EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Bon dia i bona hora a tothom.
Això és un nou episodi de l'EMPodCat, que és l'episodi número 32 de la tercera temporada.
I com sabeu, l'EMPodCat és un espai on conversem sobre les urgències i emergències sanitàries
i que, com sempre, som l'equip habitual, que és un equip multidisciplinari, multicèntric,
que per un costat teniu l'Albert. Hola Albert, bon dia.
Presenta't una miqueta per a la gent que encara no ens coneix o que és la primera vegada que ens sent.
Hola, bon dia, bona nit, bona tarda, bon el que sigui.
Jo soc l'Albert Homs, soc infermer d'urgències i emergències, actualment a la Cerdanya,
a l'Hospital Transfronterer de Cerdanya i a la base SEM del territori.
Però bueno, fem aquest pòdcast perquè tant el Xavi com jo tenim uns blogs.
El meu és emermedpirineus.cat, on publiquem coses i aprofitem el pòdcast per després explicar-vos-les.
I tu, Xavi, t'hauries de presentar també, si ho he fet jo.
Sí, home, jo soc en Xavi Basurto i soc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres
i també de la base SEM concertada que tenim allà, que és la 606.
I intento publicar coses en el blog que tenim que es diu urgem.cat i així també ens trobareu a la xarxa social de X.
Avui també som els dos habituals, avui no tenim...
De vegades tenim algun infermer, algun metge, algú que ens ve a explicar alguna expertesa que té.
Encara no hem tingut cap tècnic, eh? Això no m'agrada, eh?
És veritat, sí, sí.
Haurem d'aconseguir-ne algun que ens vingui a explicar alguna cosa interessant.
A veure, a veure, si algun dels tècnics que ens escolta té algun tema que creu que és rellevant per explicar, aquí estem, eh?
Sí, sí, sí, ens faria molta il·lusió.
Avui tenim la continuació de l'episodi que vam fer el mes passat, de l'episodi 31,
que vam parlar dels... o vas parlar tu dels trasllats massius amb tren
que havien organitzat els francesos pel tema de la pandèmia, del Covid-19,
i també algun simulacre que havien fet en cas de terrorisme i aquestes coses,
però bàsicament era centrat en el tema dels trasllats amb tren durant la pandèmia.
I ens va quedar una part important que era la que parlarem avui,
que si no vaig errat era els trasllats massius però amb un altre vector, no?
Que era, no sé, amb avions o no sé si amb altres dispositius, altres aeronaus,
no sé si només amb avió o parlaràs de diverses coses?
Parlaré de diverses coses però bàsicament és l'avió.
En l'episodi passat, els trasllats aquests massius els vam fer amb els trens d'alta velocitat,
doncs el mateix, suposo que per veïnatge o pel que fos,
doncs he anat seguint aquest grup de gent que van fer lo dels trens,
també vam fer això dels avions i crec que és un tema rellevant.
I us explicaré... és la continuació de l'anterior,
és a dir, si no heu escoltat l'episodi 31,
crec que algunes de les coses que explicarem avui potser no ho acabareu de lligar,
potser si no l'heu escoltat doncs aneu-lo a escoltar abans.
Clar, aquí ens trobem que França, nosaltres ens imaginem això que ells anomenen l'hexàgon,
que és la França, el país, la França continental,
que tenim aquí per sobre els Pirineus i que al costat té Alemanya i Bèlgica i Luxemburg i Suïssa i Itàlia i tot això,
però és clar, França és un... conserva encara molt territori,
té el seu imperi colonial i té territoris per tot el planeta,
territoris sota la seva administració.
I se'n fa càrrec, clar, evidentment, com que territoris administrats que són,
doncs també són part de França.
Bueno, la cosa és que per anar d'una banda a l'altra has de fer servir els mitjans de transport que tens útils.
Fa un segle, doncs, el mitjà de transport per anar a l'altra punta del planeta era el vaixell,
però des de fa un segle, doncs, cada vegada, i de fet els últims... mig segle,
doncs bàsicament la forma de desplaçar-se és amb avió.
I clar, els avions tenen avantatges, els avions van molt de pressa,
un avió comercial es mou en aquests vora 900 km per hora,
pots anar molt lluny, tenim vols que van d'una punta a l'altra del planeta,
vols d'aquests que sense parar fots 10.000 km o 12.000 km sense baixar de l'avió,
que surts d'allà que estàs rebentat, això també s'ha de dir, però ja ho sabeu tots els que heu volat.
Bueno, si vas a primera no tant, però bueno.
Correcte, sí, sí.
Bé, la qüestió és que tenim això dels avions,
els avions van molt lluny, van molt de pressa,
són relativament grans, és a dir, un vol
ara tenim avions de 300 passatgers, déu-n'hi-do el que belluguen,
però no és l'única cosa que vola, a part dels avions tenim altres aeronaus,
bàsicament helicòpters, les altres coses que hi ha, globus, dirigibles,
autogirs i coses així, són anècdotes.
També tenim els drons ara.
Sí, però que portin gent encara no.
Encara no, eh? Vale, vale. I menys pacients, i menys pacients acompanyats de sanitaris.
Sí, però escolta, si fem això gaires anys jo crec que l'acabarem gravant, aquest dels drons.
A veure, a veure, a veure si d'aquí uns anys ens recordarem, eh?
El 2024 vam dir que gravaríem un episodi parlant de drons ambulància.
Veurem, a veure si el gravem o no.
Clar, els helicòpters, doncs, els avantatges i els avantatges d'un i altre.
L'helicòpter va força més a poc a poc, ens mouen aquests 250 km per hora,
l'abast que té és molt limitadet, 2-3 hores de vol, amb la qual cosa
Clar, sí, sí, anem a helicòpters molt més grossos, doncs també arriben més lluny, evidentment, eh?
Però és més limitat. Clar, l'avantatge de l'helicòpter és que pots fer el que et doni la gana.
Pots sortir des d'on et doni la gana, pots recollir la gent amb grues, pots fer el que et doni la gana.
Mentre que l'avió has d'anar d'una pista a una altra pista.
Això de portar gent, portar malalts amb avió, és tan antic pràcticament com...
buscant això, hi ha experiències de la primera guerra mundial, de moure gent amb avions.
I més que malalts hauria de dir ferits, perquè quan parlem d'aviació parlem de militars.
Aquests li van veure ràpid d'utilitat, i l'aeronàutica militar és el que ha estat pionera
amb l'ús de les aeronaus per traslladar ferits, bàsicament.
Si anem als helicòpters, doncs la guerra de Corea, aquella sèrie MASH,
si algú us prou bé li cobren recordar-se la sèrie aquesta de MASH,
que era la guerra de Corea, els helicòpters aquells que hi cabia el pilot i un tio al costat en una reixa, a fora.
Això és de les primeres vegades que es feien servir helicòpters per traslladar pacients.
