EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvinguts i benvingudes a un nou episodi, l'episodi número 31 de l'EMPodCat,
que com sabeu, els que ens escolteu habitualment, és un espai per conversar sobre les urgències i emergències sanitàries
i un cop més és un pòdcast conduït per un gran equip multidisciplinari i multicèntric.
Per un costat tenim l'Albert. Hola Albert, què tal, com estàs?
Hola, bon dia, bona tarda, bona nit, bon el que s'escaigui.
Fes-nos una mica de presentació teva i després em presento jo.
Jo sóc l'Albert Homs, sóc un infermer d'urgències i emergències, avui molt perjudicat perquè he tingut guàrdia nocturna.
Tinc un blog que es diu emermedpirineus.cat i em podeu trobar pel mateix nom al Twitter
i al mastodont.cat. I aquest altre que us parlava és en Xavi, en Xavi Basurto, ara et toca a tu.
Sí, jo sóc en Xavi Basurto, que sóc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres
i també estic a l'avançada que tenim a Figueres.
I a l'internet ens podeu trobar en una pàgina web, un blog que és urgem.cat i també a Twitter que és urgemcat.
I també ens podeu trobar, aquests episodis que anem fent de l'EMPodCat,
podeu fer-ne un seguiment en el blog de l'EMPodCat i també a través de Telegram, que tenim un grup de Telegram o un canal de Telegram,
que hi anem posant material i anem fent diferents converses entre la gent que els interessa el tema,
que si entreu mireu hi ha coses interessants.
I déu-n'hi-do la gent que tenim, no? que hi devem tenir? una cinquantena de persones, Albert, que ens ho va...
No, ara ja anem a la vuitantena. No arribem a 80, avui 79. Descomptem el robot 78.
Molt bé, molt bé. Doncs això, que ens podeu seguir a través de la pàgina web,
de tots els dispositius que hi ha per escoltar pòdcasts i després també a través del Telegram.
Què més? No sé si ens deixem alguna cosa o ja podem anar per matèria, Albert?
Podem anar... a treballar, a treballar.
Avui l'Albert ens presentarà un tema molt interessant, que d'entrada fa una mica de iu-iu,
que es diu els trasllats massius. Trasllats massius en tren.
És això, Albert? Estàs segur que no t'has equivocat de nom?
No, no. En tot cas podria haver-me equivocat de segle, però això és una altra història.
De tren, i ja veurem. Si ens dóna temps, potser d'alguna cosa més.
Doncs vinga, va. Comença... Què ens has d'explicar d'això?
Començo explicant una mica d'història.
Pels que no ho sapigueu, al novembre del 2015 hi va haver una sèrie d'atemptats a París.
La sala de festes Bataclan. Una colla de terroristes van posar unes quantes bombes
i van anar disparant amb les seves... els AK-47s i aquestes metralladores lleugeres.
Doncs van anar pelant moltíssima gent i van acabar fent una presa d'hostatges en aquesta sala de festes.
Com a anècdota, el mateix dia al matí van fer un simulacre d'atemptat i a la nit van tenir aquest festival.
Més de 130 morts, més de 350 hospitalitzats.
Van arribar a obrir 70 sales d'operacions simultàniament
des que van començar a arribar gent portats de qualsevol manera, molts ferits per bala.
Total, que van estar operant la tira de quiròfans, fins a 32 hores després encara estaven operant gent.
Va passar bastant més d'un dia en què tota l'activitat hospitalària de París pràcticament es va dedicar a totes aquestes víctimes.
Això va ser a París. Ara imagina't que això mateix passa doncs en comptes de París,
com va passar a Niça, l'any següent també va haver-hi un atropellament massiu a Niça.
Això pot passar a qualsevol lloc i no tothom pot tenir potser una capacitat de resposta com la que va tenir París.
No em vull estendre en aquest tema, però la veritat és que tenien coses bastant ben muntades
que valdria la pena estudiar quan, algun altre dia, si parlem d'accidents de múltiples víctimes intencionats
o alguna cosa d'aquestes, seria interessant parlar-ne d'això.
La qüestió és que veient aquesta situació que es van trobar, es van plantejar aquesta mateixa situació que plantejo jo.
És a dir, si això en comptes de passar a París un vespre d'un divendres, per tant saps que no tens la teva feina ordinària,
si això passa, doncs jo què sé, a les 5 de la tarda d'un dimarts, el cacau que es munta el sistema sanitari és bestial.
Tot el teu sistema sanitari pateix una gran disrupció i tot el que tenies previst fer, les químios, les cirurgies inaplaçables,
ara que estem en vagues aquests dies, doncs mires els serveis mínims i no pots ajornar pràcticament res, perquè tot és important.
El sistema sanitari pateix una disrupció enorme.
Tenim un incident de múltiples víctimes, l'atenció que se li fa a les víctimes d'aquest incident és subòptima,
perquè, és clar, no tens tota la gent que voldries per tractar un sol pacient,
has de fer el que puguis, però és que, a més a més, després tens tot el dany
que es causarà els que no tenen res a veure amb aquest incident,
simplement els malalts que no podran seguir el seu sistema sanitari ordinari, les seves activitats sanitàries ordinàries.
Preveient això, es van plantejar una opció fent servir
això que als francesos els agrada molt, que són els seus TGVs, els trains a grande vitesse, els trens d'alta velocitat.
Es van plantejar l'opció, si mai es trobessin en una situació semblant,
en un accident de múltiples víctimes, doncs desplaçar gent
amb aquests TGVs, amb aquests trens ràpids, cap al lloc on ha passat, cap a la població on ha passat això,
 i repatriar, endur-se tantes víctimes com poguessin cap a un altre lloc on no es tinguessin afectats.
Tens un incident amb 200 persones afectades i el teu hospital, a partir de les 100, col·lapsa.
Doncs tu el que fas és portes l'hospital 5, 6, 8 hores lluny, arriben allà i se te'n porten 100 tios.
Amb la qual cosa és una forma molt ràpida de recuperar,
entre cometes lo de recuperar, de recuperar una certa normalitat.
Això ho van provar el 2019, van simular que hi havia un atemptat a Metz,
això és la Lorena, aquest exercici li van dir l'exercici Chardon,
que és card en francès perquè es veu que és el símbol d'aquesta regió francesa.
Van simular aquest atemptat, van enviar un tren des de París,
amb molt personal, i el que van fer va ser recollir moltes víctimes.
Evidentment tot això era un muntatge ben previst i perquè sortís bé.
I es van emportar moltes víctimes amb el tren cap a París, de manera que a Metz el seu impacte va ser menor.
Aquest és el test que van fer, fins aquí, mira, com tantes bestieses que fem a la vida per penjar medalles
i fer moure les pancartes, tenim la seva gràcia.
La qüestió és que què va passar després del 2019?
Un altre incident de múltiples víctimes perllongat.
Exacte, vam tenir un puto sidral horrorós, que havia de ser només una grip,
però a principis de març es va veure que això seria el que va ser, no? una barbaritat.
Doncs el que van fer va ser aprofitar aquesta experiència
i van veure la possibilitat, com ens va passar una miqueta aquí.
Diferents territoris del país van caure dins d'aquesta primera onada que els va sumir a la misèria
però d'altres, quan ens van tancar, vam tenir la sort que encara no havia arribat i l'afectació va ser no tan bèstia.
Doncs a França els va passar exactament el mateix.
Van començar pel Gran Est, va començar amb una ocupació enorme
que els va ocupar totalment les unitats de cures intensives.
