EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Bon dia, benvinguts a un nou episodi de l'EMPodCat,
que com ja sabeu tots és un espai que utilitzem per conversar sobre temes d'urgències i emergències sanitàries,
i nosaltres som un grup de...
Varia gent, entre elles som dues persones. Per un costat tenim l'Albert. Hola Albert Homs, com estàs?
Hola, bon dia, bona tarda, bona nit, bon el que sigui.
Presenta't una miqueta per la gent que encara no ens ha sentit mai, almenys que sabran qui som nosaltres.
Digues alguna cosa de tu, Albert.
Jo sóc l'Albert Homs, sóc infermer d'urgències i emergències, treballo ara a Cerdanya,
a l'Hospital Transfronterer i a la unitat del SEM del territori,
i tinc un blog emermedpirineus.cat, on escrivim... això dels blogs, que ja està molt passat,
doncs mira, estarà molt passat però encara el fem servir.
I on anem publicant coses que tradueixo i coses que de tant en tant escric que em semblen rellevants.
També estic a Twitter? x.com, com es diu això? que està a punt de caure, fa mesos que es vol destruir i encara aguanta.
Per emermedpirineus i a mastodont.cat, que és on anirem a espetegar tots quan Twitter se'n vagi a fer punyetes.
També estic per emermedpirineus allà.
I aquest que us ha parlat ara és en Xavi Basurto. Va, Xavi, ara et toca a tu presentar-te.
Sí, hola, sóc en Xavi Basurto i sóc metge i treballo a urgències de l'Hospital de Figueres
i també a la 606, a la medicalitzada de Figueres.
I tenim un blog que és urgem.cat, on quan tenim temps expliquem també alguna cosa,
que de vegades fem servir també per explicar-ho a través d'aquest pòdcast, de l'EMPodCat,
i moltes coses que expliquem les podeu veure... llegir després, tant el blog de l'Albert com el meu.
Anem publicant el que aquí parlem, i moltes vegades ho teniu per escrit en aquests blogs corresponents.
Avui abans de començar amb els temes habituals, volem recordar que tenim un grup de Telegram,
que sobretot l'Albert es cuida del manteniment, la curació de continguts i la comunicació entre la gent,
que em sembla que ja som com 70 i pico, em sembla que em deies, Albert? Pot ser que som 70 i pico?
Sí, una miqueta més de 70.
I allà, moltes coses de les que anem comentant en el pòdcast i altres coses que veiem interessants,
també les anem fent difusió allà, i és un lloc on també podem, entre tots, participar-hi,
comentar les coses, preguntar... És un fòrum per comunicar-nos.
Un fòrum, una altra cosa antiga. Blogs, fòrums... Què serà el següent?
La BBS? Calla, que això és missatgeria instantània d'abans. En fi, sóc vell, perdoneu-me.
Les coses velles encara funcionen, eh? I de vegades, vés a saber, eh?
Millor que les que estan sortint avui en dia.
Tot torna.
Molt bé, doncs va, Albert, avui tenies tu...
T'havies preparat algun tema que ens volies comentar dels teus temes principals,
que és el tema electrocardiogràfic. Explica'ns què ens vols comentar avui.
Sí, és que feia dies que tenia síndrome d'abstinència. Ja sabeu que jo sóc addicte a l'electrocardiografia
i feia dies que no en parlava i, és clar, això no pot ser.
A més a més, al capítol... que em sembla que és el 23, vam parlar del Codi IAM, però en va parlar el Xavi, no jo.
Amb la qual cosa, és clar, això no pot ser. No pot ser.
Total, que per a aquest episodi d'avui el que pretenc fer és parlar d'electrocardiografia.
Parlar d'un reconeixement de patrons visuals, però fent-ho sense veure res, només amb àudio.
Difícil, oi?
És un repte, és un repte.
És un repte, sí. De totes maneres, farem trampa.
Tenim abandonadíssim un canal de YouTube on teníem els àudios de...
Tots els àudios dels episodis que hem anat gravant, doncs mira, aquest hi posarem els àudios i els electros a sota.
I, evidentment, a les notes de l'episodi posarem exemples de cada un dels patrons electrocardiogràfics que us vull parlar avui.
Aquests patrons electrocardiogràfics que us vull parlar...
Fem una miqueta... Tirem una miqueta enrere, va. No pot ser tan fàcil.
Uns quants episodis de la primera temporada vam parlar d'una cosa que era el Manifest IAMO,
que bàsicament posàvem a parir l'elevació de l'ST com a forma de diagnosticar els infarts aguts de miocardi.
Era una traducció d'un document d'uns savis americans.
I proposàvem una altra nomenclatura, que és l'infart agut de miocardi oclusiu, IAMO.
OMI en anglès. Oclusive Myocardial Infarction.
Això ho vam fer a la primera temporada. A la segona temporada vam parlar del patró electrocardiogràfic més habitual d'infart de miocardi oclusiu,
que és... l'elevació de l'ST.
Ah, o sigui, encara serveix l'elevació de l'ST, no?
És que clar, has començat dient que ja no ens hi havíem de fixar i m'ha semblat entendre.
No, no, no. Mira, més o menys, has de comptar que tres quartes parts dels infarts aguts de miocardi oclusius
debuten amb elevació de l'ST.
També s'ha de dir que hi ha un 25% de falsos positius.
És a dir, tu quan veus elevacions de l'ST que compleixen aquests criteris que heu d'anar escoltant en un seguint episodi de la temporada passada,
hi ha un 25% que no seran infarts aguts de miocardi.
O sigui, que tenim un 25% que no entren i un 25% que surten.
Hi ha altres coses, i són aquests altres patrons, alguns dels quals són els que us parlaré avui.
Avui en tinc tres, intentarem mantenir-nos en aquests tres quarts d'hora que pretenem que durin els episodis.
Ara, els dos últims ho hem aconseguit una miqueta, els anteriors eren un drama perquè no hi arribàvem mai.
Vinga, comencem, si us sembla. En tinc tres.
I començaré per un, que és la síndrome de Wellens, que resulta que és un patró electrocardiogràfic,
però no és d'infart d'agut de miocardi oclusiu.
Cosa estranya, oi, també? Sempre fent-ho complicat.
Bàsicament, quan apareix això en l'electrocardiograma, el malalt no té dolor.
Per tant, si no té dolor, és que no està tapat en aquell moment.
Però n'ha tingut abans.
És a dir, si aquest patró electrocardiogràfic que us ho explicaré ara, no ha tingut dolor o equivalent
anginós... el que sigui, la sensació de dispnea en els malalts diabètics o en dones,
aquestes coses que no són estrictament dolor toràcic, però que ho hem de considerar equivalent,
si no ha tingut això abans, que aparegui aquest patró electrocardiogràfic, ens és irrellevant.
És a dir, aquest patró electrocardiogràfic només serveix si la persona afectada ha tingut abans dolor o equivalent,
i en el moment en què es fa l'electrocardiograma no en té.
Aquest patró electrocardiogràfic que em refereixo ara, la síndrome de Wellens,
és molt específic d'un territori cardíac, que és el que està irrigat per l'artèria descendent anterior, la DA.
