Menys és més, la secció de bones pràctiques de l'EMPodCat
El Menys és més d'aquest episodi de l'EMPodCat és una recomanació de l'Essencial,
una recomanació originalment del juny del 2015 però actualitzada l'octubre del 24
i que parla sobre els AINEs en persones amb malaltia cardiovascular, renal crònica o hepàtica.
Ens recorden els efectes adversos, els efectes secundaris dels AINEs, sobretot en persones d'edat avançada i polimedicades.
En concret, en pacients amb risc cardiovascular o que ja tenen una malaltia cardiovascular establerta,
ens recorden el risc dels AINEs de desencadenar una insuficiència cardíaca,
de desencadenar esdeveniments isquèmics i d'incrementar la pressió arterial.
A nivell dels pacients amb malaltia renal crònica, ens recorden que els AINEs poden empitjorar o desencadenar un fracàs renal agut,
especialment en pacients hipovolèmics, en pacients fràgils, en pacients d'edat avançada o polimedicats.
I en pacients amb filtrat glomerular de menys de 30 mil·lilitres per minut.
I també especialment en aquelles persones que ja prenen prèviament un diürètic,
un IECA o un ARA2, i nosaltres li afegim ara un AINE.
I en pacients amb insuficiència hepàtica greu, ens recorden que els nivells plasmàtics poden estar augmentats per la hipovolèmia,
el metabolisme dels AINEs també per una afectació del citocrom P450,
i per la inhibició de la síntesi de prostaglandines que fan els AINEs,
poden empitjorar la hipertensió portal i el síndrome hepatorenal en aquest tipus de pacients.
Ens recorden que en els últims anys, del 20 al 22, la prescripció d'AINEs ha augmentat un 25% a Catalunya,
i que un 4,7% dels pacients que hem esmentat, els pacients amb risc cardiovascular, amb hepatopatia i insuficiència renal crònica,
aquests pacients, un 4,7%, tenen una prescripció activa d'AINE.
La recomanació final de l'Essencial és que en pacients amb malaltia cardiovascular o renal crònica o hepàtica crònica
no es recomana la prescripció d'antiinflamatoris no esteroidals, perquè suposa un risc que no compensa el benefici.
Ens recomanen utilitzar, en aquests casos, fàrmacs alternatius, com és el paracetamol,
o disminuir la dosi d'AINEs al màxim, o augmentar l'interval d'administració d'aquests fàrmacs.