EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català. Bon dia a tothom, els que ens estigueu escoltant. Avui és l'episodi especial que hem preparat per celebrar o per recordar el nostre cinquantè episodi de l'EMPodCat. I estem aquí, avui ens hem reunit per primera vegada per fer un pòdcast així presencial, directe, amb l'Albert i ha vingut un dels nostres oients, en Natxo. I res, explicarem una miqueta d'on ve, com va néixer la idea de fer l'EMPodCat. Que, ja, pels que fa temps que ens seguiu ja sabeu que quatre anys, si, no? quatre anys ja. I la primera publicació que vam fer de l'EMPodCat és del juny del 21. I, bé, més o menys n'hem fet com deu cada any i, per tant, ja en portem cinquanta. A l'Albert el tinc a l'altre costat de la taula. Avui no estem separats 130 quilòmetres. Avui ens veiem les cares. Mentre parlem. És fa estrany això. Sí, és una sensació una mica estranya, però bé, molt contents. Albert, què tal, com estàs? Molt bé, molt bé. M'he fotut aquí un viatge llarg de cotxe guapo, però bé. bé, bé. Hòstia, el muntatge és espectacular. Després farem una foto perquè hem muntat un sidral aquí de Déu. Sí, tenim una foto feta, però teníem uns problemes de 5G i aquestes coses. I encara no l'hem pogut penjar en el telegram i aquestes coses. Però de seguida que ho tinguem, ho fem. Va, la posarem a les notes. La posarem de foto de l'episodi, va. Als reproductors... Serà la imatge de l'episodi aquest. Bé, escolta'm, jo molt content. No em pensava pas que en faríem 50, eh? Sí, sí, sí, sí. La veritat és que... bé, no només 50, després en parlarem. Però, compte, que... O sigui, fa por, eh? Aquí el Natxo ve de cambrils. El tio s'ha fotut... Jo m'he fotut un viatge llarg, però ell més, eh? Bé, jo vinc de Manresa, també, avui. Avui tots hem fet uns quants quilòmetres, sí, sí, sí. Ho arribem a saber i quedem en un altre lloc. Però això no es podia preveure, d'entrada. Bé, com diu el Xavi, sí, vam començar... De fet, vam començar el gener del 21, que et vaig enviar un àudio allà pel... D'això jo ja no me'n recordo. Jo tinc molt mala memòria a llarg termini. Sí, que me'n recordo. No he recuperat l'àudio, que si no l'hagués pogut posar... Que et deia, dic, hòstia, tu que tens un blog i jo que tinc un blog, què et sembla si fotem un sidral i... Ah, això va ser un àudio, això? Sí... I per què em vas enviar a mi un... O sigui, d'on te'n vas... Per què em vas enviar un àudio a mi? Bé, de fet... O qui et va parlar o qui... No, aquesta és la gràcia. No me'n recordo, eh? Segurament ja m'ho vas explicar i no me'n recordo. Aquesta és la gràcia. La gràcia és que el... Que realment el nostre pòdcast realment és una versió àudio dels blogs que tenim. Sí, sí, sí, clar. Jo en tinc un, l'emermedpirineus.cat, que el vaig començar a fer poc abans de fer el pòdcast, després de la pandèmia, suposo que una miqueta com a teràpia o... jo no sé com explicar-ho Bé, jo vaig fer un màster a Barcelona i vaig descobrir que era un set ciències repel·lent i quan al cap d'un temps vaig descobrir que m'oblidava les coses vaig dir, i si ho escrius? I ja havia fet altres coses a internet i vaig obrir un blog. De fet, vaig trobar el teu. Sí. L'urgem.cat, perquè tu ets més antic, no? Tu de quan ets tu? De quan és el teu blog? No ho sé, tio. Ho hauria de mirar perquè no me'n recordo, no sé. Sí, deu fer, no sé, dos anys més, no? No sé, del 19, 18... No ho sé, no me'n recordo. S'hauria de mirar, guaita, si mires... Sí, sí, sí. I jo vaig dir, caram, i si parles amb aquest noi... bé, noi, no sabia si eres noi o noia perquè hi sortien altres noms, també. Sí. Però en aquell moment a mi em corresponia... Estava en un altre moment de la meva vida, molt multilingüe, molt multicultural i molt friqui, perquè, és clar, teníem... En aquell moment de la pandèmia tots estàvem buscant altres formes d'esbargir-nos i, bé, jo soc bastant fanàtic de les maquinetes i em venia de gust gestionar-m'ho jo i portar-m'ho jo i fer-ho multilingüe. Mira, caram. Ara ho estem mirant abril 2016, company? 2016... Sí, 2016. Hi ha una del 2013, però no sé què collons és això, del maig del 2013... Mira, sí. Maig del 2013. Mare de Déu. Mare de Déu, Xavi, tio. Caram, quin rotllo, tio. Tu ja t'has passat dels 10 anys i no has fotut res, eh? L'hauria de cancel·lar, ja, aquest... No, home, no, l'Hola Mon sempre ha de ser-hi. Bé, doncs això, jo vaig fer aquest... Vaig pensar, caram, digues-li al Xavi... bé, al Xavi. Digues-li els dils de l'Urgem i tal, però tenia necessitat de fer-ho multilingüe i portar-m'ho jo. I llavors vaig obrir el meu. Vale. I per què resulta que, volent-lo fer multilingüe, l'he fet en català? Perquè tu, per què el tens en català? I no... Home, perquè... Com vols que el tingui? No ho sé. És el que em surt més fàcil, no? Sí, és que no ho sé, clar, com que la meva intenció era... Coses que jo vaig fent habitualment, de no sé, de fer alguna sessió que fem a urgències, de fer, no ho sé, alguna xerrada que fas a algun lloc o el que sigui, doncs ja que ho escrivia i tal, o repassava temes, feies un curs i després feies uns apunts o el que sigui, doncs el que em sortia era, és després escriure-ho de forma que quedi bé, o més o menys bé. I a partir d'aquí vaig dir, doncs ja que ho faig, doncs ho penjo en algun lloc per si a algú li pugui interessar o li pugui fer algun servei. I, clar, ho vaig fer en català perquè és el que em surt més fàcil i el més normal. L'altra opció seria fer-ho en diversos idiomes, no? Fer-ho que es pugui fer en castellà i en anglès, però, clar, això era més feina. I ja està. Qui ho escolti que ho escolti, qui no ho escolti, no hi ha cap mena d'interès especial, concret o objectiu de cobrir, no ho sé, una cota de diversos milions d'oients, no ho sé. Doncs jo volia fer això que volies fer tu, de fer-ho en multilingüe, i vaig començar escrivint-ho en català perquè és el meu. I llavors, quan ho vaig publicar, van trigar 0,3 a dir-me, escolta, i per què no ho fas en castellà? I vaig dir, doncs ara no em dóna la gana. Val. És cert que es van portar molt bé. Jo ja m'esperava el típic comentari supremacista, però no, només em van dir, caram, és que si ho fas en castellà arriba a més gent. Però saps què? El fotrem... Però ara ho he tornat a repescar i tinc no sé quantes entrades mig mal traduïdes per acabar i tot això, i algun dia suposo que ho faré. No ho sé, suposo que ho faré... O sigui, ja estàs penjant coses en altres idiomes o no? No, no, ho tinc com un altre dels molts més... Coses pendents de fer. Sí, sí. Però tinc feina feta, la veritat. Home, tu estaries una mica obligat perquè vius en fronteres internacionals. Vull dir que... Estàs allà un peu a França i un peu a... Tot és Catalunya, però ja sabem que hi ha una frontera per mig... Tens clients francesos, tens clients catalans... I