EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Salut, benvingudes i benvinguts al pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Com sempre, els dos còmplices habituals d'aquest pòdcast som en Xavier Basurto. Hola, bon dia, Xavi.
Hola, bon dia des de Figueres i des del blog d'Urgem.cat i de Can Twitter, @UrgemCat.
I l'altre còmplice necessari sóc jo mateix, l'Albert Homs, des de la plana ceretana,
que sóc a emermedpirineus.eu o .cat, com vulgueu, el meu blog,
i @emermedpirineus a la casa de l'Ocellet Blau.
I si em busqueu al fedivers és @emermedpirineus@mastodont.cat.
I per aquest segon episodi tenim un parell de temes, com sempre. També tindrem recomanacions i avui estrenem secció nova, que ja l'escoltareu.
Per al primer tema tenim una entrada del blog d'UrgemCat, de ja fa uns mesos, que parla dels pacients immunodeprimits.
Xavi, per què és important això d'identificar els pacients immunodeprimits?
Bé, a nosaltres ens va cridar l'atenció perquè sempre és molt fàcil
en qualsevol pacient que ve a urgències i que t'està dient que està en tractament amb algun tipus de quimioteràpia,
et ve al cap directament que té un risc d'estar immunodeprimit i per tant ja has de pensar en una sèrie de coses.
Però vèiem que hi havia molts malalts que no eren aquest típic malalt fàcil de reconèixer,
sinó que hi havia molts altres tipus d'immunodepressions que també és important
senzillament reconèixer-los i posar-los a l'etiqueta per tindre'ls presents
per si has de fer alguna cosa especial i que no són tan evidents.
Aleshores, a partir d'aquí se'ns va ocórrer dir anem a fer un petit resum, un esquema amb quatre notes 
perquè no se'ns passi per alt algun malalt d'aquest tipus i així tenir-los una miqueta més identificats.
I és senzillament això, no és res molt específic, molt tècnic
 sobre la fisiopatologia del malalt immunodeprimit ni res de tot això.
És senzillament aprendre a posar directament i identificar el malalt que té algun trastorn que pot afectar la seva immunitat.
Per què és important això?
Doncs perquè el malalt immunodeprimit té més risc d'algunes malalties o alguns problemes de salut.
Per exemple, de tenir una bacterièmia i amb una infecció, si fas una bacterièmia, té més risc de mortalitat 
o té més risc d'algunes malalties concretes, per exemple, la endocarditis infecciosa
O de tindre infeccions per germans multiresistents o per infeccions per fongs o malalties oportunistes
o malalties, no sé, la pneumònia del malalt que està intubat, que està ventilat, tenen més risc de fer algunes malalties.
I també tenen més risc d'algunes malalties més comunes, tenen més mal pronòstic.
Per exemple, una diarrea aguda, que en una persona sense cap problema de la immunitat no té cap conflicte ni cap problema especial,
doncs un malalt immunodeprimit ho has de tindre en compte.
Un malalt amb una infecció, amb una cel·lulitis, si està immunodeprimit, també té més mal pronòstic.
Una pielonefritis, el mateix.
Per tant, hi ha malalties comunes, normals, que veiem cada dia a urgències, que en un malalt immunodeprimit tenen més mal pronòstic.
Per tant, és important identificar-los tots, aquests pacients, no només el que et diu ell que fa una setmana que va fer l'última tanda de quimio.
És important també, a part que tenen risc d'altres malalties, pitjor pronòstic, 
la seva clínica, quan tenen una malaltia infecciosa, la seva clínica algunes vegades no sempre és típica.
Per exemple, pots tenir un malalt sèptic, amb una sépsia, però, per exemple, que no faci febre o que inclús estigui una mica hipotèrmic.
Això ho fan els malalts immunodeprimits o que són malalts que, per exemple, la seva resposta inflamatòria
a una infecció és diferent a un malalt que té tot el seu sistema immunitari al 100%
o el focus sèptic també pot ser diferent. Un malalt neutropènic farà, per exemple, més infeccions
de mucoses, orals i de colitis que no pas un malalt que tingui una immunitat perfecta.
O, per exemple, proves complementàries. Per exemple, un malalt immunodeprimit amb una pneumònia 
és possible que faci menys resposta inflamatòria i no vegis tu la condensació a la radiografia
hi sigui, però no la veus perquè no té prou neutrofils com per fer allà un amuntegament de pus i que tu el vegis en la radiografia.
Per tant, la clínica, les manifestacions, també poden ser diferents. I el maneig clínic, el que t'afecta a tu que has de fer, també és diferent.
En un malalt immunodeprimit, l'elecció de l'antibiòtic que faci servir serà un o serà un altre,  en funció 
de per què està immunodeprimit, quan fa que ha fet l'última químio, per exemple.
