EMpodcat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Hola, benvingudes a l'EMpodcat, un nou episodi. El novè, si no em descompto.
Avui no serem només el Xavi i jo mateix, sinó que tindrem convidat, també. Bé, convidada.
Com sempre, les presentacions. Jo sóc l'Albert, Albert Homs.
Sóc infermer d'urgències i emergències. Actualment exerceixo a la plana ceretana, al Pirineu català.
I a l'Alt Empordà, si no m'equivoco, hi tenim el Xavi Basurto. Bon dia, Xavi.
Hola, bon dia. Sí, des de l'Alt Empordà.
Sí, sóc metge del Servei d'Urgències de l'Hospital de Figueres i també a la base SEM,
que tenim subcontractada amb el SEM, a la 601, 606, perdó.
I també ens podem veure en el blog d'Urgem.cat i a Twitter, que és @Urgem.cat.
I avui tenim una convidada especial, que de tant en tant ja fem alguns d'aquests episodis del pòdcast
amb algun convidat especial que ens ve a explicar algun tema que domina més que nosaltres.
I en aquest cas avui tenim l'Aurora Fontova. Hola, Aurora, què tal?
Hola, bon dia.
Doncs us presento l'Aurora Fontova, és una infermera del Servei d'Urgències de l'Hospital de Figueres,
que té un interès especial amb el tema que tractarem avui,
que són els accidents, incidents de múltiples víctimes.
Home, aquest és un tema que a mi m'interessa especialment.
Fa un parell de setmanes vaig tenir un sidral considerable
i vaig caure al nivell del meu entrenament, que deia que era una solemne bírria.
Hagués anat molt bé gravar aquest episodi fa 15 dies o fa un mes.
De fet, és el primer episodi que gravem el 2022,
però clar, es publicarà com el segon perquè n'hem publicat un abans i tal.
En fi, que un altre any, tu, Xavi, això sembla que no pugui ser.
Sembla que havia de durar misèria i en portem uns quants.
Exacte.
Va, som-hi.
Doncs avui, sí, no? Aurora, no sé què ens explicaràs sobre el tema d'incidents de múltiples víctimes.
No sé si hi ha novetats interessants o actualitzacions sobre el protocol del SEM o del CatSalut
o de qui sigui sobre com hem d'organitzar totes aquestes situacions desagradables
i que jo penso que potser m'equivoco, però almenys en el nostre entorn
estar preparats per això és com bastant teòric i bastant impossible.
No sé què et sembla a tu.
Si arribarà algun dia que estiguem preparats per una situació així?
Bé, bon dia. Doncs jo penso que no crec que arribem a estar-hi mai del tot.
En general, tot el que diu l'evidència és que quasi tota l'evidència
que tenim és amb simulacres i poca amb situacions reals
perquè quan et trobes en una situació real desborda a tots els que estem treballant en aquell moment
i això simplement es tracta d'una petita guia que ens pugui ajudar en aquest moment de caos,
intentar convertir el caos en una cosa més controlada.
Que parlaves d'evidència... Ah, perdona, sí, sí.
No, no, jo t'ho volia dir. Sempre que estic en aquest tema, llegeixo els protocols, miro els esquemes i tal,
ho entenc i ho memoritzo durant un període de temps que va des de minuts a hores
i penso que aquí s'acaba la història.
Suposo que en una situació real, tindre-ho molt clar i que et surti tot automatitzat i de forma sistemàtica i tal,
ho veig difícil, sobretot en el nostre entorn que tampoc tenim una pràctica així de fer pràctiques i simulacres
tres vegades l'any i de forma ben fetes.
Penso que no tenim aquesta cultura, almenys al nostre entorn, de fer-ho així i crec que seria l'única manera d'aconseguir-ho, no ho sé.
Mira, deixem ficar una falca aquí trans... multinacional d'aquestes meves que toquen el meu país.
Aquí on visc jo ja tenim dos túnels de gran llargada.
Suposo que per normativa estan obligats a fer simulacres de tant en tant.
Doncs un dels dos túnels en fa pràcticament cada any, depèn de si està més obert o menys,
i l'altre fa com deu anys que no se'n fa cap.
No diré de quin costat és cadascun.
Quin és el factor que fa que sigui així d'una manera o d'una altra?
No ho sé, perquè no hi ha massa distància d'un túnel a l'altre.
Distància física, clar. Distància administrativa és un altre tema.
Sí.
I normalment aquestes coses depenen de les administracions, no?
L'obligatorietat de fer simulacres i nosaltres, per exemple, tenim el túnel del Pertús,
que també ens obliga a fer un simulacre anual.
Ara amb la pandèmia poder ha baixat, però en general cada any en fem un.
Un any pertoca al cantó francès i un altre any al cantó català.
I és una oportunitat per posar en pràctica això que estudies.
Cada any s'intenta fer un simulacre una mica diferent a l'anterior.
Un any hi ha més víctimes, un altre any és més d'organització, un altre més de despatx,
i s'intenta que... cada any es fa en realitat.
I això és el que ens serveix.
No tinc, per exemple, a nivell de bombers, poder dir que fan una miqueta més de...
Per exemple, en aquest cas dels túnels, no sé si els bombers,
jo penso que hi entren més sovint i fan més exercicis que nosaltres els sanitaris.
Me'n dóna la sensació.
No ho sé, però clar, el túnel té unes particularitats que és que només es pot fer de nit,
que és quan no passen mercaderies.
Llavors, per això el simulacre s'obliga a fer un cop a l'any i es fa només en horari nocturn,
quan no passen trens, amb les vies tallades.
És una mica complicat.
Però penso que es podrien fer altres escenaris perquè en realitat
el que més ens pot provocar un incident de múltiples víctimes en el nostre territori
normalment és un accident de trànsit.
I això sí que es pot practicar amb més facilitat que no pas anar a un túnel d'un tren
que has de tenir la circulació tallada.
Això que deies, Xavi, no sé on ho vaig llegir-ho.
La immensa majoria d'oficis o d'activitats d'alt rendiment, llegeixis esport,
la immensa majoria del temps es passa entrenant i molt poques vegades actuant.
En el cas nostre, en el cas de la sanitat, és completament al revés.
Ens dediquem tot el temps a actuar i si de cas, algun dia potser ja parlarem d'entrenar.
Sí, sí, sí.
Bueno, centrant una miqueta perquè ja no hem ni començat i ja estem divagant, anem bé també.
Quan parlem d'això d'incidents de múltiples víctimes, ben bé a què ens referim?
Perquè hi ha alguns serveis d'urgències que directament cada dia és un incident de múltiples víctimes,
només l'activitat ordinària.
Sí, és així.
En realitat un incident de múltiples víctimes és allò que fa una desproporció
entre les víctimes i els recursos disponibles.
I això ho diferenciem del que seria una catàstrofe, que no havíem parlat fins ara,
que és allò que encara que un incident de múltiples víctimes,
en un temps determinat podem arribar a solventar-lo o a convertir-lo en una situació més similar a la normalitat.
En canvi, quan hi ha una catàstrofe sol haver-hi una desproporció.
Per tant, en un incident de múltiples víctimes ens podríem posar la idea que seria, per exemple,
el que dius, un servei d'urgències desbordat en un hivern com el d'aquest any,
o una catàstrofe seria quan ve l'explosió aquella de Tonga, que s'ha desaparegut una illa
i allò si algú ho vol arreglar ha de venir algú de fora perquè tot solets poder no se'n surten.
