EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en valencià. Bon dia i bona hora a tothom. Comencem un nou episodi de l'EMPodCat. Aquest episodi és l'episodi, si no em descompto, és el cinquanta-nou. Com sempre, som els tres ja habituals. Tenim per un costat l'Albert Homs, d'emermedpirineus, i tenim l'Adriana Delgado, que està a l'Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva i jo mateix, que soc en Xavi Basurto. Hola, Albert i Adriana, saludeu als nostres oients, a veure si és veritat que esteu aquí. Hola, hola. Bon dia a tots i totes. T'has descuidat de dir que l'Adriana és urgenteycronico punt... Com, és això? Sí, .com. La promoció que no falte mai. Urgente y crónico. Molt bé, molt bé. Què més? Què més tenim del Twitter i tot això, també fas difusió de ciència mèdica o d'urgències o no, Adriana? Alguna coseta. És més personal, un mix de tot i me podeu trobar com a Kubobinsky, amb Bs i amb Ks. Hi podeu trobar un poquet de tot aquí. Molt bé, d'acord. I Albert, què tal? Com estàs tu per aquí a les Terres del Nord? Bé, s'han acabat els bolets i ha arribat la neu. Llavors hauria de dir que malament perquè no n'he pogut anar a buscar gaires aquest any. Però mira, ha vingut algun client que m'ha anat molt bé la xerrada que vam fer amb l'Àngel Gispert, en l'episodi no sé quin, de la intoxicació per bolets, ja m'ha anat bé. Perquè hi ha una presentació que ens va cedir ella, que és espectacular per quan la gent ve cagada de por, a veure si s'han intoxicat o no s'han intoxicat, per identificar el bolet dolent. Si no l'heu escoltat aquest episodi aneu-lo a veure perquè és interessant. Però encara som a temps, no?, d'anar a buscar bolets. Tinc entès que aquesta temporada la cosa va una miqueta més tardana? Clar, allà on no us glaça la nit, sí, sí. Allà on ens neva i glaça doncs ja poca cosa queda. Però bé, encara provarem algun matí, encara provarem a veure si trobem algun fredolic tardà. Molt bé, molt bé. Escolta'm, una cosa, això no ho havíem parlat ara en la prèvia però m'ha vingut al cap ara. Quan vam demanar als nostres oients coses que volien que parléssim, va sortir el tema de l'actualitat. Estem gravant això el dia 5 de novembre. Aquest cap de setmana va passar una cosa en un camp de futbol. Penso que potser podríem dedicar-hi tres minuts. Pels qui no sapigueu de què parlo, això devia ser segona divisió, m'imagino, va haver-hi un petit incident, bé, petit o no, segons es miri. Un porter va sortir a evitar que un davanter li fotés un gol, li va clavar un cop de genoll al tòrax, el davanter va caure a terra, es va desplomar, en una posició una miqueta estranya, i es va morir. No s'han fet públics resultats d'autòpsies ni coses d'aquestes, ni espero que es faci. Massa exposició hi ha hagut en aquest cas, però això a mi em sona commotio cordis, que en l'episodi que parlàvem de l'R sobre T també va sortir aquest tema. Si és un commotio cordis, per tant, és una fibril·lació ventricular, per tant, és un RCP immediata, més desfibril·lació en el moment immediat, i si recordeu en l'episodi aquest vaig parlar i vaig presentar el vídeo d'un cas similar que hi va haver un partit de futbol americà. El que es va fer en el partit de futbol americà amb el jugador aquest, amb el Damar Hamlin, amb el que es va fer en aquest camp de futbol aquí, doncs és una miqueta lluny. Espero que serveixi perquè a partir d'ara algunes coses canviïn, però... Després a xarxes socials, evidentment, ara hi està havent molt soroll i els mitjans de comunicació... De desinformació habituals, també estan fent molt soroll. Si no sabeu de què parlo, doncs busqueu. jo crec que ara, a aquestes alçades tothom qui té tele o xarxes socials està al corrent. Sí, hem vist tots el vídeo desgraciadament. Podem al pròxim episodi o quan ens sembli fer un repàs del que és això del commotio cordis i quin és el maneig immediat, no? Més aconsellat. Del commotio cordis crec que no val la pena parlar-ne, que se'n vagin a l'episodi a l'R sobre T, que allà ho explico una mica, però de resultes d'això, algú ha publicat a xarxes socials una cosa que crec que és molt interessant i que hi hauríem d'invertir temps aquí, que és el reconeixement de l'aturada cardíaca. Perquè, ara és quan tota la gent del CCR i de l'altra associació aquesta i del Consell Espanyol d'RCP i tal s'emprenyen com mones, que és que en tots els cursos d'RCP insistim molt en el tema de reconeixement, però és que no és senzill, no és gent senzill. Ara algú ha publicat alguns vídeos... Clar, la majoria de vídeos que es fan, educatius, per qüestions ètiques, són simulacions de gent que es para. A aquesta gent li pots demanar que respirin malament, però per molt malament que respirin, respiren bé. Pots fer una apnea una miqueta llarga, però no gaire, tampoc. Hi ha hagut gent que ha començat a publicar vídeos i, de fet, poc abans que passés això, s'havia publicat, que intentaré recuperar-lo, un estudi que parlava de... Havien estudiat aturades cardíacas gravades en vídeo, reals, pels circuits tancats de televisió i tal, per intentar donar patrons d'aturada cardíaca que la gent ho identifiqui ràpidament i pugui actuar. És cert que ara ja en els cursos d'RCP es diu molt de: persona inconscient que no respira normal, i el problema és: no respira normal, començar immediatament maniobres. I ja dic, això a xarxes socials han posat uns quants vídeos ara de casos reals, no sé... Ja us dic, èticament no sé com respondre a això, i en veus alguns que dius, si aquest tio està parat, a mi m'hagués enganyat uns quants segons o minuts abans no hagués començat. Jo, en defensa d'aquest cas que expliques de fa pocs dies, posant-me a la seva pell, penso que les circumstàncies són molt importants i penso que estàs davant de 20.000 persones que t'estan mirant. Ja sé que quan anem a un domicili o estàs enmig del carrer també hi ha gent mirant-te i fent-te fotos, etc. Però clar, estàs en un lloc on hi ha milers de persones que t'estan mirant. Aleshores, això també pot condicionar. No és que justifiqui, però clar, jo no m'he trobat mai que m'estiguin mirant 20.000 persones mentre estigui fent la meva feina. O potser s'ha de fer alguna cosa per protegir la intimitat de forma immediata, saps? Jo vaig llegir en Twitter un tècnic d'emergències sanitàries que va fer un fil molt bo sobre el tema, que n'hi havia unes carpes que es poden posar i que es despleguen ràpidament per a esdeveniments d'estes característiques. Però donem per suposat que, efectivament, en el moment que varen aplegar, pel que sospitem tots que li va passar, segurament estaria ja en l'aturada cardíaca, però fins que no estiguen totes les declaracions no ho sabem. Donem per suposat que sí, per el tipus de colp que s'ha donat, pel fenomen del commotio cordis... Sospitem i tots diguem que estava en aturada cardíaca, però només ho sabran les persones que van atendre aquest xic en este moment. Perquè sí que varen tardar prou en desplaçar-ho, sense maniobres inicials, sense posar-li un DESA... Desgraciadament no ho sabrem. Sí, sí, sí. Però que si fora el cas, és el que dius tu, Xavi, que moltes vegades en aquestes situacions potser no penses en la claredat que toca i que potser pensaven que traslladar-lo ràpidament a un altre lloc seria millor per la seva intimitat o que no tenien les carpes o que este xic no estiguera en aturada, no ho sabem. El tema aquest, si mireu el vídeo aquest del jugador de futbol americà està molt ben resolt. Tens 30 tios al mig del camp, ja està, ja tens una barrera. L'únic que has de donar instruccions als realitzadors de televisió que quan passi això, jo què sé, se'n vagin a publicitat o qualsevol història d'aquestes i ja està. Que de fet, mira, potser això pot servir justament per això, per fer notar a la gent que hi ha coses que s'han de fer i s'han de fer. També, mira, igual ens pot ser útil per quan t'apreten que te'n vagis, que te'n vagis, que te'n vagis, doncs que vegin que si te'n vas, passen coses. És una qüestió ètica llevar la imatge... Ja no només per la persona sinó també per les familiars que estan veient aquesta situació. Tot el que ha suposat a nivell social que la gent comentara les coses que s'hauria d'haver fet i com la família això pot entendre-ho. És que són moltes coses que jo crec que s'han fet prou mal. Aquí és on es veurà la diferència, no és que jo sigui pro-americà, tot el contrari, però aquí és on es veurà la diferència. Aquí hi haurà molt soroll, moltíssim soroll i probablement cap conseqüència positiva. Això probablement, bé, de fet ja ha passat als Estats Units, és a dir, li donen la volta. Es genera tota una dinàmica d'aprofitar això perquè la gent faci RCP i casos, no és aquest, però casos de l'estil de dir una cosa que va anar malament, en comptes de... Mira, és que aquest senyor ho va fer malament, busquen la manera que no torni a passar. Que són coses que penso que... És la diferència d'un lloc a un altre. En fi, us sembla que matem aquí el tema actualitat? Ja hem parlat d'un tema d'actualitat quan ha passat, però quan editi això potser ja n'hi haurà hagut un altre. Ja volem a veure com va això. Els oients, com sempre, comenteu el que cregueu oportú. Si vols, parlem dels trens. Això és un altre tema, del múltiples víctimes, que també n'hem parlat. Aquest dona per també... Bé, ja n'hem parlat molt, escolta'm. Anem al tema, perquè si no aquí igual acabarem fent tertúlia d'actualitat algun dia, no sé. Oients, digueu si us interessa, jo que sé, agafem unes birrilles i ens fotem a una barra de bar i vinga a fer de cunyats, a comentar coses. No, no, va. Comencem perquè tenim feina i si no, després la gent dirà: "aquesta gent, aquí, què?, Que fan aquí?" "Avui no s'han preparat res i estan xerrant de coses que han sentit al Telenotícies." Avui anem a parlar d'un tema prou d'actualitat perquè qui no ha atès una intoxicació aguda en urgències o a nivell prehospitalari? Segur que tots, no? Sí, sí, cada guàrdia en tens algun, sí, sí. Dissabtes a la nit especialment. Jo ara diria que pràcticament ja, independentment de l'hora i del dia, és increïble. Sí. Doncs vaig a parlar d'intoxicacions agudes i del seu maneig. Parlaré pel que hem començat, la quantitat de pacients intoxicats que vegem a urgències habitualment. Suposen entre un 0,5 i un 1% de les visites a urgències. Això en adults. En el cas pediàtric, segons la SEUP, suposen una de cada 250 o 300 visites. La majoria dels xiquets són per intoxicacions accidentals. En la majoria de les vegades, la sospita, identificació i instauració del tractament inicial se fan des del propi terme de l'equip d'urgències i emergències. Inclús en un estudi que es va fer entre catorze hospitals d'Espanya per la toxSEMES l'any 2000 es va objectivar un patró temporal. En aquell moment, en l'any 2000, era habitualment en el cap de setmana i els dilluns. Jo és veritat que ara, de forma empírica, sense ningun estudi que m'avale, crec que este patró ja ha canviat. Jo crec que les intoxicacions agudes ja pràcticament són tots els dies, almenys en el meu hospital ja no és tant el cap de setmana. El perfil del pacient també crec que ha anat canviant des del 2000 a ara. En aquell moment el perfil era d'un home, un 55% de la mostra d'aquell estudi eren homes i 44 dones i l'edat mitjana era de 33 anys. El 80% d'aquestes atencions