EmPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvingudes a un nou episodi de l'EmPodCat, el que fa 28 d'aquesta tercera temporada.
Avui és un programa, que hi ha alg cosa més que ens explicarà coses interessants.
Anirem al gra perquè no sabem si se'ns allargarà molt.
Jo sóc l'Albert, sóc l'infermer de Cerdanya que presenta aquest pòdcast també i
justament l'altra persona que s'hi posarà ara, en Xavi.
Fa ja uns quants anys que hem començat. Va, Xavi, ataca!
Sí, jo em presento, sóc en Xavi Basurto, soc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres
i també vaig amunt i avall amb la 606.
També ens podeu seguir en el blog d'Urgem i a Twitter, doncs a urgem.cat.
I l'Albert també el podem seguir a moltes...
On te podem seguir tu, Albert? El que ens expliques i el que fas difusió, on te'l podem llegir?
Bé, jo escric al meu blog, emermedpirineus.cat, un nom fàcil també.
I em trobareu per el mateix nom al Twitter i a Mastodont.cat.
Fetes les presentacions dels de sempre, avui tenim com tenim de tant en tant,
no tant com ens agradaria, perquè ens agradaria que fos més habitual.
Tenim un convidat entre nosaltres, que és l'Àngels Gispert,
que és metge de família, urgentòloga, metge d'urgències
i actualment és la cap de servei dels serveis d'urgències del Trueta
i que ens ve a explicar temes molt interessants
que ara començaran a ser més de moda o més freqüents en els serveis d'urgències.
No tinc clar que sigui aquesta temporada la més idònia,
però que ens ve a parlar sobre intoxicacions per bolets.
Hola Àngels, què tal?
Hola, bona tarda.
Ens véns a explicar coses de bolets o parlem d'alguna altra cosa?
Perquè no sé si aquest any, com que no ha plogut gaire,
no sé si tindrem molts problemes amb els bolets. Com ho veus això?
Bé, això mai se sap, perquè jo crec que últimament no depèn tant de la meteorologia
com del sentit comú dels boletaires aficionats.
Una de les coses que sabem de la natura és que les coses dolentes i les coses tòxiques
són capaces de sobreviure en qualsevol condició climatològica.
Sempre en cau algun. Aquest any en vam tenir a la primavera d'intoxicats per bolets.
Ja ho veurem.
Tu, a part de tenir aquesta expertesa en temes de toxicologia,
vas a caçar bolets de tant en tant o no t'interessa el tema?
Hi havia anat perquè el meu pare és un gran boletaire.
Jo soc de la Bisbal d'Empordà i per allà a les Gavarres l'acompanyava quan era petita.
Però jo tinc un problema que em passa el mateix amb la dermatologia.
No tinc memòria fotogràfica. Soc un desastre. Jo ho veig tot igual.
I les vegades que he anat a buscar bolets, després arribo i la meva mare me'ls tira tots a la basura
perquè no hi ha res bo. O siqui que...
Jo em dedico al que ja se l'ha menjat i els compro al supermercat
o als que va a buscar algú que els coneix.
O sigui, ai anem al Trueta i ens regales bolets, no els agafarem.
Millor que no.
Hem llegit diverses coses que ens havies passat, el butlletí de toxicologia
i algun document que ens havies passat.
I tant l'Albert com jo ens hem anat apuntant alguns dubtes que ens havia generat el que hem llegit.
I si et sembla, no sé, si et sembla vols començar a explicar-nos el maneig,
el diagnòstic, tractament i pronòstic i aquestes coses que ens podem trobar
amb la gent que s'intoxica per bolets.
Doncs, si vols començar, nosaltres després t'anem escoltant i t'anem interrompent
per fer preguntes i resoldre dubtes?
Perfecte. Primer explicar-vos una mica com vaig arribar al món dels bolets.
Perquè ja us dic, no sóc caçadora de bolets i sí que a casa meva sempre s'han anat a buscar bolets
i s'han cuinat, però això va ser una mica de casualitat.
A mi m'agrada molt la toxicologia, estic posada en diversos grups de treball
i quan vam fer la primera jornada de toxicologia de la societat catalana,
el tema eren els bolets. A mi em tocava presentar una taula
i el primer ponent, que havia de ser en David Gràcia, que suposo que coneixeu,
que també és metge d'urgències i gran boletaire de l'Hospital de Palamós,
havia de presentar quins eren els bolets tòxics de Catalunya
i com es confonien amb els comestibles.
I just quan li vam dir la data, que ja tenia tot preparat, ell estava fora de viatge,
amb la qual cosa m'ho vaig haver d'aprendre. I a partir d'aquí va sortir una mica la passió dels bolets.
I una mica arrel d'aquella jornada és quan hem anat fent guies
i cada any als del meu servei els faig l'speech habitual, a aquesta època,
de començaran a venir bolets, cada pacient que vingui amb diarrees, pregunteu-li.
I una mica també parlar que ha canviat el perfil de l'intoxicat per bolets,
perquè ara mateix vam tenir durant molt de temps un programa a la tele,
caçador de bolets, hi ha aplicacions de mòbil que tu vas al bosc i li fas una foto
i l'aplicació et diu si és bo o dolent i la gent se'n fia i se'l menja,
que també és una cosa que no he entès mai.
Hi ha concursos, diades de bolets, vull dir que és com una fal·lera de voler ser neorural.
I abans potser et trobaves gent que eren molt experts i que es confonien.
Tots sabem que un dels bolets més apreciats que tenim aquí és l'ou de Reig
i l'ou de Reig és una amanita i d'amanites n'hi ha molts tipus,
però també hi ha les més tòxiques que tenim a Catalunya.
I l'ou de Reig quan és petit no té color i és molt fàcil confondre
el que tu et penses que és un ou de Reig, que si deixes passar un parell de dies
es tornarà taronja amb una amanita verna, amb una amanita phalloides,
que seran... l'ou de Reig es tornarà taronja i l'amanita phalloides es tornarà verda.
Hi ha el boletaire expert que té moltes ganes de trobar ous de Reig,
doncs els agafa abans que els agafi el veí que vindrà demà a buscar bolets
i és quan es confonien i s'intoxicaven.
Últimament en els darrers anys el que estem veient és que hi ha molt de neòfit dels bolets,
d'aquests que van amb l'aplicació i que van amb el que han vist a la tele
i agafen tot el que els hi sembla i venen intoxicats.
Ha canviat una mica el perfil del pacient, no sé si m'explico.
I creus que hi ha més incidència d'intoxicacions per bolets que fa 10 anys o 20 anys
o abans d'aquestes aplicacions i d'aquestes programes i tot això o no?
Sí, exacte, hi ha més incidència però també veiem més intoxicacions lleus
perquè agafen bolets que fan més simptomatologia gastrointestinal
o que fan una clínica molt més lleu.
És molt freqüent gent que va i veu xampinyons, que és l'únic que coneixen del supermercat,
i hi ha xampinyons bords que et poden fer un tropell gastrointestinal impressionant.
Una mica ha canviat el perfil, encara també algun coneixedor de bolets que s'ha confós,
però és una mica el que hem vist a tots els hospitals que acaben atenent pacients boletaires,
que són els del nord i de la província de Girona.
Total, que tenim poder una miqueta més d'incidència d'intoxicacions però acostumen a ser lleus.
La majoria són lleus, sí. Hi ha anys que no veiem cap cas greu
i ja et dic que aquest any ens vam estrenar a la primavera
amb una família de tres que van menjar una amanita verna, que és la que surt a la primavera,
i que van acabar fent hepatotoxicitat. No van necessitar trasplantament, van acabar bé.
Perquè els que són més tòxics, suposo que són els que fan hepatotoxicitat,
tenen una estacionalitat o no té per què? L'amanita phalloides, no sé què,
te la pots trobar a la primavera també o no?
