EMpodcat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvingudes a un nou episodi de l'EMpodcat, el que fa 26, el segon de la tercera temporada.
Tres temporades ja.
Aquest pòdcast, el pòdcast en què parlem d'urgències i emergències mèdiques en català,
el presentem aquest qui us parla, l'Albert Homs,
i a l'altra banda de l'internet hi tenim en Xavi Basurto. Hola, bon dia, Xavi.
Sí, hola, bon dia, què tal? Jo us parlo des de l'Empordà,
i sí, sóc en Xavi Basurto, que sóc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres,
i que també em desplaço amb la USVA 606 de Figueres.
I bé, tenim un... per si voleu saber alguna cosa més o llegir alguna cosa
que anem difonent de tant en tant, hi ha un blog que es diu urgem.cat
i a Twitter que és @urgemcat. Quan tenim temps, que espero que després del juliol tindrem més temps,
doncs anem publicant coses que a nosaltres ens semblen interessants i sobretot compartir-les.
I Albert, presenta'ns una miqueta tu on et podem llegir i saber els teus interessos mèdics "urgentils".
Mira, jo tinc un blog que és emermedpirineus.cat,
i també emermedpirineus al Twitter i a mastodont.cat.
Treballo a l'Hospital Transfronterer de Cerdanya i el SEM em posa conductor i Mercedes per treballar.
Companys tècnics lo de conductor era per fer la brometa.
Molt bé, molt bé.
Bé, i en aquest episodi d'avui en Xavi ens vol parlar...
Fa poc temps s'han publicat unes guies, les guies NICE per al diagnòstic i tractament del traumatisme cranioencefàlic.
El Xavi se les ha llegit amb profunditat i ens vol fer...
ens en vol destacar allò que considera important.
O sigui, Xavi, quan vulguis, comença.
Doncs sí, no pretenia fer una descripció de totes les recomanacions que fan les guies NICE
sobre la valoració i el tractament precoç del TCE, del traumatisme cranioencefàlic,
perquè és massa extens i no...
Però sí que algunes coses que em van semblar interessants perquè
és possible que en molts serveis d'urgències fem diferent
al que recomanen ara les guies i que potser han canviat una miqueta
respecte a les últimes que van fer que, si no recordo malament, eren del 2014.
Estem a 2023 i ara les han publicat, ara, el mes de maig.
El 18 de maig les van publicar.
Recordo que les guies NICE són el National Institute for Health and Care Excellence
que és un organisme anglès que es dedica únicament a fer guies de pràctica clínica.
A diferència d'altres elaboradors de guies de pràctica clínica,
com poden ser, per exemple, les societats científiques o, per exemple,
els guies de l'ICS, per exemple, d'organismes que donen serveis sanitaris i tal,
les NICE, el seu objectiu únic i exclusiu és elaborar guies de pràctica clínica.
Per tant, com que només fan això, ho fan molt bé.
Tenen tota una metodologia basada en l'evidència i amb molta rigorositat.
I una altra cosa important és que, a diferència de, per exemple, les societats científiques,
estan molt subvencionades, per exemple, per la indústria farmacèutica.
Aleshores, vulguin o no vulguin, això influeix a l'hora de fer recomanacions
i de fer les guies de pràctica clínica. Està influenciat, lògicament.
Les empreses que són subvencionades pels governs i que només es dediquen a això
i que no fan publicitat de res més, normalment, i sobretot, per exemple,
això ho veiem quan es fan publicacions d'assajos clínics, per exemple, a revistes científiques.
Si són un assaig clínic on hi ha molt finançament, o hi ha finançament
per la indústria farmacèutica, comparat amb estudis que no hi ha aquest finançament,
que és finançament, per exemple, més públic a través d'universitats o d'hospitals i tal,
normalment hi ha un factor d'interessos i els resultats, sent el mateix tractament,
la mateixa intervenció i tal, les diferències són significatives.
Per tant, només us ho vull dir perquè les guies NICE normalment,
doneu-li... després s'han d'analitzar una per una i tal, però tenen un vot de confiança d'entrada.
No tenen el conflicte d'interès econòmic, almenys.
Almenys no el que poden tindre la resta d'elaboradors de guies de pràctica clínica.
Doncs això, el mes de maig van publicar l'actualització de les seves guies de pràctica clínica
sobre el traumatisme cranioencefàlic i jo volia destacar 3 o 4 coses que em sembla que poden ser interessants.
Una és la indicació de fer una tomografia cerebral en els pacients per descartar si tenen o no alguna lesió cerebral.
Aleshores... Ells també parlen sobre els menors, que en diuen gent per sota de 16 anys,
però penso que si voleu ja hi entrarem en un altre episodi, però és liar-nos massa.