guiris. Jo també en tinc molts de guiris, però clar... O tens companys de feina que són... Francòfons. Sí, sí, sí. Que de fet treballen pel... No sé com es diu l'empresa... Ui. La República de França, jo què sé. Això... La Santé Francaise de no sé què, no sé com és. La ARS, l'Agence Régionale de Santé... No, no, treballen per l'hospital, algun... És igual, és molt complicat, és molt complicat. Tinc companys de tota mena, de tots colors... En fi, és una cosa complicada, la feina. Però sí, sí, és cert. La meva realitat és multilingüe i... Per això un dels idiomes hauria de ser, ja sé que el millor tal, però el francès... Home, és el motiu pel qual seria multilingüe, perquè... Si no, sí que te fotran bronca els teus companys. Sí. bé, de fet, els hi foto més jo a ells que ells a mi, però això és una altra història. Això ho deixem per un altre dia. I tu segueixes algun pòdcast francès que sempre ens recomanes Sí, sí. Seguiu el no sé qui, el no sé quantos, que fan sessions cada dos per tres i... I que són bastant actius. Sí, sí, en francès i en anglès també molts, que de fet, clar, jo vaig... Quan feia aquest màster, feia servir... Com que teníem poca estona de transport públic fins a Barcelona, Perquè els que vivim a la partida... A la perifèria, companys de Barcelona... Sí. El mateix temps que trigueu vosaltres a venir és el que triguem nosaltres a baixar. Sí. És un pal, eh? Doncs tenia temps de sobres, i a sobre no em podia adormir dins el bus, però clar, escoltava coses, i em fotia uns farts d'escoltar coses, i si aquests galifardeus poden fer-ho, per què nosaltres, no? Molt bé, molt bé. I no sé, d'aquí és d'on ve, no? De fet, el que publiquem normalment, si ho heu anat veient, són coses que hem escrit... Gairebé sempre. Són coses que hem escrit en els nostres blogs, que ens han permès aprendre alguna cosa, perquè jo soc bastant ruc. M'agraden molt les maquinetes, però no sé massa de res. Sé massa poc de moltes coses. I mira, em serveix, doncs... Tenir el blog em serveix per posar-m'hi i aprendre coses, i després dic, caram... Sí. Caram, després veus que en saps i que et surten, eh? Però, en fi... Sí, sí, és un bon sistema, no? Si tens una miqueta la... Responsabilitat, digues-li. La teva inquietud d'anar publicant les coses, home... Estàs obligat a mirar-te una miqueta bé i a fer un repàs una miqueta més... més concís o més ben fet del que faries habitualment. Que a vegades és un problema, perquè comences a buscar, i allò és una llodriguera, eh? Comences a buscar i hi ha un moment que dius paro aquí, perquè si no, en comptes d'una entrada de blog, em sortiran dos quilòmetres... I després, quan ho hem de passar a pòdcast, ja n'hi t'explico. Sí, sí, sí. Perquè tenim un rotllo que no ens el acabem, eh? Home, el mecanisme que fem habitualment per fer un... O almenys per preparar els temes, almenys... La majoria de vegades ho fem així, no? Jo tinc algun... Tu publiques algun tema que t'has treballat i que t'agrada, tu el penges en el teu blog, i després cada mes, doncs, ens anem tornant, no? Entre l'Albert i jo, normalment, doncs, si jo he penjat algun tema o m'he preparat per fer un post en el blog de Urgem, doncs després ja aprofito que he preparat aquest tema i ja el tinc gairebé a punt de publicar, o ja l'he publicat, i és el tema principal que fem d'aquell episodi de... de l'EMPodCat, que tu deus fer-ho bastant igual, no, Albert? Quan ja t'has preparat algun tema... Exactament igual. Exactament igual, de fet... Sí, amb la mateixa feina que fem dels nostres respectius blogs, doncs ja aprofitem i després fem la versió conversa, no? Sí, sí. De fet, això en gran part és així perquè sabem el que sabem, busquem convidats després, gent que en sàpiga més que nosaltres que vingui a explicar-nos coses, i també perquè una part molt important de fer els pòdcasts és guionar-ho. De fet, guionem molt poc nosaltres, eh? Si algú no ho tenia clar de guió, no guionem pràcticament res. Però com que tenim les nostres entrades, encara som capaços de seguir un... Sí. De seguir un fil i més o menys intentar no fotre un rotllasso terrible, el que passa és que la majoria de pòdcasts de dues persones acostumen a ser una conversa i nosaltres, la veritat, és que conversem relativament poc. Per què no dona per... Home, tenim l'avantatge també que més o menys els episodis segueixen la mateixa estructura almenys des de fa 50 episodis. Hem anat introduint alguna coseta, però més o menys ja... No ho sé, ja sabem... De fet, ens parlem poc abans de preparar, no? De gravar. Amb prou feines sabem del que parlarà l'altre i, de fet, és gairebé una sorpresa quan ens posem a parlar i diem ah, sí, parlaràs d'això? Ah, doncs haver-m'ho dit abans, perquè no sé què... Sí, sí. Vull dir que és gravat, però és bastant en directe el que fem. Bé, en directe no, eh? No, no, no és en directe, no. En directe no, perquè això que dius tu se'n diu el fals directe, que seria la meva salvació, perquè, clar, una vegada hem gravat ve la segona part. Sí, sí, sí, esclar. Que és fer-ho escoltable. Exacte. Que es pugui digerir, no? Sí, avui segurament els que escoltareu això, això segurament no ho tallaré, intentaré no tallar-ho, i veureu que som bastant més avorrits i bastant més lamentables sense editar, perquè hi poso hores editant, moltíssimes hores. Aquí hem començat amb la entradeta, aquella musiqueta, amb una veu de la meva filla, precisament, que diu que l'EMPodCat i tal, això normalment ho afegeixo després. Faig servir un programa que es diu Ardour, però això és igual, però és bastant un marró, i faig un fart de treure els meus rotllos, els meus bucles, les el·lipsis aquelles que faig, com aquesta que estic fent ara, o totes les paraules crossa del Xavi, que també en deixa anar moltes, i tot plegat, i clar, doncs les gravacions de 90 minuts les deixo en 60, perquè es feu una idea del rotlloque arribem a tenir quan ho fem, no? I després, la feina, un cop editat... No és tanta, però ja és, de transcriure, que això déu-n'hi-do, i després publicar-ho als diferents llocs. Clar, realment hi ha molta feina amb el que se'n diu la postproducció, o sigui, una vegada has gravat, aconseguir-ho publicar. I això ens pren temps per poder fer el d'abans, que és la preproducció aquesta, perquè clar, el temps és limitat, no? I aquí hem tingut la gran sort de poder portar convidats, que els convidats ens ajuden molt, perquè ells saben d'alguna cosa que nosaltres no, nosaltres tenim dubtes, els preguntem, i aprenem. Jo aprenc molt, la veritat és que va molt bé que vinguin, perquè aprenc molt, sense haver de fer un esforç titànic com és quan fas una entrada a bloc i tot això, no? El que explicaves de la postproducció, a mi sempre m'ha sorprès molt que abans, quan després ho ha dit l'Albert, i al cap de, no sé, tres setmanes