No, la phalloides és més de final d'estiu tardor,
però hi ha un tipus d'amanita, que és l'amanita verna, que creix a la primavera,
en zones altes, al Pirineu, i que aquesta sí que et pot fer igual de hepatotoxicitat
que l'amanita virosa o que l'amanita phalloides, que són més de tardor.
Àngels, lligant amb el que has comentat abans,
que tots els clients que vénen amb cagarrines al Trueta se'ls pregunta si han menjat bolets,
tenim alguna manera de saber si la potencial intoxicació serà greu o lleu
en base a la simptomatologia que ens refereixen?
Sí, de fet, amb les intoxicacions per bolets el més important és fer una bona anamnesi,
fer una bona història clínica, perquè amb això pots arribar a identificar
quina família de bolets ha pogut menjar.
Un moment, o sigui, un pacient a urgències que no se li fa el tac abans de preguntar-li res?
A vegades passa, a vegades passa, que no et sentin els radiòlegs, però sí, sí.
Això ho intento jo, eh?
El que els he fet és unes fitxes, tots els ordinadors tenen accés a una intranet
i tenim com un PowerPoint, a cada box hi ha un ordinador i els passem allà les fotos
i que busquin quina espècie creuen ells que han menjat.
Això és pels pacients perquè mirin les fotos i s'ho vegin?
Sí, o sigui, el primer que has d'intentar amb l'anamnesi, a part de preguntar els símptomes,
i ja seria més pels entesos, és primer si els han agafat ells i saben on l'han agafat,
perquè el tipus de bosc també fa que creixin més uns bolets que els altres,
l'època de l'any també, que t'expliquin com era macroscòpicament aquest bolet,
si l'han menjat cru o cuit, perquè hi ha alguns bolets que la intoxicació la fan
per haver-lo cuinat poc o per no haver-lo dessecat, les múrgoles que són tan apreciades,
que a més també són de primavera, si no les desseques bé o si te les menges,
o sigui, no les has assecat i les cuines acabades de collir i no les coles bé,
que encara hi hagi el suc, s'han de rentar molt bé, poden fer una clínica neurològica,
amb atàxia i, bé, és un quadro. Arriben que alguna vegada s'ha activat un codi ictus,
pensant que era un codi ictus i eren múrgoles.
Vull dir que preguntar on han recollit el bolet i després la simptomatologia.
Quan li han començat els símptomes i a quina hora ho ha menjat.
I quan preguntem a quina hora, és molt important saber si l'han menjat només en un àpat
o en més d'un, perquè històricament les intoxicacions per bolets es diferencien
en període de latència curt i període de latència llarg.
Els de període de latència curt normalment són intoxicacions lleus. Si jo vinc a urgències perquè he començat amb vòmits i diarrea
i us dic, mira, són les 4 de la tarda i a la 1 he dinat bolets,
i jo crec que han sigut els bolets. És molt important preguntar si a la 1 és l'única vegada
que has menjat aquests bolets o si en vas menjar ahir per sopar i a la 1 t'has acabat el que quedava.
Perquè pot ser que els bolets que ara t'estiguin provocant els vòmits i les diarrees
siguin els que et vas menjar ahir a la nit, i això seria un període de latència llarg.
En canvi, si només els has menjat a la 1 del migdia i a les 3 o les 4 comences amb diarrees,
perquè els que són gastrointestinals comença la clínica molt ràpid,
doncs ja et pots assegurar que no seria tan greu.
L'altra cosa que hem de preguntar és si han menjat una sola espècie o més d'una.
Si jo sóc aquesta pacient que vinc a les 4 de la tarda amb vòmits i diarrees
i us dic que a la 1 he menjat bolets i he menjat una sola espècie,
doncs serà una intoxicació gastrointestinal i ja està.
O sigui, se'n va cap a casa amb l'Aquarius i el Primperan, poca cosa més.
Però si hi havia una barreja de bolets, tu no saps si el bolet que t'està fent la clínica
en un període de latència curt et pot estar amagant la clínica que et pugui fer un de latència llarg,
que encara no hagi començat els símptomes.
O sigui, que és important preguntar a quina hora s'ho ha menjat,
si ha sigut amb una sola presa o amb més d'una i si en aquest àpat hi havia una sola espècie o no.
Per tant, si només hi havia una sola espècie i fa menys de 6 hores que s'ha menjat això
i ja té clínica... la que sigui, hem de pensar que tot anirà bé i que serà un quadre lleu.
Podem confiar-hi en això, sí?
Exacte. Hem de buscar quin tipus, i aquí hi ha moltes taules dels diferents toxíndromes que et poden provocar,
quin tipus de clínica lliga amb el que t'explica el pacient i tranquil·litat,
perquè és tractament simptomàtic la majoria de vegades.
Jo tot això ho veig molt clar quan el pacient ja us relaciona que ha menjat bolets amb el que li passi.
Si això és així, està xupat.
El que veig més difícil és quan la clínica, per exemple, no sigui gastrointestinal,
que és de taquicàrdia o bradicàrdia, hipotensió o de broncoespasme o una clínica neurològica.
Ja sé que hi hem de pensar sempre que pot ser una intoxicació per bolets,
però si et ve algú amb un deliri o amb disminuïció del nivell de consciència o amb una clínica rara,
no ho sé, alteracions de... atàxia i no sé què,
depèn de com t'agafi i a l'hora que t'agafi i estiguis tu treballant,
fàcilment se't pot passar que allò pugui ser una intoxicació per bolets.
No sé, em va donar la sensació, eh?
Sí, sí, tal qual, eh? I a mi també se'm passa i sóc una friqui de la tòxico,
però clar, jo encara hauria de dir, no?, el que els dic als estudiants o quan faig alguna xerrada,
és, bueno, us heu de saber les síndromes toxicològiques,
perquè la tòxico és la part de la medicina més antiga que hi deu haver.
Sempre la gent s'ha assassinat amb tòxics, no?
Vull dir que això està molt estudiat i tu t'has de saber quatre o cinc toxíndromes
i al final el que t'ocasiona el toxíndrome moltes vegades és igual i moltes vegades ni ho saps.
No ho arribes a saber, no?
Però sí que has de saber que si tu tens un pacient en una clínica colinèrgica,
que és el típic que et ve, és aquell pacient, i perdoneu, eh?,
que ho digui així, però com una mica fastigós, no?
Perquè vomita, té molta mucositat, està molt suat, un pacient així com molt moll, no?
Que estigui bradicàrdic i que estigui hipotens, tu sempre has de pensar en un síndrome colinèrgic
i provar amb una atropina a veure si funciona, no?
I això serà igual el que t'ho causi, sigui un bolet o sigui qualsevol altre tòxic.
La sort que tenim aquí, perquè en altres regions del món tenen bolets que són més letals,
és que els que aquí maten, o sigui la gent que s'ha mort per intoxicacions per bolets a Catalunya,
sempre són per síndromes hepatotòxiques.
O sí que pot ser per complicacions perquè et deshidratis perquè has estat amb molts vòmits i diarrees,
però al final el que mata més és la síndrome hepatotòxica
i aquests venen normalment parlant i vomitant, a no ser que arribin tard.
No sé si t'he contestat la pregunta, però al final és això.
Vull dir que moltes vegades amb la tòxico no acabes de saber què s'ha pres, no?
Suposo que si no acabes de lligar els signes i símptomes del pacient amb un tòxic síndrome concret,
suposo que t'hauria de cridar l'atenció que no saps identificar ben bé què li passa al malalt, no?
Té una cosa rara que no sé què carai li passa a aquesta persona, que no ho sé identificar,
en aquests moments que se t'il·lumini la bombeta de dir
hòstia, no serà una intoxicació per bolets i després preguntar-ho.
Exacte. Aquests són els que els fas el tac i després preguntes, no?
Fas el tac de l'ictus i veus que no és un ictus i després comences a pensar, no?
Aquí la sort de la latència curta és que tothom relaciona aquelles vomiteres, aquella cagarrina, amb el que han menjat.
