EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvingudes i benvinguts a l'episodi 4 de l'EMPodCat. L'espai per conversar de les urgències i emergències sanitàries. Conduït per en Xavier Basurto i l'Albert Homs.
Bon dia, Xavier.
Hola, bon dia. Jo sóc en Xavi Basurto, del blog de Urgem.cat i a can Twitter @urgem.cat.
I no ens ho ha dit, però el Xavier Basurto viu a l'Alt Empordà, on segur que fa una fresca i bufa la tramuntana.
Aquí a l'Alt Empordà, doncs hem tingut uns dies de força vent, però ara la cosa està molt calmada, fa solet.
I aquí l'Albert Homs @emermedpirineus a Twitter i a Mastodont.cat també.
Sóc infermer d'urgències a l'hospital de Cerdanya, i a la Cerdanya per variar, també ens fa solet i s'està força bé. No massa fred a la nit, que també és d'agrair.
Molt bé, doncs avui tenim un tema molt interessant, un tema cardiològic.
amb el qual Albert ens explicarà què és això dels IMAOS i de i aquestes coses rares que ara ja no són infarts amb elevació de l'ST, sinó que que en diem d'una altra manera.
Perquè es veu que això de l'elevació de l'ST ja no es porta o alguna cosa està passant en el món científic de les urgències cardiològiques que no acabem d'entendre i l'Albert ens ho explicarà amb pèls i senyals.
Albert, quan vulguis.
Va, a veure si ho puc explicar amb pèls i senyals i que no duri massa estona, que això serà difícil.
De què va la cosa? Mira, fa ja un parell o tres d'anys, gent d'aquesta sàvia, d'algun dels quals vaig recomanar el seu bloc fa, no sé si va ser l'episodi 1, ja no me'n recordo quin episodi era, el famós bloc del doctor Smith.
Van escriure un manifest, ells li van dir The OMI Manifesto, de Occlusion MI Manifesto.
Perquè es volien carregar el concepte de síndrome coronari agut amb elevació de l'ST, en anglès això es diu STEMI, ST elevation MI, doncs això, infart de miocardi amb elevació de l'ST.
I van fer un document, això fa un parell o tres d'anys, que el vaig llegir, em va semblar molt interessant, molt adequat. Deia coses que eren molt coherents i vaig pensar amb això, és interessant, me'l vaig llegir i tal.
I això ho van publicar el 2018, però en els últims tres anys, bé, dos, perquè l'any de la pandèmia no compta.
Han començat a sortir estudis científics que busquen canviar aquesta forma, aquest paradigma de l'infart amb elevació de l'ST.
Per explicar una miqueta això, potser és millor començar amb una mica d'història.
Si algun del lloc recorda els infarts Q i els infarts no Q, doncs probablement estigui prop de jubilar-se. Felicitats.
Això és el que existia abans de tenir dues coses importants en el tractament de l'infart.
Bàsicament era el tractament, és a dir, tenir alguna cosa a fer en comptes d'esperar que l'infart passés i a veure com quedaven. I un altre tema important és la l'existència dels biomarcadors.
Dels enzims que ens permeten veure que hi ha hagut dany miocardíac i com de gran és.
Abans de tot això existia l'IAM Q i l'IAM no Q. Això devem estar parlant de finals dels 80, principis dels 90.
Això, això què deu ser? Generació, són boomers aquests o ja no sé com posar-los, els que treballaven en els anys 80 ja deuen ser d'abans i tot, eh?
Aquests... Sí, jo és que ja no... Bé, sí que n'he sentit a parlar i tal, però ja no ho he fet servir mai això jo.
Bé, tornant amb el tema del tractament, fins als 90 no existia res.
A partir dels 90 comencem amb tractaments que permeten obrir les artèries coronàries que estaven tapades.
Bàsicament fibrinolítics en aquell moment, primer l'estreptoquinasa. Això jo encara no havia vist, estreptoquinasa.
Després l'alteplasa, l'actilyse que encara fem servir pels ictus i després a aquí a casa nostra, doncs la tenecteplasa, el metalyse,
que alguns portem als nostres cotxes i els nostres serveis d'urgències perquè estem lluny del tractament que ara mateix és gol estàndard, que és el l'angioplàstia, que és la intervenció coronària percutània.
Bàsicament obrir mecànicament les oclusions.
Tornant amb el tema històric, especialment del tractament. Abans no teníem res, això ja ho he repetit diverses vegades.