se donaren d'alta directament des d'urgències. Sí que es va veure que quasi un 4% va precisar ingrés a intensius. Habitualment, aquestes persones acudeixen a les dues hores de l'incident amb el tòxic. I sí que es va veure que de totes les actuacions que es feren durant l'assistència en urgències, el mètode més utilitzat va ser la descontaminació gàstrica, encara que sovint no complia els criteris establerts per a fer-lo. Per lo que comentava de intensius, també s'ha de valorar a nivell prehospitalari quan tenim un pacient que està en una intoxicació greu, si segons les isòcrones a nivell extrahospitalari val la pena enviar aquest pacient a un hospital que tinga intensius o no. És veritat que els síndromes per intoxicació són molt variats, però n'hi ha alguns que des d'un primer moment ja sospites que va ser greu, amb un deteriorament de consciència que no remunta i a lo millor val la pena desplaçar aquest pacient directament a un hospital que tinga intensius Adriana, una pregunta. Estem parlant d'intoxicacions genèriques o d'algun tipus d'alcohol, de drogues, de fàrmacs? per intenció recreativa, per intenció autolítica o genèricament? Estic parlant de forma genèrica, encara que el grup més freqüent d'intoxicació en general són drogues d'abús en adults. En xiquets sí que sol ser més de causa medicamentosa per error o per sobredosificació. Però en el cas dels adults el més habitual són drogues d'abús, però ara estic parlant de forma molt genèrica, perquè al final les intoxicacions són molt variades. Així agafe des de drogues d'abús tant il·legals com legals ,on l'etanol és el més freqüent. Este sí que en tenim, pràcticament, els caps de setmana dos o tres, on l'edat és molt més variada i desgraciadament cada vegada vegem més intoxicacions d'etanol en xiquets més joves. Encara que diuen que ara els joves d'Espanya consumeixen menys alcohol que les generacions passades. I la sensació que teniu vosaltres, quin tipus és la més habitual que veieu? Ara jo diria que el més habitual són intoxicacions medicamentoses. En la meva experiència, per dones d'una edat mitjana, entre 40 i 50 anys, amb intenció autolítica per benzodiazepines, el més habitual. És la meva sensació, almenys en la meva zona geogràfica. I tu, Albert, també? El que passa és que aquí, corregiu-me, però hem assumit tant que les intoxicacions alcohòliques són tan habituals que ja ni les comptem com a concepte d'intoxicació. És el puto borratxo que torna a venir. Això sí que és veritat. Perquè tenim la canalla que els caps de setmana la lien, que és cert que potser ara és menys. Ara els hi posen coses a la beguda. És alcohol de garrafa, però els hi posen coses a la beguda. Sempre... Mai és culpa seva. I després tenim l'alcohòlic crònic que no sé si és que estan durant més o... Que contínuament, quan escoltes per la ràdio les bàsiques que van circulant per tot arreu, que va a inconscients i sempre et diuen que és l'habitual, que algun bon samarità ha avisat perquè estava tirat a una cantonada o coses així. Jo crec que l'alcoholització és tan habitual que quan parlem d'intoxicacions aquests ja els posem a part. Sí, segurament. I de fet, com que el tractament és deixar-los allà en un raconet i que no toquin els pebrots, de tant en tant tenim algun ensurt. Jo estic amb l'Adriana, jo almenys la meva percepció, a part d'aquests que dius tu, Albert, els que jo veig habitualment és la intoxicació farmacològica amb intencions autolítiques o similars. I potser més que abans, eh? La sensació és que n'hi ha més que abans. Això també n'hi ha més, eh? Segur que n'hi ha més d'això. I en edats més extremes de la vida, que és el que més... Jo les més greus que he vist han sigut en xiquets d'aquestes característiques, amb intenció autolítica. Me va donar un bon susto un xiquet que es va broncoaspirar. Ahí si que... Uf! Vaig passar-lo mal, però és veritat que les intoxicacions d'estes característiques cada vegada estan ja, pràcticament, en les urgències pediàtriques, desgraciadament. Inclús en gent més major de més de 80-90 anys també n'he vist alguna que dius, ostres! I el que comenteu, és que jo crec que ja les intoxicacions alcohòliques n'hi ha algunes que, directament ,es queden des del centre de salut. Els habituals, que ja el coneixen en el poble, en el barri o on siga, moltes vegades éstos ja no apleguen a l'hospital si no està molt mal. Però, vamos, jo crec que si contem totes les intoxicacions, la d'alcohol seria la que encara seria la primera. Després, les intoxicacions medicamentoses, el més habitual són per benzodiazepines, però també n'hi ha moltes per antidepressius tipus ISRS o els tricíclics. I en xiquets s'ha vist prou per intenció autolítica per analgèsics. La de paracetamol que és la que més por mos dona habitualment. Després per productes químics, jo he vist poquetes ,però encara he vist prou i serien les terceres en importància de quantitat de casos, que solen ser per gasos tòxics, fum d'incendi, càustics o productes agroindustrials que solen ser potencialment més greus. I ja les últimes, per plantes o bolets. Això també depèn molt de la zona on estem. Per exemple, en el meu hospital, que no és una zona típica de bolets, vegem poquetes. Sí que és veritat que quan tenim algun dubte en quant si els productes poden ser tòxics i què hem de fer en el seu maneig, perquè n'hi ha moltíssima varietat. Al final, una sobredosificació de qualsevol medicament o una ingesta accidental d'algun producte de neteja pot donar un problema a nivell clínic. Aleshores, podem cridar al Centre Nacional de Toxicologia, que estaran ja farts de nosaltres, perquè tots els dies cridem per a preguntar dubtes. La gent d'Andorra no sé a qui truquen. Sospito que el Centre Nacional de Toxicologia d'Espanya, els de la Catalunya Nord... Tinc dubtes, perquè en teoria els toca Marsella, el centre antipoison de Marsella, però no ho tinc clar. Si algú ens escolta per allà dalt que ens ho digui. I a Andorra els tocaria el centre antipoison de Tolosa, però tampoc ho tinc clar. És interessant perquè al final una intoxicació accidental ens pot passar en qualsevol part del món. I n'hi ha moltes vegades que des del centre de toxicologia et poden dir que no has de fer res, que no has d'acudir a ningun centre sanitari per a fer res més, perquè, de fet, este telèfon no és només per a sanitaris, sinó que està obert a tot el món i tu pots consultar a nivell individual si necessites fer alguna cosa. El més habitual, quan han sigut coses de neteja, és que et donen un gotet de llet i ja està. És que la llet és molt sana. Jo me'n recordo un cas que una persona que va fer diverses ingestes, dins d'urgències, per diferents motius, de tòxics de la neteja en urgències, que se van passar diverses cosetes que ja portava. en diferents temps i cridàvem per la mateixa persona dos o tres vegades en la mateixa guàrdia. I cada vegada que cridavem, com no eren unes coses realment que te poden donar un quadre complicat, era un got de llet. I aquesta persona va estar amb un litre de llet durant tota la guàrdia. Uno darrere de l'altre, un gotet. Una de les coses importants que vaig aprendre després de cridar tantes vegades a toxicologia, és el volum que suposa lo del glop. Perquè moltes vegades quan venen per intoxicacions accidentals no saben dir la quantitat del que han consumit. El volum d'un glop en un adult són aproximadament 15 mil·lilitres. En els xiquets menors de 5 anys són 5 mil·lilitres. Això ens ajuda per a quantificar realment el volum del tòxic que ha ingerit a nivell oral. I una altra de les cosetes és que se considera una dosi tòxica d'un fàrmac quan supera el doble de la dosi màxima diària. Moltes vegades pensem que amb una quantitat és suficient, però és veritat que tenim un marge molt gran en algunes medicacions. En altres és veritat que no, que està prou establert, com el paracetamol en adults més de 7,5 grams i en xiquets més de 100 mil·ligrams per quilo, és el que hem de calcular. Ara parlaré ja... Introduït tot el que és les intoxicacions des d'urgències, com hem de manejar a aquests pacients. Al final, en pràcticament tot el que és tant d'urgències extrahospitalàries o hospitalàries, l'esquema ABCDE l'hem de fer servir sempre per estabilitzar un pacient. Davant de manifestacions clíniques greus o signes d'inestabilitat, sí que és veritat que iniciarem les maniobres habituals segons les guies específiques. És a dir, si està en aturada cardíaca, farem ús de la ERC o de la AHA i les maniobres que estan especificades en esta guia. Però si veiem que és un pacient que hem d'estabilitzar, que no està en aturada i que es poden demorar, igualment farem... Primer, comprovar la via aèria permeable. Moltes vegades en estes intoxicacions poden haver-hi secrecions, vòmits, que poden obstruir la via aèria i hem de fer una obertura d'aquesta amb les maniobres específiques. Mentrestant, òbviament, si som més d'una o dues persones, monitoritzarem les constants, però com sempre no és el primordial. En el que és la B, assegurarem una adequada oxigenació, una ventilació per assegurar una saturació d'oxigen superior al 90-92%, i ja passarem a la C, on valorarem la circulació. Ací és quan hem de mirar si necessita fluïdoteràpia. Agafarem habitualment, si podem, un accés venós i quan ja hem solucionat la C passarem a la D, l'estat neurològic. Moltes vegades, és molt difícil en un primer moment fer un Glasgow adequat. Aleshores, a nivell prehospitalari o quan anem amb molta pressa fem un AVDI. L'escala per a mirar si està alerta, si respon a ordres verbals, si només respon al dolor o si està inconscient. I ja basant-nos en això podem sospitar un Glasgow aproximat. I també mirarem les pupil·les, ja que ens pot donar molta informació del toxíndrome a sospitar. Després ja farem l'exposició per a mirar si hi té alguna lesió o si n'hi ha alguna coseta que mos faja sospitar del punt on estem. En aquest punt ja hem de valorar si necessitarem antídots reanimadors, si sospitem un coma d'origen tòxic o si hem de plantejar-nos fer un aïllament de la via aèria o posar una no invasiva. Normalment en pacients intoxicats la tendència és més conservadora ja que, habitualment, un coma d'origen tòxic és força, d'entrada, reversible, però una vegada està estabilitzat el pacient, ja farem l'anamnesi. A nivell prehospitalari és superimportant. No només si estem en una avançada, sinó si estem, per exemple, en un suport vital bàsic, és primordial recaptar tota la informació en el domicili. Si hem vist blísters tirats per terra, la quantitat de medicació que hem vist fora, hem vist pastilles, si hem vist vòmits, l'hora de la ingesta, l'última vegada que se'l va veure bé... Perquè, moltes vegades tota aquesta informació se va diluint conforme passen les hores i, segurament, si hem recaptat una bona informació d'inici podem guiar molt millor tot el procés clínic i diagnòstic. En general seria una cosa aixina. El producte, hem d'intentar recuperar els envasos i els blísters, no només dels fàrmacs, sinó, per exemple, si una persona ha fet una ingesta de lleixiu, és molt important saber la marca, la quantitat que ha pres, perquè, el que vos deia a nivell de toxicologia, no és el mateix el maneig que anem a fer en un lleixiu, per exemple, domiciliari, d'estos que compren en tendes, que