EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvinguts a l'EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català. Aquest és el setè episodi i, com sempre, el perpetrem els mateixos. A l'Empordà, en Xavi Basurto. Bon dia, Xavi.
Hola, bon dia. Què tal?
En Xavi és @urgemcat a Twitter i té el blog urgem.cat. I jo mateix, Albert Homs. Que tinc el blog emermedpirineus.eu o .cat com preferiu,
i a Twitter soc també @emermedpirineus i també @emermedpirineus@mastodont.cat, en aquesta xarxa social lliure que es diu Mastodon. I per avui també tenim un tema principal que ens presentarà el Xavi. Vinga, Xavi, fot-li.
Molt bé, sí, doncs avui havíem pensat en un tema interessant, bé, almenys que ens sembla interessant, que era parlar sobre el que en diem o que es pot dir la transferència de pacients.
Per intentar contextualitzar una miqueta això i que quedi una miqueta més clar de lo que estem parlant,
quan parlem de transferència de pacients, estem parlant del fet o el procediment que quan un professional o un equip de professionals tenen la missió de de transmetre tota la informació de l'estat d'un pacient a un altre equip,
no només la informació, sinó implica això també la responsabilitat, d'acord? La forma més evident que tenim d'això, de veure-ho, és quan fem el canvi de torn, no?
De la tarda al... Del matí a la tarda, o de la tarda a la nit, o el que sigui, doncs segurament et queden malalts pendents d'entremig, pendent de coses, pendent de resultats, pendent d'evolució, el que sigui,
i tu a la gent que entra en el següent torn els hi has d'explicar el pacient.
M'estàs dient Xavi que no els deixeu aquí, els abandoneu allà a la llitera i ja està, marxeu a casa?
En principi podria semblar això, però no, ens ho prenem molt seriosament i intentem fer-ho ben fet,
clar, perquè després els que entrin al següent torn no es trobin allà amb la sorpresa de dir aquest senyor està pendent d'uns hemocultius o no, o qui li ha de punxar, o qui li ha de donar l'alta, o de què estem pendents, això és important.
I això, bé, ja es pot fer així en plan col·loquial i de forma totalment anàrquica i desorganitzada, és un sistema, però els que hi entenen això ho han organitzat una miqueta i ens diuen que no és qualsevol cosa, sinó que és un procediment.
I de fet li han donat importància perquè és un fet, és un fenomen, no és una cosa, és una, és una situació que ens hi trobem molt sovint.
Vull dir, hi ha un pacient que potser té un problema a domicili, i va a una unitat de suport vital bàsic a domicili, i li pregunten què li passa, li miren unes constants,
pregunten a la família, no sé què, i després demanen un suport avançat, i arriba l'equip de suport avançat, doncs això també és una transferència de, del pacient, no?
La bàsica ha de transmetre tota la informació i el coneixement i la responsabilitat a l'equip avançat que arriba. Doncs això també s'ha de fer d'una forma organitzada, d'acord?
I tothom fer-ho més o menys de la mateixa forma. Quan l'avançada s'emporta el pacient a un hospital de referència,
tu arribes allà i aquesta transmissió d'informació i de responsabilitat, que els hi passes als teus companys de l'hospital de referència, també ho has de fer-ho amb una forma determinada.
I quan el pacient ingressa a planta i parles amb el metge o amb la infermera de planta també has de fer-ho de forma correcta.
Aleshores, se sap per temes de medicina, i per temes de molts altres àmbits professionals, que la comunicació humana, de forma natural, és molt fàcil, molt propensa a provocar errors i a mals entesos, no?
Sense ser intencionats, però la comunicació humana, i sobretot quan és oral, és molt propensa a haver-hi errors.
De fet hi ha el joc aquest dels disbarats, no? que ens posem quatre o cinc en rotllana i tu li dius una cosa del teu costat, el teu costat li repeteix una cosa del teu costat i quan torna a tu pot ser que no se sembli res a lo que tu has transmès al principi.
Doncs això passa amb els pacients. I de fet està estudiat que el vuitanta per cent dels errors, esdeveniments adversos que els hi passen als pacients, que són evitables, la majoria,
en el vuitanta per cent dels casos l'error de comunicació és un factor important que que ha passat.
De fet, fins i tot diuen que, per exemple, una font d'errors podria ser la falta de d'habilitats, de coneixement, d'expertesa, del que vulguis, del professional.
Però fins i tot en això sembla que és inclús és més important el tema de comunicació, comunicar de forma correcta, assertiva i de forma eficient, que no pas els seus nivells de coneixements o d'habilitats,
vull dir que provoca més errors i esdeveniments adversos en els pacients el fet de comunicar-nos entre nosaltres malament, que no pas no estar a la última de d'un protocol de no sé què.
I de fet a això li donem, sí que sabem que és important, però no sembla que hi estiguem molt a sobre.
Aleshores, com que la comunicació oral ja sabem que és un problema important, i a més a més és una cosa que ens hi trobem, ho fem cada dia deu vegades, i cada pacient que ingressa,
la seva informació i la responsabilitat passa quinze vegades de mans en mans, clar, és una cosa que té molta rellevància, no? I realment pot afectar molt a la salut del pacient.
Aleshores, això els que hi entenen han intentat des de fa molts anys.
 De fet, això ja ve... Penso que, tampoc és que ho conegui de forma molt extensa, però penso que això ja, per exemple, a nivell de la seguretat de l'aviació,
el tema de comunicació entre els professionals que estan, no? El pilot, el copilot, el no sé què, no sé quants.