m'envia l'àudio per veure com m'ha quedat, i la veritat és que normalment m'ha sorprès molt i dic, hòstia, o sigui, canvia tant, l'ha retallat tant, l'ha editat tant, que gairebé ni reconec l'episodi que vam gravar fa dos o tres setmanes. I clar, normalment és una sorpresa agradable, perquè dius, caram, això sona gairebé professional, saps? Vull dir que no ens repetim excessivament, o totes aquestes coses que va home retallant, l'escoltes i dius, cony, aquests dos semblava que ho portessin molt preparat. És molta feina de postproducció, eh? Vull dir que realment l'escoltes i dius, cony, això ha quedat bé, saps? No sé com s'ho ha fet l'Albert, però deu ser, no ho sé. Bé, es nota, eh? Els que teniu, per poca oïda que tingueu, notareu els talls i tot això. Bé, sí, però bé, si això ho vas escoltant, jo què sé, quan estàs al tren, al bus, o vas caminant, clar, tampoc estàs en un estudi escoltant el pòdcast, però estàs fent coses, no? Estàs fent coses de feina a casa i vas escoltant... La gent, suposo que no s'hi fixa especialment, jo no m'hi fixo. Ara que has dit això de la feina a casa, això em serveix de camí, de drecera, per realment veure que realment per què cony fem un pòdcast, no? Clar, una de les coses que jo he vist i que m'han estat molt útils és que a mi n'escolto molts i em serveix moltíssim per aprendre, a part de per distreure'm, perquè tenim tot el temps que perdem desplaçant-nos, que és una burrada, que és temps que podries estar escoltant política a la ràdio i llavors sortir encabronat perdut, o a casa amb les feines domèstiques que és un... no sé vosaltres, però és infumable, les feines domèstiques. En canvi, mira, mentre estens roba o rentes plats, doncs... Sí, te poses uns... Clar, sí, sí. Uns americans, uns francesos, uns d'aquí... I aprens alguna cosa. És veritat que això, a nivell de fixació de la informació, és pobre. Hi ha estudis fets que diuen... no recordo ben bé com anava, no? És a dir que... quan t'acaben d'explicar una cosa, recordes el 70%, i vas baixant, i l'escala és misèrrima. Això el que va bé és el que n'hi diuen repetició espaiada. No sé, avui mateix, mentre venia cap aquí, estava escoltant diversos pòdcast, i un parlava de la histerotomia... histerotomia? La cesària postmortem... perimortem, perdó. Cesària perimortem en l'aturada cardíaca en la dona embarassada, no? Que ara n'hi hem de dir histerotomia de ressuscitació, perquè es veu que així caga menys. Clar, això ja ho he sentit alguna vegada. De fet, ho tinc a la llista dels meus casos d'alta gravetat ocasionals, recordeu l'acrònim, eh? Sí, CAGO. Per escriure'l algun dia, però avui l'escoltava i era una altra vegada, i dic, això ho he escoltat 200 vegades, bé, 200 no, però 10 o 12 vegades abans, doncs mira, si mai s'escau, doncs a base de repetir-ho, doncs alguna cosa pots recordar, no? I realment, això és l'impacte que tens, és a mi m'és útil, perquè clar, produir el pòdcast ja fa... si ho entres al blog, ja és una... Jo l'escolto 3 o 4 vegades, abans no l'he acabat d'editar del tot, perquè només faig que anava fent bucles, clar, caram, arribo al final del dia i dic he après molt, eh? I recordo bastant, perquè només he fet que anar-ho repetint, no? I això, Bé, doncs això és l'impacte, no? Sí. Aquest és l'impacte personal, però el que ens ha sorprès, a mi molt, és que no només l'impacte és personal. Sí, sí, el... clar, quan ho escoltes, la gràcia... no sé si ho estic escoltant... Coses del directe, eh? Sí, sí, no és que m'he mogut i ara sento com un costat sí i un costat no. Si vosaltres ho sentiu bé, jo m'hi sento bé. Està pensat perquè sigui així, un costat l'has de sentir i l'altre no. Ah, d'acord. Coses, coses, coses. Jo volia dir, el tema d'escoltar-ho... Sí, evidentment, recordes el que recordes, d'acord? I si ho sents al cap d'un temps una altra vegada, doncs, bé, potser el que havies sentit el primer dia et queda un tant per cent i això t'ajuda a acabar-ho de recordar. Però jo, quan escolto alguna cosa, a part d'intentar-ho memoritzar i entendre-ho i tal, jo bàsicament el que m'ha servit és per adonar-me... o sigui, adonar-me de coses que potser no havies pensat o descobrir coses o, no sé, veure que algú ha pensat en alguna cosa i dir, caram, això és interessant, m'agrada, m'interessa i jo m'ho miraré i faré el que em sembli. En aquell moment, evidentment, no ho recordaré tot, però et dona idees, no ho sé. Si vols, només amb el que escoltis, saber el maneig de no sé quina patologia, hòstia, és difícil. Ho has d'estudiar. Però és una idea... A mi, ja ho dic, m'és molt pràctic. Quan anava al màster, doncs, goita, què tocava? Jo que sé, tocava no sé què, doncs, goita, m'escoltava un pòdcast vas del que fos que es parlava en aquell dia i quan ho escoltava, deia això és allò, no? Sí. I aquest és l'impacte personal que, de fet, bé, jo no sé tu, però jo ho faig per una qüestió personal, ho faig per recordar-me'n i tot això. Sí, sí, sí. La gràcia, i és l'esperit aquest del Free Open Access Medical Education, és aquest moviment del FOAMEd, és posar a disposició de tothom allò que tu crees, no? Sí. Perquè és... He anat a molts cursos on pagues i t'ho ensenyen. Aquí la gràcia és... Bé, aquí podríem parlar de temes ètics i polítics i tal, que a mi és una qüestió que m'agrada molt, però potser no és qüestió de fotre el rotllo aquí, no? Clar, hem creat això, jo ho he fet per mi, però ho comparteixo. Sí. Sí, sí, no... Jo, de fet, tot el que necessito jo per la meva pràctica habitual, o la majoria de les coses, ho escric amb una eina digital que és Evernote, i, de fet, més d'una vegada... o sigui, tot el que tinc d'urgències és un enllaç públic que alguna vegada, no sé, a Twitter o no sé on, o fa temps... Sí, sí, ho vas recomanar això. Hi ha un enllaç que la gent, si el té, doncs pot entrar allà i dir, aviam què té en Xavi de... Jo què sé, eh? De l'ictus. I, doncs, tinc les xuletes meves personals estan allà. Evidentment, la majoria ho mira i pot semblar tot ximpleries i coses absurdes que no li serveixen de res, però, bé, potser del que hi ha, doncs home, hi ha alguna cosa interessant o que li pugui servir i, per tant, si és una feina que jo faig per mi i que ja la faig, doncs, si no em costa res fer un clic i que algú pugui utilitzar-ho, doncs, em sembla una ximpleria no fer-ho. Doncs, és el motiu que potser també et porta a fer un bloc de coses que dius: bé, doncs, ho faig, ho penjo i ja està. Si s'ho mira algú, s'ho mira i si no s'ho mira ningú, doncs, bé, és igual O si necessito... Si algun dia tinc algun dubte i, hòstia, què feia amb aquell edema agut de pulmó que era una emergència hipertensiva, no sé què, dic, caram, sí, que jo això em vaig fer un bloc fa 10 anys. Doncs, vas i mires i dius, ah, doncs li he de posar una embolada de no sé què i repasses el