I com que parlo d'aeronàutica militar i de ferits, tots els exèrcits del planeta que tenen força aèria,
d'una manera o altra, tenen previst traslladar pacients amb els seus avions.
Fins fa uns anys, la majoria d'exèrcits el que feien era fer servir els seus avions de transport,
doncs els modifiquen per traslladar pacients.
L'exèrcit espanyol també ho fa, bueno, ho fa tothom, de fet.
Sí que és cert que els últims anys, potser els últims decennis,
com que els militars ja no només tenen avions de transport,
entesos per avions de transport que transporten objectes, vehicles i coses,
comencen a tenir avions de passatgers, que els poden modificar lleugerament,
però que són avions pensats per transportar persones, no tant per transportar càrrega, diguem-ne, pesada.
I en el cas dels francesos, que és el que... Els alemanys també.
Els alemanys tenen un Airbus, em sembla que és un A300,
que el tenen també configurat per poder moure molts malalts.
Els francesos tenen un Airbus A330.
No són específics per al transport de ferits, sinó que són avions de passatgers que els modifiquen,
treuen tots els seients i hi posen mòduls.
Els francesos tenen... Aquest, l'A330, pot moure 6 persones, 6 persones vull dir 6 ferits, eh.
Els alemanys poden moure també mitja dotzena de ferits crítics, més no sé quants que necessiten menys cura,
que poden anar estirats sense masses trastos.
És a dir, l'aeronàutica militar, això ja ho té relativament resolt.
En el cas que ens ocupa, quan va arribar el Covid, tocava bellugar gent d'una punta a l'altra del planeta.
Bé, del planeta no, però d'Europa sí.
I de fet, aquest avió que us deia, els alemanys, va fer diversos trasllats d'Itàlia cap a Alemanya,
i de França cap a Alemanya, entenem que també en va fer algun.
I els francesos, dins d'aquest avió seu, també van moure gent dins de França.
Igual que bellugaven amb els trens, també bellugaven amb tot el que tenien que volava.
De fet, a l'aeroport d'Orly, a París, es va arribar a muntar una mena d'hospital de campanya
que el feien servir per facilitar el transport a tots aquests pacients que es treien,
en aquest cas la majoria els treien de París cap a la perifèria.
Venien helicòpters d'on fos, de la Bretanya, del mig de França,
venien els helicòpters a Orly, recollien els pacients que els havien portat amb ambulància fins a l'aeroport i se'ls enduien.
I van fer servir de tot. Van fer servir els eurocopters 145, els de la defensa civil, els Dragon,
van fer servir els pumes militars, van fer servir de tot per moure gent.
I van moure vora un parell de centenars de persones volant d'una punta a l'altra del país.
Això va ser la primera onada, aquella primera onada que ens va pillar a tots amb els pixats al ventre.
I aquí a França, així com a nosaltres poc moviment hi va haver entre comunitats autònomes del Regne d'Espanya,
aquí a la República Francesa sí que van moure gent amunt i avall.
Bastanta gent amunt i avall.
Nosaltres els vam moure cadascú els seus, no vam moure gaire d'una punta a l'altra.
Aquí estic parlant d'aeronaus grans, he parlat d'aquests avions militars,
el que sí que hi ha, i també des de fa molt temps, són avions ambulància.
De fet a les illes en tenen, no sé quants en tenen, no sé si en tenen un o dos.
Quan toca portar gent de les illes cap a la península, cap a València o cap a Barcelona,
pillen l'avió aquest petitet, que em sembla que poden portar entre un...
No sé si aquest de Balears en pot portar dos o només en pot portar un de pacient.
Són petitets, alguns... Em sembla que el de Balears és pressuritzat, és a dir, que pot volar a força alçada,
però també hi ha aeronaus més petites que han de volar per sota aquests 3.000 metres de vol no pressuritzat.
D'aeronaus grans, també les civils. Lufthansa, per exemple, que té un...
munta una mena de box a dins l'avió,
que tu al mig treus dues dotzenes de seients i muntes un box.
Com un box. Si mireu fotos de la meva entrada al bloc,
veureu que a dins, cony, és una llitera, amb l'oxigen a sota, els monitors, i tot això està tancat.
Tu ets un passatger més, només veus que és un tancat, com si fos un magatzem.
Amb una porta, i a dins hi va el personal sanitari i el pacient, que entra primer i surt l'últim.
Els passatgers ni se n'adonen que porten allà dins algú cascadet.
Evidentment, això ha de valer el que no està escrit.
I això creus que ho tenen muntat sempre o ho adapten per aquell trasllat concret,
munten el box i després el tornen a desmuntar?
No, això no ho tenen muntat sempre, i això, si no em falla la memòria, triguen 24 hores a muntar-t'ho.
És a dir, si tu necessites aquest servei, ara hauria de tornar-ho a mirar, però Lufthansa te l'ofereix en 24 hores.
Evidentment, és per vols, no diré que regulars, però no et noliejaran un avió,
bé, si tens prou calés per noliejar un avió de línia només per tu,
però probablement això et surt més a compte que agafar un altre dels molts serveis que hi ha de repatriació
de gent que vivim en països rics, quan se'ns han de traslladar des de llocs on ens hem fet mal,
a qualsevol altra punta del planeta.
Fins aquí una miqueta com es fan les coses volant.
No vull entrar en el tema de la medicina aeronàutica, perquè és un tema per ell mateix,
és a dir, la influència que té el fet de volar sobre els pacients, això sortirà també.
Vulguis que no, no hi vull entrar, però alguna cosa acabarà sortint.
Sobre els pacients o sobre les persones que no són pacients encara?
També, en el cas que ens ocupa, que nosaltres som assistencials, ens preocupen els nostres clients,
però els que són passatgers, sense estar afectats, també tenen els seus maldecaps.
Si algun dia trobem algú que ens vulgui parlar pot ser interessant també.
Fisiopatologia del transport.
Vam parlar dels conductors del tren de l'episodi passat,
que els vam dir que no anéssim tan de pressa, si us plau,
doncs aquí també tenim tema a parlar.
Fins aquí aquesta introducció massa llarga de portar pacients en avió.
Per què és rellevant això? Perquè quan mirava això dels trens resulta que em trobo,
això que he començat a explicar,
doncs tenim els exèrcits, bàsicament exèrcits, però també tota la part d'aeronàutica sanitària civil,
de tot arreu, movent gent amunt i avall amb Covid,
gent que estava cascadeta al lloc on els havien començat a atendre
i els havies de portar a UCIs amb més capacitat a altres llocs.
Això passa a Europa, l'exèrcit francès fa aquests vols, l'exèrcit alemany fa aquests vols,
l'exèrcit espanyol amb la seva capacitat també es posa a disposició per fer-ne,
no em consta que en fessin cap, si algú ho sap i m'he equivocat, doncs que m'ho digui.
