EmPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvinguts a un nou episodi de l'EmPodCat.
Estem ja en l'episodi número 29.
Aquesta, com ja sabeu, és la tercera temporada que ens podeu sentir
a través de les diferents plataformes on se senten els pòdcasts.
I sabeu que l'EmPodCat és un espai en què conversem
sobre urgències, emergències, sanitàries...
I que de moment som un grup de dues persones,
un grup multidisciplinari, multicèntric.
Per un costat tenim l'Albert.
Hola, Albert, bon dia. Fes-te una mica d'autopresentació, va.
Bon dia, tarda, nit, vesprà, el que sigui.
Sóc l'Albert Homs, sóc infermer d'urgències i emergències.
Ara mateix treballo a l'Hospital de Cerdanya, als Pirineus Catalans.
I tinc un blog, que és en emermedpirineus.cat.
També em trobareu a Twitter, X, o com el senyor Musk li vulgui dir aquesta setmana,
per emermedpirineus, i també estic a mastodon,
emermedpirineus, arroba mastodont.cat.
I jo sóc en Xavi Basurto, que sóc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres,
i també estic a l'USVA de Figueres.
I tenim un blog, que és l'urgem.cat.
I a Twitter, també, arroba urgemcat.
Bé, això ja ho sabeu, perquè a cada episodi expliquem el mateix, qui som i què fem i aquestes coses.
I avui tenim les seccions habituals de cada episodi.
I el tema principal, avui l'Albert ens explicarà temes interessants,
perquè va tindre una reunió molt productiva,
que va ser el Congrés Europeu de la Societat Europea de Medicina d'Urgències,
que és l'EUSEM, que va ser a Barcelona entre el 18 i el 20 de setembre.
I ell va estar allà a primera línia i va assistir totes les sessions i a tots els tallers i tal.
I ens va semblar molt oportú i interessant,
doncs que ens fes un petit resum i de les coses més interessants que li van semblar.
I no sé, Albert, explica'ns coses sobre això, aviam, què ens pots transmetre.
El primer dir que no vaig anar a tot arreu. El do de la ubiqüitat no el tinc.
Home!
Aquest és un congrés molt gran.
No pots estar tot arreu.
No, hi havia com, ara no recordo, si eren sis o set tracks alhora, i clar, podien anar en una, però a totes no.
Sí que les que vaig anar vaig gravar.
Si algú té algun interès especial en alguna de les xerrades que vaig anar-hi,
doncs que m'ho digui i li faré arribar l'àudio amb més o menys qualitat.
De fet, és que va sortir bastant xurro la gravació, però ho he pogut salvar una miqueta.
Molt bé.
Aquest congrés era un congrés a Barcelona, el feien a Barcelona, Societat Europea, home, s'hi ha d'anar, no?
I, bé, la veritat és que a mi em va agradar.
Feia temps ara que no tenia l'oportunitat d'anar a l'estranger.
No ho dic perquè baixés a Barcelona, ho dic perquè venien els estrangers aquí.
Del congrés hi ha coses a destacar.
De fet, el lloc, això era al Centre de Convencions de Barcelona,
que està davant del Museu Blau, a la platja, allà el fòrum.
Espectacular el lloc, tot molt ben muntat, tot a l'hora.
Em va sorprendre que hi havia pocs locals.
Clar, jo quan vaig comprar el tiquet del congrés em va sortir molt barat.
Per infermeres del país eren 165 euros.
Però és clar, ho he anat a mirar avui i després s'han posat uns preus que, és clar, que no hi havia ningú.
Si això no ho vas preveure mig any abans, et sortia un ull de la cara.
També sorprenent... sorprenent no.
Una cosa que ja passa sovint.
Si resulta que al gremi la majoria de treballadors de la sanitat són dones,
doncs aquí la majoria de ponents eren homes.
Sorprenent no ho és, és una realitat que s'ha d'anar canviant.
Sí que és cert que hi havia força dones,
però segueix sent majoria d'homes que no es correspon a la demografia laboral que tenim.
N'hi havia, eh? Aquí no es pot dir, clar, que només parlaven homes,
hi havia moltes dones i molt interessants moltes de les xerrades que feien, però hi ha una desproporció.
Això encara no s'ha resolt.
A veure, suposo que amb els anys hauria d'anar millorant, espero.
Home, suposo que crec que també almenys aquí ho veig així,
amb els directius i els presidents i sotspresidents i tot això,
almenys a la catalana sempre veig homes.
Vull dir, els alts càrrecs de les societats crec que encara són homes la majoria.
És un problema global. De fet en podríem parlar algun dia, eh?
Buscarem algú que ens parli d'això, d'aquestes bretxes de gènere que hi ha a tot arreu, perquè és un problema...
És un problema, per molts motius.
Això, va, deixem-ho veure un altre dia, perquè això també pot ser un tema llarg, eh?
I parlant de desproporcions, clar, una altra desproporció espectacular és que això es feia tot en anglès,
menys un track, menys una línia que es feia en castellà,
i evidentment els anglòfons de naixement,
clar, les xerrades dels anglòfons molt millors que les de qualsevol altre.
Sí que hi havia alguns no anglòfons que les xerrades eren comprensibles, però... Déu-n'hi-do, eh?
Clar, hi ha un avantatge terrible.
Els que no són anglòfons estem... en desavantatge aquí, eh? Això...
I no hi havia traducció simultània i aquestes coses, eh?
No. O anglès o castellà.
Ni digital ni...
No. Home, el muntatge audiovisual molt ben parit.
Allò de... Ai, el vídeo no em funciona era una anècdota.
I l'àudio se sentia molt bé, les sales i això.
No em mola gens, però això suposo que és política d'aquesta societat científica,
que el que es va parlar aquí, que gravar-ho era un cost irrisori,
publicar-ho ja és un esforç,
però clar, tot el que es va dir aquí no ha sortit enlloc més.
I home, aquí hi ha contingut interessant, que podria ser lliure i accessible per tothom,
l'esperit del FOAMED aquest, del Free Open Access Medical Education,
però aquí s'ha quedat.
Nosaltres ara intentarem difondre el Free Open Access,
però clar, és passat pel meu filtre.
Però bé, segur que Google hauria trobat moltes coses interessants que no estan disponibles.
O jo mateix, o les xerrades que volia anar i que em coincidien amb una altra,
doncs no hi he pogut anar.
I segur que deien coses que m'interessaven.
Com a tots els congressos també hi havia les paradetes de la indústria.
Em va sorprendre que hi havia molt poca farmacèutica.
O sigui, hi havia uns que venien allò, l'andaxanet, l'antídot pels nous anticoagulants orals.
Uns que venien, aquest em va semblar interessant, uns que venien xeringues precarregades de medicació.
Venien els del CianoKit també, que vaig pensar, però si per què veniu a vendre això, si vosaltres això ho teniu ja venut.
El CianoKit, per qui no ho sàpiga, és l'antídot del cianídric, un dels fums dels incendis i això.
Toca parlar-ne algun dia d'aquestes coses.
Sí que hi havia, que això em va sorprendre, hi havia ben bé mitja dotzena de parades amb
catxarros de simulació, tota mena d'estris, ninots de tota mena,
un nadó que movia els braços, una cara fidel a la realitat.
Allò t'ho foten al llit i allò és una persona, tu li parles espectacular.
Coses superxules.
També hi havia molta maquineta, d'això que n'hi diuen point of care,
per fer analítiques al costat del llit.
Hi havia màquines de bioquímica seca, que això, l'i-stat aquest, que alguns hem vist,
però no té més drama, però és que hi havia fins i tot la tromboestolografia,
tromboest...
Un moment, que hi torno.
Tromboelastografia,
que és una forma dinàmica nova de mesurar la coagulació.
Sí.
N'hi havia uns que venien a una maquineta més petita que un monitor.
Clar, deu valer una pasta gansa cada prova que fas, però vaig trobar superportable, carai.