Ells ja saben des de fa molts anys que els dèficits de comunicació entre aquests responsables ha provocat molts accidents.
Aleshores ja tenen molt protocol·litzat de com s'han de comunicar, com has de validar la comunicació, perquè això no passi.
I això s'ha intentat traspassar després en l'àmbit professional sanitari, perquè tenim els mateixos problemes, no?
Aleshores, això hi ha molts sistemes per intentar-ho resoldre i i s'han creat diferents diferents estratègies, no?
N'hi ha moltes, ara en parlarem d'una, el que passa que tenim dificultats per a per aplicar-ho això,
perquè no hi ha un sol sistema que diguéssim que s'ha estudiat, s'ha validat, s'ha comprovat que funciona, sinó que hi han propostes, però és és difícil demostrar de forma empírica: quin és el sistema millor i quin no funciona i quin sistema va.
I a més en els professionals sanitaris també ens costa una miqueta ser molt taxatius: tothom ha de fer de forma sistemàtica utilitzar aquest procediment per transmetre la informació als teus companys.
Això ens costa, ens costa. Adaptar-nos o sotmetre'ns en aquesta forma de ser una mica estricta, perquè cadascú pensa que la seva forma de de fer això és la millor i per això ho fa d'aquesta manera.
No, no destaquem en disciplina, precisament.
No. Ens costa una miqueta sotmetre'ns a que algú ens digui com hem de fer les coses. També és veritat que entorns laborals que tenim tampoc ajuden. No?
Aquesta transmissió, aquesta transferència l'hem de fer moltes vegades i moltes vegades amb condicions ambientals de sorolls, d'interrupcions o de temps, no?
A vegades no és que no, no, potser se'ns solapen els canvis de torns i no tenim deu minuts estipulats per fer aquest canvi de torn. Aleshores...
La meva brometa aquesta de si no els deixem tirats anava justament per aquí.
Per això, no? Pel solapament, no? De solapament de torns.
Necessites temps i falta que te'l paguin.
Exacte. Clar, això tampoc ens ajuden des dels estaments superiors a... Sí que li deuen donar importància, però no la suficient com perquè això nosaltres ho veiem palpable
i que tinguem el temps, l'espai, les condicions per fer una una transmissió de la informació de forma... I està molt clar, eh? Vull dir les les els que entenen d'això,
una de les coses principals és dir, feu servir el sistema que vulgueu fer servir per fer el pas de guàrdia, no? Feu servir el que vulgueu, però feu-ho en unes condicions ideals, no?
D'això, de no interrompre, etcètera, que si voleu després comentem.
Quan feies el símil de de la indústria aeronàutica.
Sí.
Recordo, no sé on haver llegit o o haver sentit que algú deia que els pilots fan això justament perquè ells van a l'avió.
Ah, bé, sí.
Si l'avió cau, ells palmen. Que si nosaltres estiguéssim en les mateixes circumstàncies, potser també ho faríem.
Exacte, sí, és veritat, si no hi havia pensat. Sí, sí, clar, és veritat. Estan molt implicats en que la cosa arribi a bon port.
Doncs això, no? Aleshores, i també sí que està molt clar, per exemple, les dificultats que tenim amb això, però també tenim bastant clar que això, fer-ho de forma correcta.
És a dir, utilitzar un sistema que estigui ja estudiat de forma sistemàtica, és a dir, que més o menys tothom utilitzi un sistema que ens entenguem,
que sapiguem el que t'explicarà de forma seguida i l'ordre amb què ho farà, que sàpigues el que t'està explicant això, quin ordre seguirà i com ho farà,
això et predisposa a que ja entenguis el que lo que t'explicarà, perquè ja saps com amb quina ordre t'arribarà la informació. O sigui, això seria una cosa que seria bo que ho féssim servir.
Però sabem que això funciona, no? Sabem que això millora, inclús disminueix el nombre de equivocacions, errors, no? Esdeveniments adversos en els pacients, això sabem que funciona.
Sabem que si utilitzem un sistema d'aquests evitem oblits i omissions d'informació rellevant. Vull dir, no ens oblidarem de dir que el pacient és al·lèrgic a no sé què. 
No ens oblidarem de dir que el pacient va tindre un problema similar fa tant de temps. Sabem que això estalviaria temps. 
Si ho fem de forma així sistemàtica i organitzada, el pas de guàrdia, el canvi de torns serà més ràpid, més eficient, això ho sabem. 
Que això provoca satisfacció per al pacient, saber que en teoria també es recomanen, per exemple, que el el pas de guàrdia i això es faci amb el pacient, o sigui fer-ho a peu de llit, no? 
Que el pacient vegi que que estan canviant els professionals i que el que surt li està explicant en el el teu cas en el següent responsable, que el pacient vegi això i que ho fem de forma bé, 
Doncs això donà satisfacció al pacient, i al professional també. 
El professional, el fet que hi hagi una interacció entre els que entren i els que surten de forma eficient, te'n vas més satisfet de dir deixo el pacient en bones mans, 
li he transmès bé la informació, hem parlat, "sí, ho has entès, sí, recorda que així, això ho has entès bé, sí, val? " Doncs te'n vas a casa més tranquil. 
Fomenta el treball en equip, que ara també ens costa... 
També tenim problemes, no? Amb això de de tots fer una miqueta de pinya i tal, doncs aquests sistemes de transmetre la informació fomenten la sensació de que estàs amb a dins, amb un equip, no? 
