EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
Benvinguts a l'EMPodCat.
Avui tenim un nou episodi, l'episodi número vuit, en l'EMPodCat, que és un espai on conversem sobre urgències i emergències sanitàries, conduït per un gran equip multidisciplinari i multicèntric.
En aquest cas, tenim, com sempre, l'Albert i jo mateix. Albert, si et vols presentar un momentet.
Sí, hola, sóc l'Albert Homs, sóc infermer d'urgències i emergències. Ara mateix exerceixo la plana ceretana, en un lloc on tenim mig...
De fet, hauríem de dir que també és multidisciplinari, multicèntric i potser multinacional, perquè al meu territori treballem en dos països diferents.
Però, bé, nosaltres dos som dos catalans, no? De fet, allà també tots són catalans, ara que hi penso.
Bé, ja, això. @emermedpirineus a Twitter, @emermedpirineus@mastodont.cat, aquesta xarxa rara, i tinc un blog que es diu emermedpirineus.eu.
I a l'altra banda, tu, Xavi, va, dona les teves credencials.
Sí, home, doncs sí, sóc en Xavi Basurto, i res, sóc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres, i també tenim la base concertada del SEM,
i també parlo i dic ximpleries en el blog de urgem.cat i a Twitter, @urgemcat.
Aleshores, res, avui parlem del tema, l'episodi número vuit, intentarem parlar d'un tema molt interessant, que veiem de tant en tant en urgència, sobretot en nens,
que és el tema dels cossos estranys que queden enclavats a les fosses nasals, i ens ve el pare o la mare amb el pobre nen que jugant s'ha posat algun objecte dins el nas i no és capaç de treure'l.
I l'Albert ens explicarà diferents tècniques, no sé si en té alguna de preferida, o si de fet n'hi ha alguna de preferida, o això depèn de cada circumstància, no ho sé.
Potser depèn del tipus de nen, del tipus d'objecte, o de la situació en concret, potser hi ha alguna tècnica més apropiada que una altra, ara ens ho explicarà l'Albert.
I després seguirem amb els apartats habituals, que són alguns dels UrgemMots preferits de l'Albert i meus,
i després sempre fem unes petites recomanacions d'algunes coses interessants que veiem a la xarxa o de contingut interessant que ens pot ser d'utilitat a urgències, doncs farem unes petites recomanacions.
No sé si m'he deixat alguna cosa, Albert, que et sembla que parlarem avui o què?
No, no, parlarem del que has dit.
Va, començo.
Bé, un petit comentari tonto. Els cossos estranys al nas no només ho fan els nens.
sÍ que cert que els adults, a l'hora de ficar-se coses per determinats orificis, no acostumen a tenir preferència pel nas, però, bé, també pot ser que algú es fiqui alguna cosa on no toca.
Vinga, d'on ve això?
Suposo que com tots els nostres serveis d'urgència, de tant en tant ve algun nen que s'ha ficat alguna cosa al nas.
En el meu cas, fa uns mesos, va venir una criatura que es va posar, dels bolígrafs, aquests moderns, que tenen a la part de dalt aquella mena d'escumeta per fer anar pantalles tàctils de mòbils i tauletes,
doncs aquella escumeta va caure del boli i se la va ficar al nas.
Prou endins com perquè no es pogués treure tibant amb el dit.
I van venir a l'hospital perquè els hi treguéssim.
El nen, no recordo la criatura, em sembla que devia tenir potser 3 anys, més o menys. Ja us podeu imaginar el que ve darrere d'això, no?
Merder, segur.
Una criatura d'aquesta edat que ja no es deixa ni mirar, doncs a sobre té una cosa dins el nas que li has de treure.
Aquí, la sort és que fa bastant temps vaig veure, suposo que per xarxes socials, un mètode tonto, que en parlarem després, que podia resoldre molts mal de caps.
I el vam provar i va funcionar.
Després d'això em vaig publicar una cosa al blog, que després ja en parlaré també.
Quan vaig anar a publicar això al blog, vaig buscar referències i em vaig trobar... Vaig trobar un article que deia vint maneres de treure cossos nasals.
Doncs això, parlem-ne.
Quines són aquestes vint maneres?
Digue'm.
I us va funcionar la primera o veu haver de torturar molt el nen?
Oli en un llum, tu. Espectacular.
Sí?
Espectacular.
Bé, molt bé.
De fet, vaig fer l'entrada perquè em va costar trobar el vídeo de demostració que els hi havia d'ensenyar als pares què és el que havien de fer.
Després, quan arribem amb l'ordre que he pensat explicar-ho, ja explico més el mètode aquest.
Fantàstic.
Dues advertències potser abans de parlar del demès.
La primera, que és de sentit comú.
