# Exported by Aegisub 3.2.2
EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Hola, benvingudes a un nou episodi de l'EMPodCat, el que fa 49, que serà el primer de la cinquena temporada
Déu-n'hi-do, no pensava pas que arribaríem aquí Bon dia Xavi
Hola, què tal? Tenies dubtes al principi
Molts, molts. Bé, per això en vem gravar uns quants d'entrada a veure si aguantàvem
Vam passar dels 3, no? Em sembla que si passes dels 6 ja garanteixen, doncs mira, hem passat dels 6 i encara som aquí,
Bé, he saludat el Xavi, ja ens coneixem tots. El Xavi és l'altre perpetrador d'aquest pòdcast. Si et vols presentar, Xavi.
Sí, soc en Xavi Basurto, soc metge i treballo urgències de l'Hospital de Figueres i a la base del SEM, a la 606 també de Figueres, I intentem escriure coses en un blog que es diu Urgem.cat
I doncs el que anem escrivint allà, després ho parlem aquí a l'EMPodCat. Ho parlem i ho comentem entre tots I tu, Albert, què ens expliques de tu?
Soc l'Albert, soc l'Albert Homs, Infermer d'Urgències i Emergències. Que vosaltres ja tenim especialitat, Xavi
Que ja està. Que això n'hem de parlar, perquè ja està. L'any que ve començaran nous residents de l'especialitat de Medicina d'Urgències i Emergències
Sí
En el meu ofici no tenim especialitat encara, però crec que tots estaríem d'acord que en podria ser una
Sí, sí, sí
Jo treballo a l'Hospital Transfronterer de Cerdanya, un centre binacional. I també treballo a l'ambulància SEM, com a base col·laboradora al meu hospital.
I igual que el Xavi té el seu blog Urgem.cat doncs jo tinc el meu, que és emermedpirineus.cat on també de tant en tant hi poso les meves anades de pilota.
Electrocardiografia, molta, que m'agrada molt i també alguna altra cosa, de tant en tant.
Això que deies de l'especialitat ara, aquesta setmana que ha sortit una nova publicació del BOE, que ja havien definit el número de places que començarien i quea  Catalunya...
82 al Reino d'Espanya, 11 al Principat de Catalunya.
Exacte, sí
Una per cada hospital gran de Barcelona, bé, de l'àrea metropolitana, una al Trueta, una al Joan XXIII i una a l'Arnau.
Sí, sí
Per això, que vull dir que sí que haurien de començar en breu, però el fet que comencin els primers residents l'any que ve està condicionat a que el programa oficial de l'especialitat
es publiqui al BOE i que s'acreditin les unitats docents i això encara no està fet. Segurament es farà, eh?
I si no es fa aquest any, es farà l'any que ve. Però vull dir que no seria estrany veient com han anat els últims 20 anys que ja hem vist que l'any que ve, l'any que ve, l'any que ve i no ha sigut mai.
A mi tampoc m'estranyaria que per la pròxima convocatòria del MIR no hi haguessin places d'urgències disponibles.
Hòstia...
Tant de bo fos al revés, eh? Però tampoc seria una animalada pensar que fins al següent any no començaran els primers residents.
Això és l'especialitat escalfabreguetes al final, eh? Escolta'm, terrible. Ha costat un horror i encara estem... En fi, almenys arriba, almenys arriba.
Ara se m'ha acudit que els primers residents que comencin els podríem convidar aquí que ens expliquessin la seva experiència i com han començat...
Els que comencin o els que acabin?
Quan comencin i quan acabin
Alguna cosa em diu que els primers, quan hi hagi tan poc poques places, els primers seran de nota alta.
Ah, sí, sí, sí, sí.
Sembla que picaran fort aquestes places, ja es veurà
No ho sé, no ho sé, eh?
Com sempre, sabeu que en els nostres episodis parlem d'un tema principal que acostuma a ser un contingut que hem publicat als nostres blogs o a vegades portem algun convidat, que aquest any també esperem portar-ne algun més.
Després tenim un parell de seccions més que per aquest any no les canviarem. No us heu queixat? Doncs no les canviarem.
Tenim la secció de Menys és Més, aquella que expliquem coses que fem que no hauríem de fer. Tenim la secció de l'UrgemMot que és la meva preferida, jo que soc un lletraferit. Parlem de la llengua, de la llengua relacionada amb la medicina. És molt divertit.
Després tenim una secció de recomanacions que la veritat és que en tenim moltes ja i cada vegada se'ns fa més complicat posar-les a empod.cat, el lloc web que tenim del podcast
i de tant en tant tenim oients del nostre podcast que estan... que segueixen el grup de Telegram. Perquè tenim un grup de Telegram que és on interactuem amb tots els oients .També, de tant en tant, ens fan alguna recomanació.
I seguirem fent-les. En tenim moltes, al final també  arriba un moment que no sé si val la pena fer-ne tantes perquè tinc la sensació que no tots ens les mirem totes perquè no dona la vida per tant. 
Però potser alguna t'interessa a tu i tres no, les que t'interessin sí que aniràs a veure les que tal i segurament n'hi haurà moltes que diràs, a mi això no m'importa.
Doncs jo n'explicaré una. Aquesta et dona per bastantes hores de distracció i d'esbarjo. Però això serà, els que ens aguanteu, serà al final, que és l'última secció aquesta.
Va, començarem pel tema que és el que ens toca ara que és del Xavi que l'ha escrit al seu blog i ho ha llegit i m'ha deixat, no és que no ho sapigués... però m'ha deixat intranquil.
No estàs content, no estàs...
Home, sí, és un tema que no és que sigui l'alegria de la huerta, no són bones notícies. Tot i que tothom ja ho sap ,no sé si en som prou conscients, però està bé de tant en tant recordar-ho perquè tots hi tenim alguna cosa a fer.
i es tracta dels efectes nocius els efectes adversos, diria del fet de treballar per torns sobre els professionals sanitaris en general. 
Xavi, un moment!
Sí. 
Sempre parlem de temes clínics. O sigui, som nosaltres els que interactuem amb persones que necessiten la nostra expertesa. Els pacients o clients o usuaris o el nom que li vulguin fotre. Sí.
Aquí estem parlant de nosaltres.
Nosaltres mateixos, sí, sí.
És a dir, que aquí clínicament és rellevant perquè aquí nosaltres som els pacients. 
Exacte.
Home, això és la norma principal quan vas en un incident, el que sigui, és el PAS. Protegir-te avisar i socórrer, no? És la part més important.
Si nosaltres no estem bé per efecte dels torns de treball que fem, no? La quantitat d'hores, l'horari que fem... Si això no estàs en les condicions ideals, al final ho pagues tu i ho pagarà el pacient, també.
I el sistema sanitari, perquè faràs coses que no són eficients, que no són costa-efectives i etcètera. És a dir, no hi ha cap benefici.
Però algú ha de treballar, oi? Perquè nosaltres estem 24-7, és la definició d'urgències. 24-7, sempre obert, no tanquem mai.
 24-7, 365, sí.
Exactament.
I és la manera que s'ha inventat i que de moment es fa perquè aquests serveis siguem nosaltres o siguem flequers o siguem mecànics o el que sigui.
Molts serveis que necessiten treballar més de 8 hores al dia, al final han de fer que els seus treballadors treballin per torns. I l'espècie humana no està dissenyada perquè això sigui viable sense unes conseqüències importants. 
I això que ja ho sabem, vaig pensar que estaria bé fer un recull, intentar fer una miqueta de síntesi de tots els efectes nocius per fer uns horaris que no són els estàndards.
Dir-vos que no hi ha una definició estàndard del que significa treballar per torns ni del que significa treballar de nit.
A nivell laboral, no sé, cada país o cada conveni, per dir-ho d'una manera, té la seva definició del que és un torn de nit, per exemple.
I si mires els estudis que han intentat veure quins efectes té això, com a tot estudi científic, has de fer una definició del que és el factor que estàs intentant estudiar.
Doncs mires i cadascú fa servir una definició diferent. El mateix que passa amb la definició del xoc, la definició de pneumònia, definició del que vulguis.
En això potser és una miqueta més fàcil i coincidir amb bastant, però amb coses una miqueta més abstractes, doncs és complicat.
I aquí una de les dificultats per poder esbrinar quins efectes té sobre la salut el fet de treballar fora d'horaris estàndards, doncs és que cada estudi fa la seva definició.
I aleshores, potser les conclusions entre estudis, costa de veure si parlen del mateix, perquè uns parlen, no sé, de treballar qualsevol hora que no sigui de 7 del matí a sis de la tarda, uns ja ho consideren que estàs treballant per torns. 
I un altre et dirà que no, ha de ser més del 50% de la jornada laboral no de les 7 a les 6 de la tarda, sinó des de les 5 del matí fins a les 8 del vespre, per dir un exemple. I cada un és diferent.
El que sí que sembla que davant d'aquesta amplitud de diagnòstic, tots et parlen que entre un 15 i un 25% de tota la població activa d'Europa o d'Estats Units treballen per torns.