Doncs ells el que van plantejar és l'opció de doncs...
ens emportem aquests pacients cap a altres llocs i es van plantejar fer-ho amb el tren d'alta velocitat.
A més a més, de tots els mètodes que hem fet tots
durant l'etapa aquesta del Covid, ambulàncies, helicòpters, aquí també ho van fer.
És a dir, la forma ordinària, doncs des de Còrsega que van enviar gent a Marsella en ferri,
des de no sé on també de l'Est de França van enviar gent amb helicòpter a Alemanya,
doncs això es va anar fent.
Però ells el que volien, ells no volien traslladar pacients individualment
perquè necessitessin un servei que no es podia donar.
Ells el que volien era buidar les UCIs perquè tinguessin capacitat d'agafar
la següent ronda de pacients que anirien omplint.
Sabem això una miqueta com va anar. Va començar a ser sent dos, quatre, vuit, ja us en recordeu.
Tots els que ho hem passat ja sabem de que va el pastel aquest.
La idea, ja us dic, no era tant el benefici del pacient que es traslladava, que també, si no...
Sí, pels futurs o per la resta de la societat que estaven vivint allà encara, no?
Exactament, és a dir, és perquè l'hospital que ja estava a petar doncs no hagués de tancar la porta
i els següents que arribessin ja no se'ls pogués oferir el servei.
En total van fer deu trens, van començar el 26 de març i l'últim tren el van fer el 10 d'abril.
Aquí no recordo quin dia van tancar a França, però devia ser més o menys semblant a nosaltres,
per tant ja devien portar... el 10 d'abril ja devien portar tres, quatre setmanes de tancament,
d'aquell confinament tan divertit que vam passar.
Us en recordeu allò quan sortíem al carrer i no hi havia ningú?
Només veies els senglars... acollonant, eh? va ser un moment...
En total van fer aquests deu trens per transportar 200 pacients.
És a dir, amb aquests deu trens, en total van desplaçar vora uns 200 pacients.
El recorregut més llarg que van fer va ser 950 quilòmetres,
van estar set hores dins el tren.
Perdó, set hores de viatge dins el tren.
Perquè ens fem una idea de quina mena de trasllats estem parlant.
Això no és agafar l'ambulància, jo què sé, a Olot i baixar al Trueta.
Estem parlant de serveis llarguíssims.
Perquè a quants hospitals van derivar?
Eren a quatre hospitals o repartien per tota França?
Per tot França. Després explico com estava organitzat això perquè segurament és la part més important,
perquè això, la part espectacular, és el tren.
Però el tren no deixa de ser un vector, no deixa de ser una forma de fer la feina.
Aquí mola perquè és un tren d'alta velocitat, saps? Això mola, però...
Mira, d'aquests deu trens que tinc aquí a la taula, sis van sortir de París.
És a dir, París va haver de treure sis trens.
Sí, sis dels deu, no?
Sis dels deu van sortir de París.
Sis dels deu van sortir de París.
A Bordeus, per exemple, n'hi van anar un parell.
A Brest, allà a la Bretanya, des de París, també hi van portar gent.
D'Estrasburg també en van sortir un parell que van acabar un a Nantes.
Vull dir que si ens fem una idea, van desplaçar gent per mig França.
El trajecte més curt, 350 quilòmetres, i el més llarg, aquest de 950, d'Estrasburg a Bordeus,
parant a Futuroscope en mig.
Ja us dic, és un festival, això.
És un festival el tren, però és un festival el que comentaves tu.
És a dir, a quants hospitals van anar?
Primer, el més important, era triar els pacients que es podien traslladar.
Estem parlant de fotre gent feta una bírria, estan a la UCI, que es calci set hores de tren.
Més l'ambulància per anar al tren, més l'ambulància per sortir del tren.
Estem parlant de trasllats infames.
Es transportaven pacients intubats, evidentment tots greus, però no excessivament greus.
Per exemple, gent que anava amb més de no recordo quants mil·ligrams de noradrenalina,
que tenien una certa inestabilitat hemodinàmica, no es podien traslladar.
Gent que anava amb teràpia de substitució renal,
que anava amb hemodiàlisi o hemodiafiltració, tampoc se'ls podia traslladar.
Gent que se'ls havia pronat les 24 hores anteriors, tampoc se'ls podia traslladar.
Gent que necessités una FiO2 per sobre de 60, tampoc se'ls podia traslladar.
I una cosa molt tonta, si pesaven més de 100 quilos, tampoc se'ls podia traslladar.
En aquest cas, per una dificultat física de moure'l.
I evidentment calia que les famílies estiguessin d'acord amb traslladar els pacients.
Famílies que evidentment no estaven als hospitals,
que s'havia de contactar amb ells per telèfon... O sigui, la tria de pacients ja era complicada.
Tots intubats, eh? Tots amb ventilació mecànica.
Tots intubats. Era l'època en què fer VNI no era una opció.
Si us en recordeu, al principi, la VNI no es podia fer perquè allò era escampar virus.
És a dir, quan fracassaven respiratòriament, que normalment els haguéssim tirat endavant amb VNI,
amb ventilació no invasiva, tema a parlar també, un altre dia d'aquests,
doncs els intubàvem. Això era aquesta època.
Estàvem dient que triar els pacients ja era un merder.
Però és que triar els hospitals que havies de buidar, també.
Quins hospitals s'havia de buidar?
El que estava més fotut, però si el que estava més fotut
estava molt lluny de l'estació de tren on els havien de ficar dins del tren,
hòstia, com ho fèiem? Llavors això era bastant complicat.
I a més a més, per una qüestió d'organització que explicarem després,
s'havien de bellugar els pacients de quatre en quatre.
Després explicarem el motiu d'això.
Què era el que passava amb això? Doncs que justament costava triar els llocs,
costava triar els pacients, els havien triat la nit anterior,
quan arribaven al matí per traslladar-los, algun d'aquests ja no era traslladable.
Amb la qual cosa es van acabar creant gairebé llistes d'espera,
és a dir, si l'hospital en tenia quatre que podia traslladar, val, en tenia quatre i un de reserva,
per si un dels quatre que havien triat per traslladar, doncs no es podia traslladar.
Feu-vos una idea ja de la complexitat logística d'això.
Qui se'n va, des d'on, i que tothom hi estigui d'acord.
I potser el que és més important és que això no havia de suposar un sobreesforç a l'hospital que ja estava afectat.
És a dir, aquests llocs se'ls anava a ajudar.
No podies comptar amb ells per res.
Eres tu, entre cometes, el salvador que anaves allà a treure'ls la gent.
Per tant, tota la missió es feia sense comptar amb els recursos locals.
Tot s'havia de portar de fora, el personal i l'equipament.
L'única cosa que es feia era posar les ambulàncies per recollir la gent, el personal i l'equipament que portaven
a l'estació, diguem-ne, de sortida de la missió.
És a dir, arribaven amb el tren des dels seus llocs d'origen cap a l'estació on començava la missió.
La gent aquesta els recollien les ambulàncies locals
i anaven en combois de quatre ambulàncies per anar a recollir els pacients i portar-los al tren.
Tot l'equipament el portaven la gent dels hospitals on acabarien aquests pacients després.
I això és una gran diferència.
Nosaltres, el nostre servei de transport sanitari és, entre cometes, independent dels hospitals.
És veritat que hi ha unes quantes bases col·laboradores com la teva i com la meva que depenem de l'hospital,
però la immensa majoria és independent.
