EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Salut, benvingudes i benvinguts al pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Per avui, a diferència de l'episodi anterior, tenim només un tema
i seguirem amb les recomanacions i de nou amb la secció de l'UrgemMot.
Com sempre, per aquest pòdcast som els còmplices habituals, jo mateix, Albert Homs, infermer d'urgències i emergències,
avui mateix a la Cerdanya una mica tapat, i a l'Empordà, en Xavi Basurto. Bon dia, Xavi.
Hola, bon dia. Doncs sí, aquí des de l'Alt Empordà, que també estem així una miqueta tapats i ha començat el dia plovent, però bé, estem fantàstics.
No hem fet gaire bona propaganda turística amb la meteo aquesta.
Molt bé. Va, anem al tema, anem al tema avui.
I el tema d'avui ens l'expliques tu, Xavi, de què ens vols parlar?
Sí, doncs volíem parlar avui del tema de la luxació traumàtica del genoll.
Nosaltres fa ja el 2017, crec que era, ens vam trobar amb un cas d'una luxació traumàtica del genoll
i a partir de llavors sé que va haver-hi la controvèrsia de si necessitaven,
totes les luxacions del genoll necessitaven un angiotac immediatament, el més abans possible, o no era necessari.
I vam revisar el tema, vam fer un post que el tenim penjat en el blog d'urgem.cat
i ara, recentment, n'hem tingut una altra luxació del genoll
i vam pensar que seria una bona ocasió per actualitzar el post i fer-ne aquest pòdcast i explicar-ho una miqueta, no?
Quan parlem de luxació de genoll, parlem de la separació de la tíbia i el fèmur, eh? No parlem de la ròtula.
Clar, la luxació de la ròtula és molt més freqüent, això ho veiem cada dos per tres,
i normalment amb una miqueta d'analgesia o una mica de sedació molt superficial,
li fas una empenta a la ròtula i torna al seu lloc i no dona més problemes.
Aleshores, sí que parlem de...
Ara parlem de la luxació traumàtica del genoll.
Normalment parlem de la tíbia, tíbia i peroné, que se'n van cap enrere al fèmur o se'n van cap endavant o cap als laterals, d'acord?
Però és una lesió que trenca... Ho pot trencar-ho tot, d'acord?
I trenca els meniscos, trenca els lligaments laterals, trenca els creuats...
Això, bé, són complicacions mecàniques que amb xapa i pintura te'n pots sortir,
però el problema és que en aquest tipus de luxació hi ha lesions greus,
poden haver-hi lesions greus d'artèria poplítia, artèria i vena poplítia.
Això no està clar amb quina incidència passa,
però has de comptar que pot passar en un 15 o un 20% de les luxacions del genoll tenen lesions arterials associades.
I aquestes, el 80% acaben a quiròfan. I d'aquestes, un 10-12% acaben amb amputació de l'extremitat.
Això fa por, eh?
Sí.
El xapa i pintura, els traumatòlegs amb això de xapa i pintura, potser s'emprenyen.
Sí.
I ja feia mal, però clar, ara m'estàs dient que potser et luxes el genoll i al cap d'unes setmanes no tens cama.
Sí, sí.
Fa por, eh?
No, no, és una luxació amb possibles conseqüències molt greus.
Pensa que hi ha trampes, com per exemple...
Bé, trampes...
S'ha d'anar ràpid, perquè si tens una lesió de l'artèria poplítia has de comptar que tens vuit hores per solucionar-ho,
perquè si no ja tens complicacions irreversibles d'isquèmia distal d'extremitat, que vés a saber com acabaran.
I, a més a més, això també dona... L'isquèmia aquesta també et donarà un síndrome compartimental.
Si t'han d'operar, també ajuda el síndrome compartimental.
I, bé, és un pollastre important i que s'ha de tindre...
Quan vegis una luxació del genoll, s'ha tant de posar els pèls de punta i activar tot el que hagis d'activar i curar-te en salut.
No és allò de dir, bé, aviam, el genoll sembla que estigui al seu lloc. No, has de tindre una mica de sospita que pot haver-hi una lesió important.
lEs xifres són més o menys aquestes, Un 20% de les luxacions del genoll poden tindre lesions vasculars.