És una de les branques del tronc comú. Això també, en l'episodi aquest de l'elevació de l'ST,
hi ha un diagrama molt xulo que explica quines derivacions corresponen a cada territori,
quines artèries corresponen a cada una de les derivacions que hi ha un electrocardiograma estàndard de 12 derivacions.
La síndrome de Wellens es descriu primer a V2 i V3, és a dir, les derivacions electrocardiogràfiques septals anteriors.
És altament específic que tenim tapada o que hem tingut tapada la descendent anterior.
I per què dic que hem tingut tapada? Perquè aquest patró, que el tenim,
quan el patró que teníem inicialment, que habitualment és un patró d'elevació de l'ST,
quan se'ns tapa aquesta descendent anterior, es destapa pel que sigui, perquè es lisa,
pel motiu que sigui, perquè s'ha pres una aspirina a la persona quan li ha vingut bé i s'ha destapat.
En el moment en què aquesta artèria s'ha destapat, el patró d'isquèmia transmural que teníem,
que és aquesta elevació de l'ST, doncs clar, com que ja no està tapada en aquell moment, desapareix.
I es transforma en aquest altre patró. De fet, dic patró, però n'hi ha dos de patrons de Wellens.
Hi ha un patró més comú, que el que tenim és una inversió de l'ona T bastant important.
No és una baixadeta, sinó que baixa molt, l'ona T.
Ara imaginem-nos el nostre traçat electrocardiogràfic, tenim la P, que és el primer bony,
Tenim el segment PQ o PR, que és l'espai, aquest pla isoelèctric que va des de la P fins que comença el QRS,
tenim el nostre QRS, el que toqui per cada derivació, si és un RS, comença pujant i després baixa.
Després d'aquest QRS hauríem de tenir una línia isoelèctrica i després una pujadeta que seria l'ona T.
Això és un patró, una ona típica d'electrocardiograma.
Pujadeta P, isoelèctric, QRS, isoelèctric, pujadeta T.
Doncs amb aquest patró de Wellens, aquest segon patró de Wellens que n'hi diuen B,
aquesta T, en comptes d'estar positiva, que és el que correspon a totes les derivacions, menys a vR,
doncs la tenim profundament negativa.
Això és un patró de Wellens tipus B.
Sí, s'entén?
Sí.
Hauríem de tenir una ona T positiva i en canvi la tenim profundament negativa, venint d'una isoelèctrica.
És a dir, tenim el QRS, tornem a la línia base, que hauria de ser més o menys recta.
Si l'electro està ben fet, si hem fet un electro que és una merda, doncs ho hauríem de fer bé, companys.
Els electros es fan bé.
I llavors tenim aquesta T que baixa.
Aquest que us he explicat ara és el patró B de la síndrome de Wellens.
Tenim un altre patró, que és el patró A, que afecta només un 25% dels que presenten aquesta síndrome,
que el que trobem, podem tenir, des que acaba el QRS fins que comença la T,
pot ser isoelèctric o pot ser lleugerament elevat, però la part final d'aquesta ona T se'ns en va per sota.
N'hi diem isodifàsica perquè comença positiva l'ona T, passa negativa i després torna a la línia isoelèctrica, d'acord?
És a dir, tenim el patró A, que és una ona T isodifàsica, puja amunt, torna al 0, baixa i torna al 0.
O bé tenim el patró B, que comença de la isoelèctrica, baixa cap avall i torna a pujar a la línia isoelèctrica.
D'acord? Són els dos patrons d'aquesta síndrome de Wellens.
Insisteixo, aquesta síndrome de Wellens, és el que passa quan teníem un tap a la descendent anterior que s'ha destapat
i la persona tenia dolor abans i ara no en té. Això és important.
Només és a V2 i V3? és sobretot a V2 i V3, però també ho podem tenir en altres derivacions.
De fet, està descrit també a la cara inferior, per exemple.
Si teníem la nostra artèria coronària dreta tapada i s'ha destapat,
doncs també podem veure o bé el patró A d'aquesta T bifàsica o aquest patró de T invertida profunda, també el podem trobar a la cara inferior.
Recordem que això de la síndrome de Wellens, estàvem parlant que estava tapat i es destapa.
Teníem dolor, ara no en tenim. Això és molt, molt important.
Si veiem aquests patrons sense això, no té cap significació.
Si hi han ones Q abans, és a dir, aquests marcadors de necrosi miocàrdica prèvia,
això tampoc entra dins el criteri diagnòstic.
Podem trobar-nos que aquesta Q hi sigui i a partir d'aquí ja no podríem agafar i dir
no, és que aquest senyor té això a punt de tapar-se o el tenia tapat i se li ha destapat.
Fixeu-vos que he dit que aquest patró no és un patró d'oclusió miocàrdica,
però és un patró que ens ha pràcticament d'obligar a portar el pacient a un lloc on el puguin destapar.
Perquè si s'ha tapat abans, vol dir que es tornarà a tapar, en algun moment o altre.
Quant de temps? No ho sabem.
Hi ha literatura escrita, perquè això aquest patró ja deu tenir una trentena llarga d'anys.
Les primeres descripcions que hi havia parlaven que era una inversió de l'ona U,
que és una ona que apareix a vegades després de l'ona T,
i que aquells que ho tenien tenien pitjor pronòstic que aquells que no ho tenien.
Clar, si no els destapaven, a l'època en què es va descriure això encara no hi havia manera de destapar.
Ara que tenim manera de destapar vol dir que si trobem algú amb aquesta síndrome de Wellens
hem d'intentar vendre'l perquè vagi a cateterisme i el destapin.
No hi ha cap problema, l'enviem al cateterisme a destapar. On és el problema?
Reconèixe'l. El problema és reconèixe'l i enviar-lo a cateterisme.
Si algú ens apreta, diem això és un Wellens, senyor cateterista, això és un Wellens, sisplau.
Pensi que ara no està tapat, però d'aquí una hora, quan el torni a trucar, estarà tapat.
I haurem perdut una hora. I uns quants miòcits pel mig.
Potser una fracció d'ejecció s'haurà anat a fer punyetes.
Bueno, és conya. En els temps que corren, la veritat és que els que fan cateterismes
no tenen masses manies a entrar a la gent a destapar.
Sí, sí, no, no. La majoria de vegades molt bé.
L'únic que veig estrany és que, tot i que la instrucció del CatSalut del Codi IAM
parla de síndrome de Wellens, i que en cas que pensis que clínicament el pacient
té un síndrome coronari agut i l'electro és d'un síndrome de Wellens,
és d'activació del Codi IAM. Tot i que la instrucció diu això,
el SEM, l'última actualització aquesta que han fet del seu algoritme d'activació
i tot això, no parla del síndrome de Wellens.
Per això t'ho dic, per això faig una mica la conya de dir
hòstia, com pot ser que la Societat Europea de Cardiologia digui que això
és un síndrome de Wellens i tal, i el CatSalut diu que s'ha de destapar
amb un Codi IAM, doncs ens podem trobar que potser no ens l'accepten fàcilment.
Això que expliques ara és un dels motius que justifica aquest canvi de paradigma
que pretenen els promotors d'això de l'OMI, de l'IAMO, que és que si ens centrem
sempre única i exclusivament en l'elevació de l'ST, totes aquestes altres coses
no entraran, i volem que entrin, perquè destapar quan està tapat
és el que hem de fer. Aquest és un.