Un tsunami o un terratrèmol que afecta a moltíssima gent i no es pot atendre amb els mitjans habituals.
O sigui, el que veiem habitualment aquí són situacions de múltiples víctimes.
Exacte.
El més habitual.
Per això tots els plans que hi havia fins ara, tot arreu es deien plans de catàstrofes,
ja els hem anat canviant a incident de múltiples víctimes per veure que en realitat
en un futur molt proper es pot tenir la situació continguda,
i podem atendre amb els recursos que tenim, els que disposem.
Amb això que has comentat que múltiples víctimes és allò,
és la desproporció entre el nombre de víctimes i la capacitat de resposta,
això té molt a veure amb quin lloc del món estiguis,
i del món global però també del món local.
No és el mateix un accident de tres, segons on,
un accident de tres a la Diagonal de Barcelona,
no és el mateix que un accident de tres a dalt, allà a baix, als ports, a Tortosa,
a dalt del Montcaro, que suposo que abans haurà arribat recursos t'hi pots florir.
La veritat és que el SEM, per això la definició que n'ha fet, és molt realista.
O sigui, ha dit que siguin sis víctimes greus o deu de qualsevol altra categoria.
I això jo crec que és un número molt realista.
Sis ferits greus a l'Alt Empordà, doncs sí, és un incident de múltiples víctimes.
És una dificultat molt gran.
Això a mig de Barcelona, amb totes les unitats properes disponibles,
doncs de seguida deixa de ser un incident de múltiples víctimes.
Tot i que s'ha de treballar amb una metodologia diferent.
Tu no pots enfrontar-te a dotze víctimes de la mateixa manera que t'enfrontes a una.
I per això són els objectius d'aquests procediments operatius que li diu el SEM
o plans d'actuació en incidents de múltiples víctimes.
Perquè pensis, quan arribes, que has de treballar diferent.
Sis víctimes greus, deu de qualsevol altra categoria, això és el que diu el SEM de Catalunya.
Suposo que a altres llocs dels països catalans potser els números varien lleugerament.
Seria interessant de saber-ho.
I, escolta'm, això que dius que s'ha de treballar amb un procediment diferent
i tenir clar que no és el mateix un que dotze, en què es diferencia?
Què és el que hem de valorar primer? Què és el que hem de fer?
Anant al més bàsic, més bàsic, més bàsic, seria...
Estem acostumats als sistemes d'emergències a tendre amb el PAS, que li diem
Protegir, Avisar i Socorrer.
Doncs, quan fas un incident de múltiples víctimes, li afegim una O.
Es diu PAOS.
Protegir, Avisar, Organitzar i després Socorrer.
Hem d'afegir aquesta O enmig per tal que, primer de tot, decidim com gestionem allò
abans de posar-nos a atendre.
Perquè si ens posem a atendre el primer, perdrem la perspectiva de tot l'incident.
Diguéssim, el tema de començar a organitzar-ho, sempre s'ha dit que és la primera unitat,
no sé com ho diuen, la primera unitat assistencial, o bombers, o policia, o qui arribi,
o ha de ser sanitari que comença a organitzar-ho, això?
Bé, en realitat qualsevol unitat que arriba comença a organitzar, però organitza la seva part.
Els bombers comencen a organitzar el rescat, la policia comença a organitzar la seguretat
i nosaltres el que hem d'organitzar és l'assistència.
Llavors, la primera unitat que arriba tant pot ser una unitat medicalitzada
com una unitat de suport vital bàsic.
Llavors, el primer més important és saber què ha passat, on estem,
quin nombre aproximat de víctimes tenim, per fer-nos una idea del que necessitem,
si hi ha riscos potencials en l'accident, per veure quins recursos necessitarem
i si ens fan falta altres coses d'emergències que no hi siguin ja en el lloc de l'accident.
Això és el primer, fer-nos la idea.
Què ha passat? Què necessitem?
I llavors, un cop aquí, el que hem de fer és dividir la zona de l'accident
en tres zones concèntriques grans que ens permetin dir on posarem tots els recursos que tenim.
En primer lloc, el que s'ha de fer és veure on està la zona zero de l'accident,
o sigui, la zona on hi ha major destrucció i aquí només hi entraran en principi els cossos d'emergència,
els cossos de rescat que serien els bombers.
Això és la zona calenta, no?
estem molt acostumats a anar a l'accident i entrar nosaltres dintre el cotxe.
Doncs en aquest cas, en principi no hi hauríem d'entrar.
Si és un accident de trànsit, els cotxes estan estables, tot això i acabem entrant.
Però en general hauríem primer de dividir.
Aquesta és la zona de l'accident i es diu zona de salvament,
on només haurien d'entrar els equips d'intervenció, els bombers en general.
A fora hi farem una altra zona, que seria l'àrea d'auxili, que és on estarem nosaltres.
I allà muntarem tot el que seria l'organització de l'assistència sanitària.
I llavors a fora d'aquesta hi tindríem el que es diu l'àrea de base,
que és on es posarien tots aquells serveis que donen suport a l'emergència
però que no són imprescindibles per atendre els ferits.
Això seria el primer temps.
Això ho decideix la unitat d'assistencial que arriba, juntament amb bombers i si cal Mossos, no?
O és una cosa que ha de fer només el SEM?
Això s'hauria de decidir entre tots perquè decidir la zona no depèn només d'on te'n vas més bé a posar els ferits,
sinó també on els bombers et diguin que és segur, que no vindrà fum si hi ha un incendi,
que no et caurà ferralla si hi ha vagons de tren, el que sigui.
I per tant crec que això s'ha de decidir en conjunt entre tots.
I la policia que no tallis el trànsit o que el tallis de la manera menys complicada.
Suposo que si són coses que en llocs on es pot preveure que pugui haver-hi en algun moment de la vida
una situació d'aquest tipus, això ja es té pensat.
Per exemple, si fem simulacres en els túnels dels trens o en els aeroports o en els no sé què,
això ja està pensat on t'ha d'anar la roda d'ambulàncies i tot això ja està pensat més o menys on t'hauria d'anar.
Això seria la previsió d'una situació com aquest tipus, no?
Exacte. En principi això, amb el tren del Pertús, per exemple, que seria el que ens podríem fer una miqueta a la idea,
tenim ja que hi ha uns ventiladors que tiren el fum d'un cantó a un altre,
o sigui que ens hem de posar sempre assistint en un cantó del túnel.
Hi ha una zona on es pot fer una assistència, hi ha una zona on es poden fer una roda d'ambulàncies i poden girar per sortir.
En aquests llocs on ja és previsible que pugui passar, com per exemple els aeroports i així,
tenen els seus plans establerts i fan simulacres sovint.
Què més? Tenim les tres zones ja acotades i què comencem a fer després?
Doncs resulta que hem arribat ja a aquest temps, previsiblement hauríem d'haver arribat com a mínim una ambulància de suport vital bàsic i una de suport vital avançat,
que això seria el més correcte.
L'ambulància de suport vital avançat el que fa és dirigir el que seria l'emergència per la part sanitària.
Llavors, el pilar fonamental de totes les emergències o incidents de múltiples víctimes és el triatge.
El triatge és el que fa que puguem discernir entre una persona que pot esperar a ser atesa del que no.