que tu ja vas escriure. Vull dir que és... I tu tens alguna idea de quanta gent llegeix aquestes coses? Bé, llegir-ho, no ho sé, però que ens escolta... No. Bé. Podria... Bé, perquè tu has preparat una miqueta un guió i ahir, o abans d'ahir, me l'estava mirant i vaig fer un repàs així ràpid, però ara, si m'ho preguntessis, tampoc ho vaig... No t'ho podria dir. Perquè és que, bé, tampoc he tingut mal interès a mirar-ho, però sí que... Bé, que són eines estadístiques i tal, i, caram, cada vegada que ho miro em fa més por. Vejam, explica'ns una miqueta això. Mira, primera cosa que em fa por que la gent fa servir Spotify. Molt. Ens escolten sobretot per Spotify. Ah, jo tot el que faig és per Spotify i tot el que escolto. Que és una plataforma tancada. Internet... Ara, un segon, que em poso... Jo vaig començar a internet amb infovia, canalla, no amb el BBS, però això és abuelo cebolleta. Cuidado, ara. L'internet era un lloc de pau, harmonia i compartir. Això fa cosa de 20 anys. I després, a base de fotre-hi plataformes, doncs s'ha anat emmerdificant. Concepte d'en Cory Doctorow dels últims anys i Spotify és un exemple d'emmerdificació. D'acord. Perquè a la pàgina web hi ha una cosa que es diu Feed RSS que tu pots posar-ho a qualsevol reproductor i pots escoltar-ho on vulguis, com vulguis i de la manera que vulguis. I no estàs pendent que el senyor d'Spotify et posi algun anunci o decideixi que la qualitat de l'àudio que li has passat no li moli i te'l baixi o te'l pugi. Els d'Ivoox encara és pitjor. A sobre els d'Ivoox, no sé si algú ens escolta per Ivoox i li han posat algun anunci que ens ho digui perquè nosaltres no hem vist un duro. De fet, no veiem un duro de res. Però l'única cosa que té de bo és que Spotify et dona uns números que te'ls pots creure o no Veus com tenia alguna cosa de bo l'Spotify. No té res de bo perquè els números se'ls pot haver inventat i tu et quedes tan ample. En canvi, el que faig servir jo per mesurar, que és un invent d'algú de programari lliure, que algun senyor ha dit tinc una necessitat i és mesurar això i va crear un invent que l'ha compartit amb tothom. Oh, l'internet del principi. Aquest només tinc un any de mesura, però bé, és igual, números. I quins són aquests? Quins són aquests que dius? És Open Podcast Protocol, no sé què, OP3. OP3.dev. D'acord Doncs mira, aquest dels d'OP3.dev, en un any, a veure, on ho tinc això, en un any hi ha hagut unes 200 descarregues de l'àudio. D'acord. Perdó, 200 no, 2.000 descàrregues d'àudios. És a dir, en un any hi ha hagut 2.000 àudios dels nostres que algú se'ls ha descarregat i per tant, com que se'ls han descarregat assumirem que els han escoltat. Se'ls han descarregat des d'on? Des d'aquest OP no sé què? Normalment això és des d'aplicacions de pòdcast. Si tens un podcatcher, se'n diu, un programa en el qual escoltes els pòdcasts, per exemple. No és Apple Pòdcast, que això també va a la seva banda, 2.000 reproduccions també a l'Apple Pòdcast. Abans hi havia el Google Pòdcast que ja l'han tancat, ara va a l'YouTube, que no em preguntis per què, però és fer una cosa d'àudio. Tenim 43 seguidors al YouTube i ens han vist més de 1.000 vegades. Sí. Que dius, jo no ho entenc. Però bé, el Spotify, que és el més bèstia, hi ha 440 persones que ens tenen apuntades, ho he vist ara, amb 11.000 reproduccions. Clar, aquest que us he dit de 2.000 és un any. En portem 4 i aquest, que és el cinquè, ja faria això, no? Saps del primer episodi que vam fer que vam gravar de l'anafilaxi? Sí. Anafilaxi? Anafilàxia? Caram, tants anys de fer l'UrgemMot i encara dubtem, eh? Casum tot. Doncs aquest, segons el Spotify, s'ha reproduït 450 vegades. Ah, sí? El primer, El primer. La gent comença a escoltar-se el primer i després potser segueix o no segueix. Sí, no ho sé, no ho sé, però clar, em sorprèn. És a dir, 400, o sigui, tu vas escriure una... Sí. Tu em sembla que no portes estadístiques del teu blog. Anafilaxi, perdó, anafilaxi. Anafilaxi. Doncs no sé quanta gent deu haver llegit la teva entrada a l'anafilaxi del teu blog, però 450 persones han escoltat el que vam gravar. D'acord. És a dir, que al final hi ha un impacte. Sí. I m'agradaria pensar que positiu en l'atenció dels pacients, perquè al final és el que compta. A mi que la gent em senti la veu i em reconeguin alguna vegada que em diuen hosti, a tu et conec, a tu t'he sentit, està molt bé, fot molta gràcia, però... No em coneixes, però m'has sentit. Bé, de fet l'exemple d'ara, no? Ja no és que hi hagi ningú que ens està veient a Cal youtube, que hi ha hagut una persona que no ens coneixem de res que ha decidit caram, aquests friquis, a veure com són i tal, i després ara, jo què sé, potser ens anem a fer unes birres o alguna cosa, jo què sé, quan acabem, no? Doncs clar, hi ha un impacte i això a vegades em fa por, perquè, i si dic alguna bestiesa? Sí, però bé, bestieses ja les sents a tot arreu i cada dia no vindrà, jo sé que fer-la a tu potser és diferent, no? Però, no, bestieses, jo penso que bestieses grosses no en diem, no? Vaja, jo intento que no. Jo també, però bé, si és que també és cert el que dius tu, que hi ha cada galifardeu pel món, ara em ve al cap aquell idiota, ai, perdó, un individu, és igual, un que se les dona de tècnic d'emergència, bé, no sé com definir-ho, un paio que va sortir en el pòdcast del Jordi Wild, donant-se-la d'experts en emergències i, mare de Déu, mare de Déu, no diré noms. No, no el segueixo, no sé qui és. Millor, millor. Clar, sents allò dius, bé, puc dir les bestieses que vulgui, que... Però no és la intenció, la intenció no és dir cap més bestiesa. De fet, mira, potser seria una altra cosa, i si les diem i així quan la gent s'ofengui ens ho vingui a explicar? Bé, sí, potser així la gent s'animaria més a dir, ja ho vinc jo a explicar-ho això, que vosaltres no teniu ni puta idea, això que heu explicat... Aparta, aparta, que no en tens ni idea, doncs podria ser una cosa a fer, mira, aquesta l'apuntem, aquesta l'apuntem a coses a fer a futur. Deixar anar de tant en tant alguna... Alguna barbaritat, i a veure, a veure amb aquesta barbaritat, a veure si algú es rebota, alguna cosa em diu que es rebotaran poc, i com a mínim no es rebotaran, de fet... A veure, podríem deixar-la entre mig sense dir-ho, i aviam si la gent, no?, si estàs alerta i tal, diràs, caram, això que han dit... No ho sé, no ho sé, jo me'n sé d'un, fa molts anys que m'ho explicava, diu que era dels que... un metge que prenia, era dels que prenia punts a classe, i tothom li demanava els seus perquè eren molt ben parits, i llavors s'inventava malalties i les posava allà. Perquè els altres s'ho suspenguessin i ell aprovés, no? Bé, clar, ara imagina't que diagnostiques una malaltia que sortia als apunts, que eren de mentida, caram, fa una certa por, però