EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Hola, benvinguts i benvingudes a un nou episodi de l'EMPodCat, el que fa 30, de la tercera temporada.
En aquest episodi, en Xavi, un dels dos còmplices que perpetrem aquest pòdcast.
Hola, Xavi, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
En Xavi és metge a l'Hospital de Figueres i a la base SEM del territori i té un blog que és l'UrgemCat, oi Xavi?
Exacte, Urgem.cat, sí. I també el Twitter, o el X, UrgemCat.
Allà, quan tenim temps, anem publicant alguna cosa que ens pot semblar interessant, almenys per a mi mateix,
i intentem que també sigui interessant per a la resta de la gent que ens dediquem a les urgències i emergències mèdiques.
I l'altra còmplice sóc jo mateix, l'Albert Homs, un infermer d'urgències i emergències treballant a l'Hospital de Cerdanya, al Pirineu Català,
a la base SEM del territori també, i també tinc un blog amb un nom molt senzill, emermedpirineus.cat.
Es podia fer més llarg, però... per què?
Molt bé.
Bé, en l'episodi d'avui, en Xavi ens vol parlar dels destacats d'un curs de suport vital avançat pediàtric que va fer.
Un curs de suport vital avançat pediàtric seguint les guies de l'European Resuscitation Council de 2021.
De 2021, sí.
Mira, just quan publiquem això ja farà pràcticament un mes que hauran celebrat el congrés aquí a Barcelona.
Ho vam comentar en l'episodi anterior, que dèiem que quan ho publiquem ja haurà passat. No, el vam començar a fer uns quants dies després.
A veure si algú hi ha anat en aquest congrés i ens vol explicar les novetats.
Escolta, encantats de sentir-lo, que segur que van dir coses molt interessants.
Sí, sí. I no sé si van parlar d'alguna cosa de pediatria o...
Home, segur, segur. I ves que no hi hagués una línia de suport vital avançat o bàsic de suport vital pediàtric.
A més a més d'això, com sempre, tindrem les seccions habituals, el menys és més, l'UrgemMots i les recomanacions.
Doncs va, no ens allarguem més. Vinga, Xavi, comences a explicar què és el que és interessant d'aquest curs que vas fer.
La meva intenció no era, lògicament, fer un resum de tot el curs de suport vital avançat pediàtric,
perquè ja d'entrada només el manual que ens hem d'estudiar prèviament, el mes previ a fer la part presencial.
I ja tenim un manual que són 300 pàgines i és molt complet i...
300 pàgines d'un llibre de text? Mare de Déu Senyor!
Sí, sí, sí. 295 pàgines té això.
I a més a més, té l'afegit, no sé a altres llocs, però aquí, clar,
et connectes amb una pàgina, amb un moodle i el text te l'has d'anar llegint en el moodle,
perquè si no, no et compta com a temps dedicat a la formació que s'ha d'acreditar.
I vas responent preguntes i tal, i tot això que t'has de llegir, tota la teoria te l'has de llegir a la pantalla de l'ordinador.
A part, tens el manual per anar subratllant o per, no sé, amb el qual és una miqueta farragós.
I després vénen els dos dies de formació pràctica.
Aleshores, a mi em va semblar interessant, clar, per la gent que no ha fet el curs o que ja fa anys que l'ha fet i tal,
de les coses que a mi personalment em van semblar més interessants o detalls que crec que són importants de recordar,
doncs fer-ne un llistat i recordar-los.
Per tant, ara no vinc a fer un repàs del suport vital avançat pediàtric,
sinó a posar uns titulars sobre algunes recomanacions, conceptes, titulars del curs aquest,
perquè crec que és interessant repassar-los i pot ser útil.
Aleshores, jo vaig explicant els diferents apartats i penso que en 20 minutets o així ho tindrem fet.
Si hi ha alguna cosa m'interromps, Albert, i puc puntualitzar alguna cosa,
tot i que evidentment jo no sóc instructor, sóc un simple usuari dels cursos.
Per tant, potser hi ha coses que no sé contestar, però bé.
Molt bé.
El primer que et fan èmfasi és en el triangle d'avaluació pediàtrica, que això ja ho sabem tots.
Explicaré coses que ja sabem i que es donen per sabudes, però no està de més recordar-ho.
El tema del TAP, el triangle d'avaluació pediàtrica, que ens serveix per a diverses coses.
Entre elles, identificar quin òrgan o quin sistema està fallant.
I això ens ajudarà molt després de fer el triangle, quan comencem a fer l'XABCDE,
si ja sabem per on patina el nen, si és un tema més a nivell sistema nerviós central, respiratori o circulatori,
a l'hora de fer l'ABCDE també ens ajuda a centrar-nos en aquest moment.
Ens ajuda a identificar també el grau d'urgència.
És a dir, no és el mateix que tingui un costat del triangle que en tingui dos.
Pot estar un problema respiratori compensat o descompensat.
Per tant, ens ajuda a identificar el nen que està estable o inestable.
I és una eina també que ens ajuda a comunicar-nos amb l'equip.
Si tu veus com està el nen pensant en el triangle,
és més fàcil a l'hora de comunicar amb la resta de l'equip què està passant.
Si ho fem amb l'ajuda del triangle, tothom anirà pel mateix camí i tothom anirà enfocat cap a un mateix objectiu.
Per tant, té una utilitat de comunicació.
Resumint, el triangle té tres costats.
Un costat és l'aspecte del nen, en el qual ens valora el sistema nerviós central.
L'aspecte, el comportament, el to, la interacció del nen, això ja et diu com està a nivell el sistema nerviós central.
Si està alterat aquest i només està alterat aquest costat, és un nen que té una disfunció cerebral.
Si està alterat el costat de la respiració, és un nen que respira ràpid, que té tiratge,
que pots sentir algun so, pots sentir unes sibilàncies, pots sentir un estridor,
o veus el nen amb una cianosi central, això t'està dient que hi ha un destret respiratori.
I si està afectat a nivell circulatori, miraràs sobretot el color de la pell.
El triangle es fa en 10 segons.
És el primer contacte que tens amb el nen.
Gairebé no cal tocar-lo i només per la inspecció visual.
Quan tens un costat, per exemple, afectat respiratori,
si només tens el respiratori afectat però no tens ni el circulatori ni l'aspecte tocat, vol dir que tens un destret respiratori.
Quan ja se li suma en aquest una afectació del sistema nerviós central,
te recomanen o te diuen que ja no pensis en un destret respiratori,
sinó que ja pensis en una insuficiència respiratòria aguda.
Igualment amb el circulatori.
Si només tens el circulatori tocat, pensa que és un xoc compensat.
Si ja tens que això afecta el sistema nerviós central i per tant ja tens dos costats tocats,
ja no tens un xoc compensat sinó que tens un xoc descompensat.
Ja tindràs el nen amb una hipotensió arterial i amb una alteració del nivell de consciència.
Per tant, si recordem per què serveix el triangle d'avaluació pediàtrica,
penso que en farem més ús i en farem un ús més apropiat.