La decisió d'ingrés o d'alta també és diferent en un malalt que no té aquest problema d'immunodepressió o del que sigui.
Mesures d'aillament. Per exemple, en molts malalts, en les guies de pràctica clínica, ja directament, o en les guies de decisió clínica, 
als malalts immunodeprimits moltes vegades ja els exclouen d'aquestes guies.
Per tant, potser la decisió d'antibiòtic o no...
No ens podem basar moltes vegades en les guies que fem servir cada dia.
I per això, per totes aquestes coses, l'augment de risc d'algunes malalties, l'augment del mal pronòstic,
els canvis en les manifestacions clíniques o les decisions nostres del maneig clínic són diferents en aquests malalts.
Per tot això, en quins malalts ens hem de concentrar i dir, fixem-nos en aquests malalts?
Els que ja coneixem sempre, que no tindrem cap problema, són els malalts que prenen 
fàrmacs immunosupressors, sobretot, per exemple, els que eviten el rebuig del trasplantament, no?
Per exemple, no sé, la ciclosporina, el tacrolimus, etcètera. Medicaments per evitar el rebuig, això ja ho veuràs directament
i no tindràs cap problema.
Però, per exemple, malalts que prenen anticossos monoclonals, per exemple, per les artritis reumatoidees, per les psoriasis, no?
Que prenen infliximab, adalimubab, el rituximab, tots aquests medicaments anticossos monoclonals,
potser no ho tens associat molt directament a que alteren la immunitat.
Per exemple, malalts que prenen corticoides a dosis elevades,
o que no són tan elevades, però són durant més de dos, tres, quatre setmanes,
doncs aquests malalts també estan immunodeprimits, d'acord?
Evidentment, els pacients que prenen antineoplàstics, la ciclofosfamida, el clorambucil, tots aquests seran fàcils d'identificar.
Un altre tipus de pacient que veurem a urgències i que també pot estar immunodeprimit, o ho has de tenir en compte,
són, per exemple, pacients o persones que tenen diabetis mellitus, especialment el tipus 1,
o pacients amb diàlisi renal, també tenen algun tipus d'immunodepressió, o pacients cirròtics, amb una cirrosi hepàtica,
o pacients malnodrits, malalties amb alguna neoplàsia activa, els limfomes de Hodgkin, les leucèmies, el mieloma múltiple,
o malaltia amb tumor sòlid, aquestes persones també estan immunodeprimides.
Malalties autoimmunes, pacients que tenen un lupus o, per exemple, tenen una artritis reumatoide, 
també poden tindre totes aquestes complicacions i manifestacions atípiques d'un pacient immunodeprimit.
Algunes etapes de la vida també condicionen alguna alteració de la immunitat.
Per exemple, una persona, una dona gestant, pot tindre, per exemple, un augment de la gravetat o la severitat d'algunes malalties concretes,
per exemple, la grip, en una persona gestant, pot ser una miqueta més important, més greu, entre cometes,
que una persona que no està embarassada.
O, per exemple, les embarassades, si fan una malària, pot ser més severa que una persona que no està gestant.
O una hepatitis E, o un xarampió, o un herpes simple.
Les persones d'edat avançada, els ancians, els vells, sigui perquè prenen molts medicaments, perquè tenen...
Pot ser que estigui funcionalment una mica tocat.
Per la raó que sigui, les persones grans, els vells, també tenen alguna alteració de la immunitat que condiciona tot el que hem dit abans.
O, senzillament, un estrès emocional important també et pot alterar la immunitat.
Altre tipus de pacients, el pacient neutropènic, sigui per la causa que estigui neutropènic, si té menys de 500 neutròfils per mil·lilitre, també altera la immunitat.
Pacients amb una infecció pel virus de la immunodeficiència humana, el VIH, que tinguin menys de 250 CD4, també està immunodeprimit.
Pacients, per exemple, això no hi pensem moltes vegades, un pacient amb una esplenectomia o amb una anesplènia,
sigui causes congènites adquirides, també tenen més risc de fer infeccions per gèrmens encapsulats, el pneumococ, el meningococ.
Pacients amb transfusions sanguínies, pacients amb radioteràpies,
pacients, lògicament, amb una immunodeficiència congènita o adquirida,
i pacients amb algunes manifestacions, amb algunes malalties rares, amb una síndrome de goodpasture, que tenen dèficit d'anticossos.
Tots aquests tipus de característiques de persones, dels malalts, totes aquestes ens poden condicionar que el pacient estigui immunodeprimit.
I, per tant, hem de tenir en compte identificar-los, posar-los ja una etiqueta per estar una miqueta alerta,
perquè poden fer infeccions diferents, infeccions normals, però amb un pitjor pronòstic,
o amb unes manifestacions clíniques diferents, i, per tant, hem de prendre. unes decisions clíniques diferents.