bé, aquesta era bona també. Bé, de seguidors i això, alguna cosa més, alguna estadística més? Bé, sí, al Telegram som 140 no sé quantes persones, que em sembla molt, no participen massa, però bé, ja és més o menys la llei del 10%, no? És a dir, en totes les iniciatives en línia hi ha un 10% de les persones que estan apuntades que participen, i un 10% del 10%, o sigui, un 1% és el core, és el que belluga la cosa, i amb això ja quadra. Bé, més o menys, ja veieu, això també ja veieu que tot està inventat, tot està inventat. I després tenim a les xarxes socials, tenim 400 i escaig seguidors al Twitter, que... de Twitter s'ha de marxar, és un cau d'odi, però noi com que allà és on es van posar els del FOAMEd en el seu moment, encara queda gent, i al Blue Sky tenim algú, que és un teòricament ha anat tothom quan fugia de Twitter, però no hi ha ni Déu. Sí. Al Mastodon tenim seguidors, que és molt divertit, perquè gairebé ningú té relació amb la sanitat, però ens segueixen. Ah, sí? Mastodon és un lloc, és l'internet d'abans, tios, de debò. És més, pots ser dona a Mastodon i no et putegen. Ahà. Perquè, clar, ser dona a internet és patir... Estem gravant això el 25 de novembre, dia contra la violència contra les dones, o no sé quin nom li han posat, doncs que internet és un cau de petardos que només foten que tocar-los-hi els pebrots, doncs mira, aquí no te'ls toquen tant. A Mastodon menys. És bastant civilitzat. Instagram, que és tot el contrari, Instagram és el sucre, és el drama aquest de la superficialitat, 700 seguidors, doncs molt bé, com si no en tinguessin cap. I a Mastodon, que dius que no són sanitaris els que ens segueixen? Que... Són gent interessant. Sí que hi ha un auxiliar d'infermeria que ens segueix, em sembla, però després hi ha gent... No se m'acut algú que no es dediqui a la sanitat que es passi una hora escoltant... Militant del català, algun anarco... Bé, de fet, em consta que hi ha algú, no sé si encara ens escolta, però hi ha algú que no té cap... que ens escolta en el pòdcast també, que diu, caram, però ja no és que ens segueixi les xarxes socials, no, no. En fi, és igual, hi ha gent per tot, oi? Sí, sí, molt bé. I això, no sé. Bé, a mi m'agrada destacar això l'impacte, no?, al final, és que la gent ens coneix, ens diuen coses i si ens trobeu, digueu-nos, que fot gràcia, sempre. Sí, ja ens hi trobem de tant en tant, no?, de gent que, no sé, que potser vas a algun lloc i et relacionen per alguna cosa i te pregunten... Molts tècnics, això ens passa amb molts tècnics, eh?, que, evidentment, de la zona on treballem, doncs, que te diuen, caram, vaig sentir el pòdcast de no sé què i em va agradar molt, o a vegades vas lluny a algun lloc i, evidentment, et relacionen perquè vas a fer no sé què i dius que ets de l'Hospital de Figueres o el que sigui i després et relacionen i et venen a dir alguna cosa. Però, bé, fa gràcia, això fa... fa bastant... Fa bastant més, almenys, la meva sensació és que fa més... Tu ara ens dius que hi ha, no sé, 700 i 400 seguidors o no sé quant. Bé, segurament si deixes passar els anys i el temps, això va sumant. Però a mi personalment fa més gràcia, no?, que algú te pari un moment i et digui, caram, ens agrada això que expliqueu, no sé què, i quan agafo el tren sempre escolto l'episodi que heu publicat. Això fa bastanta més gràcia. I als que els fan servir per dormir, què? Què diem? Hi ha altres recursos, eh?, per poder dormir. A mi m'agrada, també, caram, si serveix perquè t'adormis, noi, doncs goita. Dormir, dormir s'ha de dormir més. Sí, sí, si dorms millor i descanses més, també treballaràs millor i el pacient també t'ho agrairà. Escolta'm, i ara ja, després de tant impacte i fer-nos l'autobombo i tal, què fem, a partir d'ara? Gravem més o què? Més episodis? Més freqüentment? Què fem, va. No ho sé, home, d'aquests anys que portem, crec que hem convidat com 10 o 11 persones. 11. Després els agrairem i els direm els noms i tot això, va. Doncs, home, si hem de gravar més, necessitarem, jo penso, tenir una miqueta de quòrum de gent que vingui a explicar el que els sembli bé, no? Perquè, si ara en gravem un al mes, sembla poc, però, bé, és unes hores que hi dediques, i tu més encara perquè després has d'editar tot el tema d'àudio. Però, no ho sé. Sí. Tot és qüestió de proposar-s'ho, eh? I que al final... Jo tinc ara, clar, jo ara, com que dedico masses hores a la postproducció, no les dedico al blog. Tinc... és que no vull comptar, no vull mirar-ho, perquè tinc d'entrades a mig fer del blog una burrada. En tinc una pendent de tancar de fa quatre mesos, de l'R sobre T, que no hi ha manera. O sigui, escric quatre ratlles i ara toca gravar. Ara no sé què, ara no sé quant. I clar, després entrem en això, la llodriguera aquesta de dir, caram, és que ara... merda. Sí. Però això és el mateix que el commotio cordis i tot això que us sona estrany no patiu, que això ho gravarem aviat. Sí. Però, clar, és un cacau, sí, sí. O sigui, tu comences a editar una publicació pel teu blog, i després la deixes a mitges? Mare de Déu. I passen dos mesos i ho tens a mitges encara? Mare de Déu. Mare de Déu. És que no vull dir-te quantes n'hi ha, perquè és que faria angúnia. Sort que tinc còpia. Bé, sort... no l'he hagut de fer servir, sort que faig còpia de seguretat, perquè el que està publicat a internet encara ho pots repescar, però el que tens en esborrany, si se te'n va la merda, com ja ens va passar, que de fet no ho sabeu, però en el seu moment, en el seu cas feia un any i mig o dos, una vulnerabilitat del WordPress, que és la plataforma on ho posem, autoallotjada en un servidor privat, un VPS, un servidor privat virtual, ens van donar pel sac i ho vaig haver de reflotar tot, i per sort teníem còpia i vam poder reflotar un esborrany que teníem, que és el de l'episodi següent. Sí. Jo t'he llançat aquí la canya de veure si en gravem més i tal, perquè evidentment que en gravarem més, perquè jo m'ho passo bé, aprenc molt. Els gravarem cada mes? Mira, aquest estiu ja n'hi ha hagut dos que no els hem gravat, perquè a mi no m'anava bé, tenia compromisos a l'estiu. Intentarem fer-ho cada mes? Si. Si tenim convidats, que aquí és la gràcia, doncs és molt més fàcil, perquè hi ha la feina, i divertit, perquè aprens per primera vegada i sempre fas el, oh, ah, i tal, de l'altra manera, quan ho expliques, ja t'ho saps... L'altra cosa que estaria bé, que m'agradaria molt i que hem intentat, però encara no ens hem sortit, seria que no només fóssim nosaltres dos, perquè sent només nosaltres dos, primera, som dos senyoros de mitjana edat, bastant cabell blanc, veig per aquí, i els senyoros de mitjana edat estem a tot arreu, i hi ha gent que no és senyoro de mitjana edat que també té coses a dir. Joves, fins i tot gent molt més gran, també seria