És un pilar fonamental, s'ha de fer de forma sistematitzada, seguint protocols a totes les víctimes i de forma esglaonada, ordenada i ràpida.
Aquí els especialistes sou infermeria, que sou els que feu normalment el triatge com a mínim a nivell hospitalari.
Només us han de canviar el lloc, el cubícul de fer el triatge el feu en el punt assistencial, no en el PMA.
Ja ho teniu fet això vosaltres. A mi si em posen a fer triatge, la veritat és que faré un caos total.
En realitat estem força avesats als hospitals a fer-ho i no deixa de ser el mateix, però en una situació molt més complicada i amb recursos limitats.
Llavors és per això que hi ha diferents mètodes de triatge, n'hi ha més de 100, però el SEM i la majoria, i en molts llocs,
s'han triat dos triatges com els estandarditzats o els que s'han d'utilitzar.
En primer lloc, tindríem el que seria el triatge bàsic, que això és el que antigament ens pensàvem que només havíem de fer això
quan anàvem a un incident de múltiples víctimes, fer triatge, fer triatge, fer triatge i anar posant colors i aviam quin és el més greu
fins que els puguem posar en un lloc per donar-los assistència.
El triatge bàsic, el que fem servir a Catalunya es diu START pels adults i JUMP START pels nens.
I simplement amb cinc preguntes molt fàcils el que fa és dir-nos si aquella persona és prioritària o pot esperar a ser atès.
Aquests pacients els cataloguem en colors, hi ha un codi internacional de colors que tindríem que és el vermell, el pacient més greu,
el groc, el que pot esperar una mica, el verd que és demorable i el negre que és mort i en aquell moment no s'ha de fer res.
Escolta'm, Aurora, una pregunta tonta. Aquest triatge bàsic es fa en la zona calenta?
Aquest triatge s'hauria de fer en la zona calenta
Per tant no el fem els sanitaris
qualsevol persona amb coneixements sanitaris.
És a dir, els bombers estan format per fer-se i els nostres tècnics en suport vital.
És un triatge molt senzill i això en principi només es tracta que una persona que tingui coneixements sanitaris el pugui fer.
I mentre fas aquest triatge inclou fer servir les maniobres salvadores.
Exacte. Les maniobres salvadores són...
Això també ho fan els bombers o qui sigui.
Sí, perquè en principi ja quasi les necessites per poder continuar amb el triatge.
La primera és obrir la via aèria o quan hi ha una hemorràgia fer un taponament d'hemorràgies
perquè ha de ser una hemorràgia important però tapar l'hemorràgia perquè no acabi de dessagnar-se mentre estiguis fent els altres.
I també li diuen la posició antixoc.
Si veiem una persona que no respira però no té un pol radial, li podríem posar les cames una miqueta aixecades
per intentar, si més no, que ens aguanti fins que arribi algú que li pugui fer una altra cosa.
Això són les tres maniobres salvadores.
Algunes vegades se n'ha posat una altra, la posició lateral de seguretat, però vaja, les tres són aquestes.
Obertura de via aèria, control d'hemorràgia o taponament d'hemorràgia i posició d'antixoc.
I una pregunta, obrir la via aèria vol dir després instrumentar-la ni que sigui amb un tub de Guedel o no?
Això seria l'ideal, que poguéssim portar un tub de Guedel i deixar-li posat.
Però es pot tenir preparat l'ambulància de tenir un kit, una bosseta amb uns quants tubs de Guedel
per si vas amb un incident de múltiples víctimes, baixar-te-li i posar un tub de Guedel.
Si no, posar-lo en posició lateral de seguretat, que això ja ens deixarà la via aèria oberta.
I després això inclou que qui sigui li posi les etiquetes que portem del SEM enganxades en algun lloc visible, no?
Sí, en aquest cas els bombers també tenen uns braçalets de colors
que el que fan és una manera molt ràpida de col·locar un braçalet de color
per poder identificar els pacients en funció del triatge.
Les que portem nosaltres a l'ambulància també en portem dos, nosaltres que som una unitat de suport vital avançada,
que és unes per fer el triatge bàsic i les altres per fer el triatge avançat.
Què més? I després aquestes víctimes suposo que te les van portant en una roda fins on estem els sanitaris la majoria, no?
Exacte. Aquests pacients estan en el que dèiem, en la zona aquella zero, la zona de l'accident,
i els bombers o podrien entrar els nostres, si necessiten ajuda,
poden entrar els tècnics en emergències sanitàries, ajudar-los a fer el triatge,
i els hi posarien la categoria de colors i els el portarien fins a un niu de ferits, que li diríem,
per poder començar a entrar a la nostra àrea sanitària per poder-los començar a atendre.
Doncs va, continuem, Aurora. Què més ens trobarem després?
Llavors tindríem que els bombers o els nostres companys tècnics ens han fet un triatge bàsic
i ens el porten a dintre aquella zona que dèiem que era la nostra, la d'atenció,
i allà ens hem d'organitzar l'àrea sanitària.
L'àrea sanitària consta de diferents llocs, que seria en primer lloc una porta d'entrada,
per saber el nombre de persones que entren i així després hi ha una porta de sortida
per saber el nombre de persones que surten. Sembla una tonteria, però una de les coses més complicades,
sobretot ho veiem molt quan fem simulacres, és comptar el nombre de ferits que entren a l'àrea sanitària
i el nombre de ferits que surten i acaben anant al centre sanitari o al domicili.
Llavors és molt important comptar els ferits i per tant això és la porta de l'àrea sanitària.
I després, posteriorment, hi ha un punt de triatge.
Des fa aproximadament 10 anys la càtedra de Medicina de Catàstrofes de Oviedo va fer un triatge,
un tipus de triatge per implementar-lo en els incidents de múltiples víctimes
basat en l'atenció avançada al trauma, en l'ATLS.
Això és important perquè fins ara, fins aquell moment, el que fèiem era només un triatge bàsic
i llavors quan tu tenies 10 víctimes vermelles era difícil discernir a quina d'elles l'havies d'atendre primer
quan els recursos són limitats i per això es va crear el triatge avançat.
El triatge avançat que nosaltres fem servir a Catalunya i a molts llocs d'Espanya es fa servir aquest que van fer a Oviedo,
que es diu META, consta de quatre fases i llavors engloba tot el que seria l'atenció
a l'àrea sanitària de l'incident de múltiples víctimes.
Aquestes quatre fases...
I això sí que ha canviat últimament o no?
Sí, ara hem fet una revisió, que també us penjaré l'article que vam publicar a la revista Emergències recentment,
en quan han fet unes petites modificacions que aclareixen els termes més importants que hi havia a la versió anterior.
És una nova versió que aclara molts punts després de deu anys de posada en funcionament
i fa que tot, en la meva opinió, sigui molt més clar.
Sempre queden coses complicades, no deixes fer un incident de múltiples víctimes, però queda molt més clar.
El primer que ens diu és que hem de fer un triatge assistencial.
Quin és aquest triatge?
És un triatge basat en la B, C, D, E, en l'assistència a totes les persones que hem fet suport vital avançat al trauma sabem com funciona.
El que fa és classificar les víctimes en funció del compromís real o potencial que tinguin en qualsevol d'aquests punts de la valoració sistemàtica.
Si tenen un problema en la en la B, en la C, en la D o en la E.
Això el que fa és establir-nos una prioritat d'atenció enfront de les víctimes.