I això és considerable, no? Ni que sigui un 20. Un 20% de la població són molta gent.
I això que estem intentant ara explicar és un factor de risc que afecta molta gent.
I nosaltres, els sanitaris, i sobretot els que estem treballant a les urgències, doncs, qui més qui menys, tothom treballa fora de l'horari de 7 del matí a les 6 de la tarda.
A no ser que tinguis exclusivament l'horari de matins, doncs els qui fan tardes, si comences a les 3 de la tarda segurament acabes a les 9 del vespre o a les 10 del vespre.
Ja estàs treballant fora d'aquest horari estàndard i ja pots estar amb risc de tot aquestes afectacions que ara veurem, no?
O si hi ha gent que treballa molt d'hora al matí i a les 6 del matí ja estàs treballant, doncs això vol dir que t'has hagut d'aixecar a les 2 quarts de 5 de la matinada i això també té efectes secundaris.
Per tant, un 20% de la població està sotmès aquest efecte i entre els sanitaris d'urgències no sabria dir-te quants però són molts. 
Si hi ha algú que treballa a urgències que només treballa als matins no ho dirà gaire fort, crec, eh?
Sí. Sí, sí, segur.
I això per què ens afecta? Doncs bàsicament perquè... és molt bàsic, eh?
Això afecta el ritme circadiari en el qual el nostre cervell, el nostre sistema hormonal, immunitari, no sé què, està programat
i com que alterem el ritme de son vigília, doncs tot aquest ritme circadiari s'altera i s'altera el sistema.. Això, hormonal, immunitari, a nivell mental i s'altera tot l'organisme.
A més a més, dorms menys i dorms amb pitjor qualitat. Per tant, descanses menys. I això té efectes perjudicials a llarg termini i a curt termini.
A curt termini, si has dormit poc i sobretot quan són torns així que són canviants.
Si t'ha tocat treballar a la tarda i has acabat de treballar a les 10 del vespre, arribes a casa a quarts d'onze i resulta que l'endemà et toca torn de dia i a les 6 del matí et has d'aixecar, ja vas a treballar que has dormit poc.
I si això et passa sovint, doncs estàs acostumat a anar a treballar amb el cervell que no està al 100%.
I la capacitat de concentració, la capacitat de prendre decisions, la capacitat de qualsevol cosa, no?, de tindre empatia, 
de saber comunicar-te amb la resta de professionals, de comunicar-te amb el pacient, de tindre paciència, tot això no està al 100%.
I a partir d'aquí comencen a haver-hi males decisions i incidents de seguretat en el pacient i conseqüències en la teva salut. 
A més a més, no només hi ha el tema aquest més biològic, del ritme circadiari i que has dormit poc i de mala qualitat,
sinó que, sobretot en la part del treball per torns que afecta el treball nocturn, sí que veiem que hi ha unes diferències en les condicions socials, en les quals treballes, no? 
El que treballa de nit normalment té molta més exigències psicològiques i emocionals que no una persona que treballa de dia, 
perquè, no?, potser estàs més sol, menys acompanyat, som menys gent que estem treballant, i potser tu, com que estàs més sol i has de prendre molt les decisions tu sol,
o ho pots compartir amb menys gent, tens més exigència, i això es nota.
A més a més, tens menys capacitat, depèn de quina situació estiguis, menys capacitat d'autonomia, o de prendre el control d'algunes situacions, perquè,
potser, com que no hi ha tots els estaments, el cap de servei, el no sé què, no sé quantos, no tens molta capacitat de decisió, i això també et pot afectar. 
 O al contrari, has de decidir coses que no et toquen. 
Exacte, o que no estàs preparat. 
I després menjar-t'ho.
Exacte, això són demandes emocionals que potser no estàs acostumat, i lògicament, si treballes de matins, es pot diluir molt més això. 
O demandes més físiques, no? Si treballes de nit som menys gent, i potser t'has d'espavilar tu sol a aixecar el pacient, a veure com camina,
per escoltar-lo, per no sé què, que durant el dia tens més gent que et pot ajudar a fer aquestes coses que, potser, de nit les has de fer tu sol.
Bé, doncs tot aquest tema biològic, de la traçada del ritme som-vigília, i tots els temes de sobrecàrrega psicològica, emocional, i de responsabilitat que implica treballar a la nit, tot això paga les seves conseqüències.
Anem a veure quins efectes sobre la salut pot tindre. 
He trobat, que estic segur que si em posés a revisar molt més, és que qualsevol cosa que busqués, segurament trobaria un parell d'estudis que van intentar esbrinar si el fet de treballar a la nit augmenta el risc de no sé què.
Segurament ho trobaria, eh? Però hi ha hagut un moment que he dit, va, prou.
També haig de dir que el nivell d'evidència, és a dir, la qualitat dels estudis amb què es recolza tot això, 
no és la mateixa de quan parlem d'estudis que miren els beneficis o els efectes nocius d'un antibiòtic o d'un anticoagulant, antiagregant, són diferents.
Però Xavi, això del nivell d'evidència és que... És cert, eh? És cert, evidentment.
Però és que quan li dius a un físic, i de partícules ja ni t'explico, que amb un 95% de certesa ja diem que és veritat allò que diu a l'estudi, es posen les mans al cap.
Ells no accepten menys del 99 coma. A partir d'aquí ja, si l'evidència és tan fluixa, ara el fet que això vingui d'estudis observacionals i no, bé, tampoc...
Sí, sí, però clar, l'espècie humana és difícil d'investigar i si a sobre estudiem el comportament i com nosaltres interaccionem amb el medi que ens envolta, és complicat. 
Necessitaries uns estudis molt ben fets i molt ben dissenyats i de molta duració.
I que el comitè ètic te'ls deixi fer i tinguis voluntaris per fer-los.
Sí, home, el comitè ètic te'ls deixaria fer si està ben dissenyat i no perjudica. 
Però l'altre també seria tindre els voluntaris que diguin, va, et seguirem durant un any i vés-me apuntant en un dietari les hores que dorms cada dia, les hores que treballes,
com et sents, fes un test de concentració, fes un test de qualitat de vida, fes un no sé què... Clar, això no és fàcil.
Per això, tot el que he anat llegint, no podria dir que és l'última paraula i que això va missa, perquè potser l'any que ve surt un altre estudi molt més ben fet
i diu que no, que allò que semblava que augmentava una miqueta el risc de no sé quina malaltia, ara amb un estudi més ben fet canvia una miqueta la història, no? 
És el mateix que ens passa quan llegim guies de pràctica clínica, que veiem que si la van publicant cada dos anys, tres anys o cada quatre anys, van canviant les coses. 
Doncs les canvien perquè s'ha publicat un estudi de millor qualitat, de millor nivell d'evidència, que tira per darrere els estudis que hi havien prèviament.
És perquè els estudis que hi havien prèviament no eren definitius.
Doncs amb això pot passar tranquil·lament el mateix i molt més que amb altres parts de la medicina.
Aleshores, què he vist? Per exemple, a nivell d'accidents de trànsit, tot això ja n'hem sentit a parlar moltes vegades,
la somnolència és un factor relacionat amb els accidents, entre un 20 i un 30% dels accidents, el fet de la somnolència hi estava implicat.
El que treballa per torns, sigui perquè s'ha aixecat a les 5 del matí, o sigui perquè ha acabat de treballar a les 10 de la nit i l'endemà ha d'anar a treballar també a les 8 del matí, doncs has dormit poc i malament.
Aleshores, el risc de patir un accident gairebé es triplica entre nosaltres, que podem tindre aquests problemes del treball per torns.
Per tant, amb això ja tenim un risc de patir accidents de trànsit que és el triple de la població que treballa en horaris estàndards.
Quan pleguem al matí, vigila no t'adormis, oi?
Sí, sí, sí. Van fer un estudi, em sembla que era amb infermeres d'urgències, que apuntaven en un diari, i tenien alguna incidència 
d'allò que hòstia, que tornant cap a casa havien trepitjat la línia del voral, o havien gairebé entrat en el carril contrari, o s'havien quedat adormits en el semàfor mentre esperaven que es posés verd, 
i a més a més els hi gravaven els ulls i veien que tenien els ulls tancats 2,64 segons cada minut. 
Això sembla una tonteria, però una persona quan parpelleja normal al cap d'un minut tanca els ulls durant mig segon. I durant mig segon pots fer pocs metres.
Doncs amb aquests 2,64 segons cada minut que el conductor que surt de guàrdia té els ulls tancats són 74 metres que recorres tu cada minut amb els ulls tancats.
És una dada així una miqueta impactant, que evidentment no és directament el número d'accidents que la gent té,
però és per poder tindre la impressió de dir hòstia, quan surts de guàrdia sembla que estiguis bé, però tu estàs amb els ulls tancats conduint 10 vegades més de temps que una persona que hagi dormit les hores corresponents.
