EMPodCat, el podcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Hola, benvingudes a un nou episodi de l'EMPodCat, el 40, de la quarta temporada.
Com sempre, l'EMPodCat el fem tant en Xavi Basurto des de l'Empordà. Bon dia, Xavi.
Hola, bon dia. Com estàs?
Prou bé, avui a casa. Cosa estranya, últimament. I jo mateix, l'Albert Homs, des de Cerdanya.
@emermedpirineus a Twitter, tinc el blog que es diu emermedpirineus.
I treballo a l'Hospital de Cerdanya i a la base SEM del territori. I tu, Xavi, on et podem trobar?
Sí, jo estic físicament a l'Hospital de Figueres i a la 606 també de Figueres.
I per via web estem al blog urgem.cat i a Twitter, @urgem.cat.
Escolta'm, avui el tema el faràs tu, però jo abans et vull donar les gràcies.
Ah, mira que bé, per què? Què ha passat?
T'explico. Em sembla que és l'episodi 1 de l'EMPodCat, parlàvem de l'anafilàxia. Anafilaxi, perdó.
Sí.
D'una entrada que havies fet tu. Doncs mira, una de les últimes guàrdies, justament un company de feina,
es va xungar molt d'una picada de vespa a la qual era al·lèrgic. I va anar molt bé haver fet aquest episodi.
Ahà, molt bé.
El que hem de posar l'adrenalina ràpid, no ens ha de fer por i tal, perquè hi va haver un moment que em vaig començar a posar molt tonto, insistint molt.
O sigui, primer corticoides i després l'adrenalina. I vaig començar a dir, voleu dir? Voleu dir?
Si no haguéssim insistit tant, no hauria anat tan bé. Espectacular, eh? Tres minuts d'adrenalina i escolta'm, ja, de la xungada, ja ningú se'n recordava.
Sí, sí, sí.
L'únic que salva la vida en aquest tema és l'adrenalina. L'altre és tractament adjuvant, simptomàtic.
Doncs l'individu aquest ens deu una cervesa.
Que ens faci uns likes.
Exacte.
Un parell de guàrdies abans vaig haver de posar una I-gel també, que també em va anar bé haver-ho gravat en el seu dia.
Però aquest és un altre tema. déu-n'hi-do les guàrdies que estem portant, vist que és temporada baixa.
Molt bé, molt bé. Molt bé, doncs me n'alegro.
Doncs bé, un cop fem l'agraïment, doncs vinga va, Xavi, comencem amb el tema d'avui, que potser no és molt sexy, però sí que és important.
Home, és sexy perquè parlarem de sexe, també.
Vaja!
Sí, clar. A urgències també hem de parlar de sexe.
Aleshores, sí, parlem del tema dels diagnòstics dels pacients amb VIH que veiem a urgències.
És a dir, de detecció precoç dels pacients seropositius per VIH.
Això és un tema que ja vam parlar a Urgem ja l'any 2018.
Ja vam fer una entrada que es deia VIH positiu, oportunitats perdudes a urgències.
I això era un tema perquè a Anglaterra ja s'estava movent que sempre que puguem,
qualsevol mínima oportunitat que veiem un pacient que, pel que sigui,
tingui algunes característiques determinades, no perdem l'oportunitat de demanar-li, fer-li un test de VIH.
Perquè hi ha molts pacients que no saben que són seropositius pel VIH.
Aleshores, ja vam fer una entrada explicant aquest tema de les oportunitats perdudes, del diagnòstic tardà i les seves conseqüències.
Aleshores, aquí parlàvem de deu malalties indicadores que si les veus a urgències,
doncs no t'ho pensis i demanes permís al pacient, un consentiment informat encara que sigui verbal, i li demanes un test de VIH.
Això ho vam fer el 2018. I després això s'ha anat movent.
I ara ja fa com un parell o tres d'anys que hi ha diverses iniciatives a nivell espanyol i a nivell català
que han fet molt bona feina i sembla que s'està complint l'objectiu que marca l'OMS i totes les entitats oficials que ens demanen.
Aleshores, faig una miqueta de resum del tema.
Sabem que el VIH provoca aproximadament un milió de morts a l'any actualment a tot el món.
A Catalunya tenim 33.000, 34.000 persones infectades.
I això representa una prevalença, en adults, del 0,45%.
Això té una incidència d'aproximadament 6 nous casos per cada 100.000 habitants i any.
Això el 2022 a Catalunya. 6 casos nous per 100.000 habitants i any.
Per tant, on estigueu treballant vosaltres, mireu quants habitants teniu de referència al vostre territori i calculeu.
Això abans de la pandèmia eren de 8, 8 i mig casos nous per 100.000 habitants i any,
I ara després de la pandèmia va baixar, però la tendència és que s'aproximi una altra vegada als nivells d'abans de la pandèmia.
Característiques d'aquestes persones que se'ls fa un diagnòstic?
Doncs el 83% d'aquests nous diagnòstics són homes. I l'edat mitjana amb què fem aquest diagnòstic són de 37 anys.
déu-n'hi-do, bastant joves.
Sí, són joves, sí, sí.
L'edat mitjana del diagnòstic de sida es fa bastant més tard, que són els 44 anys.
Els que ho fan, clar, els que arriben a aquest estadi.
El 59% d'aquests nous diagnòstics són persones nascudes fora de l'estat espanyol.
La taxa d'incidència en aquestes persones nascudes fora de l'estat espanyol és 5 vegades superior al dels que han nascut a l'estat espanyol.
Això calculat entre el període de 2010-2020. I la via de transmissió del VIH és la sexual en el 93% dels casos.
Suposo que en èpoques anteriors devia ser més l'ús de vies injectables de drogues, però ara és el 93% dels casos.
Té sentit perquè ara ja transmissió per sang...
Fins que no es torni a posar de moda alguna forma vinculada a l'ús de drogues, sembla que és el que tindrem.
De fet, el 60% dels casos es donen homes que tenen relacions sexuals amb homes.
Això vol dir que un 40% no.
Exacte.
Ens estem acostant a la meitat-meitat, no?
És veritat que la meitat de la població no són homes que tenen sexe amb homes, però déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí sí. El problema és que hi ha un tant per cent de la població que desconeix el seu estat serològic.
En el món es calcula que és un 15% de les persones infectades que desconeixen aquest estat de seropositivitat.
A Espanya es calcula que és un 13% i a Catalunya és un 9%.
I a urgències, què passa a urgències?
Doncs a Europa es calcula que la prevalença d'infecció per VIH oculta,
és a dir, gent que ve a urgències i que no sap que té el VIH, es calcula que és del 0,48% en adults, eh? 0,48, és molt.
L'interval de confiança d'això va des del 0,13% a l'1%.
I els serveis d'urgències és el lloc del sistema sanitari on la prevalença és més alta.
Obert 24 -7 sense haver de demanar cita, és el lloc on va a parar tothom que no va al metge de normal.
Sí, gent jove, gent que és sana, no van mai a l'atenció primària, a no ser que et trenquis una cama i necessitis la baixa.
I llavors descobreixes que és el teu metge perquè fins llavors no ho sabies.