Per això dic, jo intento recalcar de, hòstia, si trobes algú que et diu que no,
doncs dir-li, escolta'm, doncs tu em diràs que no, però el CatSalut,
a partir de les guies de la Societat Europea, diu que el síndrome de Wellens
s'ha de destapar i s'ha de destapar ja, s'ha d'activar el Codi IAM.
Recordar, insistir en això, aquests dos patrons que he intentat descriure,
el que aquesta ona T, independentment si hi ha elevació de l'ST o no,
aquesta ona T, és difàsica, és a dir, puja per sobre de la isoelèctrica
i baixa per sota de la isoelèctrica i torna normal, o bé és invertida,
ha d'estar precedit per dolor, o equivalent, i quan es fa aquest electrocardiograma
ha d'estar sense dolor. Hi ha altres coses que simulen això,
l'embòlia pulmonar, la hipertrofia de ventricle esquerre,
el síndrome de Brugada també a vegades ho fa,
les hipopotasèmies, que bé, les hipopotatèmies, que la T canvia completament.
Per tant, si no tenim aquest dolor previ i fem l'electro sense dolor...
detall tonto. Si tenim un pacient que ve per dolor toràcic
i el dolor canvia, s'ha de repetir l'electro.
Ja sé que ens fa molta mandra, els que ens dediquem a fer electros,
hòstia, ara haig de fotre'n una altre, de electro?
però si ja n'hi he fet un fa cinc minuts. Correcte,
 però fa cinc minuts estava en unes condicions i ara està en unes altres.
Mira, aquesta síndrome és un dels exemples que hem de fer electros seriats.
Si tens un electro primer, que ni fu ni fa, i després tens un electro
que et surt això, caram, aquí alguna cosa està passant.
Aquest missatge és gairebé pels tècnics i les infermeres,
escolta, que no ens faci mandra. Podem salvar uns quants cors així
i no hauríem d'estalviar-ho.
A les notes de l'episodi tindreu uns quants dibuixets
de diferents electros amb aquesta síndrome de Wellens
perquè entreneu els ulls, perquè al final l'electrocardiografia
és bàsicament el reconeixement de patrons, perquè quan us trobeu
amb un patró d'aquests digueu, ui, això és una d'aquelles coses estranyes
i aneu a buscar què pot ser.
Vinga, primer patró liquidat.
Va, el següent.
 Aquest tenia un nom estrany.
Wellens, aquest em sembla que és un holandès, crec,
i si no és holandès ho sembla.
El següent és un tal de De Winter, el patró de Winter,
aquest sí que em sembla que és dels Països Baixos.
Aquest patró de De Winter, aquest és un equivalent d'elevació de l'ST.
Recordem-nos-en, elevació de l'ST, el 75% són infarts aguts de miocardi
oclusius van amb elevació de l'ST.
Doncs d'aquest 25% que no, alguns poquets són les ones T de Winter,
com que es coneix que corresponen a oclusió coronària,
doncs els han fet equivalents.
Hem d'estudiar les elevacions de de l'ST, a més, tots aquests patrons estranys.
Aquest patró té la seva gràcia, en principi només es veu a cara anterior,
per tant estaríem parlant de les derivacions, aquesta V2, V3, V4, V5.
A V1 i V6 també es podria veure, però bàsicament a les precordials és on es veu,
a la resta de derivacions representa que no s'ha vist,
però com tot en electrocardiografia, si està en una banda,
per quin motiu no pot estar a l'altra?
Quina mena de patró és aquest?
Doncs tenim unes ones T punxegudes i altes,
que algú podria dir, home, com la hiperpotassèmia,
que també les ones T de la hiperpotassèmia,
un dels patrons que poden seguir és aquestes ones T punxegudes i altes.
Però a diferència de les ones T de hiperpotassèmia,
aquestes no comencen a la isoelèctrica, sinó que fan una depressió de l'ST.
Tenim el nostre QRS i en comptes de, des de la S del QRS,
tornar a la isoelèctrica, una línia plana i començar l'ona T,
tenim que des de per sota de la isoelèctrica, el punt J,
és a dir, on s'ajunta el final del QRS i comença l'ST,
doncs està infradesnivellat.
És a dir, tenim el nostre QRS, el nostre QRS precordial, que toqui,
i en comptes de tornar... de la S, tornar a la isoelèctrica,
una miqueta d'isoelèctrica i pujar a la T,
Doncs tenim que des de baix se'ns enfila molt pronunciadament aquesta ona T punxeguda,
de forma, aquí diríem còncava, perquè ho mirem des de dalt,
fa una miqueta de cubeta i puja molt cap amunt.
Aquest torna a ser un altre patró, aquest sí que és d'oclusió,
si veus això és que està tapat, de la descendent anterior,
aquesta branca del tronc comú de l'artèria coronària esquerra.
Aquest patró, a diferència del Wellens, que té vora 40 anys,
aquest en deu tenir, no arriba a la vintena,
estic veient que va descriure el senyor De Winter l'any 2008.
No hi ha gaire gent que el tingui,
es parla al voltant del 2% de gent que té una oclusió de la descendent anterior,
que sí que és una de les artèries que...
potser és de l'artèria més comuna que s'obstrueixi,
però bueno, en tenim tres,
per tant no estem pas parlant del 2% dels infarts aguts de miocardi oclusiu.
S'ha entès aquest també? Aquest és senzill, has de reconèixer el patró.
Escolta'm, tenia entès que també hi havia alguna alteració en vR,
l'elevació de la vR potser, o no té per què ser-hi, en el De Winter?
Mira, una de les coses que ens passa aquí sempre
és que... sobretot passa amb el síndrome coronari agut sense elevació de l'ST.
És lo de les imatges mirall,
Us en recordeu quan parlàvem de l'elevació de l'ST que sempre hi ha d'haver una imatge mirall?
Doncs quan en alguna part de l'electrocardiograma
hi ha alguna cosa que és negativa,
en una altra part, a la imatge mirall d'aquest electrocardiograma,
hi haurà d'haver-hi una part que és positiva.
Aquí que estem parlant? Aquí estem parlant que hi ha, a derivacions precordials,
hi ha un descens de l'ST, és a dir, l'ST està descendit
i llavors, és quan llavors puja amunt, però al principi està descendit,
per tant, a vR hi haurà d'haver-hi una elevació.
En certa manera serà una imatge mirall.
Si no hi ha aquesta elevació, no tenim aquesta imatge mirall,
doncs això que estem veient no és un patró d'oclusió.
D'acord? Això sempre és important.
Un altre dia parlarem de l'infart posterior,
que a cara anterior només veiem un descens de l'ST,
però si fem les derivacions posteriors veiem una elevació.
Doncs aquí ens trobem amb això,
ens trobem que com que a cara precordial tenim aquest ST descendit al principi,
doncs a vR, que no és estrictament imatge mirall de les precordials, oi?
vR podria ser mirall de V6, més o menys, de la cara més apical,
bueno, podríem assimilar-ho així,
doncs tenim aquest avR s'eleva.
Però no cal que s'elevi gaire, eh?
Sempre aquest mil·límetre que tenim de marge per tot arreu,
que és... en funció de com vagis de presbícia,
és una miqueta el que ets capaç de veure.