I per tant sempre s'atendran primer aquelles que tenen un compromís real o potencial en l'A
abans de les que tenen un compromís real o potencial en la B.
Perquè una pregunta, Aurora. En aquest triatge només hi entraran els que en el triatge bàsic els hi hàgin posat l'etiqueta vermella?
En principi aquí hi ha una mica de complicació.
En principi es comença per les víctimes vermelles.
Això sí.
A mesura que et van portant els ferits, tots aquells que tenen l'etiqueta vermella els hauríem de fer aquest triatge.
I quan aquests...
El sistema meta diu que els hi facis a tots.
Però en el protocol del SEM et diu que sobretot li facis als vermells.
O sigui, incideix en què s'ha de fer als vermells i que els altres podrien entrar sense fer-los ni un triatge i a posteriori podries anar-los fent.
El sistema en si diu que li facis a tots començant pels vermells.
Perquè penseu que el triatge bàsic l'ha fet o un bomber o un tècnic en emergències que no té coneixements, en principi, en suport vital avançat.
Llavors es poden passar coses que clar, és que el triatge bàsic és com molt groller, no?
Discerneix així una mica de forma molt ràpida.
I aquest triatge al principi això el fa una persona amb coneixements en suport vital avançat en el trauma.
El protocol del SEM diu que en principi en les unitats de suport vital avançat que hi va el metge i infermera,
el metge seria com l'encarregat de l'organització general de tota l'emergència i la infermera seria la que faria aquest triatge assistencial.
Per tant, parlem de persones que tenen entrenament en atenció en trauma.
Doncs llavors, això, què dèiem, no?
Aquí el primer que faríem seria fer una valoració ABCDE de cada ferit vermell que m'entri en primer lloc.
Llavors, un cop valoro aquest pacient, en funció d'on tingui l'alteració en l'A en la B, en la C o en la D,
direm que són pacients d'un color o d'un altre, amb el mateix codi de colors que teníem a l'entrada.
Els pacients vermells són aquells que tenen una complicació real o potencial.
Es parla molt de potencial perquè tots els que fem assistència sabem que un pacient,
encara que en aquell moment no tingui una complicació, depèn de què, depèn de les lesions que l'acompanyin,
en breus minuts pot acabar tenint una complicació.
Llavors, per això diuen real o potencial.
Imaginem-nos, per exemple, una persona amb unes cremades a la zona del coll,
totalment circulars i amb tota una cara i un coll cremat,
sabem que potencialment aquella via aèria se'ns empitjorarà en pocs temps.
Llavors, allò seria un compromís potencial de la via aèria.
Li hauríem de posar una alteració en l'A.
Llavors, en funció del que tenen alterat, els que tenen una complicació en la en la B o en la C serien pacients vermells.
I es diuen vermell A, vermell B o vermell C, en funció d'on tenen la complicació real o potencial.
Aquí és on hi ha hagut un dels canvis, a més li dèiem vermells de primera, vermells de segona.
Ara han passat a fer-ho més fàcil, a dir complicació a l'A, vermell A, complicació a la B, vermell B,
complicació a la C, vermell C.
Seguidament passarem a fer una valoració neurològica, fixant-nos sobretot en el Glasgow motor.
I les persones que tenen una alteració neurològica es consideren com a grogues D.
Deiem vermell A, vermell B, vermell C i groc D.
Posteriorment, si no tenen cap alteració en la D, el que mirarem és farem una exposició de la víctima,
la E, ràpida, in situ, i el que valorarem és si aquella persona necessita una atenció mèdica in situ,
és a dir, en el lloc de l'incident, que en aquest cas seria groga, o es pot demorar i fer-ho més tard en un centre sanitari.
Llavors es classificaria com a verd.
I això és el que faríem inicialment en el triatge assistencial.
Què més? I després tenim el...
Tenim un segon pas que és molt important, que es fa dins del triatge després d'haver fet aquesta primera valoració ABCDE
que és dir si aquest pacient necessita una atenció quirúrgica urgent, que es diuen criteris de valoració quirúrgica precoç.
Per què es passen aquests criteris? Doncs perquè hi ha certs tipus de patologies que no es beneficiaran de res del que els fem en el lloc de l'incident.
I aquestes tres situacions necessiten anar al més ràpid possible a un hospital que tingui capacitat de solucionar aquest problema quirúrgic.
Són tres i són aquestes. Un traumatisme major penetrant, el craniofacial, el coll, el tronc i o proximal als genolls o colzes amb hemorràgia.
L'altre seria un traumatisme amb sospita de fractura de pelvis i inestabilitat hemodinàmica.
Sospita, no cal que fem cap maniobra per palpar la pelvis, sospita de fractura de pelvis i inestabilitat hemodinàmica.
I el tercer seria el traumatisme tancat de tronc amb signes de xoc.
O sigui, en aquests malalts no dius que són els que hem d'identificar perquè surtin de l'àrea sanitària el més ràpid possible per anar a un hospital.
No haurien ni d'entrar a l'àrea sanitària aquests. O sigui, des del triatge han de passar a l'evacuació i marxar.
Només farem una mesura d'estabilització mínima. Què seria això? Què és el que diu META?
Doncs posar una via, un sèrum i córrer. A l'antiga usanza, allò de ràpid, ràpid cap a l'hospital.
Carregar i marxar.
Exacte. En principi, poden marxar aquests amb qualsevol tipus d'ambulància, la primera que estigui disponible, amb instruccions per part dels sanitaris i anar directes a l'hospital.
I això és nou? Això és la novetat del triatge assistencial? Això és nou o això ja estava escrit?
Això ja estava escrit. Abans n'hi havia quatre i s'han ajuntat dos, que és aquest de la fractura de pelvis.
Abans estava dividit en dos, que també parlava d'inestabilitat mecànica de la pelvis.
Clar, com tots sabem, de les últimes recomanacions de l'ATLS s'ha tret el que seria la maniobra exploratòria de la pelvis en el malalt traumàtic.
Si a mi un dels criteris quirúrgics és la inestabilitat mecànica de la pelvis, segurament hauré de fer alguna maniobra per discernir si té una inestabilitat mecànica.
Llavors això s'ha aglutinat en un que diu sospita de fractura de pelvis i inestabilitat hemodinàmica.
Un pacient inestable que tu sospites que té una fractura de pelvis és un criteri quirúrgic.
I si a més a més te l'han tret ben empaquetadet en un sac de buit has de desfer per valorar la maniobra i tornar a fer.
Pèrdua de temps, inútil, sense cap interès.
Exacte. Molt bé, doncs ara ja sabem quin pacient ha de marxar corrents, quin pacient hem d'atendre primer,
l'ordre de prioritat ABCDE i classificadets amb unes targetes, allò que deia en Xavi, que portem totes les unitats de suport vital avançat de Catalunya, del SEM,
porten una motxilla on hi ha tot el material d'incidents de múltiples víctimes.
No és més que unes targetes de colors que ens serveixen com de full de registre per emplenar les dades mínimes que anem fent en aquells pacients
i porten també material de visibilització perquè ens vegin, perquè vegin quin és el metge responsable, qui és la infermera que fa el triatge, etc.
I també molts bolis i llapis perquè si sou com jo que coneixeu el torn amb boli que veu sense, almenys en tingueu, en podeu perdre uns quants abans.
Exacte. Boli, llapis i altres estris que també són necessaris.