Bé, evidentment, per fer marcadors cardíacs, el que tu vulguis, per fer troponines en vuit minuts,
bueno, invents d'aquests molt ben parits tots.
No vaig preguntar preus a ningú perquè no volia infartar-me allà mateix.
Hauria estat lleig.
Bé, possibilitats de sobreviure, allà en tenies més que a qualsevol altre lloc.
Potser un excés de metges i tot, no ho sé.
No ho sé, eh, sí.
Normalment dos metges dubten i tres maten, eh.
Sí, allà n'hi havia uns quants.
També hi havia molta gent venent ecògrafs de tota mena, colors,
totes les prestacions que vulgueu.
Jo vaig flipar amb la quantitat de trastos que hi ha,
de totes mides, bé, i floritures, una imatge.
Clar, també és cert que els que estaven allà fotent de model no n'hi havia cap de gras, eh.
Sí.
I videolaringoscopis també, tres o quatre.
Clar, tu veus, jo allà estava flipant molt.
A mi que m'agraden les maquinetes.
I el pitjor de tot és que hi havia una llibreria que venia llibres.
I no hi havia ningú.
Estava a petar.
Ah, vale.
I jo cada vegada que passava per allà, saps, em tapava els ulls així com si fos un ruc,
perquè no vull mirar, no vull mirar, perquè a casa meva això dels llibres és un vici.
I que m'hagués gastat pasta gansa a comprar llibres, que m'haguessin quedat empantanats allà per llegir,
perquè això de llegir també...
Llegir llibres és... és cansat.
I era una cosa que em va fer riure molt, tot i que jo ja estic una miqueta vell per això.
Hi havia una competició de paramèdics que va passar així una miqueta sense pena ni glòria,
però és que també hi havia la copa de simulació.
Que hi havia una paradeta, que una colla de...
Una associació francesa van muntar allà un xiringuito,
he posat alguna foto també a les xarxes socials, que feien una competició entre diferents equips,
que t'havies d'apuntar abans, equips de quatre persones,
que al final van acabar sent equip pràcticament nacionals, no?
I era una competició, et muntaven el mateix escenari per duplicat,
molt currat, però molt, eh?
Si era un box d'urgències, doncs tenies un box d'urgències,
bé, dos, per duplicat.
Si pretenien que fos un escenari prehospitalari, doncs et canviaven el fons,
fotien unes pancartes que representaven, doncs jo que sé, una carretera,
i també.
Una víctima?
Doncs dues víctimes, eh?
A terra, i tu anaves amb les teves maletes, que tenies allà, que eren les teves maletes,
i tenies dos monitors, bueno, cadascú el seu.
Tot lo realista que pot ser una simulació, diguem-ne, tancada en un espai,
que era molt guapo de veure, els participants portaven cadascú un micro,
ja dic mitjans a punta pala, eh?
Cadascú dels participants portava un micro, s'anaven parlant,
tenien fins i tot taula de mescles perquè se sentís, i tu tenies allà unes pantalles que anaves seguint simultàniament, eh?
Anaves seguint els monitors, les gravacions de vídeo,
doncs un vídeo zenital sobre el pacient i això, i podies anar sentint el que anaven dient.
Però és clar, estaven allà, els dos alhora,
enmig del batibull d'estar a la zona aquesta d'exposició,
amb l'agravant que, clar, jo només hi anava quan eren les pauses del cafè,
que també es feien allà.
Costava de seguir, però ho vaig trobar super ben parit,
bé la penya s'ho va passar pipa, i jo vaig veure que això mola molt,
molt, molt, molt xulo, em va semblar molt, molt interessant,
una eina divertidíssima de currar-s'ho.
I era una competició això?
Sí, sí, sí, final...
Ho feien com a competició, i la finalitat que era, un temps o aconseguir que el pacient...?
La finalitat era, doncs hi havia quatre participants per equip hi havia quatre tios allà valorant.
Cadascú de l'equip tenia un a darrere que l'anava valorant.
Sí.
Les puntuacions no sé com anaven realment.
I després feien com una mica de debrífing o no?
No té res a veure amb simulació això, eh?
Era un escenari i punto,
i feien una competició i ja està.
Mira, la veritat és que no ho sé.
No et sé dir si quan acabaven després amb els participants
els deien, mira, nosaltres hem vist això.
Jo diria que no anava per la banda de l'aprenentatge,
diria que no anava per la banda de fer feedback després als participants.
Però l'associació aquesta ho fan, eh?
Es dediquen justament a això, a fer simulacions,
llavors tu et pots llogar, venen, et foten la cagarel·la, i després et fan els debrífings.
Però aquí diria que la cosa no anava tant per aquí.
I els que organitzaven això eren francesos?
Sí. És una associació que no recordo com es diu.
UGT, ja no sé com es diu.
Ho posarem al web per qui li interessi.
A mi em va semblar interessant, jo ja m'he apuntat això,
per veure si algun dia apareixen calés del no-res i els podem llogar.
Perquè barat, barat, fa pinta que no és, eh?
Molt bé.
Anem a les coses interessants, va.
Què més, què més?
Vinga, xerrades. Una miqueta per...
Com que no sabia com ordenar-ho, doncs ho he ordenat per ordre cronològic
a mesura que les vaig anar veient.
El primer dia vaig arribar tard, perquè vaig agafar el bus aquí dalt a Cerdanya
i vaig arribar quan vaig arribar a Barcelona, és clar.
Em pensava que havies anat amb tren.
Dic, doncs clar que vas arribar tard.
Uf... R3, Cerdanya, Barcelona, RENFE.
Home, si ja es pot fer, es pot arribar, clar.
Arribar es pot arribar, però és una aventura, eh?
No, a més a més pel meu poble passa bus, llavors hauria hagut d'agafar...
És igual, vaig anar amb el bus i ja està.
Vaig arribar i em vaig perdre la primera xerrada, que feia pinta de ser molt interessant,
la feia un tal senyor Paul Pepe, però era americà.
I anava de... Coses que es podien fer per millorar
la supervivència neurològicament intacta de les aturades cardíaques.
Dic que devia ser interessant perquè les preguntes que van fer després vaig pensar... Oh, oh, oh...
Bàsicament, pel que vaig esbrinar després, és una de les coses que es plantegen
és fer servir una combinació de RCP amb un cardiocompressor mecànic
amb el cap lleugerament elevat, que això ja hi ha una màquina,
entre cometes, que faria les dues coses, això ja seria la plataforma per cardiocompressor
i podries elevar el cap, i fer servir un dispositiu
que n'hi diuen Impedance Threshold Device,
que vol dir que quan tu fas compressions l'aire va sortint, però impedeix que entri.
Una miqueta contraintuïtiu.
Què fan amb això?
Vas disminuint la pressió intratoràcica i per tant augmenta el retorn venós.
Això fa temps que se'n parla i no hi ha massa evidència de tot això.
Quan dius el cap aixecat, vols dir tot el tronc aixecat? Una miqueta?
Sí, tot el tronc aixecat. Uns 30 graus, tampoc...
Això del cap aixecat ho van començar a fer perquè a Corea no poden determinar la mort in situ,
per tant, totes les aturades cardíaques es traslladen a l'hospital.
Com trasllades una aturada cardíaca d'un 8è pis al carrer?
Amb una taula espinal, els fotien drets dins l'ascensor i els baixaven.
I una circumstància que és pràcticament impossible, què és una RCP en curs des d'un 8è pis.
Hi ha estudis que diuen que hi ha més mortalitat del 4t pis en amunt que del 4t pis en avall,
en les aturades cardíaques.
Es veu que els n'hi sobrevivia algun.
I coi, què ha passat aquí? Van pensar, ves que no sigui com que està el cap amunt...
O sigui, si no ho he entès malament, mentre fas compressions toràciques amb el cardiocompressor,
això s'ha de fer amb el tronc a 30 graus?
Sí, no em facis dir el número.
Però vull dir, és...
El que em va semblar entendre era tot el conjunt.