Arriben aquests tractaments, bàsicament els fibrinolítics i són els únics estudis que tenim en què es compara tractament amb placebo. A partir d'aquí ja no hi torna a haver-hi més estudis que es compari tractament amb placebo.
En els estudis, bé, hi ha un metaanàlisi, l'FTT, que recull diversos estudis previs, en el que s'administrava fibrinolític versus placebo.
Molts d'aquests estudis que surten a la metaanàlisi no tenien en compte cap criteri electrocardiogràfic per administrar el fibrinolític. I tot i així ens trobàvem que hi havia millora global.
És a dir, s'administrava fibrinolític independentment del que digués l'electro. Per tant, si tu anaves amb un dolor suggestiu d'oclusió coronària, et posaven el fibrinolític.
Podies tenir-la o no, amb lo qual, si el tenies, t'emportaves el benefici del tractament, si no el tenies, t'emportaves el dany del tractament que no tocava.
I a pesar d'això hi havia una millora considerable en la supervivència.
O sigui, no necessitava ni que hi haguessin signes d'isquèmia sense elevació de l'ST, no feia falta això?
T'has avançat. Després parlem dels signes d'isquèmia sense elevació de l'ST.  Aquí t'has avançat. És a dir, no feien servir cap criteri electrocardiogràfic.
Simplement ells consideraven que s'havia d'administrar i s'administrava. Clar, amb alguns placebo, amb d'altres el fibrinolític.
Només per la, només per la...?
Només per clínica. Sí, sí.
Només per la clínica...
No en tots els nou estudis d'aquesta metaanàlisi, sinó en alguns ja era així.
D'acord.
Clar, a partir d'aquí ja s'imposa el tractament amb fibrinolítics per les suposades oclusions coronàries.
També ens trobem que la definició d'infart canvia en el moment en què tenim els biomarcadors.
No? És a dir, eh, abans la definició d'infart no sé quina devia ser, a partir de que tenim biomarcadors, la definició d'infart és una pujada dels enzims miocàrdics amb una baixada posterior.
Enzims que primer eren les CK-MB's i ara tenim tota la família de les troponines, la I, la T, la ultrasensible i la no sé quina, que al final ja no sé de quina parlem, no?
Posteriorment d'això ve el el que penso que és el gold estàndard tant de diagnòstic com de tractament, que és l'angiografia.
És a dir, l'angiografia ens permet detectar que hi ha un vas tapat i destapar-lo. Per tant, tenim diagnòstic i tractament.
La definició d'infart actual, hi ha vàries categories d'infart, la que ens interessa aquí a nosaltres és l'infart tipus 1, que és l'infart oclusiu,
ja sigui perquè hi ha una ruptura de placa i això projecta una miqueta de trombe endavant, ja sigui perquè la la ruptura de placa fa un tap allà mateix.
Tenim una artèria de la coronària que es tenca i no permet el pas de sang a partir d'aquell punt.
I això ens interessa, per què? Doncs perquè ens permet destapar després. És a dir, tenim aquesta part, no?
És a dir, ara mateix de cara a definir infarts, fem servir la definició dels enzims, però també tenim la la imatge que ens permet l'angiografia.
En aquesta mica de repàs històric, ens trobem que, clar, inicialment no s'havia tingut en compte
o no tots els estudis tenien en compte els criteris electrocardiogràfics, però quan comencen a fer anàlisis de subgrups, se n'adonen que hi ha un grup de pacients que tenen un criteri a l 'electro
que suposa una millora en la mortalitat quan s'administra el tractament. Bàsicament és l'elevació de l'ST.
D'acord? És el... no, bàsicament no, és l'elevació de l'ST en l'electro.
Aquests són els criteris que estem fent servir fins ara, no? Estàs parlant o no?
Sí.
Són els criteris que estem fent servir fins ara, el que passa és que, tot i que això parlo, en parlem ara.
És a dir, són els criteris que estem fent servir ara, però... I aquí és on comencen a fotre molta guerra contra el concepte d'STEMI, no? D'infart agut amb elevació de l'ST.
Ells consideren que això falla, i per què falla? Bé, falla per diverses coses.
Falla entre cometes també, eh? La primera és que l'elevació de l'ST és un subrogat d'oclusió, és a dir, hi han elevacions de l'ST que no impliquen que estigui tapat. I hi han oclusions que no eleven l'ST.
Llavors, clar, què ens trobem? Doncs ens trobem que fem servir com a criteri únic l'elevació de l'ST. I hi han altres coses.