interessant qui fos, però noi, no se senten cridats a participar. És una crida, animeu-vos, som uns pelacanyes, vull dir, qualsevol altre pelacanyes pot venir i dir-hi la seva. I no cal que sigui directament parlant aquí en directe en el pòdcast, podem fer coses, perquè jo he estat provant... Te'n recordes que vam parlar... Deu fer dos o tres anys, vas dir, caram, però això del pòdcast vols dir que anirà enlloc? ara que tothom mira els youtubers i tal, i clar, jo he experimentat una miqueta en algun altre format, i no em sento gens còmode. Els que esteu al grup de Telegram haureu vist alguns vídeos senzills que he passat, vídeos curts, intentant simular un paio que es diu Sam Ghali, que agafa una imatge del que toqui, jo què sé, una radiografia, un electro, un os fent RCP, bé, comprimint un contenidor d'escombraries, doncs llavors aquest tio l'explica. I és un format que m'agrada, però quan l'he intentat fer jo, és un xurro. Trigues un horror per fer una merdeta, i dius, això quin impacte té? Llavors, bé, em faria gràcia provar altres coses, però després les provo i no em sento gens còmode. Clar, l'ideal seria algú que ja es dedica a fer coses d'aquestes, que digués... perquè ho té més per la mà, i em costa molt fer aquestes coses. O sigui, vols dir que qualsevol pot participar, no?, si té alguna habilitat especial en fer algun format, no?, de vídeo, de lo que sigui, doncs també serà benvingut, no? Sí, sí, sí. I si a algú se li acut un altre format que es pugui fer, clar, per exemple, una altra cosa que hi ha, fer mems, no? És a dir, l'Skeptics Guide to Emergency Medicine, doncs publica l'episodi, i l'endemà publica mems basats en el que han parlat. I clar, però això, caram... Jo, el meu gust estètic és lamentable, com jutgeu per el meu aspecte, doncs imagina't a sobre, amb altres coses. Bé, doncs aviam si la gent s'anima d'aquesta manera. Sempre... Alguna vegada hem provat... Bé, hem fet alguna vegada... Recordes que vam fer un vídeo, que el devíem penjar a YouTube, que érem tres, que era un cas clínic que vam fer... Sí, de fet, aquest és un dels formats que m'agradaria... que hem intentat tirar endavant, però que no ha triomfat. Sí. Això va ser el... va ser el José, no?, i aquest... A mi em va agradar molt, de fet, al grup de Telegram hi ha el pilot que vam fer, què jo li llançava un cas al Xavi, i l'alt donava pel sac a base de bé, però, escolta'm, qui tingui un cas que ens vulgui donar pel sac, s'aprèn moltíssim d'això. Sí, sí, sí. Llavors, qui més, qui menys té en el seu servei algun cas que ha explicat. Doncs, home, fem-ho oportú per protegir els dades personals i tot això, i en parlem, perquè és... però és un format que no ha triomfat gaire, no sé, si no se'ns apunten, doncs difícil, no? Jo tinc algun altre cas més que podríem parlar, però, clar, la gràcia també seria... Potser el podríem fer invers, com hem fet avui, un directe, i dir, goita, jo l'explico, o tu l'expliques, i tothom a opinar. Home, si, clar, si darrere tenim 10 persones que opinen, clar, pot ser un format molt interessant. Si som dos, doncs... Clar, si som dos que expliquem el cas, i un que intenta resoldre'l, el pobre aquest estarà una miqueta cohibit. Sí. I jo, mira, tinc un parell de coses més, que ja anirem acabant. A comentar, una és, hi ha hagut oients, que sabent que els nostres convidats els donàvem aquest regal, que és aquesta tassa de l'EMPodCat, que no sé si s'acabarà de veure bé, algun ha dit, home, jo en vull una. Clar, fins ara, això ho hem fet que els convidats a qui venia se n'enduia una. De fet, estem en dèficit, perquè n'hem fet 10, i tenim més de 10 convidats, i clar... Jo en conec una que no té... que no té la seva tassa. Sí, sí, sí. I és clar, ara hem de fer-ne. Hem de fer-ne, i llavors, ara el dubte que ens queda és el tema d'això del marxandatge. Ho posaré en algun lloc, la gent del Critical Care Time han fet també un... Quan ho vaig veure vaig pensar, cabrons, això que ho haguéssim pogut inventar nosaltres. Han fet samarretes i altres coses modificant logos divertits, ben parits, doncs per exemple, si penseu en el de LEGO, doncs en comptes de LEGO posa ECMO. Han agafat la samarreta l'Air Jordan... Sí. Air Jordan, NBA, joves, no sabeu el que us heu perdut. I en comptes de posar Air Jordan posa Air Way, i en comptes de portar una pilota l'Air Jordan volador, porta un laringoscopi. Per exemple, i coses així, que he de pensar, caram, cabrons que són aquests paios, no? I n'hi ha més, eh? N'hi ha més que... I d'això en fan marxandatge. En fan marxandatge. Clar, això per nosaltres és una merda, ja us ho dic ara, perquè hem estat mirant ara coses a fer, i com que tot són tirades curtes val una burrada, perquè val una burrada, i gestionar això és un merder. Hi ha empreses que es dediquen a fer-t'ho, és a dir, tu els hi passes el disseny i ells s'encarreguen de tot, però llavors val una indecència. Tasses d'aquestes de 15 euros, una tassa, estem bojos o què? Una samarreta, una dessuadora, igual 50 euros, però estem bojos o què? bé, no ho sé. Opineu, si teniu ganes de tenir marxandatges i coses amb el logo, doncs ens ho dieu i potser ens hi posem. No ho sé, a mi em fa mandra, però si hi ha gent, doncs escolta'm, ho podem fer, perquè... Sí, sí, tenim allò, un centenar de... no? Que ens demanen un centenar de tasses, doncs les farem... Una a una és més... És complicat, clar. Fer-ho hem de fer, perquè als nostres convidats algun detall els hi volem donar. Llavors és saber si hem de fer més coses, menys o tal, doncs ens dieu, a veure què us sembla. Si algú té interès a tenir alguna mandanga amb el logo, doncs ens ho dieu i ens hi podem posar. La forma més fàcil per dir-nos això, on te van, Albert? Al Telegram. Al Telegram, eh? Que de fet l'ideal seria tenir un altre lloc, comentaris al blog, fòrums, tot això que es feia a internet fa 15 anys, però ara com que tots anem amb el mòbil, doncs ho farem al grup de Telegram. Però bé, si ens escriviu per correu, info@empod.cat, doncs també serveix. I amb això del marxandatge, doncs hi ha una altra cosa, que jo li he donat alguna volta i no ho tinc gens clar i us demano opinió, que és el tema del mecenatge. Ara parlaré de calés, que és una cosa que m'emprenya molt, perquè a mi els calés em toquen molt els pebrots, com a antisistema que soc, però bé, les coses al final costen calés. La veritat és que hem aconseguit mantenir les despeses molt contingudes, el domini l'hem de pagar, evidentment, però el software del programari de gravació, que és el VDO Ninja, que és un OBS però en línia, que també és programari lliure, que lo seu seria, doncs de tant en tant fer donacions als programadors de programari lliure perquè puguin viure. El domini és relativament barat, el servidor privat virtual on tenim això, aquest he aconseguit