Per tant, només... tot el que direm ara ens referim a persones de més de 16 anys,
16 o més de 16 anys, que venen amb un servei d'urgències després d'un traumatisme cranial.
Doncs, indicacions de fer una tomografia.
Primer de tot, les indicacions claríssimes.
Si veus un pacient que després de caure d'un lloc té un TCE i ve amb un Glasgow de 12 o menys,
a ningú se li ocorreria no fer-li un TAC cranial.
Doncs, un Glasgow de menys de 12, o que al cap de dues hores del traumatisme encara no estigui amb un Glasgow de 15,
o que només amb l'exploració física vegis que té una fractura cranial amb una depressió,
o amb una fractura oberta, evident, o que tingui signes de fractura de la base del crani,
com un hemotimpà, uns ulls d'ós rentador, el "mapatxe", que tingui líquid cefalorraquidi,
que li degota pel nas, per les orelles, o el signe de Battle, que és aquesta equimosi retroauricular,
tot això a ningú se li ocorreria no fer-li una tomografia.
O que hagi convulsionat, o que tingui una focalitat neurològica.
Si de cop i volta dius, hòstia, no... té una afàsia, per exemple, doncs faràs una tomografia, evidentment.
Hi ha una indicació, que a mi m'ha cridat l'atenció perquè la diuen molt específica, i és més d'un episodi de vòmit.
Per tant, juntament amb totes aquestes que hem dit, recomanen que el que ha tingut dos vòmits després del TCE,
doncs li facis un TAC. Si n'ha tingut un, doncs n'ha tingut un.
Però si això es repeteix, doncs encara que no tingui cap cosa més que et preocupi,
doncs ja ha tingut dos vòmits, doncs té una tomografia.
Què més? Després hi ha el pacient, que lògicament no està tan greu i tan evident que pot tindre una lesió intracranial,
i són el pacient que no té cap d'aquestes coses que hem dit ara, però és un pacient que t'explica,
explica els testimonis que ha perdut el coneixement o que quan tu li fas l'anamnesi,
doncs el pacient té una amnèsia del que li ha passat.
Doncs en aquestes dues situacions, veurem.
Si ha passat això, que té una amnèsia o realment ha perdut el coneixement, veurem.
Si el pacient té més de 65 anys, pren anticoagulants o pren antiagregants o el mecanisme de lesió és una miqueta ja important,
és a dir, traumatisme que l'hagi atropellat un vehicle amb motor, que hagi sortit disparat de dins el vehicle,
que hagi caigut d'una alçada de més d'un metre o de més de 5 esglaons en una escala,
o que tingui una amnèsia de més... retrògrada, més de 30 minuts abans del traumatisme.
Si té amnèsia o ha perdut el coneixement i té algun d'aquests factors que hem dit,
la recomanació del NICE és: fes una tomografia computada.
Per tant, si només has tingut la pèrdua de coneixement i no tens cap d'aquests, diguem-ne, altres factors de risc,
no està recomanat fer la tomografia.
Sí, diu, tomografia no necessària.
Què més? Si no ha perdut el coneixement o no té amnèsia, però és un pacient que pren anticoagulants o antiagregants,
excepte l'aspirina, en aquesta situació et diu que consideris,
no et diuen, com els altres et deien, fes una tomografia, aquí diu consideris i és una diferència respecte a l'última guia que teníem del 2014,
que deien fes una tomografia, aquí diu considera.
Per tant, tot aquell pacient, per exemple, parlo del que pren sintrom,
que d'entrada no veus que tingui un Glasgow de 12, ni uns ulls de d'ós rentador, ni té un hematoma,
evidentment que li hagis de fer un TAC, veus?
A més a més, no ha perdut el coneixement, no té amnèsia i l'únic que li passa és que pren sintrom o pren clopidogrel,
doncs no et diuen fes una tomografia, et diu considera-ho.
Per tant, aquest pacient considera-ho vol dir mira't si no hi ha alguna altra lesió,
mira't si a casa pot estar acompanyat 24 hores,
assegura't que si li passa alguna cosa o empitjora o té algun signe d'alarma algú se n'adonarà ràpid
i podrà avisar el 112 i podrà venir a l'hospital en breu.
Assegura't que la causa que li ha provocat la caiguda ha desaparegut,
doncs si ha caigut perquè... lògicament tenia un bloqueig de tercer grau,
doncs no l'enviaràs a casa amb un bloqueig de tercer grau perquè tornarà a caure la persona.
Per tant, si la causa que l'ha fet caure ha desaparegut o s'ha solucionat i té un bon suport... tal,
et queda fer la següent cosa que és parlar amb el pacient, parlar amb els acompanyants i fer una decisió compartida.