És molt interessant aquesta eina. Jo a vegades la trobo a faltar pels adults,
perquè visualment... el que passa és que té la pega que el que has de veure necessites haver-ho vist abans.
El ser subjectiu té la pega aquesta.
Si has vist pocs nens et costarà molt fer un triangle d'avaluació pediàtrica ben fet,
perquè els tiratges que dius tu mateix... N'hi ha molts de tiratges.
Sí, però jo penso que si sabem que existeix això i que funciona i que té... serveix per a diverses coses,
si l'utilitzes, o n'ets conscient sistemàticament quan veus un nen,
de dedicar els deu primers segons a mirar-te aquests tres aspectes del nen,
clar, si veus un nen a l'any no arribaràs mai enlloc, però si de tant en tant en veus,
sí que quan vegis un nen que respira ràpid t'ha de cridar l'atenció,
perquè tu, una persona, quan respira normalment la seva respiració no t'ha de cridar l'atenció
si no té un compromís respiratori. Si t'adones que respires, que alguna cosa passa.
I de fet, com menys cascada estigui la criatura, més aviat l'has de fer,
perquè en el moment en què t'acostis si té aquella edat tonta,
entre l'any i els tres que són rebels com una mala cosa,
com el toquis ja s'ha acabat respirar a poc a poc i s'ha acabat estar tranquil.
Sí, sí, sí, exacte. T'has de mantenir una mica o mirar-lo des del costat que no et vegi.
Aleshores, després del triangle hem de fer una exploració centrada
o per ordre sistemàtic per prioritats, és a dir, hem de fer l'XABCDE.
De fet, el triangle jo també el veuria fàcil d'aplicar en el pacient adult.
No està validat per fer una avaluació inicial del pacient adult,
però quan veus un pacient adult també fas una inspecció general,
també mires com respira, com està a nivell cardiocirculatori, com està a nivell d'interacció amb el medi.
 Per tant, es pot fer servir. I l'XABCDE, que és el mateix que amb els adults, és a dir,
una exploració sistemàtica amb l'objectiu d'identificar lesions amb risc imminent de mort.
I crec que són les mateixes patologies que pots intentar identificar
amb un nen, per exemple, traumàtic. Doncs és el mateix.
Sí que, per exemple, no sé ara amb l'adult si ho recomanen,
però a nivell circulatori, quan fas la C, hi ha l'acrònim o la regla mnemotècnica de les 5 P's,
com està de perfusió perifèrica, com està de pols perifèric i central,
com està la freqüència del pols, és a dir, la freqüència cardíaca,
després la pressió arterial mitja i després la precàrrega.
Això de la precàrrega és el que sempre ens oblidem de com està a nivell cardiocirculatori
i és senzillament mirar la ingurgitació jugular i la hepatomegàlia.
He sentit pressió arterial mitja?
Mitjana?
No, no, pressió arterial mitja, m'agrada, m'agrada. N'hem parlat, n'hem parlat, de la pressió arterial mitja, no recordo l'episodi, però n'hem parlat.
Sí, sí, n'hem parlat, n'hem parlat extensament en un episodi, n'hem parlat, sí, sí, d'això.
Però sí, sí, són les 5 P's, perquè quan valoris la C de cardiocirculatori,
doncs no t'oblidis i sobretot no t'oblidis de la precàrrega.
La resta és el mateix.
Una altra cosa que sí que em va cridar l'atenció,
i penso que és una cosa que has de portar a la butxaca o en algun lloc fàcilment accessible,
és un quadre on reflecteixen els signes vitals normals del nen per edat,
perquè a mi em passava, eh?, en les simulacions i tal,
te diuen un nen d'un any, no sé què, amb una tensió sistòlica de 80,
i per mi això, inconscientment, està hipotens, però clar, depèn de l'edat.
En un nen d'un any, doncs no, el percentil 50 de la tensió arterial sistòlica és 95,
però pot ser normal fins a 70, 70 i escaig.
Per tant, per valorar un nen que pugui estar crític,
busca't una taula amb la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria,
pressió arterial sistòlica i pressió arterial mitjana a la butxaca,
perquè no és el mateix un nen d'un mes, d'un any, de dos mesos, cinc anys o deu anys.
I et pot portar a errors importants, eh?
Amb això, la cinta aquesta de Broselow, aquestes cintes que l'estens al costat del nano,
que és una cinta mètrica, està mesurada, llavors t'estima un pes i et dóna dosis,
amb aquesta pot ser que estigui...
És que em sembla que la que tinc a l'hospital i que hem agafat també per l'ambulància, em sembla que allà hi ha una taula.
És possible, perquè crec que també hi ha temes de medicació, de dosis de medicació...
Sí, sí, correcte, és per no haver de fer comptes, és per tenir-ho apuntat i no haver de comptar.
Em sembla que allà també hi ha una taula d'aquestes que comentes, eh?
Cadascú que utilitzi el sistema que li sembli més còmode, però si no estàs acostumat i no veus nens cada dia
i no és la teva feina habitual tractar nens que puguin estar greus,
tingues a mà un lloc per consultar les constants vitals dels nens
perquè pots equivocar-te i tindràs errors importants.
Si les coses van mal dades no et refiïs de la memòria.
Exacte, la memòria et fallarà segur.
Què més? Alguna patologia concreta, per exemple, de la hipoglicèmia,
a diferència amb els adults que fem servir el suero glucosat al 50%,
clar, això és molt irritant per les venes,
aquí te recomanen lògicament el suero glucosat al 10%,
que la dosi és molt fàcil, són 3 mil·lilitres per quilo, quan tinguis un nen hipoglucèmic,
3 mil·lilitres per quilo del suero glucosat al 10%.
Recordant això ja en tens prou.
Després, al final de tot, parlarem d'alguna cosa de reanimació cardiopulmonar.
Ara us explico quatre coses d'algunes patologies concretes,
per exemple, de l'estat epilèptic,
sobretot recordar les dues dosis inicials de benzodiazepines,
la que vulguis i per la via que vulguis, bàsicament o midazolam o el diazepam,
però que la primera dosi l'has de posar als 5 minuts i la segona dosi, si el nen continua convulsionant, als 10 minuts.
Recordar sempre fer les dues dosis.
I els medicaments de segona línia en l'estat epilèptic,
que són els fàrmacs antiepilèptics, en tenim dos, que es comencen a posar als 15 minuts.
I són el levitiracetam i el valproic, el valproat sòdic.
I les dosis sí que poden variar una miqueta, depèn d'on t'ho miris,
però almenys aquí nosaltres ens recomanaven els 40 mg per quilo.
Tant el levitiracetam com el valproat, els dos igual, 40 mg per quilo.
Caram, dos medicaments amb la mateixa dosi, això gairebé és sorprenent.
Sí, és curiós, però ens va bé.
I això que deies dels 5, 10 i 15 minuts... de rellotge,
perquè t'asseguro que 5 minuts convulsionant algú caga, eh?
Sí, sí, sí, no, no, clar.
I són 5, més 5, més 5, o sigui 15 minuts convulsionant i només fer 3,
només fer una cosa cada 5 minuts t'has d'aguantar, eh?