Sí, això és més fàcil, sí.
Però clar, penso que una latència llarga, si vénen l'endemà,
potser vénen tan cagats que no se'n recorden que el dia abans van menjar el bolet.
Exacte. O hi ha alguna... jo no n'he vist mai cap, però hi ha la síndrome nefrotòxica, pot aparèixer fins a 20 dies més tard.
Ve un pacient urgències per una insuficiència renal o amb qualsevol simptomatologia i lliga tu,
perquè sí que li preguntaràs si s'ha pres ibuprofèn i si ha estat amb vòmits i amb diarrees,
però pensa tu que fa tres setmanes hagi pagut menjar un cortinari o alguna cosa així.
I sempre, bé, suposo que moltes vegades també ens ajuda que vinguin diverses persones intoxicades, no?
Que hagin menjat junts o visquin junts i tot això, i després és més fàcil de lligar caps.
I normalment creus que és més freqüent intoxicacions a nivell de restaurants i supermercats i coses d'aquestes?
Això passa o no? O és més bé consum que tu te'l vas a collir, te'l cuines a nivell individual? És més freqüent, no? Suposo.
Sí, hi ha hagut algun cas que s'hagi colat algun bolet allò amb preparats, amb les safates aquestes que compres o així,
però molt puntual, normalment és perquè és gent que els va a caçar i se'ls menja per consum propi
o que han fet conserva i se'l mengen al cap d'uns mesos, no?
Per això també és una cosa que hi hem de pensar tot l'any perquè la gent fa conserves de bolets.
Sí, el que passa és que segurament els que fan conserves de bolets, aquests no són seguidors de caçadors de bolets, eh?
Aquests ja segurament és tradició familiar de casa.
Exacte, aquests són els que estaven allà asseguts al banc i anaven veient com pujaven l'altra gent a buscar bolets, no?
Escolta'm, creus que hi ha diferències entre el que pot veure l'Albert de Puigcerdà i nosaltres a Figueres o a Girona
o a restes de, no sé, la península, Europa? Hi ha diferències o no?
A nivell de, no sé, del tipus de bolet o de la freqüència o de la gravetat o del que sigui o no?
O sigui, hi ha diferents espècies però de la mateixa família, a Europa. O sigui, a Europa no hi ha coses molt més rares que les que tenim aquí.
I de fet, una de les coses que ens hem trobat molt aquí, bueno, amb tòxico molt potser són tres casos, eh?
Perquè tot és molt minoritari, però sí que ens hem trobat pacients de Romania, sobretot, que hi ha molta tradició d'anar a buscar bolets,
que venen a viure aquí i que segueixen anant a buscar bolets i el bolet que a Romania era comestible aquí és tòxic.
Sí, que deu ser la mateixa família o el que sigui de bolet, no? I canvia una miqueta i aquí és tòxic.
Exacte, sí. El que dèiem abans, no? Les amanites, és que n'hi ha 30.000 d'amanites diferents,
però, bueno, al País Basc és més freqüent que en vegin una, a Navarra una altra, aquí una altra, però al final tot són amanites i es tracten igual, no?
Perquè és el que deia una mica al principi del tipus de bosc. A Europa els boscos són bastant similars,
sobretot el que et puguis trobar aquí al Pirineu o a la zona del País Basc, Navarra, La Rioja, al nord de Castella i així.
I ara que us deia això del País Basc, els bascos són els grans especialistes en bolets que hi ha a Espanya,
tant amb intoxicacions com gastronomia també, no? I ells tenen, que això és molt pràctic, i de fet jo ho tinc penjat allà al despatx,
han fet unes fitxes que comparen què et penses tu que has menjat amb què et pots haver confós.
I estan molt bé aquestes fitxes perquè t'ajuden també a que si el pacient et diu no, no, és que jo m'he menjat això,
tu puguis anar a buscar la família que seria més freqüent que estigui implicada en la intoxicació.
Ara que comentes això de la identificació, en algunes de les guies aquestes que hem llegit parla de portar,
si sospites que és una intoxicació per bolets quan vas a l'hospital, portar les restes de bolets.
Això jo pensava, dic, home, a casa meva quan netejo els bolets, que és la feina més pesada que hi ha, sí que tinc bolets que puc agafar.
Sempre quan els vaig a buscar busco més o menys, no en sé gaire, agafo els que conec. I tots són més o menys semblants.
Però cuits serveix d'alguna cosa?
Podrien servir. O sigui, a mi no, perquè ja us he dit que jo en memòria fotogràfica no en tinc gaire i em costaria.
Però nosaltres el que tenim és contacte amb l'associació de micologia de Girona,
que són aficionats als bolets, que queden un dia al mes en una aula de la Universitat de Girona per parlar de bolets.
I que de fet jo vaig anar a fer una xerrada d'intoxicacions per bolets a Navarra i en vaig conèixer un allà, que no el coneixia.
I així va ser el contacte. I el que fem moltes vegades és que jo li envio fotos i li dic,
a tu et sembla que això pugui ser... aquesta intoxicació que vam tenir la primavera
Et sembla que sigui una amanita verna? perquè la família em va passar les fotos dels bolets que havien trobat.
I ells tindrien capacitat d'analitzar les espores dels bolets.
Si són crus, allò que els talles el peu, te'l porten al peu de les escombraries i tu pots analitzar les espores del bolet i saber quina espècie pot ser.
Si és cuit, seria una mica macroscòpicament què els sembla a ells que pugui ser.
Però clar, has de tenir contacte amb algun friqui de bolets que te'l pugui identificar també.
Bé, als agents rurals sempre n'hi ha algun de bastant friqui. Falta que aquell dia estigui de guàrdia, però...
També, també, sí. Home, ja us dic, els bascos, me'n recordo una vegada que vaig anar a un curs d'intoxicacions per bolets
i ensenyaven unes fotos que havien tingut un pacient que va acabar amb un trasplantament hepàtic
i no tenien molt clara quina era l'espècie. O sigui, la identificació de l'espècie tampoc t'ha de retardar mai a l'inici del tractament.
Si tu tens dubtes, comences tractament i després ja ho pararàs.
Doncs, el que van fer va ser que amb el marit de la pacient que tenien a l'UCI,
el van portar al bosc on havien recollit els bolets.
Van anar allà i van agafar el subsol i el van analitzar i van trobar les espores d'aquell bolet i van poder saber quin era.
No és necessari, però bé, és interessant poder-ho fer.
I sortien fotos del pacient amb el pijama de l'hospital a mig de bosc.
Allà, és aquí. Però clar, aquest estava bé, aquest estava bé.
Això ja és com si fos un programa de crims.
Exacte, sí. Posarem llum a la foscor.
De caçadors de bolets a crims.
Exacte.
Doncs, si continuem, un cop hem identificat la clínica o el que li passa al pacient,
sospitem que és una intoxicació per bolets, a nivell del maneig i tot això,
què és el primer que hauríem de fer?
Una mica, primer, encara que no identifiquis l'espècie, posar-lo en aquests dos grans grups.
Si és una latència curta o una latència llarga.
Si és una latència curta, totes les síndromes que hi ha, que són diverses,
el 99% serà una síndrome gastrointestinal pura,
però n'hi ha d'altres, no?
Hi ha síndromes colinèrgiques, anticolinèrgiques, al·lucinògenes,
que aquests normalment no venen perquè l'objectiu de menjar-se aquests bolets
és intoxicar-se i passar-s'ho a casa o on estiguin, no?
Però bé, algun pot caure.
Aquests és tractament simptomàtic, bàsicament és tractament simptomàtic.
Sí que la síndrome muscarínica, la colinèrgica, doncs podries posar-li atropina,
però la resta és tractament bàsicament simptomàtic.
Si vomita, doncs posar-li un antiemètic, hidratar-los amb sèrums i poca cosa més.