Un cop els tenim catalogats, el següent pas és fer-los l'assistència.
Tots aquells que no han marxat urgent perquè es beneficiaven de fer-los alguna cosa en lloc d'in situ,
serien el que seria el que antigament li havíem dit el PMA o l'Hospital de Campanya, si volem fer-nos una miqueta més la idea del que seria.
I allà els separaríem per colors i atendríem les víctimes en funció de la prioritat que ha establert el triatge.
Primer els vermells, els vermells amb alteracions a l'A, a la B, a la C, a mesura que ens vagin arribant recursos.
Un altre tema que no hem parlat és dels recursos que arriben. No és el mateix estar a la Cerdanya o a l'Empordà que estar a la Rambla de Barcelona.
Llavors, a mesura que van arribant recursos, el que has de fer és anar-los distribuint.
Aquell metge que se'ns ha quedat d'organització, el que ha de fer és anar-los distribuint perquè es vagin col·locant en els llocs on ens falta les persones que atendran els ferits.
I això seria en principi en l'àrea sanitària. Ens donaran suport a l'àrea sanitària per atendre els ferits i també a la zona d'evacuació.
Perquè  una pregunta, Aurora. Si a mi ens envien a la unitat avançada que estic, m'envien en una situació així,
que ja hi ha tot el pollastre muntat, a qui m'haig d'adreçar jo per dir que ja som aquí i on vaig?
A qui m'haig d'adreçar jo? M'haig d'anar al triatge bàsic, a l'assistencial, al punt d'assistència o on haig d'anar?
O sigui, si arribes com a segona unitat, diríem, no la primera unitat.
Sí, segona, tercera, quarta o la que arribi, on vaig? Pregunto a la policia, pregunto a bombers o busco qualsevol sanitari o què faig?
No, si ja està muntat tot el que seria l'assistència i està organitzada, hauries d'anar a la persona que és la responsable de l'àrea sanitària.
Aquesta persona porta una armilla d'aquestes que hi ha dintre de la motxilla, aquesta d'incidents de múltiples víctimes,
que posa responsable de l'àrea sanitària. Hauries d'anar a buscar aquesta persona i aquesta persona et diria,
mira, doncs ens fa falta un metge a dintre de l'àrea sanitària per atendre els ferits vermells.
O sigui, vaig amb aquest, que aquest és el que en diem el K1? O quin és aquest?
Sí, els noms són una miqueta complexes. Aquest seria el K1, que li diu, el SEM ha posat unes denominacions per entendre'ns per l'emissora
i llavors hi ha diferents rols. Aquest seria el K1, que és el líder de l'àrea sanitària.
El K0 seria aquella persona que està coordinant més des de fora l'emergència i el D0, que en principi són els coordinadors territorials
que acaben agafant aquests rols. Llavors el metge que arriba o la primera unitat de suport vital avançat,
pot ser també una infermera, és el líder de l'àrea sanitària, és el K1. Després hi ha un altre que és el que està al punt d'evacuació,
que seria el K2 i el que està com a responsable de la nòria d'ambulàncies de sortida és el K3.
Això ja és encara més complicat, no me'n recordo mai, sempre m'ho he de mirar.
I suposo que quan arribem ens poden, nosaltres que sempre intentem anar tots juntets,
suposo que poden dir, sí necessito el K1, ens pot dir necessito un metge aquí,
la infermera que se'n vagi a no sé on i el tècnic que entri amb els bombers a fer no sé què.
Ens  poden dividir tranquil·lament, no?
Exacte. Un cop entres en una emergència d'aquestes, SEM té establert que tot el material assistencial es posa dintre l'àrea sanitària
i passa a ser comunitari, respirador, monitor, motxilla d'intervenció i els professionals es poden separar
excepte el tècnic conductor que ha d'estar sempre escrit a la seva ambulància.
Què vol dir això?
O sigui, el nostre tècnic, la seva ambulància sempre serà la seva ambulància,
però nosaltres podem marxar amb una altra ambulància i ens podem separar.
Ens trobarem més tard un cop s'acabi tot en el punt zero, però ens anirem separant
i fent allò que sigui necessari per resoldre el millor possible aquesta emergència.
Molt bé.
Doncs què ens en falta? Estàvem en el punt assistencial, no? fent l'assistència.
Ja sabem que tenen més o menys els ferits, qui n'hem d'atendre primer
i llavors aquí passaríem a fer una assistència com sempre, com quan vas a una sola víctima.
Tu et centres amb aquell ferit, fas totes les mesures que són necessàries
per poder-lo traslladar fins a l'hospital, el prepares per sortir
i esperes que algú et digui que aquell ferit pot anar cap a un hospital.
I aquí ve l'últim pas del META, que per mi és el més complicat, perquè és el triatge d'evacuació.
Abans de sortir de l'àrea sanitària, ha d'haver-hi un punt on es fa un últim triatge
i es decideix quina víctima surt primer i amb quin recurs assistencial ho fa.
El que genera més dubte, i això és una de les altres coses que han anat fent,
millorant en el META, és que han intentat clarificar aquests criteris de trasllat.
Bé, els primers que marxen són aquells, els vermells quirúrgics.
I aquest, si ens n'hem deixat algun que no haguem vist en el triatge
i el veiem després en l'àrea d'assistència, serà el primer a marxar, sempre.
I després el que hem de fer és passar uns criteris de gravetat,
que es diuen criteris d'alta prioritat, i discernir entre unes lesions que es diuen lesions greus rellevants.
Això s'ha de portar una xuleta que nosaltres en portem a dintre la motxilla
perquè en aquell moment això segur que no te'n recordes.
Lesions greus rellevants tindríem que són fractura de crani oberta o deprimida
amb traumatisme cranioencefàlic sever, un tòrax batent, un pneumotòrax a tensió,
fractura proximal de dos o més ossos llargs, extremitats aplastades, arrencades o mutilades,
amputació proximal a canell o turmell, paràlisi i cremades greus.
Això són lesions greus rellevants.
Costa memoritzar-les però és clar que seran molt greus quan les vegis.
I llavors una altra cosa que li diuen són els criteris d'alta prioritat.
Això serveix per acabar de decidir qui trasllades primer dintre d'un mateix nivell de gravetat.
Els criteris d'alta prioritat són lesions greus amb inestabilitat hemodinàmica o respiratòria
i un dels següents paràmetres que serien una tensió arterial sistòlica inferior a 110,
un Glasgow motor inferior a 6, la necessitat d'intubació o una lesió per explosió en espai tancat.
Són moltes dades que has de tenir allà una bona xuleta per decidir qui marxa primer.
Jo estic atenent amb un que al triatge m'han posat que és un vermell A.
Aquest no marxarà abans que un... pot ser que marxi després que un vermell B o que un vermell C.
En funció d'aquests criteris, no sé com en dius, els criteris de... no sé què.
De gravetat, els criteris CAP i les lesions greus rellevants.
Després tenim una altra cosa, o sigui, dintre la mateixa prioritat A, B, C o D, primer marxa el que té aquests criteris.
Si tinc un vermell A que té criteris CAP, marxa primer el que no té criteris CAP.
Dintre del vermell A, dintre d'aquesta categoria.
Vermell A. Després passo al vermell B. I llavors si té criteris CAP o no té criteris CAP.
D'acord.
Posteriorment marxen els que tenen un compromís en l'ABC no resolt.