Els francesos sí que en van fer, 36 pacients van moure,
el Service de Santé des Armées, és a dir, el cos sanitari de l'exèrcit,
en van moure 36 amb 6 vols, bàsicament es movien dins de territori francès.
Això en el que és la metròpoli, però si ens anem als territoris del Carib,
als domaines d'ultramer francesos, doncs allà, una de les coses que va fer amb un cert criteri
el govern francès va desplaçar uns vaixells, ells n'hi diuen un portahelicòpters,
que no és un portaavions, és molt més petit, però que bàsicament el que té és...
té una bodega de càrrega molt gran, porta uns quants helicòpters o aeronau que sigui,
i una plataforma d'enlairament. En tenen 3, en va enviar un al Carib,
un cap a l'Índic, cap a la Reunió, i l'altre el va deixar al Mediterrani.
El que va enviar al Carib, doncs algun dels helicòpters que portava
es va haver de fer servir per reforçar els trasllats sanitaris que tenien allà.
Clar, al Carib estem pensant... Al Carib em sembla que hi viuen, no arriba al milió de persones
dins d'aquests territoris francesos, 300.000 a Guadalupe,
força menys a l'altra illa aquella, que no recordo com es diu ara.
I tenen dos UCIs, després tenen la Guaiana... Doncs algun de...
Justament aquest porta-helicòpters que van portar allà, l'helicòpter va fer un parell de viatges,
a més a més dels seus propis. Territori aquest del Carib a França,
doncs ja estan acostumats a desplaçar gent amb helicòpters i avions d'una punta a l'altra
d'aquest territori del Carib, de les illes, de més al nord cap a Guadalupe i tot això.
Justament aquest porta-helicòpters ara està a Egipte, que està donant servei
als desplaçats de Gaza, perquè una de les feines d'aquests porta-helicòpters
tenen  capacitat, poden embarcar a l'hospital i poden atendre 70 persones simultàniament, una cosa així
Això va ser la primera ronda, ja ho sabem, es fot el que es pot,
salvese quien pueda, muntem aquestes UCIs de campanya que trobes a la meitat
dels hospitals de Catalunya que tenien UCI... Els de manteniment fotent tubs per passar l'oxigen
a tot arreu i aquestes coses, tots ho heu viscut ja, els que en aquella època ja treballàveu.
Aquesta primera onada, els militars fan la seva feina, els civils mouen d'un en un,
i aquí acaba. En el cas dels francesos tenim aquests vols dins de la metròpoli
i algun d'aquests altres vols que van fer cadascú a casa seva, sobretot els del Carib.
Va avançant, arriba l'estiu, tornem a tenir aquesta segona onada,
segona onada també, algun es va haver de moure, tercera onadeta també,
però arriben les vacunes a principis de 2021, aquest èxit de la ciència,
amb 12 mesos passar no tenir res, ja tenia un arma, que això, no sé vosaltres com ho vau viure,
a mi em va suposar un alleujament bastant gran, i es comença a vacunar, es comença a vacunar,
es comença a vacunar. Resulta que sobretot a les Antilles, sobretot al Carib,
això de les vacunes no... quasi prefereixo no parlar de com van anar les vacunes a França
perquè em cascaran, perquè dona per, no per un episodi, dona per una sèrie d'aquestes de Netflix.
Total, a les Antilles, a primavera i estiu de 2021, els arriba l'hòstia com un piano.
La mateixa que va arribar a tot arreu l'any abans, doncs aquí els va arribar aquí.
I tenen un merder. No tens relativament massa gent, però està arribant l'escombra
i tu tens una UCI superpetita que se t'acabarà.
Sí que noliegen, recordo que al voltant de 200 professionals sanitaris voluntaris
van estar diversos mesos fent rondes de 200, 300 i 200 treballadors que anaven allà
a treballar als hospitals d'allà. Però estem parlant d'UCIs, estem parlant...
No pots inventar allò que no tens. Per la UCI necessites gent i necessites equipament.
I sí que es pot construir, però necessites temps per fer-ho.
Llavors aquí va sorgir de nou aquest pensament que hem de bellugar gent.
A la primavera, a la reunió, que això és a l'Índic, ja van haver de fer un moviment amb avió,
ja van agafar un avió des de la reunió fins a París.
Això em sembla que són... Déu n'hi do les hores de vol que són, ja. Aquí estem parlant d'un vol llarg.
Sí, sí, 10 o 12 hores.
Sí, sí, sí.
I van moure, em sembla que en aquesta primera van moure 4 pacients
i van fer servir un avió civil.
Hi van posar 4 pacients i se'ls van endur.
I aquí surt el nom d'aquestes missions. Li van posar el nom a aquestes missions Hipocamp, que és el cavallet de mar,
perquè justament a la Reunió fan servir aquest animalet de mascota, els equips SAMU d'allà fan servir aquest animalet de mascota.
Aquest va ser el primer vol que van fer a la primavera, que més o menys s'ho van manegar una miqueta ells com van poder.
I a partir d'aquí, quan arriba l'hòstia grossa al Carib,
doncs li encarreguen al SAMU de París, els mateixos que van organitzar lo dels trens,
que havien de moure gent des del Carib cap a França.
I a partir d'aquí munten 14 vols, 14!
amb un avió civil per moure pacients intubats de les UCIs del Carib cap a París.
Si us en recordeu, de l'episodi anterior us explicava com ho havien organitzat, que era una miqueta un merder, doncs aquí nou merder,
amb l'avantatge que ja tenien molta experiència feta.
A la primera ronda eren els professionals dels hospitals receptors que els anaven a buscar amb els seus trastos.
Aquí ja ha passat temps, s'han gastat molts diners, i el SAMU de París ja té equipament per posar-lo a ell.
Els respiradors que facin falta, els monitors que facin falta, l'únic que necessiten és reclutar personal voluntari.
Tots els que hi van anar eren voluntaris, de diferents SAMUs de França,
i van organitzar això, 14 vols amb dos avions diferents, que anaven fent la volta, era un pont aèri.
Un avió sortia de París, arribava allà a Guadalupe, carregaven i tornaven, i quan aquest avió havia tornat sortia el següent.
A cada avió hi posaven, igual que amb el barco... Ah, perdó, doncs a l'igual que el tren ho tenien zonificat,
si us en recordeu, que el pis de dalt era la zona de vida i el pis de baix hi anaven els malalts, doncs aquí amb els avions aquests també ho van fer.
Els avions d'una companyia aèria francesa, Air Caraibes, doncs la zona de primera classe era la zona de vida, on descansaven i menjaven.
A la illa central d'aquest avió, que és un Airbus 350, a la zona central, que és on hi ha la illa dels lavabos
que separa la primera classe de la resta, allà era la zona de canviar-se, de treure's els EPIs i això,
i tota la part de darrere doncs eren els llocs on hi posaven els pacients.
Aquí, si us en recordeu, del tren, que era un merder entrar-los, que necessitaves una colla de socorristes, aquí també hi anaven
fins a 10 persones d'aquests equips de socorristes, de bombers, de tècnics, per ajudar a bellugar els pacients.
