix.
Penso que podríem,
si ens escolta algú del SEM i s'anima,
es podria aprofitar. Aquí hi ha hagut filtracions,
entre cometes això de filtracions, és a dir...
aquest tríptic que tenim ara,
el dubte de si és oficial o no
és perquè n'hi ha hagut previs abans
que eren esborranys,
i ningú sabia que eren esborranys,
ens arriben moltes informacions
que ens arriben per vies extraoficials, grups de missatgeria,
bàsicament, que no saps d'on surten,
aquí t'arriba aquest
que potser hi ha una falta d'ortografia per allà,
hi ha un no sé què per aquí,
potser ens hauríem de començar a plantejar
començar a fer coses ja molt més obertes.
És a dir,
es publica el tríptic, és molt important,
realment és molt important aquest tríptic,
és molt important que tots els professionals
del Principat de Catalunya
tant del SEM com de
qualsevol servei d'urgències
ens l'empullem i el sapiguem,
però hi ha molta informació d'aquí que no ens arribarà.
Per què s'ha decidit això i no altra?
Quina evidència científica hi ha darrere de tot això?
Ens hauríem de començar a plantejar
que tota aquesta feina que s'ha fet
sigui compartida, no sé com,
podríem parlar de si fer un repositori obert de dades,
si fer alguna mena
d'eina d'aquestes que li diuen de
crowd sourcing,
que és que la gent cooperi i tal.
Perquè, home, que s'hagi
començat a fer amb professionals
voluntàriament una colla de professionals està molt bé,
ho dic perquè
és el que comentàvem al principi.
Aquest tríptic és el bo o no és el bo,
doncs no ho sé, però nosaltres ja n'estem parlant, perquè això és ja.
Ahà, vale, doncs no sé, Albert, vols
continuar amb...
deixem la càrdio per més endavant o què?
Vinga, va, deixem la càrdio per més endavant
i anem a fer ciència de veritat, vinga.
Doncs la següent secció que tenim per al nostre
pòdcast, és una secció relativament
recent, és el menys és més, una secció
de no fer coses que no són bones pel pacient,
que fins ara el Xavi ens n'ha fet
unes quantes, però avui prenc el relleu
jo, i del menys és més
us vull parlar d'una recomanació
de l'Essencial, d'una cosa molt
infermeril que parla del catèter venós
perifèric. Resulta
que, mira, si comptem a Catalunya
al principat, el 2021, diu que un
66,3% dels pacients ingressats
portaven un catèter venós perifèric.
Gairebé em semblen pocs, es veu que el 2020 n'eren un 70
i escaig, que també em semblen pocs. Vaja,
nosaltres punxem catèters per
avorrir cada guàrdia
del servei d'urgències, només fots que punxar
catèters amunt i avall. Bé, aquesta recomanació
ens diu que no
és recomanable mantenir aquestes vies perifèriques
quan fa 24-48 hores que
no s'utilitzen, o fins i tot treure-les abans si
aquest catèter ja no és necessari.
Un dia parlarem de si és necessari posar tants catèters, però
de moment, la recomanació de l'Essencial és:
Si has posat un catèter
perifèric i fa 24 hores que no l'estàs
fent servir, treu-lo. Si tens un catèter
perifèric, plantejat si el necessites o no el necessites.
No el necessites? treu-lo. No el mantinguis.
Què s'ha vist? Els catèters tenen
les seves complicacions. Complicacions, bueno,
la flebitis és la més habitual, però després també tenim
les bacterièmies i la sepsis.
Una de les formes d'evitar això, retirar
els catèters quan no els necessitis.
És cert que catèters perifèrics tenen menys riscos que els catèters
venosos centrals, però és clar, en posem molts més.
Per tant, acaba equiparant-se.
El resultat d'una cosa amb l'altra és clar, els catèters
venosos centrals tenen més complicacions,
però s'hi estan menys dies, en total,
no?, en dies catèter.
La suma de dies catèter és menor
en els centrals que en els perifèrics, perquè els perifèrics
en posem per avorrir. I per tant, al final,
la quantitat de complicacions s'acaben
equiparant. Recomanació de l'Essencial,
catèter més de 24 hores que no el fas servir,
treu-lo. Un catèter que no necessites, treu-lo.
M'estàs dient que al teu hospital, al teu servei d'urgències
teniu pacients més de 24 hores?