Sí, sí, sí, sí. Com ho sabies que no ho sé?
Aquesta gent mai va a l'atenció primària i l'únic recurs assistencial que fan servir és urgències.
Perquè quan els passa alguna cosa, tenen febre, tenen no sé quin problema, doncs ens venen a veure nosaltres.
Ho hem de tindre en compte això.
Què més?
Clar, són gent que desconeixen el seu estat.
La malaltia, lògicament, va progressant. Aleshores, els seus limfòcits, els limfòcits TCD4, van baixant.
I quan els diagnostiquem, ja els diagnostiquem en una fase que es diu diagnòstic tardà.
El 50% dels nous diagnòstics que fem són tardans. El 50%.
Tardà vol dir que té menys de 350 CD4 per microlitre.
A part del diagnòstic tardà, pots fer el diagnòstic de malaltia avançada. I això es defineix quan tens menys de 200 CD4 per microlitre.
I aquests són un 24% dels nous diagnòstics.
Això el 2022, eh?
Un 24% els fem diagnòstics amb malaltia avançada.
No tenen defenses ja, aquesta gent?
Quines característiques tenen aquests pacients que reben el diagnòstic de forma tardana?
Doncs el 62% de les dones.
Les dones, pel que sigui, no hi som tan atents. I pensem que, potser, una persona infectada per HIV,
per les activitats que fan o el que sigui, ha de ser un home i a l'home el diagnostiquem abans.
Però les dones les diagnostiquem tard, en un 62% de les vegades.
La gent entre 50 i 59 anys, aquesta dècada, també els diagnostiquem tard.
Perquè pensem que no té activitats de risc o el que sigui. I els diagnostiquem tard, bastant tard.
I la gent nascuda a l'estat espanyol.
La meva interpretació és que, potser, si et ve una persona d'algun lloc d'Àfrica, que la prevalència és molt alta,
tens més tendència que si ve per febre, diguis, ostres, no sé, un VIH, i li fas un test.
En canvi, una persona autòctona d'aquí, no hi penses tant.
Això és gairebé, en aquest cas concret, els prejudicis a la inversa.
Sí, són, no ho sé, idees que tenim fixades i que ens fan pensar malament.
Per a vies de transmissió, en homes i dones heterosexuals, es diagnostica més tard que les restes de vies de transmissió.
En canvi, en persones que s'injecten drogues o en homes que tenen relacions sexuals amb homes,
en aquests hi pensem més i demanem més proves i, per tant, es diagnostiquen abans, que no pas els homes i dones heterosexuals.
Doncs, un cop identificades aquestes característiques dels pacients en els quals, per desgràcia, fem un diagnòstic tardà,
parlem un moment de les conseqüències o implicacions d'aquest diagnòstic tardà.
Sabem que tenen un pitjor pronòstic per les complicacions i sabem que tenen una mortalitat més elevada.
De fet, aquelles persones amb un diagnòstic amb menys de 200 CD4
o que ja els diagnostiquem per alguna malaltia definitòria de SIDA,
sabem que tenen 5 vegades més mortalitat respecte a les persones que es diagnostiquen sense retard.
Per tant, pitjor pronòstic, més mortalitat.
És un problema també de salut pública.
Les persones que desconeixen que són seropositives pel VIH
tenen una taxa de transmissió d'aquesta malaltia a altres persones 3,5 vegades superior a les que coneixen el seu estat serològic.
Per tant, és un problema de salut pública perquè la pandèmia s'estén.
I, a més a més, com a conseqüència de tot això, de les complicacions pronòstiques de la mortalitat
i que la pandèmia no es frena, el problema de salut pública, tot això provoca un augment de la despesa sanitària.
Què podríem fer per disminuir aquests diagnòstics tardans?
Aprofitar qualsevol oportunitat. Reduir la taxa d'oportunitats perdudes.
Sabem que, per exemple, a Catalunya, en els centres d'atenció primària, el diagnòstic del VIH és un diagnòstic oportunista.
És a dir, només quan ve una persona amb alguna malaltia indicadora, d'aquestes...
el Ministerio de Sanidad té un llistat de 30 patologies que poden estar relacionades amb el VIH.
Doncs si apareix alguna persona amb alguna d'aquestes patologies en el metge d'atenció primària, li demanarà un VIH.
O persones, per exemple, treballadores del sexe, o una persona que utilitza drogues per via injectable.
Doncs a aquestes persones, de forma oportunista, se'ls hi fa.
Però no es fa de forma sistemàtica. No hi ha un protocol de demanar una serologia per VIH
de forma sistemàtica en determinats grups, en determinades patologies.
Excepte en les gestants, en l'estudi, el diagnòstic diferencial d'una persona amb deteriorament cognitiu,
i amb migrants que venen de zones d'alta prevalença amb VIH
i que venen per primera vegada a consultes d'atenció primària i se'ls demana una primera analítica.
En aquestes ocasions, sí que se'ls demana un VIH.
Però no hi ha... A altres països, Estats Units, Anglaterra, França,
sí que de forma universal, per grups d'edat, de 18 als 65 anys,
sí que a tothom se'ls demana almenys una vegada un VIH, o persones de grups de risc cada 3 o 6 mesos.
Això aquí no es fa.
Tot i que en els estudis que s'han fet de demanar serologies de forma universal
 en els serveis d'urgències per fer estudis, per exemple,
és una prova que els pacients accepten en el 70% de les ocasions, no tenen cap problema en que els demanis un VIH.
Però és eficaç això? Fer-ho universal
Diguem eficient, perquè eficaç deu ser-ho perquè en trobes algun que no esperaves, però eficient deu ser molt poc eficient.
Es pot discutir. Pot discutir, d'acord.
Es pot discutir, d'acord.
I de fet, en parlarem.
Molt bé.
El 2020, per aconseguir això, disminuir les oportunitats perdudes,
es va fer un document de consens entre un grup d'infeccioses de la SEMES i un grup que es diu Grup d'Estudi de la Sida,
en el qual integraven o analitzaven aquelles 30 malalties que diu el Ministeri de Sanitat que estan relacionades amb el VIH,
quines d'aquestes 30 podrien determinar-se, identificar-se a urgències
i, per tant, demanar una serologia a aquestes persones que tenen una d'aquestes 30 malalties.
Doncs de totes aquestes, se'n van identificar 6 que seria aconsellable fer-ho.
Són les malalties de transmissió sexual, i faig un repàs per si hi ha alguna patologia que no hi pensem.
Una persona amb una uretritis, amb cervicitis, una malaltia inflamatòria pelviana,
una orquitis, epididimitis, proctitis, colitis, algun tipus d'enteritis,
símptomes que et puguin fer pensar que hi hagi una vulvovaginitis, berrugues anogenitals,
condilomes acuminats, i qualsevol úlcera genital, doncs són malalties de transmissió sexual.
El chemsex, és a dir, un ús intencionat de drogues,
normalment amb policonsum de drogues, per tenir relacions sexuals durant llargs períodes de temps.