A més a més, també s'associa a lesió nerviosa, perquè per aquí darrera hi passa el ciàtic popliti extern
i també es pot lesionar, fàcilment es lesiona i, a més a més, es lesiona i, si es lesiona, fàcilment queden seqüeles permanents,
sobretot de pèrdua de força en la flexió dorsal del peu i en l'eversió del turmell, del peu,
a part de pèrdua de sensibilitat a la cara externa de la cama i al dors del peu.
Hi ha lesions vasculars, nervioses i, lògicament, també pot haver-hi fàcilment lesions òssies, del planell tibial, del peroné...
Això pot estar trencat i, a més a més, lògicament, lesions lligamentoses totes, els creuats... Els laterals...
Tot se'n va en orris.
De la manera que ho expliques, fa pinta que això requereix de molta energia per luxar-te el genoll.
En condicions...
El més habitual és que sí i, a més a més, amb lesions d'alta energia, de vehicles i tot això,
i complicació o el problema que, possiblement, el malalt té altres problemes a part del genoll.
Vull dir que, potser, pots tindre una lesió toràcica, una lesió... Un TCE i que et comprometen la vida directament del pacient
i, potser, li dones menys importància o no pares a mirar-te ben bé si té el pols distal del peu bé en un malalt que té un traumatisme toràcic important.
Aleshores, fàcilment et pot passar desapercebut.
Però sí que és veritat que veiem un 50% de les luxacions del genoll
poden passar inadvertides perquè hi ha reduccions espontànies.
Espontànies o reduïdes sense adonar-te'n.
És a dir, a l'hora de fer l'extricació del malalt i fer l'alineació de cervical, columna i tot això,
i tens el malalt més o menys sedoanalgesiat per posar-lo a la llitera, posar-lo a l'ambulància i tal, és fàcil que es faci una reducció d'aquesta luxació.
Aleshores, arriba a urgències i aparentment no hi ha una deformitat anatòmica evident a l'exploració
i a la radiografia sí que poden haver-hi signes indirectes com un eixamplement de l'espai articular
o uns arrencaments dels lligaments laterals que arrenquen fragments ossis del planell tibial o del peroné,
que són signes indirectes que allà hi pot haver-hi hagut una luxació del genoll.
Per tant, si no estàs molt alerta, és fàcil que alguna luxació del genoll no sigui tan evident
i et passi per alt i sigui una luxació que hagi provocat una lesió vascular i nerviosa.
Per tant, sí que... I també és veritat que, per exemple, no és absolutament necessari
que hi hagi un traumatisme d'alta energia.
Sobretot això es veu, per exemple, relacionat amb l'obesitat.
Pot ser que hi hagi lesions de bicicleta sense gaire energia,
que hi ha una luxació del genoll i pot passar desapercebut.
Per tant, tenim aquests problemes, que a vegades lesions amb un pacient politraumàtic
o amb un pacient de baixa energia ens poden passar desapercebudes aquestes luxacions.
Aleshores, el primer que hem de fer... El primer és, primer, sospitar-ho i, un cop sospitar-ho, anar-ho a explorar.
Primer començarem amb, lògicament, signes evidents que hi hagi una lesió vascular.
És a dir, una cama... Si tens una cama sense pols distal,
el dorsal del peu o tibial posterior, no el tens, no tens pols, o tens una cama freda, pàlida, cianòtica,
doncs, lògicament, tens una lesió vascular fins que no es demostri el contrari.
Per tant, posar-te en contacte, quan abans millor, amb el cirurgià vascular i enviar-lo al cirurgià vascular,
que lo seu seria entrar directament a quiròfan.
Imagino, Xavi, que tota aquesta exploració que expliques es fa un cop la luxació està reduïda
És a dir, abans de...
Imagino que amb el dolor que deu tenir l'individu que s'ha luxat el genoll, el primer deu ser posar el genoll al lloc que li correspon.
Sí, el que diu la recomanació és que quan tu vegis... si la luxació a nivell extrahospitalari,
si veus que no hi ha compromís vascular, és a dir, que distalment hi ha un bon reompliment capil·lar,
la cama no està freda i tens uns polsos normals,
per tant intueixes que no hi ha compromís vascular, no hi ha una emergència amb reduir la luxació.
L'emergència, i ho has de fer-ho allà on estiguis, és quan vegis o sospitis, que tinguis la mínima sospita que hi ha un compromís vascular,
sí que és urgent fer la reducció. Si no, pots tindre temps de...
Si no hi ha una demora de molt temps que hi hagi un desplaçament d'hores o el que sigui, pots fer la placa abans.