Sí, sí, al principi no, mentre fas el monitoratge,
poses l'oxigen, mires la glicèmia i això ja han passat 5 minuts,
doncs ja li poses, o tens la via, o tens la intraòssia o la via venosa,
o rectal, o bucal, o el que sigui, prepares la medicació.
Sí, sí, els primers 5 ho entenc, eh? Els segons 5 ja es poden fer molt llargs, eh?
I els tercers, hòstia, aguantar-te les ganes de fotre-li la kepra
després que li hagis fotut... faci dos minuts que li has posat el...
Sí, sí, no, no, que es pugui fer llarg, sí.
Costa, eh? Aquests 5 minutets més costen... Bé, els has d'agafar de rellotge.
La primera dosi de benzos és els 5 minuts, la segona els 10,
el primer fàrmac antiepilèptic és els 15 minuts,
i si això no funciona, els 25 minuts has de posar
la segona dosi de fàrmac antiepilèptic d'un fàrmac que no hagis posat.
Per tant, si primer has posat levetiracetam, els 25 minuts posaràs el Valproat,
o al revés, si primer has posat el Valproat, després posaràs el kepra.
I esperant que amb això ja en tinguis prou, perquè si no, els 30 minuts ja has de començar a...
pensar-te en fer una sedació més profunda, i intubar el nen i anar cap a un hospital que sigui més resolutiu.
Què més? Del tema de la intraòssia, recordar que depèn de l'edat.
Nens petits, menys de 6 anys, ens recomanen més la zona del tibial proximal,
la zona medial de la tuberositat de la tíbia,
en menys de 6 anys, nens de més de 6 anys, tibial distal,
dos o tres centímetres per sobre del mal·lèol intern,
i després en adolescents ja pots anar al cap humeral.
I recordar que després d'administrar tots els fàrmacs per via intraòsea,
administrar 5 o 10 mil·lilitres de sèrum salí fisiològic, per exemple.
Per arrossegar.
Exacte. Això amb els nens inconscients, amb els conscients, recordar igual que els adults,
que abans de començar a infondre molts volums,
s'ha de posar una mica de lidocaïna per fer una mica d'anestèsia de la zona, perquè si no fa molt dolor.
Em sembla que això ja ho havíem dit també en algun dia, en algun episodi de l'EMPodCat.
I em sembla que ho tornarem a dir, perquè de la intraòsea n'hem de parlar.
En parlarem, en parlarem
Parlem d'algun moment de l'anafilaxi, que també n'hem parlat.
A l'anafilaxi fem servir l'adrenalina sense dissoldre, l'adrenalina pura,
que és la concentració 1:1000, i la dosi és 0,01 mil·lilitres per quilo.
Si només recordes això, 0,01 mil·lilitres per quilo d'adrenalina pura intramuscular.
Què més? Del xoc hipovolèmic.
No estan tan capficats de si solucions balancejades o no,
però tampoc és que li donin especialment rellevància
si la solució d'un cristal·loide que li poses és balancejat o no.
Però sí que el que és important és començar fent embolades de 10 mil·lilitres per quilo
i anar repetint fins a 40-60 mil·lilitres per quilo durant la primera hora.
Això amb un nen que està hipovolèmic, sigui perquè és un gran cremat, per pèrdues gastrointestinals,
o perquè és una cetoacidosi diabètica, per exemple,
comença amb embolades de 10 mil·lilitres per quilo,
repetides 4, 5, 6 vegades fins que sigui necessari, almenys durant la primera hora.
Que amb això no n'hi ha prou? La noradrenalina.
Amb l'objectiu de mantenir la pressió arterial mitjana, en el percentil 50, per la seva edat.
I quant de temps entra en embolada i embolada, per decidir si necessites més o no?
Pensa que això t'ho recomanen que ho facis a la primera hora.
Per tant, tu mateix, a la primera hora, això li pots repetir fins a 4 o 6 vegades.
Cada 20 minuts o cada 15 minuts, 10 mil·lilitres per quilo.
Clar, tens el nen amb un xoc hipovolèmic, no l'hi posaràs tot de cop, però jo penso que és anar revalorant, no?
Poses 10 mil·lilitres per quilo, mira si ja el tens bé de pressió, que encara no el tens bé de pressió, doncs 10 mil·lilitres més per quilo.
Això t'obliga a tenir una via intravenosa digna, o si no, cap a la intraòssia, perquè ara estic comptant,
així mentalment em surt que menys d'un 20G,
infondre 300 o 400 centímetres en 5-10 minuts,
menys d'un 20 no crec que puguis.
O tindré dues vies, no?
O dues vies, clar, sí, sí.
Què més? De similar a això hi ha el xoc hemorràgic.
Te recomanen, si hi ha alguna cosa que et pot ajudar de proves complementàries,
sobretot el dèficit de base i el lactat, que això t'ajuda molt a estimar la gravetat.
Més que no pas, com està de hematòcrit, hemoglobina inicial, el dèficit de base i el lactat et  poden ajudar.
Cristal·loides, la seroteràpia, limitar-ho en el xoc hemorràgic a 20 mil·lilitres per quilo.
Si amb això no en tens prou, doncs ja començar precoçment els hemoderivats.
Sang, plasma, plaquetes, i pensar en tancar l'aixeta,
depèn on estiguis, pre-alertar a cirurgia que tens un nen amb un xoc hemorràgic
i que, depèn del que sigui, que es preparin per entrar a quiròfan.
Important això, limitar, així com el xoc hipervolèmic per una cetoacidosi o per una deshidratació
pots anar augmentant fins a 40-60 mil·lilitres per quilo, doncs amb el xoc hemorràgic 20 mil·lilitres per quilo.
I concentrat d'hematies, plasma i plaquetes, i cirurgia.
Es permet el tema de la hipotensió permissiva,
mantenir-lo, per exemple, en el percentil 5 per la seva edat,
o sigui, una pressió arterial mitjana que estigui en el percentil 5 per la seva edat.
Aquí tens la teva taula per edats i t'ho mires.
Això sempre i quan vegis que el xoc hemorràgic que té no està associat amb un TCE.
Si el nen té un traumatisme cranioencefàlic, doncs la hipotensió permissiva pot ser més perjudicial.
Això és igual que amb els adults, veig.
És igual que amb els adults, sí, sí.
I el mateix amb l'àcid tranexàmic.
Si tens una hemorràgia massiva, una hemorràgia exsanguinant, doncs l'àcid tranexàmic igual.
Què més?
Amb el tema del traumatisme cranioencefàlic que parlàvem ara,
el nen que té clínica d'augment de la pressió intracranial i que té una herniació imminent,
és a dir, que està hipertens, bradicàrdic, amb una respiració irregular
i lògicament que té una alteració de les pupil·les,
doncs has de pensar que té la pressió intracerebral augmentada i que s'està començant a herniar.
Doncs aquí te recomanen el suor de salí hipertònic al 3%.
La dosi que et recomanen és entre 2 i 5 mil·lilitres per quilo d'aquest hipertònic.