que fos gratis, però fa figa de tant en tant. Hi ha unes despeses, no gaires, però... El tema de les tasses sí que ens va picar fort, eh? Quan vam fer les altres deu... Clar, a mi no m'importa. No són quantitats estratosfèriques, és l'acte aquest de dir fots una cosa però bona, després et costa calés, i en aquell moment fas i t'emprenya, però bé, no és pas això. I perquè no veuen tot el muntatge que hi ha aquí, ja veureu la foto després, però aquí tot això també val... Aquí hi ha 5 km de cables, eh? Ara no ho veieu. La sort és que això, com que ja ho he dit alguna vegada, a casa tinc músics, doncs bé, aquests trastos ja tenen un doble ús i per tant no sap tan greu haver-te gastat els quartos. Jo tinc pendent comprar-me un micro ben parit, però clar, és tan ben parit que val 400 euros. No ho puc justificar, 400 euros de compra, ho sento, però no es pot justificar. Bé, la idea del mecenatge no és tant per la pasta, que també va bé, sinó també per la... per el fet de generació de comunitat, no? Hi ha una plataforma de mecenatge a Catalunya que es diu l'Aixeta, Aixeta.cat Hi ha algun altre pòdcast que segueixo d'un parell de galifardeus que també diuen moltes barbaritats, que tenen una comunitat bastant gran i bé, és una idea. Si algú té interès, doncs ens ho dieu i ens podem plantejar obrir-ho o no. Quan dius mecenatge et refereixes a... a persones individuals que vulguin participar? Sí. O entitats? Jo el mecenatge l'entenc per oients, el patrocini és un altre tema, no passarà perquè qui ha de patrocinar això? Però bé, si algú diu, ostres, vull patrocinar, parlem-ne. Parlem-ne, si és adequat, doncs en podem parlar, però vaja... Em sorprendria que ningú volgués patrocinar-nos, vaja... Bé, no sé... No sé, el món és molt gran. Sí, sí, però vaja... Potser si ho féssim en anglès? Bé... Em temo que... Ni en anglès, ni en... No, perquè d'aquí se m'ha acudit pensar el tema que hi ha entitats que tenen... que convoquen beques cada any i que de fet ja ens vam presentar l'any passat amb una convocatòria de beques que era de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, si no recordo malament que era això. Sí. Sí, que tenen com una beca anual d'alguna proposta, algun projecte que s'hagi fet de comunicació en català relacionada amb ciències de la salut o alguna cosa així era. I l'any passat ho vam intentar i no va... No vam ser finalistes. I aquest any tampoc. I aquest any... Tampoc Encara som a temps de presentar-nos. Sí, però no està pensat... això... Uf! Uf! Bé, bé, bé... En fi, en fi, és igual. Els premis, mira, tampoc... És una forma de... Si hi ha algun calé... Si són premis o són beques o d'entitats relacionades amb salut... Una beca per dos senyoros de cabell blanc tindria collons, també. Bé... Les beques són pels joves. Els becaris són joves, tu. Jo no em veig fotent de becari amb 50 tacos. Homes, no és fer de becari, és tenir un pressupost per poder fer... Tens alguna idea tirar-la més endavant per projectar-la una miqueta en el futur... Jo què sé... Si som senyoros, som senyoros. Si els senyoros tenen alguna més iniciativa que un altre, doncs jo què sé... Em sap greu. No els matarem, els senyoros, ara... No, no, no, em sabria greu ara. He invertit molt temps, llavors sabria greu. Escolta'm, no sé com ens ho hem fotut, ja anem per tres quarts d'hora, o sigui, no sé, sempre aconseguim allargar-ho massa... Hem de parlar dels convidats, eh? Que has dit que faríem una menció... Sí, de fet, lo seu és agrair primer a vosaltres, els oients, que ens escolteu, que ens dieu coses, perquè fa que una activitat, diguem-ne, personal, doncs es vegi... Sí... Recompensada, en certa manera, no? I sobretot volem agrair els nostres convidats, que mira, els mencionarem a tots, no? A l'episodi 6, la Laia Salleres, una infermera d'aquí Figueres, ens parlava de la punció ecoguiada... Sí... Infermeres que no ho feu, companyes aquí... El jovent, sobretot, les infermeres joves, aneu-vos-ho mirant, perquè em sembla que... No sé si ens fotran la feina els robots a l'hora de punxar, però amb l'eco es fan coses, eh? A l'episodi 9, una altra infermera, també d'aquí Figueres, l'Aurora Fontova, ens va parlar dels incidents de múltiples víctimes... Hi ha canvis... Vols dir que parlem amb l'Aurora perquè ens els vinguis explicant els canvis? Se vienen cositas... Em sembla que el seu seria esperar que hi hagi hagut el canvi del procediment d'IMV del SEM, que això està allà coent-se, i escolta, quan s'escaigui, doncs... que ens ho vinguin a explicar, no? O sigui, podem ja dir-li a l'Aurora que el 2026 està convocada, o...? Home, sí... Si dius que està allà... s'està coent... S'està coent Tindrà una cocció de... de diversos anys, no? Bé, no sé, no dic res... Callaré perquè ara anava a dir una barbaritat... Callaré, callaré, perquè després t'han de contractar i a vegades passen coses... Mira, aquesta m'agrada molt perquè era una qüestió... El següent convidat, l'Oriol Yuguero, el Dr. Yuguero, que, si no em falla la memòria, ara és el cap de servei d'urgències de l'Arnau de Vilanova... Vam tocar un tema ètic que a mi em va semblar molt interessant, aquest de la presència de familiars durant la RCP, que bé, val la pena. No és un tema còmode i precisament perquè no és un tema còmode trobo que val la pena insistir-hi. Escolteu-lo, us agradarà. I, escolta'm, el següent tot queda a casa perquè la Laura Robles ens va venir a explicar un altre tema que tampoc és gens sexy, que és aquesta eina de valoració geriàtrica, el 3D, 3D+. Però, bé, la Laura dic que tot queda a casa perquè és l'única convidada que repeteix. Perquè a l'episodi 39 va sentir que buscàvem algú que ens parlés de capno i va dir jo! jo! i ens va parlar de capno. O sigui, que hauria de tenir dues tasses i en té... Zero! Caram, això anem fatal. Sí, sí, sí. Bé, és el que hi ha. Sí, sí, tot queda a casa. Tot queda a casa. A veure, quan tinguem... quan les haguem refet, doncs ja els farem arribar a tothom. Un altre que aquest haurà de tornar aviat és l'Eduard Argudo, que a l'episodi vem fer un especial d'ECMO. D'ECMO-RCP. I haurà de tornar aviat perquè ara ja han passat anys des que vam fer això, des que vam fer aquest episodi, i ja han passat coses, també. Han passat coses. També, aquí no és que s'estigui coent, sinó que han passat coses. Han sortit... Ha anat canviant, llavors, no ho sé. Igual miraré a veure si podem contactar amb ell perquè ens expliqui com anem, què s'ha fet, què s'ha deixat de fer. Jo penso que ells, quan venen a explicar-nos coses, no ho saben que al cap de 3 o 4 anys els tornarem a cridar perquè ens expliquin les novetats del que ens van explicar. Això no ho van llegir en el contracte. No estava al contracte, sí, sí. I al mateix preu, a més a més. Hauran de venir al mateix preu. Al mateix preu. Sí, sí, va