És a dir, l'hem passat allà a l'assistència, hem intentat taponar l'hemorràgia i allò no para de sangrar
i té una C no resolta. Doncs aquest marxa abans dels que té una C resolta o una A resolta.
Primer marxen l'ABC no resolt. Després l'ABC resolt.
I després ja baixaran els grocs D, els que necessiten una valoració hospitalària i els verds.
O sigui, el que se li poden creuar més els cables és el que està responsable de l'àrea d'evacuació.
Exacte.
Aquests sí que li poden caure faves pertot arreu.
Exacte. META diu que aquest ha de ser un metge.
Però el SEM diu que si hi ha alguna infermera que té més expertesa també ho pot fer sense problema.
I fer-ho dos en conjunt no, oi?
És complicat. Per això META té uns esquemes que estan molt bé i que jo crec que seria interessant
que veiéssim l'últim article aquest que van publicar ara el 2021, on tenien els esquemes actualitzats.
Un esquema general on ens fem la idea del triatge assistencial, la prioritat quirúrgica, l'assistència al triatge d'evacuació.
Un altre que només parla del triatge assistencial i dels vermells quirúrgics.
I un altre que parla només del triatge de l'evacuació.
Nosaltres, per exemple, a Figueres el que hem fet és a cada una d'aquelles bossetes que eren per a cada una de les persones
que tenia un rol assignat dintre l'emergència, hi hem posat una còpia plastificada d'aquestes xuletes del triatge.
Molt bé.
Dir també com a cosa novedosa que el SEM està treballant en una aplicació perquè tot això ho puguem fer des del tablet del SEM que portem
i puguem anar traient el paper i tot sigui com més ràpid i més interconnectat amb la xarxa perquè els hospitals vagin rebent la informació i així.
Sí, perquè aquesta és una altra. Tots aquesta gent que tens en el lloc i que intentes que no se t'escapin perquè el caos sigui teu i només teu,
en algun lloc han d'anar a espetegar. I van amb això de l'evacuació.
Això que has dit que és el lloc més complicat, em sembla que hi estic d'acord. I mira que no és que els altres siguin senzills.
Perquè a més a més es dona la circumstància que així això, jo ho veig de la perspectiva rural meva.
És a dir, la meva nòria de trasllat depèn d'on estigui pot ser molt i molt llarga.
És a dir, una unitat que envio és una unitat que perdo durant molt temps abans no pugui tornar a venir.
I això també ho has de tenir present de cara a la resolució final.
Enviar un tio sol o enviar... aprofito que hi col·loco un verd que volta per allà, que si és acompanyant de l'anterior suposo que és molt senzill de decidir.
Però quan ja no és tan acompanyant, no ho sé. És una d'aquestes coses que els rurals intentem veure com resoldre.
No, en principi els verds mai els hauries de traslladar en cap primer moment. Els hauries de traslladar encara que sigui en un autobús.
Trucar la TEISA i que vinguin i se'ls emportin per dir alguna cosa.
Les ambulàncies les deixarem només pels pacients que necessitin una ambulància.
Una cosa que diu META i que també diu SEM és que el pacient s'ha de portar a l'hospital que li pugui donar la solució al seu problema.
Però el vermell quirúrgic, per exemple, pot anar a l'hospital més proper.
Ho dic perquè tot hospital hauria d'estar preparat per atendre un vermell quirúrgic.
Només els quirúrgics, que són els que necessiten arribar més ràpid a un hospital.
Jo també estic, a part d'estar amb el SEM i tot el tema aquest dels incidents de múltiples víctimes,
a l'hospital també tenim una comissió que treballa per tenir el pla dintre l'hospital.
Llavors, fa un parell d'anys just abans del Covid, el Departament de Salut i l'àrea territorial de Girona específicament
ens va demanar que diguéssim quants pacients podríem atendre en una situació d'aquest tipus.
Llavors, cada un dels hospitals, sobretot els comarcals de la zona de Girona,
penso que a tot Catalunya es va fer, però Girona estic segura que sí, vàrem dir quants pacients podíem atendre
i amb quant de temps els podríem atendre.
És a dir, per exemple, l'hospital de Figueres ha dit que pot atendre fins a dos vermells quirúrgics,
un inicial i un altre als 30 minuts. I això ho han fet tots els hospitals.
És a dir, podem atendre deu vermells dels quals dos quirúrgics i si són nens, doncs poder només un.
Això ho han dit tots els hospitals i, per tant, el SEM sap quina capacitat de resposta tenen els hospitals.
Llavors, se suposa que en aquell punt d'evacuació també tindràs una trucada directa en coordinació de SEM
que et dirà aquest vermell quirúrgic envia'l a Puigcerdà, aquest no, aquest ha d'anar a Barcelona.
Llavors, això també farà que poder puguis enviar pacients més a prop per poder tornar a recuperar aquestes ambulàncies.
L'ideal per atendre aquestes situacions de múltiples víctimes i de catàstrofes
seria que tots els hospitals comarcals i no comarcals tinguessin un pla de catàstrofes
i que la gent el coneixés i que féssim alguna, almenys algun simulacre cada X temps.
Això seria recomanable, no?
Sí, això just abans del Covid ja estàvem en això i el simulacre s'havia fet just quan va començar l'altra emergència.
I sí, tots els hospitals estàvem en això i estàvem treballant conjuntament per poder enviar els nostres plans
i que tothom els tingués preparats. En principi
la feina està feta, el problema ha sigut la difusió i posar-ho en pràctica
que aquests dos anys han sigut com si hi hagués hagut una aturada en el temps.
Una pregunta, tornant al lloc de l'emergència o catàstrofe,
qui decideix a quin hospital va cada malalt?
El Kilo 3 o el centre coordinador o qui ho fa això?
En principi el centre coordinador. T'ha d'ajudar a decidir en funció del triatge que has fet tu.
Si tinc un vermell CAP A que necessita anar a un hospital, a quin hospital l'he de portar?
I ell em dirà, mira, a Figueres t'estan esperant.
Cap a Figueres. O no, mira, aquest millor porta al Trueta i llavors el següent vermell l'enviarem a Figueres.
Molt bé, no sé si ens ha quedat alguna cosa per concretar.
Jo penso que hem fet un repàs bastant important.
Com a últim apunt, dir-vos que darrere dels atemptats del 17 d'agost de Barcelona,
el Departament de Salut ha fet un altre protocol conjuntament amb el SEM
en el qual es prioritza la seguretat dels rescatadors, diguem,
i que en aquest cas sí que s'ha de tractar com una situació molt diferent,
que no ens podem posar a atendre les víctimes sense assegurar la nostra pròpia seguretat.
Allò del protegir va primer i sí que la situació canvia molt i no ens podem fer els herois,
sinó que hem d'esperar que CECOS, en aquest cas, que és el centre coordinador,
ens digui que realment podem entrar a l'emergència, que ens diguin que és una zona segura
i que la podem atendre amb la mateixa normalitat que si no fos un incident intencionat.
Com ha canviat el cuento, eh? Abans eren els bombers els que havien de protegir i treure't els pacients i tal,
i ara són els polis. Quin món que ens està quedant, eh?
Situacions molt diferents.
Bé, doncs molt bé, tu. No sé si hem d'afegir alguna cosa més.
Jo penso que m'ha quedat molt clar i ara ja estic tranquil a la pròxima guàrdia
i jo penso que... L'Albert fa una cara així dient el que diu aquest ara.