Si tu creus que és una síndrome de toxicitat tardana o de latència llarga,
doncs després sí que has d'identificar quina és
i tenen tractaments una mica més específics, no?
El que dèiem abans, la més freqüent, tot i que no és molt freqüent,
no en tenim cada any, però vaja, quasi cada any,
és la síndrome hepatotòxica, que és la que hem de descartar.
Perquè la resta, al final, si te ve un síndrome convulsiva, ja el veuràs convulsionar i el tractament no deixa de ser diferent
que qualsevol altra causa de convulsions.
I la síndrome hepatotòxica és la que hem d'estar més alerta i la que has de començar el tractament com més aviat millor.
A part dels tractaments específics que, si vols, parlem ara, has de fer un tractament de suport inicial que pot ser igual amb tota intoxicació, no?
Parleu en els esquemes que tenim de seroterapia intensiva, però no sé exactament això a què fa referència.
Vull dir, quina quantitat de sèrums li hem de passar i quin tipus...
Hi ha alguna cosa establerta que sigui millor un tipus de sèrum que un altre?
I la intensitat de la reposició hidroelectrolítica? O això va en funció de com estigui el malalt?
Exacte, va en funció de com estigui el malalt.
De fet, amb tòxico no hi ha evidència
i al final, si tens un pacient deshidratat o no, el que mana és la clínica i el tractaràs igual que qualsevol altra reposició hidrica que hagis de fer.
Si el pacient està xocat per un xoc hipovolèmic per les diarrees, doncs potser posaràs solucions balancejades d'entrada
i aniràs més a saco, controlant pressió venosa central o amb la tècnica que facis servir tu habitualment.
Però si és un pacient que només té vòmits i diarrea, que no té cap signe de deshidratació,
no li veus les mucoses seques, no té síndrome de plec i no està hipotens,
doncs al final li posaràs una pauta com la que li posaries a un pacient que estigués en dieta absoluta.
Fins que comenci tolerància i la que pugui tolerar a via oral és que ja els hi dones l'alta.
I el tema de descontaminació digestiva i tot això,
ho faríem només de sospitar que es tracta de...
o en aquests casos no ho fem?
La majoria de pacients que venen, que són els que tenen vòmits i diarrea, no està indicat.
No està indicat primer perquè la toxina que tenen aquests bolets,
el que fa no és...
o sigui, no l'acabes absorbint, és una toxicitat local.
El que fa és irritar la mucosa gastrointestinal i d'aquí els vòmits i les diarrees.
No és una intoxicació que el target sigui el sistema nerviós central i vomitis per això,
sinó que és per lesió local de la mucosa.
Amb la qual cosa, si està vomitant, el carbó actiu sempre està contraindicat amb qualsevol intoxicació
i el mal ja l'ha fet.
Amb la qual cosa a l'estómac no tens res que puguis adsorbir amb el carbó
i que et disminueixi la clínica, la possibilitat d'intoxicar-te més.
Però en els que siguin de període de latència llarg, en aquests sí?
En aquests sí perquè les amanitines, que és la toxina que porten aquests bolets,
no només les amanites tenen amanitines,
que això també ho hem de saber perquè també hi ha les lepiotes,
que també algun pacient hem tingut perquè es confon.
La lepiota és un bolet que es troba molt als marges dels camins,
que hi ha la macrolepiota, que la gent se'l menja,
és un bolet molt gros que es veu fàcilment i que la gent se'l menja i aquest no és tòxic.
No sé per què se'l mengen perquè no val res, és com menjar-te aigua.
Però hi ha la lepiota bruna incarnata que és igual en petit.
De fet, diuen que si el barret fa menys de 10 centímetres de diàmetre no te'l mengis perquè és la tòxica.
Doncs aquesta també té amanitines i també fa una hepatotoxicitat, que a vegades no hi pensem.
I després hi ha les galerines, que són uns bolets petits que neixen en els troncs dels arbres,
que s'estan podrint o així, així com en flotes de bolets, i aquests també porten amanitines.
L'amanitina és la toxina que ens provocarà la hepatotoxicitat i té dues maneres de provocar toxicitat.
Una també és a nivell local, per irritació de la mucosa gastrointestinal,
i per això ens dona aquesta fase intestinal, aquesta clínica de vòmits i diarrees
que comença a partir de les 6 hores després de la ingesta, i després tenen recirculació enterohepàtica.
Com que tenen recirculació enterohepàtica, surten per la bilis, es tornen a absorbir a nivell del jejú,
i van intoxicant el fetge, van danyant l'hepatòcit.
I el carbó actiu es posa per recaptar aquestes amanitines que recirculen hepàticament,
perquè tu a l'estómac ja no hi tens res, tu te l'has menjat fa 6 hores,
amb lo qual tu no absorbeixes amanitines que tinguis a l'estómac, pensem en una intoxicació medicamentosa.
Nosaltres donem el carbó actiu per adsorbir el que tens a l'estómac i que no absorbeixi el cos.
I ho dones en un període de temps en què tu penses que aquella toxina encara està a l'estómac, o encara està al duodè.
En el cas dels bolets de latència llarga, han passat tantes hores que a l'estómac tu no tens res,
i el que tu vols fer és evitar que les amanitines que fan recirculació enterohepàtica es tornin a absorbir i danyin més els hepatòcits.
Aquest síndrome hepatotòxic, tenim aquesta fase inicial, que és tardana, de vòmits i diarrees,
i per què més es caracteritza a partir d'aquestes vòmits i diarrees?
El primer que es caracteritza, que és el que hem de pensar sempre, és que té un període de latència llarg.
O sigui, els pacients no et venen a les 3 hores d'haver menjat, sinó que et venen a partir de les 6 hores,
i moltes vegades més cap a les 12 hores que cap a les 6.
Després venen en vòmits i diarrees, i aquí és on has d'estar tu alerta de pensar-hi,
que el que dèiem abans, que tu associes la intoxicació amb què tu acabes de menjar,
però no l'associes amb què ho vas sopar ahir.
I en aquesta fase fan unes diarrees coleriformes, unes diarrees líquides molt abundants,
i que poden portar a una deshidratació.
Si tu hidrates correctament el pacient, o si el pacient això s'ho ha passat a casa i no tenia molts vòmits i s'ha hidratat,
fan després una fase de milloria aparent.
Millora, ah mira, ja se m'ha passat la gastroenteritis que tenia, ja està, no passa res,
però en aquest cas, si tu li fessis una analítica ja trobaries alteracions a l'analítica.
I després, a partir de les 36-48 hores, comença la fase visceral,
que és quan fan la fallida hepàtica i et venen ictèrics, et venen amb signes d'hepatitis aguda,
que al final és una hepatitis el que provoca.
Abans que parlaves de les amanítines, deies? És el mateix que les ametoxines o no?
Sí, sí, sí, és el mateix.
Molt bé, doncs ja el tenim, que ja li hem posat el carbó activat,
i si li hem posat una sonda gastroduodenal o amb aspiració, això serveix o això hauríem de fer-ho?
El que diuen els entesos és que la sonda hauria de ser gastrojejunal,
que és molt difícil perquè, clar, l'ha de posar l'endoscopista,
perquè tu el que vols és arribar a l'esfínter d'Oddi i aspirar el que està sortint directament.
I el que fas és una aspiració, o sigui, tu poses el carbó, el deixes una estona que actuï,
i el carbó no el poses a l'estómac sinó que el poses ja directament a duodè o a jejú,
i quan ja ha passat una horeta, després comences a aspirar el que va sortint.
I fas carbó actiu amb dosis repetides. Cada 3-4 hores tu vas posant una dosi de carbó.
El carbó és bastant indigest perquè fa un restrenyiment impressionant i has d'anar amb compte.
A vegades no pots posar tantes dosis repetides perquè el pacient no ho tolera.
Pots fer dues coses, o baixar la dosi perquè al final no et surt tant... o sigui, el carbó actiu.