Doncs aquests els anaven distribuint amb unes estructures que tenien muntades a damunt dels seients.
O sigui, no van modificar especialment l'estructura de dins de l'avió.
Van treure alguns seients, deixem-ho així.
Clar, estem parlant d'aeronàutica, als trens pots fer el que et doni la gana, perquè qui mana, total aquí a Espanya manaria Renfe.
M'entens? Vull dir, pots fer el que et doni la gana.
Però, esclar, en aeronàutica no pots fer el que et doni la gana.
Els organismes reguladors són duríssims.
Llavors, les estructures havien de ser estructures validades per poder anar amb avió.
A més a més, hi havia suports de llitera que ja tenien capacitat de pujar el capçal, que això en el tren no ho tenien.
És a dir, en el tren anaven estirats tots, els pacients. No els podies elevar, el tronc, aquí sí que ja podien.
I el gran drama de l'aeronàutica, tot està regulat.
Al tren podien carregar l'oxigen que els donés la gana.
A l'avió no.
A l'avió estàs molt limitat del que pots portar, perquè tot és perillós.
En una de les xerrades de l'EUSEM, que justament el metge que hi havia va parlar d'això dels tren i els avions,
deia que quan es van reunir amb les autoritats aèries per planificar aquests vols, els van dir que no podien, que estaven fora normes portant tant oxigen.
Aquest, el doctor Carli, va dir, bueno, els pacients també estan fora normes.
Llavors van obtenir uns permisos especials per portar bombes d'oxigen aeronàutiques.
No són iguals que les d'anar per terra, diguéssim.
Sembla que són de fibra de carboni o no sé què.
A cada bomba d'oxigen li van posar un sensor de concentració d'oxigen per saber que estaves perdent oxigen,
per tant, compte, que augmentava el risc d'explosió.
A sobre, tot l'equipament que portaven, electromèdic, que si us en recordeu dels trens també era un merder,
perquè s'havia de carregar tot aquí, doncs imagineu-vos-ho, 220 dins d'un avió.
I no un endoll, eh? 30 o 40 endolls, un merder.
Però a sobre, clar, ho has de tenir tot a punt per si et quedes sense llum a dins.
Per tant, portaves les bateries de tots els teus trastos,
bateries que, si us en recordeu, a vegades s'encenen, exploten i aquestes coses
A més, portaven bateries de recanvi per tot, a dins l'avió.
Fins aquí, doncs, una còpia de l'altra, eh?
Tot molt ben preparadet.
Els professionals aquests arribaven a Guadalupe, descansaven quan arribaven, perquè, clar, això són moltes hores de vol.
L'endemà al matí, doncs, començava la càrrega.
Les ambulàncies anaven a l'hospital, carregaven els tios en els sacs de buit,
els posaven a les ambulàncies, arribaven a l'avió.
Aquí feien servir unes plataformes, si heu anat gaire amb avió, als aeroports grans, haureu vist que als...
als avions aquests que estan parats els fingers per on baixes, doncs a la part de darrere de l'avió els hi pugen el càtering amb unes plataformes elevadores.
Bueno, doncs això ho feien servir per pujar els pacients. Els entraven pels dos costats de darrere, doncs anaven pujant i baixant.
Pujaven el pacient a la plataforma aquesta, el pujaven amunt, els socorristes aquests, amb això de la tortuga,
que els fotien el pacient a sobre, dos feien de suport, i l'anaven bellugant.
Aquí els fotien damunt d'uns carretons, ja no els anaven carregant allà a coll, sinó que els posaven en els carretons aquests de...
dels cafès, que passen i et diuen què vol un cafè o una Coca-Cola?
Doncs foties el sac de buit a sobre i el portaves fins a la llitera i l'anaves carregant.
Tot ben lligat, perquè si durant l'enlairament o una turbulència no se n'anés tota la merda, tot molt ben lligadet i tal, bum.
Descarregar l'avió, així com descarregar el tren costava un horror,
doncs descarregar, diu que expliquen que van arribar a descarregar un d'aquests avions en una hora.
Portant, entre 10 i 12 pacients portaven cada avió, entre 8 i 12
Igual que el tren, també tenien el seu laboratori portàtil, amb l'i-stat per fer les gasometries i això.
I aquí torna a sortir el tema del vol.
Aquest avió, en comptes d'anar pressuritzat a 2.200 metres, que és com acostumen a anar els avions,
quan tu entres a l'avió, l'avió es pressuritza, i vagis a l'alçada que vagis, la pressió de l'aire dins l'avió és de 2.200 metres, l'equivalent a 2.200.
Aquí els van pressuritzar a 1.500, és a dir, estaven sobrepressuritzats.
I, a pesar d'això, ens trobem que això modifica la PaO2 que tu mesures, l'has d'ajustar a nivell del mar.
Tu estàs mesurant la PaO2 però a 1.500 metres, no a nivell del mar.
Tu has de tenir això present quan fas els teus càlculs de la PAFI i aquestes coses.
Si tot això sona a xino, no patiu, en un episodi parlarem de ventilació mecànica i de tots aquests paràmetres.
Tu havies d'ajustar-ho. Una PaO2 de 80 a 1.500 metres és l'equivalent a gairebé 90 a nivell del mar, doncs tu has de jugar amb això.
Important, perquè el teu recurs d'oxigen és limitat. Aquí no val dir, no, pugem la FIO2, compte, pugem la FIO2, sí, sí,
però compte, eh, perquè si la puges molt, passar de 50 a 100, vol dir que et menges l'oxigen al doble de ràpid.
I tens reserves, però no podies portar l'oxigen que et donava la gana.
Estaven limitadets, també.
I escolta, una pregunta. Amb els trens, recordo que deies que feien un triatge abans de decidir quins malalts traslladaven.
Saps que només eren pacients lògicament intubats i tal, però que estiguessin estables, no?
Que no, no... que tingués una PAFI acceptable, que no haguessin fet pronò els últimes 48 hores, no sé què més vas explicar.
Aquí també ho van fer, o no?
Sí, sí, aquí més o menys per l'estil. Hi havia alguna petita modificació que ja ni recordo de tan petita que era, però era més o menys el mateix.
FIO2 de més de 0,6, ja no se'ls emportaven. El prono, en comptes de dos dies em sembla que ja només era un.
La Nora es podia pujar una miqueta més. Em sembla que amb Nora el primer parlaven de mig microgram/quilo/minut, em sembla, i aquí ja era un.
La idea era que fos el mateix tipus de pacient. Pacients amb capacitat de suportar això.
També de l'altre episodi parlàvem de les complicacions ético-legals de traslladar-los. Hi havia d'haver un acord familiar.
Recordo que vas dir, hòstia, però són molts quilòmetres lluny, i estem parlant de canviar-los de continent.