Jo que ja m'estic fotent vell,
ja menys d'un mil·límetre cada vegada em costa més.
I sense ulleres ja ni t'explico.
Ok, doncs gràcies.
Molt bé, i què més? Tenim un altre de...
eh? que teníem un altre de... Sí.
Si aquests us han semblat difícils, aquest que ve ara és l'hòstia.
Aquest és el patró d'Aslanger, aquest encara és més nou,
aquest ja que té menys de 5 anys que ha estat descrit,
i encara n'estan parlant.
Perdó, el de De Winter sí que en parlen, en el SEM,
els criteris d'activació de l'IAM sí que en parlen del De Winter.
Correcte.
El de l'Aslanger aquest que dius ara no em sona de res, eh?
No, i de fet no et sona, a part de recent,
és perquè és un patró concret d'una altra mena de patrons més general
que podríem dir el de l'elevació de l'ST en una sola derivació.
Si recordeu els criteris d'elevació de l'ST,
els criteris síndrome coronari agut amb elevació de l'ST és que has de tenir
dues derivacions contigües, adjacents,
ja no me'n recordo quina era el correct3,
has de tenir dues derivacions a tocar que estiguin elevades.
A tocar...
Sí. Contigües, no? eren...
Sí, contigües a tocar anatòmicament.
Sí, sí, sí.
És a dir, I i II són properes però no són regions contigües.
vL i D.I sí que són contigües, per exemple.
I per exemple, V1 i vR no són estrictament contigües
però són bastant veïnes.
I V6 i vL són bastant veïnes.
V6 és apical i vL és cara lateral alta.
No són estrictament veïnes en el sentit que no es donen la mà,
no treuen la mà per la finestra i es passen la sal,
però són properes.
Què passa quan tenim només una sola derivació elevada?
Si tens una sola derivació elevada,
doncs no compleixes els criteris perquè necessites dues.
N'hi ha diverses d'aquestes.
Una de les que parlarem algun altre dia
és l'elevació única de vR com a signe d'oclusió del tronc comú.
Aquesta la deixarem per un altre dia.
Aquesta és més llarga, potser, o és més important, la deixem per un altre dia.
Aquest que us vull explicar jo, que és el patró d'Aslanger,
és un patró en què l'única derivació,
o sigui, les derivacions que tenen l'elevació de l'ST són
són D.III i vR, que no són gens contigües.
Entre l'una i l'altra hi ha 120 graus de diferència.
D.III és 120 i vR són menys 150, crec recordar.
No ho facis mirar, però sí em sembla que anava per aquí.
Hi ha una diferència considerable entre les dues.
I això per què passa?
No són veïnes, però hi ha una certa relació.
I això... tirarem enrere amb allò que has comentat abans
d'aquella elevació de vR que es veu a les ones T de Winter.
D'acord? Quin és el criteri electrocardiogràfic d'aquest patró d'Aslanger?
Doncs tenim l'elevació de l'ST a D.III que havíem comentat.
També tenim una certa imatge mirall d'aquesta elevació de ST a D.III,
que és una depressió de l'ST de V4 a V6.
I podem tenir l'ona T que al final pugi, acabi sent positiva.
Una miqueta com el De Winter, però molt menys.
I ens trobarem que a V1 el segment ST és és més elevat que a V2.
Això ara sona una miqueta estrany.
Què és el que ens passa aquí?
Aquí el que ens passa és que tenim tapada la coronària dreta
amb un pacient que el que té és malaltia multivas.
Què vol dir això de malaltia multivas?
Vol dir que de les tres artèries que tenim,
la coronària dreta, la descendent anterior i la circumflexa,
a totes elles hi ha una estenosi.
Totes elles estan no tapades del tot, però estan estretes.
Què ens passa?
Quan un se'ns tapa, les altres artèries,
que aquí hi ha un estrès coronari,
hi ha una... No només tens
la isquèmia del territori que està obstruït,
sinó que a més a més tens una isquèmia no per obstrucció,
sinó per manca de rec.
El calibre del vas no és suficient perquè arribi tota la sang
i per tant generes una isquèmia sense obstrucció.
Tindries una part del cor obstruït i, per tant,
amb elevació de l'ST,
i una altra part del cor isquèmic sense elevació de l'ST,
perquè els altres vasos són incapaços
de suplir el flux necessari de sang
perquè el cor funcioni correctament.
Si això passa amb la coronària dreta
ens trobem que l'ST de la part inferior hauria de pujar,
perquè és la coronària dreta,
per tant D.II, D.III i vF,
que corresponen al territori inferior,
eleven l'ST.
Però és clar, tenim una isquèmia del territori dels altres vasos
que això ens fa baixar l'ST.
Com que amb l'electrocardiograma el que veiem
no és més que la suma dels diferents moviments elèctrics,
resulta que un ascens d'una banda
i un descens de l'altra acaben compensant.
I ens acabem trobant que aquesta elevació
que hi hauria d'haver a D.II i vF
es veu compensada pel descens
que hi hauria a la resta de derivacions altes
i per tant queda equilibradet,
diguem-ho així.
I ens acaba convertint un electro
en què només hi ha elevació a D.III.
Però només hi ha aquesta elevació a D.III
perquè els altres queden amagats
per aquesta compensació que es fa.
No sé si s'ha entès.
El concepte és una miqueta...
Hi ha un dibuixet que podreu veure
que explica una miqueta com aquests vectors elèctrics
és a dir, aquest resultant
de les diferents direccions de l'electricitat
com acaba resultant
en que només ens eleva a D.III.
No sé si s'ha entès aquest
Si, si no recordo malament
has dit una elevació
de l'ST a D.III,
un descens
de l'ST de V4, 5 i 6, descens de l'ST.
Exactament. I aquí la part important
és aquesta ona T,
que al final és una miqueta positiva.
Té a veure també amb això mateix.
Clar, l'electrocardiograma el que ens fa és donar-nos
la suma... O sigui, hi ha corrents elèctriques
en diferents direccions i una compensa l'altra
quan tu ho mesures. D'acord?
Els criteris electrocardiogràfics d'aquest patró són
elevació aïllada,
és a dir, només tenim elevació de l'ST a D.III.
Si tinguéssim elevació de l'ST a D.III
i D.II, ja complim.
Ja està. És un IAM inferior
i ja està. Ja no cal buscar patrons estranys.
Tenim aquesta
mena d'imatge mirall,
a V4-V6, amb aquesta ona T
que al final acaba sent positiva.
I sí que ens hem de fixar
que és un detall que ens permet
afinar encara una miqueta més aquest
diagnòstic, que és que l'ST
si eleva, ha de ser més elevat
a V1 que a V2.
Per què és complex aquest? Doncs perquè això passa
només en un grup molt concret de pacients.
També s'ha de dir que és un grup de pacients
que té més risc de tenir infarts, que són els que ja tenen
la malaltia multivas. És a dir, si tu
ja ho tens tot desmanegadet,
doncs tens més possibilitats
que algun d'aquests altres vasos que estan
mig tapadets es tapi.
Si a més han hagut de fer coses abans, portes
stents, els stents es poden tapar, etc.
Aquest és bastant recent.
