Menys és Més, la secció de bones pràctiques de l'EMPodCat.
El Menys és Més d'aquest episodi parla sobre la quimioprevenció de la malaltia tromboembòlica en pacients mèdics, no crítics, hospitalitzats.
És un article publicat a la revista Journal of Hospital Medicine el maig del 2021
i forma part de la campanya Choosing Wisely de la sèrie Things we do for no reason.
I ens parla que la malaltia tromboembòlica és una de les principals causes de morbi-mortalitat evitable en el pacient ingressat.
I sabem que, per revisions sistemàtiques, que l'heparina de baix pes molecular en pacients d'alt risc és una eina beneficiosa,
sobretot perquè disminueix el risc de malaltia tromboembòlica, però sobretot de malaltia tromboembòlica asimptomàtica.
El benefici no és tan rellevant si el que tenim en compte és la prevenció de l'embolisme pulmonar o de la mortalitat associada a aquest embolisme.
També cal tenir en compte que aquesta heparina té el risc d'hemorràgies majors, que és d'una magnitud rellevant,
i sense menystenir altres efectes adversos de les heparines, com és la trombocitopènia o el dolor associat a la injecció.
Per tant, la recomanació en aquest article del Menys és Més són tres recomanacions.
Una, que és utilitzar escales per estratificar el risc de malaltia tromboembòlica en aquests pacients mèdics hospitalitzats
i identificar quins d'aquests són d'alt risc, perquè són els que realment es poden beneficiar d'utilitzar les heparines.
D'escales, ens en recomanen dues, l'escala de Pàdua i l'escala de Ginebra.
La segona recomanació és no fer quimioprevenció amb heparines en els pacients considerats de baix risc de malaltia tromboembòlica.
I la tercera recomanació és esperonar a tots aquests pacients que s'hospitalitzen de la mobilització precoç.
I això és el resum del Menys és Més d'aquest episodi.