 I és senzillament això, tindre els que no veiem de forma clara i fàcil, doncs, identificar-los.
I això és el que volíem transmetre en l'entrada que vam publicar a Urgem.
Ara, després d'haver llegit l'entrada i ara, a més a més, escoltant-te, és evident, n'hi ha alguns
que, com sempre, n'hi ha alguns que seran evidents, venen amb un cartell de neó que diu, estic immunodeprimit.
Però n'hi ha uns altres, jo pensant en aquests que es prenen corticoides de forma no crònica, però sí d'un episodi relativament llarg, 
que els has de considerar, però potser no ho estan d'immunodeprimits, perquè potser no han pres prou corticoides encara.
Hi ha alguna mena de marcador que puguis dir, està immunodeprimit, segur, o sempre has de jugar amb aquesta sospita?
Jo penso que un marcador que tu puguis veure, sobretot a nivell d'urgències, és a dir,
ràpid i que tinguis accessible a tot arreu, no hi és, per exemple, només se m'acut, per exemple, el malalt neutropènic, no?
Si tu fas un hemograma i surten que té 200 total, 200 neutròfils en total, doncs aquesta persona, lògicament, ja veuràs que està immunodeprimida.
Però la resta, així, ràpidament, no recordo cap cosa que jo pugui saber en qualsevol tipus de malalt,
saber si està immunodeprimit, deprimit o no, a part de la seva anamnesi i una analítica bàsica per veure si està neutropènic o no.
La resta de malalts, pel que hem dit, pels antecedents, si és un cirròtic, si és diabètic, si està prenent antineoplàstics, 
si està prenent immunodepressors, però no tenim, no és, jo no conec
una cosa que puguin demanar-li a tots els malalts per tal d'identificar-los de forma ràpida a urgències.
És sobretot pensar una miqueta en la història clínica i parlar amb el malalt
intentar consultar la seva història clínica electrònica per veure si identifiques algun tret que t'ho faci pensar. I ja està.
Doncs mira, això és l'art de la medicina, no tot és ciència, també hi ha una miqueta d'art, trobar-ho. I escolta'm...
Exacte. 
D'acord, és important perquè són diferents i perquè ens poden passar les infeccions, podem no detectar-les
i llavors quan acabin mostrant-se, si és que s'arriben a mostrar, doncs ja ha passat massa temps i demès.
Però a part de identificar-los per la part aquesta no demorar el tractament, hi ha alguna altra diferència?
És a dir, les persones que són immunodeprimides es tracten... El tractament mèdic per la infecció que puguin presentar és diferent del que una persona que és immunocompetent?
Sí. Depenent del tipus d'immunodepressió que tingui, per exemple,
depenent del tipus de quimioterapia que faci o el problema que tingui,
has de pensar que serà per algun tipus de germen o per algun altre. 
Per exemple, si jo sé que un pacient o un nano jove per algun accident es va haver d'operar
perquè tenia un hematoma de la melsa i va fer una esplenectomia, jo sé que té més risc de fer infeccions pel neumococ, pel meningococ,
aleshoes si té un focus sèptic pulmonar o neurològic, jo he de pensar quin tipus de germen és
i per tant ja li posaré l'antibiòtic una mica... Com a mínim pensant en aquests gèrmens.
Depenent també, per exemple, no tots els malalts... la immunodepressió no sempre és blanc o negre,
vull dir que hi ha gradacions, no?
Depenent, per exemple, de les dosis de corticoides que prenguis, pots estar més o menys immunodeprimit
i en funció d'això tindràs més risc de fer algunes malalties o en faràs algunes altres.
I que cada malalt, en funció de la causa que li provoqui la immunitat. I si això li provoca una immunitat molt greu o menys,
farà infeccions per un tipus de germen o per un altre, o en una localització o en una altra.
Vull dir que sí que és diferent, clar.
Molt bé.
No sé si hi ha alguna cosa més que haguem de comentar dels immunodeprimits ara mateix. Jo diria que, com sempre, les vostres entrades són molt complertes
i jo tinc la sensació que hi ha... Quin missatge creus que hauria de quedar de la detecció i l'atenció a l'immunodeprimit?
Jo penso que és senzillament fixar-nos en... No fixar-nos únicament en el malalt neoplàstic i que pren fàrmacs antineoplàstics
i pensar que hi ha altres tipus de pacients que potser de vegades no ho tens en compte i que també poden estar immunodeprimits.
És senzillament això.
Molt bé. Doncs, si et sembla, passem a l'altre tema, que és el tema del qual jo us volia parlar.