En l'entrada del bloc veureu, hi ha un una infografia que és bastant interessant, en què es mostra com pot canviar el patró electrocardiogràfic en funció del temps en què es produeix l'oclusió.
És habitual que hi hagi elevació de l'ST? Sí, és habitual, de fet és el patró més habitual que veiem, electrocardiogràfi,c en una oclusió coronària.
Però perquè es vegi l'elevació de l'ST ha de passar un temps primer.
Si l'oclusió es va tapant i destapant, perquè els trombes es van lisant i es van desplaçant, l'elevació de l'ST disminueix, canvia... Ens trobem amb diferents patrons, no?
Van i venen, si comences amb una ona T hiperaguda, després aquesta ona T va va aixecant el punt J i tal.
Evidentment és molt poc radiofònic descriure una imatge, la podeu anar a mirar a l'entrada del bloc, que posarem l'enllaç a les notes.
Llegint el document, ells expliquen que que tenim un 25% d'elevacions de l'ST que són falsos positius, és a dir, està elevat, se'ls hi dona tractament o se'n van al cateterisme i es descobreix que no estava tapat.
Amb el que s'emporten una intervenció que els hi pot generar un dany, però sense cap benefici potencial, perquè clar, el tractament serveix només si estàs tapat. Si no estàs tapat, no et serveix per res.
I d'altra banda, ens trobem també que hi ha tota una sèrie d'oclusions que, com que no eleven l'ST, no es detecten i no es tracten.
De fet, es dona una situació que és la paradoxa de la no existència del fals negatiu.
És a dir, com que tu només portes la gent al cateterisme que tenen elevació de l'ST, si no tens elevació de l'ST, no seràs mai un fals negatiu. Perquè no aniràs al cateterisme i no se sabrà.
Clar, elevació de l'ST, molt bé, l'elevació de l'ST on i com de gran? Que aquesta és l'altra part.
L'assignació d'un valor a l'elevació de l'ST, és a dir, tants mil·límetres de tal lloc, ha anat variant al llarg del temps, no està massa clar.
Els criteris d'elevació de l'ST de l'AHA, per exemple, ara són tan per homes com per dones, 1 mil·límetre a dos derivacions contigües,
excepte a V1, a V2, V3, perdó, que en el cas de les dones és 1 mil·límetre i mig.
En el cas dels homes és 2 mil·límetres si tens més de 40 anys, a V2, V3, i 2 i mig si tens menys de 40 anys.
Això són els criteris de l'AHA.
Si ens fixem en els criteris del codi IAM, del codi infart del Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya, ens parla d'aquest 1 mil·límetres de l'elevació de l'ST a totes les derivacions, independentment de si ets home i ets dona, evidentment.
I en el cas de V1 a V3, 2 mil·límetres, no té en compte ni el sexe ni l'edat.
Si ens fixem també en els criteris del codi IAM del SEM de Catalunya, també ens demana que hi hagi imatge especular, que els canvis persisteixin a passar de tractament amb nitro, nitroglicerina,
 i oh! mira, bloqueig de branca esquerra de nova aparició. És a dir, ens posen un criteri que no és estrictament d'elevació de l'ST.
És a dir, des que aquests estudis antics veuen que un patró d'oclusió és l'elevació de l'ST, han anat apareixent altres patrons que també mostren oclusió.
Però no es tenen en compte, per què? Perquè no són elevació de l'ST.
I, per exemple, la presentació d'un bloqueig de branca esquerra de novo, s'havia considerat un criteri d'oclusió coronària. I n'hi han diversos més.
Per exemple, se'ns deia que si tu ja tenies un bloqueig de branca esquerra conegut, previ el dolor coronari, doncs era impossible saber si tenies elevació de l'ST o no.
Doncs bé, hi han criteris electrocardiogràfics, els criteris d'Sgarbossa-Smith, que et permeten avaluar això, no?
Si es veu o no una oclusió coronària en un electro d'algú amb un bloqueig de branca esquerra o amb un ritme de marcapassos, que això també abans semblava que era impossible, no?
I com és que havent-hi... Com és que havent-hi altres patrons, a més a més del d'elevació de l'ST, no tenen el valor que té l'elevació de l'ST?
Per entrar al codi IAM necessites, o sigui, perquè et facin cateterisme necessites elevació de l'ST. Quan no tens elevació de l'ST, uf.
Clar, el problema és, i en això hi fan molta sang en el en el document.