Pots fer la radiografia abans.
Sí que jo diria que a nivell d'extrahospitalària en cas que sospitis que hi hagi hagut una luxació del genoll,
jo penso que seria tributari d'enviar directament a algun centre hospitalari on, per exemple, se li pugui fer un angiotac.
No derivar-lo d'entrada perquè és molt possible que aquella persona acabi necessitant un angiotac.
I davant de l'emergència, perquè tens menys... Tens màxim... Si té una lesió vascular, tens vuit hores per entrar a quiròfan.
Aleshores, si l'envies a un hospital comarcal, que potser en aquell moment no disposa d'un angiotac,
estàs endarrerint molt el temps i t'està jugant a l'extremitat d'aquesta persona.
Per tant, a nivell d'extrahospitalària, si veus que hi ha compromís vascular, és fer la reducció del genoll i enviar-la cap a un centre on es pugui fer un angiotac.
En cas que sospitis, que no sigui tan evident que hi hagi una lesió vascular, però sospitis,
jo l'enviaria també a un centre on es pugui fer un angiotac.
Si no, doncs, pot anar a un hospital comarcal i allà es revalora.
Si veus que no té signes clars, evidents, que no tingui pols, cama freda, pàl·lida,
 cianòtica freda o que hi hagi, per exemple, un hematoma pulsàtil, això és evident, això d'anar a quiròfan.
Si no és el cas, per exemple, un pols una miqueta disminuït o asimètric amb l'altre costat,
en aquest cas se li hauria de fer, per exemple, un índex de turmell-braç, amb el Doppler fer un turmell-braç.
Si aquest índex està per sota de 0,9, t'augmenta molt la probabilitat que hi hagi la lesió vascular.
Pensa que d'un 20% ja passem a una sospita que hi hagi un 90 i pico per cent de lesió vascular.
Per tant, seria el moment de tornar a trucar al vascular i dir-li, mira,
continuo sospitant o tinc més altes sospites que hi hagi una lesió vascular, per tant, necessito un angiotac i l'hauries de veure.
En cas que...
El vídeo que has posat de l'índex turmell-braç és una miqueta vintage, però és que, clar, m'ha semblat vintage la forma de fer-ho.
M'ha recordat quan preníem les pressions amb el fonendoscopi.
Això em sembla que ja ni s'ensenya a l'escola d'infermeria, no?, el que fa...
Explica'ns una miqueta com és això de l'índex turmell-braç.
Sí, bé, aquesta eina la fan servir molt, per exemple, a nivell de primària, no?
Ara no ho recordo exactament, però sí que és un índex que et marca el risc cardiovascular també del pacient,
perquè et mira les resistències vasculars i, bé, no coneixo exactament el mecanisme,
però sí, és amb un Doppler que té una forma així com de rotulador,
que el poses just en el tibial, a l'arteria tibial posterior o al dorsal del peu
i infles el braçal pneumàtic i tens un manòmetre i vas mirant, vas baixant la pressió
i quan tornes a captar senyal Doppler, doncs mires en el manòmetre quina tensió tens
i això ho fas a nivell de l'arteria braquial i a la tibial posterior i fas la divisió, d'acord?
Si et surt per sota de 0,9, doncs, augmenta la probabilitat que hi hagi una lesió de la poplítia.
I per tant augmenta l'índex de sospita i per tant necessites un angiotac ja.
No sé si a nivell d'urgències, clar, a nivell de primària segur que tens aquest aparell
a nivell d'urgències hospitalàries possiblement et costaria una miqueta més trobar-lo aquest aparell
o almenys saber on està de l'hospital i anar-lo a buscar quan el necessitis.
Jo pel que vaig veure l'aparell és un transductor d'aquests que fan servir les llevadores per escoltar el batec fetal,
però vaja jo m'imagino que és un doppler, o sigui que amb l'ecògraf que hauríem de tenir ja tots al servei d'urgències ens ho hauríem d'arreglar.
Bàsicament es tracta de veure, tal com ho vaig entendre, és a dir,
tu infles el managot de la pressió que el tens, en aquest cas el tens al panxell de la cama
El braçal pneumàtic.
Perdó, el braçal pneumàtic, dispensi.
El vas desinflant i amb el doppler esperes a sentir el soroll del primer batec
com els sorolls de Korotkov quan prens la pressió a l'antiga, és exactament el mateix.