Aquesta, ei, no la tinc gravada, no hi era. La que sí que vaig gravar i em va semblar molt interessant,
i de fet era un tema que ja en volia parlar abans, en Pierre Carli, del jefe del SAMU de París,
parlava d'una cosa que van fer durant la Covid, que són els transports massius de pacients crítics
per tren o avió. Per TGV, per tren d'alta velocitat, o avió.
Molt interessant.
Això ho van començar a preparar després dels atemptats del Bataclan de París.
Doncs se'ls va acudir la possibilitat, davant d'una situació de múltiples víctimes massives totes greus,
doncs des de l'entorn arribar al lloc on estan desbordats i emportar-se'ls-hi els pacients per buidar-los.
Que és el que van fer després amb això del Covid.
Logísticament és un infern.
És del que anava a la xerrada, precisament, de la logística, és un infern.
Els hi va sortir molt bé, els números que tenen, perquè ja ha començat a sortir literatura,
i espero que aquest any en pugui parlar, m'ho pugui preparar.
I jo vaig pensar una miqueta, dic, això ens podria ser útil a nosaltres o no,
perquè és moure molta gent des de molt lluny.
No ho sé, ja en parlarem, perquè aquí crec que dóna per parlar. A més a més, logística,
aquí els tècnics, moltíssima importància, els tècnics portaven
més o menys un metge per dos pacients, una infermera per pacient, i dos
socorristes, tècnics, bombers, perquè van moure moltíssima gent per això,
per pacient. Molt interessant, ja en parlarem.
Què més? Hi havia un track de metges joves.
Tu t'enrecordes un dia que parlàvem dels metges joves, què vol dir metges joves? No sé, però aquests eren més joves que jo,
per tant, eren joves.
Va, doncs, en el track aquest de metges joves hi havia una altra xerrada que parlava
de la ventilació mecànica durant la reanimació. És un tio que està
investigant en això, un danès.
Aquí em vaig quedar que la reanimació, sabem que hi ha dues coses que funcionen, no?
La ddesfibril·lació precoç, compressions cardíaques de qualitat,
i la ventilació, que és l'aneguet lleig.
I, ostres, clar, no hi ha evidència, i justament és el que aquest
tio està intentant fer, generar evidència, si realment hi ha diferència o no,
però els arguments que anava donant em fan pensar que
probablement ens hem passat de no donar-li importància a la ventilació.
Probablement hi hagi coses a fer aquí, també és cert que aquestes coses
a fer potser no són les que ens imaginem, potser s'ha de ventilar menys.
I vaig quedar amb més dubtes que certeses,
però la idea és que la ventilació és l'aneguet lleig, que no vol dir que no sigui important.
Llavors, havent dinat, aquí es dinava d'hora, horari europeu, a les dues ja hi tornàvem a ser.
Sí, clar.
Xerrada plenària, sala mil i pico persones, va parlar en Josep Brugada,
un dels... Brugada de la síndrome de Brugada, justament, parlava.
La història de la síndrome de Brugada.
Història i coses interessants pels urgentòlegs de la síndrome de Brugada.
Ens vam passar com uns enanos, jo m'ho vaig passar pipa, una xerrada molt divertida, farcida d'anècdotes, clar.
El tio ens explicava el seu, una malaltia, que ells la descriuen la primera vegada,
no li posen nom, descriuen el cas d'un nano de tres anys que el van reanimar d'una mort
sobtada, que li foten un electro i és raro, una germana d'aquest nano
ja havia mort abans, això no sé quin any era, el 80, em sembla, potser.
Descriuen la malaltia, l'any sobre,uns altres diuen, com deien Brugada, o sigui, uns altres li posen nom,
a partir d'aquí va evolucionant tot, es va creant, al final s'ha creat
tota una nova categoria de malalties, les can...
Les canalopaties.
Canalopaties, gràcies.
Gràcies al síndrome de Brugada n'han aparegut vàries.
Això són tres germans, tots són cardiòlegs, però un té una formació genètica,
després van per aquí, van per allà, bé, molt interessant.
Aquí podríem parlar, de fet jo em vaig quedar amb les ganes de parlar molt més.
Em quedaré només amb les coses que m'han semblat interessants.
Va, de la síndrome de Brugada hi ha tres patrons electrocardiogràfics,
1, 2 i 3, no entraré ara quin és quin, ho deixarem per quan parlem de la síndrome de Brugada.
Només el primer és patognomònic.
I paraules textuals del doctor Brugada és,
només li pots dir, segur, que un pacient té Brugada si té el tipus 1.
Que als cinc segons de sortir a la consulta ja estan buscant què és la síndrome de Brugada
i als dos minuts ja m'estan escrivint un correu.
Aquest home deu rebre molts correus de pacients que els hi diuen que és un Brugada
i després si no és tipus 1, doncs potser ho és o potser no.
Interessant també que sembla que aquesta canalopatia té molta afectació per temperatura.
Això més o menys ja sabíem que pots trobar gent que només té l'alteració electrocardiogràfica quan té febre.
Això s'ha de tenir present.
Les infermeres que sempre quan ens demanen de fer coses estranyes sempre fotem mala cara,
 si et diuen que has de fer un electro amb algú quan té febre i dius, però si ja en tens fet un.
Potser si és un tio que s'ha sincopat quan tenia febre i després torna a tenir febre i et demanen que facis un electro, potser va per aquí el tema.
Cosa molt interessant també. Ja sabeu que jo sóc un fanàtic de l'electrocardiografia per segona vegada ho repeteixo
i faig una angina de PrinzMetal cada vegada que veig elèctrodes mal posats.
Una de les coses que es fa sempre malament és el que l'Elena Plaza en diu "los electrodos pendientes" perquè els pengen de les orelles.
Que és V1, V2 els poses molt amunt.
Resulta que posar aquests elèctrodes molt amunt és una eina que hi ha per afinar el diagnòstic del Brugada.
En comptes de posar V1, V2 al quart espai intercostal pots posar-los al tercer i al segon.
O sigui que aquí m'ho estic menjant el que dic jo. També que arriben en agrupacions.
En el Brugada pots trobar-te que en un període de curt de temps tens diversos episodis que fas arrítmies
i que després, durant anys, desapareixen. I poden tornar a venir en agrupacions.
El tractament que tenim fins ara d'això és només posar un desfibril·lador implantable
i quan tens l'arrítmia et desfibril·la i tornes a la situació normal. No hi ha cap altre tractament.
Però sembla que s'està plantejant, i podria ser que fos un tractament eficaç,
 que fent un, aviam si ho sabré dir bé, perquè això és electrofisiologia.
Aquests que passen catèters i després es dediquen a cremar coses dins del cor
Es veu que hi ha l'opció de fer un tractament d'aquesta mena.
De socarrimar, ui, perdó, de fer alguna cosa estranya d'aquestes que fan els electrofisiòlegs,
per eliminar el tros aquest que està afectat de la canalopatia
Això et va semblar que ja ho estaven investigant?
 Sí, sí, sí, sí. De fet, no tinc clar en quina fase estem d'això.
Si encara és un tractament experimental o si ja es pot començar a fer
com una alternativa als que no poden anar amb desfibril·lador o
d'aquí uns anys directament no caldrà posar desfibril·ladors perquè et socarrimaran això i ja està.
No ho sé. Em va semblar molt, molt, molt interessant.
Aquesta xerrada em va fer venir ganes de parlar de la síndrome de Brugada.
Home, aquesta segurament si busquem a YouTube o així ens trobarem alguna xerrada
d'en Brugada explicant tot això.
Podria ser.
Vull dir que la de l'EUSEM no està publicada però segurament la mateixa xerrada
més o menys segurament si la busquem la trobaríem.
Doncs si la troba algú que ens passi l'enllaç.
Vinga, següent. Després hi havia una altra bueno, la següent xerrada era un grup de xerrades i tal de coses a futur.