Passar d'Amèrica a Europa.
Clar, és que... Un merder de Déu.
Les famílies acabaven acceptant, no els quedava altre remei.
Segurament el planteig era dir, noi, és el que hi ha.
Aquí se'ns morirà i a París potser el tiren endavant.
També és cert, pel que vaig llegir després, que un cop traslladat el pacient i havia arribat a París,
un acompanyant de l'enviava a París, també.
És  a dir, aquest pacient, conforme es recuperava i sortia de la seva sedació,
llavors durant un període de temps hi havia més gent allà i després se'l repatriava.
Aquesta part, la part de es queda allà i ja veurem com torna, ho tenien més o menys endreçat.
Tampoc sabem si hi va haver-hi moltes famílies que van rebutjar aquesta proposta, no?
Així com a El Tren han publicat, aquí no ho he trobat encara.
Diria que encara no han arribat a publicar els articles, però això ve un any més tard.
Del que he anat llegint no consta que hi hagués excessiu rebuig.
Però és que tampoc sabem com se'ls va vendre la moto aquí.
Rebutjar algunes coses, quan el planteig és o caixa o faixa...
hi ha ofertes que no es poden rebutjar.
Aquí no consta que hi hagi hagut complicacions tampoc, no hi ha cap publicació feta,
però així com us comentava que amb els Trens es van trobar que no hi havia cap problema atribuïble al trasllat, aquí et sembla que tampoc.
Aquí es va traslladar pacients amb ECMO,
així com en el Tren tenien l'ECMO per si feia falta i no va fer falta,
doncs aquí a l'avió algun pacient es va traslladar amb ECMO.
Pel que comenten justament, consumia menys oxigen el que estava amb ECMO que el que estava amb ventilació mecànica.
En principi van arribar bé, però no és que arribessin bé, és que estar dins l'avió era una UCI.
La cura, excepte la nutrició enteral durant les hores aquelles,
evidentment com que no podien anar amb teràpia de substitució renal, això ja estaven exclosos abans,
però les nutricions enterals és l'única cosa que no devien portar,
perquè la resta, tot. Les infermeres tenien els controls, a la illa del mig dels seients
també estaven allà, amb tots els trastos ben posadets, ja ho tenien distribuït,
un malalt a  banda i banda, els monitors que els veies, els respiradors que els veies, i tu allà preparant les teves coses,
que s'ha de canviar la perfusió o no sé que, ja les estaves preparant allà.
Que tocava fer la higiene, doncs es fa la higiene. Que tocava fer un canvi postural, un canvi postural.
El massatge aquest per disminuir el risc de trombosi a les cames, doncs també.
Era una UCI, però volant.
I les infermeres que hi anaven, una per pacient,
ho feien allà, però el mateix que haguessin fet a casa seva. Quines cures s'han de fer?
Doncs aquestes. Que toca, jo què sé,
toca el protector gàstric de cada no sé quantes hores?
doncs allà apuntat i se li posa. L'única diferència és que aquests estaven volant.
Sí, que t'has d'assentar a l'hora de l'enlairament i de l'aterratge, t'has de lligar, t'has d'assentar i ja està.
Sí, sí, i la resta, doncs anar fent.
Home, una miqueta més incòmode, perquè per entrar a moure els pacients, doncs havies de passar per sota, per anar a l'altra banda dels seients i això, però una UCI volant.
I això, de l'ordre de 8 a 12 pacients per vol.
En total es van moure 140...
Aviam, que vegi el número.
Es van moure 140 no sé quants pacients en 14 vols. O sigui, que surt aquesta mitjana de 10 per vol
Això des de les illes així del Pacífic, dius? O això és total, això?
Això és en total. Són els quatre de la reunió, els que es van enviar des del Carib, és a dir, des de l'Atlàntic,
i, no t'ho perdis, aquesta és ja de traca, des de la Polinèsia Francesa es va fer un avió.
22 hores de vol.
És a dir, van anar de la Polinèsia, això és al mig del Pacífic, cap al Carib,
escala al Carib, i del Carib cap a París.
Déu-n'hi-do!
Aquí... així com dèiem amb el tren,
que els professionals que anaven de l'hospital d'arribada els anaven a buscar
i els portaven a casa seva, aquí els transportistes només transportaven.
És a dir, quan arribaven a París, baixaven el pacient amb el trasto aquest, amb l'elevador aquest,
a baix, i l'ambulància se l'enduia i els de l'ambulància ja eren els de París.
Aquests llavors ja acabaven i cap a casa
Molt bé, molt bé. I tots anaven a París, eh?
Tots els avions anaven a París.
A París-Orly, sí, sí.
Aquí a París ja ho havien passat.
I és la metròpoli, amb la qual cosa segurament les taxes de vacunació eren més altes, diguéssim que aquesta onada de les Antilles
a París els va arribar, doncs bé, tindrem molts Covid aquest estiu, bueno,
com cada hivern a partir d'ara, que tindrem molts Covid, doncs el mateix, però allà en comptes de tenir l'hivern ho van tenir a l'estiu.
Espero que això els hagi servit o ens serveixi a tots per si... no?
si en pròximes pandèmies que tinguem, si ja tenim una mica estudiat això com es pot fer, doncs això que tenim après.
Torna a ser el mateix que vam parlar amb el del tren. Potser per fer-ho expressament no té cap sentit,
però s'ha provat, funciona, tenir-ho previst costa molt pocs diners
i et pot treure d'un embolic quan s'escaigui.
També és similar amb el del tren que es va poder fer en una època que hi havia poca mobilitat d'avions,
o no? O aquesta època ja...
Home, aquí ja no, això és estiu 2021, aquí ja ens havien obert.
Ah sí? Ah, vale, vale, vale.
Vaja, no sé, ara corregiu-me si m'equivoco, però em sembla que ja l'estiu del 2021 ens podíem bellugar en una certa...
Amb els trens sí que va passar això, no? Com que no funcionava no es movien, doncs bueno, no hi havia
cap problema per agafar els trens que volguessis i amunt i avall, no?
Sí, sí, i els trens era tot per tu.
Tampoc sé els costos, eh, d'això. Bé, el personal de l'Air Caraibes aquest, tot el
personal també era voluntari. Aquí tothom va ser voluntari. Venia a dir que no sé què els hi
hauria costat a l'estat francès tot aquest muntatge, perquè clar, els avions no ha de ser barat tampoc, eh?
Molt bé, Albert, molt interessant.
Ja tenim els dos vectors, el tren i l'avió, que ens poden ajudar.
I... què fem? canviem de...
Passem al següent apartat de l'EMPodCat, o què et sembla?
I tant. Hem parlat de fer molt, doncs ara hem de parlar de fer menys, no?
De fer menys, exacte.
El següent apartat, que és el Menys és més, que en aquest episodi d'avui
parlarem de la quimioprevenció de la malaltia tromboembòlica, és a dir, de l'embolisme pulmonar i la
trombosi venosa profunda, en els pacients mèdics no crítics que hospitalitzem.