És a dir, si el que hi ha dins del nas és un objecte que és perillós per ell mateix, un tros de vidre afilat o un tros de metall que talla, compte.
No podem...Molts d'aquests mètodes que explicaré no podem fer servir perquè si tens alguna cosa que et talla per dins, el que no faràs és estirar-ho de qualsevol manera.
Aquí segurament ja tocarà fer una anestèsia o una sedació profunda i retirar instrumentalment sota visió directa.
Això també en parlarem després.
I l'altre és que tot això s'ha de fer amb una persona que cooperi o que, al mínim, no es bellugui.
Si és un adult, doncs... Bé, si és un adult que està en els seus cabals, doncs és probable que cooperi.
Si és un nen una miqueta gran, és probable que cooperi.
Si és un nen petit o algú que no hi és del tot, doncs no cooperarà.
Llavors segurament requerirem o bé de sedacions en diferents graus, que això en podem parlar un altre dia, o bé de judo, que això no s'explica als pares.
A les escoles de pares no t'expliquen mai el judo, llavors... De fet, també, que jo recordi, a mi a la carrera tampoc em van explicar res de judo.
I després l'has d'aprendre a fer i comences a fer unes torsions i unes immobilitzacions i demès que, vaja, no sé quants dans et donarien per les immobilitzacions.
Però clar, el que no pots fer és ficar-te a intentar treure alguna cosa amb algú que es belluga.
Per tant, si hem de treure un objecte del nas d'algú, aquest algú ha d'estar quiet, en la posició que correspongui en funció de la tècnica que vulgui fer.
D'acord?
Molt bé. Molt bé.
He fet aquestes advertències, perquè ara no vingui ningú i digui no, és que jo en tenia un que fotia bots i vaig provar i no va funcionar.
Si fa bots, primer el pares, després ja en parlem.
Vinga, d'aquests mètodes hi ha com diverses famílies de mètodes, perquè en el fons tot són diferents variants d'una cosa semblant.
Potser la primera família que m'agradaria parlar és el de fer-ho a través de pressió.
És a dir, tu et fiques... En el moment que algú es fica un objecte al nariu que toqui, doncs tot això està dins una cavitat que està plena d'aire.
Llavors, es tractaria d'afegir aire des de dins la cavitat perquè surti cap a fora.
El primer, que és bastant senzill, és sonar-se d'un nas.
T'has ficat l'objecte al nariu dret, doncs et tapes el nariu esquerre i et sones.
Com quan et treus els mocs, fàcil, senzill, això ho fem tots cada dia.
Però clar, ha de ser algú que sàpiga sonar-se. Per tant, nens molt petits que no se saben sonar, doncs això no ho faran.
I si algú no coopera, doncs tampoc ho farà.
Primer mètode, que es sonin, i a base d'anar apretant, a base d'anar sonant, doncs l'objecte anirà sortint, amb més o menys velocitat, anirà sortint.
Què no es pot sonar ell?
Aquí és on entra el mètode que n'hi diuen... Jo l'he traduït pel petó de la mare, que és el que tinc posat al blog, si aneu al blog, ja posarem l'enllaç a les notes de l'episodi.
Doncs aquest mètode és molt senzill.
Tu agafes com si anessis a fer un boca a boca, això que ens ensenyen tots els curs de suport vital, bàsic,
i l'única diferència és que en comptes de tapar els dos narius del nas, doncs tapes només el nariu que no hi ha l'objecte.
Primer incís, l'objecte ha de ser-hi. A vegades et poden fer la pirula i dir-te que hi és i realment no hi sigui. Això pot passar.
Ha de ser creïble, el fet que hi sigui.
Si és algú que s'ha vist que es posava l'objecte, el cas de la criatura que explicava, doncs és fàcil.
Si és un nen que el veus perquè te'l porten perquè té mocs d'un nariu molt verds, molt lletjos, i mires amunt i veus una cosa estranya, dic, doncs també és evident.
Però bé, no sempre ho és.
Però vaja, fem l'incís que tenim evidència o tenim una alta sospita que té l'objecte al nariu.
Perquè no és condició indispensable veure'l, fer una inspecció i visualitzar-lo, el cos, estrany, o... Bé, suposo que és recomanable, no?
Home, s'ha de vist... O sigui...
Abans de fer qualsevol maniobra suposo que potser has de fer un cop d'ull i veure què hi ha i què no hi ha i com és, no? O què?
Bé, és a dir, tu has de tenir evidència que hi ha l'objecte. Si el veus, molt millor i si saps quin objecte és, molt millor.
Si no el veus i no saps quin objecte és, doncs has de fer una bona inspecció.