Deixam fer un incís d'això del sèrum salí hipertònic,
perquè en el seu moment vaig tenir els meus merders mentals de decidir quan era un 3% i com preparar-lo i això.
Al final de comptes, mira, és una recomanació fora de la recomanació. Hi ha un lloc web que és rcc.noseque,
que tenen una calculadora que tu li dius quin percentatge vols i quin volum. I et diu, fes això amb això.
M'ho has tret de la boca Albert, perquè quan estava preparant el resum vaig dir això ha de ser més fàcil.
I exacte, vaig trobar aquests del rccc.eu
i és tal com te dius tu. Li dius la concentració que vols i el volum
i ell te diu quant clorur sòdic al 20% has de barrejar amb fisiològic i ja està.
En un segon ho tens perfectament. A nosaltres ens en van recomanar dos,
que és per exemple agafar 10 mil·lilitres del clorur sòdic al 20% i barrejar-los amb 90 de fisiològic.
L'altra opció, que és de més volum, si el nen és més gran, pesa més quilos,
doncs és agafar 30 mil·lilitres del clorur sòdic al 20%
i barrejar-los amb 220 mil·lilitres de sèrum fisiològic normal, al 0,9%.
I si no t'agraden aquestes dues, doncs això que diu l'Albert,
te'n vas al rccc.eu i ho trobaràs fantàsticament bé allà.
Recordar que en aquests TCEs, mesures de neuroprotecció,
intentant mantenir-lo amb la pressió arterial mitjana en el percentil 50,
amb cristal·loides i amb vasopressors si són necessaris,
mantenir saturacions a tot nen crític entre 94 i 98 de saturació,
pressió de CO2 entre 35 i 45,
inicialment no et serveix el que et digui el capnògraf,
que inicialment has de fer-ho a nivell venós
i després veure si hi ha una equivalència entre el que et diu l'analítica de la sang amb el que tu veus en el capnògraf,
sedoanalgesiar, normotèrmia,
mantenir el cap i el tronc a 30 graus, excepte si hi ha hipotensió,
normoglicèmia, mantenir el sodi, magnesi, potassi, tot això, els electròlits a ratlla,
i el tema de les convulsions.
No està demostrat que fer una prevenció en el TCE de les convulsions serveixi de res, però sí apareixen lògicament tractar-les.
Per tant, el nen amb TCE, igual que amb l'adult, han d'estar normo-normo de tot.
Després del tema del calibre del tub endotraqueal,
també et pot ajudar la cinta aquesta de Broselow, crec que es diu...
Sí, sí. Bé, n'hi ha vàries, però el que tenim nosaltres és la cinta de Broselow.
Segurament allà també t'ho posa, però bé, si no, hi ha altres eines,
però és important tindre una eina de fàcil accés i que sàpigues quina és
per seleccionar quin tub endotraqueal farà servir al nen.
Amb el que ens van dir, vaig fer un quadre,
i és en el nen de menys d'un quilo, que serà un nen, no?, un nounat de menys de 28 setmanes de gestació,
necessitaràs un tub del 2,5.
Entre 1 quilo i 2, que normalment correspon a 28-34 setmanes de gestació,
necessitaràs un tub del 3.
Entre 2 quilos i 3, que ja seria 34-38 setmanes de gestació, un tub del 3,5.
Després ja normal, un nen que neixi més de 3 quilos,
ja 3,5-4 el número del tub,
que així anirem aproximadament fins a l'any, un tub del 3,5.
A partir d'un any, entre un any i dos, ja serà un 4.
I després, a partir dels dos anys, et recomanen una formuleta,
que és l'edat dividit entre 4, i el resultat d'això li sumes 4.
Amb això, en nens de més de dos anys, tindràs el tub aproximadament que li has de posar.
Aquesta formuleta està bé recordar-la.
I després una altra formuleta, que no és cap formuleta, és una simple multiplicació,
és el tub que li poses, l'has d'entrar fins a una certa profunditat per no anar-te'n al bronqui dret,
o per no sortir-te de la tràquea,
que és el número del tub que li hagis posat multiplicat per 3.
Aquest és el número que li has de posar, la profunditat llegida a la comissura bucal.
Sabràs fins a quan has d'introduir el tub seleccionat. És el número del tub multiplicat per 3.
Què més? Després el nen que ja tens intubat, i de cop i volta comença a pitar...
el respirador, el monitor, alguna cosa passa, ens van recomanar la regla mnemotècnica,
que és el DOPES, que en anglès deu significar alguna cosa.
Si recordes aquest acrònim, que és DOPES, sabràs el que hauràs de fer
quan un nen que està intubat i l'estàs ventilant comença a fallar tot.
La D és de desplaçament del tub, és a dir, s'ha extubat de forma accidental
o el tub el tens en el bronqui dret, perquè en els desplaçaments, les transferències,
alguna cosa has tocat i el tub s'ha extubat o l'has introduït excessivament. La D.
La O és la d'obstrucció del tub. Del tub o de les tubuladures, hi ha alguna cosa,
no sé, per sang, per mucositat, o perquè l'estàs trepitjant o el que sigui, però hi ha una obstrucció del tub.
 La P és de pneumotòrax o altes alteracions que provoquen un augment de la pressió, un broncoespasme, un edema,
una hipertensió pulmonar, la més lògica i la més habitual,
pensant que t'hagis passat amb els volums o les pressions i ara, de cop i volta, el nen tingui un pneumotòrax.
La E és de l'equip, revisar l'equip, des d'on ve la bomba d'oxigen, les tubuladures, les connexions,
el ventilador, alguna cosa de l'equipament està fallant.
I que no s'hagi desconnectat...
Que no s'hagi desconnectat d'algun lloc.
I la S és l'estómac. Ja sé que comença per E, però l'estómac.
Que potser el prèviament haver fet de ventilar amb el respirador manual o ambú,
que hagis introduït més aire dins de l'estómac i allà ja s'hagi creat una pressió important
i ara t'estigui perjudicant la respiració del nen.
Per tant, el DOPES és la regla mnemotècnica perquè no se't passi cap causa important
de descompensació d'un nen que està intubat o que tens ventilant.
De RCP bàsica, penso que ja ho sabem tot.
No canvia res especialment.
Deixa'm fer un incís aquí. Sí que no canvia res, però sí que canvien coses respecte a la de l'adult.
I això, els que toquem nens massa poc sovint, a vegades ens trenca el cervell.
Una cosa bona que he llegit aquí en les guies és una noteta que diu si sembla un adult, tracta'l com un adult.
Això m'ha agradat. Si té 12 anys, però és un d'aquests nanos de 12 anys que fot metre 70,
doncs el tractes com a adult i endavant.
Però aquí, de l'algoritme aquest, hi ha la diferència que, com que els nens es paren més habitualment
per problemes respiratoris que per problemes cardíacs, hi ha les 5 ventilacions inicials
de rescat
Exacte, abans de començar les compressions, i que no fem 30:2, sinó que fem 15:2.
També exactament pel mateix motiu.
Que no ha canviat respecte a les recomanacions anteriors, és cert,
però que sí que canvia sensiblement respecte a les recomanacions de l'adult.