La qüestió és que la gent, no sé, els de Bordeus, que van rebre tres trens, cada vegada que havien de portar
gent a Bordeus, ells anaven a recollir-los allà on fos.
I per què quatre, aquest número quatre que es va repetint?
Doncs resulta que el que feien servir per traslladar gent eren aquests TGVs, no sé si els heu vist, de dos pisos.
Llavors el que feien era el pis inferior, era on posarien els malalts, zona bruta,
el pis superior era la zona neta on la gent podria reposar i on hi hauria la logística.
I 4 són els que cabien al pis de sota.
A cada pis de sota podien posar quatre pacients.
On els posaven?
A damunt dels reposacaps dels seients.
Aquests trens que gastaven ells tenien sis vagons practicables per posar-hi quatre pacients a cada vagó.
I llavors el vagó restaurant, que no era practicable per això, era on hi havia el lloc de comandament.
Era on hi anava el metge a cap de tren, i els operadors, els tècnics de logística,
i els auxiliars de regulació medica, el personal de comunicacions, diguem-ho així.
Ens fem una idea del que estem parlant aquí?
Per tant, no modificaven res de l'estructura del tren, l'interior dels seients i tot això, no els feia falta fer res?
En el primer tren van agafar i van situar unes lliteres lligades a damunt dels reposacaps.
I a partir d'aquí posaven els pacients en sacs de buit, ben empaquetadets, i llavors anaven lligant com podien
tot l'equipament que portaven, els monitors, el respirador, ho tenien posat per allà.
A partir del primer viatge, el que sí que van fer va ser desmuntar una part d'uns quants seients,
de manera que el pacient no anava tan amunt, ja no anava a l'alçada del reposacaps,
sinó que anava una miqueta per sobre de l'alçada del seient.
Així era una miqueta més fàcil de manipular.
Cada vagó era una unitat independent: l'Unité Mobile Hospitalière Ferroviaire, la UMHF.
I aquesta unitat la formaven quatre infermeres, una havia de ser infermera anestesista per anar bé,
un metge sènior, un de júnior i un tècnic.
Cada hospital que havia de rebre pacients aportava el tren a aquest personal, amb l'equipament necessari.
Equipament necessari, doncs, per cada pacient era un ventilador, un aspirador de secrecions, un monitor multiparamètric,
d'aquests que tenim per monitorar els pacients, quatre bombes de perfusió per cadascun
i la previsió farmacològica que tu fessis una idea que podries necessitar per 12 hores de viatge.
I els del tren, el que és l'organització del tren, posava les bombes d'oxigen,
que hi ha una foto, i si no n'hi ha 100 bombes d'oxigen de 5 litros, doncs és que n'hi ha 80.
Però si tens, no sé quants tios ventilats, 10 hores.
Imagineu-vos això
Jo no sé quantes bombes d'oxigen portàtils tens al teu servei, però és que no sé d'on les van robar, la veritat.
També portaven el seu ecògraf, una màquina d'analítica portàtil i també portaven, que són molt macos aquests també,
una màquina d'ecmo per si s'havia de posar amb algú, que al final no van necessitar.
I per manegar tots aquests pacients i tota aquesta barbaritat de trastos
portaven una vintena de socorristes, bombers, tècnics, voluntaris, agafaven la creu roja d'allà,
doncs aquests ajudaven a carregar i descarregar els pacients i a fer de senyors dels encàrrecs.
Perquè això d'entrar i baixar els pacients era,
doncs imagineu-vos, jo penso en el tren i penso en aquelles portes que s'obren i entren i surten quatre persones alhora.
No, no, aquí són les portes aquestes estretes d'aquests trens, portes que una persona passa, però dues no.
Doncs imagineu-vos entrar algú que ve amb un paquet que deu pesar...,
doncs imagineu-vos el que és entrar-lo.
I a sobre d'aquests trens de dos pisos,
clar, no només l'entres dins del tren, després l'has de baixar al pis de baix per escales,
passar per entremig aquell passadís estret, que quasi més estret que el passadís d'un avió,
i llavors col·locar-lo en aquestes lliteres que hi ha damunt dels seients.
Un merder.
Bé, els socorristes, doncs el que van fer va ser una...
És molt divertida la foto, aneu-la a veure, si podeu al meu blog, perquè és molt divertida.
El que feien era, dos d'aquests socorristes es posaven així a quatre grapes i li fotien el pacient a sobre.
I llavors aquests anaven fent el suport perquè els altres, des dels costats poguessin anar manipulant la llitera
i anar-la avançant fins a portar-la a lloc.
Això per cada pacient, només se'n podia entrar un alhora.
Clar, una alhora per vagó.
Això es feia simultàniament a sis llocs diferents.
Aquestes 20 persones que tibaven de llitera, s'havien de repartir, clar, unes quantes a cada vagó.
Tres o quatre a cada vagó.
Estaven entre una hora i mitja i dues hores per completar el tren i poder sortir.
Llavors un cop l'has posat a la teva llitera, llavors l'has de deixar endreçadet, clar, tot està allà de qualsevol manera.
Doncs has de posar el monitor aquí, les bombes allà, perquè tu estaràs allà moltes hores dins d'aquest tren
i l'has de tenir endreçadet perquè l'hauràs d'anar cuidant.
Fixa't en el detall. De 90 a 120 minuts per entrar al tren i el mateix per sortir.
Ep, això és el trànsfer des de l'ambulància fins a dins del tren.
Primer has anat amb l'ambulància a l'hospital de sortida,
l'has empaquetat, l'has ficat a l'ambulància, amb aquest comboi d'aquestes UMHF, no?,
que hi van els dos metges, més les quatre infermeres, llavors tens un comboi de quatre ambulàncies,
dues que van amb metge i infermera i les altres dues que només van amb infermera
i totes juntetes fent el caminet fins a arribar a l'estació.
I a l'estació, au, vinga, a bellugar.
No sé com ho veus, però això és un merder.
Sí, sí, sí, no...
I el mateix passava quan es descarregava.
Clar, arribaven a l'estació, a la de Bordeus, de l'estació de tren,
se'ls havia de portar als seus hospitals de destí.
Amb el tren que, per exemple, em sembla que el tren que tinc aquí posat d'exemple,
va acabar a Bordeus, doncs dels sis vagons, quatre els portaven
el SAMU de Bordeus.
Els altres dos, el 92 i el 95, que no sé d'on són.
Els de Bordeus se'n van quedar a 16 i els altres dos SAMU se'n van emportar quatre cada un.
Els havien de descarregar, carregar-los a ambulàncies o un helicòpter,
o fins i tot hi va haver uns que van fer això mateix del tren, ho van repetir després amb un bus per anar a l'hospital seu.
És a dir, van descarregar quatre tios, els van fotre amb un bus, el mateix muntatge, i del bus cap a l'hospital.
Al blog mireu també la foto que és l'estació de Poitiers, és una estació, diguéssim, a l'aire lliure.
Van desmuntar les baranes que separen l'andana de l'estació d'un camí del costat per ficar-hi les ambulàncies.
Això, quan ho pensava, quan llegia això pensava
Mare de Déu Senyor, quin merder!.
I tot això ho tenien previst prèviament o va ser totalment improvisat, tota aquesta història?
Part del muntatge l'havien fet quan van preparar aquest exercici de Metz,
de l'atemptat terrorista, ja l'havien plantejat.
Què havien d'endur-se, què hi havia d'anar cada tren...
De fet, una de les coses que ja van detectar en aquest exercici era la problemàtica de l'alimentació elèctrica.