Empodera també el pacient, no? Perquè a lo millor si fas el canvi de guàrdia allà davant, el pacient potser també pot dir "no, no, escolta'm que això que heu dit no vaig tindre al·lèrgia a no sé què", no? 
Li pots donar una mica de protagonisme. 
Disminueix les estades hospitalàries, el fet que disminueixi els errors, s'ha vist que a la llarga, si tens menys errors, els pacients se'n poden anar abans a casa després d'una setmana d'hospitalització. 
Inclús disminueix la mortalitat de per causes inesperades, disminueix els ingressos a la UCI, disminueix les caigudes, disminueix els ingressos als trenta dies, disminueix les hospitalitzacions, 
vull dir que això està bastant ben estudiat que si fem servir un sistema de forma sistemàtica i un sistema estructurat, sigui el que sigui, és beneficiós pels pacients i per als professionals.
I llavors per què no ho fem, si tot és tan meravellós?
Bé, ostres, no ho sé. Penso que, no sé si en altres àmbits professionals passa, però a nivell sanitari ens costa molt, no? Adaptar coses noves. 
Hauria de ser al revés, no? Que nosaltres fóssim una miqueta més elàstics i més, i més flexibles i més dinàmics i més això, però la veritat és que ens costa. 
I a nivell de, no? D'utilitzar noves tecnologies i innovacions i això també ens costa bastant.
Sempre s'ha fet així, la frase diabòlica.
Sempre s'ha fet així, sí, sí. Sí, sí, aquesta cosa segurament algú que estudia una miqueta el tema aquest ens podria donar més explicacions de per què ens costa tant, però la veritat és que és així.
I d'aquestes eines de transferència que n'hi han, quina ens has proposat? Quina has escrit?
Sí, n'hi ha moltes, eh? Vull dir que el que veig és que cadascú se les adapta una miqueta als seus entorns i les seves, no? Hi ha una que es diu el MIST, l'ISBAR, l'ISOBAR, l'ASHICE, i hi ha una altra que es diu l'IDEAS, val? 
Nosaltres vam pensar en l'IDEAS perquè a través del SEM, el procediment que ha agafat com a model és l'IDEAS. 
Ja vam fer uns... Suposo que molta gent que ens està escoltant ha fet els cursos que que proposava el SEM en la seva aula de formació online, 
doncs que fessis el curs d'IDEAS perquè féssim servir tots, almenys quan estàs treballant en el SEM, doncs fes servir aquesta aquesta eina que és l'IDEAS.
Per quan tu parlis amb el amb el centre coordinador o parlis amb l'hospital de referència i tal, fem servir tots l'IDEAS. 
El 061 d'Aragó també fa servir l'IDEAS. La Societat Espanyola de Medicina Intensiva també a la seva revista proposa l'IDEAS com a eina de transferència de la informació dels pacients.
I bé, vam pensar, vam publicar un post a l'Urgem, parlant de l'IDEAS, no? I per això ara us estem explicant intentant recordar-vos que hi ha aquest procediment que és l'IDEAS.
I això de l'IDEAS no ve de que algú se li hagi encès una bombeta, sinó que cada lletra deu dir alguna cosa, no?
Exacte, exacte. Tots aquests procediments diferents que us he dit abans, tots són acrònims que una de les coses que recomanen és que... 
Que ja precisament el nom del procediment serveixi com a recordatori pel que està fent la transferència, de dir primer haig de parlar, doncs en l'IDEAS és la identificació del pacient i del responsable de la... O sigui, els individus implicats. 
Hola, soc el metge de la USVA. Ah, tu ets el metge d'aquí de l'hospital de referència? Sí, em dic Pepito, jo soc en fulanito, i el pacient és en Josep, que té vuitanta-dos anys, d'acord? Identificació. 
Després ve la D de diagnòstic, després ve l'estat del pacient, la E. Després ve les actuacions que s'ha fet sobre el pacient, la A, la A que és dels acords, els plans, quin pla tenim per al pacient,
 i després l'última, que és la S, doncs els signes d'alarma o de suport,.
Nosaltres, l'IDEAS... Jo l'he agafat directament de la proposta que feia el SEM. El SEM també, lògicament, també ha fet la modificació en funció de la feina que fa el SEM, no? 
Que és d'assistència i transferència de pacients, doncs d'interhospitalaris o des del lloc de l'incident fins a l'hospital que correspongui. 
Clar, si nosaltres volem fer servir o proposem fer servir l'IDEAS, no, no tot és així, no? 
Perquè hem dit que aquesta transferència de pacients la podem fer servir tant quan passem en el pas de guàrdia, no? De canvi de torns, 
o senzillament quan jo tinc un pacient i tinc un dubte i vull parlar amb el cardiòleg de referència que està en un altre hospital, doncs no li estic transferint la responsabilitat del pacient, però haig de parlar amb ell. 
Aleshores, per explicar-li al pacient, en lloc de fer-ho de forma cadascú el seu sistema, doncs fem servir un sistema tots el mateix, no? 
I dir, escolta'm, tinc aquest pacient que es diu fulanito, que té aquesta edat, i que penso que té una síndrome coronària aguda, i ara està d'aquesta manera, li he fet això, i tal. 
Què et semblaria que l'ingresseu vosaltres a la coronària, o no? O m'aconselles que li faci doble anti-agregació amb això? Li haig d'explicar el pacient, no? 
Aleshores, l'IDEAS pot ser un sistema. O senzillament, si jo haig d'ingressar el meu pacient a planta, potser haig de parlar amb l'internista i dir-li, escolta'm que tinc aquest pacient, doncs és una altra forma de de transferir el pacient. 