Si tu el mires amb microscopi està foradat, és com si fos una esponja,
i els grams que tu poses de carbó absorbeixen ú a deu el tòxic.
Per això, per exemple, amb les intoxicacions per paracetamol,
tu has de posar més dosi de la que posem per qualsevol altra intoxicació.
Perquè el paracetamol, com que les pastilles són d'un gram o de 650,
prens molts més grams de tòxic que si et prens alprazolam, que són de 0,25 mil·ligrams.
Amb les amanitines és el mateix. Les amanitines són microscòpiques.
No està sortint 25 grams d'amanitines, ni dos grams i mig.
Vull dir que pots disminuir una mica la dosi si no ho tolera el pacient,
o posar-la de forma repetida però amb més distància temporal entre una dosi i l'altra.
I l'administració continua amb flux lent per la sonda naso-duodenal?
Això millor o igual que si ho fas cada 4 o 6 hores?
És que com que per la mateixa sonda has d'aspirar,
alguns autors diuen que és millor aspirar que no posar el carbó.
Seria fer una mica les dues coses.
O sigui, mentre hi ha el carbó, la sonda no està aspirant,
i després, quan han passat un parell d'hores que ja hagi pogut absorbir alguna cosa,
poses aspiració contínua.
I això quant de temps ha de durar, més o menys?
Depèn del pacient.
O sigui, a la primera fase és molt difícil poder-li donar carbó
perquè està vomitant el pacient.
Si vomita, no l'hi dones.
El començaries a posar a partir que ja no vomiti
i ho pots mantenir durant 24-48 hores.
Les primeres 24 segur, i després ja decideixes.
Àngels, què més li podem fer al pacient aquest que creiem que té una clínica hepatotòxica?
Li hem posat els sèrums, li hem posat el carbó activat i la sonda, el que sigui.
I què més tenim? Ara ja passem al tractament més específic
o encara ens quedaria alguna cosa per fer de tractament de suport?
Bueno, tractament de suport el que has de fer és depenent de l'afectació que tingui el pacient.
Si estem en la fase coleriforme, en la fase intestinal, serà hidratació, control de glicèmia
i li pots posar un inhibidor de la bomba de protons si té algun motiu per posar-li i antiemètics.
Sempre s'aconsella que els antiemètics siguin centrals, que no sigui una metoclopramida
perquè la metoclopramida fa anar més ràpid les coses cap avall
i millor posar un ondansetró que no una metoclopramida.
Després, si tu l'enganxes al pacient que ja està en fase hepàtica, en fase hepatotòxica,
doncs hauràs de corregir el que trobis.
Si el pacient està amb encefalopatia hepàtica, que serà que et ve molt tard,
doncs lactulosa igual que faríem amb un pacient cirròtic.
Si veus que hi pot haver una alteració de factors de coagulació, vitamina K
i factors de coagulació podries posar i poca cosa més.
I dels tractaments específics, pensant en l'amanita i tot això, què ens dius d'això?
Tenim un antídot, n'hi ha hagut molts al llarg de la història, s'han provat mil coses.
Abans es posava penicil·lina, ara nosaltres des del grup d'antídots no l'aconsellem, la penicil·lina
perquè tenim la silibinina, que és un fàrmac que prové del card, del cardo
i que el que fa és evitar que les toxines entrin a...
Inhibeix la recaptació de les amatotoxines per l'hepatòcit.
Les cèl·lules del fetge que no puguin agafar les amatotoxines aquestes que estan recirculant allà per la circulació enteropàtica.
És com un tractament protector, no és un antídot d'aquests que s'enganxen un a un amb el tòxic,
sinó que el que fa és bloquejar els receptors que tenen els hepatòcits de les amanitines
i evitar que hi entrin. Fa com un segurata de discoteca.
Tu no entres i ja està, i ja les eliminaràs via digestiva aquestes amanitines.
Nosaltres el que diem és que si t'arriba el pacient aviat,
quan encara estàs en fase digestiva, si ho tens molt clar,
comença a posar la silibinina perquè és un tractament que té molt pocs efectes secundaris,
es tolera molt bé i mal no li farà i a més és barato.
I ara que estic en gestió també em miro aquestes coses.
Nosaltres tenim la sort que a l'Hospital Clínic de Barcelona fan determinació de amatotoxines
i tu pots enviar una mostra d'orina i en unes 4-6 hores tens el resultat.
Però és l'únic laboratori d'Espanya que fa detecció de amatotoxines.
Si nosaltres ara volguéssim canviar de vida i ens n'anéssim a treballar a Tenerife, per exemple,
que allà també tenen amanites i també tenen intoxicats, menys, però algun en tenen,
tindríem el problema que si volem una determinació d'amanitines potser no la tenim fins al cap de 5 dies.
Amb la qual cosa, si tu no tens accés a una determinació d'amanitines,
tu comença el tractament i ja ho veuràs al cap d'uns dies si aquell fetge respon o no respon,
si ho era o no ho era.
Nosaltres tenim la sort que podem enviar amb taxi una orina al Clínic
i tenim la determinació en poques hores i ens podríem arribar a esperar a començar el tractament a tenir la determinació.
Però jo prefereixo que si tinc una sospita molt alta el començo i després el paro.
Si tinc una sospita baixa, no.
El típic de s'ha menjat una barreja de bolets, ha vingut aquí que feia 3 hores amb vòmits i diarrees,
aquest no l'hi començo fins que tinc el resultat de la determinació.
Però si m'ensenya una foto i allà estic veient una amanita phalloides, l'hi començo i després ja m'ho confirmaran.
A part, tenir la determinació d'amatotoxines ens va bé perquè és un factor pronòstic també.
Si tens una determinació amb uns nivells molt elevats, saps que aquell pacient anirà pitjor que un altre.
Per tant, una pregunta que se m'ha corregut ara, la determinació d'amatotoxines en orina
l'envies sempre que tens una persona que saps que s'ha intoxicat per bolets, encara que estigui amb vòmits i diarrees.
A tots aquests els envies a determinar nivells d'amatotoxines o no?
O només quan veus que ja comença a tindre fallo hepàtic o transaminases elevades,
dius, ostres, aviam si serà una amanita...
No, ja vas tard, aquí ja vas tard.
Bé, va tard el pacient de no haver vingut abans, però és que no et venen en aquesta fase.
Mira, fa molts anys vam tenir un cas d'una pacient que havia menjat amanitines
i que va consultar per uns vòmits i diarrees i on va consultar li van dir
això és una gastroenteritis, tranquil·la, no van pensar ni en períodes de latència ni res,
tu hidrata't i ja se't passarà.
Se'n va anar cap a casa i com que li van dir que era normal, la senyora va aguantar a casa 3 dies.
El tercer dia ens la va portar al SEM amb un xoc hemorràgic
provocat perquè tenia 0 factors de coagulació i estava sagnant per tot arreu.
I després va sortir parlant amb el marit que els bolets,
vull dir que aquesta va venir tard perquè el primer dia no hi van pensar que era una gastroenteritis,
però normalment els pacients consulten el primer dia.
I el primer dia tu no tens alteracions analítiques de fallo hepàtic.
Amb la qual cosa, a la pregunta, perdona que me lio i no,
si tu tens un pacient que ha menjat un sol tipus de bolets i que ha vingut en menys de 6 hores,
a aquest no li demano amatotoxines.
O sigui, clínica gastrointestinal que ve en un període de latència curt
i que ha menjat una sola espècie o que tinc molt clar que el que ha menjat no ho és,
però costa tenir-ho clar, sobretot si no coneixes els bolets, aquest no li demano.
Si tinc dubtes, li demano.
Ara han sortit uns kits de detecció de amatotoxines que els venen
i que els estan comprant als hospitals que no tenen accés a enviar la mostra al clínic
com pugui ser qualsevol hospital de Catalunya.
Bé, també són pràctics.
Ahà, ah, veus.
Com un test d'antígens.