El problema és el nom, el concepte aquest tan enganxós de elevació de l'ST.
Com que això, pum, se't queda aquí dins del cervell, elevació de l'ST, elevació de l'ST. Què busques? Elevació de l'ST.
I què hauria de buscar? Hauria de buscar una oclusió coronària.
Perquè l'elevació de l'ST, sí, pot ser una oclusió coronària, però pot no ser-ho. I el tractament per què el tinc? Per l'elevació de l'ST o per l'oclusió coronària?
Clar, el tractament el tinc per l'oclusió coronària, per tant jo el que haig de fer és buscar oclusió coronària. No elevació de l'ST.
Sí, és veritat, la majoria d'oclusions coronàries tindran elevació de l'ST, però no totes.
D'acord? I el concepte elevació...
Sí, per això parles que l'elevació de l'ST pot ser com una variable subrogada, no? O indirecta del que realment importat que és la oclusió.
És per això, no? Que parles que és una variable subrogada.
Exactament. És a dir, aquesta és la clau.
La clau és, si nosaltres busquem elevació de l'ST, se'ns escaparan aquest, eh, entre un quart i un terç de tots els síndromes coronaris sense elevació de l'ST que tenen una oclusió,
aquests no aniran a cateterisme i, per tant, no es beneficiaran d'un tractament que els hi aniria bé.
I alhora, si portem al cateterisme totes les elevacions de l'ST, ens trobarem que al voltant d'un quart són pacients que ja tenen una elevació,
una elevació de l'ST que no implica oclusió, que s'emportaran una teràpia que no era necessària.
Aquí, per exemple, doncs en les hipertròfies de ventricle esquerre, la repolarització precoç, ens podem trobar elevacions de l'ST
que no necessàriament impliquen una oclusió coronària. I aquests es podrien emportar un tractament perquè compleixen criteris de de codi infart o de d'oclusió.
Justament ara el SEM, el el codi infart del SEM de Catalunya és de les les últimes actualitzacions, crec que són de 2014 i ara el SEM estan...
en el procés de revisar totes les guies i protocols que tenen i un dels quals és el del codi IAM. Precisament perquè fa molt temps que van sortint diferents criteris.
Fixa't, en el mateix codi IAM del 2014 ja parlen del bloqueig de branca esquerra de novo per entrar dins del codi IAM.
De fet, en els, si ens anem a la base americana de tot això, de l'STEMI, ja han buscat maneres d'incloure tots aquests patrons electrocardiogràfics d'oclusió dins l'elevació de l'ST,
en els pseudostemis, els quasi stemis, els STEMI equivalent, no? Els equivalents a ST, elevació de l'ST i demés.
I de fet, guaita, al codi IAM del del SEM de Catalunya, bloqueig de branca esquerra de novo.
Què proposen aquests savis?
Aquests savis proposen una cosa interessant. Ells proposen buscar un concepte igual d'enganxós, igual de sexi que l'elevació de l'ST,
però que inclogui altres patrons electrocardiogràfics que ens permetin identificar precoçment els pacients que tenen l'oclusió coronària.
I alhora ens permeti eliminar els pacients que tenen elevació de l'ST, però que no tenen l'oclusió coronària.
I ells arriben a aquest nom, que de moment encara no està especialment establert, però sí que ja es va parlant de oclusió coronària aguda,
ells arriben a aquest nom que n'hi han dit OMI, no? OMI. Occlusion Myocardial Infarction, infart de miocardi oclusiu.
Aquí no tenia massa clar com traduir-ho, si posar-ho com a IMO, infart de miocardi oclusiu o IAMO, infart agut de miocardi oclusiu.
Al final ens hem decidit per IAMO, que no sé jo si serà gaire sexi, la veritat... Clar, també SCAEST i SCASEST tampoc és que fos gaire sexi, eh? Vull dir, tampoc, tampoc empitjorem gaire, no?
Ells proposen fer aquest canvi amb la idea de canviar l'objectiu d'allò que busquem. És a dir, nosaltres busquem un resultat. Volem destapar una oclusió.
No busquem un dibuix, volem destapar una oclusió. I aquesta és la idea amb el canvi aquest que proposen.
Si tindrà ganxo o no aquest concepte de OMI, de IAMO, doncs no ho sé, ho veurem, el temps ens ho dirà.
De moment, per la part que em toca, jo ja he fet una miqueta soroll, a veure amb les noves guies del SEM, a veure com com reflexionen això.