O sigui, en totes aquestes situacions, o vosaltres no? si infermeria fa el canvi de torn, doncs també.
O arribes a un altre hospital i parles amb els teus companys d'infermeria i li expliques també amb un sistema una miqueta protocol·litzat, no?
De fet, de tots aquests, ara que has dit això de les consultes i tal, un d'aquests que has comentat és l'SBAR. Aquest recordo haver llegit que és la forma estàndard de comunicació a l'NHS, no? El sistema de salut.
Els anglesos, no?
Segurament és més útil per algunes coses i demès, el que és cert és que fer-ne servir diversos és un merder, fer-ne servir un és el que toca. 
Potser l'IDEAS no és el que més ens agradaria a alguns, però si el SEM, que té un poder que no crec que ells siguin conscients de que el tenen, en determinar què fem arreu del territori, 
doncs si és el que diuen, endavant amb aquest, no? Val més un que no t'agradi que no pas cap.
Sí. No, no, això està clar, eh? 
Vull dir, quan hi ha moltes coses que no se sap ben bé quina és la millor, però se sap que fer servir un sistema és beneficiós, doncs fem-ne servir un, 
No sé, potser d'aquí a uns quants anys queda més clar quin és millor que un altre, i fem un canvi, i canviem i punt, no passa res. 
Però, de fet, si et mires la publicació de l'Urgem, hi ha el llistat d'aquests, n'he posat em sembla que n'hi han sis, però en podríem posar catorze de de sistemes diferents, 
però tots, si mires els diferents apartats del lo que vol dir cada lletra de l'acrònim, bàsicament és el mateix, eh? 
Sempre és identificar el pacient, dir què penses que té, com està, què li has fet, quin pla té i ja està. 
Vull dir que que més o menys tots, canvia l'acrònim o canvia una miqueta en funció de si és més de serveis d'assistència extrahospitalària o intrahospitalària o el que sigui, però molts jo penso que l'estructura general s'assembla moltíssim entre elles. 
Aleshores si vols, si vols faig una mica de amb un minut, bé, amb dos minuts, una miqueta de cada un d'aquests apartats i així aprofundim una miqueta més. Et sembla, Albert, o què?
Vinga va, fot-li que és de Reus.
Nosaltres vam pensar en l'IDEAS, és IDEAS, no? Amb les quatre lletres aquestes, i li hem afegit un altre A, d'acord? En diem IDEAAS, ara us explicaré per què. 
La primera lletra és la I d'identificació. I és el que us he dit abans, no? 
Lògicament, quan arribes a un domicili, et trobes una unitat de suport vital bàsic, o arribes a un hospital de referència, o al teu hospital comarcal on has d'anar, 
doncs, lògicament, potser et coneixen o potser no, però lo lògic és presentar-se, no? I dir hola, soc fulanito i tu qui ets, no? Perquè a vegades arribes a un lloc, i ara que portem mascaretes i tothom va vestit igual i no sé què, de vegades jo vaig arribar a un lloc i dic hòstia no sé qui és qui aquí.
Hi ha un cirurgià, un anestesista, un urgentòleg, tres infermeres, zeladors i dius hòstia tothom va vestit igual, no sé qui és qui.
Doncs lo lògic és dir hola, soc fulanito, soc el metge tal o soc l'infermer tal, responsable d'aquest pacient, qui és el tal?
I ens comuniquem ja sabent qui és qui i després presentar el pacient, no? Dir doncs aquest senyor és en en Josep Tal que té vuitanta-dos anys i si vols pots dir alguna cosa més ja d'aquest pacient, no? 
Si fem el pas de guàrdia a urgències potser també estaria bé en aquest moment informar al professional que tu li passes al pacient, 
dir aquest pacient que és fulanito i tal, que ha vingut a urgències a les a les dues i mitja de la tarda, perquè tingui una idea de quantes hores fa el pacient que està en mans nostres. 
Per tant identificar els professionals i el pacient que estem allà. Això és la I.
Si dius gaire l'hora igual llavors te n'adones que tenim a la gent a urgències durant eternitats.
Exacte, sí, però està bé perquè te dona una idea i amb aquest pacient potser portem sis hores i encara no tenim un diagnòstic aproximat.
O, ostres, encara està pendent de transfondre, està pendent de no sé què, perquè potser fem  el canvi de torn i potser et penses que aquest senyor acaba d'arribar i fa sis hores que està aquí, la família està fora, jo penso que està bé, no? 
O inclús quan vas a fer la transferència a un hospital que tu has fet un tràfic o te l'has emportat de casa i directament te'n vas a l'hospital, és el moment de dir, l'hora, no? De dir, doncs ha començat amb aquest dolor fa sis hores. 
Aleshores, la I d'identificació.
El diagnòstic, d'acord? El diagnòstic... Primer començar a parlar de quin tipus de malalt és, no? És un malalt mèdic, traumàtic, psiquiàtric, obstètric, toxicològic, no? 
Més o menys fer en el professional que està rebent la informació que se situï, no? Perquè clar, no sap si ve perquè s'ha caigut d'un cinquè pis o realment té dolor toràcic perquè sembla un quadre anginós.
Amb un marc hi ha una miqueta delimitat. Si és una cosa traumàtica, doncs dir és un pacient traumàtic. I explicar una miqueta el mecanisme, no? 
Motorista o camioner o treballador en una bastida que ha caigut de cinc metres. Sigui traumàtic o sigui mèdic o el que sigui, aquí sí que és el moment important de dir quant de temps portem amb aquest problema. 