Ho hauràs d'endollar a la corrent, tota aquesta maquinària electromèdica que porten,
i no és pas poca, jo he comptat així set aparells per malalt.
Amb la qual cosa necessites 28 endolls només per tota la maquinària del pacient, més les altres coses que puguin anar sortint.
Estem parlant que has d'endur-te 30 o 40 coses en un vagó.
Els de l'SNCF devien pensar i això com ho fotrem?
El simulacre aquest de Metz, creus que ja estaven... ja havien previst poder transportar... no sé, cent malalts així amb tren i tot això?
Al simulacre de Metz em van portar 90 no sé quants d'urgències relatives, que serien els grocs verds,
ja et dic, és tot inventat, en una situació real, vés a saber,
i em van portar 20 i tants d'urgències absolutes, els nostres vermells.
He comentat això dels endolls, perquè clar, tot això que estic parlant ara és la part, diguem-ne, sanitària
però imagineu-vos la part ferroviària d'això.
S'ha de tenir molt clar quines línies tens que puguis fer passar quins trens.
Us he explicat això, que tenien 6 vagons practicables, més el vagó restaurant,
clar, això era del segon tren, això era un comboi de dos trens que anaven junts.
El primer tren era el tren de l'SNCF, de l'operador ferroviari francès,
que hi anaven els conductors de tren, evidentment, però hi anava tot de personal
preparat per si el tren patia algun problema, poder-lo engegar de nou, i hi anaven generadors
extres per si es quedaven sense llum o aquests moments tontos que tenen les línies
de tren, que es veu que hi ha moments tontos en què el tren deixa tenir corrent durant un parell de minuts,
doncs portaven generadors extres per si es quedaven tirats, doncs poder donar corrent.
Ja havien previst bastant, no sé si tot gràcies a allò d'aquest exercici,
o després va sortir a base d'aquesta serendípia que tenim
quan les coses es compliquen, doncs van preveure moltes coses.
I de fet, goita, 200 pacients, 10 viatges, no se'ls va morir ningú,
no se'ls va morir ningú a les 48 hores següents, sí que després, evidentment, va morir gent,
200 pacients amb Covid, aquella ronda, tocaria que palmessin uns quants.
I l'única cosa que van veure és que la PaFi dels que van estudiar, no de tots aquests dos-cents,
la PaFi d'arribada era una miqueta més baixa que la PaFi de sortida.
I sí que van tenir els seus lios, li van haver de reintubar un tio per si li va
punxar el baló de pneumotaponament, van haver de posar un catèter arterial dins el tren, amb el tren en marxa.
Bueno, ho van poder fer bastant fàcil.
Cosa tonta, que m'ha fet molta gràcia llegir-ho,
vaig pensar, mira, uns conductors que no coneixen la fisiopatologia del transport.
A la primera missió van veure que hi havia bastants pacients
que s'hipotensaven quan el tren frenava.
Us sona?
Els companys TES, això us sona? Us han estrujat el cervell per la fisiopatologia del transport,
que no podem anar molt de pressa, que no podem accelerar i desaccelerar. Doncs van haver de dir
als conductors del tren que sí, que era una urgència, però que...
Si vas a 300 per hora, no frenis de cop.
Exacte, que a poc a poc.
Fins aquí, això que us he explicat, és tan merder que jo em plantejo, va valdre la pena? Val la pena fer això?
Això, evidentment, és l'efecte wow. Quan veus això, dius wow. Però paga la pena?
I no ho tinc clar. No ho tinc clar perquè sí que és cert que el merder
és enorme, és gegantí, però d'altra banda, clar, l'eficàcia...
O sigui, imagina't que avui estàs amb l'aigua al coll
i demà has buidat. O sigui, tu imagina't que ets d'un d'aquests hospitals
del Gran Est, d'Estrasburg, tens la UCI a petar,
no la UCI teva, la UCI, més la UCI inventada, més la segona UCI inventada, a petar,
i d'urgències tenen 10 tios més que han de pujar.
Això és catastròfic.
El dany moral que representa haver d'agafar i dir aquest morirà, això es va haver de fer aquí.
Aquelles edats que cada vegada preguntaves a partir de quina edat
te'ls volen i cada vegada era menys, cagava molt.
Doncs imagina't això, imagina't que estàs
havent de prendre aquestes decisions i l'endemà, cony, tranquils, tinc puesto.
No ho sé, no ho tinc massa clar.
Jo estic pensant, perdona Albert, amb les famílies,
perquè que se t'emportin el familiar a 500 quilòmetres,
vale, que potser aquella època segurament tampoc podies
desplaçar-te ni entrar a la UCI i visitar el teu familiar ni res, però...
És el que t'anava a dir, és a dir, vale, sí, sí, ho entenc, 500 quilòmetres
és horrorós, però és que tampoc hi podies anar. Quina era la diferència?
Que si palmava allà te l'havien de portar de 500 quilòmetres?
Perquè clar, en el moment que aquest senyor ja estava operatiu i es volia tornar,
segurament el tornaven a casa, des d'allà on fos, no?
I l'altra cosa que també em plantejava és, d'acord, el muntatge de fer això és enorme,
però com bellugues 200 pacients d'un en un amb els mitjans ordinaris, fer 200 trasllats?
Hòstia, no tinc gens clar si això valia la pena o no.
I una altra cosa que també em fa plantejar si això
es podia fer o no, és que clar, això es va poder fer quan es va poder fer.
El país parat. Per tant, tens tots els TGVs que tu vulguis, totes les vies per tu sol,
és més, com que amb això ho tenien tot parat, va resultar que els primers trens
es trobaven que el tren arribava a la tarda o vespre, descarregaven, però que ja no podien tornar.
I cony, el personal havia d'anar... anàvem justos de personal, tothom, no?
Aquests tios els tenies, què, dormint i l'endemà havien de tornar amb un altre tren?
Doncs hi va haver una de les missions que van tornar amb l'avió del president.
Ara jo penso sí, clar, demà fem aquest lío i després el Falcon del Presidente et torna a casa. Hòstia,
evidentment es van posar a la pancarta, però no ho sé. De totes maneres, també t'haig de reconèixer una cosa, eh?
El fet de fer servir trens no s'ho han inventat els francesos el 2019.
Els trens van ser els primers mitjans de locomoció que es van fer servir per traslladar pacients, ja fa més d'un segle,
i ara, per exemple, Metges sense fronteres té un tren a Ucraïna que fa justament això.
Tinc un tuit seu que parla de setembre del 2022 que diu que hi havia bellugat més de 1.400 pacients,
de 1.400 pacients, això a desembre del 2022, a saber quants n'ha bellugat ara.
És una eina, és una eina.
I clar, quan van sortir les notícies en el seu moment vaig pensar: mira, i després
ara fa poc han anat sortint estudis, la literatura d'això, i ho anava llegint i pensava, ostres,
per cert, la literatura aquesta que he fet servir per fer l'entrada la tindreu al grup de Telegram,
perquè si us interessa la pugueu consultar allà.
Clar, després d'haver llegit tot això d'aquesta gent, el primer que vaig fer
és pensar com fem la gent dels pobles, que quan el veí té una cosa tu també la vols per tu.
I vaig dir, hòstia, això no s'hauria pogut fer aquí. Doncs mira, sorpresa, resulta
que buscant, buscant, la RENFE, veient l'experiència francesa, ja havia preparat alguna cosa.
Ells proposaven fer servir uns trens, uns Talgo, no van tan de pressa com els TGV, però són més versàtils.