El que és cert és que, clar, si només ens miràvem l'elevació de l'ST, això feia molt senzill, entre cometes, lo de molt senzill, detectar els malalts que tenien l'oclusió coronària.
Però la realitat és complexa i si només fem això, en deixarem molts fora.
Com podrem fer unes guies senzilles amb quelcom tan complex? Doncs és ...
Segurament requerirà estudiar. No sé com sortiran, a veure, a veure el temps què ens dirà.
Perquè tenim molts patrons electrocardiogràfics que són d'oclusió i que no tenen elevació de l'ST o no?
N'hi han alguns.
De fet, l'entrada... Perquè el document aquest va a carregar-se l'elevació de l'ST.
Fins aquí molt bé, però llavors els clínics hem de dir, molt bé, fantàstic, ja no tinc l'ST i ara què faig servir?
Llavors, cap al final del document, ells aporten diferents recursos que pots fer servir. Evidentment, has d'estudiar, això és evident, no?
A la mateixa entrada ja vaig traduir una xuleta que tenen en què hi ha diferents patrons.
Així ara de memòria em ve el cap, les ones T hiperagudes, que és quan comença l'oclusió, el primer que veurem seran unes ones T que es fan molt grosses.
A diferència de les de la hiperpotassèmia, que són altes i estretes, doncs aquestes són més aviat grosses, gruixudes.
Això per una banda. Després ens trobem elevacions de l'ST per sota dels mil·límetres, de la mesura mil·limètrica.
És a dir, l'ST s'eleva amb proporció el QRS. Si tu tens QRS molt petits, l'elevació de l'ST serà molt petita, perquè tot va en proporció.
Això és típic, per exemple, dels infarts de cara inferior, com que normalment els QRS de cara inferior són, clar, potser a VL potser es veu més bé, no?
És a dir, a VL, que és una derivació, es llegeix de forma perpendicular al vector, doncs clar, el QRS és molt petit. Llavors, l'elevació de l'ST també serà molt petita.
Llavors, si tens un infart de cara lateral alta, l'elevació de l'ST que tu hauries de veure a VL serà molt petita, no complirà els criteris d'un mil·límetre.
Llavors diràs com que no compleix els criteris, no és codi IAM. Doncs sí, és un codi IAM, per què? Perquè el QRS és molt petit.
Després tenim el patró de reperfusió de Wellens.
Quan tenim artèries que s'obren i es tanquen, bueno, que es comença a obrir, ens trobem que aquesta elevació de l'ST, aquesta morfologia així estranya que hi ha al final de l'ST,
fa una ona bifàsica que es torna negativa i torna a pujar. I això té és un patró que va canviant en el temps. Clar, això vol dir que això ha estat tapat. Si ha estat tapat, vol dir que es tornarà a tapar en algun moment.
Encara que hagi destapat espontàniament. Per tant, també hauria de ser un criteri per anar a fer cateterisme o la teràpia que correspongui.
Els criteris d'Sgarbossa-Smith que hem comentat de si tens un bloqueig de branca esquerra o un o un marcapassos, no?
Després també el tema de bloqueig de branca dreta amb un bloqueig de fascicle anterior de novo, hi han diverses coses.
Clar, això ho fa molt més complicat. Has d'agafar-te la teva llista, la teva xuleta i dir, anem a veure. Aviam, té dolor, és suggestiu,
més o menys quadraria amb el que, o sigui, no descarto que sigui una cosa coronària, tinc un electro fet, que no és un electro strictament normal. Bé, deixa'm mirar.
I amb la llista de les teves coses a mirar, doncs mires a veure si et quadra amb alguna cosa.
I en el moment actual és molt difícil que si no compleixes el criteri ST, et facin un cateterisme d'entrada,
espero que amb les noves guies  que vagin sortint a partir d'ara, això ja no sigui, ja no sigui així i que hi hagi altres patrons que permetin entrar dins del tractament de reperfusió precoç.
Bé, doncs a lo millor quan això ja estigui una miqueta més establert i més tal, a lo millor podríem fer un dia un pòdcast, no?
I parlar dels diferents patrons que hauríem de conèixer per activar el cateterisme amb la sospita d'una oclusió, no? Un dia podríem fer-ho això.
Queda, queda apuntat, queda apuntat.
Molt bé.
A mi tot això d'aquests canvis en els diagnòstics de l'elevació, no?, de de l'infart degut de miocardi, me fa pensar, clar, ara que hem vist, no?, que que a lo millor això és una lo que lo que hem de buscar no és l'elevació, sinó que és l'oclusió.