Hi havia un paio, un canadenc, en David Carr i ens parlava d'aspectes de coses de...
tampoc li diria noves indicacions, no sé com dir-ho. És a dir, qüestions interessants de la reanimació.
de la reanimació. Llavors, la detecció del pols. Això tan famós de cada dos minuts has d'aturar-te im irar pols
Doncs segurament si les societats, si els que fan les guies no fossin tan conservadors probablement això ja no es faria.
I segurament ens n'aniríem a detectar el pols, per exemple, amb ecografia.
Fots l'eco a la caròtide, l'ecògraf, la sonda a la caròtide i pares i mires la caròtide.
Si batega o no batega. En comptes de buscar el pols allà amb... els dits a la caròtide,
que després no saps si és el teu, si és el seu, no tens ni punyetera idea. Acabaríem abans.
Sí. Home, jo et dic que nosaltres ho fem, això, eh? Sempre que hi ha algú que té un interès, però
nosaltres ho hem fet moltes vegades a urgències i mentre s'està fent reanimació sempre hi ha algú posat amb el transductor a la caròtide
i cada vegada que es fa ventilació vas veient si la caròtide té flux o no té flux.
I la veritat és que no tens cap dubte de quan la cosa va bé o quan va malament i t'ajuda bastant.
Més que no mirar el pols, no sé, a les caròtides, a les femorals o no sé on.
 Per això. Això segurament... no sé si desapareixerà o no, però mirar-ho per aquesta banda segurament millor.
El tema de la desfibril·lació dual, que és un altre tema, això, el tema del moment.
 La desfibril·lació funciona molt bé quan funciona, però no sempre funciona.
Després ja parlen de la fibril·lació refractària, que és el si t'han desfibril·lat tres vegades
i no has aconseguit retorn a circulació espontània, doncs has de canviar d'estratègia.
I una de les estratègies que es planteja és el que anomenen una desfibril·lació dual, que vol dir que no desfibril·les amb dos pegats, sinó amb quatre.
Dos pegats vol dir que descarregues en una direcció, entre el pegat A i el pegat B.
Doncs quatre pegats voldria dir que desfibril·laries en dues direccions, de l'A al B i del C al D, per exemple.
Ara el que s'està parlant ara n'hi diuen seqüencial, perquè fa molta por de fer-la simultània i que et carreguis els desfibril·ladors,
tot i que amb els experiments que hi ha ningú s'ha carregat desfibril·lador, però clar, cap fabricant et garanteix que no pugui passar.
Carregar-te 20.000 euros d'aparell, doncs no li agrada a ningú, oi?
Doncs sembla que la cosa... també no descartem que d'aquí uns anys
apareguin venedors venent-te desfibril·ladors amb quatre pegats.
I que puguis desfibril·lar en dues direccions simultàniament diferents
i llavors això sembla que augmenta les possibilitats de retorn a circulació espontània.
El tema de l'adrenalina dins l'aturada,
que sabem que el ritme no desfibril·lable s'ha de fer tan aviat com sigui possible
i el ritme desfibril·lable s'ha de fer després de bla, bla, bla, bla, bla...
Doncs que això de l'adrenalina és probable que a futur veiem que l'adrenalina la fem servir menys
en els ritmes desfibril·lables que no pas en els no desfibril·lables.
En els no desfibril·lables té un altre caire això.
Però coses que podem anar veient aquí.
Escoltant aquest tio, evidentment l'adrenalina poca.
Després un altre, Mathieu Hediet, un francès que ens parlava d'intel·ligència artificial, drons i ambulàncies volants.
Miraves això i dius, això és xauxa. Això és xauxa, no?
Bueno, xauxa i no és tan xauxa.
L'ús de la intel·ligència artificial sortia diverses vegades, és el tema de moda d'aquest any.
Ara mateix no hi ha res que puguem dir que, uà, això és trencador, va fent xup-xup, l'olla va bullint aquí.
Coses que sí que funcionen ja, i jo em vaig flipar bastant, l'entrega de desfibril·ladors per dron.
Això que és una cosa que estava llegint i jo pensava, buà, pots comptar. Doncs ja ha passat.
Hi havia un vídeo real de Suècia, nevat tot, un senyor que es va parar
palejant neu al pati de casa, una cosa bastant habitual,
i li va arribar el DEA via dron, que el va despenjar amb un cable,
i veies l'altre, el testimoni anant-lo a buscar, que semblava allà un pingüí,
i va arribar el DEA no sé quants minuts abans que l'ambulància.
Això ha passat. I és quelcom que... que em sembla que anirem veient.
Ha d'estar alertat, eh, el que està allà al costat del pacient, perquè si estàs allà
i veus arribar un aparell que et despenja un altre aparell, deus pensar, hòstia...
Quan va començar a sortir això dels drons vaig pensar, va, home, va, això, uns flipats.
Bé, doncs no.
Clar, també és a Suècia. M'estic imaginant determinats llocs on arriba un dron amb un trasto
jo crec que el dron, el trasto, desapareix tot.
Però bé, qui sap. És un tema, està allà. Està allà donant voltes.
Jo diria que ho he vist, suposo que fins també experimental i tal, en tema de...
amb socorristes a platges i mars i aquestes coses, no?, que te fan arribar
alguna cosa flotant on hi ha la víctima.
 Sí, sí. Jo crec que això no trigarem.
Després, això de l'ambulància voladora, bé, ara vaig pensar el mateix que vaig pensar en el moment amb el dels drons, vaig dir, ah, un flipat.
Un flipat i tal. Doncs sí, sí, sí. Un flipat, però...
Potser no tant, eh?
Una ambulància tripulada o sense tripulació?
Tripulada, però no necessàriament pilotada.
O sigui, amb sanitaris però sense un tècnic que ho dirigeixi l'aparell? Això fa molta por, eh? Això...
Moltíssima. Va presentar un parell de dissenys... O sigui, evidentment, hi ha molt powerpoint, eh?, molt disseny així...
Però ja hi ha taxis... O sigui, potser no seria la paraula taxi,
però aeronaus per volar dues persones a dins que et porti del punt A al punt B.
Això ja no diré que existeix, perquè els prototips hi són i es belluguen i mouen gent.
O sigui, torna a ser una d'aquestes coses, igual que m'estic menjant el que vaig dir que els drons eren flipats,
aquí ja estic moderant el meu llenguatge i no dic que no pugui passar.
Clar, avantatges amb això, doncs imagina't.
Ara quin és el problema que tenim, els helicòpters nostres que tenim són grossos.
Terriblement capaços, però són grossos i difícils de...
Bé, difícils. Jo no piloto mai un helicòpter per saber si és difícil o no, però veient com es belluga m'imagino que no ha de ser senzill, eh?
Portar-lo al lloc on a tu t'interessa.
I aquí t'estan parlant de coses que són no gaire més grans que un cotxe i que poden arribar a tot arreu.
No ho sé. No m'atreveixo a dir que no ho veurem. De moment segueixen sent uns flipats, però jo no estic dient que no ho veiem, això.
Això pels més joves, eh? Pels sanitaris que són més joves, eh?
Sí, sí. De totes maneres, pensa que cada any ens fan jubilar més tard, eh?
Sí, sí, però quan en tinguis 69, te diguin que t'has de pujar amb un dron volador...
No m'hi veig, no m'hi veig, però bé, qui sap, qui sap.
Vinga, va, seguim. Després... bé, l'experiència del... Ara la cagaré. Del SAMUR de Madrid
i ara és quan ho han fet els del SUMMA de Madrid i llavors ara, eh? Els de la capital em canegen.
L'experiència que tenen amb el xoc hemorràgic extrahospitalari.
Ells tenen capacitat de fer analítica dins de... Cada vegada que hi ha un sidral apareix allà Déu i sa mare
i per un pacient tenen 10 tios i 4 cotxes. Una de les coses que poden fer amb tan desplegament,
Tenen capacitat de fer una analítica ràpida allà al costat.
I aquí ens parlava del PH i l'excés de base com a predictors de necessitat, de transfusió massiva o no.
Bé, tenia el seu interès. Jo penso que en prehospitalària no crec que triguem massa anys a portar
algun equipament de point of care i poder prendre decisions in situ.