Tu els expliques al pacient, a la família i dius mira, no tens cap cosa d'entrada greu,
no has perdut el coneixement, no tens amnèsia i l'únic motiu per fer-te més proves
i deixar-te aquí en observació i tal és perquè prens sintrom o perquè prens clopidogrel.
Però com que vius aquí 15 minuts i tindràs un bon suport familiar i podràs vindre si hi ha algun problema,
si hi ha algun problema ens véns a veure i s'ha acabat.
Si arribem a aquest acord no és necessari fer una tomografia.
Xavi, mentre parlaves d'aquest cas concret de l'aspirina... corregeix-me, perquè
si la persona l'únic factor de risc és no li ha passat una part del coneixement, no té amnèsia,
i pren aspirina no cal fer l'escàner, però quan parlaves d'abans que venia amb l'amnèsia i la pèrdua de coneixement,
aquí sí que si prens aspirina se li ha de fer?
Sí.
Així ho he entès bé.
Sí, perquè ja donen per suposat que si és un traumatisme amb el qual has perdut el coneixement
o ja tens una amnèsia o si prens anticoagulants o prens aspirina és un factor de risc i per tant sí que l'hi has de fer.
D'acord, així ho he entès bé.
Si no has perdut el coneixement, no tens amnèsia i l'únic que et passa és que prens anticoagulants o algun antiagregant, considera-ho.
Si l'únic que et passa és que prens aspirina, no has perdut el coneixement, no tens amnèsia,
no tens cap d'aquests factors que hem dit abans, per tant tens menys de 65 anys, estàs bé,
i l'únic que passa és que prens aspirina, doncs ells no veuen, en la revisió que han fet,
no veuen que la gent que pren aspirina amb aquestes característiques no tenen més risc de fer una hemorràgia intracranial
comparat amb la resta de població.
Per tant, si no hi ha res més, el fet que només prengui aspirina, no ho consideren indicat a fer ni considerar-ho,
és com si no prengués res.
Interessant, interessant. Això és un canvi interessant.
Sí, sí, ho diuen bastant clar.
Sobre aquest tema dels altres antiagregants, bàsicament el que fem servir molt és el clopidogrel,
la quantitat d'estudis que tenen per dir que no hi ha més sangnat o que n'hi ha menys o el que sigui,
realment podria semblar que són molts, però són un o dos comptats.
Però amb el que hi ha, no està gens clar que prendre aspirina per si sola augmenta el risc de tenir una hemorràgia intracranial.
D'acord.
Bé, un cop una miqueta aclarit, teniu un algoritme... en l'algoritme número 1 d'aquesta guia de la NICE
Hi ha un algoritme que tenen penjat ells, que ja el penjarem també en el blog,
que tot això que us he explicat queda molt clar i és molt fàcil de consultar.
Després, volia parlar perquè també parlen de la recomanació, que és nou això,
de l'àcid tranexàmic en el traumatisme cranioencefàlic.
I és nou perquè hi ha dos estudis, això es basa en dos estudis.
Un és el Rowell del 2020, que és un estudi també multicèntric fet als Estats Units i al Canadà, a nivell de prehospitalària.
I aquests comparaven les dosis habituals que fem servir en el pacient,
el codi PPT o qualsevol hemorràgia que ens sembla exsanguinant i que fem servir l'àcid tranexàmic,
de posar un gram i després un gram en 8 hores, comparat amb passar... a fer una embolada de dos grams.
Doncs, juntament amb aquest estudi del Rowell 2020 i el CRASH3 del 2019,
donen la recomanació de fer servir l'àcid tranexàmic en pacients, estem parlant de pacients adults,
pacients de més de 15 anys, amb un TC moderat greu.
Aquí també parlen de la definició de moderat greu, depèn de quin organisme internacional estiguem parlant.
Si l'OMS o la societat de neuro no sé què, t'agafen per exemple el Glasgow 13 o no te l'agafen.
Les NICE te diuen que amb un Glasgow, un TC moderat greu, és a dir, amb un Glasgow menys de 13,
entre 12 i 3, en un pacient adult, més de 15 anys, doncs li posis dos grams de tranexàmic.
Més senzill que fer el gram i al cap de no sé quanta estona la resta i tal.
Un bol de dos grams, fantàstic.
Sí, una embolada de dos grams, que tampoc t'acaben de definir perquè no està clar,
però si aquests dos grams els poses en 100 mil·lilitres de fisiològic i els passes en 10 minuts,
o tranquil·lament fas una embolada de un minut o de dos minuts i se t'ha acabat el problema.
Per tant, això és a criteri de cada servei o de cada professional, però la qüestió és que sí,
si tens un TC moderat o greu, posem-li dos grams de tranexàmic, o sigui, a nivell de prehospitalari,
això s'ha de fer abans de dues hores. Abans de dues hores, passat just el moment del TC.