És a dir, quan hem de posar, o bàsicament, quan no hem de posar heparina en els malalts mèdics que ingressem.
Això és d'una de les campanyes del Choosing Wisely, concretament de la sèrie Things we do for no reason, és a dir, coses que fem sense cap mena de raó.
És un article publicat en el Journal of Hospital Medicine del maig del 21, i en el que ens expliquen
que, bé, ja sabem que la malaltia tromboembòlica és una de les principals causes de mort i mortalitat evitable en els pacients ingressats.
De fet, sabem que l'embolisme pulmonar és responsable de 5-10% de les morts
que es produeixen a dins de l'hospital. A més a més, d'aquests tromboembolismes i les TVPs que apareixen amb la gent que està hospitalitzada,
la presència d'aquestes malalties tromboembòliques augmenta l'estada hospitalària, augmenta el cost econòmic
i, a més a més, augmenta els riscs i les complicacions de les heparines que els hi posem, tot això va sumant en complicacions dels pacients.
Estem parlant tota l'estona ara de pacients mèdics, no estem parlant de pacients quirúrgics, pacients mèdics que no estan
en una UCI, pacients no crítics que ingressen per una pneumònia, insuficiència cardíaca, per un infart, etc., que no stan a la UCI.
Doncs sabem que l'heparina és beneficiosa perquè disminueix el risc, les probabilitats que aquella persona ingressada acabi fent una TVP o acabi fent un TEP.
Per això, des de fa uns quants anys, s'ha fet molta campanya de sensibilització als professionals sanitaris
d'estimular a fer aquesta quimioprevenció, que abans no es feia, abans costava molt que ho féssim i després,
a base de repetir-nos-ho, ara molta part dels pacients que hi ingressen se'ls hi posa l'heparina profilàctica cada dia.
Però sí que sabem per revisions posteriors que és beneficiós
però que la magnitud d'aquest benefici no és tan rellevant
perquè, sobretot, el que fa l'heparina és, gran part dels beneficis que s'ha vist en els estudis, és que fa
prevenció de trombosi venosa profunda asimptomàtica.
Com que eren dins d'un assaig clínic, a tots els pacients de l'assaig clínic se'ls feia una eco per veure si havien fet una TVP o no.
I a molts es veia que havien fet una TVP però que eren TVPs asimptomàtiques i que no donaven cap més problema.
Aleshores, sí que és beneficiós en pacients d'alt risc però tampoc és especialment rellevant.
De fet, el NNT és a dir, el número de pacients que hem de posar-los l'heparina per evitar un
un cas d'embolisme pulmonar és de 345, que no és poc.
O sigui, hem de posar a 345 malalts l'heparina perquè un no faci un embolisme pulmonar.
Si fas un embolisme pulmonar, tens un 5-10% o més, depèn de com sigui aquest embolisme, de ser mortal.
Però no és una panacea com podria semblar. I això en els pacients d'alt risc.
Aquests estudis no es van fer exclusivament o pensats només en els de baix risc, sinó que es va fer sobretot en els d'alt risc.
Per tant, en els pacients de baix risc el benefici encara és més incert o segurament és menys beneficiós.
El risc benefici, el risc de posar l'heparina i que sagnis i que... també és més elevat en els pacients.
El risc benefici no és tan clar igual que en els pacients d'alt risc.
De fet, inclús en els pacients d'alt risc, el risc d'hemorràgia major,
és a dir, fer una hemorràgia que necessitis transfusió o fins i tot que et moris, és de 336.
És gairebé el mateix
Exacte. Si que a lo millor una hemorràgia major es controla
posant-te 3 concentrats d'hematies i s'ha controlat la cosa.
En canvi, el TEP, doncs potser sí que tens complicacions més fàcilment mortals.
Però tenim risc de sagnat important, tenim risc de trombocitopènia associada a l'heparina,
tenim el dolor de cada dia de punxar-te l'heparina, que és un
dels factors que fa que molts pacients rebutgin rebre... que li punxis cada dia l'heparina.
I per tant, el que feien, que ja van fer això el 2021, quan es va publicar això,
van veure que hem passat de no fer gaire bé, fa uns quants anys,
de no fer prevenció amb la majoria de malalts que era necessari, a que ara la fem a tothom.
De fet, als pacients de baix risc, els hi fem profilaxi en el 57% d'aquests de baix risc.
I en els d'alt risc, en alguns també els infratractem. Els infratractem en un 21%.
O sigui, hi ha un 21% dels pacients que són d'alt risc i que claríssimament es beneficiarien de fer aquesta quimioprevenció i no la fem en el 21%.
En canvi, els de baix risc, que en principi no s'han de beneficiar en aquests, el 57% els hi posem heparina.
 Per tant, ho fem malament en els dos extrems però una miqueta més malament en els de baix risc.
Per tant, les recomanacions finals que donen aquesta Menys és Més ens diuen:
 utilitzeu escales que ens serveixin per estratificar el risc de
malaltia tromboembòlica en pacients mèdics que hospitalitzarem.
Dos eines que tenim, el que ens recomanen és l'escala de Pàdua i l'escala de Ginebra.
De l'escala de Ginebra ja en vam parlar quan vam parlar del TEP, però no és exactament la mateixa
La que vam parlar de veure la probabilitat de TEP era l'escala modificada de Ginebra i aquesta és l'escala de Ginebra.
O sigui, amb la Pàdua i amb la Ginebra aconseguirem veure si el risc d'aquesta persona de fer una malaltia tromboembòlica és alt o baix.
A partir d'aquí la següent recomanació és no fer prevenció, o almenys quimioprevenció amb heparina
als pacients de baix risc que ingressarem i emfatitzar i donar més importància a que els pacients
que ingressem de baix risc que facin una mobilització precoç.
En resum, que estratifiquem els pacients que ingressem i per tant identificar els de baix risc,
en els de baix risc no els posem heparina, incitem i emfatitzem la mobilització precoç d'aquests pacients mèdics
que ingressen però que no són d'alt risc de fer una TVP ni un TEP.
I això és el menys és més d'aquest episodi.
Molt bé.
No sé si ha quedat clar o no.
Sí, sí. El que passa és que jo ara tinc, ara estic tenint una visió d'hospital perfecte,
que seria aquell en què la teva història clínica electrònica et calcula aquestes escales i et diu
això és un alt risc, no voldries posar-li heparina? I a la inversa.
I aquell altre hospital on pots bellugar la gent quan els hi convé.
Bueno, que hi hagi un fisio, que et vingui a buscar i dues vegades al dia et treguin
a donar la volta a passadís, a pujar les escales i tornar cap a dins.
Sí, sí, ara mateix ho estic veient. Estic veient aquí, vinga, bellugar el personal. Fantàstic, fantàstic.