Amb el que, si passa qualsevol cosa a la carretera que necessitis un reflex aviat tens 10 vegades més que t'agafi amb els ulls tancats que no pas una persona que ha dormit bé.
Mira, amb això encara em convenç més del que faig. A la comarca tenim mal transport públic com la gran part de la Catalunya rural,
però justament quan treballo de nit tinc una combinació raonable i una de les coses que més m'agrada és quan plego pel matí,
em foto les ulleres de sol, m'asseca la cadira del bus i em començo a adormir.
Sí, molt bé. 
En comptes del contrari, d'agafar el cotxe, desperta't, arriba a casa i després fot-te a dormir, és a dir, amb el qual encara has de tornar a començar el procés de dormir. Aquí ja el vaig començant.
No el puc començar prou perquè hi ha el risc de quedar-me adormit dins el bus i acabar en un altre poble. Però jo ja començo, saps? 
Ja vaig allà mig aclucant els ulls i ja tinc el despertador posat per si fos el cas que...
És un gran canvi, eh? Perquè de l'altra manera, hòstia, vas allà... 
Sí. De fet, això que fas tu és el que he llegit que es recomana molt, eh? Que quan surtis de guàrdia pel matí, posar-te ulleres de sol, intentar que et toqui poc la llum del sol.
Perquè si no el cos interpreta que s'ha d'activar i s'ha de mobilitzar i després et costarà dormir. Per tant, molt bé, ho fas molt bé. 
I, a més a més, si vas en bus, el màxim risc que pots tindre és que et quedis dormit i donguis tres voltes a Cerdanya en lloc d'anar directament a casa teva. 
També estàs dormint.
Aviam, què més? A nivell del sistema cardiovascular, sabem que el fet d'alterar el ritme circadiari augmenta el risc de tabaquisme,
de sobrepès, d'obesitat, d'inactivitat, no tindre una activitat física saludable, de no tindre una dieta equilibrada i sana, i som gent que tenim més prevalença d'insomni.
Tots aquests treballadors que treballem per torns, la prevalença d'insomni és del 20 al 40%.
Com a mínim, una tercera part tenim insomni. La població general està entre el 6 i el 7% de la població que té insomni. 
Per tant, tripliques el risc de tindre insomni si treballes per torns. I sabem que l'insomni és un factor de risc independent de l'infart de miocardi.
Per tant, els estudis que he trobat ens diuen que el nostre risc cardiovascular, de les persones que treballen per torns, augmenta un 7% cada 5 anys d'exposició a aquests ritmes. 
Jo ja en tinc uns quants, eh? 
Exacte. Doncs cada 5 anys vés sumant un 7% respecte a la població general.
Hòstia. 
Això... Si fas números, dius, hòstia...
Pillo segur. 
Pilles segur. Al cap de 20 anys ja tocaria fer-nos un cateterisme per veure com està la cosa, perquè hem de començar a netejar canonades.
I això de la mala dieta, a més a més, és que... Jo soc molt golafre, jo menjaria totes hores i haig de vigilar. 
Però és que quan treballes, aquesta mena d'inhibició que tens, Ja, prou para de menjar o menja millor, desapareix.
I a més a més ens fotem uns farts de jalar patates i xocolata, no hi ha servei d'urgències que no n'hi hagi. I ja no parlem de les Coca-Coles, no?
El tio aquest, no sé si el seguiu, el Glaucomflecken, un metge que és un oftalmòleg que fa paròdia per internet, el seu personatge del metge d'urgències el fa amb un casc de bici i una ampolla de Coca-Cola. 
Ah, sí?
Aquest és el metge d'urgències. Casc de bici i ampolla de Coca-Cola.
Està bé. 
Però lo de la mala dieta és terrible, eh? És terrible.
Bé, estàs treballant a les 4 de la matinada i això que dius tu, no? Si tens molta feina, vas a tope i com molt vas consumint cafès.
Però si no hi ha feina o tens molt poc temps per menjar, entres on t'hagis de menjar i te menges el que sigui i surts corrent.
I t'és igual menjar-te una coca de xocolata com el que sigui. Clar, això no és menjar.
Un tema per un altre dia. Com arribem a menjar de malament quan treballem. Va, vinga. 
Va, què més?
Deprimeix-me més, va.
Va, que encara ens en queden uns quants.
L'ictus. El treball nocturn s'associa a un increment del 5% respecte a la resta de la població que no treballa de nits, de tindre un ictus isquemic. .
Un 5%. Ja tenim d'això, també.
Després, el càncer. Aquí també hi ha una miqueta d'estudis poc homogenis i no posaria la mà al foc.
L'Agència Internacional per la Recerca sobre el Càncer, la IARC, té un informe del 2020 que té molt clar que el treball nocturn,
bé, no. Diu, considera el treball nocturn probablement és carcinogènic. I sobretot ho diu del càncer de pròstata i càncer de colon i recte.
Després quedaria el càncer de mama, que en alguns llocs he llegit que sí i en alguns que no.
En alguns estudis que eren de casos i controls, sí que hi havia una relació.
Concretament deien que hi havia un augment del 13% del risc de càncer de mama per cada 500 torns de nit que facis.
Ara no et sabria dir la gent que treballa només de nit.
3 anys i mig.
Són 3 anys i mig? 
Si fas torns de 12 hores, 3 anys i mig. Si fas torns de 10, serien jo diria que cap a 5, una miqueta més de 4, més o menys.
Doncs això, cada 3 anys i mig o així, augmenta un 13% el risc de càncer de mama.
Però clar, això s'ha vist en estudis de casos i controls, en estudis de cohorts, com que els casos i controls són estudis retrospectius.
Hi pot haver-hi més biaixos perquè les dades que tenim són retrospectives i poden estar menys ben recollides. 
Els estudis de cohorts, si són cohorts prospectives, les dades són més fiables perquè les reculls específicament per fer aquest estudi.
Aleshores, els estudis de casos i controls que hi ha sobre això sí que diuen que hi ha un risc de càncer de mama, però després no s'acaba de demostrar amb estudis de cohorts que s'han fet.
Per tant, no està molt clar. Sí que l'organisme aquest internacional per la recerca del càncer, diu que probablement és carcinogènic treballar la nit i relacionat amb càncer de pròstata i de colon i recte.
Després, una miqueta de salut mental. Salut mental ja de per si és una pandèmia bastant estesa, però clar, els professionals per torns tenim més risc de depressió. 
Amb les dones, fins a un 70% més que la gent que no treballa per torns. O sigui, la diferència és brutal.
I també tenim més risc d'ideació o suïcida, un 34% més. Això està relacionat amb treballar per torns i també les hores que treballes.
Treballar més de 55 hores setmanals, augmenta un 65% la ideació suïcida respecte als que treballen menys de 40 hores per setmana.
Això ara els metges, amb la mancança de metges, que la majoria feu moltes més hores de les que us toquen, també es collonut això, eh? I a sobre, que ja estem tots com un llum de ganxo, només falta a sobre fotre nits.
Sí, sí, sí.
Sí que és veritat que els estudis que han vist això quan han ajustat els factors psicosocials relacionats amb el treball,
són els que hem explicat al principi, que he parlat que de nit hi ha més factors de sobrecàrrega emocional, sobrecàrrega de responsabilitat, etcètera.
Quan treus aquest factor, el risc a nivell de salut mental no és el mateix.
I per tant, a nivell de salut mental, sembla que influeix molt més tot el factor psicosocial que implica treballar fora de l'horari estàndard, més que no pas el fet de treballar a les 3 de la nit. 
O sigui que si tractes bé els treballadors, els treballadors estan més bé. Hòstia, quina sorpresa, tu!
Sí, vull dir que és un factor de risc que és modificable, que el fet de treballar a la nit, home, o treballes o no treballes, però si treballes, això no es pot modificar.
En canvi, les condicions amb les quals treballes i amb les quals et relaciones tu amb els teus companys, això pot disminuir molt el risc que et suïcidis o que tinguis una depressió. 
Per tant, ho hem de cuidar tots, nosaltres mateixos, nosaltres com a companys, l'organització del Servei d'Urgències també, i la direcció, i el gerent, i el no sé què. Això s'hauria de tindre en compte.
I fins i tot la població.
I la població també, exacte.
Entendre que a la nit no tot està obert. Això també estaria bé.
Sí, que la gent hi sigui conscient, no?, de que vas a un lloc que la gent s'hi està deixant allà la pell, saps? I literalment, la pell i altres òrgans ens hi estem deixant.
I que a la nit s'ha de dormir també estaria bé recordar-los i bastanta gent, i ara acabo de semblar un vell de l'hòstia. Va, tira.
Bé, parlant de temes de salut mental, també parlem de substàncies i alcohol, 
perquè evidentment els treballs fora d'horaris doncs també estan associats a més consum d'alcohol i de substàncies tòxiques.
I normalment, com a mecanisme, d'automedicació, d'autotractament o d'autoajuda per combatre temes de somnolència, d'insomni, de cansament...