Això veig més viable.
El tema de portar sang és una altra de les xerrades d'aquest senyor, del Pepe, d'aquest americà
de l'ús de sang total de tranexàmic i calci a les ferides exsanguinants.
Que és un dels temes que vam parlar una miqueta amb la Jordina, en l'episodi que vam parlar de l'hemorràgia exsanguinant, no?, que és el tractament sistèmic.
Bé, aquí parlen de sang total. Hòstia, la sang total jo ho veig difícil, però és un d'aquests temes que estan donant voltes per aquí.
Si s'ha de portar sang o no a l'extrahospitalària i com hem de fer servir la sang en el tractament sistèmic de les hemorràgies.
Calci quant s'ha de posar? Quin calci? El gluconat? El clorur càlcic?
Això està donant voltes, també és interessant.
Va, més xerrades.
Una que em va semblar interessant d'un americà, que es titulava diu, necessitem un protocol d'ecografia
per als pacients amb febre? Que així d'entrada dius, per què?
Va semblar interessant. Clar, quan anem amb febre, doncs pensem en el que està constipat, oi?
Però febres d'origen incert, se'n veuen unes quantes, especialment més en gent gran que en adults joves.
Amb nens ja sabem que la febre és d'origen incert fins que tu et canses d'esperar i llavors surt per alguna banda.
Aquest tio plantejava un protocol així, què miraria ell? I de fet ho té escrit en algun lloc.
Doncs clar, tenim febre, doncs jo aniria a mirar.
Si tinc febre i tinc les parets de la bufeta del fel gruixuda
i no sé què i tal, doncs hauria de sospitar que... Em va semblar interessant.
Als metges que us agrada fer ecografia, jo em plantejaria fer-li un cop d'ull a això.
No m'atreveixo a dir que això sigui trencador i que a partir d'ara t'entri un pacient amb febre
i tu ja hi vagis amb l'ecògraf i ja facis diagnòstics així molons, però...
Bé, és per tindre una sistemàtica de quin profit en pots treure l'eco si et trobes en un cas així.
Sí, sí.
Volia anar a veure unes xerrades després de procediments molons en reanimació
Que si toracocentesi, que si no sé que i tal...
Evidentment la sala estava plena, vaig arribar dos minuts tard i havien començat, la sala plena, ja no vaig... i vaig anar a veure'n una altra, perquè ja no hi podia entrar.
Dels metges joves, eh? Jovent, també explicant coses.
Després, un alemany ens parlava de triatge prehospitalari.
Em vaig quedar amb la frase que el triatge prehospitalari dura uns minuts i a partir d'aquí se'n va a la merda.
L'experiència que hi ha és que la gent tria una miqueta al principi, però a partir de cert moment
és igual el que fas servir,  l'start, que fa servir el ten seconds no sé què, fas servir el ten seconds.
A partir d'un cert moment ja no fas servir res. A partir d'un cert moment vas tirant les etiquetes i vinga, festa.
Va explicar bastant quins diferents models de triatge que hi ha, perquè no només hi ha l'start, que és el que fem servir.
Pels que els agrada això dels incidents de múltiples víctimes, aquí haguessin estat contents.
Una altra xerrada d'un altre metge català expatriat dels Estats Units aquest
que era les claus per al lideratge exitós.
Evidentment tot molt... paraules rimbombants.
A mi em va agradar una miqueta la idea. Aquest tio treballa a Harvard
tio... hauria de dir eminent senyor, perquè per treballar a Harvard, diguem que no pot ser un pelacanyes.
I explicava una miqueta l'experiència o com s'ho han manegat per un sistema
estem parlant d'Estats Units, un sistema sanitari d'allà, res a veure amb el nostre,
com un sistema dispers de molts centres diferents, amb competència entre ells
com l'han anat reconvertint en un sistema en xarxa.
Tenen el mateix problema que tenim nosaltres.
Hi ha centres grans acadèmics que són els que generen professionals
i els tenen i els poden anar triant i després d'una sèrie de centres a la comunitat
com que no formen professionals doncs tenen molts problemes per cobrir.
Cadascú és del seu pare i de la seva mare, cadascú fa les coses d'una manera, t'envien els pacients així i allà...
I el que han fet és fer una mena d'integració territorial. I explica el que els està costant, perquè els està costant un horror,
Clar, imagina, ajuntar sis hospitals dels quals quatre són grans i cadascú... és un drama.
I anava explicant aquí. I això també em va fer pensar vaig pensar, home, el que està dient no és una barbaritat.
Penso en el sistema català. El sistema català són un gran prestador que és l'Institut Català de la Salut
que té, em sembla que són set, no sé si són set o vuit grans hospitals de Catalunya tots acadèmics,
tots molt grans, algun enorme i després hi ha uns quants hospitals
acadèmics més que són d'altres entitats, totes públiques,
 i després tenim una dispersió de centres sanitaris més petits, cadascú del seu pare i de la seva mare
i tots sabem que això és un festival.
I em va fer pensar...
I el problema és que cadascú mira pel seu, no?
Sí, sí, sí. Evidentment, no tinc clar que sigui extrapolable el que parlava aquest home aquí, però allà plantejava coses
coses de... això. De no anar cadascú pel seu compte, de començar a ajuntar.
Va, xerrada següent també, metges joves, em tiren els metges joves.
Qüestions digitals totes. Intel·ligència artificial de nou, que si intel·ligència artificial per detectar l'ictus,
que si com ens ho farem ara que tothom va amb un watch d'aquests de l'Apple que et mira si tens una fibril·lació auricular o no.
No vaig quedar-me amb cap conclusió clara, vaig anar escoltant coses,
evidentment a partir d'ara, si tu tens una fibril·lació auricular et compraràs un iWatch de l'Apple
i et vindrà un dia gent amb el que és que l'iWatch m'ha dit que, i si,
ens farem un tip de riure amb el que l'iWatch li ha dit que està mort i parla amb tu.
Sí, sí.
Però  ens trobarem amb gent que ve amb un electro normal però que el seu watch li diu que ha tingut una fibril·lació auricular.
 O com ho farem amb aquests que estan amb una fibril·lació paroxismal els direm posa't l'iWatch aquest i si veus que...
Podem arribar a això, podem arribar a dir si veus que fa 12 hores que estàs amb fibril·lació auricular...
 Pren-te les pastilletes.
Tu mateix, eh? Aquí tens les fleques i et comences a prendre el Pradaxa.
Coses així, clar, això ens canviarà una miqueta com estem fent les coses.
Parlo futur perquè no van dir res així que em semblés... que digués Uala! Això ho haig d'apuntar.
Això de la detecció del l'ictus torna a ser això mateix, eh?
Intel·ligència artificial per tot arreu però jo no acabo de tenir clar que vagi millor que un humà
Pot ajudar? No dic que no però no ho acabo de veure encara. D'aquí uns anys en tornarem a parlar probablement, eh?
Va, després, què més?
Ja ens anem a l'últim dia. Les últimes xerrades de l'últim dia.
Ja us podeu imaginar com estava el personal a la primera hora del matí.
Els anaves despertant tu, no?
Doncs mira, algun anava que estava una miqueta afectat, eh?
Vaig anar a una sessió de toxicologia perquè feien una xerrada de la intoxicació per bolets que la feia un italià.
Els vas aconsellar que s'escoltessin el nostre pòdcast?
Hòstia, els hagués hagut de dir que necessitaven un traductor també, eh?
Però sí que em va cridar l'atenció una cosa, eh? D'aquests italians. Així com nosaltres, l'Àngels, l'episodi anterior,
El 28, l'especial d'intoxicació per bolets. Ens parlava de la silibinina que...
si sospites intoxicació per amanitines, vinga silibinina, fot-li ja, i sense por.
De fet, ja el meu hospital la tinc localitzada, eh? Ja sé on és, a l'armariet, allà a la farmàcia, la foto, que és aquesta caixa, això.