És un problema mèdic coronari de tres hores d'evolució. O un problema de febre, no? Mèdic amb una síndrome febril o el que sigui, de tres dies o d'una setmana. 
I després parlar del problema. O sigui, un marc general de dir és un malalt traumàtic, mèdic, no sé què, de fa dues hores, i ja començar a dir que creus tu que té. És a dir, fer una orientació diagnòstica.
Si ja fa sis hores que el tinc, ja sé que és una síndrome febril en un pacient neutropènic. Doncs ja tens una orientació diagnòstica. O tens, és un pacient traumàtic amb un traumatisme toràcic amb sis costelles trencades.
Si no tens res d'això, segurament tindràs un signe o un símptoma guia. O tindràs una orientació una mica més avançada, o senzillament tindràs un signe o un símptoma guia. I així presentes el malalt. 
I després, seguit d'això, parlar dels antecedents importants i la medicació important que sigui rellevant per l'orientació diagnòstica o pel motiu, signe o símptoma guia que té el pacient. 
Moltes vegades ho fem al revés, no? Comencem a explicar al pacient amb els seus antecedents i tota la medicació, i m'expliquen mil històries, no? Que si hipertròfia benigna de pròstata, jo què sé, i que pren no sé quines històries de medicaments. 
Total, per després dir-me que el pacient està aquí per un traumatisme costal. És important, quan facis la transferència del pacient, que et centris en allò que té valor per aquest cas en concret i en aquest moment concret.
Per tant, intentem tota la informació que no sigui especialment rellevant obviar-la. 
Sabem que quan fem transmissió, transferència de pacient, molta part la fem oral, però sempre queda després un document escrit.
Per tant no cal que oralment expliquem tot, vull dir que ja pot haver-hi coses que si el que rep el pacient vol consultar l'historial dermatològic del pacient, doncs...
Segur que anirà a buscar algun document previ del pacient per fer un copiar, enganxar. Que això sabem que no ho fa ningú, eh? Això prohibit, eh? No es pot fer. 
És un altre, no? Un altre dels motius actuals, no? Abans, bé, abans també teníem el problema de l'escriptura manual, que segurament molts errors mèdics va portar, no? D'escriure coses que la gent entenia totalment al revés del que havies escrit. Això també passa.
La cal·ligrafia de metge.
La cal·ligrafia.
Això devia ser una assignatura, no? A la carrera.
Sí, t'ensenyaven... Exacte. 
Doncs això, no? Moltes vegades ens trobem que expliquem primer els antecedents i la medicació i tal, i no saps si el que t'estan explicant és un pacient mèdic traumàtic o de què va. 
Per tant, primer orienta el malalt, explica que és un pacient traumàtic, amb tres costelles trencades, o un pacient amb síndrome febril, no sé què, i té aquests antecedents. 
Les al·lèrgies, i després ara com que estem amb el tema de la covid, nosaltres proposàvem que en aquest moment parlar del tema, no? El pacient està vacunat, no està vacunat, ha passat la malaltia, quan l'ha passat, quan l'han vacunat, 
li han fet un TAR o li han fet una PCR... Bé, posar en context el tema del covid, perquè és important saber aquestes dades com estan, no? 
La I, la D, la E és l'estat del pacient. Doncs l'estat del pacient és el que fem sempre, no? És l'ABCDE del pacient, com te l'has trobat.
I ho pots fer una miqueta sistemàtic, no? Començant per la via aèria, té algun problema de via aèria? No, doncs no cal ni que en diguis res. Si està tot perfecte, no cal que m'expliquis que la tràquea està centrada, que no sé què. O sigui, si veus que no té res important, no cal dir-ho. 
Respiració, circulació, a nivell... Després ja començar a parlar, no? A nivell neurològic, a nivell metabòlic o renal, digestiu, a nivell de trauma, de pell, fer una descripció de l'estat del pacient. n dos minuts i recordar, per exemple, a lo millor si si penses que és un pacient que necessita antibiòtics i tal i té al·lèrgies a les penicil·lines, pues recordar aquest aquest punt. Ja saps, això és l'IDEAS, és molt lògic i molt bàsic, però poc utilitzat.
Per ordre de possible gravetat, no? L'ABCDE.
Aquí podríem incloure o s'hauria d'incloure lògicament, quan parlis de l'estat respiratori del pacient, doncs parlar de la saturació, la freqüència respiratòria, 
aleshores explicar els números que té del del capno, de la corba, de l'auscultació, si li has fet una eco parlar de l'eco que tu li has fet, si has vist líquid pleural, si li has vist línies B, si no,
i si li has fet altres proves complementàries, no? Un TAC, una placa de tòrax, o el que sigui, doncs explicar-ho. 
I així a nivell circulatori, a nivell neurològic, i tal, expliques com està el pacient. 
La A o la primera A seria dels les actuacions fetes. Jo me l'he trobat així, i què li hem fet? Doncs li hem posat paracetamol, li hem posat seroteràpia, li hem posat oxigen, li hem posat una no invasiva, 
li he posat analgèsia, li he posat no sé què, i ha anat d'aquesta manera, ha evolucionat així, etcètera. 
A nivell de infermeria, doncs li hem posat un catèter arterial, porta dues vies, porta una no sé què, porta una sonda per aquí, una sonda per allà, hem d'explicar les actuacions que hem fet sobre... No? 
Si li hem fet una sedo-analgèsia per reduir una luxació, i sense complicacions, o no. Li hem fet una toracocentesi, que hem tret deu cc de líquid transparent, no sé què, no ha fet cap complicació, etcètera. 
