Menys és Més, la secció de bones pràctiques de l'EMPodCat.
Per aquest Menys és Més us volem portar un mite, un mite en la medicina d'urgències.
Aquest l'hem trobat en un llibre que es diu Myths in Emergency Medicine,
en el primer volum, ja veieu que n'hi ha més d'un.
Aquest mite en concret ve de molt antic, surt en els manuals de l'ATLS, del suport vital avançat en trauma,
i és el mite que diu que la presència de pols palpable en determinats llocs equival a tenir una pressió arterial sistòlica determinada.
El típic que tots recordareu és que si tens una presència de pols radial vol dir que la teva pressió arterial sistòlica és de més de 80 mil·límetres de mercúri.
En el cas d'una presència d'un pols femoral, doncs estaria entre 70 i 80.
I en cas que només poguéssim palpar la presència de pols carotidi, doncs estaríem entre 60 i 70 mil·límetres de mercúri.
Doncs bé, és un mite, això no és pas cert.
De fet, no està gens clar d'on surten aquests números, tampoc.
Però bé, en l'entrada d'aquest llibre ja ens parla que l'any 88 en un estudi amb 20 pacients traumàtics que se'ls havia mesurat la pressió arterial de forma no invasiva.
Tots aquests pacients traumàtics tenien una sistòlica per sota de 90.
Doncs bé, aquesta relació que ens sugereix l'ATLS només es complia en un 25% dels casos.
En la majoria el que ens passava és que la pressió era més baixa del que predia aquesta relació de presència de pols i pressió que us he comentat abans.
Un altre estudi de l'any 2000, aquest fet amb pacients amb xoc hipovolèmic,
però la pressió arterial mesurada de forma invasiva, també passava exactament el mateix.
És a dir, que la presència d'un pols perifèric es podia donar amb pressions per sota de les que suggeria l'ATLS.
El que sí que es va veure aquí és que primer es perden els polsos perifèrics i després els més centrals.
Això que us acabo d'explicar no vol dir que el palpar els polsos no sigui útil.
El que sí que no podem fer, i no hem de fer, és correlacionar la presència d'aquests polsos amb una pressió arterial concreta.
I per tant no podem basar les nostres decisions en creure'ns que la presència d'aquell pols suposa una pressió arterial.
La podem fer servir per saber si les nostres intervencions milloren o no el pacient o per fer-nos una idea del grau de gravetat.
Però el que no podem fer és assumir que una presència de pols radial per sobre de 80 implica que hem de deixar de fer coses o que hem de fer-ne unes altres.
Per tant, ja ho sabeu, la presència de pols radial no és una pressió arterial sistòlica per sobre de 80.