Menys és Més, la secció de bones pràctiques de l'EMPodCat
En aquest Menys és Més de l'episodi de 57 de l'EMPodCat parlarem d'un tema de seguretat del pacient realment sorprenent.
Està inspirat amb la sèrie Things We Do For No Reason del Journal of Hospital Medicine publicat a l'octubre del 24.
Parlem d'infeccions nosocomials de les IRAS, però d'aquelles infeccions en les quals el vector són els nostres propis registres mèdics,
les notes d'evolució, els informes d'alta, el redactat i les notes que fem a triatge.
Tots aquests documents contenen virus que s'encomanen, que es transmeten entre línies.
A causa de la pressió assistencial i de les presses sovint busquem dreceres mentals, les heurístiques.
En comptes d'escriure de forma objectiva la realitat d'una persona, ho reduïm a una etiqueta.
Etiquetem molt fàcilment. Parlo de l'ús inconscient de les paraules estigmatitzants, paraules despectives o paraules esbiaixades.
El gran perill és que tot queda escrit i es transmet al següent professional de la cadena i el biaix es manté actiu fins que el pacient se'n va cap a casa.
Pensem, per exemple, quantes vegades escrivim al principi d'un document o a l'hora de fer una transferència d'un pacient,
diem pacient diabètic o pacient esquizofrènic o pacient sense llar, com a primera presentació del pacient encara que no tingui res a veure amb el motiu de consulta.
O, per exemple, diem que és un mal complidor o que té mala adherència sense descriure de forma objectiva les causes reals del seu poc seguiment de les indicacions mèdiques.
O el clàssic que nega dolor o nega tòxics o nega al·lèrgies.
El negar sembla un atestat policial més que no pas una entrevista clínica i això genera escepticisme inconscient en el qui ho llegeix.
Tot això activa en el nostre cervell de forma inconscient un biaix, un biaix de confirmació i un efecte halo.
Si la nota de triatge ja ens prejutja el pacient, només buscarem i recordarem aquella informació que ens confirmi aquesta etiqueta i això crea una profecia auto-complerta.
Tot això té un impacte clínic real.
Hi ha estudis que demostren que, davant d'un mateix cas, si l'informe és estigmatitzant,
els professionals prenen pitjors decisions, com ara prescriure menys analgèsia per al dolor.
A més, redueix l'empatia del professional que rep el pacient perquè recorden pitjor les seves dades clíniques rellevants.
Llegiu entre línies els informes, les notes, els cursos clínics que teniu a la història clínica informatitzada
i veureu la gran presència d'aquest llenguatge estigmatitzant que de forma inconscient ens condiciona.
Ho desenvoluparem una miqueta més en l'episodi 57 de l'EMPodCat.