Més enllà de les tres hores, bé, no ho sabem. No sabem si serà beneficiós o no.
També diuen que els efectes adversos del tranexàmic tampoc són gaire preocupants,
però sí que et recomanen... el benefici s'ha vist si es fa abans de les tres hores del traumatisme.
Per tant, a nivell extrahospitalari, si el vas a buscar tu amb l'USVA, ja l'hi pots posar.
I si arriba a urgències i tal, abans de fer el TAC per descartar si té o no té lesió,
o si és un Glasgow menys de 13, ja li pots posar una embolada de tranexàmic i continuem.
Després, també sobre el traumatisme cranial, hi ha un altre organisme.
Ara surto un moment de les NICE i me'n vaig a l'American College of Emergency Physicians,
la societat americana de metges d'urgències.
També han publicat ara al mes de maig del 2023, en el Annals of Emergency Medicine,
un posicionament clínic.
Han fet una revisió sistemàtica per resoldre tres situacions o tres dubtes que tenien concrets,
dels quals n'hi ha dos que m'agradaria destacar.
I són, per una banda, si hi ha alguna eina en aquells pacients que venen amb un traumatisme cranial lleu,
dels que hem dit al principi, no? Ni ha perdut el coneixement, ni està amnèsic, traumatisme lleu.
Si hi ha alguna eina, una mica sistematitzada, que ens ajudi a descartar aquells pacients
que no necessiten una tomografia.
El mateix que ens deia l'algoritme dels NICE, però aviam si hi ha alguna eina, un aplicatiu,
unes normes, una regla que ens ajudi i això.
Doncs aviam si hi ha alguna eina. I ells te recomanen, sí que n'hi ha vàries, lògicament,
i ells te recomanen la Canadian CT Head Rule, que és el CCHR,
que si vas a qualsevol pàgina web on hi hagi aquestes aplicatius digitals a internet,
doncs ho trobaràs. Si vas a l'MDCalc, allà poses el Canadian Head Rule i allà ho trobaràs.
I és una forma organitzada, sistemàtica, de veure tot, que tu li vagis dient sí, sí o si no,
si té aquell factor de risc i ell te dirà, si tot li respons que no,
t'ho dirà aquesta persona, no cal que li facis una tomografia.
I això t'ho diu, amb això tens una sensibilitat, no és del 100%, perquè no hi ha res que sigui al 100%,
però s'aproxima molt al 100%, amb el qual vol dir que no hi haurà cap persona
que tenint una lesió intracranial clínicament rellevant, no se te n'escaparà cap.
No hi haurà cap que et digui negatiu, li pots donar l'alta i després resulti que sí,
que té una lesió intracranial clínicament rellevant.
Té una sensibilitat aproximadament del 100%.
I després hi havia un altre, ells van voler resoldre un dubte i és,
en aquells pacients que venen per un traumatisme lleu, que no tenen cap complicació més,
però que prenen anticoagulants o antiagregants, si és segur donar-los d'alta,
aquells que hem dit, el considerem o no considerem fer-li un TC?
Doncs en aquells que hagis decidit fer-los, veiem que la imatge no està informada,
que hi hagi cap sagnat ni cap lesió intracranial, però el pacient pren sintrom.
Doncs què fem amb aquest pacient? El deixem en observació o no el deixem en observació?
Crec que en alguns serveis d'urgències aquests pacients es queden en observació
i en alguns serveis no són observacions de 6 hores, 8 hores o 12 hores.
Aleshores, ells van voler revisar això i van veure que no.
Que en aquells pacients que abans, a través de les guies NICE, no tenien factors de risc,
i deien, bé, considera-ho, no és necessari, però considera-ho si realment necessita una tomografia o no,
doncs en aquests, si no hi ha res més i tu has considerat perquè has parlat amb el pacient
o perquè no té un bon suport, no ho sé, o viu en lluny d'aquí, etcètera,
si has considerat fer-li una tomografia i la tomografia és normal pel sol fet que prengui anticoagulants o antiagregants,
no cal que es quedi en observació 12, 24 hores o les hores que siguin.
Pot marxar cap a casa si no hi ha cap problema més.
I això potser també és diferent del que tenim, em sembla.
No sé què et sembla a tu, a veure si ho feu diferent en el teu servei o ja ho fèieu així vosaltres.
Hi ha gran variabilitat professional.
De totes maneres, això que... ja em comença a agradar aquest soroll,
que sigui segur enviar gent que pren sintrom, que la majoria dels que prenen sintrom ja tenen una edat,
i gent gran que pren sintrom no s'hagin de quedar a l'hospital em sembla un guany,
perquè cada vegada que tenim un senyor o senyora gran a l'hospital a la nit, l'endemà s'ha despirulat.