Hi ha algun servei d'urgències del país
que no tingui pacients més de 24 hores?
Digue-m'ho, per favor!
En queda algun? Home, però
Home, però
la recomanació és 4 hores màxim
al servei d'urgències. Després hi ha...
Llavors ens hem inventat les unitats
d'observació que serveixen per dir que
no els tens a urgències, però estan a urgències igual.
Molt bé, molt bé. Recordem que
l'Essencial és en aquests
projectes, com n'hi ha molts
a tot Europa i tot el món,
que tenen l'objectiu
de fer recomanacions
d'evitar
pràctiques que no aporten res de bo
i fins i tot aporten alguna cosa
perjudicial per als pacients.
De l'Essencial ja n'hem... Crec que algunes altres
recomanacions d'aquestes que expliquem...
Jo penso que les dues o tres que hem fet
eren de l'Essencial també.
Sí, sí, n'haurem de buscar alguna d'una altra banda, perquè estem
tirant molt de casa. 
Bueno, mira, si tenim algú aquí al costat de casa, que són
l'Agència de Qualitat i Avaluació
Sanitària, l'AQUAS, que són
els que gestionen conjuntament amb les societats
científiques i professionals i tot això,
gestionen aquest essencial,
doncs mira, hi ha recomanacions que ens serveixen
per urgències, doncs està bé
explicar-les. Però sí,
n'hi han de tot
el món i ja en tenim
alguna preparada
pel pròxim episodi, que no són catalanes.
Doncs va, ara ens tocaria
la següent secció, la que més m'agrada,
la secció lletraferida
de l'EMpodcat, que són els urgents mots,
que si no recordo malament,
Xavi, teníem a mitges
una llista d'objectes,
instruments, estris,
eines que gastem a urgències
i que diem malament.
Sí, em sembla que a l'últim episodi
vam acabar... no sé si ho vam
parlar d'aquest
pacient traumàtic que vas
a buscar amb el
SEM que ha tingut un accident
i una de les coses que fas és immobilitzar
la columna cervical i posar-li un collar
ortopèdic, aquest collar de
Filadèlfia. N'hauríem de dir
collar, no collarí,
collaret i aquestes coses són altres coses
i el que serveix per immobilitzar
el coll és un collar. Després
per pujar-lo a la llitera
de l'ambulància faràs servir
una llitera de cullera.
Hem sentit a parlar que si
tisora, que si de pales
o altres coses,
és una llitera de cullera, aquella que se separa
amb dues estructures
així llargues, això és
la llitera de cullera. 
Això, deixa'm, abuelo cebolleta,
això no s'havia vist al país fins que va arribar
el "plan nacional de ambulàncias de la Cruz Roja"
cap allà als anys, principis
dels 90, que eren unes ambulàncies
Fiat Ducato Blanques
amb matrícula de Ciutat Real perquè portessin CR a la matrícula
Ah sí? Ostres.
Abans d'això no existia això.
Quan va arribar, això va ser
una de les modernitats terrorífiques
de l'època. 
Tothom volia fer-ho servir.
Companys, els que us en recordeu d'això,
tenim una edat.
Exacte.
Què més? Ah sí, després arribes
a l'hospital i has de
passar el pacient
d'una llitera a l'altra i fas servir
si estiguessis, no sé, a
Anglaterra, a Londres o a algun lloc d'aquests
faries servir, demanaries pel trànsfer,
però aquí no fas servir el trànsfer sinó que fas servir
una taula de transferència o alguna cosa
que llisqui per fer passar el pacient
d'una llitera a l'altra. I després
infermeria normalment ja
està preparada amb aquells estris
que subministrem alguns medicaments.
Per exemple, tenim el
fisiològic o glucosat, que això són
no són suerus sinó que són sèrums
i per tant el que fem és una
seroteràpia en lloc de sueroterapia
o serumteràpia o no sé què
doncs no, són seroteràpia.
És una seroteràpia. Pengem un sèrum.
D'acord? I d'on
ho pengem això? Doncs això ho pengem
d'un suport, que sempre
en diem un pal de suero, doncs no,
és un suport de degotador.
Uuuuh, degotador, hòstia!
O sigui, el pal de suero no és un pal
de suero, és un suport
de degotador, perquè el degotador és tot el
és l'equip, és l'equip.
Porta'm un equip de suero. Doncs és el degotador.