potser, més a nivell de neteja industrial, perquè les concentracions són distintes i una pot ser més perillosa que l'altra. Després, també, si ha sigut per plantes o per bolets, mirar les restes. Per un animal o per una mossegada d'algun bitxo, saber exactament què ha sigut, fer una foto. O portar el bitxo a urgències. Sí, això, desgraciadament, és prou... Compte, eh? Perquè si és un escurçó o si és una serp i l'has de perseguir, deixa-la estar, eh? Perquè com et torni a picar, llavors potser la primera no t'ha fet mal, però la segona sí, eh? De fet, tinc una escurçó de feina per ensenyar. No cal que m'el portin. Els hi puc ensenyar a veure si aquell és el seu o no. El teniu en un terrari o el teniu en formol? És mort, és mort. És mort i està ben conservat. Val, val. Molt bé. En el típic potet roig de l'orina, nosaltres hem tingut algun animal de mascota durant una setmaneta. Quin fàstic. Però bé, sí que és important saber-ho. Després, lo de l'hora de la ingesta o l'exposició també. La via d'exposició, saber si és cutània, ocular, oral... El més habitual és que sigui oral, en el 80% dels casos. Però és veritat que, sobretot a nivell laboral, hi ha moltes exposicions que són cutànies o oculars. La quantitat d'ingerida, si n'hi ha hagut vòmits posteriors i després, en el cas d'intoxicacions voluntàries, no només és important saber la medicació habitual del pacient, sinó què prenen els familiars o convivents, perquè moltes vegades quan hi ha hagut una intoxicació per qüestions autolítiques, desgraciadament, no només se prenen el que tenen pautat, sinó el que arrepleguem dels familiars. Per saber, sobretot, si són tipus retard, les concentracions dels fàrmacs, si són... Bé, un poquet de tot, saber, potser, la fulleta del que porten la resta de familiars. Després, els símptomes previs del pacient. En el cas de... Si ha sigut també intenció autolítica, si n'hi havia alguna carta o ha fet alguna manifestació de voler acabar en la seva vida. Perquè això és veritat que, durant el moment, no ens dona molta informació per al maneig, però una vegada aquesta persona estigui estabilitzada, segurament, bé, segurament no, sí, precisa avaluació per psiquiatria i ens canvia moltíssim saber si ha sigut una cosa més sobtada o si n'hi havia un plantejament previ i hi ha un risc gran que aquesta persona torni a fer-ho. Perdona, Adriana, no sé si ho parlaràs després, però abans que parlaves de l'ABCDE, és que estic ara estudiant perquè la setmana que ve tinc el curs de suport vital avançat i que estic repassant aquests temes, i ara m'ha vingut al cap que en el tema de la RCP, pensar que hi ha una de les causes aquestes reversibles, les 4H i les 4T, que hi ha una T que correspon als tòxics. Per tant, quan comencem a fer una RCP d'un pacient que està en aturada cardiorespiratòria, pensar en els possibles tòxics i posar-hi remei de forma prioritària. I l'altre era, quan repassaves l'ABCDE, també m'ha vingut al cap el tema de la glicèmia, perquè depèn de què s'hagin pres o els hagi passat, la glicèmia i la temperatura d'algú que s'ha intoxicat i s'ha quedat tirat al carrer, a ple mes de desembre, estarà hipotèrmic i potser també hipoglucèmic, i pensar-hi. M'ha vingut al cap per això, perquè estic repassant aquests temes i de vegades se'ns podria passar de mirar una temperatura i una glicèmia en un pacient que, potser, no et dona la sensació que està fred o que pugui estar hipoglucèmic i en això també la podem cagar. Clar, perquè al final les persones que consumeixen tòxics de forma voluntària poden ser diabètics, poden tindre, a lo millor... moltes vegades, com que els símptomes d'una síndrome tòxic són tan inespecífics i si són pacients que a lo millor venen sempre per el mateix, podem infravalorar el que li està ocorrent i a lo millor una persona que està prou agitada, o símptomes que a ti te pareix que estigui baix els efectes de l'alcohol, a lo millor esta persona està sèptica també. Sí, sí, sí. Ara se m'ha vingut al cap de professionals sanitaris, metges, d'intents d'autòlisi i autòlisi consumada amb insulina, que és possible i són casos reals, d'insulina, hipoglicèmia i, malauradament, la mort del pacient. Sí, per això a la D,.a banda de fer les pupil·les, s'ha d'agafar sempre la glicèmia i a la E la temperatura. Normalment ho fem tot de colp, no? Enseguida comencem a agafar totes les constants. No anem pensant primer faig A, després B, sinó que tot se fa de forma abrupta, però que no se'n oblide. A més, és una de les coses típiques que, quan estàs fent una simulació sempre se t'oblida fer la glicèmia. Sí, sí, sí. Això jo sempre confio, quan vas a extrahospitalària, els tècnics de les bàsiques ho fan superbé i sempre te miren una glicèmia. Almenys, personalment, els que fallem normalment som els que venim després, amb l'avançada o no sé què, que potser si no hi hem anat de primeres, o si anem de primeres, potser la temperatura i la glicèmia se'ns passa més que no pas als tècnics. Exacte, per això és tan important fer un esquema i tindre-ho al cap perquè mai se t'oblidi. Perquè el dia que tu estigues pensant en una altra cosa, ho fas ja de forma automàtica, sense pensar-ho. Doncs parlant d'això, també és important el que comentàvem a nivell extrahospitalari, tant per els tècnics com per l'atenció primària, què tractament se li ha donat a aquesta persona a aquest nivell, per saber si ja se li ha posat potser el carbó activat o si se li ha posat, a lo millor si estava hipoglucèmic, se li ha posat potser un glucosat. Saber tot el que s'ha fet prèviament a aplegar a l'hospital, per una bona comunicació de totes les pautes, per no repetir i per saber quina és la evolució. Ja després, conforme anem estabilitzant el pacient i ja tenim tota l'anamnesi, sí que ens fixarem en una exploració física més detallada. És important tocar als pacients. Pareix que no, però moltes vegades mos dona més informació que les proves complementàries. Per exemple, el que comentàvem de les característiques de les pupil·les. La pell. Saber el color, la sudoració, la temperatura, si té un bon reemplenament capil·lar. I a nivell del peristaltisme també ens donen molta informació si està augmentat, si ha fet un globus vesical. Totes aquestes coses que moltes vegades, conforme anem fent coses, se van perdent si no ho expliquem bé a l'inici, en la fulla que fem servir a nivell prehospitalari i transmetre-ho als companys. I ja a urgències farem la resta de proves complementàries, que és el de sempre, són complementàries. Hem d'anar sol·licitant segons el que nosaltres veiem. Habitualment farem una analítica amb hemograma i gasometria. Mirarem sobretot electròlits, funció hepàtica, renal, les enzimes musculars, si n'hi ha hagut un taquicàrdia, valorar si necessita troponines, la coagulació... I quan sospitem, per exemple, una inhalació de fums, la carboxihemoglobina i la metahemoglobina. A nivell de fàrmacs o tòxics, depen de cada hospital, es poden demanar més o menys. El nivell d'etanol en sang, el nivell de paracetamol si està indicat, nivells de fàrmacs específics com el liti o l'àcid valpròic i els tòxics detectables en orina. Així, sí que m'agradaria comentar que molts dels tòxics detectables en orina que tenim en els hospitals de la comunitat valenciana estan hiperdesfasats. Tenen habitualment metamfetamina, cocaïna, benzos, opiacis, tricíclics i poqueta cosa més. És veritat que ara, si hi ha una intoxicació per drogues il·legals, moltes de les coses que estan consumint pot donar totalment negatiu en els tòxics i tindre una intoxicació per una droga d'abús, perquè no se detecten allí. O que les drogues que t'ixquen positives no justifiquen el quadre, perquè al final, si hi ha un consum recent d'una altra droga te pot donar positiu, però no ser la que li està causant este toxíndrome. Sí, jo, Adriana, tinc el concepte, ara si em preguntes exactament d'on te ho he tret, no ho sé, però que demanem masses tòxics en orina i això hi ha molts falsos negatius i molts falsos positius. I realment moltes vegades els demanem sense que el resultat d'això faci canviar el nostre maneig ni diagnòstic. I a més a més té implicacions legals. I si a sobre no t'ajuda a tu a canviar el tractament o a definir un pronòstic... Són proves complementàries, per tant, encara et poden liar més o poden fer confondre el diagnòstic i, per el que tinc entès, en fem un abús i la recomanació que jo tinc entès és limitar-ho. Abans crec que ho fèiem de forma sistemàtica, qualsevol intoxicat, demanar-li tots els tòxics en orina, perquè, mira, com que s'ha intoxicat, a més a més veurem si fuma no sé què o es pren no sé quants, però si això no et canvia el tractament diagnòstic ni pronòstic, no ho demanis perquè te liaràs i pots tindre problemes perquè diagnosticaràs una cosa que no és, i, a més a més, és possible que puguis posar el pacient en problemes legals o problemes extra-sanitaris que potser no són adequats, no ho sé. Jo el que tinc entès és que si hi ha una qüestió legal envoltant aquest pacient per el consum de tòxics, totes estes proves que tu necessites fer perquè té una implicació legal han d'estar custodiades i no són els tòxics en orina, sinó són els que se fan en sang. I totes aquestes mostres han d'estar custodiades. Una és la que s'emporta sempre la policia judicial o guàrdia civil i l'altra és la que nosaltres fem a nivell clínic, que és com la contramostra que s'ha de fer, a més, en un tub especial, se fa sempre en sang, sense utilitzar, per exemple, en l'extracció la clorhexidina, que s'ha de fer en sèrum fisiològic i s'envien als instituts forenses de cada comunitat. Aleshores, eixes sí que són les que realment tenen validació legal, crec. Les altres, a més, és el que dius tu, que fallen moltíssim, que realment crec que només tenen implicació a nivell clínic, que si això algú demanara, podria aportar alguna cosa a nivell del juí, però que no demostra. Si hi ha alguna aplicació legal, almenys nosaltres no ens hi impliquem. Vull dir, ja vindrà Mossos o vindrà el Forense, vindrà qui sigui i farà el que hagi de fer i se'n va i punt. Nosaltres no hi entrem ni sortim. Si són temes legals jo no he de fer res. Ara, si són temes clínics, que sí o sí necessito saber si ha consumit metanol o no sé què i això realment me canviarà el tractament i el pronòstic o no sé què, doncs sí que necessito un laboratori. que estigui validat i certificat per quantificar aquest fàrmac o aquest tòxic o el que sigui. Jo només dic que el que fem de forma sistemàtica, o fèiem més abans, de dir qualsevol intoxicat, encara que s'hagi intoxicat, jo què sé, per cocaïna, fer-li tota una bateria de tòxics en orina, de forma sistemàtica, crec que les recomanacions és no fer-ho, perquè t'equivoques i faràs coses que no corresponen. A més, s'ha de demanar a un pacient conscient que consentisca per fer aquesta prova. Això també és important. Sí, sí. Que, en general, en tot sempre donem per supost que els pacients ens donen el consentiment, però en el tema dels tòxics és important, crec que dir-ho. No sé a nivell també legal si el pacient se nega a donar una mostra, a això que es pot fer. Crec que directament se posa en l'informe i ja està. Però que no se deuria de fer de forma vetlada per aixina dir-ho sense el consentiment del pacient, fins al que jo tinc entès. Sí, això