Llavors aquest medicament, la silibinina aquesta,
està disponible suposo a través de la xarxa d'antídots,
o sigui aquí a Catalunya els petits que no en tenim hauríem de parlar amb algú gran que en tingui.
Exacte, sí, però hi ha bastants centres que en tenen.
Nosaltres en el grup d'antídots traiem la guia d'antídots, ara la vam fer nova l'any passat,
i els antídots es diferencien, o sigui els hospitals es diferencien per nivell.
Els de nivell bàsic han de tenir una farmaciola d'antídots bàsica,
sobretot aquells antídots que tu no tens temps de demanar-lo en un altre hospital,
i després hi ha una sèrie d'antídots que només tenen els hospitals de referència provincial
o els hospitals de tercer nivell, o com el cas de la silibinina,
també està aconsellat que ho tinguin els hospitals que poden tenir intoxicacions per bolets.
Si no en té un hospital, doncs sempre el pots demanar a partir de la xarxa d'antídots, demanar un préstec.
Una pregunta, que m'havia quedat un dubte que ens explicaves.
La silibinina en perfusió continua o també així cada sis hores?
Hi ha diferència o no?
És un bolus.
És un bolus cada sis hores?
Es posa un bolus de 5 mg per quilo, que passa en dues hores,
a la pauta inicial i després es posa en perfusió cada sis hores.
Pots posar com una perfusió estesa o seguir fent bolus.
O sigui, no deixa de ser una medicació endovenosa normal i corrent, no?
Com poses, jo què sé, antibiòtic cada sis,
doncs poses el que toqui de silibinina cada sis amb la bosseta i vinga anar fent.
Hi ha algun article que diu que ho puguis posar en perfusió contínua, però nosaltres ho posem en bolus.
I en cas que no tinguem encara, si en el nostre hospital no tenim la silibinina,
les altres alternatives com la penicil·lina i quina més hi havia...
val la pena començar-les o no?
No hi hauria d'haver aquesta possibilitat. Ara que els hospitals de Catalunya estan a la xarxa d'antídots.
Tens temps d'anar-lo i començar-lo.
Però la penicil·lina sempre s'havia fet servir i, de fet, encara hi ha centres que fan servir els dos, que posen els dos,
allò per la por que pugui anar pitjor, però la penicil·lina fa el mateix que la silibinina,
t'inhibeix la recaptació de les amatotoxines a nivell hepàtic,
t'augmenta l'excreció urinària de les amatotoxines
i t'augmenta l'oxidació a nivell de l'hepatòcit.
Què s'ha vist? Que els pacients que, com que tot són sèries de casos,
els pacients que eren al·lèrgics a la penicil·lina,
que no se'ls hi havia posat, tenien el mateix pronòstic que els pacients que se'ls hi havia posat.
Per això ara ja no s'utilitza.
Si no tens silibinina, podries començar amb la penicil·lina, però la que t'arribi la penicil·lina, jo no l'hi continuaria,
pels efectes secundaris que tenen, perquè són dosis molt elevades de penicil·lina.
I la ceftazidima?
La ceftazidima, hi ha algun article que ho han publicat,
però que potser cada article són sèries de casos, i n'hi ha dos, quatre, i amb una mica la mateixa intenció que la penicil·lina.
Si no tens silibinina, si ara hi hagués un trencament d'estoc, perquè als antítots és difícil fabricar-los,
doncs mira, podria ser una opció, però hi ha poca experiència.
I la n-acetilcisteïna?
La n-acetilcisteïna es posa una mica amb el mateix propòsit que amb altres intoxicacions que són hepatotòxiques,
perquè és una teràpia antioxidant.
Així com la silibinina us deia que si tens una alta sospita,
la comencessis abans de tenir els resultats de les amanitines, la NAC et pots esperar.
T'esperes a veure si comença a fallar el fetge, doncs l'hi posarem, això vols dir?
Sí, o quan tens la confirmació de les amanitines possibles, també.
Molt bé, també hem llegit com a antioxidant el tema de la vitamina C?
Nosaltres ho posem, perquè és el típic allò que...
No fa mal.
No fa mal, exacte. No sabem si és molt homeopàtic, però bé.
Sí que hi ha estudis amb altres patologies com a tractament antioxidant, i mal no fa.
I quan estaria indicat a aquests malalts intoxicats per bolets?
Quan està indicat traslladar-los?
Quan tens signes d'hepatotoxicitat,
o sigui, quan tu tens un pacient en la primera fase,
aquest pacient es podria ingressar a qualsevol hospital,
no cal que sigui ni un hospital de referència.
Quan tu comences a tenir fallo hepàtic,
ja has de contactar amb el Clínic, normalment, que és on hi ha l'UCI hepàtica, per traslladar-lo.
Normalment, pacients que tinguin un índex de protrombina per sota de 30,
o que tinguin xifres de bilirubina molt elevades,
o que ja estan en clínica de fallo hepàtic.
Perquè un cop traslladats a aquesta UCI hepàtica, què se'ls pot fer?
Entenc que aquí, el tractament que hem fet,
el tractament de suport, l'adsorció amb el carbó activat, i després la silibinina,
tot això és per disminuir el dany a l'hepatòcit.
Però en el moment en què el dany ja s'ha produït, què es pot fer?
En el moment en què s'ha produït, si no hi ha volta enrere,
o sigui, hem dit que la intoxicació té quatre fases,
té la fase de la latència, té la fase gastrointestinal,
la de millora aparent i la de hepatotoxicitat.
La fase de hepatotoxicitat té diferents graus.
No és obligatori passar d'una a l'altra.
Igual tu hidrates bé un pacient,
li poses la silibinina,
havia consumit poca quantitat de amatotoxines
i ja no passa a la següent fase.
Amb la qual cosa, aquests els tindràs ingressats
un parell de dies a Medicina Interna o on decideixis tu,
però la gràcia del tractament és no passar a la següent fase, que és el que podem fer nosaltres.
Si passa a la següent fase i entra en un fallo hepàtic, doncs aquests pacients poden acabar necessitant
un trasplantament hepàtic.
I els criteris per trasplantament són els mateixos que amb qualsevol altra patologia que afecti el fetge.
Bàsicament alteració de la coagulació i sí que potser hauríem de demanar,
a part de la típica coagulació que demanem nosaltres del temps de quick i de l'INR,
demanar un factor 5, que és un dels que més aviat s'altera i que també pot tenir un factor pronòstic.
I a la que ja fan clínica hepatorenal, amb insuficiència renal i alteració de...
No tant la transaminitis, sinó l'alteració de la coagulació, aquests serien tributaris de trasplantament urgent
i a més seria una prioritat zero.
I hi ha algun centre específic per a aquests intoxicats greus?
Així com hi ha de cremats, hi ha Vall d'Hebron,
d'intoxicats per bolets o per hepatotoxicitat així,
hi ha algun centre de referència o no?
O truques al teu de referència que tinguis a Barcelona?
Nosaltres sempre contactem amb el Clínic
perquè tenen una UCI hepàtica específica.
Amb aquests tres pacients que vam tenir la primavera
hi havia una pacient pediàtrica i es va derivar a Vall d'Hebron.
I ara que ens hem cagat tots amb el tema dels bolets hepatotòxics,
hi ha alguna manera de garantir que el bolet que has pillat
no és hepatotòxic, que no és tòxic?
O tot això són falòrnies que circulen?
Allò que si el talles i canvia de color, aquelles coses?
Sí.
Jo crec que és conèixer-los i no menjar-te res que no coneguis
i que si vols menjar un ou de reig t'esperis que tingui color.
Seria el meu consell.
I les lepiotes no te les mengis perquè és que no valen res.
No sé si les heu provat però...
És que ja gastronòmicament no tenen cap gràcia.
T'ho pots estalviar.
N'hi ha d'altres de bolets que pots menjar.
De fet ara diré un sacrilegi però el bolet està bo.
Però la bogeria que genera potser no n'hi ha per tant.
