Menys és Més, la secció de bones pràctiques de l'EMPodCat
El Menys és Més d'aquest episodi és extret del portal dianasalut.com,
i concretament és d'un article de la revista Journal of Hospital Medicine del març del 2025, dins de la iniciativa Things We Do For No Reason.
Ens parla, en aquest cas, sobre l'ús de la gasometria venosa en pacients que acudeixen a urgències per una dispnea.
Ens explica que la sol·licitud sistemàtica d'una gasometria arterial en pacients que consulten per dispnea aguda a urgències no està recolzada per evidència científica actual.
Ens expliquen que l'avaluació d'aquest tipus de pacients es pot iniciar de manera segura i eficient amb una gasometria venosa i una pulsioximetria,
en la qual la majoria dels casos ens permet prendre decisions de forma adequada.
L'article revisa diversos estudis que demostren una correlació excel·lent entre els nivells de diòxid de carboni entre sang venosa i arterial.
Concretament, una pressió venosa de CO2 menor de 45 prediu una CO2 arterial menor de 50, amb una sensibilitat del 100% i un valor predictiu negatiu del 100%.
Cosa que indica que una gasometria venosa és suficient per a descartar una hipercàpnia clínicament significativa.
A més a més ens expliquen que hi ha una correlació excel·lent amb els valors de pH arterial i venós,
per tant, ens pot servir també la gasometria venosa per a descartar l'acidosi severa.
Ens recorda que la gasometria arterial comporta riscos importants, a part de ser el doble de dolorosa que la venosa,
a més a més, consumeix més temps pel professional sanitari i a més a més té més complicacions,
més risc d'hematomes, de sagnats, de trombosi arterial i isquèmia.
I per tant amb pacients que venen a urgències per dispnea i que tenen una pulsioximetria correcta,
i en el qual sospitem una insuficiència respiratòria hipercàpnic,a la gasometria venosa és la tècnica de cribratge inicial adequada.
Perquè si aquesta CO2 és inferior a 45, això ja ens descarta una insuficiència respiratòria hipercàpnica.
I seguint aquesta recomanació ens estalviaríem el 29% de les gasometries arterials que fem actualment.
Per tant, la conclusió és que no sol·licitem de forma sistemàtica, de forma ordinària,
una gasometria arterial per avaluar la hipercàpnia en tots els pacients que venen a urgències amb una dispnea aguda.
En sospita d'insuficiència respiratòria hipercàpnica, primer fem una gasometria venosa.