Jo us volia parlar d'una cosa que vaig veure en un tuit en el seu dia i vaig investigar una miqueta més.
És la regla dels 45, que és la forma de recordar-te d'això.
Bàsicament és referent a la via intraòssia.
Suposo que pràcticament tothom ara mateix té en la seva ambulància, en el seu servei, la intraòssia de pistola, la EZIO,
Easy IO en anglès. El nom també està ben trobat.
Aquesta es pot posar a tots els llocs on es pot posar una via intraòssia.
I un dels llocs, que et recomanen, és el cap humeral.
No sé si ho heu fet mai, però la primera vegada fa angúnia. La primera vegada que poses una intraòssia fa angúnia sempre.
I al cap humeral, doncs, també.
No entraré a per què és millor una que l'altra. Això penso que, de fet, potser potser un dia podríem parlar només d'intraòssia, perquè hi ha temes aquí per avorrir.
La qüestió és que si has de posar aquesta intraòssia al cap humeral, doncs, has de posar-la on toca.
Llavors, la regla dels 45 et permet recordar-te'n.
Regla dels 45, per què?
Doncs, mira, perquè necessites primer l'agulla de 45. mil·límetres, que és l'agulla groga, l'agulla d'adult o d'obès.
Les agulles aquestes d'intraòssia del EZIO veureu que tenen unes marquetes negres a l'agulla que corresponen a mig centímetre cada marqueta.
Doncs la 45 té set... té menys marques perquè, clar, als extrems no n'hi ha.
O sigui, primer 45, la longitud de l'agulla, 45 mil·límetres.
Llavors, el següent 45 és com hem d'ubicar la persona primer i la nostra agulla per punxar. 
El segon 45 seria rotar el braç, rotació interna del braç, a 45 graus. 
Manera fàcil de fer això? Doncs agafar el braç i posar-li damunt la panxa. 
Li poses l'avantbraç damunt la panxa i ja tens el cap humeral rotat 45 graus internament.
Que no pots posar el braç damunt la panxa? Doncs simplement gires la mà cap a baix, al lateral,
la mà estirada al costat del cos i rotada lleugerament cap a darrere.
És a dir, que el dit gros busqui el terra. Amb això ja fem la rotació interna del cap humeral.
Un altre 45 és com has d'orientar l'agulla. De fet, són dos 45 com has d'orientar l'agulla. 
Un 45 és apuntar l'agulla, poses damunt del cap humeral i apuntes l'agulla mirant cap al peu, és a dir, que són 45 graus respecte a l'eix...
longitudinal, seria aquest? No ho sé. L'eix de respecte el terra.
I l'altre 45 graus és: has d'apuntar a 45 graus respecte al terra, a 45 graus respecte a l'eix sagital
És a dir, tu agafaràs l'agulla... Ara faig una cosa tan radiofònica com moure les mans com si estigués fent anar jo la pistola,
si no ho esteu veient, doncs difícilment ho entendreu. 
Hi ha uns dibuixets a l'entrada que ho expliquen, que es veu més bé. 
I de fet, hi ha també enllacat un vídeo on es veu clarament, un vídeo de la casa comercial on es veu clarament com fer-ho. 
És a dir, tu agafes la teva pistola i l'orientes de manera que entres a 45 graus respecte al terra 
i a 45 graus respecte al senyor, diguéssim, a la víctima. i a 45 graus respecte al terra.
Penetres la pell sense necessitat d'engegar la pistola i un cop has arribat al cap humeral, apretes la pistola, bum, fins que entra.
I l'entres, doncs... com que és bastant llarga, però clar, el cap humeral també és bastant llarg.
L'entraries fins que notessis o un altre topall o que ja has arribat a la pell.
Avantatges de l'humeral, ja he dit que n'hi ha diversos, però no els explicaré ara.
Ara bé, això, després, vosaltres vau posar un tuit, un piulet, en el seu moment, que és important de recordar.
La intraòssia al cap humeral va molt bé, superràpida, tal, però clar, està en una posició en què és molt fàcil que la caguem i la perdem.
Manera de perdre-la.
Una és que quan rotes el malalt, la intraòssia toqui el terra,
quan rotes per mobilitzar-lo, toqui el terra, toqui la camilla o el que sigui, llavors la doblis i salti.
Manera d'evitar això? Una manera és posar l'apòsit que ja et ve, que hi ha uns apòsits que ja venen amb el kit de l'agulla,
que això fixa bastant millor l'agulla que només simplement el fet de deixar-la inserida,
que de fet amb la intraòssia aquesta l'hi ha jo i n'hi ha prou, ja queda fixa, no? Però amb aquest apòsit ho millores.
També podries agafar una mascareta d'ambuú i encintar-la damunt de l'agulla, de manera que sigui la mascareta la que s'emporti la tracció.