Aquests Talgo són dels primers que van començar a fer servir les línies d'alta velocitat,
a 250 km per hora quan van per una línia d'alta velocitat, però que poden anar amb ample ibèric,
l'ample internacional i també poden anar amb electricitat com amb motor dièsel.
 De manera que podien anar a molts més llocs, no només als llocs on hi havia línia d'alta velocitat.
Aquí, la part que em va semblar molt interessant aquí és que aquests trens
de Renfe és d'un sol pis, no era de dos pisos i s'entrava a peu pla.
De manera que tu podies entrar a una llitera d'ambulància i directament, que és com ho havien fet ells,
la llitera d'ambulància la lligaven a uns ancoratges a terra, on hi havia els seients,
hi havia uns ancoratges que tu la lligaves allà. A l'hora de carregar, això és infinitament més ràpid.
Si, si, i tant
Entres amb la llitera i de la llitera fas un trànsfer a l'altre i ja està.
Si has empaquetat bé el sac de buit, ja pots engegar i després ja pots tirar.
Veient això vaig dir, anem a fer uns numerets.
I vaig fer uns comptes d'aquests de tovalló,
són unes taules que he fet, estan a l'entrada del bloc, que té el seu interès.
I vaig mirar, doncs, quan trigaries a traslladar un tio per carretera,
doncs jo què sé, d'un hospital de Barcelona, a la Vall d'Hebron, a l'Hospital de la Paz de Madrid, no?
Doncs trigaries 6 hores, per exemple.
I amb tren, quant trigaries? I vaig fer una taula així tota interessant
comparant amb temps, quines diferències de temps hi hauria a fer-ho per terra, a fer-ho amb aquest muntatge.
És a dir, emportar la gent de l'hospital a l'estació, de l'estació al tren, i el viatge amb tren i tot això.
I fent uns números així tontos, si estem parlant de menys de dues hores per carretera,
ni t'ho plantegis, no té cap sentit.
Perquè, clar, dues hores per carretera vol dir que no has tingut temps de carregar el tren, que ja has deixat el primer pacient.
Si hem dit que trigues dues hores a carregar, clar, no tenia gaire sentit.
Però a partir de les 4, la cosa comença a canviar.
A partir de 4 hores de trajecte, comença a canviar. Plantejar-te, fer això, ja no és cap bestiesa.
I seguint amb aquestes taules, n'he fet una altra molt tonta, que, evidentment, això són comptes de joguina.
Això no pots anar pel món.
Seguint amb les taules, n'he fet una altra pensant quin esforç et suposa desplaçar 20 pacients,
pensant 20 que cabrien en un tren, per exemple.
Clar, 20 pacients. Si tu has de desplaçar 20 pacients en un sol viatge de tren, necessites 20 infermeres, 10 metges,
o una dotzena de metges, 10 tècnics dins el tren, una vintena de tècnics a entrar i sortir.
Si això ho vols fer amb dos helicòpters, necessites menys gent.
Però és que el viatge amb el tren d'alta velocitat trigaries un dia.
Però amb helicòpter en trigaries 5 a desplaçar aquestes 20 persones.
Amb ambulàncies ho he fet per diferents distàncies.
Això que us acabo de dir és per anar de Madrid a Barcelona. Si has de desplaçar 20 persones de Madrid a Barcelona,
Doncs amb un viatge d'aquests trens ho fas en un sol viatge, que és un viatge d'un dia.
Si ho fas amb 10 ambulàncies necessites dos dies, perquè només pots desplaçar una persona per viatge.
10 ambulàncies són, doncs feu números, una burrada de gent.
A més a més, amb més tècnics. Són 6 hores de cotxe.
Necessites dos tècnics per conduir-la anar i el tornar.
Segueixo sense tenir clar si això val la pena o no val la pena.
El que sí que tinc molt clar és que això no ho pots improvisar.
Això ho has d'haver provat abans. I si t'has de gastar molts calés en això,
potser és més útil fer-ho d'una altra manera.
Aquí segurament si tinguéssim capacitat de muntar hospitals de campanya,
UCIs de campanya, més que hospitals de campanya, doncs potser el que s'hauria de plantejar és dir, molt bé,
aquesta UCI de campanya, per 6-12 pacients, el que hem d'assegurar-nos és que
la puguem posar en qualsevol vector mòbil, que la puguem bellugar.
Si mai es planteja aquesta possibilitat s'hauria de plantejar als gestors:
Però tot això ho podrem bellugar? ho podrem canviar de vector?
ho podrem posar en un vector... en els trens? o en un dels altres vectors que m'agradaria explicar-vos
però crec que avui anem molt passats de temps i si et sembla ho deixaríem aquí
i potser en un altre episodi podria explicar l'altre vector en el qual es podria
repetir aquesta operació que també van fer servir aquests companys francesos.
Jo tot això... home, si val la pena o no val la pena utilitzar
aquest sistema de transport, se m'acudeix pensar que segurament és com un últim recurs, no?
Vull dir, si tu veus que sí o sí has de treure els malalts d'un lloc perquè si no aquests
o els següents es moriran necessites algun sistema i si ja estàs fent servir ambulàncies i no dones
l'abast amb les ambulàncies i amb un altre sistema i tampoc no queda més remei que
si existeix això d'estar preparat i estar pensat i dissenyat perquè es pugui fer el transport per tren
doncs sigui poc rendible o hi hagi un sistema millor, si és l'únic que queda doncs és el que hi ha.
Sí, però pensa que aquí això si no ho has preparat abans pot ser contraproduent perquè si fas això per alliberar
i després resulta que et dona més feina que fer-ho pels mitjans ordinaris, has perdut.
No, no, clar, si treus professionals d'un hospital per anar a buscar a 500 quilòmetres
uns altres malalts i mentre els professionals van i tornen poden estar
48 hores sense fer res més que això. Clar, si mentre fan això no estan fent una altra cosa que on eren necessaris, docs és evident.
Doncs aquesta és la història és un tema que va sortir a l'EUSEM, al Congrés de l'EUSEM
ho vaig comentar en sembla quan vam fer el programa aquest que explicava les coses
i és un tema que ja havia anat seguint, em semblava molt interessant i mira n'he fet l'entrada
i us he explicat la meva... el que he trobat i el que a mi em sembla. No ho sé,
escolta'm, al grup de Telegram podem anar opinant a veure si això val la pena, no val la pena,
és una anada de pilota o... o fins i tot els podem dir als nostres gestors si
podem fer algun dia algun... bé, podem fer algun dia no, si val la pena invertir temps a provar-ho o no provar-ho.
No sé si aquí a Catalunya el SEM o algú s'ho ha plantejat perquè tu dius a nivell de Renfe...
Sí, Renfe ho va preparar però no es va arribar a fer servir mai aquest vector.
Aquí faltaria veure el per què. Igual simplement és que no hi havia lloc on portar ningú
Però ni amb simulacres s'ha fet servir això, que sàpigues.
No. Si aneu a l'entrada veureu un parell d'enllaços que et porten a un vídeo que es veu...
És una cosa ridícula. Es veu com una ambulància entra en una llitera i a dins del tren uns que
van disfressats, amb un ninot fan veure que li fan alguna cosa. Però... el tren ni es belluga.
Era més una prova de concepte de Renfe per veure si es podia fer o no, que no pas l'ús que se'n va fer.
se'n va fer. No sé si algú sap per què no es va fer servir, doncs que ens ho digui.