Doncs aquest, sí, la silibinina sí, però com que sembla que a Itàlia no és un medicament que tinguin tan a l'abast,
doncs penicil·lina, molta.
Fan la penicil·lina g-sòdica.
Crec... No me'n recordo ara quina fan servir. Però vaig pensar, mira, nosaltres tenim silibinina, eh?
Evidentment no va pas dir que s'hagués de fer penicil·lina, però en el seu historial, diguem, no la tenien tan a l'abast, eh?
I ja per acabar el dia, doncs mira, l'última sessió de...
dominar les estratègies fent servir la millor evidència. O sigui, bàsicament,
venien senyors a dir-te que de tot el que fem, què és millor i què és pitjor.
Un xicot francès ens parlava de fer servir ecografia
o altres alternatives d'imatge per aconseguir l'accés intravenós.
Nosaltres també n'hem parlat, d'això, eh? De l'accés venós ecoguiat. En vam parlar amb la Laia.
La Laia Salleres, sí.
Fa... això és la primera temporada, no sé quin episodi, set, em sembla, no me'n recordo, sis o set, ja no me'n recordo.
Ens va parlar... el que ens va comentar la Laia, doncs que si...
fer servir ecografia per a gent que no és difícil de punxar no té cap sentit,
i fer-la servir d'entrada amb els que són molt difícils de punxar, doncs sí.
Va fer servir una escala de valoració de via venosa difícil
que no és l'ADICAVE que va publicar la Laia. Era una altra, em sembla que també ens ho havia comentat ella.
Les altres alternatives d'imatge són aquests detectors d'infrarojos, em sembla que són, que després et projecten a sobre el dibuix de...
de l'arbre venós, no sé si això algú ha vist les imatges et projecta en fosforito allà per on passa la vena.
Em sembla que això no... et senyala venes que vés a saber quina mida tenen
i vés a saber quina profunditat estan.
Em sembla que no acaba de... no acaba de triomfar aquest estri.
Jo que veient això em veia capaç de posar una via i veig que no serà possible.
Les fàcils, evidentment, però és que si són fàcils no necessites això.
Sí, sí.
I aquí el resum de totes les xerrades, qui tingui algun interès d'alguna d'aquestes
que he explicat doncs que ens ho digui al grup de Telegram, perquè no ho hem dit, però tenim un grup de Telegram
i li passaré les xerrades, l'àudio, perquè no hi ha diàpos i tot això.
Pel que ens has explicat, m'ha cridat l'atenció que hi havia força, per el que has dit, força ponent francès.
No sé si és per la situació geogràfica a pocs quilòmetres.
Com a la cursa de motos, igual, de Montmeló.
I després el... Jo ho vaig intentar seguir una miqueta per les xarxes socials perquè quan hi ha congressos així
hi ha molta repercussió, per exemple, a Twitter o X, hi ha molta piulada sobre...
quan hi ha un tema. I d'aquest congrés, la veritat és que... potser no ho vaig mirar quan ho havia de mirar,
però és que em costava trobar gent que penges imatges, fotos, algun vídeo
i coses, i vaig trobar molt poca cosa.
No ho sé, aquí no devia haver-hi premi al més piulador de tots, suposo, i no sé, potser no tenien ningú...
dedicant-se. Si que hi havia algú de les xarxes, perquè cada dia hi havia el compte d'aquesta gent,
però clar, aquí necessites tenir piuladors compulsius, aquests que van tot el dia fotent-li allà el...
Sí, perquè, per exemple, aquest resum que ens has fet, jo gairebé, quan hi ha algun congrés
per aquí o no sé què, jo gairebé el puc anar seguint. Hòstia, està... avui parla no sé qui, avui parla no sé què sobre allò
i algú penja la diapo de resum de la seva ponència, pum, te la pengen.
I ja pots anar llegint com ens has explicat tu. Però, en canvi, en aquest congrés europeu a mi em va costar molt, no vaig veure res.
Doncs mira, això si fóssim de la Junta els hi podríem dir. Nens, què passa?
Que volem un feedback, els hi farem un feedback.
Doncs ja està, jo ja acabo aquí. M'hagués agradat trobar-me amb més gent coneguda,
vaig anar-hi amb un company de feina, però realment vaig quedar bastant sorprès amb la poca gent local que hi havia,
suposo que és això, que quan la gent local se'n va adonar, doncs ja valia una pasta gansa,
i van dir: saps què? em guardo els calés per anar al Congrés de la Societat Europea de Reanimació que fan a Barcelona.
De fet, probablement quan publiquem aquest episodi ja l'hauran fet a Barcelona també.
Suposo que hi haurà més locals
Molt bé. Molt bé, moltes gràcies.
Continuem amb la secció següent que és el Menys és Més.
Vinga, va.
Jo tenia preparat, és un document que es diu No Hacer en Salud Mental,
i és un document de la SEMFIC, Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària,
que van publicar ara, aquest del 2023, em sembla que era l'agost o setembre, ara no me'n recordo,
i precisament és això, és un recull de recomanacions de coses que no hem de fer en temes de salut mental.
És un document que tenen penjat públic a la pàgina web de la SEMFIC,
que ja posarem l'enllaç en el blog de l'EMPodCat,
i bé, són 15 o 16 recomanacions que lògicament estan orientades a atenció primària,
però sí que hi ha alguna de les recomanacions, que ara us llegiré el titular,
i us diré alguna cosa d'algunes d'elles, perquè sí que a nivell d'urgències podríem almenys tindre-ho present,
i sàpiguer que això és important. Per exemple, la primera que ens diuen, de No Hacer en Salud Mental,
és no utilitzar etiquetes diagnòstiques de manera inicial en un pacient que consulta per malestar emocional.
És a dir, quan tenim algú que ve per algun malestar psíquic,
un patiment emocional de problemes de la vida quotidiana, anar molt amb compte a posar-hi etiquetes,
perquè els diagnòstics són necessaris quan són necessaris, però si no és absolutament necessari,
com tot en la medicina, té els seus efectes secundaris,
i per tant, anar amb compte quan poses un diagnòstic que estàs posant una etiqueta,
que si no la necessitava aquella etiqueta, el pacient en pot sortir perjudicat.
I això passa molt, molt habitualment.
Això que dius ara, que passa molt, jo, de l'únic diagnòstic que em sé a l'ICD-9, és el 300.00.
Exacte, jo també, si.
I de cap altre. És molt sospitós.
Per alguna cosa saps aquest, i no els altres, clar, perquè l'has vist més vegades.
En cada una d'aquestes recomanacions, ells te fan un petit resumet de 5 línies,
i després te l'expliquen, i després hi ha com mig foli que et van explicant per què t'expliquen aquesta recomanació,
la bibliografia, i bé, en un espai d'un foli t'expliquen aquella recomanació i te queda molt clar.
Jo us dic només el titular, i ja està. Però que val la pena que qui tingui interès que se'l miri,
perquè el tema de salut mental sempre ha sigut molt important, i cada vegada ho serà més, i a urgències,
com tot el que passa a la vida, a urgències també ho veiem, i de vegades accentuat.
Una altra recomanació va dirigida a la població infanto-juvenil,
i és de no minimitzar els símptomes i la seva repercussió en salut mental de la població infantojuvenil,
perquè han vist que moltes vegades no reben el tractament adequat, o no reben l'atenció que cal,
perquè la forma de presentació dels símptomes en gent jove o nens
és peculiar, la forma de fer l'entrevista clínica també és peculiar,
i moltes vegades tenim la tendència de minimitzar aquests símptomes, i això pot tindre repercussions.
També, per exemple, no obviar el consum de substàncies
quan fas una anamnesi del pacient que consulta per problemes de salut mental.
És a dir, el tema de salut mental i consum de substàncies, de tòxics, té una relació bidireccional,
vull dir, una cosa està relacionada amb l'altra, i si consumeixes tòxics tens problemes mentals,
i si tens problemes mentals també està més relacionat amb el consum de tòxics.