Bé, jo crec que sí, uns ceps o...
Uns rovellons o uns pinetells així a la brasa estan bons.
Sí, sí, amb una mica d'all i julivert, sí.
No dic que no però jo que sóc aficionat i m'agraden,
vull dir la bogeria aquesta que veiem jo crec que té més a veure
amb la cosa ancestral que el bosc et dona i tu ho agafes
que no pas amb el valor gastronòmic en si.
Sí, sí, sí.
Els nostres avantpassats recol·lectors,
encara ens queda allà el gen de caçadors i de recolectors
de la prehistòria.
A part dels bolets hepatotòxics, que hem quedat clar que són aquestes amanites
que després potser ens dedicarem a dir els noms de les coses i com són i deixen de ser,
tenim algun altre bolet aquí al territori que et pugui matar sense fer el síndrome hepatotòxic?
O tots passaran per aquí?
No, sí. O sigui, hi ha altres intoxicacions que poden anar malament, que són molt menys freqüents.
Hi ha la síndrome convulsiva, que no tant per les convulsions i la clínica neurològica
que provoca que al final ho acabaràs tractant, com hem dit abans, com qualsevol convulsió,
però sí que et pot provocar una metahemoglobinèmia,
que com totes les metahemoglobinèmies, no hi pensem, i se't passa i té un tractament molt fàcil,
que és el blau de metilè, però hi has de pensar.
Les que hem vist nosaltres, les primeres,
perquè al final demanes proves i alguna cosa et surt,
però pensar-hi és complicat i les metahemoglobinèmies maten.
Aquest sí que el tenim per aquí.
I després les nefrotòxiques, ja us dic, jo no n'he vist mai cap i els nefròlegs del meu hospital crec que tampoc,
però sí que el doctor Piqueras, que és un clàssic toxicòleg de Catalunya
que és molt aficionat a les intoxicacions per bolets,
sí que n'havia vist,
i aquestes et poden fer una insuficiència renal i pots acabar necessitant una diàlisi
o que no hi siguis a temps, també.
Doncs no sé, Albert, ho deixem aquí de moment? Si tenim consultes ja les podrem anar fent a través de la red de antidotos,
perquè també a la red d'antídots se'ls poden fer consultes.
No urgents, eh? Consultes no urgents.
No urgents, sí.
Que a vegades arriba cada cosa que flipes.
Aquí no ho hem dit, però clar, evidentment davant de qualsevol problema toxicològic
sempre hi ha el Centro Nacional de Toxicologia on es pot trucar.
Exacte.
Els Poison Centers a tot arreu, que és un gran invent, que haurien de fer-ho amb altres coses,
però encara hi hauria més gent trucant per coses que ja haurien de saber.
Doncs jo penso que pel tema, molt interessant,
jo he après coses, com sempre, que parlem amb gent que hi entén,
i ara podríem acabar el tema aquí
i podríem continuar amb les seccions habituals
però com que veig que anem molt passadets de temps potser el que podríem fer és limitar només les seccions
de les habituals de què parlem amb coses relacionades amb el tema d'avui.
Tenim una secció que és el menys és més,
que penso que avui potser ens la podem saltar,
i després en tenim una que és l'urgemmot, que és la secció en què, sobretot el Xavi,
ens parla de mots i paraules que no diem correctament en català.
Jo sempre hi fico cullerada amb paraules que em fan gràcia, perquè a mi això de la llengua em diverteix molt.
I quan vam parlar de bolets vaig dir hòstia, ara és la meva!
Paraules en català estranyes, hòstia, el món rural està ple de mots
 estranys, antics, ancestrals, i amb els bolets ja ni t'explico.
I he tingut a bé d'agafar la meva guia de bolets,
i m'he dedicat a buscar noms de bolet
que el nom ja et diu que alguna cosa no va bé,
perquè la sabiduria popular hi entén de coses, oi?
I m'he entretingut a buscar de tots els bolets que tinc a la meva zona,
al meu llibre, quins noms tenen,
a veure si ja et fas una idea,
el nom ja et diu que això no ho has de fer.
I he començat a veure, n'he agafat uns quants,
i, mira podem aprofitar així de cas per explicar una miqueta com és cada bolet d'aquests, o no ho sé,
o a veure què us sembla, vosaltres que també n'heu vist algun.
Mira, el primer que em ve al cap,
el primer que he trobat és el reig bord.
Perquè és xungo aquest, perquè és una amanita, és l'amanita buscària,
i aquí el nom bord, que és una cosa que al món rural també es fa servir molt,
Bord és allò que no té descendència, allò que està mal fet,
bastardo és en castellà,
i el reig bord també se'l coneix per mataparent.
Per si hi havia algun dubte,
no només una cosa és borda, sinó que mataparent,
ja... la cosa et diu que no anem bé.
Aquest reig bord, Àngels, és el que deies tu, que es confon amb l'ou de reig, oi?
No, aquest és el dels barrufets.
Aquest és dels barrufets, correcte.
Aquest és el dels barrufets, que no és hepatotòxic, el que et fa és una síndrome anticolinèrgica,
i com les síndromes anticolinèrgiques et fan una midriasi, que tens una mica de deliri,
hi ha una cosa curiosa d'aquest bolet, que a mi m'agrada sempre explicar,
que és que diuen que el Gaudí se'l menjava per delirar una mica
i dissenyar aquelles coses tan xules que va fer.
Si vas al parc Güell, a l'entrada principal,
i mires enlaire, hi ha una estàtua petita
d'un reig bord, d'una manita muscària, allà posada,
i d'aquí diuen que ell s'ho prenia
per després fer la Sagrada Família, el parc Güell, i totes aquestes genialitats que va fer.
Aquest és el dels barrufets.
D'acord, d'acord. Ara ho veig a la imatge que sí.
L'altre que sí que em sembla que és el que parlaves és la farinera borda,
la farinera borda, exacte
que és la amanita phalloides,
que aquest sí que, bueno, ja té el... em surt la coberta, no
Oh, merda, com es diu això, hòstia?
El barret.
El barret, ara, per favor.
Té aquest color verdós, que és el que deies tu que es confonia amb el blanc de l'ou de reig, oi?
Quan és jove.
Sí, quan són petits, els ous de reig, i per això a les farineres totes se'ls diuen ous,
perquè tenen aquesta volva a la base, i quan són petits són com un ou.
Després s'obre l'ou i creix el bolet.
I quan és molt petit l'únic que veus és la volva i el barret tancat del bolet,
i tots són blancs de petits.
Quan van creixent es torna taronja, o es torna a verd, o d'un altre color.
Però no és un bolet que tingui molt mala pinta.
Vull dir, els bolets blancs normalment o són tòxics
o no són gaire bons.
Els xampinyons tampoc és que siguin tan bons.
Per tant, com a consell, no agafeu bolets blancs.
Molt bé.
L'altre que he trobat també és un que es diu,
aquí a la meva zona el coneixen per cortinari de muntanya,
però també es coneix per cortinari metzinós.
Aquest és un dels que parlaves tu que fa la síndrome nefrotòxica,
crec, i això de metzinós, bé, metzina,
emmetzinar, una paraula preciosa també d'aquestes que m'agraden tant a mi.
I de fet, un dels bolets que tenen amatotoxines,
també que tenim aquí, que són les galerines,
el nom típic és la galerina metzinosa, també.
Quan els posen metzinosa els nostres avis, és que no és bo.
En tinc un altre, que és la coloma pudenta, això de pudent, si fa tufa,
també ja t'indica que potser no és bo. Aquesta és lepiota cristata,
aquesta no la coneixia de res, i de fet diria que no l'he vista mai.
Jo crec que aquí no n'hi ha, no sé si n'hi ha moltes,
aquí hi ha més la brunoincarnata, que és tòxica,
i jo suposo que aquesta, aquesta també és hepatotòxica.
No convé aquesta tampoc.