Jo la meva sensació és que no es va fer servir perquè no hi havia enlloc buit on portar pacients
Molt bé, doncs escolta, jo ja estic. Ara... quina secció ens toca ara?
Ara... poder fem el Menys és Més o...?
Vinga va, Menys és Més, fot-li
Doncs el Menys és Més d'aquest episodi és una campanya del
Choosing Wisely, que és de la Junta Americana de Medicina Interna, que té
una de les sèries d'aquesta campanya que es diu Things We Do For No Reason
és a dir, coses que fem sense cap mena de raó. I el que fan és revisar
pràctiques que fem habitualment, almenys a dintre de l'àmbit hospitalari,
que s'han provat i demostrat que no tenen cap valor, o tenen molt poc valor per als pacients.
Això és un article que està publicat en el Journal of Hospital Medicine,
que és la revista oficial de la Societat de Medicina Hospitalària Americana
Aleshores, el concepte que volen remarcar en aquest Menys és Més
és el tema del sediment d'orina i cultius en ancians que tenen un deliri.
Uuuuh, tema, tema!
Perquè sabem que el deliri és la raó més freqüent per la qual es demanen
sediments en pacients ancians.
Aleshores, es pregunten, això que fem sempre cada dia amb la majoria de malalts
ancians amb deliri, que és dir, si o si s'ha de fer un sediment d'orina, ells ho tenen com a coses que fem sense cap mena de raó.
Aleshores, les cosa es basa en que la infecció d'orina sí que és una patologia freqüent en gent gran,
però és un 25% de les infeccions, no és un 70%, és un 25%.
I només un 30% d'aquestes cursen amb deliri, poden fer un deliri.
Per tant, el deliri és una manifestació molt inespecífica d'infecció del tracte urinari.
El deliri el pots tindre per mil raons diferents.
I la infecció del tracte u rinari no és ni de molt bon tros la infecció més freqüent en els ancians. És només un 25%.
Aleshores, per què pensem, en un pacient de 80 anys que està amb deliri, per què pensem sempre en la infecció d'orina?
Doncs, pel que expliquen aquí, la raó pot ser que el concepte de la bacteriúria asimptomàtica,
que és molt freqüent, aleshores, la bacteriúria asimptomàtica és un sediment patològic
o un cultiu amb més de 10 elevat a 5 unitats formadores de colònia positiva,
però sense una clínica mínimament compatible amb una infecció d'orina.
Això és una bacteriúria asimptomàtica. I és freqüent.
En persones de més de 60-65 anys, estem parlant que un 5 o un 10% tenen bacteriúries asimptomàtiques.
I en pacients que estan en residències, en centres de llarga estada, aquesta prevalença ja pot ser el 50%.
Per tant, això afegit a que és un diagnòstic, que ho diagnostiquem de forma molt fàcil
i molt ràpida, només hem d'aconseguir una mínima mostra d'orina d'un pacient
i al cap de 10 minuts ja tenim un resultat que es llegeix de forma molt fàcil.
Això de fàcil i ràpid, l'orina, compte, perquè és molt fàcil de demanar, però si la persona no està
gaire centrada, l'has d'acabar obtenint per mitjans una mica cruents,
Sí, si
que suposo que és el que ens parlaràs ara, de les conseqüències de fer-ho.
Sí, jo dic que és ràpida, com a mínim, mira, ara et diré que és fàcil pel metge demanar-ho.
Molt, molt.
Pel metge és molt fàcil, dic, hòstia, què fem? Tinc un pacient amb 80 anys
amb un deliri, bé, doncs descartem que no sigui una infecció d'orina.
I és molt fàcil, demanes i ja està. I al cap d'X estona, te donen el resultat
 i no has de fer ni un esforç per interpretar el resultat
No és com interpretar una radiografia, un electro, que sí que ja necessites posar-hi els 5 sentits.
Jo rebré el resultat i em diran, doncs mira, 40 leucos, 1.000 bacteris i el cultiu pendent.
D'acord, tinc un sediment patològic. I ja està, no m'ha sigut excessivament traumàtic per mi.
Per infermeria i pel pacient, evidentment.
A més a més, això ho fem servir molt també perquè tenim la necessitat de donar
una resposta ràpida i començar un tractament ràpid amb un pacient que
et sembla que pot estar sèptic, que té un deliri, no sé què, i tenim la necessitat de fer alguna cosa.
Als professionals sanitaris esperar amb als braços creuats que allò se solucioni ens costa molt
tindre aquesta paciència. Per tant, tenim una prova que és un sediment d'orina
que és, entre cometes, fàcil d'aconseguir, fàcil d'interpretar i, a més a més, és relativament ràpid
Tot això fa que la bacteriúria asimptomàtica l'hem associat immediatament a infecció d'orina
 i, com que molts pacients d'aquesta edat tenen bacteriúria i ens sortirà un sediment patològic,
hem acabat associant que infecció d'orina i deliri estan relacionats.
Però, en aquest article, ens expliquen i ens posen exemples d'una revisió sistemàtica del 2019
publicada en el BMC Geriatrics, que és una revisió sistemàtica que inclou 22 estudis
 en la qual, d'aquests 22, que és tot el que han trobat sobre aquest tema, no hi ha cap d'ells que tingui suficient
validesa com per poder dir que infecció d'orina i deliri estan relacionats en ancians.
És evident que, per conceptes biològics i que sigui plausible, evidentment,
si una persona té una pielonefritis i sobretot en gent gran i tal, que això pugui fer que tinguis una disfunció cognitiva,
és plausible plantejar-t'ho. Però, si repasses la bibliografia, aquesta revisió sistemàtica del 2019
no va trobar cap indici bibliogràfic que això estigui establert en estudis científics.
Per tant, deixem-ho una miqueta entre cometes. 
Per tant, si ja ni a la infecció d'orina realment hi ha una gran fortalesa
en evidències científiques que estan relacionades, ara imagina't la bacteriúria asimptomàtica,
que això sigui una causa, la bacteriúria asimptomàtica que sigui la causa del deliri és bastant improbable.
Aleshores, en aquest Menys és Més, recordo el que passa quan utilitzem
la bacteriúria asimptomàtica per tractar aquests deliris amb pacients d'edat avançada.
Primera, que no aporta cap benefici, perquè és molt probable que aquella persona no tingui una infecció d'orina
i, si la té, no sigui el responsable d'aquest deliri que té. Per tant, no aporta cap benefici.
I, a més a més, les conseqüències de tractar, perquè la tractarem, perquè si tenim un sediment amb 100 leucos i 5.000 bacteris,
no ens podrem quedar de braços plegats.
Ja has demanat una prova, tens un resultat patològic i ara has de fer alguna cosa.
Aleshores, estaràs tractant una infecció d'orina que no hi és i tindrà efectes secundaris
secundaris que seran, per exemple, infecció per Clostridium, resistències bacterianes i efectes adversos de l'antibiòtic.
A més a més, allargues la durada de l'estada hospitalari, els pacients ancians tindran pitjor recuperació funcional.
A nivell de salut pública, el que hem dit abans de les bacteris multiresistents, el cost econòmic i, molt important,
faràs un tancament prematur del diagnòstic d'aquest pacient que està en deliri.
Et quedaràs tranquil que ja has trobat la causa d'aquest deliri i t'estaràs menjant en patates
una encefalitis, una meningitis, una pneumònia, mil històries més, una prostatitis,
 t'ho estaràs menjant amb patates i no li estaràs oferint a aquell pacient un tractament que el tens a tocar de mà
 i que li podries començar ja, perquè t'has cregut que aquella bacteriúria asimptomàtica
és el reflex d'una infecció d'orina i que això és la causa del deliri.