Em fa pensar també amb...  La història de l'infart de miocardi ens ha ensenyat moltes coses similars a això. I recordo, per exemple, fa molts anys, jo no ho he vist mai,
però abans la gent quan tenia un infart agut de miocardi, per defecte se'ls hi posava sempre un antiarrítmic.
Perquè van interpretar que la gent que es moria d'un infart de miocardi, o van interpretar, van veure que molta gent que es moria d'un infart de miocardi ho feia per una arrítmia cardíaca.
I aleshores, per una interpretació directa van dir, doncs posem-els-hi a tots antiarrítmics i aquí s'ha acabat el problema.
I així ens vam estar dècades o molt de temps, a tothom li posaven antiarrítmics fins quea  algú se li va acudir fer un assaig clínic i veure si realment en els que els hi posaven antiarrítmic anaven millor que els que no els hi posaven.
I la sorpresa va ser que es moria més gent de la que els hi posaven els antiarrítmics de la que no els hi posaven.
I i era senzillament perquè vam fer una interpretació de dir de causalitat de dir, doncs si es moren d'arrítmies, posem-els-hi antiarrítmics.
Però resulta que no el mecanisme no era tan fàcil com això. I després, al cap de molt temps es va decidir deixar de posar els antiarrítmics.
I també me recorda que quan va començar la fibrinòlisi en l'IAM, també vam estar anys i anys i anys i assajos clínics i assajos clínics
i es anaven repetint els assajos clínics i van passar, no sé si 12 o 15 anys que ja hi havia prou evidència científica com per fer fibrinòlisi,
però alguna cosa no ens acabava de convèncer i vam perdre molts anys i segurament es van perdre moltes vides perquè no es va posar en pràctica allò que se sabia que funcionava.
I potser això que està passant ara amb l'oclusió o l'ST, doncs potser està passant el mateix, no? Que estem perdent un temps preciós,
Que a lo millor podríem tractar-ho millor, diagnosticar-ho i posar un tractament que és efectiu i no l'estem posant a molta gent perquè ens costa...
a la nostra pràctica clínica, no? Quan ja tenim una cosa establerta i que ja estem còmodes, sortir d'aquesta comoditat i entrar en una altra zona de desconfort
ens costa una miqueta, eh, els en els professionals sanitaris i suposo que en els no sanitaris també, eh? Però, penso que ens hauríem de fer mirar una miqueta aquestes dificultats que tenim amb sortir de la zona de confort.
És que la zona de confort s'està molt bé.
Sí.
Mira, va, i sortint de zones de confort, anem a la nostra secció divertida de l'UrgemMot.
I deia sortir de la zona de confort perquè, mira, amb l'UrgemMot d'aquest episodi,
jo em quedo que m'han tret d'una altra zona de confort.
Jo he triat un mot que... jo treballo en un hospital que és Transfronterer, és una... Bé, un dia potser podem parlar, no? Que és una cosa única i demés.
Nosaltres tenim clients de dos països diferents.
I els clients del país veí, que, bé, és una frontera ridícula perquè d'un costat a l'altre travessem tranquil·lament i no hem de fer res.
quan es fan una torçada o una distensió de turmell, ells es fan una entorse de cheville.
I és clar, aquí era molt apanyat d'això, tu fas una entorsi i escolta'm, ja tant si parles com no parles ja t'entenen. Perquè d'entorsi a entorse, doncs no hi ha massa diferència.
Doncs no. No està ben dit. S'ha de dir una torçada o distensió, més que entorsi.
Mira, ara això no ho sabràs, però aquí a Cerdanya també parlen, els que són de Cerdanya tota la vida tenen un parlar divertit.
És el ceretana o quin?
No, evidentment, és català, però tenen els seus mots divertits. I, de tant en tant tenim algú que s'ha fet una torçada del clavillar.
Sí. La clavilla, sí, sí.
Clavillar, doncs probablement diràs això què? Doncs, eh, és el turmell i resulta que clar, en francès, eh, és l'entorse de cheville, no? Cheville, clavillar, doncs s'acosta una miqueta.
Ajá.
Però entorsi no serveix, eh? Hem de dir torçada o distensió. Au. Un confort menys que tindré a partir d'ara.
Molt bé. Doncs jo també volia parlar de dos termes que fem servir malament.