Que hi ha un tub que va amb
amb un... no? La part de sota
s'enxufa en el sèrum
Després hi ha una... 
Càmera de goteig...
Exacte, una zona transparent que veus
com va baixant la gota a gota,
després pot haver una vàlvula mecànica
o manual, no?, que és la bomba
d'infusió, bueno, doncs tot això
és el degotador.
Suport de degotador.
I va penjat d'un pal
no d'un pal de suero, sinó
d'un suport de degotador.
Aquesta... aquesta... uf!
Què? 
Uf! Uf! Aquesta no crec que coli, eh?
No colarà? 
Va, provarem, vinga, va. Com que sofraja ho tenim superat ja,
ara provarem el suport de degotador, a veure
amb quina cara em miren.
Després un dia farem un recull
de paraules, que no mèdiques,
però paraules
normals de la vida
quotidiana, que la primera vegada
que les vam sentir fa 5 anys, 10 anys,
20 anys, ens van semblar
d'un altre planeta, i ara les pots
fer servir tranquil·lament.
Per tant, és qüestió que algú
les digui i que les repeteixi.
I al final, no sé,
es faran servir. Què més?
I després, si per veure que tot això
ho hagis fet bé, què fem servir?
Per veure que torni a estar en aquest
carretó d'infermeria
o el carretó d'aturades,
tot això, tingui tot el material preparat
una altra vegada, no fem
un check list, sinó
que fem una llista de comprovació.
I vas marcant
les coses que estiguin al seu lloc.
Una llista de comprovació en lloc d'un check list.
I ja està, perquè check list,
igual que tampoc hem de fer servir el transfer perquè
no estem a Anglaterra, check list
no. Una llista
de comprovació. No costa
tant dir una llista de comprovació, check list.
 No, aquest, veus, aquest
demà mateix. Aquest demà mateix
i no crec que em mirin estrany. De fet,
potser fins i tot es quedaria més seriós i tot. Exacte.
Exacte.
Perquè igual quan els pacients
et senten que... Perquè això
check list a vegades,
les llistes de comprovació a vegades, quan has de fer
una comprovació d'aquestes que mires un paper,
la gent es pensa que no en tens... Ui, aquest
tio no és de fiar.
Llista de comprovació, sisplau.
I llavors treus la llista i comproves. I queda com
gairebé pot quedar com "a pufessional" i tot.
Doncs ja està, no sé...
El pròxim episodi més.
En tenim més.
Sí, sí, perquè, escolta, aquí
trastos els que vulguis.
Doncs mira, jo tinc... Seguint amb això
de les paraules estranyes,
com que lo de sofraja ja ho tinc superat...
La sofraja, és molt maco la sofraja.
Ja no em miren estrany.
Va, ara complicarem la cosa. Sabem
que la sofraja és la part, és la cara anterior
de les articulacions del colze
i de la cara posterior de l'articulació
del genoll. És a dir, diguéssim, és la part
on flexa l'articulació.
Doncs tinc un mot preciós que es diu clofa
Clofa?
 Clofa, que és la sofraja del genoll. El diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans. Diu, part posterior de la juntura
de la cama amb la cuixa
I això és la clofa?
Aquesta paraula la vaig trobar al Paraulògic
i vaig pensar, per favor, me la vaig apuntar, dic això...
No la sabia, eh? Molt bé.
És boníssima. No sé fins a quin punt
compta com a urgemmot, però
aquesta preciositat de paraula ha de sortir. Clofa
Sí, sí, sí. Clofa.
No ens entendrà, vamos, ni Pompeu Fabra
ens entén, eh, ja, però...
Bueno, sofraja tampoc, però bueno, entre la clofa
i la sofraja...
Molt bé, molt bé, l'apuntarem, l'apuntarem, sí. 
Escolta'm, sempre faig servir aquesta secció
per explicar les meves batalletes
de friquis informàtiques
i de tecnologia i demès.
Havia parlat ja del software,
aquell de transcripció, o no encara?
Havies dit alguna cosa, sí, però no sé
fins a quin punt està això ara. 
Doncs, estic transcrivint
tots els pòdcasts enrere
i si aneu a algun
dels episodis ja hi ha la transcripció feta.