O sigui, no és que sigui que bevem més alcohol i prenem més drogues perquè ens agrada més sortir de festa,
sinó que és una teràpia que podem fer servir perquè no pots dormir o perquè l'endemà has de treballar i has dormit poc i prens el que sigui i també ho pagaràs.
Què més? Coses que ja sabem, condicions sociofamiliars, dificulten lògicament, no?, la conciliació familiar, social, i això agreuja que estiguis més cansat, empitjora qualitat de vida. 
I normalment la gent, si tens criatures a casa o tens gent a casa, en comptes d'arribar de la feina i anar a dormir directament les teves set hores corresponents,
com que tens nens o vols veure la família perquè és dissabte o és diumenge, 
la nostra responsabilitat fa que diguis, bé, doncs no vaig a dormir o ja aniré a dormir més tard o ja dormiré un altre dia, perquè ens sacrifiquem per poder tindre una vida social i familiar una miqueta digna.
Els llocs on fan el torn de matí, tarda i nit i no són rotatoris, els que tenen fills, primer prefereixen el torn de matí, evidentment, i si no pots accedir al torn de matí, te'n vas al de nit.
Que dius, hòstia, quina gràcia preferir el torn de nit. La preferència del torn de nit és ben bé gent... La gent jove prefereix el torn de nit perquè després tenen més temps lliure, oi? Però...
Exacte, sí, fas menys dies.
Bé, va, temes una altra vegada més biològics. Temes metabòlics i d'obesitat.
La diabetis és un tema important i això està bastant estudiat i sembla que no hi ha dubtes. Augmenta un 10% respecte als treballadors que treballen en horari estàndard. I a més a més hi ha una relació dosis-efecte.
A més hores que vas acumulant fora d'un horari estàndard, les teves probabilitats que al cap d'un temps tinguis diabetis van augmentant de forma proporcional a les hores que vas fent.
La diabetis està molt clara, hi ha un risc més alt també d'obesitat i això sembla que està només condicionat en dones postmenopàusiques que treballen el torn de nit.
Potser els altres serà sobrepès o serà una dieta poc sana, però l'obesitat, obesitat amb dones postmenopàusiques que treballen de nit.
Què més? A nivell digestiu, el fet de treballar al nocturn, més risc d'intestí irritable, reflux gastroesofàgic, ulcera pèptica i de gastritis.
Sí, Déu-n'hi-do. 
Bé, això no cal que ens ho expliquin. 
Tenim bastant clar em sembla, això de la gastritis.
Sí, tot està bastant relacionat, eh? Del menjar, del no dormir, dels nervis, de la pressió, etc.
Està clar. Fem-nos una gastroscòpia cada 5 anys, també. Després del cateterisme, fem-nos una gastroscopia.
Hòstia. Hòstia, no, home, no, intentem no ser pupes, va.
Què més? Va, ja estic, eh? Queden un parell de... 
Infeccions. Per infeccions s'ha estudiat bastant. Si tenim més risc de pneumònies, més risc de no sé què.
No ho sembla, però sí que, per exemple, a nivell de la Covid-19, sí que tenim més risc d'infecció de la Covid.
No sé per què, no sé si estem més cansats, o potser estàs més cansat, menys atent, menys alerta i potser pens menys precaucions, o tens igual i us... a la sua i ja està.
Amb el SARS-CoV-2 sí que sembla que hi ha una relació.
Sí que també pot haver-hi una relació d'infertilitat femenina en dones de menys de 35 anys. S'ha vist que augmenten les necessitats de necessitar tractament de fertilitat per tindre fills.
Això deu ser sumat a la professió, també, perquè hi ha professions, les nostres, per exemple... 
Em sembla que en la infermeria està demostrat, ara hauria de buscar-ho, eh?, perquè ja no recordo. Però sembla que en el cas de dones del gremi sanitari ja n'hi ha més que en la població general, d'infertilitat.
No sé si té a veure que, com que el temps de formació és més elevat i trigues més temps a assentar-te i tot això, t'hi poses més tard que sigui, però jo tinc la sensació que...
Mira, afegim-hi aquesta, també. Vols tenir criatures, ja és prou difícil decidir-te a tenir-los a sobre, després au, correm-hi tots.
Sí, sí, sí.
I només per acabar parlem de mortalitat, si a algú li importa la nostra mortalitat. 
Tenim un augment respecte a la població que treballa en horari estàndard, un 12% d'augment de mortalitat. Un 16% sí aquest treball per torns el fas de nit. I el fas de nit i en torns irregulars.
Una cosa és si no treballes de nit, però els que treballem avui dia, demà de nit, una altra nit, i després un dia, i després una nit, és a dir, totalment irregular, la mortalitat augmenta fins a un 16%.
Després de 20 o 30 anys de fer aquests horaris laborals, sí que la mortalitat pot ser d'un 50% respecte a la resta de la població que ha treballat en horaris estàndards.
Això, no sé com s'aguanta, però almenys els estudis que he vist ens diuen això. 
Jo recordo haver llegit o sentit... El que passa que cada tu has buscat molt i tens referències i jo el que diré ara no en té.
Que més o menys havies de comptar que per cada any treballat de nit tenies un mes menys d'esperança de vida. 
Per cada any, com ho dius? Per cada any treballat tens un...
Cada any treballat de nit tens un mes menys d'esperança de vida. És a dir, si has treballat 12 anys de nit, la teva esperança de vida s'ha reduït en un any.
Sí, tens un any menys. 
No sé, suposo que en el fons no deixa de ser diferents formes de mesurar això mateix.
Sí, sí, s'hauria de veure si això correspon amb el que t'estic dient, però la cosa és que jo ho trobo escandalós, clar, tindré una feina que després de 20 o 30 anys, 
si pel que sigui has estat treballant molts anys de nit o de torn de tarda, a part de totes aquestes altres malalties que hem estat explicant,
que potser tenen curació o tenen una solució relativament fàcil, doncs, hòstia, la mortalitat és la mortalitat, saps? 
Sí, sí, sí, aquesta no té arreglo. 
Aquesta no... De moment encara no té arreglo. Aleshores, què podem fer?
Doncs, temes d'organització, temes individuals i temes de gestió dels hospitals i polítiques, no? 
L'organització. Sí que s'ha vist, per exemple, la gent que treballem rotant torns, és a dir, per exemple, de dia, tarda i nit. 
Doncs és millor fer aquesta rotació de dia, tarda i nit, que no pas fer-la diferent. No sé, fer nits, després tardes i després dia, o fer-ho al revés, no ho sé.
La rotació aquesta, així, de dia, tarda i nit, sembla que és la més recomanable.
Evitar torns molts seguits, és a dir, que treballis molts torns seguits, de nit o de tarda-vespre. I fer els descansos curts també és perjudicial. 
O sigui, com a mínim, han de ser, entre torn i torn, 12 hores.
Això és el que diu l'Estatut dels Treballadors del Reino d'Espanya, eh? Que entre torn i torn han de passar 12 hores. Això és el que diu. Després ja la realitat és una altra. 
Sí. Limitar els torns llargs, és a dir, que siguin menys de 16 hores. O sigui, que no hi hagi ningú que estigui treballant més de 16 hores.
Ui, guàrdies de 24 hores, no, vaja. Vaja, vaja, vaja.
Sí, això és perjudicial. I garantir caps de setmana lliures. Hi ha gent que potser comença a treballar i li toca pringar tots els caps de setmana. Home, això tampoc és que sigui el més saludable del món.
Després, què podem fer nosaltres de forma individual? Higiene del son i hàbits de vida saludables.
No? Saber què has de fer. Això que et poses tu les ulleres quan surts de guardia i te'n vas cap a casa teva al matí. Doncs això, posar-te ulleres, no tindre estímuls que t'espavilin. 
Quan te'n vas a dormir que has treballat de nit i te'n vas a dormir al matí, però l'endemà has de treballar de dies. Sopar d'hora i anar-te'n a dormir. No mirar les pantalles.  No sé, no beure l'alcohol a la nit. 
També t'explicavenque una de les coses que s'hauria de fer és fer formació. Tot això ja ho sabem i potser jo ho vaig explicant ara i tothom diu, sí, sí, clar, no ens estàs explicant res de nou.
Però bé, fer que en el teu centre on treballes, la gent que té torns fora de l'horari normal, igual que et fan fer un curs per apagar focs i dir, sí, ja ho sé el que haig de fer i cada X anys m'ho repeteixen. 
No estaria de més que cada X anys em fessin una breu formació, com per prendre consciència de la importància que té tindre una bona higiene del son i del menjar i del dormir, etc.
Exercici regular, aprendre a fer tècniques de relaxació, tindre la possibilitat que durant els torns de treball, si són de moltes hores, 
doncs, poder fer pauses i en alguns estudis parlen de migdiades planificades.
 És a dir, tindre un lloc on puguis, encara que facis 12 hores de dia, doncs que puguis anar a un lloc calmat i no sé què i puguis anar a estirar-te 15 minuts. 
Vaja, això, hòstia. 
Això és les recomanacions que dona l'evidència científica. 