Jo no estic tranquil. Jo gens tranquil.
Si pot ser que no passi. Companys, si heu de liar-la parda, que sigui lluny, que no sigui a casa meva, sisplau.
No, va, però tot el que sigui fer una miqueta de difusió i parlar-ne, està... està molt bé, no?
Almenys això és allò que en anglès no diuen l'spaced repetition.
És a dir, són coses que tu ja has d'haver après, no precisament en aquest pòdcast,
però el fet de sentir-ho farà que allò que ja sabies recordis.
I gràcies al Covid que ens ha enfonsat la misèria durant dos anys
i que no hem fotut res durant dos anys que no fos Covid,
recordar que el món segueix també té el seu...
Perquè lo de la pandèmia aquesta del Covid també es podria interpretar com una catàstrofe, no?
Bé, de fet és una...
Bé, ho va ser, eh? Al principi nosaltres a Urgències ja va ser això.
Vam reorganitzar tota l'assistència per poder atendre aquest tipus de pacients.
Ens van enviar recursos de tot arreu, no?
Per fer... el mes de març, eh? Ara ja no, ara ja és la normalitat, però ja va ser així, no?
En realitat vam zonificar el servei d'Urgències, vam decidir on atendrien cada pacient,
com els atendríem, no? Quins circuits seguirien...
I els vam prioritzar i vam fer, doncs, una miqueta això.
La diferència és que encara no l'hem tancat, aquest episodi, no?
És com un tsunami, que van arribant onades, no?
I encara, bé, esperem que algun dia sigui l'última, però bé.
I ara que hem dit això del Covid i de les múltiples víctimes,
que tot el que hem parlat de les múltiples víctimes està molt pensat en...
Perquè és el més habitual, entenc, que és en episodis molt puntuals de molta energia, no?
Molt trauma. Però hi ha emergències o múltiples víctimes que no ho eren.
Ara imagineu-vos el que havia de ser entrar en una residència d'avis
que quedava el 10% de la plantilla durant dos dies.
És a dir, allò són múltiples víctimes. El que passa és que allà ningú s'ha fet mal.
Però saber què has de començar a triar allà, no?
Però això, un 80% dels residents de segons on, malalts de Covid.
Aquí, tot això que hem parlat de triatges i demés, aquí...
Bé, en realitat faries el mateix.
Aquí no hi ha ningú que sigui...
El que li costa respirar anirà davant del que no li costa.
Sí, sí.
O penso també ara que també estan de moda això dels múltiples víctimes intencionats.
Si en comptes de fer explotar coses, comences a tirar porqueries.
Digue-n'hi, el cas aquell del gas sarín del metro de Japó, no?
Aquí moltes de les coses que tenim escrites no ho tens escrit.
Hauràs de començar a improvisar en base a l'ABCDE, només que no serà de l'SVAT, sinó que serà de les SVA.
Sense la T, a darrere.
En realitat l'assistència no discerneix molt.
El tipus de ferides seran unes que unes altres.
És evident que no tindran aquells criteris, aquelles ferides greus rellevants,
però els criteris CAP sí que els tindràs, no?
Si tenen inestabilitat hemodinàmica, si necessiten intubació,
si tenen una alteració en el Glasgow motor, no?
Al final li treus la part traumàtica, però l'altre, en el meu punt de vista, segueix vigent.
Si tens clar els objectius de cada zona i de cada moment de la catàstrofe,
i quina és la missió, t'hauràs d'adaptar si és més traumàtic, o més per un agent químic, o per un agent biològic.
No ho sé.
Però com més sàpigues del que més habitual és, potser te'n sortiràs millor,
o quedarem més ben parats tots si ho tenim ben estudiat i ben practicat.
Tot serveix.
Això de fer servir el Glasgow motor també està ben pensat.
Perquè fer servir el Glasgow sencer... ja és complicat de normal.
Hem fet un pòdcast d'això també.
Imagina't ara aquí amb el sidral aquest, que aquí el Glasgow motor, que també té el seu què,
perquè l'acció anormal també costa, no és senzill, almenys simplifica una miqueta el tema.
Això del Glasgow motor ho fem servir només en el triatge aquest META,
i no pas en l'START, perquè si aquí també els no sanitaris fèieu servir el triatge motor també els pot costar.
No, en l'START es fa servir si obeeix ordres senzilles.
Que si les obeeix és groc, perquè no era verd abans, després passa a ser groc, si et fa cas.
Sí, exacte.
Molt bé, molt bé.
Doncs res, deixem tancada aquesta situació de múltiples víctimes.
Moltes gràcies, Aurora, per la teva companyia i per la teva participació en aquest EMpodcat,
que segur que jo penso que serà interessant per tots els sanitaris que treballem en aquestes zones que parlem català.
I veiem si ens podem trobar en algun altre episodi.
Sí, millor en un altre episodi que no pas en un sidral.
Sí.
Exacte. Moltes gràcies per haver-me convidat i molt contenta d'estar aquí a l'EMpodcat.
Molt bé, i fins aquí el tema d'avui. Ara ens toca la secció de l'urgemmot. Xavi, què tens pensat per avui?
Sí, aviam, tenim una sèrie de termes que en català els podríem millorar, perquè crec que moltes vegades no els fem servir correctament.
I és, per exemple, aquella situació en què ens arriba un pacient que no pot moure una extremitat,
o extremitat superior o inferior, o té una pèrdua de força, que n'hauríem de dir que és una hemiplegia.
Normalment jo sempre n'havia dit, o hi havia sentit, que un pacient tenia una hemiplegia,
però correctament no porta accent, n'hauríem de dir una hemiplegia.
Perquè aquesta hemiplegia podria ser un signe d'un atac isquèmic transitori,
que és la forma correcta del que en diem habitualment un AIT, que abans en dèiem un accident isquèmic transitori.
Aquest accident no és correcte, n'hauríem de dir en català un atac isquèmic transitori.
Perquè això també podria ser una manifestació d'un infart lacunar.
No en diem un infart llacunar, sinó que és un infart lacunar.
Aquest pacient, que el tens a urgències, en aquestes situacions que ens trobem avui en dia,
li farem amb un escobilló, li farem un frotis nasal per veure si té algun patogen respiratori.
Entre aquests patogens respiratoris, ara a més a més hi afegim els habituals,
com pot ser el virus sincític respiratori, que no és el virus respiratori sincitial,
sinó que és el virus sincític respiratori.
I aquest malalt que teníem amb aquest infart cerebral es podria complicar i podria fer un estat epilèptic.
Aquest estat epilèptic no és el que abans en dèiem erròniament un estatus epilèptic,
sinó que n'hauríem de dir un estat epilèptic.
I si finalment la cosa ja acaba complicant-se, com estem fent en aquests episodis
d'incident de múltiples víctimes, que acaba malament per molta gent,
en últimes instàncies, quan veiem que el pacient està en últimes hores de vida,
el que hauríem de fer és una adequació de les actuacions sanitàries,
no una limitació de l'esforç terapèutic, sinó que el terme adequat
i que es recomana actualment és parlar d'adequació de les actuacions sanitàries.
I crec que res més. No sé si tu, Albert, tenies algun urgemmot per comentar.
Quasi m'acabo de quedar hemiplègic amb tots els que acabes de llençar en un minut.
No estic hemiplègic, però sí que tinc una contractura amb un bonic punt de gatell
que està just aquí darrere. No ho veieu, però està just aquí darrere.