Doncs tens una exposició a malalties de transmissió sexual perquè ho fas durant molt llarg temps,
segurament amb moltes parelles en el mateix moment, i a més a més sota un efecte de les drogues que a nivell mental,
doncs, potser no controles exactament si t'estàs protegint o no. Aleshores, és una de les raons per demanar un VIH.
Lògicament, la persona que et ve perquè ha tingut una exposició, perquè no hi ha hagut protecció,
o perquè s'ha punxat amb una agulla o no sé què, la profilaxi posa exposició.
La persona que t'explica una síndrome mononucleòsica, que et ve per febre, que té adenopaties, que té una faringitis,
que té miàlgies, algun tipus d'exantema, el que veuríem normalment en una mononucleosi infecciosa, en un Epstein-Barr o un citomegalovirus,
doncs, en aquestes persones també els hem de demanar un VIH.
Aquests són uns quants, eh?
Sí, són molts.
A no ser que vegis clar que és un influenza o és un coronavirus, o que puguis diagnosticar-ho a urgències,
si no tens una altra causa, doncs li hauries de demanar un VIH.
Perquè la primoinfecció pel VIH et dona un síndrome així, això, faringitis, febre, mal de coll, etc.
Després, la pneumònia.
Les pneumònies que veiem a urgències, pneumònies de pacients entre 18 i 65 anys,
i en una persona que no tingui una patologia, que predisposi a tenir pneumònies,
que no tingui bronquièctasis, que no estigui immunodeprimit per algun tractament antineoplàstic, corticoide, etc.
Doncs que diguis, i aquesta persona de 35 anys, per què fa aquesta pneumònia?
Doncs, si no hi ha cap causa especial i està dins d'aquest marge d'edat, s'hauria de demanar un VIH.
De fet, la majoria de pneumònies que veiem són en pacients grans, més grans de 65 anys.
De fet, entre 18 i 65 anys només són el 12% de les pneumònies que veiem.
Per tant, no seria tant número de VIHs que hem de demanar.
I després les persones amb un herpes zòster de menys de 65 anys,
i que no tinguin un factor de risc per fer un herpes, que no estiguin immunodeprimits per una altra raó, etc.
Doncs, si dius, per què aquesta persona de 50 anys ha fet un herpes? Doncs, demanar-li un VIH.
Això és el que hauríem de fer ja des de fa anys, perquè hi ha diferents programes
per aconseguir complir amb aquestes recomanacions d'aquest consens entre diverses societats.
Te'n sona alguna Albert, d'algunes d'aquestes iniciatives?
Home, he vist unes tasses i unes bosses que posen VIHgila, i el VI és amb l'H posada després de la I.
El VIH, molt bé.
El VIH, o sigui el VIHgila, és una iniciativa de la SOCMUE, que va començar el 2021.
A nivell espanyol també hi ha el Deja tu Huella, de la SEMES,
i que l'objectiu era això, intentar diagnosticar el màxim de persones possibles a urgències amb una VIH oculta.
Per fer això, necessitàvem que... ara vinc a respondre't Albert el que em preguntaves, que sigui econòmicament eficient.
Doncs hi ha estudis que ho han investigat,
i és eficient si aquest cribratge es fa en poblacions que sabem que tenen una prevalença del VIH superior al 0,1%.
I a això fàcilment s'hi arriba.
Amb els números que has dit abans, si pels que vénen a urgències estem al 0,48,
més, menys el que toqui, doncs ja ens hi costem bastant, això, eh?
Sí, hi estem a dins. Van calcular que es necessitaria una inversió de 20 milions d'euros durant 20 anys.
O sigui, són molts calés, però amb això evitaries 13.000 noves infeccions de VIH.
Amb el qual, reduiries molt la incidència i t'estalviaries,
alerta, tu has invertit 20 milions, però t'estalviaries 4.400 milions d'euros.
És a dir, per cada euro invertit t'estalviaries 224 d'euros.
Els que saben de finances aquesta la perseguirien, un rendiment important aquest.
Sí. El problema que no... Això m'ho estic imaginant jo, que com que és una inversió d'aquests 20 milions d'euros a llarg termini,
clar, a nivell polític veure el que ha de passar d'aquí 20 anys i fer una inversió,
doncs no tots els governs estan disposats a fer aquestes polítiques.
No em tibis de la llengua, eh? No em tibis de la llengua, estic a punt de saltar, eh?
Tu mateix, tu mateix, Albert. Eficient econòmicament ho és. I hi ha dades científiques que així ens ho expliquen.
Aleshores, per complir aquest document de consens i fer aquest cribratge, a part de ser eficient econòmicament, que està clar,
 ha de ser en patologies que veiem freqüentment a urgències, perquè si és una cosa que no veiem pràcticament mai,
mai, d'aquelles 30 malalties que hem dit, vol dir que la veiem no ens en recordarem que hem de demanar un VIH.
I a més a més, és igualment d'important que en el sistema on treballem cadascú de nosaltres hi hagi una estratègia pretest i posttest.
Una estratègia assegurada i que funcioni.
Tu no li pots demanar una serologia per VIH a una persona sense una sèrie de recomanacions prèvies a fer-li el test
i sense que el pacient se'n vagi cap a casa, perquè potser el test el tindrà al cap de dos dies, i...
hi ha d'haver un mecanisme intern en el servei d'urgències o a l'hospital perquè a la que surti positiu aquest diagnòstic,
s'avisi qui s'hagi d'avisar, als d'infeccioses, les infeccioses es posin en contacte amb aquesta persona, la citin a consultes externes,
se li faci tota l'analítica corresponent, se la visiti, i tal.
Tot això ha d'estar molt ben organitzat, perquè no pot ser que a una persona li demanis un VIH, surti positiu,
i la persona no se n'assabenti, o quan se n'assabenti no sàpiga què fer. Això ha d'estar organitzat.
Per tant, aquestes són les tres condicions, que siguin un motiu de consulta freqüent, que sigui eficient,
és a dir, que hi hagi la prevalença de superior a 0,1% i que hi hagi una estratègia muntada en l'hospital, en el servei d'urgències,
perquè els positius siguin identificats i siguin conduïts de forma correcta.
Aleshores, podríem fer una miqueta més, a part d'aquestes sis patologies, podríem fer una miqueta més.
Tu deies, Albert, si es podria fer a nivell universal a tothom, encara no.
Però, del gener del 2024, ja es va publicar a la revista d'Enfermedades Infecciosas i Microbiologia Clínica
un estudi per intentar ampliar una miqueta el catàleg de patologies que són indicadores de fer una serologia.
Aquest estudi es va generalitzar als resultats del programa VIHgila,
que es van analitzar les dades entre el 21 i el 23,
que es feien a 20 serveis d'urgències hospitalaris dels 55 que hi ha a Catalunya, és a dir, una tercera part.
Aquests 20 serveis d'urgències atenen el 70% de la població de Catalunya.
Els grans.
Exacte. És una mostra bastant significativa.
I aquesta gent van analitzar les dades i van identificar 6 noves patologies,
que les veiem a urgències, que tenen una prevalença superior al 0,1%
i aquestes 6 noves són qualsevol pacient que vingui a urgències procedent d'un país amb alta prevalença,
i alta prevalença vol dir més del 1%, i això són molts països, són com 40 països que tenen una prevalença d'aquestes magnituds.