La qüestió és que amb la gent de SoftCatalà,
amb qui he entrat en contacte,
ells estan entrenant un model també
de llenguatge, que és una de les coses
que necessiten aquestes eines de
transcripció, i ells estan entrenant
aquest model, l'han entrenat amb un pòdcast
que tenien al seu moment, que també tenen
una sèrie de voluntaris transcrivint,
i nosaltres hem ofert el nostre
també com una eina més, és a dir,
tenen un àudio amb un...
amb una transcripció feta
i amb aquesta transcripció doncs l'entrenaran.
No ho sé, d'aquí que tingui
transcrits tots els episodis, potser serà
de tres anys, perquè és lent
del cagar, però qui sap, potser
contribuïm a que les màquines,
des de l'EMpodcat, contribuirem una petita
part a que les màquines entenguin el català.
En aquest cas, que l'escriguin,
que el transcriguin, que també està bé.
O sigui, aviam si ho he entès bé,
tot això que anem parlant, aquestes hores que anem
parlant, tu ja les tens
escrites en un PDF?
De fet, no és un PDF, les tinc transcrites
en un text, sí, sí, amb caràcters llatins, si, si.
I això es pot transformar
en un arxiu així de
lectura fàcil, en un PDF, o no? 
Sí, es pot fer, es pot
transcriure, sí, sí. El fitxer és
un fitxer de text pla
que se li poden fer coses, si vols
t'envio un...
com si fos un
guió de teatre, amb cadascú
el seu text, això ho puc fer.
I després ho passem pel chatGPT que ens faci un resum
i ho pengem, el resum del chatGPT
d'aquest episodi. També ho podríem fer, mira,
això per la següent cosa friki.
És que jo anava per aquí, perquè
entre això del chatGPT i el xat
PDF, en el qual tu puges el teu
PDF, que pot ser
de dues pàgines o pot ser
la Bíblia multiplicada per 10.
I tu li fas preguntes
en aquest chatPDF
i li dius... han parlat de
jo què sé, de la
troponina no sé què en aquest pòdcast
i te diu, doncs mira, en l'episodi
24 vam parlar sobre
tal i no sé què, no sé quantos, no sé quantos
també, i això ho veuràs a la pàgina 26.
I a l'episodi
29, també a la
pàgina 524
veuràs que parlen també de la troponina
en casos de no sé què, no sé quantos, no sé quantos. Per tant,
si algú té interès en
veure si vam parlar en algun episodi d'algun tema
concret, si això està en un
buscador fàcil, en un PDF que pots pujar
en un chatPDF,
és fàcil de consultar.
Doncs mira, tenim una altra utilitat
per això. El que passa és que potser després la gent no ens escoltarà
perquè escoltar el nostre penyazo per després
poder llegir el mateix en tres minuts potser
no li surt a compte. No ho sé, eh? No ho sé.
Bueno, però és una eina de consulta, després
dius, ostres, clar, no és el mateix
escoltar tot el que expliquem
que anar a consultar si concretament
han parlat de no sé què. Doncs bueno, no ho sé. És una opció.
 Mira, la part important
que és la primera, que és passar d'àudio
a text, això ho estem fent.
De fet, l'eina automàtica de transcripció que ja existeix,
que vaig parlar l'altra vegada,
transcriu una forma bastant raonable, però que després s'ha de
corregir bastantes coses, eh? Especialment
del nostre gremi. De fet, una de les pors
que tenen els de softcatalà és que, clar,
si hi ha un pes molt gran del nostre
pòdcast, que és que parlem de coses
mèdiques, pot haver-hi un cert biaix
que després paraules de poc ús
surtin molt sobrerepresentades
en la transcripció de coses
que no tenen res a veure. Per això necessiten
molts àudios amb molta transcripció
correcta, eh? Clar, si fots un àudio i
la transcripció no té res a veure amb l'àudio, no serveix.
Ha d'estar relativament ben fet.
Per això hi ha bastanta feina. És bastant...
És bastant lent de transcriure, la veritat.
Vinga, anem a la següent secció
i última, que són les recomanacions.
Va, Xavi, què ens
recomanes tu per aquest episodi?
Jo només us volia recomanar, ara que estem
començant amb el tema aquest de la
intel·ligència artificial, que a mi m'ha semblat
bastant interessant i que, potser d'aquí
poc, relativament poc, ja
ho farem servir bastant més
de cada dia, una aplicació
que és el Perplexity.