Sí, el tema d'aquest que deies, Albert, ens hi van fer èmfasi en el tema d'això que dius,
si el nen té una aparença d'adult, tu tracta'l com un adult,
tant la RCP bàsica com l'avançada, vull dir, medicaments, cardioversions i tot això,
tu fes com si fos un adult.
I de fet, algun dels casos que ens van posar era això, era una nena de 13 anys, no sé què,
i quan preguntaves pel pes, et deien, no sé, 50 i pico quilos, o 60, i vam decidir fer RCP de l'adult.
I que és el correcte
Només diria, per exemple, del tema del... quan fas les 5 respiracions de rescat,
que pot ser que no siguin eficients, que has de fer-les i observant el tòrax, si s'expandeix o no,
perquè si no s'expandeix, el lògic és pensar que la causa de l'aturada respiratòria és una obstrucció de la via aèria, per un cos estrany.
Per tant, quan facis les 5 ventilacions de rescat, no només és fer-les, sinó fer-les i mirar que el tòrax s'expandeix o no s'expandeix,
per si sospites o descartes que la causa sigui una obstrucció per un cos estrany.
I dues coses en aquí, que ens recomanaven,
és a l'hora de fer les compressions toràciques, sobretot amb lactants,
hi ha diferents formes, no?, de fer les compressions. La tècnica que em sembla que sigui més recomanada és la d'abraçar,
tu et poses davant del nen i abraces, que els dits et queden darrere l'esquena
i després tens els dos polzes que van a sobre l'estern i són els que fan les compressions.
Aquesta és la millor forma de fer les compressions toràciques,
abraçant el tòrax del nen amb els dits a la part de l'esquena i els polses a sobre l'estern.
L'altra seria, posar dos dits directament a sobre l'estern, sense abraçar el nen.
Però te recomanen més aquesta forma d'abraçar el tòrax.
I l'altra era el tema del DEA, en la RCP bàsica amb DEA.
La recomanació és que no parar mai, no parar mai, de fer compressions toràciques
només en dos moments, excepte quan el DEA et diu que està analitzant
i just quan tu prems el botonet per fer la descarrega elèctrica.
La resta, de vegades, el DEA va parlant o carregant, sobretot quan carrega el DEA,
la tendència espontània normal és, si està carregant, treure les mans de sobre la víctima.
Doncs no, fins que tu no prems el botonet de descarrega, compressió, compressió, compressió.
O sigui, només parem de fer compressions quan et digui que està analitzant o quan tu prems el botonet.
La resta, no parar mai.
I això, en les simulacions ho vam veure que, de forma instintiva,
quan està carregant o ell està analitzant, no sé, continuï fent compressions. Ja fa estona que estàs fent compressions.
De seguida que fas la descarrega elèctrica, tu no t'esperes el que et digui el DEA, tu fas compressions directament.
Això és igual que en els adults, la fracció de temps sota compressió ha de ser la més gran possible.
Si, però aquí, com que t'estan parlant i fins que no te diu continua fent RCP o compressions,
tu fas la descàrrega i tornes a continuar fent compressions toràciques. No t'esperes que t'ho digui el DEA.
Sí, sí, sí. Això dels DEAs van molt bé, però la part aquesta de fer-ho
comprensible per tothom fa que els professionals ens hi posem nerviosos.
Quan veus que va passant el temps i estàs allà sense fer el massatge, t'agafa una angoixa existencial.
El tema dels pegats en els lactants,
si tens un nen molt petit i els pegats estan molt junts o fins i tot es toquen,
no ha de ser, perquè aquí pots crear un curt circuit i vés a saber què pot passar,
doncs directament si veus que queden molt junts o es toquen, directament en posició antero-posterior.
L'anterior el poses a l'esquerra de l'estern i al posterior a la zona interescapular perquè no es toquin.
Després, de les desfibril·lacions, en cas que sigui, no?
Estem ja a la RCP avançada i és un ritme desfibril·lable.
Les primeres cinc desfibril·lacions les fem a 4 Joules per quilo
i després vas pujant progressivament.
La sisena ja la pots fer a 6 J per quilo, la setena a 7 J i després les successives a 8 J per quilo.
Per tant, comences a 4 i si desgraciadament això necessites
moltes més desfibril·lacions, ja les faràs a 8.
Això em sona a dosi més altes que per adult.
Per 70 quilos, 4 x 7 serien 280 i el fem a 200 Joules.
Ja la basal és més alta que la proporcional per adult
i aquí t'estan dient a sobre que pots pujar molt més a mesura que les altres no estan funcionant.
Sí, sí, sí.
D'acord
Que més?... després de qualsevol medicació les embolades de 5-10 ml de fisiològic
i després el tema de les medicacions durant la RCP, les bàsiques són l'adrenalina i la amiodarona.
Tu, Albert, així de memòria, saps l'adrenalina que li has de posar o no?
En un adult, un mil·ligram.
Sí, clar.
Espera, si és per via endovenosa, seran 10 micrograms per quilo, m'imagino.
Sí.
El que acabo fent és dividir la dosi d'adult per un número de pes d'adult i ho arrodoneixo.
No sé si ho estic fent bé o no.
Sí, la dosi tant de l'adrenalina com de la amiodarona és molt fàcil perquè sempre és 0,1 ml per quilo.
Amb la diferència que l'adrenalina l'hem de dissoldre,
agafes una adrenalina pura, la que fem servir als adults, i li poses nou de fisiològic.
I això és 0,1 ml per quilo.
L'adrenalina l'has de diluir i amb la amiodarona, no,
és una amiodarona sense diluir, però és 0,1 ml per quilo.
De la amiodarona, normal, sense diluir.
Amb la limitació que la primera dosi que li posis de amiodarona són màxim 300 mg,
que això és després de la tercera desfibril·lació,
 i 150 mg màxim, la segona dosi de amiodarona
que li posis, que és després de la cinquena desfibril·lació.
Però si recordes que les dosis sempre són 0,1 ml per quilo,
d'adrenalina diluïda o de amiodarona sense diluir.
Esperem que mai de la vida hi hagi un desabastiment de amiodarona
i ens obligui a portar-la d'un altre lloc amb concentracions diferents.
Llavors tindríem pollastre màxim aquí.
Bé, després sí que has de recordar, lògicament, els micrograms i tot això, però de moment, si ara ho tenim així,
no et preocupis per les dosis de medicació a l'RCP, que sempre és 0,1 ml per quilo.
I una altra cosa interessant, però poc actual
almenys en les nostres latituds, és l'RCP en la hipotèrmia.
Si et trobes un nen que està a menys de 30 graus centígrads,
en aturada cardiorespiratòria, en aquestes situacions màxim pots fer 3 desfibril·lacions
i no pots fer servir adrenalina.
I després, quan ja tens el nen a més de 30 graus, ja pots fer servir les desfibril·lacions habituals,
les que et diu l'European Resuscitation Council del 2021 en pediatria,
i l'adrenalina l'has de canviar i en lloc de cada 3-5 minuts, aquí l'has de fer servir cada 6-10 minuts
fins que el nen estigui escalfat fins a 34 graus.