La segona A, de l'IDEAAS, és els acords.
Quan tu transfereixes aquest pacient al teu company, és a dir, doncs està pendent, no? Acords pendents, no? O pla, també en podríem dir el pla previst que jo he pensat per aquest pacient, no? 
Doncs està pendent que li repetim la gasometria al cap d'una hora, està pendent de no sé què, de passar-li la sang, tres concentrats d'hematies, o que baixi el cardiòleg i ens recomani si l'ingressa per fer una prova d'esforç o no. 
En aquest moment també és important, o et recomanen els que entenen sobre aquest tema, que el professional que fa la transferència faci unes recomanacions.
De dir-li ostres, jo penso que seria bo que li anéssim repetint la pauta de furosemida cada vuit hores o que li passem, si no hi ha cap problema, el frenem amb un blocador dels canals del calci i tal, 
i el que rep el pacient, bé, doncs ja té una opinió i després podrà fer-ho o canviar-ho, canviar l'estratègia o no, però el fet de que tinguis una opinió sembla que siguis més conscient de que en aquest pacient s'ha de fer coses 
i t'has de plantejar si aquesta opinió que t'han donat, aquesta recomanació, és millor o tu en tens una altra que et sembla que sigui millor. 
Però el fet de proposar-ho, el simple fet de proposar-ho, sembla que com que ja li donis importància i que això faci reflexionar-hi una miqueta. Que si no dius res potser és fàcil oblidar-te o que això no ho tinguis en compte. 
Parlar també en aquest moment de... Potser el pacient té unes necessitats particulars, sigui el que sigui, no?, de, no sé, d'informar a la família, acompanyants o a qui sigui, doncs parlar-ho en aquest moment dels acords o del pla previst, parlar-ne. 
A la S hi havia diverses opcions. Depèn, per exemple, del SEM, la S la donava de suport. La S li diu que és S de suport, és a dir, quan arriba la unitat bàsica, doncs què necessita, no? 
Doncs necessita mossos, necessita una avançada, necessita bombers, necessita què? Doncs és l'hora de demanar els suports que necessites, és la S de suport. 
Clar, això a nivell intrahospitalari no és així, no és així especialment, no? Per tant, la S també pot ser de suport o de signes d'alarma. 
Signes d'alarma vol dir amb pacients que potser poden ser més greus o poden estar més crítics, doncs és l'hora de fer una, per exemple, una síntesi breu del cas, 
és a dir, quan ja portes tres minuts o dos minuts explicant al pacient, quan acabes li dius al teu company, en resum, és un pacient traumàtic amb unes fractures costals,
que et sembla que té un compromís respiratori perquè satura baix i va a una freqüència respiratòria ràpida i estem pendent del TAC, sí? 
Estigues pendent del TAC, no sé què, vigila amb això i recorda que si no va bé parlar amb la família perquè a lo millor hi ha una sèrie de limitacions terapèutiques i que amb la família s'ha de parlar, tal.
És l'hora de fer una síntesi amb dos frases del que li has explicat en dos minuts.
I recordar, si penses que és un pacient que necessitarà antibiòtics i té al·lèrgia a les penicil·lines, recordar aquest punt.
I ja està, això és l'IDEAAS, és molt lògic i molt bàsic, però poc utilitzat.
I encara menys cinematogràfic, perquè si en comptes d'entrar cridant: "dona, trenta anys, no sé què", fots tot aquest rotllasso igual se t'ha adormit el públic abans que arribi l'acció.
Sí, però de fet els que han fet una miqueta de repàs del que ens pot aportar això veuen que disminueixen el temps dedicat a cada pacient a l'hora de fer el el pas de guàrdia es redueix, no?  
Una sèrie de recomanacions generals que et diuen els que en saben d'això, tu fes servir el sistema que quedeu, però coses importants, fes servir qualsevol sistema però que sigui un sistema sistemàtic, 
és a dir, que sempre i tothom faci servir el mateix sistema estandarditzat, és a dir, que sigui un sistema ordenat i protocol·litzat i es farà amb aquest ordre. 
Algú està bé que quan fem aquest pas de guàrdia i tal, tingui una llista de comprovació d'aquest procediment i vagi comprovant tot el que s'ha fet,
perquè així ens assegurem que no queden coses pendents o oblits i omissions que poden ser importants. Algú hauria d'estar en una llista de comprovació i anar-ho marcant. 
Prioritzar sobretot la informació de valor, la resta estarà escrit en un paper. Fer èmfasi en les tasques que queden pendents del pacient. 
El pla proposat, això és important dir-ho i que quedi clar. Que l'emissor, eh? El que transfereix el pacient proposi recomanacions de maneig. 
Que el professional que rep la informació tingui una escolta activa. Que s'impliqui tot l'equip, no que jo parlo amb l'altre metge i tots els altres que estan per allà, doncs van a la seva. 
Que es faci en un espai concret, adequat i amb un horari definit, això és important. Evitar les interrupcions. 
També es proposa que hi hagin eines digitals, ja hi ha una sèrie d'aplicacions que en diuen els e-handovers, en anglès el terme de transferència del pacient és un handover. 
O sigui, ja hi ha una sèrie d'aplicacions digitals incorporades a la història clínica del pacient que t'haurien d'ajudar a fer aquest resum que hem explicat de l'IDEAS,
doncs que senzillament quan tu vas fent coses en el pacient a la història clínica informatitzada, per sota hi hagi un programa que et vagi reunint aquesta informació important i a l'hora del pas de guàrdia li dius imprimir IDEAS
i et surti imprès tot lo que li has d'informar en el teu company que entra a la guàrdia.