ho hauríem... Ja ho intentaré buscar. A veure si hi ha algun document d'aquests tipus de Menys és Més, Do Not Do i tot això. A veure si hi ha algun document específic que parli d'aquest tema. De no demanar de forma sistemàtica una bateria de tòxics en orina a tots els intoxicats. Ja ho buscarem això, a veure si al pròxim episodi ho podem dir o no. Que quan parles de bateria de tòxics en orina vols dir un casset d'una analítica vulgar. Bàsicament només et diu que... potser o no, has estat en contacte amb aquella substància o metabòlits o potser estava a l'ambient o ves a saber. I ves a saber de quant temps fa. Vull dir que... Em sembla haver sentit algú, també com tu, que bàsicament és dir, això no serveix per res. És que inclús quan ho fan a nivell de conductes addictives sí que fan com la quantitat de fàrmac o de droga que n'hi ha a l'orina, per saber quan ha sigut el consum. Perquè potser pot donar positiu durant prou de temps. Realment és el que estem dient. No ens justifica clarament el quadre, perquè pot ser que el consum ha sigut dies previs i pot fallar. Aleshores és com que ho fem tot de rutina. Però són d'aquestes coses que potser ens hem de plantejar si val la pena fer-les i si s'han de fer, potser fer-ho en una analítica com toca. Jo, Adriana, per acabar amb això de l'anamnesi, que ho has dit ja quan parlaves de la recollida d'informació, aquí jo, m'agradaria emfatitzar la importància de l'extrahospitalari aquí. Val la pena dedicar una estona a investigar l'entorn, o sigui, la informació que tenen els que van a l'entorn on ha passat la cosa desapareix en el moment que te'n vas. Has d'intentar recollir el màxim que puguis. Mira, era una habitació d'aquestes condicions. He mirat a les escombraries a veure si hi havia blísters. He buscat... Tota aquesta informació que tu pots recollir, només... Tu, vull dir el que hi ha anat, eh? Depèn de tu. Si tu no la fas, no la fa ningú. I aquella informació no la tens. I pot ser informació molt rellevant. i no és el mateix trobar-te uns blísters d'un medicament a les escombraries de la cuina, que dius, què hi fa això aquí? i que després resulta que quadren amb el toxíndrome del pacient, que no saber què s'ha pres. Canvia molt i és una informació que al moment que tu surts de la casa ja l'has perduda. Clar, quan arribes i tens un sidral, primer vas al sidral però en el moment en què tens mans, val la pena agafar l'acompanyant i dir: anem al lavabo. Obrim el calaix dels medicaments. Mirar, perquè et pots trobar sorpreses i només tu, que ets el que hi has anat tens aquesta informació. Si no la reculls ja no existeix. Si no existeix, no arribarà els que finalment s'han de fer càrrec del pacient. Tècnics que ens esteu escoltant, en el moment que puguis, dedica una estona a investigar què pot haver-se après. I si ho trobes, doncs ho portes. Que no ho trobes, doncs dius, ho he buscat i no ho he trobat. També és important, aquesta informació. He buscat, a les escombraries no hi he trobat cap blíster de no sé què, a les escombraries del lavabo tampoc, a la farmaciola de la persona no hi he trobat medicaments. Tot això és una informació que és rellevant que arribi als que finalment acabaran tractant amb el pacient. I si tu no ho fas, no arribarà. I també, Albert, després dels que estem a l'hospital, fem-los cas als que venen, perquè potser ni els saludem ni els preguntem res més. I els pobres tenen la informació allà i com que ningú els hi pregunta, se les piren. Sí, totalment. Que moltes vegades som nosaltres els que no preguntem. Ai, quanta raó que tens, Xavi. Quanta raó que tens. Va, vinga, seguim, seguim, vinga, seguim. A banda, en les proves complementàries és important fer un electro. Sempre, sempre. Electro sempre vem quedar, no? Electro sempre, però bé, hi ha allò que diu que en hiperpotassèmia lleugera no cal, que vas treure un Menys és Més que em va fer trist. Perdó, perdó. Electro sempre, vinga, va. Electro sempre, que després les infermeres i els infermers s'enfaden. Dius, però per què li demanes electro a este? Jo, bé, és que té sentit. Però bé, en este cas és per a mirar sobretot el QT i el QT corregit, perquè n'hi ha molts de fàrmacs que poden allargar-lo i tenen risc de fer alguna arrítmia maligna. Després, radiografia de tòrax, té sentit si tenim un pacient inconscient, si està conscient que ventila estupendament, potser no. Però tindria sentit, per exemple, quan hi ha una sospita de broncoaspiració o si sospitem que hi ha una perforació perquè la ingesta ha sigut de lleixiu o salfumant. estes cosetes que poden fer alguna necrosi a nivell de l'esòfag, se pot fer. A veure que ara tot el món demana un TAC, però és veritat que si et pots estalviar i radiar a un pacient, millor. Una radiografia de tòrax que es vegen les cúpules o d'abdomen. I n'hi ha una cosa que jo no he vist encara. Imagine que els que treballeu més a Barcelona o a Madrid o a València-Ciutat se vorà, lo dels bodypackers. Explique el que és un bodypacker per a qui no ho sàpiga. Són aquestes persones que s'encarreguen de portar drogues en el seu cos, normalment se fiquen a nivell del recte o se les traguen i les porten a nivell abdominal, però després, quan les defequen, se venen. Aleshores, el risc d'aquestes persones és que alguna de les bosses on porten la droga esclati i n'hi ha moltíssima quantitat, pel que podrien fer un quadre clínic molt greu. Inclús si estan en una situació on ha esclatat aço, moltes vegades necessiten cirurgia urgent. No és ninguna broma. I ja per últim, depenent un poquet del quadre i com vagi a nivell clínic el pacient, potser necessita un TAC cerebral si hi ha, potser, un coma refractari a tots els tractaments. Això són les proves complementàries que habitualment se sospiten en aquest context, depenent del que sospitem. Teniu algun dubte? No. Perfecte. Si tens la informació collonut, el problema és si no la tens la informació. De la ingesta, perquè normalment és ingesta, però si no tens la informació i simplement tens un quadre indiferenciat, aquí la cosa es complica. Sí, ací ja hem de jugar un poquet a ser detectius i fiar-nos del quadre clínic que trobem per exploració i classificar-ho segons els toxíndromes que sospitem. És a dir, nosaltres moltes vegades, quan no tenim clar què és el que s'ha pres, depenent de les manifestacions clíniques i de les constants vitals, les pupil·les, sospitarem un toxíndrome i tindrem els agents responsables més freqüents i amb això anirem fent tractament. En alguns casos, el que comento, si no pot col·laborar el pacient o no vol col·laborar, tindrem que fer una aproximació clínica al causant. Vaig poquet a poquet perquè n'hi ha prou toxíndromes que són importants de conèixer que són els més habituals, però és veritat que no és tan fàcil diferenciar-los. Començaré amb el colinèrgic. Quan vegem un pacient que, per exemple, està amb una bradipnea o està amb una hipotèrmia i el pacient està suat, amb molta diarrea, sialorrea, molt de broncoespasme i broncorrea, sospitarem que potser l'agent responsable sigui alguns tipus de bolet, com l'amanita muscària, o és el típic dels treballadors del camp per intoxicació per organofosforats. Mirarem ací també les pupil·les, que ens dona també molta informació i estaran miòtiques. Aleshores, en aquests casos tenim un antídot, per aixina dir-ho, encara que no sigui hiperespecífic, però sí que milloraria el quadre a nivell clínic, que seria l'atropina. Aquest, el colinèrgic, una manera de recordar-lo, és el pacient que és fastigós, o sigui que tot és moll. Molta suor, caca, moc. Quan et trobes això, pot ser que el pobre home tingui aquesta desgràcia, però és... Com a idea. És a dir, si aquest és una persona amb tot molt moll, que surt porqueria per tot arreu, pensa en el colinèrgic. Que ens dona faena a tots, no? A les auxiliars, a les infermeres, als metges, perquè has de corregir el broncoespasme, has de estar canviant-lo contínuament. Doncs mira, és un truc que no havia pensat mai, però és veritat, mai se m'oblidarà. En el costat totalment contrari tindríem l'anticolinèrgic, on tindrem un pacient que està taquipneic, amb taquicàrdia, hipertensió, estarà molt confús, inclús amb un deliri, farà habitualment una retenció urinària i el més habitual és que tinguem una pell que estigui roja, seca i moltes vegades calenta. A nivell del peristaltisme estarà disminuït i les pupil·les estaran midriàtiques. L'agent responsable més habitual? Són diversos. Ací sí que és difícil establir quin és el causant, però depenent un poc de la medicació que porta o familiars podem orientar-lo millor. Seria per antidepressius tricíclics, antihistamínics. Ull, els antiparkinsonians també poden donar este quadre clínic igual que els antipsicòtics. A nivell de plantes seria la belladona, que jo això no ho he vist mai, però està allà descrit. I també alguns bolets. Aleshores, si tenim alguna persona que ens comenta que ha pres bolets i està en aquesta clínica, hem de posar benzodiazepines, posar en un àmbit tranquil i si està molt greu, plantejar la fisostigmina. Passe al següent. Així ja seria per opiacis. Tindrem un pacient hipotens, bradicàrdic, respirant molt lentament, pot estar en hipotèrmia. És veritat que depenent del grau d'intoxicació ho veurem més greu o menys. I pot estar en una situació de coma. Les pupil·les estaran miòtiques. Ací també és molt important, perquè és veritat que ací en Espanya no veiem tant de consum il·legal d'opiacis per fentanil o derivats mòrfics, però és el típic síndrome que et pots trobar en un consumidor de mòrfics o que porta pegats de fentanil, que potser no li han canviat el pegat, li han posat damunt. Jo això sí que ho he vist, desgraciadament, o que li han afegit medicació i no li han dit que se tenia que retirar-la de darrere i ha començat a fer una suma de tots els mòrfics que portava i te'l porten, doncs, pobret meu, en una situació de deteriorament del nivell de consciència. Ací plantejarem la naloxona. Deixa'm dir que la naloxona no eximeix de substituir-li la seva bradipnea. Si està hipoventilant, per molta naloxona que posis, tu has de suportar-lo mentre la naloxona fa l'efecte. Ho dic perquè encara no ha arribat aquí, però espero que arribin algun dia les naloxones aquestes intranasals i coses així que pugui fer qualsevol persona. Està molt bé posar la naloxona, però si el tio no ventila, fins que tota la naloxona necessària no ha fet efecte... Clar, aquí nosaltres encara pensem en els opiacis normals, bé, normals, els naturals i els sintètics aquests, el fentanil o el sufentanil, tots aquests que més o menys coneixem, però és que ara ja estaven circulant altres substàncies, els nitazens, que són molt més potents i ara ja m'han dit que això ja no es porta i que es porta una cosa que n'hi diuen orfines, que encara són més potents, Clar, aquests poden necessitar molta naloxona. Si mentre n'hi vas posant no estàs sostenint la seva ventilació, doncs potser no tindrà cervell perquè ja haurà quedat hipòxic perdut aquest cervell. Vull dir que: això, la naloxona sí, però ventilar també. Posar un antídot, no eximís fer l'ABCDE. Això en qualsevol pacient. Un altre dels toxíndromes que habitualment veiem és el sedant, habitualment per etanol, que és el alcohol de consum social o benzodiazepines. El pacient també que està