Si trobes un nen, aquí, com millor, tenim molta costa i a l'hivern l'aigua està freda
o les piscines estan fredes, ens pot passar.
El nen que està molt hipotèrmic, menys de 30 graus, no fer servir adrenalina i màxim 3 desfibril·lacions
i quan ja està una mica més calent, més de 30 graus, desfibril·lacions habituals,
 però l'adrenalina l'hem d'espaiar una miqueta més, cada 6-10 minuts
fins als 34 graus, a partir dels 34 graus, ja l'RCP la fem normal.
Aquí veig que el tema hipotèrmia, com que això són unes guies universals, ho han de tenir present pertot arreu.
Però aquí nosaltres tenim ECMO. D'acord que no la fem servir gaire, però tenim ECMO. Llavors aquí...
crec que no considerar això... perquè, clar, menys de 30 no s'escalfarà sol, l'hauràs d'escalfar tu
i l'has d'escalfar amb ECMO, perquè tot el que tenim és bastant birriós.
Escolta, potser haurem de parlar d'hipotèrmia també, no?
Sí, sí, sí, sí, sí. El tema és, clar, fins que tu no arribis a un lloc amb
o no t'arribi l'ECMO a tu, hauràs de fer RCP
i l'has de fer tenint en compte aquestes peculiaritats, no?
Sí, sí, però que els 30 graus a més a més...
Ara llenço una pregunta a l'audiència. Quants de vosaltres teniu termòmetres que puguem mesurar menys de...
Ah, ja, ja.
32. Ep, temperatura central, eh?
Sí.
Perquè per mirar sota l'aixella no serveix que ho sapigueu.
Ja ens direu. A veure quants de vosaltres ho podeu fer, això.
Què més? Només em queda la reanimació del nounat.
Possiblement en el meu cervell hi havia aquesta informació, però l'havia oblidat.
 I és que la saturació...
Saps on hem de mirar la saturació, Albert? Jo t'ho pregunto a tu, vejam si sóc jo l'únic que li falla la memòria.
Sí, ho sé, ho sé. I a més a més et puc trobar els números perquè ho vaig publicar en un post-it al meu blog.
És una saturació preductal. S'ha de mirar a la mà dreta.
I dic mà perquè enganxar un saturador al dit en un nadó, hòstia, es complica.
En canvi, si ho fots aquí, entre el dors i el palmell, aquí a la part inferior de la mà.
I al primer minut, ho dic de memòria, el primer minut em sembla que és normal per sota de 60 i vas escalant
i em sembla que no és fins a partir dels 10 o 15 minuts que és normal per sobre de 90.
Hi ha una graduació que has d'estar en una taula perquè si no no te n'oblides.
A la taula de reanimació del nounat sí que diu això.
Els tres primers minuts la saturació normal és que estigui entre 70 i 80
els cinc minuts entre 80 i 90 i després els deu minuts és quan ja està a saturacions de 90-95%.
Però sí, jo la veritat és que quan m'ho van dir... ostres, a la mà dreta?
Sóc sincer i no ho recordava. Per tant, no sé, ho llanço aquí una altra vegada perquè si jo me n'he oblidat
és possible que a algú més també li passi això. Per tant, al costat dret.
No és l'única cosa que canvia de la reanimació neonatal que és un tema...
tinc un pediatre... bé, el nostre cap de pediatria que una xerrada va dir els nens no són aliens.
Bé, els nou nats sí. Perquè... totalment és una fisiologia absolutament diferent, molt interessant
però canvia molt del que estem acostumats als que tractem habitualment amb adults.
Sí, sí, sí, hi estem poc habituats.
Què més? Jo penso que no tenia... les notes que vaig anar agafant
i que volia recordar són aquests apunts que us he explicat, Albert.
Val la pena fer-lo, eh? Val la pena recordar, o sigui, fer el curs aquest perquè...
realment te n'adones de coses que has oblidat i que a l'hora de la veritat les faries malament.
Si no tens un record de tant en tant és molt útil.
La recomanació és fer-lo i també pensem els que estem al Principat
que al SEM tenim companys a l'altra banda del telèfon
i si no ha canviat els últims mesos tenim un pediatre al qual li podem demanar socors
via telefònica quan tenim coses que ens sorprenen o no veiem clares.
Que ho sapigueu, que tenim aquest recurs. Als altres territoris de parla catalana, doncs no ho sé, digueu-nos-ho a veure si també teniu aquesta opció.
Sí, sí, des d'aquí, de CECORS parles i vols parlar amb un pediatre i no tindràs cap problema, et posaran amb el pediatre
i el mateix, per exemple, de geriatria i tot això també tenen consultors que te poden donar el suport que calgui.
Doncs vinga va, un cop finalitzat el tema,
les coses destacades de la reanimació del suport vital avançat en pediatria,
anem a la següent secció que és el Menys és Més.
El Menys és Més. Tu, Albert, tenies alguna cosa avui per explicar-nos del Menys és Més, no?
Sí, de fet, mira, pels que no estigueu al corrent,
en Xavi i jo a vegades discutim, no,.. conversem per Twitter o per l'X,
i el Xavi va, fa unes setmanes, va retuitejar un article que deia que això de tenir
la gent a urgències aparcada durant una burrada d'hores no anava gaire bé per la seva supervivència.
Si
I després n'hi ha algun altre que explica com això ha empitjorat els últims anys, i això vaig pensar, home, el Menys és Més ha de ser això.
És a dir, menys hores a urgències, millor per la supervivència.
Però resulta que encara no tenim cap recomanació oficial d'aquest assumpte,
 cosa que no m'estranya tampoc, perquè clar, que la pròpia administració faci una recomanació contra allò que l'administració fa pot ser una mica complicat, eh?
Donar la culpa als altres és fàcil, donar-te-la a tu mateix costa una miqueta.
Però en tinc un altre, en tinc un altre, en aquest cas és de l'Essencial, i tampoc és tan desencaminada.
Aquesta recomanació de l'Essencial és una recomanació del juliol del 2019
que es basa també en d'altres de prèvies. En aquesta també una de les que es basa és una de les recomanacions,
de les 15 recomanacions de la SEMFyC del 2016 de No Hacer,
i té a veure amb l'administració d'analgèsia per via intramuscular.
Com sempre, aquestes fitxes que ens fa l'Essencial diu que són una recomanació, no són de compliment obligat
 ni substitueix el judici clínic, eh? Una forma també de guardar la bugada.
Molt bé, ens diu que sempre que sigui factible per al control del dolor cal escollir el tractament no parenteral com a primera elecció.
I ens recorda que l'ús innecessari de tractament analgèsic parenteral per al control del dolor s'associa a més risc de complicacions evitables per al pacient,
especialment quan existeix una alternativa analgèsica amb bona efectivitat i millor seguretat, com la via oral o la via tòpica.
Evidentment, això t'ho expliquen amb més... et donen més detalls,
i ens ve a dir una cosa que ja sabem, almenys al meu hospital passa molt, la mania aquesta que tenim de tothom qui ve perquè li fa mal alguna cosa punxar-li una intramuscular.