I a més a més, això no surt de forma espontània, vull dir, utilitzar aquest sistema, aquest procediment, no n'hi ha prou amb escoltar aquest pòdcast, no? 
La gent s'ha de formar i potser hem de fer simulacions. Recomanen, lògicament, fer una miqueta de formació i de sensibilització.
És a dir, que els equips estiguin sensibilitzats que la transmissió, transferència d'aquesta informació és molt susceptible, si es fa malament, a que hi hagin errors que impliquin problemes seriosos per a la seguretat del pacient. 
I si es fa bé, és un factor positiu perquè el pacient i els professionals estiguem més satisfets. 
Són les recomanacions generals que la gent que es dedica a fer aquestes eines recomanen.
I jo em sembla que ja està. Si hi ha més dubtes, no sé. Al blog d'Urgem hi ha una sèrie d'articles que vam utilitzar per escriure una miqueta i sinó a través del SEM, no sé si encara està accessible, hi ha el curs de l'IDEAS i que ens pot començar a ajudar a utilitzar-lo.
Molt bé, doncs després d'aquesta bona idea dels IDEAS. Hòstia quin acudit més dolent, per favor. Va, anem a l'UrgemMot, a veure si millorem això, que això ha anat molt avall. 
Mira, jo no tinc un UrgemMot com a tal. Tinc una proposta. D'acord?
Mira, en anglès parlen del que en diuen HALO, high acuity, low occurrence, no? És a dir, procediments o situacions que passen molt poques vegades, però que tenen un impacte molt gran.
Sí.
Exemples, una cricotiroidotomia, per exemple, és un HALO d'aquests.
Sí.
Una histerotomia de ressuscitació, que abans n'hi deien cesària perimortem, és un altre. I bueno, i en alguns llocs una intubació endotraqueal també pot ser un HALO d'aquests, d'acord? 
També algú això ho assimila amb el Code Brown o els shittypants, per com et queda la roba un cop has passat la situació aquesta.
Sí.
Que això no he trobat cap traducció que s'hi avingués i he pensat, mira, i si? Se m'ha acudit una.
I si ens ho inventem, no? I si ens ho inventem nosaltres.
No, home, això existeix, doncs traduïm-ho, no? I... Sí. I ho llenço als oients, a veure, farem una enquesta d'això, a veure si aquesta proposta que us faig és prou interessant com per portar-la al TERMCAT i que l'aprovin. 
Mira, jo proposo canviar això per cas d'alta gravetat ocasional, que si us fixeu amb l'acrònim seria CAGO, que això també és una mostra de l'estat anímic en el que et trobaries en una situació d'aquestes.
Exacte, està molt bé, bona idea, està bé.
A més a més, fa honor a l'escatologia típica del país, que ja sabem aquí que això es porta. Doncs això, farem una enquesta, la penjarem a les xarxes, a veure què us sembla aquesta idea tan boja.
Bé, molt bé, em sembla molt interessant.
Tens algun UrgemMot, tu, ara, després d'això?
Doncs sí, jo tenia un parell de propostes de l'UrgemMot, i una que és una que hem estat parlant ara en el tema aquest de la transferència dels pacients, quan fem el canvi de torns, que és parlar, quan ho fem, del pas de guàrdia. 
Jo sempre n'havia dit el pase de guàrdia, però bé, és un petit canvi que no costa gaire de començar a utilitzar i en lloc de dir-ne pase de guàrdia, pues no estaria malament que tinguéssim el pas de guàrdia. 
I l'altre seria que jo sempre he parlat de la icterícia colestàsica. No sé per què, però en la forma correcta no és colestàsica, sinó que és colestàtica. Parlar de colestàtica en lloc de colestàsica. 
I res, serien els dos UrgemMots que potser podríem començar a incorporar a la nostra parla habitual a nivell assistencial. Et sembla, Albert?
Molt bé, doncs vinga, va. Recomanacions d'aquest episodi.
Ara recentment, bé, recentment, a principis d'octubre va haver-hi el Congrés de la Societat Europea de Medicina d'Urgències, que va ser a Lisboa. 
Jo el vaig seguir una miqueta a través de del Twitter i em va semblar interessant fer una recopilació de la gent que estaven allà i l'anava seguint, lògicament, doncs van fent piulades, no? 
Aleshores uns parlen sobre... Fan una fotografia d'alguna d'alguna diapositiva que presenta algun ponent que els sembla interessant o fan un comentari, etcètera. 
Jo vaig anar recollint les piulades que a mi em semblaven, que per mi em semblaven interessants i que em podien aportar coses a la pràctica meva assistencial 
i les vaig anar recollint les que em van semblar interessants i les vaig posar en una en una eina que té al Twitter, que és el que en diuen moments o moments, no sé deu suposo que estava escrit en anglès, és moments.
I aleshores és un enllaç que tu cliques en allà i et surten doncs les quinze o vint piulades relacionades amb el congrés que a mi em van semblar interessants.
Per tant us convido, si us interessa, doncs aneu al compte de Twitter d'Urgem i busqueu els moments i un dels moments que hi han penjats allà és el Congrés de la Societat Europea de Medicina d'Urgències i feu un cop d'ull a aquestes piulades. 
Què parlen en aquestes piulades? Hi ha algun que parla de l'anafilaxi, no? De l'adrenalina intramuscular i els seus efectes adversos, que ja vam fer una vegada un pòdcast. 