Això ho explicarem en l'episodi on t'expliquem el transport de pacients amb drons.
En el mateix episodi expliquem això.
Exacte. L'hospital perfecte.
La primera part no hauria de ser especialment difícil perquè ara ja t'avisen quan has de posar un antibiòtic
o el que sigui, si el pacient ja té una funció renal una miqueta alterada ja et diu, ei, alerta, que aquest
pacient s'hauria d'ajustar la dosi d'antibiòtic o del que sigui.
El vostre ho diu, això?
Sí, sí, a mi em surt una alerta i em diu, ep, vigila que el ronyó no està bé.
I, total, les escales aquestes de Pàdua i de Ginebra és tot qüestió que el que fa
l'informe i posa les dades vagi omplint les caselles corresponents perquè l'ordinador després pugui calcular-ho.
Si hi ha el formulari per posar les dades i la gent les posa, no hauria de ser especialment complicat.
Ja, saps què passa? La meva experiència és que cada vegada que demanes fer algun canvi aconsegueixes fer més clics que abans.
Estic molt negatiu, estic rajant molt. Va, anem al següent. Anem a divertir-nos una estoneta A veure, l'Urgemmot. Va, què tenim per l'Urgemmot aquesta vegada?
El  mes passat ben fet amb els temes d'animals i plantes, no?
Molt bo, molt bo. Molt ben trobat, i tant.
Bueno, ara he fet un recull dels Urgemmots per especialitats.
I en aquest episodi d'avui parlarem de cardiologia.
Ho dividirem en dos perquè són molts els termes que he trobat i farem set o vuit
de cardiologia i a l'episodi del mes que ve farem els altres set o vuit. I aviam,
I aviam patologies de cardiologia. Tenim l'aleteig auricular
que en lloc de dir-ne flúter doncs anem a dir aleteig auricular.
Un altre que és l'aleteig fibril·lació, separat amb un guionet. Aleteig-fibril·lació, que és el fibrilo-flúter.
També tenim el tamponament cardíac. En lloc de tamponament doncs hem de parlar de tamponament.
Després, també tenim altres patologies com és el blocatge i l'hemiblocatge cardíac.
En lloc de parlar dels bloquejos i hemibloquejos i tal, hauríem de dir-ne dels blocatges, blocatges i hemiblocatges.
Després tenim la fibril·lació auricular paroxismal, que jo almenys
sempre n'havia dit paroxística, doncs no, és paroxismal.
Després per parlar de com funciona el cor, allò
de multiplicar el volum sistòlic per la freqüència cardíaca, ens parla del cabal cardíac en lloc del gasto cardíac.
El gasto, digue-li com vulguis, doncs això és el cabal cardíac.
Després parlarem de dues coses dels electros que una vegada, em sembla que ho hem dit,
tu poses l'elèctrode, els oegats aquests que poses a nivell precordial
i les extremitats i tal, són els elèctrodes toràcics en lloc d'electrode.
Aquests, enxufes la màquina i fa uns dibuixets amb un i avall, això són les ondes.
No parlem d'ONA, de l'ONA-P, la Q, la R, doncs no,
són les ondes i vàries ondes d'aquestes fan complex o complexos.
No parlem de complexe, per exemple, complexa QRS, no, hauríem de dir complex QRS. D'acord?
I fins aquí, Albert. El mes que ve parlarem de 7 o 8 més
de termes cardiològics, que podem veure urgències.
Mira, me n'apunto uns quants perquè la formació d'electros que vaig fer els meus companys de servei,
la repeteixo amb els tècnics ara les properes setmanes, i ja parlaré de complex blocatge
i elèctrode. Elèctrode ja ho deia, però el blocatge no...
Mira, aquesta no va sortir, eh? El blocatge no va sortir.
Ah, doncs mira.
Molt bé, molt bé, escolta, apuntat, eh? Moltes gràcies.
Va, tu en tenies algun? Tenies algun terme o què tens tu?
Jo tinc... gairebé podria fer una subsecció de l'UrgemMot, que és l'UrgemMot del paraulògic,
perquè de tant en tant mentre jugo al paraulògic, sóc addicte al paraulògic,
Ah, sí?
Em surten paraules que dic, això l'hi has de dir al Xavi, perquè aquesta li agradarà.
Ara estem passant, estem sortint ja d'aquesta fase de
virus respiratoris que s'han ajuntat tots a l'hora, i que qui no ha agafat
la grip ha agafat el Covid o els dos a l'hora, i si no el VRS, i si no el que sigui, el sincític i tal.
Resulta que quan us agafa aquella tos, noteu aquella cosa aquí a la gola,
que us agafa aquella tos dolentíssima que sembla que t'hagis de morir?
Bé, per aquesta sensació de tenir alguna cosa dins la gola es veu que es diu rautija.
Ah, rautija?
Rautija.
Hòstia.
Això ho sé pel paraulògic, evidentment, no l'he fet servir a la vida aquesta,
però me l'apunto perquè és molt interessant.
Aspror de la larínge deguda a diversos agents irritants,
especialment a l'acumulació de mucositats.
Rautija, val, doncs fantàstic
Doncs jo aquest hivern ho tinc cada matí quan em llevo.
Tens rautija.
Tinc rautija. Aquesta és molt bona, aquesta.
Sí, sí, sí, m'agrada molt, m'agrada molt.
Me l'apunto, aquesta l'haig de fer servir. No sé on, però l'haig de fer servir.
L'apuntarem en el diccionari.
Doncs vinga, va, l'UrgemMot paraulògic també ja ha sortit en aquest episodi.
Ara potser que anem a les recomanacions, no?
Començo jo? Jo tinc una recomanació.
No
Vols començar tu?
No, jo tampoc.
Doncs qui?
Començarà un oient.
Ah, doncs vinga, que parli.
No, no, parla, ho va deixar escrit i jo ho explico. Els que esteu al grup del Telegram,
que no ho hem dit al principi, tenim un grup de Telegram, els que esteu al grup de Telegram ho heu llegit allà.
Tu en l'episodi passat vas recomanar una aplicació de mòbil per registrar les coses
que passaven durant lareanimació cardiopulmonar.
Sí, els temps, els temps...
Em sembla que es deia Codeblue i era de pago i això.
Doncs resulta que aquest oient ens ha referenciat a una aplicació
que es diu ICPR, que és en català també,
i que et permet fer més o menys això que feia que comentaves tu.
La pega és que aquesta aplicació està, des del meu punt de vista,
està morta, perquè l'empresa que la feia no sembla existir.
L'aplicació encara la trobaríeu a les botigues
d'aplicacions, però fa molt temps que no s'actualitza i per algunes versions de mòbil no funciona
De totes maneres vaig trobar l'APK, el paquet per Android, el paquet per instal·lar-lo,
i l'he instal·lat al meu mòbil, llevat del detall xorres, funciona.
I fa més o menys el mateix que... No sé si tot, això hauria de comparar-ho.