Si no tenim el sònic farem anar el que tinguem i m'imagino que fa servir
el doppler en comptes del fonendo perquè amb el fonendo és molt erràtic el que sents.
Exacte, sí, sí, sí.
I en cas que no vegi signes evidents que hi hagi una lesió arterial del genoll
que l'índex turmell-braç sigui normal què farem?
Com a mínim l'hauries de deixar... el malalt hauria de quedar a urgències o ingressat 24 hores
 perquè tota aquesta exploració, l'exploració vascular i l'exploració nerviosa,
comprovar que no vagi desenvolupant un síndrome compartimental ho hauries d'anar fent,
hauries de monitorar aquests paràmetres per veure que no faci això,
que faci aquestes lesions, perquè de vegades no és una dissecció de la poplítia,
sinó que a vegades hi ha lesions de la íntima de la poplítia que acabaran fent trombosi al cap d'unes hores.
Per tant, l'has de tindre en observació, amb una fèl·lula de guix,
amb la cama a 20 graus, immobilitzada a 20 graus, si pots, posar-li una miqueta de fred
i elevar una mica l'extremitat i 24 hores d'observació controlant que no hi hagi síndrome compartimental,
com està a nivell nerviós, del ciàtic popliti extern i com està a nivell de circulació perifèrica.
I el mínim dubte, angiotac.
Per tant, jo penso que el resum que volia dir és, sobretot, sospitem,
perquè hi ha moltes luxacions que passen desapercebudes,
 per tant, sospitem-ho, encara que sigui un traumatisme de baixa energia.
Si veus un genoll que està molt edematós, un traumatisme i tal,
sempre mirar els polsos distals  i en cas que sigui una lesió vascular que vegi's evident,
enviar-la ja de seguida des de l'extrahospitalària a un hospital on hi hagi cirurgia vascular.
En cas que tinguis uns polsos que siguin asimètrics d'un costat a l'altre
o que tinguis un índex turmell-braç per sota 0,9,
enviar-lo també al cirurgià vascular i, si no, quedar-te el pacient amb el genoll immobilitzat a 20 graus, en fred, elevació,
quedar-te'l 24 hores per monitorar com està a nivell vascular i nerviós i de síndrome compartimental com a mínim 24 hores.
Per tant, alta sospita i en cas de la mínima sospita...
Abans, fa uns anys, si que deien que tothom amb una luxació del genoll necessitava una arteriografia i per descartar això.
Ara s'intenta ser una miqueta més lògic, optimitzar una miqueta més
i no tothom, però sí que davant la mínima sospita necessita un angiotac.
i s'ha de sospitar això, has d'anar-ho a buscar, perquè no sempre és tan evident.
I les complicacions, com hem dit abans, de que et passi desapercebuda una lesió de la poplítia
pot acabar amb amputació de l'extremitat o amb cirurgia, amb un bypass femorotibial.
I és un pollastre important pel malalt.
I és una cosa que veiem poc sovint i, per tant, no estem acostumats a...
Ens pot passar desapercebut tot aquest algoritme i, per tant, és bo recordar-ho.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Com sempre, a les notes de l'episodi trobareu l'enllaç a aquesta entrada del bloc Urgem
amb els corresponents vídeos i una infografia molt xula que resumeix tot això que ens ha explicat el Xavi fins ara.
I aquí acabem el tema d'avui i ens anem a la secció que vam estrenar en l'episodi anterior de l'UrgemMot.
Secció que ens agrada molt perquè així aprenem a dir coses en català que diem malament.
Avui n'hem triat... Jo he triat un parell de paraules de l'UrgemMot de març.
Mira, i les he triat justament perquè... perquè si les dic no quedo com el tio raro del servei
que, bé, ja ho sóc, però no passaria res, no?
N'hi ha més, eh? Algunes de més complicades.
Però a mi m'ha agradat molt la de l'aleteig auricular en comptes de dir-n'hi flúter.
Això, l'aleteig, sona maco. L'aleteig de la papallona, sona molt maco.
Sí, queda molt bé.
I l'altra que m'ha agradat és la caròtide. La caròtida, que tots l'escrivim acabada amb A. Caròtida.
Sí, sí.
I jo veig que l'UrgemMot ens diu que ho hem de dir caròtide, acabat amb E.
Clar, els que parlem així el català central no hi ha problema perquè com que ho deim amb la vocal neutra, doncs caròtida, caròtida, és el mateix.