De fet, hi ha un... mentre
preparava la gravació
d'avui, hi ha un article
que vull llegir d'algú que suggereix que
fent no sé què pot ser útil
per determinar aquest patró. Però com que és
de juliol de 2023, encara no hi he tingut
accés. Això quedarà pendent per d'aquí uns anys
quan tornem a revisar això.
Aquest és molt recent.
Aquest segur que no surt al Codi IAM del SEM
perquè, deixa'm mirar, això el publica
el senyor Aslanger ho publica el 2020.
Imagina't. Fot quatre dies d'això.
Aquest segurament si l'intentes vendre
a l'intervencionista, potser et diu que li estàs explicant.
Heu de ser molt amics, no? Per...
Per què coli.
 Sí.
Bé, jo ho he intentat.
Molt bé, no, no
No sé si la descripció
oral haurà servit o no. Deixarem
els enllaços a les entrades del
meu blog on estan explicats...
De fet, són traduccions, em sembla que ho he dit
al principi, són traduccions de la pàgina aquesta del
Life in the Fastlane, que és una recomanació que vam fer ja fa uns quants
episodis. Posarem els enllaços
i deixarem alguns electros de mostra
doncs perquè sapigueu de què estem parlant
quan parlem d'això tan estrany.
No, home, jo penso
que sí, que almenys ja sapiguem que existeixen
aquests patrons i
amb el que ens has dit ja ens farem
una idea. Tot servirà.
Doncs, vinga va. Jo, per la meva banda, ja he xerrat prou.
Doncs... després
d'aquest tema principal,
què et sembla? Seguim per les recomanacions?
O...
Home, ara toca el menys és més.
Ara toca el menys és més?
Val.
A mi m'agrada molt aquesta secció, eh? Perquè...
El menys és més.
Com més va, més clar tinc que...
menys és més.
Doncs mira, jo tenia avui del menys és més
seguint el...
el que tenim a casa,
que és l'Essencial, tenim vàries
recomanacions de
CatSalut, que a través de l'Essencial ens
parlen del tema dels
inhibidors de la bomba de protons. En tenim
vàries. He fet una mica de barreja
entre una que tenim del
2013 i una que tenim del
2017, que parla de les
indicacions i sobretot de les no indicacions
d'utilitzar
fàrmacs antiulcerosos,
concretament els inhibidors de la bomba
de protons, amb molts malalts
que actualment l'estan rebent. De fet,
a Catalunya i a Espanya
som els campions de
la prescripció
d'IBPs a tota Europa
i està augmentant. I això són
dades de fa uns quants anys, del 2017
i d'abans. I dubto que
en els últims anys això hagi millorat molt.
El problema principal
és que hi ha grups de pacients
que prenen els inhibidors
de la bomba de protons, l'omeprazole, per exemple,
quan realment no està indicat.
Només hauria d'estar indicat
en pacients, també pot haver-hi
alguna altra indicació eh? però en els pacients
que prenen AINEs
per protegir-los d'alguna
malaltia ulcerosa,
en aquells pacients que
tinguin algun factor de risc
associat. És a dir,
els pacients amb AINEs
que tinguin història
prèvia d'ulcus pèptic, hemorràgia
gastrointestinal o perforació duodenal
i prenen AINE, o els prescrius
tu un AINE, en aquests els hi has de donar
un omeprazole, per exemple.
Els pacients de més de 65 anys
que els prescrius un AINE,
també. Els pacients que
per raons... la que sigui han de prendre
dosis altes d'AINEs durant
molt de temps, també. Els pacients
que prenen AINEs més
algun fàrmac com anticoagulants
o corticoides o
aspirina o algun altre
tipus d'antiagregant,
també els has de donar
gastroprotecció amb
omeprazole, per exemple. O pacients que
prenen AINEs i tenen
alguna comorbilitat greu,
alguna patologia cardiovascular greu,
o renal greu, hepàtica, o hipertensió,
o una diabetis important, doncs
aquest pacient, si els dones AINEs,
també han d'estar gastroprotegits
amb un inhibidor de la bomba de protons.
Una de les recomanacions
del 2013 de l'Essencial
és que veuen que hi ha
molts pacients que prenen un
protector, un IBP,
només perquè són polimedicats,
o sigui, el pacient que pren
10 medicaments, o 4, o els
que siguin, però cap d'ells
és un AINE, doncs no necessiten
fer gastroprotecció.
O els pacients, perquè tinguin més de 65 anys,
no necessiten cap tipus
de gastroprotecció si no prenen un AINE.
De fet, parlen que ja el 2012
érem com 1,5 milions
de persones a Catalunya
que preníem algun tipus d'antiulcerosos.
I si eliminéssim
els pacients
que pel sol fet d'estar polimedicats
ja els prescrivim un IBP,
aquests que no ho necessiten, si no els donéssim
estalviaríem 9 milions d'euros
només a Catalunya. 9 milions
d'euros, que potser no és molt,
però sí que podrien servir per moltes coses
almenys amb sanitat.
No només és pel tema econòmic, sinó perquè
el fet de prendre
per exemple l'omeprazole,
que és el més conegut i el més utilitzat,
a part de ser
a nivell nacional
un cost econòmic important,
no deixen de tenir
efectes adversos importants,
tot i que són poc freqüents,
és veritat, però tenen efectes adversos
importants. Entre ells,
augmenta el risc de fractures, perquè
disminueix l'absorció de calci,
 i s'ha vist que la gent que pren IBPs
durant força temps té més risc de fractures,
hi ha més risc d'hipomagnesèmia,
hi ha més risc d'estar
infectat i tindre una colitis per
clostridium difícil, dèficit de vitamina B12
i pneumònia.
Abans només se sabia que
estava relacionat amb pneumònia a la UCI,
però ara sabem que també pot estar relacionat
al fet de canviar el pH gàstric,
pot facilitar el fet que
a nivell ambulatori també hi hagi més risc de pneumònies.
I per tant,
aquestes dues recomanacions de l'Essencial
ens parlen d'això,
que si prens AINEs, hi ha d'haver
algun altre factor de risc
que justifiqui
el fet d'afegir-hi
un omeprazole,
i que el fet de prendre molts
medicaments no és una indicació,
o el fet de tindre més de
65 anys, si no hi ha
altres factors, no és una
indicació per
prescriure un IBP.
Les recomanacions aquestes les trobeu en l'Essencial
a la pàgina web del CatSalut,
allà les trobareu.
Les posarem a les notes de l'episodi,
que d'això en faré un pòstit per enganxar la meva feina.
Un milió i mig de catalans,
això és un de cada cinc, que s'ha pres
omeprazole. Déu-n'hi-do.
Això fa... parlava d'una estadística
del 2012. No veig
clar que en aquests últims anys això hagi millorat.
I som els campions d'Europa
amb aquest tipus de medicaments,
que ens hauríem de fer mirar una miqueta,
perquè ni és barat, ni és sa
prendre un... tot i que
sembla que és per protegir i per prevenir
i no sé què, si no està
indicat, és car i a més
té efectes adversos.
 Si ho he entès bé vol dir que aquella persona que li receptem
un dexketoprofèn per
no sé, per una fractura que s'ha fet,
si és això, el jove que es fractura
fent el cafre, dexketoprofèn
i no cal l'omeprazole.