Aquesta és una, i l'altra que hi ha és al mobilitzar el braç. I aquest és el tuit que vau posar vosaltres.
És a dir, si nosaltres mobilitzem el braç del malalt, depèn de com el mobilitzem, doblarem l'agulla i acabarà saltant del cap humeral.
Manera d'evitar això?
En el tuit que posàveu vosaltres és un vídeo de la gent de l'helicòpter de Sydney, i l'ho expliquen bastant bé,
també el posarem a les notes de l'episodi, en què bàsicament és: has de portar sempre, el dit polze del malalt ha d'estar mirant sempre,
o sigui, no pot estar mirant amunt. És a dir, així com la senyal aquella que tot va bé és el dit polze mirant amunt. aquí ha de ser sempre al revés. El dit polze mirant avall. 
Si fas això, ja no fas mai la rotació del cap humeral que fa saltar l'agulla.
Sempre que moguis... Podeu mirar el vídeo, és molt més explicatiu que no pas ara aquí jo perdent temps a explicant-vos-ho.
Heu de procurar sempre que el dit polze miri avall. Això, per exemple, on ens pot passar? 
Doncs en un moment que li hem posat el LUCAS a algú que li està fent massatge el cardiocompressor mecànic 
i el volem desplaçar, clar, hem de moure una miqueta els braços per poder posar el LUCAS
i després li hem de posar el braç amb les mans lligades al cardiocompressor per poder-lo desplaçar.
Hem de vigilar que la mà no se'ns giri cap a l'exterior. Llavors, per això sempre buscar el dit polze mirant avall.
Doncs això és la regla dels 45. Agulla de 45, rotació interna del braç 45 graus
i 45 graus d'orientació de l'agulla tant en l'eix longitudinal com en l'eix sagital. 
Molt bé, Albert.
Escolta'm, una pregunta. No és directament relacionada amb els 45,
però a mi se m'acut preguntar-me, bé, em pregunto
hi ha alguna diferència entre l'húmer dret o l'esquerra
o tant li fa un que l'altre o el que tinguem més accessibilitat?
Et sona que hi hagi alguna decisió a prendre amb això o no?
No em consta. No, no crec que hi hagi cap diferència.
T'haig de dir que un vídeo que hi ha molt xulo en què es veu la infusió de contrast per una via intraòssia està fet 
a l'húmer esquerre, diria jo,
que si no falla la memòria, l'húmer esquerre és el que no té, el costat esquerre és el que no té subclàvia?
Bé, ara m'estic embolicant, quasi millor callo perquè no ficar-me en un jardí.
Jo crec que no hi ha diferència d'un costat a l'altre.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, i aquí acabem els dos temes que teníem per avui.
I ara anirem a la secció nova que us presentarem avui.
Aquesta secció es diu UrgemMot i és una secció que ha fet la gent d'Urgem, com el seu nom indica.
Xavi, explica'ns d'on ve això, va.
Sí, doncs des d'Urgem ens vam adonar que en català
tenim molta tendència a adoptar termes col·loquials o tècnics
relacionats amb l'assistència sanitària, a utilitzar termes adoptats del castellà, de l'anglès, del francès
i poder deixem una miqueta de banda termes que genuïnament eren més catalans
i que es feien servir aquí fàcilment fa molts anys, es feien servir de forma quotidiana.
I aleshores ens vam proposar intentar-los recollir per tal de, no sé si els podem tornar a incloure, utilitzar de forma normal, d'acord?
Tot i que ara, quan els sents, ens criden molt l'atenció i ens semblen que són coses rares,
però això ja ho hem fet des de fa molts anys en la vida habitual i normal.
Ja sé que normalment no es fa servir mai la paraula atzucac, però tampoc 
ara et peta el cervell cada vegada que sents algú que diu alguna cosa sobre un atzucac, 
i al principi que ho vas sentir les primeres vegades no sabies ni de què t'estaven parlant.
El mateix passa amb termes mèdics de cada dia.
Bàsicament el que fem a la metodologia és repassar, intentar de fer-ho de forma sistemàtica,
del principi al final, hi ha el TermCat, té diferents diccionaris
i té uns diccionaris de medicina, de ciències de la salut, 
i aleshores el que, bé, des de fa, just vam començar ara al març de l'any passat,
doncs des de l'A fins a, intentarem arribar fins a la Z, d'anar repassant tots els termes que hi ha en el diccionari,
puguin tenir... La condició és que siguin termes que fem servir 
o que hi hagi possibilitat de fer-los servir a nivell de medicina d'urgències.
Evidentment, trobarem molts termes que fem servir malament, però que són termes que potser no farà servir mai a nivell d'urgències.