Just aquest punt, apretes allà i aquest gatell fa molta... molesta.
Aquest gatell, eh? Aquest punt gatell.
Que no sé com es deu dir malament, perquè jo sempre he sentit dir punt de gatell.
O sigui que potser per una cosa que diem bé en català aprofitem-ho, no?
Sí, no sé com en dèiem. En castellà deu ser un punto gatillo, no?
En castellà en diuen punto gatillo. No sé...
Jo no ho he fet servir mai, tu. No ho sé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé. I fins aquí l'urgemmot.
Ara toquen les recomanacions d'aquest episodi, d'aquest mes, de fet.
Va, Xavi, quina tens tu?
Sí, jo fa temps vaig veure una eina, una puntuació,
que ens servia per tal d'identificar aquells pacients que tenien una infecció,
que venien a urgències en una clínica infecciosa,
per ser capaços de fer una predicció sobre quin d'aquests malalts faria una bacterièmia.
Sabem que un 15% dels pacients que venen a urgències venen per quadres infecciosos
i d'aquests n'hi ha un petit tant per cent que faran bacterièmia,
que la bacterièmia es defineix com la presència de bacteris vius a la sang
i que nosaltres ho demostrem amb un hemocultiu positiu per a algun bacteri.
Aquests pacients en una clínica infecciosa, si a més a més fan una bacterièmia,
és un factor de mortalitat.
Per tant, és important identificar aquests pacients.
Aleshores, hi ha molts scores, hi ha quantitat des de fa molts anys
que es fan diferents escales, puntuacions,
per veure de quins d'aquests malalts infecciosos
tenen més risc de fer bacterièmies i, per tant, més mortalitat.
I un que veig molt fàcil i que és molt recent
i que es pot aplicar molt fàcilment al servei d'urgències,
el podeu trobar en una pàgina web, que l'han fet específicament per això,
que es diu, a la pàgina web heu de posar mpbscore.urgenciasclinico.
Vosaltres poseu en el Google mpbscore
i ja veureu que un dels primers enllaços que us aporta el Google
és aquesta pàgina web, que només hi ha això, hi ha l'score,
i tu vas seleccionant cada un dels apartats
i és molt fàcil de fer perquè et demana coses molt senzilles
com és ara la temperatura, l'índex de Charlson,
la freqüència respiratòria, leucos, si té calfreds o no,
les plaquetes i la procalcitonina.
Són aquests set ítems que són els que ens demanen
i res, tu selecciones aquests quatre factors, li dius que et calculi la puntuació
i en funció d'això et donarà una escala que et diu la mortalitat que té
en funció dels paràmetres que tu li has marcat
i què li hauries de fer, si el pacient realment requereix o no requereix hemocultius,
si requereix o no requereix antibiòtics
i si requereix o no requereix ingrés hospitalari.
Això és una eina més, complementària, el més important és com està l'estat clínic del malalt,
si el malalt és un malalt sèptic xocat, evidentment que li faràs hemocultius,
evidentment que li posaràs antibiòtic i també és una eina complementària
a la situació basal prèvia del pacient i a l'òrgan afectat.
No és el mateix tindre una infecció urinària que tindre una meningitis.
És a dir, és una eina d'ajuda a preveure quins pacients tindran una bacterièmia
i això ens pot ajudar a complementar, a decidir si li posem antibiòtics,
si li podem donar d'alta o si li fem uns hemocultius.
I és molt fàcil de fer i teniu una pàgina a la web exclusiva, que només hi ha aquest score,
aquesta puntuació, que és això, mpbscore.urgenciasclinico.
Quan explicaves això pensava que no sé fins a quin punt això altera la teva presa de decisions
perquè als més greus els és igual.
Suposo que és pel grup aquest d'entremig que no tens clar què has de fer amb ells,
perquè pels altres ja és tan evident que no canviarà res fent aquest score, et quedaries amb el...
Exacte, si tu tens, per exemple, la majoria de bacterièmies són d'origen urinari o d'origen respiratori.
Aleshores, no tothom que ve amb un quadre de, no sé, una pneumònia lleu o una bronquitis amb febre i tal,
que és un quadre infecciós, doncs potser això et pot ajudar a decidir si li trec hemocultius
o no val la pena treure hemocultius, perquè sabem que les contaminacions dels hemocultius són molt importants
i que després això indueix tractar amb antibiòtics, etcètera, etcètera, etcètera.
I és una despesa i un temps i un consum d'antibiòtics que faran resistències.
Per tant, en aquests pacients que dius, ostres, no sé si deixar-lo 24 hores o ingressar-lo o donar l'alta
perquè està justet, doncs això et pot ajudar.
Evidentment, el que té una meningitis o el que està sèptic i xocat, és igual,
li faràs hemos, li faràs antibiòtics i li ingressaràs. Per tant, no t'ajudarà.
Però els que estan així intermitjos, jo penso que sí que pot ser una bona eina.
Igual perquè els d'interna comprin.
Mira, és que té un MPB score de tant, com que abans de reconèixer que no saben què els estàs parlant,
diuen, vale, vale, ingressa'l.
Ah, ingressa'l, ingressa'l. Doncs sí, no et dic pas que no.
Molt bé. Mira, jo tinc una recomanació que no sé massa bé com explicar-la.
Aquest mes de gener de 2022, resulta que el compte de Twitter de la Difficult Airway Society,
Trainees, és a dir, suposo que és un compte educatiu de la Societat de la Via Aèria difícil,
ha posat un hashtag, aprofitant el joc de paraules de January en anglès,
en comptes de... l'etiqueta, en comptes de ser January, és Januaryway,
en què cada dia del mes de gener de 2022 posen una infografia, una informació sobre un punt concret.
Per exemple, veig que el 15 de gener, el Januairway parlava de les traqueostomies.
I tens allà una bonica infografia que t'explica de les traqueostomies què has de saber.
Un altre dia parlaven del canviador de tubs de Heschman.
Un altre, mira, avui. Mira, just avui parlen d'equipament extra per fer una cricotirotomia.
Us sona això de la cricotirotomia, de l'episodi anterior.
En vam parlar un dia, sí.
Sí, sí. Doncs això, que és... mira, durant aquest mes de gener de 2022,
doncs cada dia pots llegir-te una d'aquestes infografies,
torna a ser el mateix de la repetició espaiada, de quelcom que potser ja sabies,
doncs mira, amb això te'n recordaries i no quedaria en aquell bagul de records oblidats que tenim tots dins del nostre cap.
I això ho tenim en un hashtag al Twitter, eh?
Exactament. En un hashtag al Twitter, que no sé massa bé com apuntar-ho a les notes de l'episodi,
no sé com posar-ho.
En fi, Difficult Airways Society Trainees, amb l'etiqueta JanuAirway.
Ho mirarem, ho mirarem. Molt bé.
Molt bé, doncs fins aquí aquest nové episodi de l'EMpodcat.
Esperem que us hagi agradat.
Com sempre, doneu-nos els vostres m'agrada, si ho creieu convenient,
subscriviu-vos, feu-ho saber als altres, i si teniu alguna cosa per explicar,
contacteu-nos, que podem organitzar una altra trobada com la que hem fet avui amb l'Aurora.
Vinga, que vagi molt bé i gràcies per escoltar-nos.
Vinga, fins la propera. Moltes gràcies.