Perplexity.ai
Te registres, és molt fàcil i és una eina
de cerca
d'informació. Te dóna diferents
opcions i una opció és de buscar informació
acadèmica. I ell busca informació
acadèmica a pubmed i
a semantic scholar
que també és un buscador de
referències bibliogràfiques.
Tots aquests sistemes
d'intel·ligència artificial la cerca no
la fas amb termes, amb paraules clau
o en llenguatge estructurat
o el que sigui, sinó que ho fas amb llenguatge natural.
Tu li fas la teva pregunta
amb el llenguatge natural i ell
t'explicarà tot el que trobi
en aquestes bases de dades,
d'articles, t'explica sobre aquella
patologia, sobre aquell dubte que tens,
t'ho explica amb llenguatge
que tu puguis entendre
molt fàcilment.
I a més a més, te va posant
les referències bibliogràfiques
de les quals ha tret la informació.
Això serveix per a la gent que
s'està iniciant en algun tema o
s'ha de començar a preparar un tema que no és el que
ell domina ja naturalment des de fa anys,
sinó que t'has de començar a posar en un tema nou.
És un sistema
per no anar començant a llegir articles
una miqueta gairebé random.
Agafes això i li dius al
perplexity, parla'm de l'ECMO
amb pacients
en aturada cardiorespiratòria.
I et posarà un text i aquest text
s'anarà ampliant i en aquest text
hi ha referències bibliogràfiques que les pots consultar
i a més a més li pots anar fent
preguntes tu a partir d'aquella informació
que ell et treu un paràgraf de
10 línies o 20 línies
i després li pots dir
això que m'estàs dient
d'aquest concepte desenvolupa-ho
una miqueta i ho desenvolupa.
I a partir d'aquí tu vas fent un diàleg
amb el perplexity i
tots els dubtes que et vagin sortint sobre aquell tema
te'l va explicant i
t'anirà oferint la informació
de pubmed o que ha trobat en el
semantic scholar i tu pots anar
agafant aquestes referències, te les vas guardant
o te les vas llegint.
I és una forma d'entrar, no diria
de ser una font
fiable perquè a partir de demà
li comencis a posar
ticagrelor en un malalt i no prasugrel
però si hi ha un tema que no domines
gaire i vols començar a fer una lectura
així amena
d'un tema, doncs és una bona...
crec que és una bona eina.
Ara mentre estàvem parlant
l'estava provant i no deixa de ser
com el chatGPT, els que ja hi hem jugat
però mira, he provat un en anglès
preguntant la meva pregunta trampa
que és quins són els valors de la pressió del
pneumotaponament? Doncs aquest l'ha encertat
i aquí, hòstia, el cabronàs
realment aquests paios
conversen molt bé. Quins són els valors
de la troponina T? I et fot tota una tralla de
des valors de la troponina, però no et diu el número
i li pregunto quins són els valors normals
i et diu els de la troponina T depenen del laboratori
però els de la troponina I no sé quin
o sigui que... aquest
no s'inventa tant com l'altre, l'altre, el chatGPT
tenia delusions eh, ho deien.
 Sí, el chatGPT fa igual
que les persones, si no saps
alguna cosa, el teu cervell s'ho inventa
perquè si no no podríem tirar endavant
no podríem decidir res, doncs el mateix fan
els robots. Aquest, almenys, et posa
les referències bibliogràfiques del que t'està
explicant. Podria hi hauria una altra referència
que fos millor? Sí, però menys
possiblement s'ho inventa menys
perquè pots anar i dir, ah, això
ve d'un article publicat a
pubmed, de la revista no sé què publicat
per la persona tal
s'ho inventa menys. I després les preguntes
i les respostes
que tu li vagis fent, les pots fer
amb l'idioma que tu vulguis.
Cert, cert. L'he fet en català i en català contesta
Exacte, i si li fas
el que vulguis, amb l'idioma que tu vulguis, que et
sigui més còmode, l'hi pots fer
Molt bé, molt bé. Sona molt
bé. Això no sé fins a quin punt això serà
positiu o no, però és
la realitat que ens toca viure ara
I tu què Albert, tenies alguna o...?
Mira, jo tenia
n'havia previst una, però com que el tema
que parlàvem avui
és un tema interessant, el tema de l'IAM
doncs tinc una juguesca
Fem-la, fem-la.