Interessant.
No sé si li hem de fer cas o no, o qui l'ha de llegir, però... 
Fer-li cas segur, el que passa és que vendre-ho pot costar una miqueta, eh?
Sí. 
Bé, vendre-ho poder no, però comprar-ho, molt. 
Sí, sí, sí. Pot costar, pot costar. Com que això ens ho sentiran els gerents i els directors ens sentiran, un pas hem fet. El nostre granet de sorra ja l'hem posat.
Què més? Després fer un ús estratègic, per exemple, de la cafeïna.
Doncs això, saber... Bé, un ús estratègic que cadascú interpreti el que vulgui. 
I després, no sé, per exemple,la melatonina sí que sembla que hi ha estudis que pot ajudar a dormir, que com que tens els torns alterats i irregulars i no sé què,
potser arribes un dia a les 11 de la nit, te n'has d'anar a dormir, perquè l'endemà t'has d'aixecar a les 6 del matí, la melatonina et pot ajudar.
I després, temes de gestió i de política. És el que he dit abans. Intentar, per exemple, salut laboral, que faci activitats i intervencions preventives.
Si sabem que tenim més risc de problemes de salut mental i de consum de substàncies, i de diferents malalties, doncs que això, salut laboral ho tinguin en compte.
Hi ha moltes formes de fer un cribatge ràpid i fàcil que pot ajudar a la gent que està començant amb algun trastorn o amb algun problema a identificar-lo aviat.
Jo coneixia, que no sé si ha canviat, d'algun hospital que proporcionava... És que em sembla que això havia sortit en algun conveni i tot sortia, en un conveni antic.
Dels hospitals proporcionar alimentació... Bé, al conveni surt que a partir de no sé quantes hores de treball, el conveni SISCAT, eh.
Els treballadors tenen dret a que l'empresa els hi pagui l'àpat, perdó, els hi proporcioni l'àpat, que no és el mateix. 
Clar, si saps que el menjar te'l fan, si el menjar és saludable el que et donen, doncs allò que ens passava, que menjàvem malament, almenys el que menjaràs serà més saludable que no pas les bosses de patates.
Sí, sí, sí. 
El gerent que ens escolta, plantegeu-vos-ho, que pot estar bé.
I, que més? Ja està, em sembla. Bé, el que us he explicat abans de fer una formació per a autocures, repassar, 
ni que sigui que ja ho sabem, però que si ho repassem cada X anys el tema de la higiene del sol i hàbits saludables i exercici regular i tècniques de relaxació i tot això,
si cada X anys ens fan un recordatori, en serem més conscients i si ho estàs dubtant de si fer-ho o no fer-ho o fer un esforç per fer-ho, si t'ho van recordant, serà més fàcil que t'hi posis tu i que ho facis tu. 
També podríem fer uns cartells que digués surto de treballar de nit o treballo de nit.
També.
 Perquè...
I on te'ls vols posar aquests? 
No, no, el portes a sobre. 
Ah, el portes a sobre?
Perquè és que... Hòstia, ara perquè en faig menys, eh? Faig unes 3, 4 al mes, però quan vaig estar molts anys fent només nits, hòstia, la mala lluna...
Ah, val, val. 
No t'aguantes ni tu com perquè t'aguantin els de casa o qualsevol altre.
Sí, sí, sí, sí, val, val.
Perquè, hòstia, el cartell ha de dir, estic parlant però treballo de nit, tingueu-ho en compte, no? He dormit poc.
Sí, sí, posa el filtre d'empatia perquè sàpigues que he dormit poc i potser et contesto malament.
Fins i tot per tu et serveix, eh? Vull dir, quan t'adones que estàs de mala lluna, és que estàs de mala lluna perquè no dorms.
Això hauríem de posar-ho en el perfil de WhatsApp, surto de guàrdia.
Sí, i un gos que borda o alguna cosa així.
Exacte. Doncs això és tot, no sé si us ha animat. Els que sou més joves i estàveu pendents de decidir, veiem, si us dedicàveu més a una cosa o a una altra, 
no sé si serà un podcast encoratjador i que us motivarà o no.
També hi ha moltes coses que compensen i que treballar fora de les hores estàndards està molt bé i que si tenim una miqueta de cura i ens esforcem una miqueta, esperem no arribar al 50% de mortalitat per sobre de la resta de la població. 
Hem de pensar que de les 8.000 i escaig hores que té l'any, no arriba a 2.000 les hores d'horari de matí. Això vol dir que moltes de les coses interessants passen fora d'aquest horari. Tingues-ho present quan decideixis de què vols treballar. 
Sí, sí, sí. Exacte. Molt bé, Albert. Res més.
Doncs va, esperem... De fet, has dit que si ens escoltava algun gent, nosaltres aportàvem el nostre granet de sorra. Bé, jo penso que n'afegim un altre, que és que hi ha gent que ens fa servir per dormir.
Per tant, escolta'm, contra l'insomni, l'EMPodCat. 
Bé, sí, tenim una seguidora que ens explicava ara fa uns dies que per anar a la feina que ell tenia, no sé si deia mitja hora d'anada i mitja hora de tornada, aprofitava per sentir els nostres pòdcasts.
Bé, però si condueix que no s'adormi, eh? Jo en sé d'algun que em diu, no és que m'oposo quan vaig a dormir, però clar, com que m'adormo llavors l'escolto tres o quatre vegades.
Escolta'm, hi ha gent per tot, eh? Hi ha gent per tot. 
Molt bé. Doncs res, va.
Molt bé, doncs queda explicat. D'aquesta vegada no parlem de pacients, parlem de nosaltres. 
Sí. 
I de com ens hem de cuidar. Perquè és que, de fet, si no ens ho fem nosaltres no ho farà ningú. Va, canviem de secció. 
Va, de què vols que parlem ara?
Ara toca un Menys és Més, que...
Jo us explicaré una cosa que és un Menys és Més, però a vegades, aquests últims temps, n'estava parlant amb el Xavi, que com que sempre anem a...
Hem de buscar una recomanació d'algú altre, que estigui escrita i tot això, hi ha algunes coses que jo he sentit en algun altre...
Ho he sentit a diferents llocs, però un que m'ha agradat és d'un podcast que vaig recomanar, que és el Bruit de déchoc, el soroll de la reanimació, del dexocatge. 
Tenen una secció que n'hi diuen els mites de la medicina d'urgències, és a dir, coses que fem perquè creiem que les hem de fer així, però que en el fons són un mite.
Que és el que fem al Menys és Més, només que al Menys és Més anem a buscar aquella referència que diu, miri, els senyors del Things we do for no reason diuen que tal.
En aquest cas concret jo he trobat un mite de la medicina d'urgències, que ara us explicaré, que té darrere unes recomanacions d'algú altre.
Però bé, jo compto que durant aquest any n'anira sortint algun, potser, que la recomanació és simplement algun estudi que rebat algun dels molts mites que tenim a la medicina i a la d'urgències especialment.
Jo us vull parlar avui del primer, que és un mite que a les infermeres se'ns ha dit i repetit.
Bé, mira, les infermeres joves que ens escolteu, digueu-nos si això encara ho expliquen, perquè jo quan estudiava ho explicaven, i crec que encara s'explica.
Que és el buidament de la bufeta urinària quan hem fet un sondatge vesical.
A urgències és allò on venen tots els pacients pobrets que han fet una retenció d'orina. 
Dic pacients en masculí perquè la majoria són homes, però no exclusivament. I venen perquè tenen una retenció d'orina i no poden orinar.
I quan tu els hi poses la sonda, allò és un alleujament espectacular.
Això és medicina d'urgències pura. Venen que saltarien per una finestra i al cap d'una estona els tens arregladets i moltes gràcies i se'n van cap a casa.
I el que se'ns deia era que aquesta bufeta s'havia de buidar a poc a poc.
Deien que, bé, he sentit diferents coses, però bàsicament que cada certa estona... Deien que sortís un quart de litre cada quart d'hora, per exemple.
Doncs què fem? Buidem una miqueta i pincem la sonda, i al cap d'una altra miqueta tornem a buidar i pincem una altra vegada.
És el buidament gradual en comptes de deixar-ho buidar. Bé, doncs, això és un mite. És un mite. 
Això ho vaig escoltar en aquesta gent, llavors ho he anat a buscar i resulta que els del Preevid, que és un d'aquests recursos...
N'hem parlat. Algun dia n'hem parlat, no? Del Preevid?
Més d'un, més d'un n'hem parlat.
Doncs en el Preevid trobo una entrada de la gent de Murcia Salud. 
És un d'aquests sistemes de pregunta-resposta en què la gent pregunta i els diuen una resposta basada en evidència.
I els del Preevid, en aquest cas de la gent de Murcia Salud, tenen la resposta a una pregunta que és:
S'ha de fer de forma gradual el buidament de la bufeta urinària després d'un sondatge per una retenció d'un globus vesical?
La resposta aquesta és del juliol del 7, és a dir, que ara ja gairebé farà 20 anys.