Una forma fàcil de donar l'alta, però no necessàriament de resoldre el problema.
Exacte. I, evidentment, el pacient, si ingressa, anirà malament i si el dones d'alta també.
Aleshores, en aquest document ens recorden les indicacions de demanar un sediment d'orina
i un cultiu amb un ancià amb deliri.
Només en cas que hi hagi simptomatologia d'infecció d'orina,
és a dir, disúria, pol·laciúria, urgència miccional, dolor suprapúbic i punyopercusió positiva dolorosa.
O hi hagi una clínica d'infecció sistèmica clara, que estiguis amb febre més de 38, una leucocitosi clara
o una inestabilitat hemodinàmica que pensis que sigui per una infecció.
Serien les indicacions de demanar un sediment d'orina.
I com a recomanacions finals, te diuen, en l'ancià amb deliri sense signes locals d'infecció d'orina
ni signes sistèmics d'infecció severa, no demanar un sediment ni cultiu d'orina.
Per contra, què has de fer?
Doncs una bona anamnesi de l'estat actual i de l'estat basal del pacient,
que te la pugui fer amb un informant, amb un pacient familiar acompanyant,
que et pugui donar informació correcta i veraç,
fer una exploració física correcta i una neurològica també acurada,
demanar les proves complementàries necessàries,
per exemple, per detectar alteracions hidroelectrolítiques, metabòliques,
altres tipus d'infeccions o fracàs d'altres òrgans
i, important, fer un maneig dels factors de risc modificables del deliri.
Per tant, els temes ambientals, de deprivació del son, de medicació,
de mobilitzacions o immobilitzacions del pacient i dèficits sensitius del pacient,
tot això que podem modificar-ho i que afectaran el deliri, començar-ho a fer-ho ja.
Segona recomanació, en l'ancià amb deliri i que té signes d'infecció d'orina
o sistèmics d'infecció, en aquest sí, en aquest li demanem un sediment d'orina
i si és positiu o és patològic, el cultiu i a començar a valorar el tractament antibiòtic.
Però si no hi ha infeccions locals, no hi ha clínica local o sistèmica d'infecció, no demanar un sediment d'orina.
Això seria la conclusió d'aquest Menys és Més del Choosing Wisely de la Junta Americana de Medicina Interna.
Ho veus clar, Albert?
Un altre paper per imprimir i penjar al despatx dels metges.
Sí, aquest seria important.
Se'ns acabarà la paret.
Sí, sí, nosaltres en tenim un de similar que ja deia alguna cosa així, però tot i això costa molt.
Costa molt perquè anem massa a pinyó i massa intentar resoldre ràpid, ràpid pacient
i amb el tema de les proves complementàries penso que ens hauríem de posar les piles perquè fem les coses sense pensar-les.
I després tard o d'hora el pacient, o per efectes secundaris o perquè et deixes de fer
de diagnosticar el que has de diagnosticar, el pacient després se'n ressent segur, segur, segur.
Mira, ja tenim una assignatura per la futura especialitat de Medicina d'Urgències i Emergències. Menys és Més.
El Menys és Més.
El tema dels antibiòtics és un tema xungo i que serà importantíssim els pròxims anys.
Ja ho és ara, però vull dir que cada vegada més amb les resistències dels bacteris
això serà primordial tindre clares les indicacions, ja no dels antibiòtics sinó de les proves
que després ens aportaran a tractar amb antibiòtics o no.
És el primer que hem de mirar, penso jo.
Doncs res, Albert, canviem de secció, fem els UrgemMots?
Vinga, anem als UrgemMots.
Tu tenies alguna cosa preparada o...?
Doncs sí, resulta que fa poc, estem gravant això al desembre,
doncs resulta que al novembre l'Institut d'Estudis Catalans va presentar
l'actualització del diccionari, del DIEC i resulta que hi han afegit una locució
que quan la sentis diràs això no hi era, no pot ser veritat.
Resulta que hi han afegit la locució d'atac de cor.
Atac de cor.
Això no era el diccionari, com a sinònim d'infart.
O sigui, atac de cor, locució afegida al novembre del 2023,
junt amb les altres paraules aquestes que afegeixen cada any.
Jo em vaig quedar bastant sorprès i dic ostres, això no hi era?
Sorpresa. Trobes coses...
Està guai, està guai, un atac de cor.
Sí, sí, és com tieta, que tampoc hi és al diccionari, però això és un altre tema.
Tieta. I tiet si?
No, tampoc, tampoc. Tiet, tieta no hi són.
Ah, val.
Oncle i tia sí, però tiet, tieta no. Polèmica al paraulògic amb això.
Molt bé, molt bé.
Però bueno, el mot que tenia, que aquest...
Mira, just té una miqueta a veure amb això que explicaves ara.
Resulta que el xoc sèptic el produeix una sèpsia, no una sèpsis.
Una sèpsia.
Llavors això del codi sèpsis, doncs no, com molt bé està escrit a molts llocs, és el codi sèpsia.
Veus, una d'aquestes cagades que feia sovint que s'ha d'arreglar.
Sí, sí, aquestes les hem de sentir molt sovint perquè, clar, són tan similars al correcte de l'incorrecte que...
Sí, sí, jo he d'estar-hi molt atent perquè si no també la cago molt sovint.
Va, Xavi, quines tens tu, va.
Jo havia fet un recull, tinc recollides 12.
Ala!
Estic ràpid, eh.
Que fan referència als animals i a la vida vegetal.
Al regne animal i al regne vegetal.
Però això és un pòdcast de medicina d'urgències.
Sí, sí, tindran relació, tindran relació.
Aviam, quan... Sobretot amb els nens que veiem amb fractures així,
que es trenca una cortical només d'un costat i l'altre no,
de forma incorrecta en podríem dir de tija verda, però hauríem de dir-ho de canya verda.
Ah, caram!
Una fractura de canya verda.
Les fractures així que fan una... En castellà en diem de rodete o de canya de bambú,
n'hem de dir fractura de rebaba.
També és correcte, però no és el terme preferit del Demcat, pel termcat,
és fractura de bambú, però no de rodete ni canya de bambú,
sinó o de rebaba o fractura de bambú.
Després, el pacient que està amb una apendicitis que ha evolucionat
que el cirurgià no la vol operar fins l'endemà al matí i no sé què, finalment tindrà una peritonitis
i tindràs a l'exploració física un ventre de fusta.
En lloc del ventre de taula, tindràs un ventre de fusta.
Aquest em sembla que ja l'havíem dit alguna vegada.
I la llengua de gerd. La llengua de gerd te sona, Albert?
No. El gerd em sona, però la llengua de gerd no.
Sí, clar.
Vale, doncs hi ha el sinònim que és la llengua de gat i la llengua de maduixa
que són de l'escarlatina.
Són signes que has de mirar, no?
Un pacient que sospitis una escarlatina li mires la llengua veient com la té.
Això és dins del regne vegetal, dintre del regne animal.
Tenim la tos de gos, que no és la tos perruna ni altres formes, sinó que és la tos de gos.
Tenim l'ull d'os rentador, que és molt xulo, que en castellà és l'ojo de mapache.
Xulo de dir, però no de veure.
I menys pel pacient, clar.
Doncs el mapache és l'os rentador, per tant en diem ull d'os rentador.