Però m'agradaria sentir com ho diuen els amics de Lleida. Amb aquest català occidental això seria caròtide.
Sí.
No sé, a veure si hi ha algun que ens escolta que ens explica com ho diria.
Sí, sí, jo tota la vida n'he dit caròtida, la caròtida.
Sí, jo sempre n'he dit la caròtida, però, bé, perquè sempre he pensat que acabava amb A, però no.
El TermCat diu que acaba amb E. Doncs a partir d'ara ho escriurem amb E i cap problema.
Doncs si ho diu el tercat... el Termcat, va a missa.
Sí, exacte.
I tu quines has triat per aquest mes, Xavi?
Jo, del mes de març, havia vist que... havíem detectat que hi ha moltes paraules
que utilitzem a urgències de les quals tenim algun problema...
Nosaltres tenim un problema d'identificar-los i etiquetar-los de gènere,
perquè hi ha una sèrie de mots que no sé per què, segurament si ets un filòleg o hi entens molt de lletres sabràs el per què,
però que els hi canviem la cultura popular o el que sigui, els hi canviem el gènere.
Per exemple, el bacteri és el bacteri. És un mot masculí.
No és la bactèria que sempre havia dit jo.
Aleshores, el bacteri és masculí. No acaba amb A, acaba amb I, bacteri.
I, per contra, els fàrmacs que poden matar aquests bacteris, per exemple, les quinolones són femenines.
La ciprofloxacina, la levofloxacina, la moxifloxacina...
Totes les quinolones no acaben amb I, sinó que acaben amb INA, acaben amb una A. Són femenines.
I no tenen res a veure amb infeccions, però, per exemple, els blocadors del canal del calci
també són femenines. La nimodipina, nifedipina, nimodipina...
Tot això que sempre n'havíem dit, o jo n'havia dit, nimodipi, per exemple, o nifedipí, doncs no.
És nimodipina i nifedipina.
I això passa, aquests problemes d'identitat de gènere, veiem que passa amb altres mots,
que, aviam, si el temps ens ho permet, i a poc a poc els anirem posant sobre la taula,
posarem una mica de llum en aquesta foscor que tenim, dels termes catalans a nivell d'urgències.
La llum en la foscor. Molt bé.
Exacte.
Bé, mira, també he sentit això del bacteri, que ha passat en el professor Bacterio, del Mortadelo i Filemon. Mira, m'ha fet gràcia, també.
Sí, sí. 
Molt bé, els urgemmots aquesta vegada ho fem curtet, perquè també es tracta de riure una mica. 
Exacte.
I per acabar, l'última secció d'aquest episodi, el pòdcast, són les recomanacions.
Com sempre, cadascú de nosaltres n'explica una. Comences tu, Xavi, i quina tens per aquest episodi? 
Sí, jo m'agrada en aquest apartat de les recomanacions fer alguna cosa que no sigui tan...
Bé, sí que és clínic, però una mica també és de temes de recerca o de cerca bibliogràfica i volia, 
només volia recordar, o pel qui no el conegui, és un cercador bibliogràfic
molt important i molt adequat, molt fàcil d'utilitzar, que se'n diu Trip Database.
Trip vol dir no de viatjar, sinó d'anglès és Turn Research into Practice,
és a dir, intentem convertir la recerca a la pràctica clínica, i és un metacercador,
és a dir, és un cercador que tu li poses i té una caixa de cerca,
i allà li poses un terme, dos termes, tres termes, els que creguis convenient que defineixen ben bé el teu dubte, i apretes a l'enter
i ell te fa una cerca a centenars de bases de dades que ell ha considerat que són bones fonts d'informació
i amb un sol... la gràcia és que amb un sol clic ell ja te fa una cerca a molts llocs.
Que, er contra, si no, tu hauries de conèixer i, a més a més, fer-ho manualment un per una, aleshores ell ja t'ho fa tot d'una sola cerca.
Avantatges que té això, és un cercador gratuït, hi ha la versió freemium, la versió gratuïta, 
que està molt bé, està molt correcta, no necessites res més.