I en tenen una altra... Hi ha una revisió més recent d'aquesta resposta del 2018. I diu el mateix.
Davant la pregunta de, hem de buidar de forma gradual, no hi ha res que digui que això hagi de ser així. No es veu diferència entre deixar i que buidi o anar pinçant.
Pot sortir en alguns llocs, per exemple diu aquí un sumari del Dynamed, que és una cosa que també havies recomanat tu fa un temps, 
i en alguna guia encara es recomana, però quan vas a mirar la evidència que hi ha, doncs l'evidència diu que no cal pinçar la sonda, no cal aturar el buidament, simplement deixar que es buidi i ja està. 
Per tant, allò que fèiem d'acabar de buidar en mitja hora o una hora, doncs no cal, deixes que es buidi i ja està.
A mi el que m'havien ensenyat és que si buidaves de cop podies fer una hemorràgia, no? Una hematuria ex vacuo o algo així, en deien.
Sí, sí, exactament, l'hematuria ex vacuo. Però això, pel que llegeixo en aquestes respostes del Preevid aquest, 
és el que donen com a justificació d'alguns llocs per dir que s'ha d'anar a poc a poc, però l'evidència que hi ha darrere... No hi ha evidència, perdó, que justifiqui això.
És a dir, no cal que anem pinçant la sonda un cop hem posat la sonda vesical. Deixem que buidi i ja està. 
Posaré els enllaços d'això a les notes de l'episodi.
Està molt bé perquè la majoria de les coses ens faciliten la feina, no? 
Sí.
Perquè abans era un merder de dir, hòstia sí que porto cinc minuts sense pinçar la sonda, o etcètera, doncs ara és posar la sonda i te'n vas a fer una altra feina i quan te'n recordis ja aniràs a mirar si ha sortit mig litre, un litre o set litres. 
Això està molt bé perquè si no és necessari, és menys feina que hem de fer i la podem dedicar a altres pacients que sí que necessiten més atenció que algunes vegades no li podem donar. 
Sí, sí.
Si voleu, no sé, aquí hi ha una referència que diu... Perquè que sembli que no ho dic jo, ho diu algú altre, eh? Un assaig clínic de 62 pacients, o sigui 30...
Exacte, 31 a banda i banda, doncs els primers els hi buiden del tot i els altres els hi van fent, doncs, primer cent a poc a poc i després anar buidant durant dues hores. I no hi ha diferència entre uns i els altres.
Clar, algú dirà, home, és que només són 31. D'acord, només són 31. 
Però no sembla que hi hagi res que justifiqui fer això que fem tots i que hem fet tots i que a mi em costa un horror no fer, que és pinçar la sonda.
Jo quan poso la sonda i que vagi buidant i quan veus la bossa plena dius, vols que no hauríem de... I clar, que era bé, això, les infermeres joves que us han ensenyat fa poc, doncs a veure què us han explicat, 
perquè igual si us han explicat això ja no calia i si heu pogut estalviar les penes que tenim els vells quan fas coses que van en contra del que t'han ensenyat de jove, que costa molt superar-ho això.
Molt bé, doncs jo penso que en trobarem moltes, eh, d'aquestes... d'aquests mites, perquè ara que has començat ja se me n'han començat a pensar a diversos mites d'aquests que sempre s'ha fet així i que ara no ho fem així. Ja se me'n acuden diversos. 
És la frase més perillosa que existeix. Sempre ho hem fet així.
Sí, sí. 
Hi ha coses que hem fet sempre que no s'han de fer. 
Molt bé, Xavi, doncs ja està explicat aquest Menys és Més. No cal pinçar la sonda, no cal fer aquest buidament gradual, es pot deixar que vagi baixant tranquil·lament.
Doncs si anem a la següent, et sembla l'UrgemMot?
Tens alguna cosa a l'UrgemMot d'aquest... aquest primer UrgemMot de la cinquena temporada?
Sí. Tu, del tema principal que hem parlat, d'aquests horaris de treballar així una miqueta fora del estàndard, hi ha algun terme que hagis escoltat que t'hagi cridat l'atenció o no?
Ostres, no.
Bé, doncs fantàstic. Jo he parlat del terme del ritme circadià,
Ah, ja veig per on vas, molt bé, molt bé.
Perquè jo penso que, almenys, si m'ho haguessis preguntat fa un temps, t'hauria dit ritme circadià. No sé, m'ha sortit més espontàniament dir circadià, però correcte més és el ritme circadiari. 
I després hi ha el treball per torns, que en castellà es trabajo a turnos, però en català es treball per torns.
És una parida, eh? Però si ho vols escriure de forma formal i li vols enviar una notificació al teu gerent, una carta oficial i molt formal, no posis a torn, sinó que posa treball per torns.
Si dius a torns ens entendrem tots, però si has d'escriure una cosa formal, doncs posa treball per torns.
Després, relacionat amb l'episodi, no m'ha semblat que hi hagués res més. 
Hi ha algun que no sé si havia dit alguna vegada, que és el vòmit en pòsit de cafè. Aquest no sé si l'havíem comentat alguna vegada o no. 
Que potser pots dir en poso de cafè o d'alguna altra manera, però que el terme correcte en català és vòmit en pòsit de cafè. 
Aquest és el més recomanat. En podries dir en pòsit de cafè o de pòsit de cafè. O sigui, en lloc de en pòsit, dir de pòsit. Les dues formes són correctes.
El Termcat ens diu que el preferit i el més adequat és vòmit en pòsit de cafè. Perquè el que estàs veient és una hematèmesi.
Aquest crec que sí que l'havíem dit, que és una paraula esdrújula. No és una hematemesi, que és el que podríem dir de forma col·loquial tothom,
una hematemesi, sinó que és una hematèmesi, amb accent obert a la primera E. És una paraula esdrúixola.
Després, tenim els pacients que de vegades venen ocluits amb dolor abdominal. Moltes causes d'aquestes oclusions són per vòlvuls còlics. I els vòlvuls còlics, els més freqüents, és el vòlvul de la sigma. 
La sigma és la part del còlon que va del còlon descendent al recte, que té una forma de S. Això és la sigma. És una paraula femenina. 
Carai! Aquesta és sorprenent. 
Sí. 
Molt bé. Hòstia, hòstia, molt bona aquesta.
Per tant, si has de dir que el vòlvul és d'aquella zona, que és el més freqüent, és un vòlvul de la sigma.
Què més? Ah! Un que t'agradarà, crec.
Quan fem una intubació orotraqueal, necessitem el tub endotraqueal i després moltes vegades per dins hi posem una peça metàl·lica.
Com en diries d'aquesta peça, Albert?
Bé, metàl·lica o no, eh?
Bé, d'acord. Sí, sí, és veritat. 
Jo ara mateix aniria a una frova. Hola, què tal? frova per tothom. Però... 
Sí, però jo dic, l'objecte allargat que posem per dins el tub endotraqueal, perquè quan intubis no se't doblegui el tub i entri per on ha d'entrar. 
Això he sentit dir-n'hi fiador, he sentit dir-n'hi guia.
Molt bé. Jo també he sentit guia, fiador, l'estilet... 
Ah, també, també, també, sí, sí, sí. Això és una mala traducció de l'anglès, perquè això en anglès, a aquest estri, n'hi diuen stylet. 
Sí. En castellà mandril.
També
També. I en català mandrí. 
Hòstia!
Ah! 
Hòstia!
El mandrí. 
Uf! Aquest serà difícil, eh? 
El mandrí. És de tota la vida, el mandrí. 
Sí, sí, i tant, de tota la vida, molt bé...
Molt bé, molt bé, hòstia, mandrí. 
Que et fa mandra de dir aquest terme? És igual, si et fa mandra, mandrí. 
Molt bé.
Escolta'm, ara quan deies això ser alguna cosa relacionada amb el tema, m'he recordat que ja ens ho havies explicat tu, també, no? 
Doncs això que fem al matí quan canviem el torn, el passe de guàrdia, que tu ja ens vas dir en el seu dia que això se'n diu pas de guàrdia. 
El pas de guàrdia, sí.
Ara quan ho has dit ho he pensat, mira, aquesta l'has de... Busca-la, busca-la, que segur que això del passe de guàrdia està mal dit.
Sí, sí. Escolta'm, a mi m'ha sorprès, eh, que vaig a llocs de vegades, com que anem a portar pacients a diferents hospitals, o inclús al meu hospital,
de vegades ja sento paraules correctes que fa un any, dos anys o així, no les sentia, i ara a la gent li sembla molt normal.
Suposo que a la gent també s'interessa i li agrada i no sé què, i pel seu compte ja... 
Ho dic perquè és una cosa que ara em pot semblar molt anecdòtica o molt xorra parlar de mandrí, però si és la paraula correcta, a la que la sentis quatre vegades, la diràs.
La diràs i la sentiràs dir com tan normal sents que parlem de monitorar un pacient i no monitoritzar. Això que ara ens sembla tan normal, fa quatre dies no era tan habitual.