Hi ha una pàgina web del Banc Mundial que hi ha un rànquing, el país amb més prevalença és Swazilàndia,
que està a Sud-àfrica, molts països africans, i hi ha alguns de Llatins, Caribenys,
molts d'aquests tenen prevalences de l'1 i del més de l'1%.
Per tant, si tu a urgències, pel motiu que sigui, veus una persona que ve d'aquests llocs,
assegura't que no li hagin fet ja un VIH anteriorment, perquè potser porta aquí vivint 20 anys i ja l'hi han fet, i si no l'hi han fet mai, doncs fes-li un VIH.
Pacient amb trombocitopènia, amb unes plaquetes baixes, i que no hi hagi un motiu evident per tindre unes plaquetes baixes,
qualsevol patologia o pacient que vingui amb una intoxicació per drogues d'abús, sigui per la via que sigui,
en aquestes persones també veiem que tenen una prevalença elevada de VIH.
Síndrome tòxica, una persona amb astènia, anorèxia, pèrdua de pes, d'etiologia que no la tens clara,
si veus que té una neoplàsia de pàncrees, ja tens la causa d'aquesta síndrome tòxica, però si no la tens clara, és un motiu de fer-ho.
Pacients amb alteració conductual, síndrome confusional, agitació, d'un motiu que no saps explicar-te ara a urgències,
no saps per què, no és un pacient diagnosticat previament per alguna patologia psiquiàtrica o ha tingut algun motiu claríssim o té una meningitis,
doncs si no té cap cosa d'aquestes clares que expliquin la seva conducta, doncs un VIH.
I una febre d'origen desconegut, que no sigui una febre de 24 hores, sense un motiu clar, una etiologia clara,
doncs en aquestes 6 altres patologies també han proposat els del VIHgila,
doncs ho proposen com a ampliar aquest document de consens.
Per tant, Albert, ja en tenim dotze d'aquestes patologies.
Amb això que acabes de dir, cada dia hauríem d'estar demanant serologies.
I segons quins serveis, sempre hauria d'haver-hi algú esperant resultat de serologia al servei.
Sí, però no cal que les demanis urgent.
Sé que hi ha serologies ràpides i n'hi ha que són el Western Blood i no sé què, però no les tens al mateix moment.
És que amb els síndromes confusionals, el consum de drogues, estrany és que no tinguis al servei algú que no tingui aquestes coses.
Home, no serà universal, però s'hi acostarà, eh?
Sí, doncs parlant d'universal, hi ha una tercera fase d'estratègies de cribratge universal a urgències.
No és excepcional. Per exemple, a Anglaterra ja des del 2008, no a urgències,
però a les persones que van al CAP per primera vegada i no els ha fet mai un VIH
i venen al Regne Unit de llocs on la prevalença és superior al 0,2%,
a atenció primària, ja se'ls fa de forma universal.
A França, des del 2009, a tota la població entre 15 i 70 anys han de tindre, almenys una vegada a la vida, un VIH.
I als Estats Units, des del 2013, el CDC ja recomana a tots els pacients entre 13 i 64 anys,
sense cap patologia especial, se'ls faci un VIH almenys una vegada.
I a partir d'aquí, doncs ja fa un parell d'anys
es va publicar un estudi a Emergencias el 2022,
que tenia aquest objectiu, analitzar si el cribratge universal a urgències és eficient o no és eficient.
Entenent com a eficient, el que veiéssim que és superior al 0,1% de la població, en la gent que els hi fem una prova universal.
Aleshores es va fer una revisió sistemàtica. Van buscar moltes bases de dades, a Medline, a la Cochrane, a Embase,
van buscar estudis publicats els últims 5 anys que haguessin fet això, haguessin analitzat
quina és la prevalença de VIH en un servei d'urgències quan demanem serologies de forma universal.
Es van identificar 273 articles que tenien aquesta finalitat.
Finalment, que complissin els criteris d'inclusió eren 12,
i entre aquests 12 es van analitzar 103.000 mostres
i en els quals es va obtenir 652 nous diagnòstics de VIH.
D'aquests 12 estudis eren d'Europa, 3 eren espanyols i em sembla que només n'hi havia un africà.
Quan analitzen de forma separada, fan subgrups i a nivell europeu,
la prevalença de VIH amb aquest cribratge universal era del 0,48.
Per això us he dit abans que la prevalença a nivells d'urgències és del 0,48.
Com que és una patologia poc freqüent, dic que 0,48 però té un interval important i va de 0,13 fins a 1,03.
Però fins i tot, en els pitjors dels casos, que s'aproximi a 0,13 és superior a 0,1.
Per tant, és econòmicament eficient fer un cribratge universal de VIH a urgències.
D'aquests 12 estudis, n'hi ha 3 d'espanyols, dos de Madrid i un de l'Hospital de Mataró.
Si algú ens està escoltant i treballa al servei d'urgències a Mataró, que ens ho expliqui, si us plau.
Tots ells, fent aquest cribratge universal, tenen unes prevalences
que almenys econòmicament justificava invertir aquest euro per després estalviar-te en 224.
Per tant, jo no sé cap on aniran les coses, i ja acabo, Albert.
Vam començar amb res, veient el que feien fora a Europa.
Després vam fer un document de consens amb 6 patologies per identificar-les a urgències.
Ara sembla, el gener del 2024, que se'n proposen 6 més.
Aviam si fan un document de consens i les aproven. Ja seran 12.
I, possiblement, al futur serà fer un...
En tots aquests..  En aquesta revisió sistemàtica, la majoria era universal, però per franges d'edat.
És a dir, el nen de 5 anys que ve perquè s'ha trencat un braç, no entrava en aquest cribratge universal.
Normalment... Dels diferents estudis que hi ha, normalment eren per franges d'edat. És a dir, entre els 15 anys i els 70 anys.
Si ho fem així, és eficient. Per tant, potser és possible que, al futur, quan veiem que aquestes 12
també funcionin, els polítics i els gestors i tot això s'animin a fer-ho a nivell universal,
perquè sabem que a urgències és del sistema sanitari on hi ha més prevalença.
Per tant, si volem estancar una miqueta la propagació del VIH a nivell mundial, europeu,
a nivell català, el lloc més eficient és a urgències. Què et sembla, Albert?
Jo no sé on anirem, però...
On anirem?
Saps què passa? Que aquesta és una malaltia que és fàcilment estigmatitzable i, a més a més,
afecta a grups que se'n van més enllà de l'home blanc heterosexual
de mitjana edat i, per tant, en el moment polític en què estem ara és fàcilment atacable.
I fer qualsevol cosa que no sigui bona pels homes blancs
heterosexuals de mitjana edat serà contestadíssima políticament.
I amb l'aversió que té l'administració a qualsevol conflicte i a qualsevol polèmica
doncs veig molt difícil que s'ampliï absolutament res i si s'amplia no serà gaire públic.
No sortirà el Departament de Sanitat dient que engeguen una campanya de cribratge massiu
de l'HIV perquè apareixeran els quatre galifardeus aquests
de les ardillas i altres individus dient que això és una malaltia de gais i de negres i que els bombin.