Per tant, aquests termes ja no els anem seleccionant, sinó només seleccionem aquells termes que probablement,
en algun moment o altre, els puguem fer servir a urgències.
I termes que seleccionem també aquells termes que pensem, nosaltres de forma subjectiva, que els diem malament,
que la majoria de la gent els diem malament.
Per tant, els termes que ja els diem de forma correcta, aquests ja no els seleccionem perquè no ens aportaran res, ja ho fem bé, per tant, perfecte.
Els termes que no farem servir mai a urgències, tampoc els seleccionem.
I aleshores, cada mes, bé, cada mes no, de forma periòdica, els anem penjant.
A través del Twitter, sobretot, i amb el hashtag, amb l'etiqueta d'UrgemMot.
I després, els anem recopilant, estem fent com un recull de termes
que anem penjant en el blog d'Urgem.cat, doncs allà anem fent el nostre diccionari particular.
I bàsicament és això, seguint les recomanacions del TermCat.
Aleshores, per exemple, el mes de gener i el mes de febrer, podíem parlar, vam fer una selecció,
i per exemple us puc comentar el terme de la variça.
Jo sempre n'he dit, doncs, un variu o una vàriça,
una vàriça que l'escrivia amb un accent a l'a, doncs, de forma correcta, és una variça.
Sí, mira, jo abans de llegir això, jo tenia varius, ara tinc varices. És una cosa divertida.
Mira, doncs, hauràs d'anar...
He canviat de diagnòstic, ara, tu.
Hauràs d'anar al teu metge de capçalera que t'ho torni a mirar.
Termes, per exemple, inclús veiem termes que li posem un gènere equivocat, no?
Per exemple, després de per sota l'epidermis ve el derma, no ve la dermis, d'acord?
O quan tens un IAM i tardes moltes hores a arribar a la taula d'hemodinàmica,
doncs li hauries de fer una fibrinòlisi, no una fibrinòlisis, no, d'acord?
Una fibrinòlisi, o amb una luxació, amb una luxació... amb un esquinç del turmell,
doncs has de mirar que els mal·lèols estiguin correctes. Els mal·lèols amb el·la geminada i amb un accent obert a la E.
O, per exemple, la fibril·lació auricular, doncs no és paroxística, és paroxismal.
Són petites coses que, bé, que les hem anat adoptant de...
de llengües estrangeres i que, bé, les diem de forma incorrecta.
Per exemple, quan a un pacient li posem un gota a gota, que es pot dir de forma incorrecta,
doncs li estem posant un sèrum, no? Li posem un suero, no?
Però, en canvi, per exemple, no li estem fent una sèrumteràpia o sueroteràpia o fluidoteràpia.
En lloc d'això hem de parlar que al pacient li estem posant una seroteràpia, d'acord? Li estem posant un sèrum a través d'una seroteràpia.
O les fractures, no? Per exemple, la fractura que sempre li han dit una fractura espiroidal, doncs no és espiroidal, és una fractura espiroide.
O la fractura dels nens, no? La fractura de bambú i de no sé què, doncs és més correcta la fractura de rebava.
Aquí, per exemple, us dic, per exemple, el TermCat,
hi ha molts termes que ells els identifiquen com a correctes però com en diuen sinònims complementaris, d'acord?
És a dir, són termes que també són correctes però que només són correctes en algun context particular, concret.
Per tant, Estableixen com una categoria, no? Per exemple, la fractura de rebava també és correcta dir fractura de bambú,
però el TermCat estableix com a més correcta dir una fractura de rebava, d'ús més generalitzat i d'ús més en tots els contextos.
Després, fractura de canya verda en lloc de tija verda.
A la llengua, sota la llengua tenim un tel, que es podria dir també el fre de la llengua, però és més correcte, és més adequat dir-ne tel de la llengua.
O, per exemple, el nistagmus. Sempre anem dient nistagmus, però hauríem de dir, el terme correcte és nistagme.
O, per exemple, a un pacient traumàtic que li fas un TAC per veure si té fractures a nivell facial,
sempre has de mirar que no hi hagi fractures del terra de l'òrbita.
Sempre n'hem dit terra de l'òrbita. Però el terme correcte seria el sòl de l'òrbita.
O, pacients amb un flegmó dental, has de mirar que el terra de la boca estigui correcta, que no estigui empastat.
El que has de mirar és el sòl de la boca. El sòl de l'òrbita, el sòl de la boca.
O, per exemple, amb un dolor, amb un esquinç del turmell, has de mirar que l'empenya del peu estigui correcta, que no li faci mal.
Aquesta, quan la diguis, això de l'empenya... Encara la buscaran ara.
Sí, però és bonic. A mi m'agrada. L'empeine, allò de forma col·loquial, sempre necessita l'empeine, no?