en una situació de bradipnea, hipotens, és un coma més superficial, les pupil·les miòtiques. Com a antídot se pot plantejar el flumazenil, si només és per benzodiazepines. A nivell d'al·lucinògen, veurem una persona que està taquicàrdica, hipertensa, veurem que potser té clínica més de pànic, al·lucinacions tan visuals com auditives, suorosa, que és el típic dels al·lucinògens naturals. De bolets n'hi ha alguns que sí, peiot, ayahuasca, l'MDMA, l'LSD, les amfetes, algunes cocaïnes sintètiques, depenent també amb què la tallen. Els cannabinoides, també sintètics o no. I se tracta amb benzodiazepines i que el seu efecte, poquet a poquet, passe. Ací se posa ja un poquet més complicat perquè el serotoninèrgic sí que pot ser un toxíndrome molt farragós. Donarà també hipertensió, taquicàrdia, taquipnea, estarà suat, estarà hiperreflex, amb clonus, tremolor, molt agitat i les pupil·les midriàtiques. Habitualment també són per antidepressius, tant tricíclics com inhibits de recaptació de serotonina, que porten moltíssima gent, i alguns antiemètics i també algunes drogues d'abús com l'LSD o la cocaïna. Se pot posar la clorpromazina, però depenent del síndrome serotoninèrgic que tinga, potser són d'estos que depenent de com avance, moltes vegades sí que acaben a intensius. El simpàticomimètic ja seria el típic per cocaïna, amfetes, també per drogues i inhibidors de recaptació de noradrenalina. Donen també diaforesi, piloerecció i està també molt agitat. Les pupil·les també són midriàtiques i la diferència, perquè és el típic que no saps si és un síndrome serotoninèrgic o simpaticomimètic, és pel tema dels reflexos. En el simpaticomimètic no estarien exaltats, en el serotoninèrgic sí. I es tracta amb benzodiazepines. Ja vos dic que és molt difícil, quan hi ha consum per drogues d'abús il·legals, conèixer exactament què s'ha pres, perquè a més també els toxíndromes poden tindre, depenent de què se tallen les drogues i també de la quantitat de coses que hi hagen en una... Perquè habitualment la gent no pren una cosa pura, sinó a lo millor si són píndoles poden tindre diferents compostos. Aleshores saber què s'ha pres, també per el toxíndrome que pot ser molt variat, és difícil fer un maneig adequat. I saber també l'evolució. Aleshores, n'hi ha algun recurs a nivell online que pot ser, per exemple, l'Energy Control. El coneixíeu? Jo sí. I t'haig de dir que m'ha tret una de les meves ansietats, perquè jo visc en un lloc rural on tenim sovint gent que ve de ciutat a veure'ns. i jo sempre patia i dic, és que es prenen unes merdes que no tinc ni punyetera idea de què són. I com que la cosa és tan ràpida a l'hora de generar noves substàncies, de fet en unes jornades que vam fer del SEM a Berga fa un mes o així, parlaven justament d'això. Anem per darrere, o sigui, els que generen les substàncies, no són il·legals en el moment aquell perquè no les han declarat il·legals i quan les declaren il·legals se n'inventen una altra. Aquesta gent d'Energy Control és una ONG que en llocs d'oci nocturn munten paradetes perquè la gent porti allò que han comprat, a veure si realment allò que han comprat és el que volien comprar o els hi han col·locat alguna altra porqueria i a la web hi tenen tot el que van detectant. Ara a la de setembre diuen que està circulant no sé què nou i moltes vegades la gent et ve i et diu que ha consumit no sé què, no tens ni punyetera idea de que és. He consumit monkey. Vas aquí a energycontrol.org, em sembla que és, i hi poses, a veure, diu que ha consumit l'Alpha, que és una altra amfeta, i mires a veure què pot ser. El tussi. Ara aquesta ja és vella. La cocaïna rosa, que no té res de cocaïna, per exemple. Doncs vas aquí i ho mires. Home, la veritat és que és una ajuda tremenda. Vas per darrere, sempre, però almenys a mi ja m'ha tret aquella ànsia de, hòstia, és que no sé què s'han pres, és que m'estan parlant d'unes coses que no tinc ni punyetera idea. No ho sé, vaig a Energy Control aquest, ho busco i els dic, et sembla que és això? I si em diuen que sí, doncs guaita, ja... Tirem cap a aquella banda. Si quadra més a més el toxíndrome en qüestió, doncs encara millor. De fet, és la recomanació que hagués fet jo si m'hagués tocat fer la recomanació avui, Energy Control. Esteu molt avançats, eh, Cerdanya, Albert, amb aquests temes. Mira, un dia que estiguem amb unes birres, t'explicaré una història del que suposa comunicar un territori aïllat, de cop i volta, amb la civilització. Sí, sí, és un xoc de civilitzacions, eh, Cerdanya. L'any 82 van obrir un túnel i de cop i volta Barcelona va passar a estar molt a prop. Abans no ho era tant. ja t'explicaré. Està bé. Jo haig de dir que de l'Energy Control coneixia que existia, però només que sabia la versió que és una ONG que està en els locals o llocs on hi ha consum de substàncies d'aquest tipus i aconsellaven o donaven informació sobre el tema. Però no sabia aquest recurs que expliques de la pàgina web podies saber el que s'està comercialitzant i fent això aquest recurs útil pels professionals sanitaris no el coneixia, la veritat. Està molt bé. Pots fer inclús una recerca de, per exemple, si et diu que ha consumit una píndola roja amb un logotip d'una flor, tu ho pots buscar i te ix el que porta aquesta píndola i les concentracions de tot. Que pots inclús buscar de forma molt específica. Està molt bé. Clar, això si ho han registrat. Moltes vegades la gent va tan ràpida que encara no està ni registrada ni en cap lloc. Dona una aproximació fins al que arriba, però sí que és molt útil. Molt bé. Ja he parlat un poc de tot el que és l'anamnesi, la sospita clínica segons el toxíndrome. Ara, quan ja tenim més o menys identificat el causant, hem de posar un tractament, a banda dels antídots. El més habitual quan ja tenim un tòxic és reduir aquests nivells de tòxic en sang. El més habitual és fer un augment de la descontaminació del tòxic, augmentar la seua eliminació o administrar els antídots. En quant a la disminució de l'absorció, en un gran percentatge la via d'introducció d'aquestos tòxics és oral, per la qual cosa ens plantejarem fer una descontaminació digestiva si estem dins d'uns casos concrets. S'indicarà de forma molt general segons les variants següents: el temps des de la ingesta, la toxicitat intrínseca del mateix tòxic i l'estat del pacient. Tenim com uns valors en quant a temporalitat que me recorda un poquet... Perquè quasi tot en estos cases són 120 minuts, igual que en el codi IAM. Aleshores, si tenim un temps d'ingesta menor a dues hores, és quan ens plantegem fer la descontaminació en la majoria de les ocasions. De no ser així, moltes vegades l'eficàcia és molt baixa, perquè ja s'ha absorbit la major part del tòxic. Sí que és veritat que se pot allargar este marge de temps entre 6 i 24 hores, habitualment 6 hores, si estem en una situació que el fàrmac que s'ha pres, estem parlant ja pràcticament de fàrmacs, és un fàrmac tipus retard o que per la seva pròpia acció o per el pacient hi ha un retard del buidament gàstric o este fàrmac per se té una elevada toxicitat. Aleshores, en este punt d'arribar fins a les 6 hores estarien els antidepressius tricíclics, els neurolèptics típics i atípics, els opiacis, antihistamínics, substàncies amb efectes anticolinèrgics o imprecisables. I fins a les 24 hores en cas de gravetat, com són les substàncies letals. Sí que s'ha de tindre en compte que la descontaminació, habitualment se fa en carbó activat, no és útil per a l'etanol, el metanol i altres alcohols, el liti, els àlcalis o els metalls pesats. I que aquesta descontaminació té unes contraindicacions, com els casos que he dit, igual que en altres substàncies corrosives, no se recomana. També, si tenim, potser, un pacient en una situació d'un abdomen agut, no li posarem una descontaminació digestiva. Si la intoxicació és molt lleu i que realment per la naturalesa del tòxic o la quantitat inserida el risc és major de la descontaminació que del risc potencial del tòxic o quan atenem a un pacient on el temps d'absorció ja ha sigut completat. És a dir, típic cas de ve perquè s'ha pres fa 24 hores no sé quanta quantitat de quetiapina. Segurament ja estem fora d'eixe temps d'absorció, pel que la descontaminació gàstrica no té sentit. També és important tindre en compte que, si tenim un Glasgow disminuït o hi ha una pèrdua de reflexos nauseosos, la descontaminació digestiva no és el més recomanable si no aïllem la via aèria prèviament. Per què? Perquè potser aquest pacient mos pot vomitar o broncoaspirar i en el cas de la descontaminació gàstrica per carbó activat, és molt corrosiu i pot fer una pneumonitis química per aquesta causa i acabar en intensius no per la intoxicació sinó per una causa iatrogènica, per haver-li posat un tractament de la forma no indicada. En quant a les mètodes disponibles, jo estic parlant habitualment del carbó activat perquè és el més habitual que fem i és el mètode d'elecció. És un adsorbent. És un compost que s'ajunta amb el tòxic i el que fa realment és evitar la seua absorció. Es posa per via oral o per sonda nasogàstrica. Els emètics estan en desús. L'aspiració gàstrica simple realment només es faria en substàncies líquides per a fer un buidament, igual que el rentat gàstric, que actualment és excepcional i no se deuria fer de rutina. Els catàrtics, que són les medicacions per a evacuar, l'única indicació seria si estem posant diverses dosis de carbó activat perquè restrenyeix moltíssim i serien el Duphalac o les sals de magnesi. I la irrigació total intestinal, com en la solució evacuant de Bohm, de forma molt específica i jo no sé si ni tenim al meu hospital. Si feu colonoscòpies en tindreu, suposo. Sí, bé, les fan digestiu dalt, però és veritat que jo això sí que no ho he fet. És el mateix? Sí, sí, això és per cagar. Tothom qui li ha hagut de fer una colonoscòpia recorda molt d'amor la solució evacuant Bohm. Especialment a partir del tercer litre, perquè si no recordo malament són... Dotze sobres de quart de litre que has de diluir, 250 d'aigua cada sobre i clar, al final ja és allò és el que entra per dalt surt per baix, que bé, exactament és el que es busca. Desconeixia que era el mateix. Vaja, fins on sé és el mateix. La solució evacuant Bohm és el que donen per la preparació de les colonos. Ara n'hi ha... Sé que fan servir altres sistemes més fàcils de prendre perquè la solució aquesta era complicada del compliment i en fan servir altres, però també la solució aquesta de Bohm. Estic antiquat, estic antiquat. Has de fer més colonoscòpies. Massa interès no tinc, però bé, vinga. Parlant del carbó activat, habitualment es fa en dosi única. Són 25 grams en adults i 1 gram per kilogram en xiquets. Pot repetir-se si la ingesta és molt greu arribant fins a 50 grams de carbó. I es pot col·locar un antiemètic central si n'hi ha vòmits o nàusees, que és l'habitual perquè això ha de estar roí, perquè tota la gent a la que he vist que se l'ha pres, no se l'ha pres de gust. Sí que és veritat que en xiquets jo l'he vist barrejada en suc o en llet, però no crec que sigui una cosa agradable de prendre. Tinc un company que als que no volen prendre-s'ho, els diu, jo també me'n beuré si te'n beus tu. I pel que diu, i jo pel que he tastat també, jo per tastar-ho, realment el que és és una