Com que no he instal·lat l'altre, encara, doncs no ho he pogut comparar.
Però aquesta oient ens recomanava això, l'ICPR.
Bé, de fet ICPR gratis, perquè quedi clar que no s'ha de pagar.
Bé, m'ha semblat interessant, justament anava del mateix, i dic, escolta'm,
aquesta recomanació de l'oient l'hem d'explicar.
Ep, ara mentre editava l'àudio he vist que he girat les lletres d'aquesta aplicació.
El nom correcte és IRCP. 
Per a aquells que no us la pugueu descarregar del vostre mòbil Android, perquè no és compatible,
al grup de Telegram trobareu l'APK, el fitxer corresponent per poder-lo instal·lar.
Per iPhone no he estat capaç de trobar-ho i dubto que sigui possible.
Vinga va, continuem amb el pòdcast.
Està bé. Jo de l'experiència que tinc del codi blau
aquest de l'altre... que vam explicar l'altre dia,
jo l'he fet servir alguna vegada, sí que has d'estar una miqueta avesat,
perquè hi ha molts números, molts cronòmetres que van, no? 
Perquè et diu el temps que portes de RCP,
et diu el temps que fa des de l'última adrenalina, el temps que fa de l'última revisió
del ritme, i són 3 cronòmetres o 4 que tens allà donant voltes
i necessites un temps o fer-la servir
diverses vegades per acostumar-te.
Això o estàs tu només per als cronòmetres i t'ho mires
des de fora i algú va controlant això. Això seria l'ideal.
Però allò que estem dos o tres fent la reanimació, sí que ho controles bé,
però necessites estar una miqueta avesat en la imatge de la pantalla perquè si no et fas un lio.
Suposo que amb aquest que dius del ICPR, suposo que també si et va mesurant
diverses coses, també et sortiran diversos cronòmetres
i a lo millor atabalen una miqueta.
Sí, sí, és bastant igual.
Bé, si algú té experiència d'haver-la fet servir doncs que ens ho digui.
Si s'escau que la tenim, doncs també ja ho comentarem.
Quina recomanació tenies tu per aquest episodi, Xavi?
Mira, jo l'altre dia vaig veure un vídeo
que m'agradaria compartir-lo o convidar-vos a que el veieu.
No té res a veure, no és específic d'urgències,
però penso que ens pot servir i sobretot ara que
fa pocs dies que es va fer l'examen MIR
dels metges que començaran la residència el mes de maig
Bé, MIR i tots els altres, eh?  infermeres, els FIRS,
els altres FIRS, sí, sí.
Tots els que són això, la formació sanitària especialitzada.
Hi ha una entrevista, no sé si el coneixeu, hi ha un metge de família que es diu Juan Gérvas
Juan Herbas i és un metge de família que va estar, bé, també va estar
jo diria que era a la John Hopkins fent temes de salut pública
i és dedica... ara s'ha jubilat fa no sé, un any o dos o tres s'ha jubilat
i té un grup així que fan recerca que es diu
Equipo CESCA, té una pàgina web que em sembla que es diu EquipoCESCA.org
i bé, publica molts llibres i és un metge una mica
peculiar perquè té un caràcter així una miqueta, si veus una entrevista
seva i no saps qui és, pots pensar que és una miqueta extravagant
però penso que té molta, amb el que explica ho explica amb molt de fonament
i té molta experiència i les coses les diu perquè...
perquè les sap i se les ha mirat, se les ha estudiat i et parla amb
coneixement de causa. Aleshores, hi ha una entrevista que li van fer
ara fa poc amb motiu d'una sèrie d'entrevistes que fan
a diferents metges i que els pregunten o sigui, el tema de l'entrevista és
dóna'm 10 característiques, parla específicament de metges però es pot extrapolar a qualsevol
professional sanitari, 10 característiques que hauria de tindre un metge
que surt de la facultat i comença a fer l'especialitat
X, la que sigui. Aleshores, ell va descrivint com hauria de ser
un metge perfecte i penso que val molt la pena escoltar-les
pot ser una entrevista que sembla que dura tres quarts d'hora o alguna cosa així
i ara que han fet l'examen i que d'aquí pocs mesos començaran
els nous residents, valdria la pena escoltar-les nosaltres
que som els que ja tenim més experiència i vindrà aquesta gent
nova, per tindre una mica clar o
recordar o que algú ens recordi les nostres responsabilitats
els nostres deures i les nostres obligacions i així ens poder-les
transmetre de forma més clara a les futures promocions de professionals
que estaran davant dels malalts a partir d'ara
No sé, deixarem penjat en el blog de l'EMPodCat
l'enllaç del Youtube perquè si teniu una estona
us escolteu l'entrevista del Juan Gérvas
Molt bé. També se'l podrien mirar aquests que han redactat una certa pregunta
del Mir dels Metges
Sí, sí, sí. Suposo que n'hi deuen haver moltes de preguntes
que són així una miqueta impugnables i no sé què, però aquesta sí que la feia una miqueta més de mal, però bé...
Què més, Albert?
Mira, jo de recomanació us porto un altre cercador de literatura científica
aquest es diu OpenAlex, OpenAlex.org
De fet, és més que un cercador, és un cercador però alhora també és una API
és un aplicatiu que pots fer servir des d'altres plataformes
que el que fa està orientat a la ciència oberta
és a dir, dóna molta més importància a tot allò que és d'accés obert.
Les publicacions, però també les dades i les metadades.
Es centra molt més en... les metadades, per exemple, amb el tema de les citacions
doncs és més eficaç que altres eines
Potser per la part clínica no és la millor eina,
però penso que si tenim un interès
acadèmic, és una eina molt interessant a tenir present
És oberta, fins i tot el seu codi, el codi que l'executa
és obert i s'hi pot accedir i es pot replicar i es pot instal·lar on tu vulguis
Ja us dic, potser és més acadèmic que clínic, però vaja aquí ho teniu, openalex.org
Fantàstic, molt bé, Albert. Què més ens queda? Ja estem, no?
Ja estem. Ens queda acomiadar i pel mes vinent
Doncs molt bé, recordar-vos el grup de Telegram que tenim, de l'EMPodCat
que allà, sobretot l'Albert hi va posant coses i es va comentant bastant
que devem estar als, no sé, 80, l'últim dia vaig dir 50 i em vas dir que eren 80 i pico, hi ha els...
80, 80, 80
vuitanta i... 
Faltes tu, 
Falto jo?
que ens escoltes
No, no, no.
Sí, sí, l'oient
Hòstia, aquí havíem fet una falca radiofònica i ens ha sortit un xurro
Molt bé, molt bé. I... res més per avui, no? Ens veiem
ens escoltem el mes que ve i que passeu un bon mes fins la propera
Sí, jo ho deixo, eh, però en el grup de Telegram hi ha espòilers
de coses que vindran. Apa, que vagi molt bé. Ens veiem