Per tant, si la sents diverses vegades, jo penso que a la quarta vegada que la sents i tu la fas servir dues vegades, doncs el mandrí és el mandrí. I ja està.
No té un altre nom. A no ser que vulguis canviar d'idioma, vull dir.
Doncs això que dius de l'impacte, a casa meva em fan la guitza amb això, perquè sempre que hi ha algú que diu hosti, això no sé com es diu, em vénen a buscar a mi.
Sí, sí, clar. 
I sovint no la sé. T'en deixo un parell, aquestes són les que tenia previstes, t'en deixo un parell que m'han demanat això com es diu en català?, i no ho vaig saber dir. I clar, això fa molt la punyeta. 
Sí, sí, a mi també em passa de dir Hosti, això ho hem escrit, ho hem dit, està escrit en l'UrgemMot, però ara no t'ho puc assegurar, ho miro i dic sí, això és així.
Doncs va, jo les dues meves d'aquest estiu, una és com n'hi diem de l'articulació interfal·làngica, per exemple.
Això en castellà és molt fàcil, tothom se'n recorda, és a dir, quan dones un cop de puny a algú, fas servir els nudillos, però com es diu això en català?
Sí, sí, els artells. Tu vols dir els artells de les metacarbofal·làngiques, sí.
Exactament, els artells. Els artells que tu sabies, i jo em vaig quedar dic merda, no es diu així, però no me'n recordo. No la tens del diccionari de l'UrgemMot.
Ah, no? Aquesta no?
No, tu sabràs si l'hi vols posar, però no l'hi tens. 
Home, sí.
M'hauria anat molt bé, però no me la sabia. I l'altra, aquesta, que sabia que estava mal dit,
i aquesta l'haig d'haver de buscar, és quan el crani, doncs quan fan els escàners de crani, doncs a vegades has de vigilar que no tingui una fractura al peñasco, en castellà,oi? 
Sí, al penyal. 
Clar, en català és el penyal, però el que em va encantar és quan vaig anar-ho a buscar, perquè jo no ho sabia, ho vaig haver d'anar a buscar i no me'n recordava,
és el terme preferit del Termcat, perquè això de penyal és el sinònim complementari, no?, que és la porció petrosa de l'os temporal.
Ah, va. Vale. 
Hòstia, això és una anada de pilota... 
Sí, sí. 
Té una fractura de peñasco, no, perdoni, té una fractura de la porció petrosa de l'os temporal. De cop i volta, el diagnòstic que ja és terrible per ell mateix,
Sí, sí, sí.
fent el canvi d'aquesta paraula a l'altra, ha empitjorat molts punts, eh? Estàs molt més fotut, eh? 
El pròxim dia que truqui al neurocirurgià per dir-li que tinc un pacient així, li diré això. La porció petrosa del temporal... Molt bé, molt bé.
Home, té més números de comprar, eh? 
Sí, sí, sí. Em dirà, hòstia, envia-me'l, sí, sí.
Té més números de comprar-ho, eh? 
Veus?
Molt bé. Escolta'm, ai, sempre ric molt en aquesta secció, m'agrada molt, m'agrada molt.
Molt bé, va.
Va, anem a l'última i anem acabant, que si no se'ns allarga molt el programa sempre.
Què tenim ara?
Que són les recomanacions.
Tu què tenies, Albert? què tenies? 
Mira, jo tenia una recomanació... 
Alguna vegada hem recomanat una sèrie, oi? Tu vas recomanar un parell de sèries sobre el tema de la crisi del fentanil als Estats Units, em sembla, en el seu moment. The Pharmacist, o no sé com es deia, i tal.
Sí, sí, sí. 
Bé, hi havia molta gent que recomanava mirar aquesta sèrie. Tots hem vist, bé, tots no, els vells, els joves no ho heu vist. En el seu moment van fer una sèrie que es deia Urgencias.
Ah, em pensava que anaves a dir A cor obert. Em pensava que anaves a dir A Cor obert.
A Catalunya van fer A Cor obert? Això encara és de més abans. 
Això sí que és prehistòric.
Doncs escolta'm, no estava tan malament aquella sèrie, eh? 
No, sí, estava molt bé. 
Aquella sèrie era interessant. Jo crec que ara mateix també es podria veure i alguna cosa
30 o... 30 anys, mare de Déu, i més i tot de 30, 35 i 40 podria ser ja. D'aquella sèrie encara alguna cosa es té...
Res, van fer una sèrie que es deia Urgencias, això de fer-ho fa, què, 20 anyets o una cosa així.
Sí. 
Que era bastant anada de pilota. Els que ens dedicàvem a això dèiem vinga va, tot era una flipada terrible, no?
Sí. 
Doncs resulta que... Pels que recordeu la sèrie Urgencias, en aquella sèrie hi havia un nano que començava de resident petit. 
Doncs el mateix actor que feia aquest nano és el productor i actor principal d'una nova sèrie que es diu The PITT. 
PITT, és de Pittsburgh Trauma, no sé què, però The Pit és el nom que deien originalment als serveis d'urgències quan es van crear als Estats Units als anys 60 o 70 perquè eren el fosso.
Pit és fossar, la part baixa dels hospitals que era on hi havia els serveis d'urgències. On hi havia puesto, on era? Als soterranis.
No hi havia un servei d'urgències entès com a tal als anys 60 i es va crear allà, no?
Per això li van dir el nom de Pit, llavors han jugat amb això, no? Hi ha moltes aclucades d'ull a la sèrie Urgències. Una és aquesta, el resident de la sèrie Urgències ara és l'adjunt, de the PITT.
Ah, molt bé.
Està en anglès, està a HBO Max. O a l'emule, però no ho digueu gaire fort.
I jo la mirava pensant, buà, ja veuràs, això serà una flipada com l'altra.
I sí, és una flipada, però em va semblar molt més interessant i vaig pensar, ep, aquesta, a part de la flipamenta, perquè és una sèrie americana i té moltes llicències perquè tingui interès, 
aquesta és molt interessant per la persona normal. Això ho miràvem a casa els vespres i jo tenia la família enganxadíssima.
I mira que és gore, eh? I a casa meva el gore no agrada, però els tenia enganxadíssims.
Jo crec que més enganxats ells que jo, perquè jo hi posava la mirada crítica. I hi ha coses interessants, eh? 
No faré gaires espòilers, però com a cosa interessant, la sèrie són 15 episodis. 
I en aquests 15 episodis, a diferència de la sèrie d'Urgencias original, és tot un torn de treball. Cada hora de la sèrie correspon a una hora del torn de treball. 
Per tant, això va bé, perquè el que la sèrie Urgencias anava tot a una velocitat terrorífica, aquí va a una velocitat terrorífica, però no tant.
És molt interessant pels del Gremi perquè reflexa la nostra realitat. Tot el que ens passa als serveis Urgències surt allà. 
Evidentment hi ha molta llicència, perquè, no sé, dels CAGOs, dels casos d'alta gravetat ocasionals, els HALOs, no? High equity, low occurrence...
Allà les tenen cada hora. Cada hora en tenen una... Tenen un cago...
Tots. I no faré espòilers, eh? Però hi ha un moment que dius, ara aquí ens estem passant de HALOs, eh? 
Han retorçat tant com han pogut el guió perquè ficar-los tots, perquè ho veus, i és aquí que els estan ficant tots.
I a mi, una de les coses que més em va agradar és... Segurament els guionistes devien tenir gent que els va assessorar molt bé.
Hi ha molts morts, a diferència de la sèrie original d'Urgencias. Aquí hi ha molts morts, aquí palma Déu i sa mare.
Cosa que està molt bé, perquè està molt bé que la gent vegi que la gent es mor.
Perquè em sembla haver recordat que deien que la taxa de reanimació a la sèrie Urgencias, la taxa d'èxit de la reanimació superava el 30 o 40%
quan la realitat és que si arribem al 10 fem palmes amb les orelles. 
Sí, sí, sí.
Aquí palma Déu i sa mare. 
I el que m'ha agradat és la forma en què els metges especialment, no només, però em vaig fixar més en els metges, es relacionen, conversen amb els pacients.
Vaig pensar, aquí hi ha molts petits talls que pots fer servir educativament. També a nivell procedimental, si m'apures, perquè també això està molt bé. 
Però coses de dir mira, fixa't aquest detall de com fa això. Aquest actor... 
A nivell de comunicació amb el pacient i tot això està bé. 
Sí, sí. Com fa això aquest actor, això jo crec que ho podem fer servir d'exemple de moltes coses. 
Em va semblar francament interessant. A casa va agradar. Jo... Em va agradar bastant i la recomano.
Si teniu l'oportunitat vegeu-la. Està només en anglès. Suposo que hi deu haver-hi subtítols aquests de l'emule, deu haver-hi subtítols de tots els idiomes. No sé si fan una segona temporada.
Dins de la flipamenta, perquè no oblidem que és una flipamenta...
Sí, a nivell de... Jo no l'he vista, eh? Jo no l'he vista. A nivell científic està ben assessorada, creus?