marranada perquè tot passa a ser negre, absolutament tot. Aquí ja et pots posar bata i una altra bata, el box queda negre, no saps encara com ho has fet, ja si s'escupen, ja no ho vegis. Em crida l'atenció la dosi, perquè jo, pel que recordo, els nostres vials, que els dilueixes a mig litre o quart de litre, en funció de si és d'adult o de nen, són com 50 grams cada... El vial gran. És com mig vial només que hem de posar. Interessant. Jo sé que a nivell extrahospitalari estan ja preparats com en un flasconet, que tu el menetges un poquet i ja són com dosis establertes. Aquí, si em deixeu fer un incís, és que se m'ha acudit mentre la Adriana estava parlant d'això, és un incís de recomanacions, que no sé si Adriana en parlaràs, però hi ha la red de antídotos? Diràs alguna cosa d'això, de la red de antídotos? L'anomene, però no... Fes la recomanació, no passa res. Existeix la red de antídotos, que és una iniciativa que va començar aquí a Catalunya i que ara s'ha estès a tot el territori espanyol i que reuneix molts centres sanitaris que atenen urgències toxicològiques. i que serveix bàsicament per compartir antídots que no es tenen de forma habitual a tots els serveis d'urgències, perquè caduquen o perquè són molt cars o perquè caduquen o perquè no es fan servir. Aleshores, si tens necessitat d'algun antídot que tu no tens aquí, però el tens a l'hospital que el tens a 50 quilòmetres, doncs a través d'aquesta pàgina web saps on està l'antídot, et poses en contacte amb aquell servei i d'alguna manera que tingueu establerta, et poden fer arribar a l'antídot de forma, entre cometes, ràpida. I l'altra cosa que serveix és perquè pots fer consultes, consultes que no siguin urgents, però et poses en contacte amb gent especialista en toxicologia i te responen. I l'altra és perquè tenen una guia d'antídots i aleshores si tenim dubtes, com ara dèiem amb el carbó activat, de si són 50 o 25 grams o el que sigui, ells tenen tota la guia actualitzada sobre els antídots i allà t'expliquen com està comercialitzat, quina és la dosi, quines són les indicacions, quins són els efectes adversos, etc. i és això, és la redantidotos.org. Jo coneixia, que és la que més ús he fet, és la de ToxSEUP, que al final, per a xiquets, com tot pot ser tòxic, depenent de la quantitat, gram per kilogram, i tenen el mal costum de posar-se tot en la boca, estan pràcticament tots els fàrmacs posats per dosis, per gram per kilogram, i l'esperable a nivell clínic. I això és el que feia ús. Red antídotos, si que l'he fet servir, crec, quan ha sigut un home tòxic relacionat amb mossegades d'animals, de serps o... Perquè, al final, és el que dius, en hospitals que són més comarcals és inviable tindre tot. Aleshores, sí que l'hem de demanar i te'l porten. Aixina que superbé. Després, en quant als mètodes que he parlat, el rentat gàstric es reserva únicament per a situacions especials. Excepcionals com substàncies no absorbibles pel carbó activat, com el liti, sals ferroses, ferro... En pacients en situació de molta gravetat, on hi ha un coma, un xoc, un risc de convulsió o tòxics d'alta letalitat. Se deuria fer amb una sonda gàstrica grossa, tipus Faucher. El calibre, em posa ací que són 36-40, això ja ho desconec totalment. French a mil·límetres és dividir per 3. És a dir, 36 French, ho divideixes per 3, són 12 mil·límetres. Estem parlant d'una mànega de centímetre i poc de diàmetre. Poca broma, eh? Molt desagradable, ha de ser. De fet, diria que no serà nasogàstrica aquesta, perquè cardar una mànega de centímetre de diàmetre pel nas, ja em fa mal només de pensar-ho, eh? No, és orogàstrica. Les nasogàstriques s'utilitzen quan no se disposa, però estes són les orogàstriques. I de fet, jo n'he vist en làtex, perquè us feu una idea del temps que estem parlant i hauria de comprovar-ho, però segur que no en tinc disponibles d'aquest tipus de sonda. A més a més, no té ni un connector normal, té un embut, una mica d'embut, una mica més gran, per passar-ne més via per entrar a l'aigua. És tot un art, això, eh? Per sort, dius que ja no s'ha de fer servir gaire, oi? Però crec que tots hem vist que se fan servir quan no està indicat. És una de les cosetes que habitualment fem, perquè sí. Aquí, amb el tema aquest del rentat gàstric, posar la sonda nasogàstrica, crec que no hauria ni de dir-ho, però no me'n puc estar. La indicació és per al tractament de la intoxicació, no és per reeducar el pacient. Exactament, que és un comentari també molt desagradable. I estic sent molt políticament correcte amb aquesta frase. Sí, és com la forma que molta gent pensa que, d'aquesta manera, culpabilitzant el pacient, no tornarà a fer lo mateix per no passar per aquest procés. M'esteu espantant, eh? Perquè aquestes indicacions i aquestes actuacions jo penso que són excepcionals, no, ara? No ho sé, eh? Si que potser, per indicació mèdica, dius fa dues hores i quart o no sé què, segurament no treurem res i no servirà de res, bé, va, posem-li la sonda, però cada vegada és més excepcional, no? Haig de dir amb això que comentés, Xavi, que fa bastants anys vaig fer el protocol d'intoxicacions del meu hospital. Òbviament no sol, eh? Amb el Dr. barril i això. I vaig traduir la mateixa taula que posarem després a les notes de l'episodi, en què ens diu com hem de fer aquesta descontaminació digestiva i en la que jo tinc traduïda de fa uns anys hi surten emètics, hi surt més rentat gàstric que no pas el que hi ha ara. És a dir, que ja les indicacions més formals o acadèmiques o dels llibres de text, cada vegada, es tornen menys agressives, com correspon. Sí, sí, això és com abans amb les hemorràgies digestives que es posaven a sonda nasogàstrica molt sovint i ara penso que és excepcional, no? Posar una sonda nasogàstrica per veure si hi ha sang o no hi ha sang. Això ja no es fa, normalment. Sí, que conforme passa el temps, veiem que n'hi ha coses que estan contraindicades perquè apareixen situacions iatrogèniques. Per exemple, el tema de la sonda nasogàstrica, una de les contraindicacions és una cirurgia digestiva recent o si sabem que aquesta persona té varius esofàgiques o lesions esofagogàstriques conegudes per risc de fer alguna ferideta. Al final serem tan agressius en la situació clínica del pacient com d'agressiva sigui la malaltia amb ell. És a dir, si està estable, si no hi ha risc de fer ninguna complicació, moltes vegades en aquestes intoxicacions és wait and see. Però és veritat que tenim la mala costum que necessitem fer alguna cosa per millorar la situació. Però bé, poquet a poquet això va canviant. Sí, sí. En quant a la resta de contaminacions a nivell ocular, cutània i respiratòria, crec que és massa farragós explicar-lo ací, se mos va de temps i tindria cabuda en un episodi a banda. De fet, Adriana, com que parles això de la descontaminació cutània, tenim en cartera parlar de NRBQ, que és un dels llocs on això és bàsic, que és la descontaminació externa. Això en parlarem, està en cartera, està en cartera un episodi d'això, estigueu atents, no sé quan serà, però d'això en parlarem també. I de l'altre, que això no és descontaminació, perquè es descontamina sol, que és el tema aquest dels tòxics respiratoris, també suposo que entrarà amb l'NRBQ i, si no, també tenim en cartera parlar de la intoxicació per monòxid de carboni, també està en cartera. A veure si aquest any la traiem, a veure. Perdó, perdó, te he interromput. Si,no? Que al final són coses, no és que siguin específiques, però que donen per a moltíssima quantitat de conversa i crec que se mos aniria d'ací Ja passant a l'augment de l'eliminació del tòxic tenim el que és la depuració renal, que és la diüresi forçada. Presenta moltes contraindicacions i realment no es fa de rutina. Això seria ja parlar clarament amb intensius, perquè seria cascar-li a una persona molta quantitat de líquids per a que orini entre 1,2 i 3 mil·lilitres/kilo en una hora. Això és una barbaritat. Aleshores, això se faria més per intoxicacions per liti o alguns tipus de bolets, però ja seria molt específic i habitualment el que es fa en aquests casos, en lloc de fer una diüresi forçada, seria tenir en compte les teràpies de depuració extrarenal, que seria el més habitual, la hemodiàlisi intermitent. Ha de complir uns criteris clínics molt clars, analítics i uns nivells específics de cada tòxic, que no es fa de rutina. I això sí que s'hauria de revisar molt lentament el que volem fer i pautar-ho, per el que no vaig a comentar moltíssim més de sobre aço. I passaré ja a l'administració d'antídots. Per què? Perquè hi ha poques substàncies que tinguin un antídot específic que neutralitze o revertisca l'acció perjudicial del tòxic, que també omplirien un capítol per separat. Però únicament comente els dos fàrmacs que fem prou d'ús, que serien la naloxona i el flumazenil, i que, sí que és important saber que està ja contraindicat en un coma de sospita tòxica fer el famós còctel de posar glucosa, naloxona i flumazenil, perquè realment hi ha certs tòxics que baixen el llindar convulsiu, poden provocar mioclònies i que, en el cas, per exemple, de la glucosa, ja tots tenim un glucòmetre per utilitzar-lo pel que no tindria sentit. En quant a la naloxona, la presentació que tenim ací són ampolles de 0,4 mg per mil·litre, que seria una dosi, i és l'antídot dels opiacis. Es pot administrar pràcticament per totes les vies. El que passa és que la intranasal encara ací no la tenim. Seria, en un coma superficial l'ampolla sencera, i en un coma més profund serien les dues ampolles, que serien 0,8 mil·ligrams. En una aturada respiratòria seria fins a 3 ampolles, que serien 1,2 mil·ligrams. I es podria repetir fins a un màxim de 10 ampolles. Aquí amb la naloxona, que això és una altra cosa que denotarà la meva edat també. La gent que ha consumit per a ús addictiu, diguem-ho així, per passar-se el seu síndrome d'abstinència, ha consumit en el seu moment heroïna, que ja no es porta gaire, però sembla que torna, compte amb posar-los gaire naloxona, perquè el que busquem és que tornin a respirar. No necessàriament que es despertin, perquè com es despertin, ells han gastat uns quartos en eliminar-se el síndrome d'abstinència i tu els hi has tornat a posar. Hi havia estratègies fa molts anys, quan teníem l'epidèmia de cavall, jo la vaig viure els últims anys, les estratègies per resoldre el problema era que els hi foties fort, es despertaven i s'escapaven. Què volem amb la naloxona? El que volem és que no se'ns morin d'hipoxèmia o d'una broncoaspiració i tal. Si els hi traiem l'efecte de l'opiaci i els tornem a posar en síndrome d'abstinència, aquesta persona tornarà a tenir síndrome d'abstinència, farà un intent de tornar a consumir i la naloxona durarà menys que l'efecte de l'opiaci. I aquí és una d'aquelles coses de dir, posa la naloxona, però només el que necessitis. Si el tio respira adequadament, doncs fins aquí hem arribat. No vagis més enllà, perquè com el despertis, el tornes a posar en síndrome d'abstinència i llavors entraràs en una espiral d'ara està agitat, ara l'haig de sedar, llavors entres en una espiral d'aquestes de... Comentaves tu que hem de ser tan agressius com agressiva sigui la malaltia, no? Clar, si està parat, evidentment, fot-li tot el que puguis. Però si el tens d'aquella manera, doncs potser