Tenim una altra que també és bord, és el peu de rata bord.
La veritat és que quan veus la foto, si només en trobessis un de sol,
podries intentar confondre'l amb un camagroc,
però és que no sé com la gent es pot confondre.
Però això de bord, el que anàvem dient, si surt bord no ens convé.
Bord, nens, tot el que sigui bord no convé.
I el que em fa més por a mi,
perquè jo sóc amic dels fredolics,
sé d'uns quants llocs que no us diré que en trobo,
però és que n'hi ha un que es diu el fredolic metzinós, o fredolic d'avet,
i home, té una retirada al fredolic, el barret és puntejat,
en comptes de ser degradat com és el del fredolic,
però aquest, a mi això, si hi han avets, aquí no recolliré fredolics.
Sí, és blanc, és blanc, no te'l mengis
De sota ben blanc, sí, sí, el barret és una miqueta blanc.
Sí, home, costa, eh? És com més gordo, no?, que els fredolics normals.
Sí, sí, sí, una miqueta més.
Jo aquest no, ja dic, bosc d'avet no hi vaig.
Aquest, com a molt, et farà cagaleres, eh?
El que sí que he vist, també, que és que això dels noms tampoc te'n pots refiar massa,
perquè després tenim alguns, per exemple, n'hi ha un que aquest podem tenir una miqueta de discussió,
que també es diu mataparent, que és el mataparent de peu vermell,
el Boletus erythropus,
que no deixa de ser un cep que de sota és vermell,
així com de forma,
que aquest et diuen que si el cous bé, te'l pots menjar.
El que passa és que diu mataparent, o sigui que a mi no m'hi trobareu aquí.
Ja, si si. Els ceps, els que són tòxics
fan poca toxicitat, normalment.
Aquest, és que estava buscant-te'l, que no sé si és un que li treus...
No, el que li pots treure la...
No sé si el tens aquí, un que es diu escaldabec.
No, aquest em sembla que aquí, al meu territori, no n'hi deu haver, d'aquests.
Vale, aquest és comestible, però és vermell,
és un bolet que és vermell, i l'has de pelar, que es diu pebrassa,
i el que és tòxic és aquesta pela vermella.
Però això fins i tot, abans el que feien era assecar-ho
i trossejar-ho i ho feien servir com a pebre.
Vull dir, si ho desseques, t'ho pots menjar,
i si peles el bolet, el pots menjar, però tot junt i cru no.
I els mataparents fan una mica de gastroenteritis,
però és això, si el cous bé.
Aquests sí que són aquests que els talles i es tornen blaus,
t'el podries menjar.
Tinc un altre, també, que aquest m'ha fet gràcia.
Segurament aquest nom no impressiona gaire,
és l'esclata sang, que és un tipus de rovelló,
el lactarius sanguiflus, és el rovelló aquest que té així com és,
té com una miqueta de color verdet el capell, el barret.
Però això, esclata sang, sona així com lleig.
Però de tots els que té un nom perillós
i que al final resulta que no ho és, és la trompeta de la mort.
Boníssimes.
Que dius, hòstia, aquí surt la paraula mort i es veu que aquest és escandalós.
Aquest sí que s'assembla al camagroc, només que és negre,
perdó, gris més que negre.
L'amanita cesarea aquesta, que sents la paraula amanita i et cagues,
és l'ou de reig, cesàrea del César,
perquè es veu que devia ser molt bo que el Césars els volien per ells.
Sí, sí.
I mira, i després, per acabar, els que el nom no sembla indicar
que són xungos però que ho són.
Hi ha aquest el pixacà, que fot fins i tot gràcia,
que és una amanita, l'amanita panterina,
que aquest he llegit que també té bastanta mala bava.
No sé si els de la meva guia l'encerten o no gaire.
L'encerten, l'encerten.
Aquest, no ho sé, aquest seria un entremig del reig bord i de la farinera borda, perquè...
té un color així, el barret així com verdós fosc, però té els punts blancs
que té el bolet dels barrufets que dèiem abans.
Exacte, sí, és com el bolet dels barrufets però en marró.
El que passa moltes vegades amb aquests bolets que en el barret tenen com els piquets
és que si ha plogut molt, cauen aquests piquets
i és més fàcil de confondre'ls.
Sempre l'has de girar i mirar si té anella,
que si té anella és amanita i si no ho tens clar no l'agafis.
Però aquest no fa hepatotoxicitat, aquest fa el mateix que la muscària, fa un anticolinèrgic.
I veus, jo que no soc... Tinc companys perquè en el meu servei
tinc molts companys friquis, alguns escalen, d'altres esquien
i n'hi ha que són caçadors de bolets.
Són caçadors perquè ho viuen amb aventura.
Jo sóc buscador de bolets perquè no tinc cap esperança de trobar-ne,
n'hi ha alguns que en troben i tot.
I és un que s'assembla a la múrgola,
que es veu que té molta requesta gastronòmica això de la múrgola.
Éstan bones, sí.
És el bolet de greix
i hòstia, llegint el que fa aquest bolet de greix fa com angúnia,
què voleu que us digui?
La múrgola és aquest bolet que el barret té com forma de cervell, diguem-ho així, no?
Sí, la múrgola, sí, com un d'un, com es diu?, un panal de abejas,
un rusc, un rusc d'abelles.
Un rusc.
El de greix, hòstia, jo sempre he pensat que costa confondre's
perquè les múrgoles són com buides
i el bolet de greix sí que és com un cervell, no?
I fa una rabdomiòlisi
i molt tardà, poden venir dies després.
I va, per acabar, perquè si no m'allargo molt perquè, clar, de bolets n'hi ha per avorrir.
N'hi ha un que m'ha fet gràcia perquè es coneix, amb un nom en català es diu pixaconills,
també té la seva gràcia.
En castellà n'hi diuen seta de los caballeros
que penses, home, seta de los caballeros això ha de ser bo.
Però també es conegut per verderol
I aquest és el tricoloma equestre
que aquest també és dels que et pot pelar.
Sí.
Aquest, si el cuines bé, te'l pots menjar,
però si no, també et fa una rabdomiòlisi, una insufí...
Bé, per mala sort, a partir d'aquí ens hem quedat sense l'àudio de l'Àngels.
Per sort estàvem a punt d'acabar. Agrair-li des d'aquí
la seva col·laboració, no us sentireu pas com se'ns acomiada.
I vinga, va, us deixem amb els últims minuts del pòdcast.
Jo els mots així estranys, aquests que ja sabeu que m'agraden molt,
 són tots els que he trobat. Segur que n'hi ha molts més.
Si algú en troba algun de divertit i ens el vol compartir al grup de Telegram
que tenim, doncs, escolta, endavant.
Encantats de sentir-los.
El que pots fer aquesta tardor és agafar
escriure-ho amb etiquetes i anar pel bosc
i quan els vegis li poses l'etiqueta al costat.
Així la gent que el vagi veient dirà, hòstia, aquest potser que no...
Mira...
No tens temps, no?
Bé, no sé si en tindré. Escolta'm, de fet, el primer que hauria de passar és que
caigués aigua perquè en sortís algun.
Que això fa mala pinta. De moment no anem gaire bé amb això.
Aviam, aviam, si plou.
I jo, per la meva banda, doncs ja no se m'acuden més coses relacionades amb els bolets.
No vingueu a buscar-ne, sobretot.
Els de casa meva són dolentíssims. No us acosteu per aquí.
Ja està. No diré on s'han d'anar a buscar perquè segur que sabeu que és l'altra banda d'on us diré.
Molt bé. Què et sembla? Ho deixem per ara, Albert?
L'episodi aquest?
Jo, per la meva banda, més que complet.
A veure com ens quedarà llarg quan l'editi
Molt bé, doncs moltes gràcies, Àngels, per les explicacions i la conversa que ens has regalat.
Segur que la gent s'ha encantat avui amb el que hem fet. Moltes gràcies.