Sí, exacte, s'ha despirulat, hi ha infeccions nosocomials,
fas servir un recurs que també... tampoc anem sobrat ni de personal ni de recursos.
Si el pacient no ho necessita, doncs no ho necessita.
En aquest, sobretot és això, són pacients que, independentment de l'edat,
si són pacients que no han perdut el coneixement, no tenen amnèsia,
i l'únic que els passa és que prenen anticoagulants, doncs considera-ho.
I allò de l'aspirina, si tot i considerar-ho, tu li has fet una tomografia i no té un sagnat,
si l'únic que li passa és que pren anticoagulants o antiagregants,
doncs absolutament necessari que es quedi en observació, no ho és.
Interessant, interessant.
Reviseu-ho en les guies NICE, que hi ha un... us podeu llegir tot el text que són unes quantes pàgines,
o anar a revisar l'algoritme, o el text de la revisió que han fet a la Societat Americana de Metges d'Urgències,
que també tenim el text complet per llegir-lo, i es llegeix bastant senzillament,
i ens donen aquestes recomanacions.
Això de les guies NICE sí que es llegeix.
Quan ho llegia pensava, dic, cony, on estan aquells textos infumables, aquells llençols que no s'acabaven mai,
per aquí és punt, punt, punt, punt, punt, i directe, curt,
això sí, molts enllaços a altres coses, però directe al gra, està molt guai això.
Sí, estan bé. Aquesta gent les guies les fan molt bé.
A mi m'ha cridat l'atenció, però no té res a veure amb nosaltres, que fan molta incidència com a nou,
aviam si ho diré bé, hipopitu... no ho diré bé, passo.
Allò que la pituitària després se'n va a fer punyetes, però sóc incapaç de pronunciar-ho això,
que és una cosa desconeguda per mi fins ara, vaja.
Sí, ells diuen que sí, que hi ha malalts que tenen lesió de l'hipotàlem, suposo que deu ser, o la hipòfisi,
i són pacients que potser et  venen hipotensos, amb hiponatrèmia,
després del traumatisme hi ha una alteració de la regulació hormonal a resultes del traumatisme,
que no fa falta que sigui un traumatisme lleu, no és molt habitual,
però fins i tot ho pots veure al cap de poques hores, del traumatisme,
i per tant ho podem veure a urgències, que gent que dius, ostres, per què està hipotens? per què està hiponatrèmic?
un TCE, que per lo que sigui, l'has deixat en observació,
i que tinguis en compte que pot ser un problema de la hipotàlem o de la hipòfisi,
però clar, després d'això s'ha de fer estudis amb cortisol i no sé què,
i a urgències... la gent que està a urgències, els nivells de cortisol i tal no és el moment ideal d'estudiar-ho,
ni tampoc tenim les eines, ni el laboratori ens diran... què estàs demanant tu?
si vols demana-ho i ja t'ho donarem el resultat la setmana que ve,
però sí que ens diuen que ho tinguem en compte,
per tant, si el pacient ingressa o el pacient va al metge de capçalera al cap d'una setmana
i continua hipotens, li fan un control de l'analítica i continua hiponatrèmic,
doncs que algú s'adoni que pot ser un problema d'aquests.
Mira, deixa'm per acabar el tema, volia fer-ho en plan conyeta, però no, ho faré seriosament.
Aquí parlen molt del Glasgow, que si Glasgow de menys de 15, que si Glasgow de menys de 13, que si Glasgow de 8.
Escolteu-vos l'episodi en què parlàvem del Glasgow.
Aquí els Glasgow els engaltem de qualsevol manera i s'han de fer bé.
I precisament aquest Glasgow 12 és un dels que probablement sigui més difícil d'encertar
i que entre dues persones diferents ens trobem que a un li dona 14 i a l'altre li dona 12.
Fixeu-vos-hi, hi ha els fulls d'ajuda per valorar el Glasgow que fan que ho objectivis molt millor.
Fem-ho bé, si us plau, invertim temps aquí, perquè tots hem fet moltes cagades mesurant Glasgow malament.
Mirem de fer-ho millor, va.
Sí, sí, perquè almenys depèn de moltes algoritmes i moltes decisions que prenguis,
no és el mateix tindre un Glasgow de 12 que de 13, per exemple.
L'anirà que li posis a lo millor el tranexàmic o que no li posis. Sí, sí, és veritat Albert.
Què més?
Doncs va, jo crec que ja podem passar a la següent secció,
que seguint l'ordre dels altres episodis toca parlar del menys és més.
Del menys és més.
I en aquest episodi el menys és més em toca a mi.
Us portaré una iniciativa relacionada sempre d'aquest sector, de que fer menys és millor.