Sí, sí. Aquí la flipamenta és dir, a veure...
Bé, de fet, el meu nano, quan es va acabar el primer capítol, em va dir, hòstia, papa, tu vas aquí...
I jo li dic, no, no. O sigui, la primera hora de guàrdia és com això i me'n vaig a casa. Plego i me'n vaig a casa.
Perquè per molt grans que siguin els nostres serveis d'urgències d'aquí, vull dir... 
Però bé, ja ho sabem, ho havien de fotre allà amb un calçador perquè tingués aquella dinàmica enganxadora, eh? Però haig de dir que enganxa bastant, eh?
I no... Així com d'altres sèries, per exemple, anatomia de Grey que dius, va, aneu a cagar, home. Aquí a una sèrie de relacions sentimentals, li foteu la pàtina de la bata blanca. Aquí no.
Aquí els professionals són bons, jo vull metges com aquests o jo vull infermeres d'aquestes que dominen, però tothom té el seu giro i tal. Vull dir que està bastant guai.
Una pregunta... Tu la vas veure en versió original o en espanyol?
Hi és en castellà? 
No ho sé, no en tinc ni idea.
Ah, jo crec que és només en anglès, eh? Però bé.
Ah, val. És que no sé si ho vaig explicar un dia, jo vaig estar veient ara també una sèrie que es diu The Rookie, 
que és una sèrie de policies joves que comencen a fer les seves rotacions al carrer i no sé què. Jo diria que és a Los Angeles. Crec que és a Los Angeles.
I clar, estan patrullant pel carrer i cada dos per tres tenen apunyalats i ferits i no sé què, i cada episodi se'n van a urgències.
A portar pacients o a portar companys que han tingut algun accident. I hi havia un episodi que estan en una reanimació i jo l'escoltava en versió espanyola.
I em vaig quedar així dient, però què estan dient? Unes animalades. No tenien cap mena de...
No sé, una desfibrilación biventricular? No sé, unes coses molt rares que dius, hòstia, però què està dient?
I vaig dir, no pot ser, no pot ser que una sèrie de no sé quants milions de producció diguin aquestes tonteries i no hi hagi ningú darrere que s'assessorin.
I se'm va ocórrer tirar enrere i passar-lo en anglès. I al passar-lo en anglès tota la reanimació era perfectament lògica i tots els comentaris i les indicacions i tot eren molt correctes.
Però a l'hora de fer la traducció allà es van estalviar diners i van deixar algú que fes la traducció lliure i va començar a dir unes paraules que no tenien sentit entre elles.
Ho dic perquè moltes vegades que podem veure alguna sèrie i que ens sembla que diuen tonteries,
en alguna ocasió pot ser pel tema aquest de la traducció que no hi han dedicat ni 4 euros a fer una traducció mínima del que estan dient. I em va cridar l'atenció.
Doncs escolta'm, si alguna tele catalanoparlant vol comprar els drets de The PITT, jo m'ofereixo per assessorar en la traducció. 
La sèrie aquesta es diu The Rookie, no? De R-O-O-K-I-E, el novato. 
The Rookie. 
Com es diu dir novato en català? Bé, és igual. 
Novell o... L'aprenent. 
L'aprenent. Apa.
Molt bé. Jo tenia una recomanació que no sé si n'havíem parlat alguna vegada o comentat. 
És senzillament un congrés que es fa del 19 al 21 de novembre a Burgos i és el Conceptos. 
Oh!
El Conceptos del 2025.
Jo no hi he anat mai presencialment, però recordo altres anys que sí que es podia seguir molt o alguna part a través de vídeos, curts de Twitter i tot això, 
la seguia bastant i és un congrés que fan com si fossin els TED Talks, no? 
Que surt un i en 5 minuts o 10 minuts o un quart d'hora màxim s'explica un tema i després en surt un altre, i després en surt un altre.
Són 3 dies i en un matí estan explicant 10 temes diferents, a la tarda 20 més, i així ens estàs 3 dies.
Evidentment deu ser com un col·lapse mental si estàs els 3 dies, però parlen de temes superinteressants i jo els que he vist altres anys, 
així a través de Twitter o a través d'alguna font per internet, em va semblar superinteressant.
Si fos més a prop i pogués anar-hi només un dia hi aniria encantat perquè tinc moltes ganes d'anar-hi. 
I ho deia aquí perquè si hi ha algú que ens escolta i s'anima i hi va, que agafi apunts i després vingui un dia aquí amb nosaltres i ens expliqui
en una estoneta de tot el que ha escoltat què li ha semblat interessant i rellevant perquè puguem portar-ho a la pràctica clínica.
Jo ho llanço i si algú s'hi anima. No ho podrem finançar ni esponsoritzar a l'EMpodcat, però podria ser una opció del futur, Albert.
Finançar i esponsoritzar gent que vagi a llocs interessants i que després vinguin a fer-nos un debriefing del que ha passat en aquella jornada.
Només falta el finançament, a part d'això...
Tot arribarà, l'hem de buscar. Hem de buscar el finançament, Albert.
Si algú s'anima i ens vol donar uns quants milers d'euros, nosaltres ens deixem.
Necessitem algú que ens financiï i algú que hi vagi, algú que hi pugui anar.
Estava mirant el programa... 
És ben bé aquestes... De fet, hi ha aquest altre també que suposo que en parlarem o el recomanarem alguna altra vegada que faran a Murcia l'any que ve, també, que l'han fet aquest any per primera vegada, que es diu Incrementum.
És una miqueta això, xerrades supercurtes i tal. Està guai, eh? El que passa és que segurament vas tan de pressa que no sé l'impacte que queda d'això al final.
El presentador ben bé només has de llançar una idea i els que l'escolten... Crec que és útil, però no sé... Això, mira, una cosa a estudiar.
Quin impacte pot tenir fer això petit, no?
No, jo penso que has de seleccionar... Clar, és que si en un matí... Jo estic mirant, jo què sé, els dimecres... No sé, què hi ha? 15? 1, 2, 3...
En una hora, 6. Són 10 minuts per cada una d'aquestes coses. 
Per això, vull dir que potser tens 20 xerrades en un dia o 25, no ho sé. Evidentment, hi haurà moltes que no hi aniràs perquè estàs descansant o perquè estàs en una altra cosa.
Unes altres que no t'interessaran, però en 25 o 30, segur que n'hi ha 3 o 4 que et criden l'atenció i que són coses que no sabies. 
Tu t'apuntes la idea principal per després anar-la a treballar a casa i potser desenvolupar-la una miqueta.
Escolta'm, els que hi aneu, ens ho expliqueu. Jo estic mirant les dates i crec que no serà possible.
És del 19 al 21 de novembre, a Burgos. 
Cardarà rasca. Abrigueu-vos. 
Sí. I això era la meva recomanació per aquest episodi, Albert.
Molt bé. Conceptos 2025.
Això és de la SEMES, de la Societad Española de Medicina de Urgencias. Agraïts a la societat per haver aconseguit això de l'especialitat. 
Molt bé. Doncs, escolta'm, aquí acabem aquest primer episodi, el 49, d'aquesta cinquena temporada.
El proper és el 50. No sé què farem. Ara en parlem, Xavi. Ara parlem de veure què fem per aquest, pel 50.
Perquè, clar, són 50 episodis. No està mal, no? És un número rodó, interessant.
Sí, sí. 
Recordar-vos només que tenim aquest grup de Telegram on ens expliquem coses. Ens podeu seguir a l'Instagram, al Twitter, al BlueSky també hi tenim alguna cosa. I a Mastodon també.
I, bé, és igual. Això ja ho sabeu de totes les altres vegades.
Si algú té coses interessants a explicar, si us plau, digueu-nos-ho, perquè tenim algun convidat en cartera per aquesta temporada, però nosaltres ens estem... Ja ens heu sentit molt.
Estaria bé que algú altre diferent també ens expliqués coses.
Estem oberts a rebre les vostres aportacions.
Tècnics, no n'ha vingut mai ningú, tio. Digueu alguna cosa. Hi ha coses molt importants que feu vosaltres. I aquí, noi, se us espera encara, eh?
I ens costa que ens escolteu perquè jo més d'una vegada, per urgències i al carrer, em para algun tècnic i em diu, Xavi, no sé què, no sé quantos, això, no ho vaig entendre, o això, no sé què...
Sí, sí.
Hi ha un interès, hi ha un interès.
I m'apreten, eh? A mi m'apreten. I m'estan dient que què passa amb l'ictus, que encara no n'hem parlat. Està a la llista, a veure si ens en sortim. És que és molt llarg.
L'ictus fa angúnia només de pensar la quantitat d'hores que hi hem de dedicar en això. En fi, vinga, ja està bé.
Escolteu, que vagi molt bé, ens sentim al proper mes. A veure què preparem per aquest cinquantè episodi. 
Va, molt bé. Vinga Albert, que vagi bé. Adéu-siau a tothom. 
Que vagi bé, adéu.