Per tant, sempre que et vingui un pacient amb problemes de salut mental,
no t'oblidis de preguntar i deixar a la història si hi ha algun problema d'abús de substàncies,
perquè, potser tu en aquell moment, a urgències, a part d'una recomanació ràpida, no pots fer gran cosa més,
però el seu metge de capçalera sí que ho pot veure i fer-hi alguna cosa.
Fer-ho sistemàticament, preguntar-ho.
Per exemple, un altre era no ometre l'abordatge de la ideació suïcida en qualsevol persona que ho consulta per símptomes depressius.
De fet, ja ho sabem, el suïcidi és la primera causa de mort externa, accidental o no natural a Espanya,
i se sap que molts dels pacients que acaben suïcidant-se,
el 50% han consultat el mes previ al seu metge de capçalera o han fet algun tipus d'interacció amb el sistema sanitari.
Per tant, sempre que tinguis un pacient  amb problemes depressius,
no deixis de preguntar-li si ha tingut ideació suïcida.
Què més?
Una altra cosa de no fer és no diagnosticar un problema de salut mental sense abans haver descartat prèviament les causes orgàniques.
Ja ho sabíem, però suposo que tothom té experiències
i jo n'he vist en primera persona de dir, hòstia, aquesta persona porta un mes
amb aquest problema d'ansietat i acabar morint a urgències.
Això ho he vist i segurament deu passar... si ho he vist és que deu passar bastant sovint.
I no un mes.
Exacte, i menys dies, clar.
Jo m'atreviria a dir que el pitjor que et pot passar és tenir una etiqueta de salut mental i que et xunguis.
Això ha de ser dramàtic perquè tot serà: està ansiós
i després et sortirà el teu xoc sèptic o el que vingui darrere, perquè...
Sí, sí, sí, em sembla que en aquest document crec que haver-ho llegit també això de pacients amb trastorns mentals i tal, doncs,
que moltes vegades és més difícil descartar patologia orgànica i tal perquè s'atribueix molt a temes mentals i no orgànics.
Què més? Me'n queden un parell.
No prescriure benzos sense abans considerar la seva semivida i el perfil clínic del pacient.
Això a urgències ens pot passar molt, no?
Jo, potser sí a urgències, lògicament, sí que faig una indicació a urgències de benzos,
però prescriure-ho allò, donar una recepta de benzodiazepines crec que no ho he fet mai a la meva vida
perquè penso que no tinc la capacitat de conèixer el pacient en aquell moment com per fer una prescripció
durant 15 dies d'una benzo, com penso que ho ha de fer el seu metge de capçalera.
Anar amb compte perquè el consum de benzodiazepines i de qualsevol ansiolític a Espanya
és molt important i cada vegada més, o sigui, molt freqüent
i això porta... sí que pot ser necessari en molts casos,
però són medicaments que van associats a moltes efectes secundaris, de caigudes, fractures,
accidents de tràfic, tenir més risc de deteriorament cognitiu,
temes de tolerància, dependència, síndromes d'abstinència, és important.
Què més?
Ah, sí, el no subestimar el risc cardiovascular
en pacients que estan en tractament antipsicòtic, perquè sí que s'ha vist que els neurolèptics,
els fàrmacs aquests s'associen a un augment del risc cardiovascular i de mortalitat global de les persones que el prenen.
Per tant, bé, és un factor de risc més, no?
Per tant, si et ve algú amb dolor toràcic o alguna clínica cardiovascular i
pren neurolèptics antipsicòtics,
doncs la probabilitat que allò sigui un síndrome coronari pot estar augmentada,
perquè, òbviament, això hi ha el trombombolisme venós, els accidents cerebrovasculars,
la mort sobtada d'origen cardíac associada a una prolongació... a un QT llarg,
això és el que fan... efectes secundaris dels neurolèptics.
I l'última que us dic és no desprescriure antidepressius de forma abrupta
per evitar el síndrome de discontinuació, de retirada.
Això sí que ens pot passar a urgències, no?
Gent que pren fàrmacs antidepressius i que els ingressem
i per algun motiu no els hi prescrivim, o sigui, no els hi pautem
i al millor hi ingressen i es passen fins que no revisen la teva prescripció a planta i això,  al millor poden passar...
I moltes vegades coses que fem urgències, encara que les fem malament, després es perpetuen a planta.
Aleshores, si no prescrius l'antidepressiu, tens el risc que no li prescriguin el dia següent
i aquella persona que porta anys prenent aquell medicament pot passar una setmana sense aquell medicament
que s'hauria d'haver retirat de forma molt lenta i això pot generar problemes per al pacient.
I ja està, llegiu-vos aquest document perquè es llegeix molt ràpid, són, no sé si són quinze pàgines o alguna cosa així,
i cada una d'aquestes recomanacions de no fer va molt ben explicada, de forma molt fàcil i molt entenedora.
Doncs ja està, Albert.
Escolta'm, cuidem-nos molt, eh, que això que se te'n vagi la pilota no és gens difícil, i menys amb els temps que corren.
Molt bé, doncs va, vinga, anem a la següent secció que tenim, que és l'UrgemMot.
Va, comences tu, que jo he xerrat ara una estona o què?
Sí, mira, jo no tinc cap UrgemMot, però tinc un parell de coses que crec que poden ser interessants per la nostra audiència,
i és el voluntariat lingüístic.
La qüestió és que el Col·legi de Metges de Barcelona ha començat també un servei, entre cometes, de parelles lingüístiques,
eh, això del voluntariat lingüístic què és?  És bàsicament una persona
s'ofereix per ensenyar a una persona que vol aprendre.
i és una trobada normalment setmanal, d'una horeta, i llavors és una trobada de conversa entre els dos,
entre aquests dos membres de la parella.
El Col·legi de Metges de Barcelona té obert un programa d'això, amb el qual, que és interessant perquè, és clar, és un professional sanitari,
un metge, que fa de parella lingüística d'un altre metge.
Tenen coses en comú, l'ofici. Ho vaig trobar molt interessant.
En el pòdcast del Col·legi de Metges, Hipòcrates en pijames, diu el pòdcast, molt interessant,
justament sortien una parella lingüística que parlaven de la seva experiència, i és força interessant.
Això existeix de fa molts anys, ho està fent el Consorci de Normalització Lingüística, però ara també la Generalitat,
al Canal Salut, hi podeu anar, i posarem l'enllaç a les notes del programa.
Això mateix que fa el Col·legi de Metges de Barcelona, ho pretén organitzar el departament.
Els professionals sanitaris que sabem català i en volem ensenyar els que no en saben, doncs els podem oferir,
i els professionals sanitaris que no saben català, doncs poden... i llavors farem.
Aquí, en l'enllaç aquest, et diu més o menys a quina zona estàs, doncs pots buscar-te algú de la teva pròpia zona.
Penso que és una iniciativa interessant, em puc posar molt polític, però no ho faré,
el català no morirà perquè el matin, morirà perquè el deixem de fer servir. 
Jo estic apuntat, però no tinc parella, i potser és que no hi ha ningú que tingui interès al meu territori,
m'hauré de bellugar i punxar algú a veure què. 
Però aviam, en el teu lloc de treball habitual, això pots fer-ho
 Sí, sí, sí. 
Si hi ha algú interessat, vull dir. 
Preferiria no tibar d'aquest tema perquè tinc una cosa a mitges.
Pensa que nosaltres, la meva empresa, no som bilingües, som trilingües.
Ah, és veritat, és veritat, és veritat.
I el pollo no us el podeu imaginar. És un pollastre que flipes.
Ja tinc una guerra oberta amb això, que millor no dic gran cosa més.
Bé, tot són avantatges, com més idiomes parlis... si parles amb un geriatre,
et dirà que això disminueix el risc de demències i aquestes coses.
Per tant, podreu treballar fins als 80 anys tranquil·lament, Albert..
Gràcies. Me l'apunto com a argument.
Va, què tens de paraules divertides? Vinga.