Hi ha alguna altra piulada del Congrés sobre l'asma i la utilitat del sulfat de magnesi.
Molts de cardio, sobretot hi va haver-hi unes ponències interessants sobre la síncope, sobre diagnòstic diferencial de les taquicàrdies, sobre la mortalitat de la síndrome de Brugada, sobre les, aviam si ho diré bé, Albert, de les oclusions infarts, no com era? Oclusions miocàrdiques, no sé què, no?
Infart agut de miocardi oclusiu.
Oclusiu, d'acord. Que no només són elevacions o descensos de l'ST, sinó que hi han altres morfologies i presentacions electrocardiogràfiques d'oclusions d'una artèria coronària.
Parlaven també d'algunes eines per ajudar-nos a identificar aquells pacients que tenen una síndrome aòrtica aguda, parlaven de l'acidosi làctica, 
de la hipopotassèmia, important en la hipopotassèmia, pensar sempre a reposar també magnesi i mirar com està el fosfat, 
de la cetoacidosi diabètica, que en algunes ocasions estranyes, però poden ser-hi, que siguin amb una amb unes glucèmies pràcticament normals, 
parlen molt també del tema de ajudes mentals, cognitives a l'hora d'enfrontar-te amb un pacient crític, no? Per exemple a la sala de reanimació, 
temes sobre la inducció de seqüències ràpida en el pacient que has d'intubar. Bé, lògicament aquests congressos són grans i es parla de tot 
i jo vaig fer una una recollida amb piulades sobre aquests temes que em va semblar que estava bé perquè feies un un breu repàs dels temes que es van tractar pues amb un congrés europeu de la nostra especialitat.
I l'enllaç cap a això que ens explica el Xavi també el trobareu a les notes del blog. Cada vegada recomanacions més transmèdia, eh? Que si llistes de YouTube, que si piulades, que si aplicacions de mòbil... 
Bé, la meva recomanació és una aplicació de mòbil. Aquesta aplicació de mòbil només l'he trobat per Android i en aquests moments és gratuïta encara, no sé si deixarà de ser-ho. Es diu PMCardio 
I a mi agrada molt perquè et permet passar qualsevol electro que tinguis en paper. Sabeu aquells que guardem allà plegadets a les taquilles que al cap de dos anys allò ja no hi ha qui ho llegeixi perquè estan fets una birria? 
Doncs fent una foto d'aquest electro te'l passa a PDF. Llavors tens un PDF amb l'electro que tu tinguis en paper. 
A més a més, quan fas, no sé si us heu trobat, quan feu la foto d'un electro, sempre aconsegueixes que quedi malament, queda, se't veu la ombra o queda torta. 
Doncs això, aquesta aplicació te'l passa a PDF i la veritat és que queda molt, molt, molt bé. 
És una només una petita part del que fa l'aplicació aquesta. Aquesta també fa et fa una anàlisi automàtic per intel·ligència artificial. Després et diuen que això no es pot fer servir com a eina clínica, és a dir, que la intel·ligència artificial, en fi. 
Però l'aplicació aquesta que la faig servir jo per passar aquests electros en paper a PDF, la veritat és que funciona molt, molt bé. Proveu-la, ja ens explicareu.
I es veu més bé, és més nítid o més clar la traça de l'electro es veu més, és més fàcil de veure, d'interpretar o no? O et sembla que...
Es veu igual que els electros que tu veus a l'ordinador quan els has pujat al teu PACS, al teu sistema d'imatgeria clínica, es veuen exactament igual. 
Ell t'ofereixen el PDF amb el, amb l'electro com a imatge. 
Sí. 
I l'anàlisi feta. M'imagino que et deuen poder oferir, si ho pactes amb ells, el format aquest, el que sigui, el format electrònic que després pots pujar el teu visualitzador que tinguis a l'ordinador. 
Aha. 
Es veu molt bé. A mi algun d'aquests electros ja et dic que tenia tirats per la taquilla d'alguna vegada que no saps ni de quin cas és. 
Sí. 
I el tens allà i mira el pots compartir i d'altra manera queda bastant... Si no queda bastant lamentable el paper aquell.
Jo li veig... Se m'acut ara, per exemple nosaltres a l'hospital de referència fora d'horaris d'oficina, moltes vegades hem de contactar amb el cardiòleg i moltes vegades acabem enviant l'electro per fax o per correu electrònic o vés a saber com li enviem en el cardiòleg de referència. 
Potser això seria una opció, no? Si queda més bé i es veu més bé el traç de l'electro i tal, podria ser una bona eina, no? Perquè si li fas, li comparteixes un PDF que es veu bé, doncs no estaria malament utilitzar aquest sistema, no sé.
Doncs prova-ho, ja m'explicaràs què tal ha anat.
D'acord, ho farem, ho farem. Molt bé, molt interessant.
Molt bé i fins aquí l'EMPodCat d'avui. Recordeu que ens podeu trobar a la nostra pàgina web, empod.cat. Estem a totes les plataformes que se'ns han acudit de pòdcasting que hi ha pel món.
Si creieu que faltem en algun lloc, ja ens ho direu. Com ja hem anat dient en els altres episodis, ens agradaria escoltar altres veus i sobretot altres accents d'altres llocs de parla catalana. 
Si creieu que tenim alguna cosa interessant per explicar, contacteu-nos, si us plau. Vinga, que vagi molt bé.
Molt bé, doncs molt bé. Ens veiem a la propera, al proper pòdcast. Fins aviat.