No cal. No, no. Home, si
se l'hagués de prendre a dosis molt altes durant molt
de temps, sí. Però si
és per una patologia traumàtica
normal i des d'urgències,
home, com a mínim des d'urgències, que és del que
parlem nosaltres, no és necessari només
amb aquests grups, amb aquests factors de risc que
he explicat. Si per algun altre motiu
el seu metge capçalera considera
que l'ha de prendre, doncs que el prengui. Però
en principi, evidentment
no és necessari.
Molt bé.
Aquest és interessant, eh? Ja et dic, això
PostIt enganxat al costat de la pantalla d'ordinador
del metge, allà amb un QR que digui
vés a mirar això. Vols receptar omeprazole? Mira't això.
Repassa els criteris.
Tenim l'altra secció, Albert, que sempre parlem dels urgemmots.
Jo en tenia uns quants preparats, continuant
amb la línia dels últims episodis que hem fet
de l'EMPodCat. No sé si tu en tenies
algun preparat i vols comentar-lo o què et sembla?
Sí, sí. Mira, a mi m'ha passat una cosa...
Bueno, jo tinc fills, com molta gent,
i tinc un nano que amb l'esport que fa
no para de rebre cops a l'espinilla.
I és clar, enteneu, espinilla,
això no pot ser.
No pot ser. Espinilla... no pot ser.
Bé, ja ens entenem. Entendre'ns ens entenem el que voleu dir, però...
 Perfectament. Però, aviam, fa 300 anys l'espinilla no existia.
Evidentment, si existia l'espinilla segurament existia
a l'oest, no? Però aquí no. No en teníem, d'espinilla. teníem una altra cosa.
Com ho diríem, això? Com ho podríem dir, això?
Jo n'he anat dient espina tibial, però és que he tingut a bé
de veure que l'espina tibial és només la part de dalt
d'aquesta espinilla.
És el que hi ha just a sota del replà tibial,
de la meseta tibial mal dita.
Tot el resto, tota aquesta...
tota l'espinilla, es veu que té
un altre nom, que vaig trobar casualment
això no sé si és paraulògic
o diccionari, ja no ho sé. Es veu que es diu canyella
Canyella.
Això no ho tens al diccionari, eh? L'hauràs de posar
a l'Urgentmot de la teva web.
No.
Canyella, com la canyella de cuinar, doncs canyella.
Que és tota aquesta part de la tíbia
que ens podem tocar, que tenim just
a sota la pell, la part anterior de la cama.
I el meu nano, això no para
de fotre's cops a la canyella
amb l'esport que fa.
I vaig pensar això l'hi has de dir al Xavi que l'apunti. Aquest l'ha d'apuntar al diccionari.
Sí, sí, doncs no és al diccionari.
 Jo pensant, sempre havia pensat pensat que
en podíem dir corró, també.
No sé si seria...
Corró?
Corró, sí. Saps com el corró per amassar la...
la pasta, per fer una base de pizza, aquestes coses?
Jo penso que també es deia corró. No ho sé, eh?
Doncs ho haurem de mirar. A veure si algun dels savis, alguna de les autoritats de la
llengua considera que és adequat.
Ho mirarem, ho mirarem.
Va, va. Però bé, la canyella està clara, no?
Està clar, està clar. Ara, però fixa't
per això, o sigui, la podem liar molt, eh?
Perquè tenim el repla tibial,
la canyella, després ve el clavillar, que és com
n'hi diem al turmell aquí a Cerdanya.
L'empenya, l'empenya és...
L'empenya, l'empenya... O sigui, podria arribar
aconseguint no saber absolutament res del que estem parlant, eh?
 Després, o sigui, ve els galindons.
 Els galindons, qui en tingui. Sí, sí.
Hòstia, és que la llengua és preciosa.
Realment estem matant-la per només fer servir les 4 paraulotes de sempre.
Mira que és rica, eh?
Bueno, va, ja he rajat. Va,
explica els que et queden de malalties, que estava molt interessant, també.
Aviam, jo, sí, d'alguna malaltia...
Ara, barrejareu alguna malaltia i alguna síndrome
per començar la paraula malaltia.
Perquè, tot i que, lògicament,
jo penso que el 99% en diem malaltia,
encara sento alguna vegada que algú parla d'enfermetat.
Entre la població normal és força freqüent,
però entre professionals també sento de vegades
que parlen d'enfermetat.
I abans de preparar-me
això, ho he estat buscant també
així, fent una cerca així una mica
bèstia a Google, i he trobat algun hospital,
clíniques i algun
blog en català que parlaven d'enfermetats.
Per tant, no és un...
no està de menys recordar
que el terme
enfermetat no és correcte, sinó que n'hem de parlar
sempre de malaltia.
Saps que no em sorprèn això? Home, a mi em fa mal!
Home, a mi em fa mal!
Jo quan sento algú que diu enfermetat, dic hòstia, què és això?
A mi també, però hi ha gent que encara diu ATS.
Ah, val. Sí, val, però segurament... Sí, sí, clar.
Si encara hi ha algú que diu ATS... Bueno, i
enfermera, això ja ni t'explico.
Enfermetat, escolta'm,
no ve d'aquí, no ve d'aquí.
A poc a poc anirà canviant. Malaltia, malaltia.
Però malaltia, malaltia, queda clar, malaltia.
Hi ha algun tipus
de... no és cap malaltia,
però és una característica que tenen algunes persones
que només tenen un ronyó,
jo sempre n'havia sentit a parlar
d'un pacient monorré,
doncs no, és mononèfric.
El terme correcte, segons el termcat,
n'hem de parlar de mononèfric.
Després, si vas per algun lloc d'Àsia i Àfrica, això,
pots tindre el risc que et piqui algun
mosquit que té un plasmodium
i és un paludisme.
Malària també és correcte, però el termcat
prefereix el terme paludisme.
I després hi ha un parell de síndromes.
Hi ha la síndrome de l'esclafament,
és el crush syndrome, que
podries dir aixafament o aplastament,
però bueno, el termcat
ens diu que, diguem, síndrome de l'esclafament,
que són aquells pacients traumàtics
que, per el que sigui,
han tingut un traumatisme muscular
que fa que... hi ha una compressió
de les artèries, que fa extravasació, i això
fa que la mioglobina entri dins el torrent sanguini
i tapona els ronyons i fan
xoc hipovolèmic, oligúria
i, lògicament, una lesió d'extremitats important
Doncs això és un síndrome de l'esclafament.
Aquest és un tema, aquest és un tema per l'EMPodCat.
La síndrome de l'esclafament?
La síndrome de l'esclafament.
Si algú del que ens escolta
en sap o coneix algú que en sàpiga,
n'hem de parlar, perquè aquest
per una, dues o tres vegades a la vida que t'hi pots trobar,
això hem de saber com va, perquè aquí la pots liar molt, també.
 Com et despistis, també la pots cagar molt.
Sí, sí, sí. I tenia un altre que era molt habitual i que
aquest sí que és freqüent, i molt freqüent, malauradament,
i a més a més que ens afecta
a nosaltres molt directament, a nosaltres vull dir,
no a tu i a mi, Albert, que segurament també,
a tots els sanitaris, que és la síndrome d'esgotament professional.
També en podríem dir la síndrome del cremat,
però no en podríem dir burn-out.