En aquest cas és el Choosing Wisely Canada,
és una recomanació que ve de l'Associació Canadenca d'Infermeres
i de l'Associació Canadenca d'Infermeres de Cures Intensives.
Llancen un paquet de cinc recomanacions, jo em quedo amb aquesta.
No intenteu repetidament accessos intravenosos durant un esdeveniment de risc vital
quan l'accés intraossi és accessible.
Ens diuen que les situacions d'emergència els accessos intravenosos poden ser difícils d'obtenir,
ja ho sabem això,
que sovint les infermeres perdem molt temps intentant insertar vies perifèriques
i que a vegades fins i tot es comencen a insertar catèters venosos centrals,
però que si l'accés intraossi és accessible és molt més ràpid i molt més segur
si es fa per personal entrenat.
Ens donen diverses fonts.
Aquestes recomanacions no ho he dit, és una recomanació del juliol de 2020
i que per mi crec que encara és ben vigent.
Recordeu, si no hi ha manera de pillar una via perifèrica ràpid, anem a la intraòssia.
En aquesta llista hi ha altres recomanacions,
una llista de cinc recomanacions que també són interessants
No poseu ni deixeu posat un catèter urinari sense una indicació acceptable.
No fem servir benzodiazepines per tractar el deliri.
No fem servir com a primera instància les contencions mecàniques
per evitar que la gent se'ns extubi o s'arrenqui en coses.
I per últim, no... mira, lliga amb una recomanació del menys és més que vaig fent no sé quin episodi.
Que no allarguem l'ús de les vies perifèriques o centrals
sense una reavaluació diària si són necessàries o no.
Doncs això, Choosing Wisely Canada,
de les recomanacions de l'Associació Canadenca d'Infermeres
i de l'Associació Canadenca d'Infermeres de Cures Intensives.
Per això, Albert, que ens deies de l'accés de la via intraòssia,
recordar que també ens sembla que ho vam parlar un dia en un blog,
en algun pòdcast que hem fet.
No n'estic segur, eh?
Que si el pacient està conscient, el tema de l'analgèsia, lidocaïna i tal,
perquè fer una infusió de líquid intraossi, si el pacient està conscient, fa molt de mal.
Te'n recordes si en vam parlar, Albert, o no?
Doncs jo al meu blog hi tinc un resum del que s'havia de posar.
No sé si n'hem parlat. Em sembla  que alguna cosa...
No em sona que n'hàgim parlat.
Mira, va, ens apuntem. Hem de parlar de la intraòssia.
Ho repassem i si no n'hem parlat, això està bé,
perquè penso que molta gent ho desconeix o no en som conscients,
que el pacient que està inconscient,
perquè estem fent una reanimació en una aturada cardíaca i tal,
doncs el pacient no és prioritari l'analgèsia.
Però si és un pacient que té dificultat en una via perifèrica
i l'únic que tens és una intraòssia, doncs abans de passar-li mig litre de sèrum
o del que sigui per una via intraòssia, s'ha de fer una analgèsia... lidocaïna
que té tota una estructura, una forma de fer-ho, que està bé conèixer.
Hem de parlar de la intraòssia.
És una de les coses bàsiques que ens toca parlar aquest any, també.
Doncs ho farem.
Molt bé. Doncs va, Xavi, vinga, anem a l'Urgemmot.
En l'últim episodi havíem començat a fer un recull de termes
que feien referència a diagnòstics o problemes de salut.
Ja no parlem de, per exemple, signes o símptomes
o estris que tenim pel servei d'urgències,
no sé què hem fet alguna altra vegada, de fàrmacs, per exemple,
sinó parlem de patologies i de diagnòstics i de problemes de salut.
Per exemple, podríem parlar de la fasciïtis.
En lloc de la fascitis, que hi ha diferents tipus,
en lloc de la fascitis o facitis o digui com vulguis,
el terme correcte és fasciïtis, amb una dièresi a la segona i.
Fasciïtis.
Què més?
La fibril·lació auricular paroxismal.
En lloc de dir-ne fibril·lació auricular paroxística,
n'hauríem de dir paroxismal.
Després, en lloc de parlar de...
hauríem de parlar d'una hiperèmesi gravídica,
la gestant que ve perquè està amb molts de vòmits continuadament,
doncs parlem d'hiperèmesi,
amb un accent obert a la segona E.
Hiperèmesi gravídica.
Un que ja havíem parlat, que és l'infart lacunar.
En lloc de llacunar, n'hem de dir infart lacunar.
El mal de muntanya.
També en podem dir mal d'altura,
però el terme més correcte i tal,
el més recomanat pel TermCAT, és el mal de muntanya.
I és més maco, també.
És més maco, sí.
Què més?
La malaltia inflamatòria pelviana.