El lloc web es diu
getthegas
getthegas amb T-H-E
getdegas.co.uk
I aquí tenen
vàries juguesques i en tenen una
que fent servir el blog
aquell del doctor Smith que ja ha recomanat
diverses vegades, tens quatre juguesques
de diferents nivells per determinar si
el pacient té o no té
un infart o el
que correspongui. Si us interessa mínimament
dediqueu-hi estona, perquè és superinteressant
S'aprèn, s'aprèn bastant
I són assequibles els electros que t'ensenyen
això o són molt puntillosos
Hi ha quatre nivells
Ah, hi ha  nivells, val, perdó
Hi ha quatre nivells, hi ha el nivell beginner, novice
intermediate i advanced
L'advanced no l'he fet encara però em temo que l'advanced
tombaré segur, eh? Perquè aquí t'apreten
El beginner es pot fer
Sí, sí, molts electros d'aquests
de Smith o
Amal Matú i tots aquests Ostres, ffff... 
N'hi ha alguns de molt dur
Veuen coses que jo ni...
no sé, no sabria ni imaginar-me
que hi són allà en l'electro
El beginner es deixa bastant, eh?
Al beginner hi ha bastanta elevació de l'ST, o sigui
aquest ha de ser senzillet
Molt bé, doncs jo penso que tenim bastant
Mira, espera, espera, ara que dèiem això de...
Què més tens?
No, és igual, això per un altre dia, no
Doncs res més, no sé
Tu sabies quin aspecte té
hem parlat dels criteris d'Sgarbossa
Com t'imagines l'Sgarbossa?
Una senyora
propera de jubilar-se, i això és important dir-ho
És a dir, no tots els que publiquen
coses són homes, hi ha dones que fan coses
molt interessants i s'ha de reconèixer
La doctora Elena Sgarbossa, que si no recordo malament és argentina
Sí, crec que és de Sud-amèrica
però no, sí, sembla que sí que és argentina
A mi em va sorprendre perquè
inconscientment penses que és
que és un senyor així
d'una certa edat i
quan vaig veure la foto vaig pensar, ostres...
I quan va publicar no era de mitjana edat
Quan va publicar ja era bastant més joveneta
Sí, sí, bueno, si no recordo malament
fa molts anys de l'Sgarbossa
Sí, ja fa uns quants dies
Molt bé
Si no hi ha res més, tanquem la paredeta
Convidem, com sempre
la gent
si volen seguir entre episodi i episodi
algunes paranoies
de les juguesques
aquestes d'electros o dels
urgentmots o d'informació
que podem anar tenint així a compartir...
al grup de Telegram
al grup de telegram doncs allà estem
I si teniu algun dubte  i ho voleu fer extensiu
intentarem entre tots resoldre'l
Molt bé, doncs va, un cop recordat el grup de Telegram
que és el que hauríem de dir al principi i no ens en recordem mai. Anem bé, també...
Bueno, al principi i al final, és igual
Vinga va, ens veiem a la propera que si Déu vol
serà mitjans de maig
Molt bé, vinga, a la propera, adéu
Bé, si us heu fixat no només ens hem descuidat
de parlar del grup de Telegram
tampoc hem donat la resposta a la juguesca
de l'urgemmot de l'episodi anterior.
Recordo la pregunta
era resposta immunitària per mitjà
d'anticossos que provoca l'alliberament
massiu de substàncies mediadores
de la reacció al·lèrgica, causant vasodilatació
i contracció de la musculatura llisa
afectant un o més òrgans o sistemes
Hi havia quatre respostes
anafilaxi, anafilàxia, anafil·laxi
i anafil·làxia
Si heu escoltat
el primer episodi del nostre pòdcast
sabreu que es diu anafilaxi
amb l'ela normal, no pas l'ela geminada
I per la juguesca d'aquest episodi
la definició és la següent
petit sac terminal dels conductes alveolars
del pulmó. Us dono quatre opcions
que us les transcriuré
perquè si les pronuncio ja sabreu per on van els tiros
El primer és alveol pulmonar
sense cap accent
L'altra segona opció és
alveol pulmonar també però amb accent a l'a
La tercera opció és alveol pulmonar
amb accent obert a la e
I la quarta i última és alveol pulmonar
amb accent tancat a l'o
Com diríeu que va aquest accent?
I vinga, ara sí, acabem l'episodi
Que vagi molt bé, a la propera!