Primera, penso que en algun moment d'aquest pòdcast hem parlat de l'oclusió de la coronària, que correctament és que s'oclueix per un trombe.
I ara que parlem de les vacunes i aquesta història del coronavirus i tal, el problema que tenen algunes vacunes són els trombes.
Trombus també es podria fer servir com a sinònim, poder no tant... És correcte, però el TermCAT diu que el trombe potser ser la forma més correcta de dir-ho en lloc de trombus.
Però altres formes no, o tromba, que és la més correcta, o trombus.
I jo específicament volia parlar, seguir amb el que vam parlar l'últim pòdcast del terme de d'identitat de gènere d'alguns termes que li hem canviat el gènere per algun motiu que no entenc.
Parlar d'una anàlisi... les anàlisis clíniques, no?
L'analítica de sang que ens fem, correctament n'hauríem de dir una anàlisi clínica. Que en singular és així, singular i femení, una anàlisi clínica, és quan et fan una analítica.
En plural, doncs serien anàlisis clíniques. També podríem dir com anàlisi i punt.
Però si mires el TermCAT, tu en el pacient li demanes una anàlisi clínica.
I després, una altra cosa que també demanem als pacients per acabar de diagnosticar-los, és una una tomografia computada.
Que si ho fas amb l'abreviació, és una una TC. No és un TAC, sinó que correctament hauries de dir una TC.
Perquè és una tomografia computada. No és un TAC, no és una cosa... És femenina. La tomografia computada o TC.
I crec que amb això de moment hi ha... El problema de la identitat de gènere d'alguns termes que fem servir malament.
Si en trobem més, ja els anirem explicant, però penso que amb els següents pòdcasts, potser canviarem una miqueta de la la temàtica.
Escolta'm, si ara als clients els hi diem que els hi fem una tomografia, els hi afegirem una altra prova diagnòstic aa demanar.
Ja no només els hi faran TACs i escàners, ara es demanaran tomografies.
Exacte.
Compte, eh?
Bé, és qüestió d'acostumar-se, no? Fan una tomografia i i ja està. Una tomografia computada.
Bé, l'anàlisi és molt... l'anàlisi, veus, aquest sí que una anàlisi és fàcil.
És com lo de la síndrome, no? Que sembla que ara mateix ja quan parles de una síndrome, doncs tampoc queda...
Bé, ja ja ja ha entrat aquesta.
Sí. I  vigilar no posar-hi... En l'anàlisi, fàcilment hi posem una S al final.
Ho fem com mig en plural, però si ho dius en singular és una anàlisi.
Si ho dius en plural, doncs després sí que són anàlisis. Però normal, doncs demanes una anàlisi clínica o una anàlisi.
Molt bé. I després dels UrgemMot d'aquest episodi, anem a la última secció d'aquest pòdcast, que són les recomanacions.
Jo us volia recomanar una pàgina, la pàgina web del Hospital de Sagunt.
L'Hospital de Sagunt és un hospital que de fet, està, em sembla que a 30 km al nord de València.
I i en l'apartat d'urgències, m'agrada tant en tant anar-la a veure perquè hi tenen força material didàctic
que pels que ens dediquem al tema de les urgències, doncs hi trobo material interessant.
Des de llibres, des de protocols, guies, material per a residents que fan guàrdies allà, fulls de consentiment informat, fulls de recomanació pels pacients.
I ara potser pel tema de la pandèmia, doncs com molts hospitals, aquests aquests temes els hem tingut una miqueta descuidats, però ho tenen bastant actualitzat.
I penso que d'allà en podem treure bastant material, que bé, de consulta i tal.
I res, us la volia recomanar, que ho conegueu perquè, bé, estaria bé que tots... Jo ho veig com un exemple, no?
Potser és molt millorable i podria estar molt millor i etcètera. Però penso que és una gran diferència entre la majoria de serveis d'urgències d'hospitals d'aquí del principat, 
que hi tenim molt poca cosa en les pàgines webs de d'aquests serveis, o no en tenim, i si la tenim, és purament testimonial.
No és gens colaboratiu  ni ajuda a difondre el coneixement ni res.
En canvi, aquesta gent de Sagunt, felicitar-los perquè, dins de les seves possibilitats o del que poden fer, doncs, penso que ho intenten i són un exemple.
Doncs, a les notes de l'episodi posarem l'enllaç de l'Hospital de Sagunt, de la comarca del Camp de Morvedre, al País Valencià.
Exacte.
Una altra comarca que no coneixíem del territori.