Jo tenia tres UrgemMots,
avui seré breu, que són d'espais i situacions 
que podem trobar a urgències o l'hospital que fem servir també els urgentòlegs, que podrien millorar la forma de dir-ho.
Per exemple, si parles amb el cirurgià, te'l pots trobar el cirurgià, justament, a la sala d'operacions, en lloc del quiròfan.
El quiròfan no és correcte, sinó que n'hauríem de dir sala d'operacions.
Doncs això de sala d'operacions, en francès és igual. El català s'assembla més al francès que no pas al castellà.
A França no existeixen els quiròfans, hi ha el bloc operatoire, el bloc operatori.
Exacte, és el mateix. Exacte
Abans, lògicament, el pacient ha passat per urgències, o ja el tenim a urgències,
ja sabem que el tenim en un box, però que de vegades veig escrit malament,
és el seu plural, que el plural seria box amb una S, i moltes vegades ho veig amb el boxes, amb E-S.
Això ho veig, eh? No és que m'ho estigui ara inventant. Per tant...
 Això dels plurals... Això dels plurals és difícil, eh?
Sí, sí, la veritat és que sona com estrany. Boxs.
Però és així. I després, si la cosa acaba anant malament,
doncs el pacient no va a una morgue, com sempre n'hem dit, que és en castellà, sinó que va al dipòsit de cadàvers.
I ja està. Així tenim el pacient entra en els boxs.
No, no, sé què vas a dir, sé què vas a dir, no ho diguis. No ho diguis Perquè tots hem fet una associació mental d'un camí...
Un camí que no hauria de ser, però mira de vegades passa.
Exacte.
Doncs això són els tres UrgemMots senzillets, 
i que no costa res de modificar i adaptar-nos al que el Termcat ens recomana.
I ja està. I no sé, després tenim en el secció de recomanacions, Albert, què ens expliques?
Jo en tinc una que vaig veure en aquest congrés.
En no sé quin episodi vam recomanar una web que era CoreUltrasound punt no sé què,
 punt com em sembla, que era una web de recursos d'ecografia.
Doncs aquí n'hi ha una que encara m'ha agradat més.
Bé, no sé si m'ha agradat més, és molt interessant. Es diu showmethepocus.com
Ensenya'm el Point of Care Ultrasound, ensenya'm l'ecografia a peu de llit.
És molt interessant perquè sí, aquest CoreUltrasound, que vaig recomanar fa un any, ara ja ben bé, 
l'espectre de gent que el podia seguir era molt ample.
Podies començar des de ser un aprenent fins a un expert.
Aquest el showmethepocus, si existissin els llibres visuals, seria una mena de llibre de text.
És a dir, és molt extens. Aquí pots arribar a profunditzar molt en els diferents exàmens que tenen a la web.
Si ja teniu una certa mà per anar a l'ecògraf i sabeu quins botons heu de prémer i sabeu què mireu,
doncs probablement aquesta pàgina us sigui interessant, 
perquè podreu anar més enllà de les quatre coses senzilles que els pelacanyes fem habitualment.
showmethepocus.com
Molt bé, l'hi donarem un cop d'ull.
Jo us volia recomanar dues sèries que he vist recentment,
aquest estiu, que tenen relació... sí, també tenen relació amb urgències
però tenen més relació amb la indústria farmacèutica
i hi ha alguns temes importants que es veuen que són Pain Killer,
que es va traduir aquí... Medicina letal.
I és una sèrie, és una minisèrie de, jo diria que 6 o 7 episodis, que es veu molt ràpid, que està a Netflix.
I expliquen el tema de la epidèmia de...
problema de salut que tenen amb els opiacis als Estats Units des de fa 20 anys, sobretot en gent jove,
que consumeixen opioides prescrits i la veritat és que hi ha moltes morts,
t'expliquen com, no sé si eren 300, 400 mil morts des que va començar aquest tema.
I en aquesta sèrie ve a partir d'un article publicat al The New Yorker
 i d'un llibre que es va publicar i explica el naixement
a través d'una farmacèutica que es diu Purdue Pharma
que van fer tota una estratègia de màrqueting important per augmentar
el nínxol de pacients candidats a prendre aquests medicaments augmentés de forma
important, que el nom farmacèutic era l'Oxycontin
i t'expliquen tota la trama que fa l'empresa farmacèutica
a través dels visitadors mèdics que convencien a metges 
que no els costava res a canvi del que sigui, prescriure molt més aquest medicament,
i clar,  és un fentanil i la gent quedava en dependència, 
en síndromes d'abstinència i lògicament morts per sobredosi.
i milers i milerss de pacients que estan amb aquest problema
i la veritat és que és una sèrie bastant...
dius: ostres, això passa, saps? És interessant i és ràpida de veure
i associada en aquesta després vaig veure
perquè el tema de les farmacèutiques és un tema que m'agrada seguir-lo, una sèrie que es diu
The Pharmacist, que és el farmacèutic és com un documental una mica així
amb els personatges reals i una mica de ficció però és un documental
també són, no sé si són 6 o 7 episodis que es veu molt ràpid
i la veritat és que és la història real d'un farmacèutic que treballa en un barri
del sud de, no sé si era Louisiana... com a Nova Orleans.
I és un farmacèutic normal i corrent que el seu fil
mor d'una ferida d'una arma blanca quan s'anava a un barri per aconseguir un opioide
i el seu pare que és farmacèutic, ostres, no sospitava de cap manera que el seu fill
 pogués tenir aquest tipus de problemes i a partir d'aquí comença a investigar, 
es comença a adonar que cada vegada més entra gent jove que no sembla que estigui molt malalta,
amb prescripcions mèdiques legals de fàrmacs que són opioides
i comença a investigar-ho i comença a veure que hi ha diferents centres de Nova Orleans
en què es prescriuen centenars i centenars de receptes cada dia per un sol metge
ho denuncia al col·legi de metges, ho denuncia a la policia, a l'FDA
i tothom està investigant però com que és legal costa molt que hi puguin fer alguna cosa
i t'explica tot el que pot fer aquest home o tot el que va fer per intentar posar el seu granet de sorra
i que això vagi frenant una miqueta.
Són dos temes interessants, són dues sèries que es veuen super ràpid 
i que són molt interessants i ja està Albert.
Molt bé, jo no les veuré, eh!
tu no les veuràs, perquè no?
No sóc capaç, perquè veig això i tal com veiés això agafaria llançaflames i sortiria a cremar-ho tot
que la història aquesta dels Sackler és... en fi, visca el capitalisme
Va, intentem acabar el programa de bon rotllo, episodi 29, congrés super xulo.
Saps on és l'any que ve o no? el congrés de l'EUSEM aquest?
Doncs no, però és fora, jo no hi aniré, jo no agafo avions. Si no és a París, que hi puc anar amb tren, no hi vaig
Bé, amb tren pots anar a molts llocs.
Sí, sí, sí.
Sí, i tant fins a Rússia, fins a la Xina pots anar.
Si algú que ens està sentint va al congrés de l'any que ve i li sembla interessant i vol fer un resum i tal,
 doncs el convidem aquí a fer un resum com el que ens has fet tu, Albert, i que ens ho expliqui.
I si algú ha anat al congrés de...
o el mateix, el del català, l'espanyol o tots aquests.
Aquest ara d'octubre, l'Europeu de Ressuscitació, el que sigui interessant que ens ho expliqui
que està bé anar a l'última, aquí és on veus les coses més punteres
el que estan fent els altres i agafa enveja de tot
Doncs aviam si tenim algú que ens ve a explicar algun congrés d'aquests d'Urgències que hi vagi.
i ens el ve a explicar aquí en 15 minutets i serà fantàstic.
Doncs vinga, ens veiem a la propera, no?
Exacte, ens veiem el mes que ve molt bé, Albert, fins la propera.
Vinga, que vagi bé, adéu
adéu
...és l'episodi número 29 i com ja sabeu estem a la segona temporada de l'EMPodCat
tercera, tercera
hòstia estem a la tercera ja?
sí!
què dius?
si és el 29, clar!
bueno, va, joder...