inclòs. I, escolta'm, seguint amb la brigada de Figueres, no sé per què tenim tanta gent de Figueres, Per l'episodi 24, la Jordina Delclos, una altra infermera del teu servei, ens va venir a explicar coses de l'hemorràgia exsanguinant, hemorràgia traumàtica, torniquets amunt i avall. Això, per desgràcia, m'agradaria no haver-ne de tornar a parlar, però alguna cosa em diu que... que tal com està el pati, tornarà a sortir en algun moment o altre. Això de la violència, noi, no se'ns acaba. Home, de la Jordina, una cosa que està molt interessada i molt posada en aquests temes i, de fet, ara d'aquí no res tenim una sessió que ens fa ella en el servei d'urgències de lesions penetrants del coll i... Home! Això serà un tema interessant i ja des d'aquí Jordina calienta que sales. I escolta, aquest sí que em va agradar molt, el de la intoxicació per bolets. Jo soc un boletaire frustrat, frustrat perquè m'agrada, però no en conec gaires i quan vull anar a buscar bolets o ha glaçat, o no ha plogut, o treballo. La doctora Gispert, una toxicòloga, encara és cap de servei del Trueta, em sembla? Sí. Hosti, incombustible, no sé com ens aguanta la gent fent de caps perquè mira que és una bona merda. Doncs en l'episodi 28 ens va parlar d'intoxicació de bolets. Quin any era això? Això, el 28, doncs això devia ser... En fa dos, no? I després va venir això que dèiem del cas, del cas clínic que discutíem així en directe. En directe en aquell moment. En José Gracia ens va explicar el seu, que era d'una RCP i tal, post RCP. Em va semblar interessant com a concepte. Sí. Home, això no és una simulació tal com Déu mana, que et donen pel sac a base de bé, però té el seu interès perquè has de fer anar la closca sota una certa pressió. Sí. En tot cas seria la pressió d'un kahoot allà apartant botons, que és molt poca, però eh, has de donar-li la closca. Si algú té casos, eh, intentem recuperar-ho això, que està molt bé. Li podríem donar algun cas d'aquests, sí, una visió més així de... més d'intentar pensar en tu com si fos una simulació i... aviam si això ens ajuda una miqueta més o és més didàctic o més, no sé, o ens agrada més i ens ho passem millor, no sé. De fet, ara que dius això, pel Covid hi va haver-hi, com que amb la Covid es va tancar tot, hi va haver-hi uns... alguns d'aquests que feien simulació que van fer un simulador amb Google... amb el Google Docs, amb el suite d'aquestes aplicacions de Google en línia. Sí. I clar, tu no... era, evidentment, només era decisió, tu no podies fer cap activitat manual, no? Però la gràcia era justament això, la gràcia era que podies... una miqueta era el com el Tria la teva aventura, aquells llibres, uns llibres que els que tenim una edat havíem llegit, els joves no sabeu ni de què us estem parlant. Ja no es fa això, ja no es fa, ja no es porta. A casa meva no n'hem tingut més, per tant, dedueixo que no es porta. Seria interessant, mira, ho podríem apuntar això, també. Escolta'm, algun que ens escolta de que feu simulació, que em consta que hi ha alguna gent de més avall de l'Ebre que ens escolta. Perquè això també ha passat. Tu i jo som catalans del Principat. Sí. A més a més, amb el... eh? Tu podries tenir... jo podria tenir accent ceretà, però no, tinc accent del català estàndard. Sí. Però em consta que hi ha gent dels països catalans més enllà del Principat que ens escolten, Ens ha arribat d'algú que... que més avall de l'Ebre fan simulació... ep! Va, posem-s'hi una miqueta, no? Fem-ho... Hi ha gent que ens segueix, que ens escolta de tant en tant, dius que... Sí, sí, sí, algú hi ha, algú hi ha. I per acabar amb els convidats, doncs mira l'any passat, a finals de la temporada passada, era aquest any encara, el doctor José Luis Ballvé, que és un doctor de primària, també més cabells blancs que nosaltres, d'aquests que quan es jubili ara no tindrà relleu, almenys no... D'algun CAP de Barcelona, eh? No me'n recordo ara quin CAP era. Tampoc. De l'Hospitalet, de la Florida Blanca. Florida Blanca de l'Hospitalet. No tindrà relleu, almenys relleu del país, perquè ja sabem que tenim un problemón de l'hòstia amb això. Ens va parlar del vertigen i de les maniobres aquestes, el Dix-Hallpike i l'Epley, no sé què. Que jo segueixo pensant, no entenc com és que els metges no ho feu més, això, si és l'hòstia, és la bomba, tio! Pim-pam! I arreglat, tremendo. Màgia, no? Això semblaria màgia, eh? Per això no ho fem, perquè si ja de tant en tant pensen malament de nosaltres, si sobre fem coses que semblen màgia... I aquesta cinquena temporada hem començat, de fet, gràcies a l'oient que tenim avui aquí, que ens va posar, ens va retrobar amb la doctora Mònica NavalPotro, hem començat el tema aquest de les bombes d'insulina, és l'episodi just anterior, el que feia 50. I per aquest any tenim en cartera algú altre, a part d'aquests que hem comentat, tenim algú altre, encara no sap que li demanarem, però li demanarem a veure si ens pot venir a explicar coses, perquè, bé, ja us dic, a mi això que vingui gent a explicar-me coses m'agrada més que no pas preparar -m'ho jo, perquè preparar-m'ho m'ho haig de preparar igual, i aquest sempre és més sorprenent. I és un coneixement que no tens tu i sempre és agradable. I no sé, escolta, un cop agraïts els convidats i anomenats tots, doncs potser el que ens toca ja és anar tancant la paradeta. A veure si aconseguim... 56 minuts, és que, per favor, Xavi... És el que hi ha, què vols fer-hi? No baixem de l'hora mai, eh? És terrible això, eh? No farem... Com que no portem guió ni res, doncs mira, anem xerrant, no sé... I aquest hem quedat que no el tallarem, o sigui que... Sí. Perfecte. Doncs escolta'm, tanquem o què? Sí. Nosaltres tanquem ara aquí, tancarem el directe d'aquest youtube que no s'ha mirat ningú, tancarem la gravació i en gravem un altre ara o què? Sí, per mi... Ja ho tenim preparat. Doncs vinga, va. Ja en podem gravar un altre. Bevem aigua fent pipí, en gravarem un altre... Ara quin episodi gravarem? El 51. Bé... O què? Al principi és el 51. Perquè, clar, l'ideal seria que ara que han sortit fa poc les guies de RCP, el que estaria bé seria parlar de l'actualització de les guies de RCP. Però tu com vas de temps? Has tingut temps de mirar-t'ho? Deixa'm pensar... Hem fet alguna sessió nosaltres al servei d'aquest tema. Doncs jo no he tingut temps, llavors l'haurem de fer i anirem tard, com sempre. Bé, no passa res. Però ho tenim en cartera, eh? Busquem algú que s'hagi mirat profundament i que ens vingui a fer cinc cèntims. Jo és el que espero, així no ho haig de fer jo. Va, en fi. Ok, molt bé Albert. Vinga, va. Oients, oientes, gent estranya que ens esteu escoltant sovint, que vagi molt bé i moltes gràcies per aquests 50 episodis. A veure si en podem fer 50 més, tu. Vinga, va. Fins la propera. Gràcies.