Però si es diu empenya, a mi m'agrada el terme.
I jo penso que si els anem fent servir així, amb una mica d'insistència,
jo penso que ens adaptarem molt ràpid i en quatre dies sentiràs empeine i diràs empenya.
És una empenya. No té més...
O el terme que vam parlar en un post... en un pòdcast nostre, que vam parlar de l'anafilaxi,
doncs sempre en podríem dir anafilaxia, anafilaxis, acabat amb S.
doncs el terme correcte és anafilaxi, sense l'a final, sense l's final, anafilaxi, o reacció anafilàctica.
Són petites coses, de vegades són qüestions de gènere masculí-femení, o d'algun accent,
de vegades són petites coses, però és el que fa que a part d'intentar parlar el català una miqueta millor,
i més si són coses que has d'escriure en un informe i tens temps i no vas saturat
perquè vas a 200 per hora visitant, si tens un moment de pensar, ostres, com es deia això, i és molt fàcil de consultar.
 Nosaltres bàsicament consultem el diccionari de medicina del TermCat,
que això ho poses al Google TermCat, diccionari de medicina, i ja ho tens allà,
i si no, el diccionari enciclopèdic, el DIEC, que és el normatiu català,
o en l'Optimot, en el Google poseu Optimot,
i allà, si teniu algun dubte, poseu la paraula que, i si és correcta, sortirà allà. Si no és correcta, és que no surt.
A les notes de l'episodi posarem tots aquests enllaços que ha dit el Xavi ara.
També hi posarem el resum dels UrgemMots que ens ha explicat ell, i aquesta secció n'anirem parlant, perquè sortiran parauletes divertides.
I ara passem a les recomanacions.
Com sempre, cadascú de nosaltres n'aporta una.
A mi m'agradaria parlar d'un curs on-line, d'un d'aquests MOOC, els cursos aquests massius en línia, gratuïts.
És un curs en anglès, que es diu Airway Matters, que és un curs de gestió de via aèria.
Simplement és espectacular. Evidentment, has de saber anglès, si no, malament.
Jo ja fa, no sé quant de temps, just avui he entrat a mirar a veure alguna cosa més per explicar-vos,
però ja em deia que ja havia passat el temps que podia fer-lo.
És un curs d'unes vint hores que el plantegen a fer en 5 setmanes, 4 hores per setmana.
És gratuït, però si vols el corresponent títol o vols accedir-hi sempre llavors has de pagar
però l'accés al curs és gratuït i si tu el fas en aquest període de 5 setmanes que et diuen, el pots anar fent.
com tots els cursos MOOC aquest és una barreja de text, de vídeo d'àudios i demès
I és un curs de gestió de via aèria que jo l'he trobat espectacular, tot està a l'última
parlen de coses que tot just fa poc que s'han publicat. Moltíssima...
Clar, és un curs anglès, pel que tot el tema de la seguretat del pacient està super clavat. Hi ha moltíssims factors d'aquests... Com en diuen d'això? 
D'aprenentatges no tècnics. Tot el tema aquest de gestió d'equips, de comunicació
molt, molt, molt interessant
hi ha també una part, que és una cosa que toquem molt poc, tota una part del tema de la traquetomia que és... Realment ho toquem bastant poc
Mireu-vos-el, realment és molt interessant.
Ara estic mirant aquí el que plantegen:  via aèria segura, factors humans ergonòmics, anatomia de la via aèria. Fins aquí res estrany.
L'avaluació de la via aèria, això també té el seu interès, i dealing with emergencies com gestionar les emergències els no puc intubar, no puc oxigenar
Jo, la veritat, el vaig fer i va valdre molt la pena és dels cursos que més m'ha agradat de fer
La pega és que és en anglès si no sabeu anglès, doncs malament.
I Albert, recordes si parlava també de la ventilació, per exemple invasiva i no invasiva
o tot és a nivell de ventilació del malalt o de la intubació i de la ventilació del malalt intubat?
Això és única i exclusivament via aèria, de ventilació no parlen res.
De fet, no sé per què em pensava que quan va venir el Covid em pensava que hi havia afegit alguna cosa del Covid i veig ara que no hi és
o sigui, o m'ho vaig imaginar o ho van posar i ho van treure després
I és molt llarg de fer o no, requereix moltes... Recordes si et va posar moltes hores de fer-lo o no?
Bé, ells parlen d'això, cinc setmanes, quatre hores, jo em sembla que ho vaig liquidar en un parell de setmanes.
A veure, ho has d'anar fent, però no em va semblar...
A més a més, el vaig trobar superinteressant, clar, potser és perquè el tema m'interessa, però fluïa molt ràpid, la veritat.