L'anglicisme o la versió anglesa
que és el burn-out, pel termcat no és correcte,
sinó que n'hauríem de dir la síndrome d'esgotament professional
o la síndrome del cremat. I ja està.
Aviat s'hauran d'inventar la síndrome
del cremat del cremat, perquè
ja això va evolucionant de tal manera que al final
diria ara no em puc socarrimar més i encara
trobes la manera de seguir pencant
i socarrimar-te encara més.
El cremat i el socarrimat, exacte.
Doncs mira, no estaria mal pensat això.
Quan ja semblava que no hi havia res més per cremar.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Va, doncs, escolta'm, després d'aquest síndrome del...
Com ho has dit?
Cremat no. Has dit... espera't.
Esgotament professional.
Hòstia, això sona...
Això...
Això ho ha dit algun directiu, no?
Sí, algun d'aquests que no sap ben bé el que és això. 
D'acord, d'acord.
Va, passem a les recomanacions i deixem aquí
aquests temes tan depressius per un altre dia.
Va.
No sé si, Albert, tu... jo penso que seguint amb la teva línia
tenies alguna cosa molt interessant avui per explicar-nos. Una novetat...
Sí, la mateixa cosa que tenies pensada tu i que t'ha obligat a canviar-la.
Una novetat, una novetat.
Va, explica'ns-ho tu, que això és molt interessant, va.
Bé, és una novetat que ha sortit fa...
Això ho estem gravant un 9 d'agost.
Doncs això deu haver sortit
aquesta setmana passada, que hi ha hagut
un metge americà que, basant-se
en les ensenyances d'aquests savis,
el doctor Smith, que també hem recomanat alguna altra vegada,
que és un dels que està darrere d'això de l'Occlusive Myocardial Infarction,
ha creat una... és una pàgina web, però bueno,
seria una web-app també, podries tenir-ho al mòbil,
que es diu Omiguide,
Omiguide,
O-M-I-G-U-I-D-E punt O-R-G, 
en la qual tens allà categoritzades
això que hem parlat avui,
és a dir, aquests patrons electrocardiogràfics
que són indicatius d'oclusió coronària,
i també els patrons electrocardiogràfics
amb elevació de l'ST que no són oclusió coronària,
és a dir, que són un fals positiu,
allà els tens descrits i
organitzats, a més a més estan organitzats d'una manera
que suposo que, potser d'aquí uns quants episodis en parlarem,
estan organitzats seguint una mena de seqüència
que hauríem de seguir, diguéssim, d'una forma sistemàtica de llegir aquests...
Aquests patrons perquè no se te n'escapi cap i no et trobis enviant algú a cateterisme
que no li tocava i a la inversa, que potser encara és més important,
que algú que hi hauria d'haver anat no hi vagi.
Omiguide, punt O-R-G.
A part d'estar descrits, hi ha electrocardiogrames d'exemple
per entrenar l'ull, també. És interessant i... a més a més
de fer-lo servir per estudiar, jo penso que pot servir
de referència per quan t'hi trobes. 
Consulta, no? De consulta quan tens dubtes.
Jo l'he estat mirant, també, i he vist que de cada criteri,
de cada patró d'aquests, tens
10 o 12 exemples
que te pots anar entrenant l'ull
i, a més a més, si tens dubtes és... i és molt fàcil d'accedir
i de consultar, i està molt bé.
Sí, sí. Recomanable.
I segurament molts dels
que ens esteu escoltant, com que ja sentiu l'Albert de tant en tant
que ens parla d'aquests temes, segurament també ja us havia
arribat, no?, aquesta, no?, seguint les xarxes socials
i altres històries, l'Omiguide.
O potser ja s'havien enterat abans que nosaltres, eh, Albert?
Probablement, probablement.
És el que té, és el que té estar a l'última.
Potser hauríem de fer, com hem dit abans, eh,
hauríem d'anar a l'antic i tornar-ho a portar.
Repassar els clàssics.
Va, quina t'ha fet buscar de nou, Xavi?
Mira, no sé si ho havia comentat alguna vegada,
és una aplicació que jo faig servir des de fa molts anys
i que la veritat és que, bé, la faig servir molt i me va molt bé
i n'hi ha moltes que són molt similars,
però bé, jo faig servir l'Evernote.
I l'Evernote és una eina multiplataforma
que la pots tindre també amb una app en el mòbil
i serveix per apuntar-te tot allò que vulguis recordar.
 I jo, entre altres coses, tinc dintre l'Evernote una
llibreta que es diu Notes d'Urgències
i tot el que veig, que llegeixo
o que em diuen i que sé que la meva memòria falla, evidentment,
doncs m'ho apunto a l'Evernote i faig una nota,
m'apunto allò o faig una foto,
o me baixo, no? si estic mirant al Twitter alguna cosa i veig
algun esquema xulo, me guardo
la foto aquesta, pum, i la penjo
directament en una nota de la meva llibreta de Notes d'Urgències a l'Evernote.
I en cada apunt d'aquests hi puc anar-hi posant, per exemple, de, no ho sé,
d'hiperpotassèmia o de cetoacidosi diabètica o de mil històries,
tinc un apunt d'aquests i en aquest apunt hi vaig posant tot el que trobo,
sempre que veig alguna cosa interessant
en el mateix apunt, doncs hi vaig posant
tot el que vaig trobant sobre aquell tema.
I és molt fàcil de buscar-ho després,
perquè a cada un d'aquests apunts,
a cada nota, tu li pots posar, lògicament, li has de posar-hi unes etiquetes
i després tens un buscador que pots buscar per temes, per paraules o per etiquetes
 i... no?, si tens un dubte de... 
necessites alguna cosa del sulfat de magnesi, 
necessites alguna cosa d'una crisi hipertensiva, 
necessites alguna cosa de la procainamida,
necessites alguna cosa de no sé què, 
doncs allà hi tens de tot i pots guardar-hi notes escrites per tu a l'ordinador, 
hi pots posar-hi fotos, hi pots posar-hi PDFs, hi pots posar-hi notes de veu, qualsevol cosa.
Per tant, quan jo tinc un dubte, me'n vaig i trobo una nota que parla
de la cetoacidosi i trobo el PDF del protocol del meu hospital,
un PDF d'una guia de no sé qui
hi trobo unes captures de pantalla que he fet de l'ordinador d'una pàgina web
i hi trobo unes fotos que he baixat del Twitter
d'algú que és farmacèutic d'urgències i no sé què i posa coses...
tot allò ho tinc en una sola nota
que etiqueto amb unes quantes etiquetes i és fàcil de trobar.
Hi ha una versió gratuïta d'això
i hi ha una versió pro que pagues
no sé si són 10 euros l'any o alguna cosa així
i que et permet alguna cosa més.
Per exemple, vol dir que potser tens accés offline
sense que tinguis cobertura, per exemple
els que fem SEM a llocs no diria remots però si rurals
on no hi ha cobertura.
Aleshores, si confies que tens algun app que t'ajuda
a resoldre algun dubte, doncs si te'n vas
a Maçanet de Cabrenys o Albanyà
és possible que no tinguis cobertura allà.
Per tant, amb l'Evernote sí que hi ha una versió que les llibretes
que tu vulguis te les pots baixar offline i les pots consultar sense tindre cobertura.