Bé, doncs resulta que hi ha estudis que diuen que el paracetamol, especialment en presentacions aquoses,
els sobres de paracetamol, s'absorbeixen ràpidament i gairebé completament per via oral.
És a dir, que el paracetamol aquest aquós... Bé, aquos, en solució aquosa begut va igual de bé
que els altres medicaments per via parenteral.
Clar, la via parenteral, la via intramuscular, a part de fer més mal, també té algunes complicacions que si bé són
poc habituals, doncs poden tenir mala bava. Si fas un abscés, malament.
I si l'abcès aquest va a més, doncs ja veuràs tu quins riures quan t'hagin de fer segons quines barbaritats per arreglar-ho.
Si resulta que tenim una via que ja funciona i no té complicacions, doncs per què?
També ens fa un record força interessant, que a mi això m'ha semblat interessant també,
que diu que els AINEs tòpics són efectius per a dolors musculoesquelètics localitzats.
I els podríem fer servir com a fàrmacs de primera línia.
Això també és interessant perquè normalment no hi pensava en això.
Però també que el paracetamol té la mateixa eficàcia que els AINEs justament per a la millora del dolor de...
aquests tipus de dolor. És a dir, que també fer servir aquí paracetamol oral, en aquest cas, tampoc és cap mala idea.
Ens ha de quedar com a via parenteral? Doncs quan la via oral no és possible o no és adequada.
O bé, quan el dolor que es produeix preveus que necessitarà
més medicació a part d'aquesta medicació que podem donar per via oral.
L'exemple que posen és el dolor còlic renal,
perquè a part que venen nauseosos i vomitants, per tant, si dones alguna cosa per la boca i la vomiten no farà efecte,
però a més a més és probable que necessitin altres coses que sí que en aquest cas precisin de la via parenteral.
Doncs això, que l'analgèsia via oral, no cal via parenteral.
I a més a més, deixa'm afegir, Albert, que segurament el cost econòmic no és el mateix
un vial que es pugui posar endovenós o intramuscular que un comprimit via oral.
També ho hem de tindre en compte, que és més beneficiós clínicament
 i menys molèsties i menys dolorós i tal i igual d'eficaç pel pacient,
però a més a més, per la institució o pel sistema sanitari ens estalviaríem uns quants calés també.
I en funció de l'organització del teu servei, fins i tot el temps.
 Jo penso en... tenim un triatge avançat que podem administrar analgèsia intramuscular
amb la qual cosa si resulta que tens relatiu temps
i el pacient entra dins els paràmetres, doncs t'aixeques i li punxes l'intramuscular, que són els teus dos o tres minuts.
Clar, jo penso això mateix, en un servei d'aquests, que et venen deu persones l'hora, doncs probablement aquests tres minuts t'endarreriran.
I ja no et dic res de quan estàs triant a pinyó fixe i et van entrant paperots per anar posant coses parenterals
 que es posaran a veure a saber quants minuts passats.
En canvi donar un sobre allà davant el taulell, és un moment.
Un sobre i un got d'aigua. Sí, si
Aquests temps també s'han de tenir present.
Doncs bé, aquest és el menys és més que us volia recomanar avui.
No fem servir analgèsia parenteral quan podem fer servir l'oral.
Els sobres de paracetamol van molt bé!
Fantàstic. Molt bé, Albert, molt bé
Vinga, anem a la secció lletraferida. Hòstia, aquesta m'agrada molt, sempre a mi. Sempre m'agrada molt això.
La secció de l'Urgent Mot.
sí, va, què tens tu, Xavi, per avui?
Avui tinc una petita llista de proves complementàries, agafades a una miqueta així...
Bé, jo us explico per exemple coses que podrien dir-les de forma una miqueta més
que estiguin d'acord amb el TermCAT, que ens guia una miqueta
com hem de dir millor els termes mèdics en català.
Per exemple, tens un pacient amb un TCE o un... amb un ictus què li fem? Un TAC, no?
Doncs el TAC ja no es fan TACs, sinó que són Tomografies Computades
i l'abreviació és un TC, una TC.
TAC ja no existeix i la Tomografia Axial Computada tampoc, ja no és axial. És Tomografia Computada.
Que d'aquests, escolta... tenim múltiples versions
El nou que han comprat pel meu centre,
a més a més dels estudis habituals sense contrast i els contrastats,
que si tens l'angio TC, a més a més fa estudis de perfusió/difusió...
Això no sé quins noms tindrà això, perquè això pot ser apoteòsic en un futur.
Sí, sí, no, no, jo m'he perdut bastant també aquí, però sí, si ho hem d'escriure o dir-ho,
doncs parlem de Tomografia Computada i suposo que deu incloure totes les modalitats d'aquestes proves que estem demanant ara.
Després volia parlar de les... quan hem de passar un concentrat d'hematies en algun pacient
 que està amb una hemorràgia o té una anèmia important, doncs hem de fer unes proves, no?
Hem de fer unes proves encreuades.
Les proves creuades... és com els lligaments encreuats del genoll.
Això em sona que n'havíem parlat, eh, d'aquest.
Dels lligaments encreuats, sí, i les proves encreuades.
Després en l'analítica una cosa que demanarem és una glucemia.
També em podries dir glicèmia, però el TermCat et recomana que parlis més de glucemia que no pas de glicèmia.
Per tant, parlarem també d'hiper- o hipoglucèmia millor que hipo- o hiperglicèmia.
Després, poder ja no és... no ho demanem nosaltres, però en alguna ocasió
t'interessa mirar l'historial del pacient, vejam com està de càrrega viral,
amb una anàlisi que tingui, doncs mirar com està de càrrega viral. En lloc de carga viral,
hem de parlar de càrrega viral o càrrega vírica.
I, què més? D'un parell més és la... quan fem l'analítica
que jo he dit ara abans, ho he dit fa un moment i li farem una analítica, no,
li fem una anàlisi clínica o unes anàlisis clíniques.
El singular i el plural, però sempre és femení.
Una anàlisi clínica o unes anàlisis clíniques.
I, finalment, aquella persona que sospites que hagi estat en contacte
o que el problema que tingui actualment sigui una tuberculosi, li demanes
o li fas la prova de la tuberculina, que també abans
podíem dir la prova de Mantoux, però si mires el diccionari del TermCat de Medicina
el Mantoux no apareix per enlloc. La prova és la prova de la tuberculina.
El PPD, famós.
Exacte, sí, sí.
Això encara.. això aviat ho hauran de treure del diccionari perquè això em sembla que ja es fa servir molt poc o gairebé no es fa servir ja.
És possible.
Fan algunes anàlisis rares que has de treure uns tubs raros i els han d'enviar no sé on i això.
Sí, fan una determinació analítica, sí, de sang, sí.
Doncs mira, d'aquí uns anys podrem dir a l'UrgentMot que la tuberculina, que ja no.
És una cosa que es feia abans.
Mentrestant, tuberculina, no?
La prova de la tuberculina, sí.