Exacte, sí.
 Ens l'apuntem també.
Sí.
Salutacions als companys d'allà.
Molt bé.
I la meva recomanació, seguint amb el tema d'avui, és un... No sé, com ho com ho traduiríem, un quiz?
Bé, va, faig faig la contextualització d'això.
Un dels estudis als que feia referència a tota la parrafada que vaig traduir, era d'un senyor que mirava la correlació,
bé, uns senyors, evidentment, més d'un, i suposo que alguna senyora també, que mirava la correlació entre clínics a l'hora de etiquetar un electrocardiograma com si complia o no complia criteris per anar a tractament de reperfusió.
És l'estudi Mcabe, de no sé quin any i tal.
La qüestió és que aquesta gent van publicar els mateixos electros que havien mostrat a diferents professionals sanitaris, crec que eren vora 200,
els han publicat de manera que tots puguem fer el mateix exercici que van fer els clínics en aquest estudi,
que miraven els electros i decidien si aquell electro complia criteris d'elevació de l'ST i si era necessari portar-lo a teràpia de reperfusió.
L'enllaç el deixarem a les notes perquè és infumable de d'escriure.
Tu vas allà, llavors t'aniran mostrant diferents electros fins a 36, que són els 36 que van fer els participants de l'estudi.
Has de posar una miqueta les teves dades demogràfiques, professió, els anys d'experiència i demés.
Llavors, ell et va presentant els electros i tu has de dir si allò està tapat o no està tapat. Si està tapat o no està tapat. I els vas fent tots 36.
I quan acabes, et dona el teu resultat. És a dir, de tots aquells electros, et diu quina era la resposta correcta i com ho has fet tu.
I al final de tot, tens una taula que diu com ho has fet tu respecte els participants de l'estudi,  amb una certa distribució demogràfica.
És a dir, com ho van fer els els d'urgències, com ho van fer els cardiòlegs i tal.
Bé, és interessant. I de fet, això ho vaig aprofitar per fer un fil a Twitter, que ara he deixat penjat el bloc,
i l'he deixat allà posat perquè vaig fer-lo servir per fer veure que hi havia oclusions sense elevació de l'ST, bé, per jugar una miqueta aquí.
És interessant, és un exercici, no no pren massa temps i et serveix per veure què tal.
A més a més et diu en quins la falles més, és a dir, diu: mira, resulta que si no et fixes amb la depressió de l'ST a la cara anterior,
que això et fa pensar amb una elevació de l'ST de la cara posterior, se t'escaparan aquests.
És interessant, val la pena fer-ho.
Perquè el diagnòstic definitiu de la patologia del miocardi ho feien a través de cateterisme? O com està fet això?
o sigui, el diagnòstic definitiu, si l'has encertat o no l'has encertat, en què es basava? Amb la imatge del de l'angiograma o què?
Doncs mira, ara mateix no ho recordo,
però la màgia de l'edició d'àudio farà que quan la gent ens escolti, ja els pugui contestar i dir, doncs mira, sí, això es va fer per enzims o es va fer per angiografia.
Ep, entro aquí per confirmar que aquests electros estan validats amb angiografia.
És a dir, tots els electros que surten en aquest recurs se sap si estan ocluïts o no, en base a l'angiografia que se'ls hi va fer.
I apa, ara tornem al pòdcast.
I era amb els criteris actuals de l'AHA si era oclusiu o no? O amb els criteris nous que hi han o que s'estan... Els patrons nous aquests que estem parlant en aquests darrers dies?
Aquest estudi es va publicar el 2013, amb el que això devem estar parlant de... Suposo que es devia fer com a molt aviat, el 2011 o 2012.
O sigui, aquests criteris actuals són de la definició de l'AHA de l'infart, que em sembla que l'última, si no em falla la memòria és del 2018,
amb lo qual, no. Són els d'aquell moment.
Tampoc hi ha massa diferència, perquè clar, la literatura en la que es basen les guies tampoc ha canviat tant.
Per culpa justament del criteri aquest de de l'ST, elevació de l'ST, no hem buscat res més i tampoc han canviat tant.
I fins aquí l'episodi d'avui. Si us ha agradat o l'heu trobat interessant, ens podeu deixar els vostres m'agrada a qualsevol de les plataformes on publiquem.
Aprofiteu per subscriure-us-hi i difoneu aquest nou projecte en llengua catalana. Fins a la propera.
Molt bé, doncs ens veiem encantats en el pròxim pòdcast.