I una altra cosa que pots tindre és que
tu pots decidir si aquelles notes que fas
o aquelles llibretes que tens a dins de l'Evernote
les pots compartir amb alguna persona en concret
 o les pots fer públiques. 
I jo, per exemple, la meva llibreta que es diu Notes d'Urgències,
 on hi tinc 300 notes gairebé crec, la tinc pública
perquè són coses que jo trobo i si a mi em serveixen
és possible que a altra gent també li pugui servir. 
Per tant, la tinc en un enllaç públic
i tothom que la vulgui consultar entra allà i busca...
síndrome de Wellens. I aviam què tinc jo apuntat del síndrome de Wellens, 
que ho he tret de molts llocs.
Per si a algú li interessa, us passo la versió
escurçada de l'enllaç d'accés a aquesta llibreta de Notes d'Urgències
que és bitly.com/apuntsurg per qui vulgui consultar-ho.
Molt bé, moltes gràcies.
Això aquí hi ha teca per estona. 
Sí, sí, aquí hi ha informació, aquí n'hi ha molta.
Hi ha un altre escurçador
interessant de la gent de la Fundació punt cat, que és el ja.cat
Ah, no el coneixia aquest. Ja.cat?
El pots personalitzar com el bit.ly, doncs ja.cat
ja.cat el que vulguis, ja.cat apunts d'urgències, per exemple. 
Ah, ostres, molt bé. No el sabia. Molt bé, doncs el farem servir.
I mira, i abans d'acabar, jo no sé massa bé com explicar això,
perquè jo vaig fer una recomanació en el seu dia que després vaig desrecomanar
I ara tornes a recomanar.
No ho tinc clar. Algú se'n recorda?
és aquella aplicació que es diu PM Cardio.
Era una aplicació que pretén ser una ajuda... 
Et fa uns informes amb uns diagnòstics automatitzats, ara ja per intel·ligència artificial
en algunes coses i amb alguns suggeriments de tractament. 
Això en la seva fase, diguem-ne, beta va ser gratuïta
i podíem digitalitzar, que era pel que feia servir jo,
digitalitzava electros, feies una foto a l'electro i te'ls passava
a PDF en format molt maco, molt visible.
Podies tenir electros fets una birria, doblegats, que no es veia res, 
tacats i te'ls deixava preciosos.
Després ho vaig desrecomanar perquè va passar a ser de pago
i pagant pasta a gansa
i resulta que ara et permeten cinc...
digitalitzar-ne 5,
quan et registres. Cada vegada que et registres
amb un compte de correu electrònic diferent, en pots fer 5 de gratis.
No m'atreveixo a recomanar-ho de nou, però penso que és una informació rellevant, 
ja que us vaig donar aquesta informació en el seu moment, doncs mira, us dono aquesta altra.
Va, està bé. I si hi ha algun hospital o algun centre que els hi sobri la pasta,
que ho paguin, no?
Hi ha una subscripció caríssima, evidentment, hi ha una subscripció per entitats
i jo personalment trobo que això seria bastant interessant.
 Sí que és cert que la majoria de dispositius ara mateix
t'ho passen a dicom, al format digital, i puges a la història clínica en format digital,
però encara circulen moltíssims electros en paper que es perden
 i a més a més sempre es perden els més importants. Això fixeu-vos-hi, que...
aquell electro que no vols que es perdi, bé, aquell has de fer la foto de seguida, 
perquè aquell es perdrà segur,
i tot i que tu t'hauràs petat la llei de protecció de dades
per haver fet foto d'aquell electro, 
al cap de quatre dies te'l vindrà a buscar algú perquè
ha passat alguna cosa amb l'electro en paper important que s'ha perdut.
A mi ja m'ha passat diversos cops i, hòstia, és una experiència bastant desagradable, eh, 
els electros en paper aquests que desapareixen.
Molts electros hi ha per WhatsApp, també, no?
No, mai, mai, mai, mai es passen electros per WhatsApp.
Mai es passa cap informació clínica de pacients per WhatsApp.
Hi ha mètodes molt més eficients,
molt millors de les nostres empreses que ens permeten comunicar
comunicar dades confidencials de pacients.
Tots els coneixem, eh, que sí?
Jo tampoc. 
Per cert, vosaltres encara no teniu l'Odissea?
Com està l'Odissea a Cerdanya?
No està. Avui he vist que els hi han... 
No està?
He vist que els hi han donat un premi.
Escolta, els hem de portar a parlar amb aquesta gent, també, eh? 
Clar.
Els hem de portar a parlar. He vist que
amb això han baixat 15 minuts el temps d'arribada a la taula d'hemodinàmica.
No són pas pocs, eh?
Ah, bé, no, està bé.
Està molt bé.
Està bé, està bé.
Està molt bé, està molt bé. Això ens ho han de venir a explicar.
A veure si els arribem a pescar algun dia, que això...
Ai, això de trobar gent... Això de produir, eh?
de fer la producció, de contactar amb els convidats,
coincidir, que ens trobem,
poder-ho gravar i tal, està costant molt, eh?
S'hi ha de dedicar molt d'esforç, això, eh?
Haurem de donar alguna recompensa. Hauríem de pensar en algun...
No sé, unes vacances a Puigcerdà, a la Seu, o...
Clar, clar, sí, sí. Espera, espera un moment, que mira el pressupost
que tenim. Espera't, a veure... Negatius, tu. 
I a la Costa Brava, no? Aquí també podríem fer unes...
No? Els col·laboradors, que un cap de setmana...
No? A l'agost i així. Està guai.
Sí, sí. El que passa és que si no es paga cadascú el seu, em sembla que malament, eh?
Bé, doncs fem d'amfitrions i els acompanyem a visitar el poble...
Sí, això sí, veus? Això sí que es pot fer.
Coneixem alguns racons que encara no coneixen masses turistes
Bé, cada vegada menys perquè a tot arreu està ple de gent
o sigui que tampoc serà tan diferent.
Doncs va, doncs convidem a la gent que tingui ganes d'explicar-nos coses, que es posi en contacte
amb nosaltres. I res, quedem un dia i en una horeta fem una
gravació del que ens volen explicar
i... Mira, això és una col·laboració
desinteressada, altruista, i que
se'n pot beneficiar molta gent.
I tant. Arribem a bastanta més gent del que ens pensem, eh?
Jo últimament començo a tenir la sensació
d'una certa responsabilitat, eh? 
No la cagués gaire quan parlo.
Molt bé, Albert. Doncs... 
Escolta, amb aquesta gent
amb qui... que ens escolta, que són uns quants...
Jo seré al Congrés de l'EUSEM a Barcelona...
Deixa'm mirar quines dates és això...
Mitjans de setembre, no? 
18, 19, 20 de setembre, aquest Congrés de la Societat Europea
de Medicina d'Urgències, a Barcelona, jo hi seré.
Si algun dels que ens escolteu
esteu per allà, doncs jo què sé... Pronuncieu-vos.
Ens podem trobar, anar a fer unes birres,
o ens expliquem alguna pena, o que s'escaigui.
Bé, ens desvirtualitzem,
perquè a nosaltres només ens heu escoltat, no ens heu vist encara.
Exacte, exacte.
Doncs queda dit, Albert.
Doncs res, a la propera, ja, no?
Exacte. Fins  la propera. Vinga, adéu-siau a tothom