Molt bé.
Doncs ja està, són els sis termes relacionats amb proves complementàries
que, bé, si els podem fer servir de forma una miqueta més
correcta seguint les recomanacions del termCat, doncs millor que millor.
Recordar als oients que en Xavi té totes aquestes paraules i unes quantes més al seu diccionari, al seu lloc web
urgem.cat/diccionari que jo els faig servir sovint quan tinc algun dubte d'aquests de: això?
i ho vaig a mirar allà i escolta'm, és molt pràctic.
No sé si controles les vistes del teu lloc web però em sembla que unes quantes són meves.
No, no ho controlo.
Però sí que em serveix de vegades que algú que coneix aquest llistat,
que per casualitat troba algun terme que desconeixia.
Si m'ho diu, jo m'ho miro i si no el tinc al llistat em podeu ajudar a completar-lo.
Doncs escolta, una altra paraula que tens tu llistat,
aquesta l'he fet servir molt les últimes setmanes perquè he estat fent una formació d'electrocardiografia a la meva empresa.
 Ja porto no sé pas quantes sessions, no sé pas quantes me'n queden.
Estic avorridíssim de dir la paraula elèctrode.
No electrode, elèctrode. Amb aquest accent a la... Bé, és una esdrúixola, eh?
A la segona e. Que tothom li diu electrode, doncs no, és elèctrode.
El seu plural, elèctrodes.
Així, a més a més de fer una formació d'electrocardiografia també en faig una de català ben parlat.
Només aquesta paraula perquè el resto és un xurro, eh?
Però aquesta no sé si la tinc...
Oh, mirem-ho, mirem-ho. Jo crec que sí, em sona que la tens. Em sona que la tens, aquesta. Si no l'hi posaràs i quan estigui publicat això ja hi serà.
 Val, val, val. Ho miraré, ho miraré.
Doncs va, després d'aquest elèctrode, recomanacions, que és l'última secció
i que alguns oients ens han dit que en volien més de recomanacions. Doncs vinga, va.
Venen ara les nostres d'aquest episodi.
Comences tu, Xavi, o començo jo?
Comença tu, Albert, sí.
Va, començo jo. Doncs el tema d'avui anava de pediatria.
Doncs la meva recomanació és un lloc web que es diu pediatricemergencies.com
i el lloc web en si us el recomano perquè fan una conferència via internet des del 2019, veig ara,
i fa quatre dies, el 9 de novembre la van fer i han publicat ja els seus vídeos.
És una conferència en línia, és a dir, fan les xerrades en una plataforma d'aquestes d'streaming
 i llavors publiquen els vídeos i els àudios en format pòdcast, també.
I ara ja han sortit les de 2023 i és una conferència força interessant amb moltes xerrades interessants.
N'hi ha una de suport vital de pediatria, per exemple, que ens vam escoltar davant de l'episodi d'avui 
i, a més a més, fins i tot veig aquí que et fan certificats per watching the video, per si tens...
Força interessant. A mi la veritat és que m'agrada molt, en comparació amb l'episodi passat que parlàvem de l'opacitat
i del jardí barrat del Congrés de l'EUSEM, doncs això és tot el contrari.
Això és l'esperit FOAMED, Free Open Access Medicine, és a dir, formació mèdica per a tothom a tot arreu.
Doncs guaita, pediatricemergencies.com És en anglès, eh, companys? Si no sabeu anglès, pinta malament. 
Molt bé, Albert. Molt interessant.
Jo us volia recomanar, seguint amb la mateixa temàtica d'aquest episodi d'avui,
que anava centrat el tema principal amb el tema de pediatria, 
i és una aplicació web, no és una app, és un lloc web, però no l'has de mirar en el teu mòbil.
Això li diuen webapps.
Ah, es diu així? No ho sabia. Webapp
Però sí, de fet, la pàgina web és upedcalc.web.app
O sigui, deu ser d'Urgències Pediàtriques Calculadora uped, amb D, calc .web.app
Aleshores, és una calculadora d'urgències pediàtriques.
La veritat és que funciona molt bé, és d'origen català, ho han fet pediatres de l'Hospital Sant Joan de Reus,
ho han desenvolupat ells, i és una ajuda perquè si saps el pes del nen
o saps l'edat, d'entrada et demana, per exemple, el pes, i ell et va dient, a partir d'aquí,
tot el que puguis necessitar de medicació o, per exemple, si estàs fent RCP, et dirà...
els Joules que necessites fer cada cardioversió
i les presentacions dels medicaments, quines tenim, 
si són presentacions, tenim vials de 250 i d'un gram, com es prepara la dilució, quina és la dosi,
i en funció del pes, et dirà: aquest nen necessita que li posis 22 mil·lilitres d'aquest medicament.
Amb la qual cosa, les possibilitats d'errors són més baixes,
 i les possibilitats d'estressar-te tu perquè penses que no te'n recordaràs o el que sigui,
doncs, també l'estrès del professional també disminueix.
Parla de moltes coses, quan tu li poses el pes, després
ell et demana què vols, temes d'RCP, de via aèria, de bombes d'infusió contínua, 
sèpsia, anafilaxi, cardiologia, pneumologia, neurologia o intoxicacions.
Per tant, tens un ampli marge de patologies
que puguis necessitar per resoldre els temes.
La dosi, per exemple, te les dona tant en mil·lígrams com en mil·lilitres de les presentacions que tu escullis.
És una de les aplicacions que ens van ensenyar en el curs de suport vital avançat pediàtric
i per això us la volia compartir avui.
upedcalc.web.app
Exacte.
Quan ho obres des de l'ordinador et diu que ho has d'obrir amb l'Smartphone i et posa en un QR. Molt bé.
Molt bé, molt bé. Interessant, interessant. Aquesta queda...
Per guardar això ho deus haver de guardar...
Suposo que t'ho pots guardar a l'escriptori.
Interessant. Ara quan pengem, quan acabem aquí la conversa, a baixar-se això i a posar-so el mòbil.
O a les unitats de suport vital, tenim les tauletes i tal. També ho podem posar...
També ho pots posar en l'escriptori de la tauleta, no?
Doncs va, avui quan vagi de guàrdia a veure si puc tunejar l'escriptori.
Molt bé. Doncs escolta'm, si no tenim res més...
Jo penso que no.
Ja podem anar tancant. Recordar a tothom que tenim un canal de Telegram
on discutim de les nostres penes i de tant en tant posem alguna cosa.
De fet, una agenda aquest mes passat... Aquest mes ho tinc bastant abandonat. Hauré de posar alguna coseta aviat.
Sí, i també veig que és un bon canal per si algú ens vol fer algun suggeriment 
o alguna rectificació que ens haguem equivocat d'alguna cosa o el que sigui.
Doncs a través del Telegram això és una...
una eina bastant fàcil de posar-nos en contacte
amb tota la gent que ens pugui escoltar.
Doncs molt bé, escolteu, fins aquí aquest episodi d'avui. Ens veiem el mes vinent. Que vagi molt bé.
Molt bé, Albert, f ins a la propera, adeu-siau a tothom