Res a veure amb sanitat això que acabo de dir ara, eh? Però per desgràcia a la vida ja sabem que les coses es creuen.
D'altra banda, pel que expliques, estem fent coses menys eficients que aquesta.
I tant, moltes.
I segurament un impacte en salut no tan gran com el que podríem obtenir si...
A efectes pràctics jo pensava a casa meva que amb aquestes incidències que estàs parlant,
nosaltres podríem estar detectant dos o tres casos l'any nous d'HIV que no sé on els donaríem sortida.
Hauré de preguntar com ho tenim muntat perquè diria que això no ho estem fent
i sobretot el que no tinc gens clar és quin circuit, sobretot pel positiu, no?
El que doni positiu, a veure on collons l'envies i com ho manegues perquè estàs generant mal de cap important.
Bé, mal de cap. Ja m'entens, vull dir.
Jo diria que tots els hospitals tenen consultes externes de medicina interna i normalment és on fan el seguiment.
Ho desconec, mira, ho preguntaré. Una altra cosa a preguntar. És interessant, eh? Parlant amb tu sempre surten coses a preguntar.
No sé si solucionem res, però bueno, almenys deixem la llavor que hi pensem més
i que tu, a la mínima, sospita el que se't passi pel cap que allò pugui tindre una relació
o que detectis una d'aquestes sis o fins i tot dotze patologies
No hi pensis i... Lògicament, recordo això, eh? Informar al pacient.
No cal un consentiment firmat escrit, però sí que consentiment verbal
i sobretot després deixar constància escrita en la història clínica. Això és indispensable, eh?
Demanar-li al pacient i deixar-ho escrit a la història clínica que li has demanat i que t'ha donat permís.
 Cosa que no fas quan demanes un colesterol, per exemple.
Sí, fem moltes coses que tenen més repercussió per la vida immediata del pacient i moltes vegades no demanem consentiment ni verbal ni escrit, eh?  Això...
Això és indicatiu d'alguna cosa.
Però vaja, jo ho veig factible de fer-ho universal perquè és fer un clic més en la petició d'analítica
i anar-li a explicar al malalt que quan ja li has explicat deu vegades ja aniràs més ràpid i aniràs sense problemes  i potser ja li dones un
 fulletó informatiu i l'hi expliques i vull dir que no és la feina que això ens hauria de provocar a urgències.
Trobo poques excuses per no fer-ho de forma sistemàtica a la majoria de pacients. Com a mínim aquestes 12 patologies.
Perquè que diagnostiquem una persona de VIH i després t'adonis que
ha vingut tres vegades a urgències en els últims tres anys i alguna d'aquestes vegades
per alguna malaltia de transmissió sexual o alguna malaltia que per nassos li haguessis hagut de demanar un VIH, hòstia, sap greu, eh?
Sí, sí. Oportunitat perduda i més problemes generats a posteriori.
Clar, clar. Ja està, Albert.
Molt bé.
D'aquí tres anys en tornem a parlar i veurem com ha canviat la situació.
A veure, a veure, a veure si políticament estem en millors condicions que les que veig ara.
Va, canviem de secció.
Va, anem al menys és més.
Mira, jo continuant amb la meva saga de guàrdies merdoses de l'últim mes.
Sí.
En un dels últims dies em vaig veure sondant un bon home de 90 molts anys per una febre d'origen desconegut. A veure si era urinària o no. Bé, una merda.
O sigui, un home amb experiència, no? Anaves a sondar un home amb experiència? Que era la primera vegada que el sondaven, o què?
I tant.
Hòstia.
I, bueno, un drama, un drama.
O sigui, a les xerrades d'orientació universitària et deien que faries una feina humanitària fent infermeria, i tant, i tant.
Sí.
I dic, això no pot ser. Això que estic fent no pot estar bé.
Home, què vas fer? A veure, explica'ns-ho.
Si et sembla.. sondar un home de 99 anys que no hi era tot, doncs, comprendràs que no em sentís especialment bé, oi?
I he estat buscant a veure si trobava alguna cosa del menys és més i, escolta'm, no sembla que hi hagi cap menys és més que digui que això no s'hagi de fer.
Alternatives per no sondar-lo via uretral, o què?
Doncs, tampoc. Tampoc he trobat res, amb la qual cosa no em puc sentir millor. Segueixo pensant que soc un salvatge fent coses que no toquen.
I, clar, no és un menys és més que pugui explicar. Però en tinc un altre. En tinc un altre.
Ah, anava a dir, fins aquí el menys és més?
No, no. En tinc un altre.
Val.
Segons com és com antic, però aquest que tinc és una recomanació del 2020.
Té quatre anys. No és pas tan antiga. Però el que explica sí que és relativament antic, no?
I té a veure amb l'ús d'oxigen suplementari, l'aportació d'oxigen en pacients sense hipoxèmia.
Els que més o menys  heu seguit la història dels infarts sabeu que
hi havia un acrònim que es deia MONA, morfina, oxigen, nitroglicerina, aspirina, que està circulant des de fa 20 anys.
I ara la O del MONA, doncs ara ja només és si tens saturacions per sota, no sé quan.
Doncs, bàsicament és el mateix, però ampliat a tot l'espectre.
Sabem que l'hiperòxia, l'ús d'oxigen excessiu, és lesiu pels nostres pacients.
Alhora també sabem que estar hipòxic, és a dir, que els teus teixits no tinguin oxigen, és un gran problema,
i de fet és una de les grans lluites de la medicina intensiva i de la medicina d'urgències, és aconseguir que el teixit no estigui hipòxic.
Doncs bé, com sempre hem d'estar entre mig, ni massa ni massa poc.
Si tenim gent amb saturacions per sobre d'un cert número, no té sentit posar-los oxigen.
I si tenim gent per sota, és quan els hi hem de posar, però no passar-nos d'aquesta saturació.
El que ens diu aquesta recomanació és que en persones que estan malaltes agudes,
no hem d'administrar oxigen si la saturació està per sobre del 92%.
I si afegim oxigen, la saturació objectiu no hauria de passar del 94 al 96. 95%.
 Ja n'hi ha prou.
Si poses l'oxigen i estàs al 99, baixa'l.
Si el pacient al qual li hem d'afegir és un MPOC, és d'aquests que és potencialment retenidor,
doncs ens hauríem de moure amb objectius de saturació entre 88, 92, al voltant d'aquest número.
Intentar no passar d'aquest 90.
No passar de 92, val.
Això aplica sempre i quan no estiguem amb pacients que el seu tractament és oxigen.
Intoxicació per monòxid de carboni, o el pneumotòrax. Un dia podem parlar de l'oxigen amb el pneumotòrax.
Si tens una embòlia gasosa, si tens una cefalea amb agrupaments, una anèmia d'aquestes falciformes,
doncs evidentment, a aquests que l'oxigen és tractament específic per aquesta patologia, doncs s'ha de posar.
Aquí estem parlant de l'oxigen no com a tractament específic, sinó com adjuvant per evitar aquesta situació d'hipoxèmia que puguin tenir.