no vagis molt fort, perquè si vas molt fort després aniràs per darrere d'ell, no? Bé, és el comentari aquest, de viejo. Sí, sí, és que és molt important perquè al final la situació moltes vegades és, el que comentàvem, wait and see. Tindre el pacient monitoritzat perquè no ens faci ninguna complicació respiratòria i controlar-ho. Jo pel que tinc entès, la indicació naloxona és la hipoxèmia, no nivell de consciència. Si el pacient el tens somnolent o com sigui, però respira amb una freqüència i està ben oxigenat, en principi no li cal naloxona. ara si dessatura sí, però les dues coses, el nivell de consciència i la hipoxèmia, crec que hauria de prevaldre, per la indicació és la hipoxèmia, no el nivell de consciència. Sí, sí, el que passa és que si apleguem on hi ha el nivell de consciència tan disminuït encara que respire bé, però el risc de perdre la via aèria o que broncoaspire, al final si tenim un Glasgow disminuït on saps que pot estar afectada la via aèria, abans de plantejar-te intubar, encara que la ventilació siga espontània, a lo millor és posar l'antídot. Crec que emfatitza en aquesta guia el posar en el coma superficial. Crec que va per ahí. Seria com el coma superficial o la hipoxèmia. No posar-ho... És que està adormilat, però tu el despertes i té un Glasgow... És un Glasgow 14 o un Glasgow 13. Allí no estaria indicat. Però si potser ja et costa molt despertar-lo, hi ha un Glasgow molt disminuït o n'hi ha risc que en algun moment faci una broncoaspiració, jo crec que l'efecte secundari que te pot donar la naloxona és menor que el benefici que pot tindre este pacient. No sé, què opineu? Sí, sí, sí, jo estic d'acord. I similar amb el flumazenil, que bàsicament el que preocupa més de forma immediata és la hipoxèmia. El nivell de consciència, home, també, perquè pot broncoaspirar i etcètera. Potser el flumazenil sí que pot tenir més efectes adversos que la naloxona, però va pel mateix camí, no? Més o menys. Sí, en el cas del flumazenil és veritat que aquí jo, encara que crec que alegrement ho posem molt, tindria més cura en això. Per què? Perquè si tu estàs posant un antídot, que realment t'estàs carregant els receptors, aquesta persona, per exemple, ha fet un consum de diversos tòxics i comença a convulsionar, li vas a cascar una altra vegada benzodiazepines, que potser no són igual d'efectives. I no sé vosaltres, però a mi ja m'ha convulsionat algun pacient per posar-li un flumazenil, que estava ben indicat perquè sí que se va broncoaspirar i va fer una hipoxèmia severa i al final se va quedar intensius. Però el risc està, no és zero i a més se contraindica si n'hi ha antecedents d'epilèpsia, n'hi ha una convulsió prèvia o si n'hi ha una coingesta en cocaïna, amfetes, un consum mixte de, per exemple, antidepressius tricíclics o, inclús, que és prou habitual, que els pacients que porten inhibidors selectius de la recaptació de serotonina també porten les benzodiazepines. I que, el que comentàvem també en el tema dels mòrfics, si tenim un pacient que n'hi ha una addicció a benzodiazepines, com li casquem també el flumazenil, estarem en un risc de síndrome d'abstinència. Me'n recordo d'un cas, ara posat a explicar batalletes. A un que li vam posar una perfusió contínua de flumazenil, després d'una ingesta i tal, i la vam acabar traient perquè quan li pujàvem el suficient com perquè tornés una mica, la cara amb que et mirava... Vam treure tot el que era llançable, vull dir, aquest vam dir o l'estaquem o li traiem la bomba, perquè si el tenim en bomba d'aquí tres minuts l'estarem perseguint o ens pegarà. Des de llavors és un... Torna a ser el mateix, és aquesta... Rínxols d'or, és a dir, ni massa ni massa poc, si et quedes curt, hipoxèmia, se't broncospira. Si vas fort, problemes, no? En aquest cas, la agitació psiquiàtrica o la síndrome d'abstinència i tal. Ni massa ni massa poc. Sí, això és com la cuina, cada un té la seua recepta i un punyaet no és igual per a tots. En el cas del flumazenil, no he comentat les dosis, però inicialment, encara que l'ampolla siga de 0,5, se comença amb 0,25, fins a un màxim de 2 mil·ligrams. Separats dos minuts de cada bolus. Si n'hi ha una resedació ja allí ja valorem col·locar lo de la bomba. El tema de les bombes, no vaig a donar com fem les perfusions perquè cada hospital fa la seva recepta i és el típic, que vas amb la teua bomba, aplega un altre company i diu com porta aquesta bomba? No és com a mi m'agrada, pam, el fem. Aleshores, ja cada un prepararà la bomba segons protocol local. En quant a aturades cardíaques, respiratòries o un xoc refractari, comenten el de la emulsió lipídica, que se provoca al final una mobilització del dipòsit tissular del tòxic a l'espai extracel·lular. És el típic que se posa, per exemple, en intoxicacions d'anestèsics locals o antagonistes dels canals de sodi. Jo això tampoc l'he fet servir mai. No sé com se posa. En fitxa tècnica se posa que són 100 ml d'aquesta ELI al 20% en un minut. Però hauria de tornar a revisar-me una altra vegada com col·locar-ho específicament perquè parle des del coneixement de la fitxa, no he fet ús. Vosaltres l'haveu utilitzat alguna vegada? No l'he fet servir mai. De fet dubto... Red de antídotos, hauríem de mirar cadascú quin té a casa seva. Hi ha el dubte existencial, i això ens ho apuntem per quan parlem amb algú entès, de si en el cas de la nutrició enteral total, que si recordeu, és aquella bossa gran, que hi ha com tres bosses, una blanca, que és on hi ha els lípids, i dues de diferent mida, que és on hi ha els electròlits i els aminoàcids. I el dubte que em queda és si realment aquesta nutrició enteral total, que això ho tenim pràcticament a tots els hospitals, la part lipídica serviria com a emulsió lipídica o no? És un dubte que tinc, que això hauríem de preguntar-ho. En el meu centre, emulsió lipídica com a tal no en tenim. Red de antídotos, l'hauríem de fer portar. I si l'has de fer portar, probablement depenent de què sigui, l'estona que trigues a fer-te portar l'antídot potser t'interessa treure't el pacient si no el pots tenir després tu. Això és un altre tema. En aquest cas, les indicacions d'emulsió lipídica per al meu hospital, que no tenim intensius, no ens toquen, segurament ens l'emportaríem. Sí, està en una aturada, en un xoc refractari, el que trigues a sol·licitar i que t'ho porten, aquest pacient ja està mort. Sí, en la red de antídotos sí que t'expliquen la posologia. La primera frase que diu és: la posologia óptima no está definitivamente establecida. Però bé, t'expliquen, en funció del pes corporal, si és més de 70 o menys de 70 quilos ,t'expliquen exactament que posis una embolada de 100 mil·lilitres, durant 2-3 minuts, seguit d'una infusió de 250 mil·lilitres durant 15 o 20 minuts. I t'expliquen les reaccions adverses i... Jo diria que, nosaltres, a Figueres en tenim perquè alguna vegada ho hem discutit i crec recordar que sí que en teníem. No sé si vosaltres no en teniu, no ho sé. Ho desconec, tindria que mirar-ho i preguntanr. Hi ha moltes coses que segurament tinguem, però com no les hem fet utilitzar, no... Però ho miraré. I fins ací. Crec que hem parlat molt per damunt de totes les intoxicacions i hem donat unes pinzellaes del que és el maneig bàsic i crec que amb això tenim material per a poder fer una bona actuació davant del pròxim pacient que vinga intoxicat. Sí, sí, segur, segur. De fet, com que l'hem fet molt general, l'hem fet molt llarga. Crec que aquest serà el capítol més llarg de tots els que hem tingut fins ara. Perquè per molt que el retalli hi ha massa coses interessants que hem comentat, com per deixar-les fora. Si us sembla, tirem endavant. I ara tocaria el Menys és Més. I pel Menys és Més he triat una cosa que ja hem parlat, però per donar-vos la referència per quan s'escaigui que algú vulgui fer el rentat gàstric i digueu aquí no està indicat. El que us porto ara és un document de la SEMFIC, de les seves recomanacions de no fer. És antic, 15 Recomanacions de No Fer a urgències. És de l'any 16, perquè veieu que això ja es parlava fa temps. I la recomanació és la setena d'aquest document. Són 15 recomanacions, em quedo amb la setena que és: no fer rentat gàstric de forma rutinària en les ingestes medicamentoses que no compleixin els criteris d'indicació. Té tres referències bibliogràfiques. Una ja és de l'any 97, que actualitzen després el 2013, perquè veieu que d'això ja fa temps que se'n parla. Ja hem parlat de com es fa el rentat gàstric, que si la mànega... Aspires el que puguis i després vas injectant líquid, aigua o sèrum, i vas aspirant per endur-te tot el que puguis. La idea de fer servir aquests manguerots que parlàvem, d'aquest centímetre i pico de diàmetre, és perquè les restes de comprimits que encara no s'han desfet, que encara no estan emulsionades, que te les puguis endur senceres. Clar, amb una sonda nasogàstrica petita, que tindrà un diàmetre intern de 3-4 mil·límetres, només et pots endur fragments de pastilla que puguin tenir aquesta mida. S'havia fet molt, jo n'he fet, de rentats gàstrics, sempre amb sonda nasogàstrica, la Foucher no l'he arribat a posar mai, sempre m'ha fet molta por. I ara mateix només està indicada, com has comentat abans, només té aquestes 4 indicacions, que són bàsicament els medicaments altament tòxics o que no poden ser adsorbits pel carbó actiu, i sempre amb aquesta finestra temporal, és a dir, a partir d'aquestes dues hores ja no té sentit. És el que hem parlat abans. Ara aquí teniu la referència, que la posarem a les notes de l'episodi, aquest document de la SEMFIC de 15 Recomanacions de No Fer. Per quan algú plantegi l'opció de fer un rentat gàstric, doncs dir, ep! Aquí no toca perquè tenim altres maneres de fer-ho. I aquest és el Menys és Més d'aquesta setmana. Molt bé. Ai, d'aquesta setmana, d'aquest episodi. Mare de Déu, si portem aquí que no hem gravat sis setmanes, i aquesta setmana, molt bé. Ai, Albert. És que portem molta hores. Sí, s'està fent llarg. Vinga, va. Ara toca l'UrgemMot. Xavi, explica'ns coses aquí, que jo també en tinc alguna després. Si vols que parlem de l'UrgemMot, jo en tenia un parell o tres relacionades amb el tema que estem parlant avui. Hem parlat del rentat gàstric, però correctament hauríem de parlar de rentada gàstrica. O sigui, en lloc de rentat, rentada gàstrica. Després, crec que no n'hem parlat durant el tema de les intoxicacions, sobretot per fàrmacs, que a vegades parlem de la vida mitja dels fàrmacs en sang i no sé què, per saber quanta estona hem de tindre el pacient en observació abans de poder fer altres coses. En farmacologia hauríem de parlar de semivida d'un fàrmac. És el terme més recomanat pel TermCAT, semivida d'un fàrmac. També podríem dir la mitja vida o vida mitjana, però el que no hauríem de fer és dir vida mitja. La mitja no, la mitja és el que ens posem a les cames si fa fred o els lladres quan entren a un banc es posen una mitja al cap. Per tant, no estem parlant d'això. Per tant, hauríem de parlar de semivida d'un fàrmac. I després, m'ha cridat l'atenció, Albert, perquè tu has parlat en algun moment determinat, ara no recordo per què, però parlaves dels blísters i he dit, ostres, això de blíster a mi no me sona gens català. Però sí, és correcte parlar de blíster quan parles dels envasos que contenen