En lloc de la malaltia inflamatòria pèlvica,
n'hauríem de dir pelviana.
I una infecció vírica de la pell que veiem molt freqüent en nens,
que també en podem veure en adults,
a regió pubiana relacionada amb malalties de transmissió sexual,
que és el mol·lusc contagiós,
que jo sempre n'havia dit moluscum, el moluscum contagiosum.
Doncs en català és el mol·lusc, amb ela geminada, el mol·lusc contagiós.
I fins aquí l'urgemmot de diagnòstics mèdics.
El pròxim dia continuarem perquè anem per la lletra M
i ens en queden 9 punts.
Molt bé.
Mira, jo no tinc cap urgemmot,
però seguint amb la meva tònica activista,
recordareu que en algun, ja no recordo quin episodi era,
vaig parlar del projecte AINA,
una iniciativa de la gene de Catalunya
que aprofitava una eina prèvia del Common Voice,
una eina de la Fundació Firefox,
per tenir un corpus de veu per entrenar intel·ligències artificials
i per tota una sèrie de qüestions.
Bé, em sembla que ho havia recomanat diverses vegades,
bàsicament tu havies de locutar uns textos,
havies de gravar uns textos amb la teva veu
i havies de validar el que havien gravat d'altres.
Bé, doncs resulta que fa unes setmanes el Common Voice en català
és la llengua més hores gravades i validades d'aquest projecte
Ah, molt bé
per davant de l'anglès.
Molt bé
Per tant, aquí l'armada catalana,
allò que els de la Viquipèdia diuen The Catalan Army,
que es veu que sempre que hi ha una trobada viquipedista pel món
apareixen una quantitat enorme de catalans a donar guerra,
doncs també donem guerra en això.
Estem parlant d'hores.
Ni el número de persones ni el número de frases gravades
guanyen els anglesos, els anglòfons,
però el número d'hores, els catalans anem primer.
Ara hauríem d'apretar una miqueta més
a veure si ja passem davant amb número de frases,
en número de parlants és una miqueta difícil,
ens porten quatre vegades...
Això vol dir també que estem motivats,
si amb quatre vegades menys gent fem més, ens hi posem.
Els catalans fem coses, doncs mira, els catalans fem coses.
És una de les coses que fem.
Molt bé, molt interessant. Molt bé
Jo si vols tenia també una recomanació.
Vinga, fot-li.
Penso que... Penso que no l'hem fet,
però si l'he fet ara la recordo.
És el dianasalut.
Et sona si l'hem fet Albert, una cosa que es diu dianasalut?
No, no, no.
El dianasalut.com és una pàgina web
que és una iniciativa que significa
divulgación de iniciativas para analizar la adequación en salud.
Jo segurament ho he comentat alguna vegada,
perquè quan fem el menys és més,
moltes iniciatives d'aquestes les trobo en el dianasalut.com.
Això és una iniciativa iniciada, una cosa que es diu el Ciberesp,
que és un centre d'epidemiologia, de salut pública a Espanya,
emparat en l'Institut Carlos III,
en el qual intervenen diferents hospitals,
com el 12 de octubre, Ramón y Cajal, Cruces de Baracaldo,
l'Hospital de Donosti, Sant Sebastià,
una altra d'Alacant, el Miguel Hernández,
l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona,
que dintre d'això és el coordinador de la iniciativa MAPAC.
El MAPAC, que crec que en vaig comentar un dia,
és l'acrònim que significa
Mejorar la Adequación de la Práctica Assistencial y Clínica.
I mejorar la adequación és el que estem intentant
amb això del menys és més,
és no fer coses que... diagnòstics, proves complementàries,
tractaments en salut, que sabem que no aporten res de bo
als pacients i inclús que poden ser perjudicials,
i que fem de forma sistemàtica.
Per tant, són totes iniciatives, com aquests menys és més,
que ens diuen, i això en algun cas puntual,
si us requereix, ho feu, fem-ho,
però de forma sistemàtica, no.
Aleshores, a través del Dianasalud,
podem accedir a totes aquestes recomanacions del MAPAC
de l'Adequació de la Pràctica Assistencial i Clínica
i ho fem a través del Dianasalud.
Aquest Dianasalud té un buscador molt senzill
en el qual pots posar diferents filtres
i diferents cerques bàsiques.
Tu li poses un o dos termes que vols buscar,
poses traumatisme cranial,
o poses el que vulguis, aspirina,
o poses el que estiguis buscant,
i després pots triar, o si vols, no poses res més, i te dirà de totes...