Sí, el maneig de l'hipoxèmia.
D'acord? És la recomanació.
No posem oxigen suplementari en gent que està amb saturacions per sobre 92,
 i si el posem no ens passem d'aquest 94-96%.
En el cas dels infarts, ja et diuen a més a més que si tens una sospita de síndrome coronari agut,
només comencis l'oxigen suplementari si estàs per sota del 90%, és a dir, encara més avall.
Això es basa evidentment en estudis, els primers van ser aquests de l'infart, saturacions per sobre 90 no hi ha cap milloria.
N'hi ha un parell de relativament recents, en general,
a la UCI, i un es va haver de parar perquè els que estaven en el que n'hi deien teràpia liberal,
o sigui, les dues branques, la branca d'ús restrictiu d'oxigen, és a dir, no posar-lo si no estava per sota de... vejam que ho trobi...
Un era el conservador, diguéssim, que era mantenir l'oxigenació entre aquest 95
i l'altre, que era el d'ús liberal, que era mantenir-lo una miqueta més alt.
Doncs van haver-lo de parar perquè l'ús liberal, que era més alt d'aquest 95%, anava en pitjor i el van parar prematurament.
És evident que la hiperòxia és dolenta, i amb aquests números que he dit,
que és aquesta recomanació, si està en més de 92 no en posis,
i si poses oxigen suplementari i no passis d'aquest 94-96, aquí estem bé.
Escolta'm, Albert, ens has explicat d'on ve aquest menys és més?
No ho he explicat.
Perquè clar, això no sé si t'ho estàs inventant, o ve d'algú, d'alguna societat que ho ha analitzat i...
 On ho podem trobar, això?
Gràcies, gràcies, per portar-me al corral com tocava.
És una iniciativa del Choosing Wisely, del Things We Do For No Reason, i està publicat,
sorprenentment, al Journal of Hospital Medicine. Et sona aquest? No sé si et sona aquesta revista, Xavi.
Sí, sí, no sé per què a cada episodi en parlem. Ens haurem de pagar aquesta gent, eh, al final.
Potser sí.
Doncs això, eh, iniciativa del Things We Do For No Reason, l'article el posarem en PDF, en algun lloc.
Es diu Supplemental Oxygen for Patients Without Hypoxemia.
De quan és això?
Aquesta és del 2020, però això ja fa molt temps que se sap.
Els primers estudis de l'ús d'oxigen en l'infart, doncs, comencen als setantes i no recordo a partir de...
Però el 2020, jo ho considero... 2020 és actual.
Sí, 2020 és actual, però l'oxigen amb l'infart de miocardi, osti, una dècada, i més.
 Ara m'has fet pensar que, no sé quin dia era aquesta setmana, vaig anar a buscar un codi IAM, en un centre d'atenció primària,
i recordo que des que vam entrar, que vam pujar l'ambulància, li vaig haver de treure l'oxigen tres vegades tranquil·lament,
perquè jo l'hi treia i algú l'hi tornava a posar, i al final, ja no sé si vaig agafar la mascareta i la vaig tirar,
 però era constant. Era... el senyor saturava, no sé, a 91, i li anaven posant oxigen i nosaltres l'anàvem traient.
 I així ens vam estar fins que vam aconseguir marxar.
La MONA ha fet molt mal.
No hi ha una consciència encara plena de...  que no és necessari, no?
La regla mnemotècnica aquesta de la MONA va servir, però ara ja no serveix.
De fet, és que de la MONA queda la A de l'aspirina, la M deixem-ho estar, la O ha caigut, i la N... meh!
Bé, mira, tot va canviant.
Doncs aquest és el menys d'aquest episodi.
 Molt bé. Què més? Què més? Aviam...
Mira, ara l'UrgemMot, i els nostres oients ara escoltaran una cosa.
No tinc aquesta... No, la part de dalt dels turmells, si agafes una línia de 45 graus,
o si l'escocell aquest de... O sigui, el que seria la part... La part interna...
Si el turmell fos el colze... La part oposada del colze. Això...
Això ja ho hem comentat algun cop. Sí, ho vam buscar.
Crec que era la part interna del colze el que vam preguntar.
Sí, i tenia nom i no el recordo. I és el mateix nom que té la part posterior del genoll.
Algú sap com es diu això? Astràgal? No. Astràgal! No, no, no.
No, Astràgal és un nou signe de l'horòscop. Hola, sóc Astràgal. No, no, no.
No té res a veure. Algú sap això com es diu? No, després ho buscarem perquè...
Sí que era allò que deien quan esternudis quan la Covid, aquesta paraula es feia sovint. Sí, que posa't aquesta...
No exactament el colze, perquè si et posa el colze davant de la boca és que hi ha hagut un problema...
Un tros d'àudio d'un programa de ràdio
que potser a algú li sonarà alguna de les paraules que surten aquí, perquè són les paraules de l'UrgemMot.
Moltes aquestes paraules de l'UrgemMot que han anat sortint fins ara.
 La sofraja. La sofraja. La sofraja. La sofraja
Paraula de cinquè nivell de... Això és cinquè nivell del Gran dictat.
La sofraja. La sofraja del braç o de la cama, clar. És la oposada al genoll.
La sofraja power que de tant en tant surt per aquí.
Però el turmell... Hi ha una tercera sofraja. El turmell no té plec.
És el taló, no? El taló, mira, un moment. El turmell no té plec.
Això és l'empenya. No, abans de l'empenya! Quan comença a fer-se...
Els que no sapigueu quin programa és, el programa de la competència de RAC1, amb els Òscars.
Programa humorístic, podríem dir, programa d'actualitat? Doncs això. No som els únics que fem servir sofraja.
Noies, eh? No, de fet, és la part del cos que tenim tots, però si se'n diu la sofraja universal. No tots.
Fa molta gràcia, quan estàs escoltant, caminant, corrents, o no sé què, fent esport, i es posen a parlar algú de la sofraja,
hòstia, pares i dius que han dit sofraja? Estan parlant de veritat de la sofraja? És molt curiós.
De fet ara mateix qualsevol paraula en català que no sigui senzilla.
Però en aquest episodi, jo sí que tinc alguna coseta de l'UrgemMot.
Per fi engego amb aquest llibre que ja he ensenyat unes quantes vegades, el d'Ensenya'm la Llengua de l'Antoni Beltrán.
Si
Porto amenaçant que explicaré alguna cosa. Doncs mira, potser ara em toca parlar d'aquest.
 Ja recordeu les vegades que us l'he explicat aquest llibre, que està distribuït com per sistemes. El que parlaré d'avui és de paraules relacionades...
De fet, més que paraules, tinc paraules però també tinc frases fetes relacionades amb el sistema cardiovascular.
A mi m'ha agradat un parell de paraules. Mira, m'ha fet molta gràcia una que anomenen el cobriment de cor.
No em sona d'haver-ho sentit, això que tinc avis... ara ja no els tinc, però els meus avis ja venien d'antic.
Que el cobriment de cor no deixa de ser un desmai, una pèrdua del coneixement...
 Això sí que s'ha ben perdut. Tu ho has sentit alguna vegada, això?