càpsules i comprimits i aquestes coses. Jo pensava que era un anglicisme que no està acceptat, però sí, veig que el blíster ho has dit molt bé, Albert. I ja està, jo tenia aquests tres UrgemMots per comentar. Faré veure que això del blíster ho sabia gràcies al paraulògic. Seguint amb el nivell C2 de català, la secció de l'UrgemMot és per paraules que diem malament i tal. Aquesta no és ben bé així, això no sé si és filologia, no sé com dir-ho. Aquí estem parlant d'absorció i d'adsorció. I com que la B i la D s'assemblen molt quan parles, moltes vegades no diferenciem una de l'altra. I aquí m'agradaria fer una miqueta el comentari. L'absorció és l'acció d'absorbir i absorbir és emportar. L'esponja absorbeix l'aigua. L'intestí absorbeix el contingut de dins la llum intestinal. Per tant, el nostre intestí absorbeix el tòxic, en aquest cas. Però el que fa el carbó actiu és una adsorció. I l'adsorció està definida com l'adhesió de les molècules d'un material damunt la superfície d'un altre. I el que fa el carbó és que s'enganxa a la superfície, el tòxic s'enganxa a la superfície del carbó actiu. No s'absorbeix perquè, com que el carbó actiu no va enlloc, es queda a la superfície el carbó actiu. Però això, el carbó actiu el reté i després s'elimina quan defeques el carbó, oi? Fer aquesta diferència entre l'absorció i l'adsorció. És una cosa així una miqueta... nivell C2 de català. Va, adsorció i absorció. Però aquí no podia deixar passar l'oportunitat de fer la catalanada del dia, que és que si hi ha coses que són verinoses, però aquí l'important és la metzina. En català un verí es diu metzina i s'ha de fer servir aquesta paraula. Entre molts motius perquè van matar moltes dones fent-les passar com a bruixes dient que eren metzineres. Metzina, amb TZ, aquesta paraula que també dels 16 jutges d'un jutjat que qualsevol castellanoparlant quan li fas dir se le traba la lengua i convulsiona. Metzina, quedeu-vos amb aquesta. I als que apitxem, també. A els valencians també us passa? Als que apitxem també. Al valencià també li passa la TZ? A la meua part sí, perquè... en València, encara que ara més que en Castelló, apitxem, moltíssim. Per lo que Metzina... Se me queda allí en la llengua. Metzina. Doncs mira, Metzina, que és la substància aquesta introduïda a l'organisme animal, que dona la mort o produeix un efecte morbós, que vol dir de malaltia. Metzina, aquesta la vull fer servir. La propera guàrdia a veure si tinc l'oportunitat. Nosaltres aquesta la sabem perquè quan codifiques un diagnòstic, almenys amb el CIM-9, sempre et passes una estona buscant enverinament o no sé què i al final dius, hòstia no, que és emmetzinament. I de vegades molts professionals que tenim extracomunitaris, imagina't, digues-li a una persona que no ha sentit mai el català, que quan algú ve perquè s'ha intoxicat amb no sé què, ha de buscar emmetzinament per saber el codi del CIM-9, per exemple. Doncs mira, encara un motiu més per fer servir metzina contínuament. Exacte. No sé vosaltres si esteu fent el CIM-10, nosaltres canviem ara, el dia catorze em sembla que canviem, i ara no et sé dir si també em sortirà l'emmetzinament en el buscador del CIM10. A veure si me'n recordo i us ho dic en el pròxim episodi. Molt bé. I deixa'm ser una miqueta Pere Punyetes, Albert, però t'he sentit diverses vegades dir carbó actiu. I deu ser activat i m'he equivocat, oi? Correcte. Carbó... T'ho dic perquè aquesta jo també no la sabia i contínuament me l'haig de mirar per dir, hòstia, és actiu o és activat? És carbó activat. Ja no tinc el C2, casum dena. Ara em quedaré només amb el C1 que gasto. Vatua. Va, vinga anem acabant, perquè això ja està... Estem degenerant, estem molt degenerant, sí. Sí. Bé, de recomanacions han sortit un parell dins l'episodi, doncs l'Energy Control i la red de antídotos, però tu ens en portes una altra, oi, Xavi? Sí, jo relacionat amb el monogràfic d'avui us volia comentar, només comentar, és molt ràpid, una expressió que en anglès en diuen One Pill Killer o One Pill Can Kill, que fa referència a intoxicacions per fàrmacs que amb una sola pastilla, amb una sol comprimit, càpsula o pegat pot provocar la mort a nivell pediàtric. Estem parlant de nens de 10 quilos o menys i hi ha aquest concepte del One Pill Killer, One Pill Can Kill i això en van parlar en un article publicat a l'Anales de Pedíatria el 2020, gent de Sant Pau, Terrassa, del Clínic i del Trueta de Girona on també hi havia, que hem parlat abans, de l'Àngels Gispert i van publicar, van fer un estudi, van fer una revisió d'aquest concepte. Van buscar totes causes de mortalitat per intoxicació farmacològica en nens a diferents registres espanyols i a diferents registres d'Estats Units i després van fer una cerca bibliogràfica a PubMed i altres bases de dades per veure quins eren els fàrmacs més comuns i a partir d'aquí estudiar quines són les dosis letals i si els comprimits que tenim comercialitzats a Espanya, aquestes fàrmacs que tenim, amb aquestes dosificacions que tenim a tots els domicilis, la quantitat de fàrmac que hi ha a cada comprimit pot ser una dosis letal per un nen de 10 quilos. I a partir d'aquí vam fer tot un llistat de tots els fàrmacs comercialitzats a Espanya que amb una, dues o tres pastilles consumides per un nen poden ser conseqüència de mortalitat o d'una intoxicació molt greu. I la veritat és que en van trobar forces. De fet, hi han 29 productes comercialitzats a Espanya que amb una sola unitat, digues-li, comprimit, càpsula o pegat pot provocar la mort d'un nen de 10 quilos. Hi ha 13 principis actius comercialitzats, que amb la ingesta de dues unitats ja poden provocar la mort d'aquest tipus de nens i n'hi ha 10 que amb la ingesta de només tres comprimits ja poden produir la mort de l'infant. Bàsicament són antiarrítmics, antiasmàtics, antidiabètics, antihipertensius, antipsicòtics, opiacis i alguns tòpics com analgèsics, pegats, per exemple, de fentanil, o anestèsics o anticongestius. Si voleu us faig un repàs de quins són perquè veieu que no són coses estranyes. Algunes sí, però bé. Aquí cal fer l'incís que estem parlant de 10 quilos. No hi ha cap substància que mati una píndola a un adult. Això és aplicat única i exclusivament a canalla petita. Sí, sí, sí. Però que se'n veuen, o sigui, de fet, les causes d'intoxicació de visites als serveis d'urgències, el 60% d'aquestes intoxicacions són per fàrmacs. I, evidentment, la majoria de les vegades no són per fàrmacs que el nen pren, sinó que són fàrmacs del pare, de la mare, de l'avi, de l'àvia, o ves a saber de qui. Per exemple, la combinació de buprenorfina i naloxona, que una sola unitat ja pot provocar la mort d'aquest nen, els fentanils, el durogèsic, l'àctic... Us diré també noms comercials perquè ens sonin, que de vegades no el coneixem, el nom comercial. Els he buscat i els dic. La hidromorfona, també amb una sola dosi, càpsules de metadona, una sola dosi, la morfina MST-continus i el sevredol, una sola unitat pot provocar la mort d'aquest tipus de nens. l'oxicodona, l'oxicontín, targin, el tapentadol, que és la palèxia, el tramadol, com l'adolonta, el zaldiar. Quantes cases de per aquí tenim adolonta i zaldiar, que ara es recepta com si fos paracetamol. Una sola unitat d'aquests medicaments, del tramadol, és letal per aquest tipus de nens. La teofilina, no? Antiasmàtics, la teofil·lina, el teodur i tot això, una sola dosis, algun antihistamínics, la difenhidramina. que és el benadril, el soñodor, tot això també existeix a les cases. Aquest necessita tres comprimits, però bé, tres comprimits tampoc és especialment difícil, per un nen, prendre's tres comprimits. La codeïna, el codeïsan i tot això existeix molt a les cases. Doncs dos comprimits de codeïna són letals, antimicrobians, la cloroquina, la hidroxicloroquina, que l'havíem donat al principi del Covid i tot això, també una sola unitat pot provocar la mort del nen. la flecaïnida, l'apocard, una sola unitat provoca la mort, la propafenona, la clonidina, l'amlodipina, una sola unitat del norvas o l'astudal, és letal. el diltiazem, noms comercials com el carduran, el masdil, una sola dosi, la nifedipina, l'adalat, aquest necessites tres comprimits, i del verapamil, noms comercials com el manidon i altres, una sola unitat, que més? El bupropió, la sertralina, largactil, que és la clorpromazina. La clozapina, una unitat, l'haloperidol, una sola unitat. L'olanzapina, tres comprimits de ziprexa són letals. La risperidona, el risperdal, una sola unitat. La carbamazepina, per exemple el tegretol, necessites només tres pastilles. I antidiabètics, la glibenclamida, que és el daonil, per exemple, el daonil o euglucon, una sola unitat. I que més? i analgèsics tòpics, el rosalgin i el tàntum verde, dues unitats d'això ja són letals, i el radiosalil, que és el salicilat de metil, una unitat, pot ser letal. I em sembla que ja està. Són tots els fàrmacs que tenim a les cases, a totes les cases segur que tenim algun d'aquests que he dit. Vigileu si teniu nens petits, perquè si s'espavila i t'agafa un sol comprimit, veuràs el concepte aquest de One Pill Killer o One Pill Can Kill. I això és tot el que us volia comentar sobre aquest aspecte, Albert i Adriana. Quina por! Aquí, els medicaments tancats, eh? Bé, els medicaments, el... tot. Al final, quan tens canalla petita, tot. Ho xapes tot, tapes tots els endolls i tot i així sempre troben la manera de liar-la parda no se sap ben bé com. De fet, hi ha molts envasos que ja els fan amb tancaments especials pels nens, però normalment solen ser fàrmacs que prenen els nens. Fàrmacs que prenen els avis, com que són pels avis, ja no els fan tan complicats d'obrir i precisament són aquests els que són més letals per al nen. I també vigilar perquè ara tenim molts blísters preparats pel consum durant la setmana. Si els traiem dels envasos originals i els posem amb alvèols o com sigui, que ja t'ho donen a la farmàcia preparat perquè cada dia, dilluns, dimarts i matí, tarda i nit, te'l prenguis fàcilment i això és molt fàcil d'obrir, aquests envasos. Perquè ja no estan en l'envàs original, que sí que és difícil d'obrir, i el nen aquests envasos fàcils d'obrir, que et donen a la farmàcia, perquè no t'equivoquis ni deixis cap dosis, potser pel nen és més fàcil d'obrir i pot ser més fàcil que tinguis una intoxicació. Molt bé. Doncs a tancar-ho tot. Escolta'm. Us sembla que anem tancant la paradeta aquí? Perquè ja portem dues hores de gravació i aquí per molt que retalli això quedarà llarguíssim. Sí, home. Ens dieu els oients si ens hem passat o si ja us està bé. Si ens hem passat, igual el que hauríem d'haver fet és partir-lo. De moment sortirà com un sol episodi i si no us està bé, ja ens dieu a veure què podem arreglar pel següent. Ara, com que a principis de desembre tenim festius i tenim ponts, la gent s'ho pot mirar tranquil·lament. La taxa d'abandonaments de l'episodi mos donarà... Sí. Aquest el poden escoltar amb la família al cotxe, saps? Quan vagin amb el cotxe de viatge cap a les comarques on fan vacances, que els hi fotin a la canalla també, que vegin que One Pill Can Kill, cuidadín, canalla. Si no hi ha res més, ho deixem pel següent episodi, no? A l''episodi 60 ens tornem a veure. Sí. Molt bé. Vinga, que vagi molt bé. Adeu. Vinga, adeu-siau a tothom.