Després, el pacient que ja té una miqueta d'artrosi a la columna i tal,
veiem aquelles formacions d'os que en castellà és el pico de loro, l'osteòfito.
En català és el bec de lloro, l'osteòfit o bec de lloro.
Després tenim la típica tendinitis de la pota d'ànec, la pata de ganso.
Ui, on és això?
Aquí dins la part interna del genoll, dins del semitendinós.
Són tres muscles que surten d'aquí, d'una branca de la pelvis
i s'insereixen a la cara interna de tíbia i de fèmur.
Doncs mira, deu ser de les poques tendinitis que encara no he fet.
No la tens? Doncs no ho sé, t'hi has d'esforçar-hi més.
Prefereixo no tenir-la.
Què més? La síndrome de la compressió de la cua de cavall.
El final de la medul·la espinal s'acaba amb tot d'arrels nervioses, que és on fem la punció lumbar.
Doncs, gent que té algun tumor, algun traumatisme i tal,
pot tindre una compressió de cua de cavall.
Això en anglès és molt maco aquesta... N'hi diuen cauda equina.
La cauda equina.
Que per nosaltres és superfàcil de dir, però pels anglesos deu ser muerte.
Sí, sí, pot ser complicat, sí.
Què més? La verola del mico, que això ho vam veure, no sé si aquest estiu passat o l'altre, ja no me'n recordo.
I l'última era el peu equí. El peu equí ve del cavall.
Gent que té alguna paràlisi, ara no me'n recordo de quin nervi és,
però al caminar, la flexió dorsal del peu no la pot fer, i camina així, com aixecant més la cama
perquè el peu li penja. Això és un peu en equí.
Sí que ho veurem a urgències, però no és una patologia urgent.
I això és l'UrgemMot del regne animal i del regne vegetal.
Molt bé, m'ha agradat, molt ben trobat.
Molt bé.
Doncs, escolta, va, anem a les recomanacions.
Mira, jo en tinc una, és una recomanació només per a grans friquis.
Per a apassionats de la fisiologia.
Es diu...
Caram
Si,si. És un lloc web que es diu derangedphysiology.com.
És un lloc web que el va començar a fer un intensivista
per preparar-se els exàmens, els boards aquests que fan americans per treure l'especialitat.
Qualsevol cosa que vulgueu saber de fisiologia humana desmanegada, dels que acaben a la UCI, ho trobareu allà.
De fisiologia, sobretot relacionada amb la UCI, eh?
Sí, sí, sí. Evidentment és de lectura dura, eh?
No espereu aquí els vídeos de TikTok de dos minuts de...
Pressió arterial invasiva, no espereu això.
És de les de... Si has d'estudiar, aquí trobaràs moltes coses.
Però això dic que és només per a apassionats, eh?
Si us la porta una miqueta fluixa, doncs no cal que aneu a veure aquesta pàgina.
I has dit que es deia com?
Deranged?
Delta, eco, Romeo, alfa, november, golf, eco, delta.
Physiology, en anglès és...
Papa, hotel, yankee, sierra, índia, oscar, lima, oscar, golf, yankee una altra vegada. Punt com.
Molt bé.
Jo tenia una recomanació també, que és una app que es diu Codi Blau, CodeBlue. Et sona?
No, no, no. Primera notícia.
És una app per controlar, per fer un control del... de quan estàs fent RCP, per controlar els temps.
Què dius ara?
Sí, és una app que te la tens instal·lada al teu mòbil, a la teva tablet.
Hi ha quatre cronòmetres. En una pantalla veus els quatre cronòmetres.
El primer, quan comença el codi d'RCP.
Quan t'avisen que un pacient està parat i tu vas cap al lloc,
ja li pots posar Start i tu saps que els teus companys de la tango o de qui sigui
estan començant a fer RCP un malalt.
I tu quan tu arribes a aquell cronòmetre ja està als 5 minuts, als 10 minuts i tal.
Després tens un altre cronòmetre, és quan tu comences l'RCP.
I allò va continuant.
Després tens un altre cronòmetre que et diu cada vegada que tu fas una desfibril·lació,
li marques, li dius, vale, pum, faig una desfibril·lació i torna a començar a zero el cronòmetre.
Per tal que cada dos minuts tu vas veient que allò, quan arriba a dos minuts,
dius, ei, portem dos minuts de l'última desfibril·lació, revisem ritme.
I ho tens. I cada vegada que marques desfibril·lació, pum, això es posa a zero i torna a començar sol.
I el mateix amb l'adrenalina.
Cada vegada que tu li dius, pum, posa una adrenalina, es posa a zero
i al cap de quatre minuts, tu ja saps que ja portes quatre minuts,
dius, vale, nova adrenalina, li criques adrenalina i es torna a posar a zero i es torna a començar.
I pots anar afegint-hi coses, no?
De dir, jo vull fer un seguiment de cada vegada que posi una intraòssia o la intravenosa
o la sonda no sé què o que intubo no sé què, tots aquests actes els pots anar registrant.
Tota la medicació que puguis anar posant: el bicarbonat, el sulfat, la lidocaïna si n'has de posar, l'amiodarona, no sé què, els pots anar posant.
Els ritmes que vas trobant també els pots anar registrant.
Amb la qual cosa, quan acabes, dius, vale, he acabat l'RCP i et pot fer un resum
en cada minut i segon que has anat fent adrenalines, has anat fent desfibril·lacions
i quant de temps has fet RCP i quant de temps el pacient ha estat parat, aturat.
A mi em sembla que pot ser útil a l'hora de fer el registre Utstein
que sempre estàs dient quantes adrenalines hem posat, quan he començat, vosaltres quan heu arribat,
quan hem arribat nosaltres, el 3-4, no sé què.
Tot això que és un cacao i segurament ho fem relativament bé,
doncs aquí pot quedar registrat i és fàcil d'utilitzar.
No és gratuïta. Jo em sembla que vaig pagar, no ho sé, dos euros o tres euros o alguna cosa així.
Escolta, molt interessant. I quan deies això que marca,
quan marques la desfibril·lació o l'adrenalina, et pita els dos minuts?
O ho has de mirar tu? No hi ha un avís sonor d'això.
No, tu vas veient el cronòmetre que va evolucionant i dius, hòstia, ja porto dos minuts i mig.
Vale, doncs, nois, adrenalina, marques tu que li poses adrenalina i ell ho registra.
I així ho veus molt clar, no? Si hi ha algú que fa de líder i pot anar controlant-ho,
ho veus molt clar en el marcador, si portes una adrenalina, portes dues,
quantes vegades has fet la desfibril·lació...
Gràficament queda bastant... però bé, has d'estar pendent, eh, has d'estar pendent dels números i...
ho has d'anar mirant, clar. A mi... jo ho he fet servir un parell de vegades i...
que jo recordi no m'ha pitat.
Molt bé, molt bé, molt interessant.
Doncs això és tot, em sembla, Albert. No sé si hi ha alguna cosa més.
Però jo penso que ja podríem donar per acabat aquest episodi de l'EMPodCat, no?
Doncs, escolta'm, ens emplacem el mes que ve, el mes vinent, que ja serà l'any 2024.
El 2024 tenim pendent fer la segona part, no?, dels trasllats massius,
o tenies algun altre vector per explicar-nos?
Jo tinc més coses, però... ja ho veurem, ja ho veurem. A veure què ens porta aquest nou any.
Doncs fantàstic, molt bé Albert.
Vinga, apa, que vagi molt bé, a la propera
Vinga, fins la propera, adeu-siau a tothom