Val la pena, val la pena. Mireu-vos-el perquè val la pena.
Molt bé, doncs ho farem.
I què ens recomanes tu, Xavi? 
Jo us recomano...
Fa temps que vam fer un apunt, també sobre...
Vam tindre un... De fet, la majoria d'apunts que fem a Urgem, ve d'experiències que tenim.
i que intentem després donar-hi, pensar-hi, vejam què podem fer per solucionar-ho. 
I va ser un cas d'un gran cremat que vam tindre aquí a Figueres, 
que lògicament, entre que estàs a... 
Va ser a l'extrahospitalària, i entre que estàs allà, en el merder que hi ha molta gent
implicada i molt de moviment i molt de complexitat de gestió que si ve l'Hotel, que si ve...
És difícil fer una avaluació una miqueta precisa de la superfície corporal cremada,
amb la qual cosa això et condiciona que, si el trasllades a un hospital de tercer nivell,
o demanes que vingui l'Hotel perquè ha d'anar directament a Barcelona,
o la quantitat de sèrums que li posis. Per calcular la gravetat del cremat,
doncs necessites calcular la superfície corporal cremada, de primer grau, de segon grau, de tercer grau...
Aleshores, sí que recordo que ho vam intentar calcular i així ho vam transmetre
i recordo al cap d'uns dies que vam accedir a l'informe de Vall d'Hebron
i el que havien calculat ells, no tenia res a veure amb el que nosaltres havíem pogut calcular. sobre el terreny. 
Ja s'entén que hi ha d'haver-hi una diferència per les diferències només de disponibilitat d'exposició del malalt i del que sigui.
Però, clar, ens va cridar molt l'atenció de la diferència de càlcul, de l'estimació.
Aleshores, vam trobar una eina, és una APP que es diu e-burn
b-u-r-n
que és una app d'un hospital francès que es dedica bastant o exclusivament al malalt cremat
i aleshores van fer una aplicació que et permet calcular exactament la superfície corporal cremada.
És una app que l'obres i et demana l'edat, el pes i no sé si alguna dada més del malalt
i et surt un ninot dibuixat a tota la pantalla
i tu amb el dit vas dibuixant sobre el ninot que et surt en el mòbil,
vas dibuixant exactament les zones que tu tens el malalt a sobre la llitera,
vas mirant i dius aquí té el colze cremat, té el palmell de la mà cremada o només un tros del palmell
té l'esquena tal i a cadascun li vas posant això és de primer grau, això és de segon grau, això és de tercer grau,
amb el que et permet fer un dibuix molt precís, molt precís de cada una de les cremades que el pacient té.
I com que tu li dibuixes, ell et diu per el que has dibuixat tu
aquest pacient té un 35% de la superfície corporal cremada
del qual un 20% és de primer grau, un altre 30% és de segon grau i un 60% és de tercer grau
i amb això ja pots comunicar-t'ho a CECOS exactament 
i donar-li una informació molt més precisa de com està el teu malalt
i a més a més aquesta app, en funció de la superfície que tu li has dibuixat,
que també pot ser diferent, hi ha un dibuix que és un nen petit o un adult,
ja et diu els líquids que li has de posar, perquè com que li has posat l'edat, el pes i no sé què més,
doncs l'app ja et diu, la primera hora, les primeres 8 hores, li hauries de passar
500 de no sé què i els sèrums que li hagis de posar també t'ho diu.
Però bé, la principal utilitat que jo li veig és que et permet dibuixar
amb molta, molta, molta precisió la superfície corporal cremada total
i quin tant per cent és de primer grau, segon grau i tercer grau.
I és molt fàcil d'utilitzar i la teniu accessible per Android i per Apple de forma gratuïta.
Utilitzeu-la perquè realment és útil.
Doncs potser l'hauríem de fer accessible també a les tauletes, a les estacions clíniques de les tauletes del SEM,
ja que també tenen un inot dibuixat, doncs podríem aprofitar.
Exacte, sí, sí.
Molt bé, interessant.
Això, aquesta aplicació, per això encara disminuirà més les nostres capacitats matemàtiques, eh?
Ni sumarem nous, ara ja, després d'això.
Bé, però ara, com que ja tenim un xip que ens han implantat, això ja ho solucionarem.
També tens raó.
Molt bé, i fins aquí aquest segon episodi del pòdcast d'urgències i emergències en català.
Si us ha agradat, no us oblideu de marcar el m'agrada a l'aplicació amb el que l'escolteu
o en qualsevol dels múltiples llocs on tenim penjats els àudios.
Ens trobem en el següent episodi.
Molt bé, doncs moltes gràcies i molt contents nosaltres també d'estar un pòdcast més amb vosaltres.
Fins la propera.