Ah, no és un infart o una síndrome coronària?
No, no, no, no. Defalliment, desmai, pèrdua dels sentits.
L'atac de cor sí que és el infart, oi? L'altre, el coragre, aquesta sí que l'he sentit alguna vegada,
que té poc a veure amb el cor, simplement n'hi diuen coragre perquè és aquesta sensació de malestar abdominal... estomacal més aviat, no?,
com que està per aquella zona. Doncs per això el coragre.
Sí.
I, escolta, una sorpresa que m'he trobat llegint el llibre
i que espero que algun dels nostres oients de les illes ens confirmi si això existeix o no, que són els baticors.
baticor?
Alguna idea?
No sé, les palpitacions?
Sí. Doncs mira, aquí ho diu ocasionar ensurts o esglais a algú.
I la frase d'exemple que posa diu no convé provocar baticors a la mare que està delicada.
I, evidentment, també els baticors també els pots considerar com una palpitació, com molt bé has dit.
No sé, no l'havia sentit mai.
No, jo aquest segur, no, aquest no
Escolta'm, m'encanten paraules d'altres dialectes, són fantàstiques. Els de les illes, companys, digueu-nos si el feu servir.
Si no el feu servir, feu-lo servir, que està molt guai.
baticor, baticor, eh?
I amb això de l'ús de les frases fetes, aquí l'autor, l'Antoni Beltràn,
té un tros de text, així que va afegint en aquest, que m'ha agradat molt. Va, us el llegeixo, diu:
Vivim amb l'ai al cor. Quan cal fem el cor fort, hi actuem de tot cor, encara que algunes vegades ens pot quedar el cor encongit, com en un puny.
És difícil en un paràgraf posar tantes vegades la paraula cor.
Molt guai, molt bé.
I unes quantes frases fetes en català.
Està molt bé, Albert.
Això de viure amb l'ai al cor també últimament ens passa sovint, oi?
Molt bé, m'ha agradat molt, m'ha agradat molt.
Va, la meva contribució a que no es perdin mots en català. I tu què tens, Xavi, per aquest episodi?
He aprofitat que estava repassant i preparant-me el tema del cribratge del VIH a urgències,
i he anat fent recull d'algunes paraules o termes en català que possiblement hagués dit malament,
o encara  segueixo dient malament, però bé, us les detallo.
Jo hagués dit consell... abans de fer una serologia, abans i després,
jo hagués dit que s'ha de fer un consell en el pacient, no? Doncs el terme correcte és aconsellament.
Aconsellament pretest i aconsellament posttest, en lloc del consell.
No se m'hagués acudit mai, això.
 Sí, és un aconsellament. En castellà ho tradueixen com assessoria, i és això, no?
Quan intentes ajudar, orientar, assessorar, a nivell emocional, a nivell informatiu, una persona
que té una situació difícil, per això, és un aconsellament, en lloc de consell.
Què més? Jo hagués dit carga viral, pacient, no?, que fas una analítica, fas uns CD4s i
li demanes, jo hagués dit la carga viral, és la càrrega viral
o càrrega vírica. Les dues formes són correctes, però no és carga, és càrrega.
Entre malalties de transmissió sexual i infecció de transmissió sexual.
En el TermCat te posen com a la paraula principal, la preferida del TermCat, és malaltia de transmissió sexual.
Com a sinònim complementari, correctament, i no hi ha cap problema, i és perfectament útil, etcètera,
és la infecció, infecció de transmissió sexual. Però si has d'escollir una o l'altra, i t'és igual, doncs, fer servir la malaltia de transmissió sexual.
Què més? Tant el període que va entre que t'infectes i que és detectable la malaltia,
a través de serologies, per exemple, és el període de seroconversió, que també el podem dir període finestra.
I després hi ha el període, la primera manifestació que tu tens un cop infectes pel VIH
i per altres virus, tens una fase aguda d'aquesta infecció, que és el que hem explicat abans de la síndrome mononucleòsica, que és la primoinfecció.
El terme correcte és primoinfecció.
També és correcte, i registrat en el TermCat, etcètera, però és un sinònim complementari. És la fase aguda de la infecció pel VIH.
Si és un text molt formal, etcètera, posa primoinfecció.
És preferit pels que ja hi entenen més.
I després una cosa que ja sabem tots és la...
quan tens una infecció sistèmica que afecta de forma important el teu organisme, tens una sèpsia.
No tens una sèpsis. Sèpsis és en castellà. A casa nostra tenim una sèpsia.
I ja està, Albert, això és relacionat una miqueta amb el món de les infeccioses i del món del VIH.
Molt bé. La sèpsia.
El codi sèpsia.
Sí senyor.
N'hem de parlar també algun altre dia de tot això. Sempre ens surten coses.
Segur que hi ha algú que ens està escoltant que és el coordinador, el representant
o el responsable del codi sèpsia del seu servei d'urgències,
doncs que ens enviï un whatsapp, un tweet o el que sigui i el convidem que ens ho expliqui.
 Si no n'hem parlat encara de la sèpsia és per culpa seva.
Exacte.
Vinga va, doncs ara toquen les recomanacions.
Toquen recomanacions. Tens tu alguna cosa?
Sí, tinc una cosa i estic content perquè... no sé massa bé com hi vaig arribar... Bé sí, sí que me'n recordo quan vaig arribar al pajaro aquest.
I... Ostres, he après coses. Només et diré que el seu canal de YouTube me l'he menjat tot.
Mira, és un individu americà de nom desconegut que es fa dir The Vascular Guy
el tio de les vies, ho podríem traduir aquí.
Vaig arribar-hi a través del pòdcast de l'Emcrit, que n'hem parlat una vegada, tot i que no l'hem recomanat.
I és un individu que entenc que de formació inicial deu ser infermera, que tot el seu tema és de l'accés vascular.
Té un canal de YouTube, té un Instagram, té TikTok i no sé què més té.
I ja us dic, jo m'he menjat tot el seu canal de YouTube amb vídeos força interessants de l'accés vascular.
Des de l'accés vascular eco-guiat, com ja hem fet alguna vegada, però també doncs, vies de totes les dimensions
i una miqueta les cures que s'han de tenir. He pres coses, eh? I estic aplicant alguna de les coses que he vist.
M'ha agradat. The Vascular Guy.
Molt bé, molt bé. Interessant. Li donarem un cop d'ull.
Explico jo el que m'he trobat que em sembla interessant?
Home, i tant, sisplau.
Hi ha un blog, que el tinc entre els meus blogs que de tant en tant busco,
que és el blog del Biblioteca Virtual Sanitària d'Extremadura, que es diu Píldoras.
I us ho explico perquè hi havia un tema que quan el vaig veure me'l vaig guardar, perquè em va semblar interessant explicar-lo.
I és que vam fer una publicació que es diu Actualitzación 2024 de la Lista on no publicar en Cíencias de la Salud.
Com, com, com? On no publicar?
Exacte.
Hòstia.
Què, què, què passa?
Això em sona a titular clickbait, no? Los diez mejores no sé què.
Sí.