Ell fa una cerca en moltes pàgines web
on tenen iniciatives d'aquestes,
com l'Essencial del Gencat,
diferents. Per exemple, el Choosing Wisely,
del Canadà, d'Austràlia, del Japó,
d'Anglaterra, d'Holanda,
què més? La Cochrane també fa recomanacions
d'aquestes similars al Menys és Més,
l'Essencial, que ja ho hem dit del Gencat,
el Less is More del Jama, les NICE,
la SEMFIC fa també unes recomanacions que en diu
No Hacer. Bé, hi ha molts organismes internacionals
que es dediquen a fer aquest tipus de recomanacions
de no fer, de Less is More, de Menys és Més,
i això és un buscador, és com un metacercador
que tu a partir de... li poses
un interval de temps, els últims 5 anys,
i li poses dos o tres termes de cerca que vulguis
i ell te dirà les recomanacions
internacionals d'aquests... molts organismes
que facin sobre aquella cerca que tu li estàs fent.
I jo... moltes, moltes recomanacions de les que fan
o que diem aquí a l'EMpodcat, doncs les trec del DianaSalud
Moltes, me surten, jo faig la cerca aquí
i m'hi surten moltes de l'Essencial, que són les recomanacions
de l'Agència d'Avaluació i Qualitat Sanitaris de Catalunya,
que és l'AQUAS, doncs em surten aquí.
Si teniu interès o veure què hi ha de nou,
a part del que nosaltres anem donant,
si teniu interès, podeu anar
a aquest buscador, a aquest cercador,
i és fàcil de trobar. I això és tot.
Jo ni confirmo ni desmenteixo que el Menys és Més d'avui
l'he trobat a través de dianasalut.com.
És un molt bon sistema.
Va, i la meva recomanació d'aquest episodi és una recomanació
visualment molt antiga.
És un lloc web que es diu intranasal.net
i és una web estèticament lamentable.
Ja pels anys 90 devia ser fins i tot antiga.
De les pàgines de web de quan Google
encara no existia, perquè us feu una idea
del que estem parlant.
I es diu com? Intranasal què?
Intranasal.net. De fet, és que estèticament és tan lamentable
que he anat a mirar i dic, a veure si està morta aquesta pàgina
i no, no, tenen actualitzacions de l'any 2020, o sigui que
tan morta no està. I per què es recomana una cosa
tan estèticament lamentable? Doncs perquè està molt bé.
Qualsevol dubte que tinguis de l'ús
d'aquesta via d'administració de medicació, de la via intranasal,
el trobaràs aquí. És en anglès,
no hi ha un cercador, però sí que hi ha
una sèrie de seccions pel qual et pots acostar
al concepte que t'interessi i tot el que tingui a veure
amb la via intranasal ho trobaràs aquí.
Evidentment, nosaltres quan pensem en via intranasal pensem en
la sedació de la canalla, pensem en l'ús
d'analgèsia, però trobarem de tot.
L'ús de naloxona intranasal... Als Estats Units
que tenen aquests problemes amb l'epidèmia d'opiacis
ja tenen presentacions per fer-les intranasals.
Bé, francament, qualsevol cosa que
necessitis saber de l'ús d'aquesta via, doncs aquesta pàgina
necessitaràs, això sí, necessitaràs una certa
tolerància a qüestions estètiques.
S'ha de reconèixer que és bastant lamentable visualment.
Però el contingut és espectacular.
Albert, evidentment no té res a veure, però quan m'has dit
això que no hi havia un buscador, no hi té un cercador,
aquesta pàgina web, hi ha un sistema, és molt fàcil
de fer una cerca a qualsevol pàgina web
que no té un cercador,
que és el buscador de Google,
per exemple, qualsevol buscador d'un navegador. Tu li poses el terme de cerca
que vols fer, per exemple, poses midazolam, aquest terme, o varis,
després li poses site,
dos punts, intranasal.net,
i ell te fa la cerca d'aquest terme que tu li hagis posat
a la web que li has dit, i això li has dit amb el site.
Jo he posat, per exemple, midazolam, un espai,
i després escrius site, dos punts,
i la pàgina web, intranasal.net,
i ell te fa una cerca a dintre d'intranasal.net
de tot arreu on hi ha la paraula midazolam.
És una forma fàcil de fer una...
Quan trobis una pàgina web on no hi ha un cercador,
ho fas així. 
Molt bé, doncs mira, ja li acabem de posar
un cercador a aquesta pàgina sense que ells ho sàpiguen.
Doncs escolta, ja hem acabat aquest 26è episodi.
Qualsevol queixa,
suggeriment, al nostre grup de Telegram ens trobareu.
Recordem que estem molt interessats
que ens vingueu a explicar coses. Aquells que tingueu
algun interès, algun coneixement que vulgueu compartir,
estem aquí per escoltar-vos.
Fantàstic.
Vinga, que vagi molt bé, a la propera
Vinga, fins la propera, adeu siau.