Si vols tindre algun avantatge més, que te consulti alguna base de dades més, 
te deixi obrir algun PDF de més, alguna cosa de més, pots fer la subscripció pagant, 
que em sembla que són... ara no sé si són, que em sembla que són com a 40 o 30 i pico euros l'any, no és una animalada,
ho pots fer així, una versió premium i un altre avantatge que té important o diferència d'altres fons de consulta és que
quan tu li fas la cerca, ell et dona molts resultats perquè busca a molts llocs, però tots els resultats que t'adongui, siguin mil, per exemple,
te'ls ordena a la part dreta de la pantalla, veuràs que hi ha els diferents fons on te'ls ha consultat
i aquestes fonts estan ordenades de fons de més nivell d'evidència a menys.
Per tant, encara que tu hagis fet una cerca i hagis obtingut dos mil resultats, que són molts, i lògicament no te'ls podràs mirar tots, 
serà fàcil fer un cribratge perquè tu comences a seleccionar les fonts que estan a la part superior d'aquest llistat.
I amb això enllaço, en la part superior és on hi haurà articles, documents amb més nivell d'evidència, 
per tant, més vàlids que els que trobaràs a la part inferior.
I, per tant, serà molt fàcil de ràpidament trobar una guia de pràctica clínica, una revisió sistemàtica, un bon assaig clínic 
i desgranar, separar el gra de la palla.
Tota la resta, tot el que trobaries, per exemple, si fessis la consulta a PubMed, 
doncs tot això, que la majoria de les coses que trobessis, allà, doncs no tenen gaire utilitat, doncs tot això tu ho descartes.
I, per tant, és una cerca molt més eficient.
 No us dic res més, és molt fàcil d'utilitzar, és molt intuitiu i intenteu fer-ho servir de tant en tant i ja veureu
que no té cap mena de complicació i aporta moltes fonts de coneixement que veureu que és bastant útil. 
Me l'apunto, eh? Me l'apunto. Tinc algunes cosetes pendents d'escriure al blog que em sembla que m'anirà molt bé aquesta eina. 
Doncs endavant.
I la meva recomanació, per aquest episodi, és una playlist de YouTube.
YouTube, com els joves.
És una playlist d'un doctor de l'UCI pediàtrica de, no recordo quin hospital, d'Astúries,
que va fer quan va començar la història de la COVID.
És una playlist de Curso de ventilación mecánica para dummies.
Jo va ser llegir això de dummies i vaig dir, cony, aquest sóc jo. I, bé, la veritat és que està molt bé.
Va començar amb els primers vídeos explicant conceptes bàsics de ventilació mecànica, súper comprensibles.
El que passa és que cap al final ja va deixar de ser per a dummies i va passar a ser per a experts, cosa que també està bé.
Hem començat no tenint-ne ni idea per saber-ne una miqueta i per acabar tenint la sensació que seguíem sense tenir-ne ni idea.
Us ho recomano, estava molt bé. A mi em va agradar bastant i, bé, és bastant... 
s'aprèn bastant amb poc esforç. I és youtube, que si et veuen els fills pensaràs que...
es pensaran que que ets modern i tal.
I és amb... Albert, és amb espanyol, no? En castellà, entenc.
És en castellà, sí, sí, és en castellà.
Val, d'acord.
El curs, perdó, aquest playlist.
I ventilació mecànica invasiva i no invasiva o només es centra en la no invasiva?
Les dues, les dues. Invasiva, no invasiva primer i invasiva després.
Tot i que en els inicis de la COVID ja sabíem que la no invasiva, bla, bla, bla, bla, per sort ha canviat això.
Però, bé, ja dic, està prou bé. Us ho recomano.
Molt bé, molt bé. Són molt llargs els vídeos o no? Vull dir, si hem d'estar... Hem de preveure que estarem tota la tarda...
Evidentment hi ha varietat, però... No, no, no.
Home, si els vols veure tots, em sembla que són 40... Al final són 40 no sé quants. Si els vols veure tots tens per un ratet, però estava...
A més a més, com que els anava publicant així en una certa cadència, doncs, bé, estava bé, estava bé.
Ja en farem difusió pel servei d'urgències.
Els enllaços de tot això que... de totes aquestes recomanacions que us hem explicat, els trobareu a l'entrada corresponent d'aquest episodi.
I fins aquí aquest tercer episodi del pòdcast d'Urgències i Emergències Mèdiques en català. Esperem que us hagi agradat. 
Com sempre, ens podeu fer els m'agrada corresponents a les vostres aplicacions de pòdcast 
o als diferents llocs on el tenim publicat. Esperem trobar-nos aviat. Que vagi molt bé. 
Molt bé, doncs ens veiem al següent pòdcast, que esperem que sigui aviat.