Que aquí és gairebé a l'inrevés. Els 10 llocs on no has de publicar. Bona, aquesta.
Exacte. Hi ha moltes revistes que són fraudulentes, que es diuen revistes depredadores.
Hòstia, i tant.
Que l'únic que fan és dir-te... d'aquestes d'open access, etcètera, que et diuen
mira, nosaltres som una revista que no sé què, que tenim un comitè editorial, que fem una valoració per experts,
i si ens envies el teu article, no sé què, doncs te'l publicarem, etcètera, etcètera.
I tu mires la revista, mires el títol i dius, hòstia, això... International, Emergency no sé què.
I dius, hòstia, doncs està bé.
Se't pot ocórrer enviar-los el teu manuscrit de la recerca que hagis fet a urgències en aquesta revista.
Els hi pagaràs 1.000 euros i t'ho publicaran.
Però és una revista que no està indexada a cap lloc, i no en trauràs res perquè no et servirà de res, perquè no és una revista científica, és un frau.
Però ho pinten molt bé i t'ho disfressen molt bé i és fàcil caure-hi de quatre potes.
Això ho han fet els de la Biblioteca de la Universitat de València.
Són els que han fet aquesta recopilació.
És a dir, hi ha diferents webs i diferents registres a nivell mundial d'aquestes revistes fraudulentes, no?
Aleshores, ells han agafat aquestes diverses fonts d'informació i han fet una base de dades conjunta
on hi ha un simple buscador que es diu...
El títol d'aquesta eina de cerca diu Potencials Fraus Editorials en Revistes de la Salut.
I tens un cercador i tu li dius Hòstia, aviam si publico en aquesta revista que he trobat al Google
que és d'urgències: international, emergency... No sé què.
Busca-la abans en aquest buscador perquè si t'apareix en aquest buscador vol dir que és una revista fraudulenta.
Primer per això i perquè després si t'apareix un article publicat aquí, doncs llegeix-te'l amb molta cura o no te'l llegeixis
perquè són revistes que no tenen revisions externes, no fan una revisió per experts del que la gent envia.
Senzillament ho publiquen en aquesta... cosa i que et cobren 1.000 euros.
Per tant, com a lector, si per casualitat vas a una revista d'aquestes doncs no et llegeixis l'article.
I els títols d'aquestes revistes són... te'l colen, eh?
Vull dir hi ha una que es diu Archive of Emergency Medicine and Critical Care,
Australian Journal of Emergency Management, Emergency Medicine and Healthcare, vull dir que són noms que diries... té bona pinta aquest nom.
Ja està, han fet una feina d'ajudar-nos tant com per enviar coses per publicar com per llegir-les.
No feu cas de qualsevol cosa que estigui publicada en aquestes revistes fraudulentes.
Ara m'ha entrat una... dins el meu estat depressiu habitual. Ara encara m'he deprimit més,
perquè com a humans que som, tu has dit no llegiu aquesta revista,  o sigui està a la llista, doncs no la llegiré.
Però les intel·ligències artificials que estan menjant-s'ho tot
ara mateix, estan devorant tot el que poden llegir, això s'ho menjaran amb patates.
Sí, vols dir que quan...
Ja estem patint...
Sí, ja t'entenc, ja.
Estem patint la tira de...
És que ara em ve al cap un pàjaro, no sé si parlar-ne d'aquest tio, no sé si val la pena.
Un pope de la infectologia de Marsella, ja n'he parlat alguna vegada,
que li estan retractant articles publicats a punta pala.
No sé si li havien retractat més d'un centenar ara mateix.
Ha sortit un escàndol de, no sé si el rector d'una universitat a les Espanyes, no sé si Salamanca o no sé on,
que també li estan trobant merda per avorrir.
Quan dic merda em refereixo a publicacions que no tenen cap sentit, coses que vulneren el que és l'ètica de la investigació científica.
Això està passant amb humans i ara que contínuament vas a internet i només trobes pàgines que dius, hòstia...
M'he passat tres minuts llegint això, total, això ho ha fet una màquina, perquè total no m'està explicant res.
Que ho han escrit amb xatGPT i ho han ficat aquí.
Com que hi arribes via d'un cercador, ja ho fan perquè el cercador ho trobi.
Estem acumulant una quantitat de merda inútil que contribuirà només a generar dany.
Això de la intel·ligència artificial és un merder.
Mira que la fem servir i en traiem ús, però això em fa molta por, perquè aquests articles estan a més a més en accés obert,
o sigui que a sobre no estan vulnerant cap copyright, que no hi ha problemes.
Ells poden vulnerar el copyright que els hi doni la gana. Tu no baixis un article de l'SciHub que estàs piratejant, però ells no, ells es poden baixar...
No deuen haver descarregat tota la base de dades de l'SciHub, vegades.
Bueno, ja està, ja està, prou, prou.
No, i a més a més, tot el que tu puguis demanar-li, no?, de consultes que puguis fer,
a algun xat GPT d'aquests, la informació també la treu d'aquestes revistes. Has de saber a qui està consultant.
I jo que a vegades em plantejo això que has escrit aquí al blog, vols dir que no podries agafar i enviar-ho a algun lloc?
I penso que no val la pena, perquè total és una tonteria, i això. Hòstia, veient les merdes que fot la gent, posat a fotre merdes que sigui la meva no?
Sí, sí. Bé, tu, per qui li pugui servir, que ho tingui en compte, que aquestes revistes existeixen
i que són fàcils d'identificar, perquè els de València ens han fet un portal d'identificació super fàcil i super ràpid.
Molt bé. Doncs escolta, ja podem anar acabant.
Vam demanar al principi de temporada als oients que voldrien que parléssim, això,
i va sortir, bé, vam suggerir la possibilitat de fer alguna lectura crítica d'algun article científics
ara que estàvem parlant d'ètica i d'investigació i això.
Escolta'm, posarem el grup de Telegram, que no ho hem dit al principi, però tenim un grup de Telegram,
posarem al grup de Telegram, busquem una data i proposem un article, i ho fem obert als oients, què et sembla?
Em sembla molt bé.
Fem un club de lectura, que fem un article, proposem i diem, guaita, data tal, farem lectura crítica d'aquest article,
en podem atrevir fins i tot a fer-ho com estem fent ara, ho estem gravant en vídeo, també, ja veurem si es publica en vídeo, m'imagino que no val la pena,
i ho provem i que se'ns apuntin, i fem una lectura crítica, doncs fem un journal club, ho provem, o què?
A mi em sembla bé. Cada setmana, cada mes no, eh, perquè...
No, no, no, fem un i fem la prova, i després ja en parlarem.
Hauré de deixar una feina per fer-ne un altre.
Aquesta cobraries poc, eh, ja t'ho asseguro.
Ja.
La cobraries en negatiu.
Però sí, està molt guai, sí, sí, està bé, em sembla interessant.
Doncs va, qui tingui interès, el grup de Telegram. Proposarem allà l'article a llegir i buscarem una data.
Molt bé.
Doncs ja tanquem la paradeta, no?
Si, home si, deixem que la gent descansi.
Vinga, apa, que vagi molt bé companys.
Ens veiem al proper episodi. Adeu.