Llavors, a partir d'aquí hi ha diferents mètodes en què... Per exemple, aquest que explicaré jo ara, aquest que he traduït pel petó de la mare, aquest és bastant innocu i per tant,
si ho tens clar, tampoc cal que t'entretinguis massa a fer altres coses.
Però n'hi ha d'altres que abans d'embolicar-te a fer segons què, home, hauries d'estar bastant segur que el veus o que hi és.
Això, mètode a mètode, anem veient a veure què és el que s'ha de fer.
D'acord.
Aquest, el del petó de la mare.
Estàvem amb com si féssim una insuflació de boca a boca, només que obstruint el nariu que no hi ha l'objecte.
Home, aquí per anar bé, el nen l'hauríem de tenir assegudet, com a mínim perquè la gravetat ens ajudi.
Si el nen el tenim estirat mirant amunt i bufem, home, anirem contra gravetat.
Per tant, potser millor això fer-ho amb el nen assegudet o que el nas li quedi... El forat del nariu li quedi mirant avall.
Tapem el nariu que no tocava una altra vegada i segellem la nostra boca, perdó, la boca del progenitor o de la persona que ens el porta contra la de la criatura i bufem.
Bufem com? Home, la lletra petita diu que comences a bufar i quan notes una mica de resistència fas una bufada forta.
En el cas nostre, la mare va bufar fort d'entrada i ja va sortir.
No deixa de ser com inflar un globus, els nens, oi que inflen globus cada dia? Doncs tampoc ve massa d'aquí.
Per què dic el progenitor?
Home, perquè que siguem nosaltres que li fotem un morreig a la criatura en els temps que corren és bastant lleig.
Per tant, millor que sigui algú de casa.
Més detalls, un vídeo explicatiu molt xulo de com ho fan i demès, ho trobareu al meu blog.
Molt senzill, amb la meva N d'un intent, un èxit.
Es veu que això està... El primer cas escrit d'això, algú ho va publicar l'any 60 i escaig, bé, si algú ho prova i li funciona, aviseu, que això sempre mola.
I cap problema per fer-ho, si no va a la primera, ho proves un parell de vegades més i ja està, no?
Si no, i després canviar la tècnica o si no, cap problema.
Exacte.
Aquí, mira, veus, aprofitaré per fer l'incís aquí, clar, quan anem a provar de fer una cosa d'aquestes, com menys cooperant és la persona, més segurs hem d'estar que farem aquella i que ha de sortir bé.
Ho dic perquè, clar, bufar-li a la criatura a la boca la primera vegada, doncs mira, el pots mig agafar de sorpresa i si ja ha funcionat ja està, no s'ha ni assabentat de res.
A la quarta vegada que li has de fotre el judo per aguantar-lo i bufar-lo, doncs ja el nen ja estarà de tu fins al monyo i et dirà aquest hi posis tranquil.
Llavors aquí... Hi ha alguna altra tècnica en que encara més important, sabent-ho, l'anem a fer, la fem i ja està.
Podem repetir?
Sí, aquesta és molt innòcua, aquesta no hi ha cap, no vaig trobar cap complicació descrita, publicada, evidentment, i em costa imaginar que en pugui tenir alguna de complicació.
Senzill, fent la salvetat aquesta que l'objecte no sigui perillós quan es bellugui, jo triaria aquesta. Aquesta, el meu per defecte és aquesta.
Molt bé.
Hi ha objectes que seran més fàcils de treure que d'altres. Com més arrodonit sigui l'objecte, segurament millor anirà amb aquesta tècnica.
Variant d'aquesta tècnica quan el pare o la mare o qui sigui que el porti no s'atreveix a morrejar la criatura i bufar-lo.
Un altre mètode que hi ha és, aquest segurament només funcionarà una vegada i tinc els meus dubtes, que és en comptes de segellar la boca i... Bé, el morreig, carai, i bufar és fer servir una palleta.
Al nen li dius que agafi una palleta com si volgués beure i tu li bufes per l'altra banda. Li fots una bufada forta i que surti.
Està descrit. A mi em sembla una xorrada com un piano. Podent... Podent segellar i bufar, fer servir lo de la palleta és només afegir una capa més de complexitat.
Però, bé, si resulta que a la criatura això, jugar a això li ve de gust i l'altre no, doncs es pot provar. No veig per què no.
Home, em dona la sensació que pots fer poca pressió d'aire dins la boca, no?, Amb una palleta. Vull dir, que és molt estreta i jo què sé.
El que és segur és que la pressió la faràs més lentament. Amb l'altre, amb la bufada forta de seguida arribes a una pressió alta.
Aquí, com que el flux queda restringit perquè la palleta és més estreta, doncs clar, abans no hauràs pogut pujar la pressió a la cavitat de la criatura, la nasofaringe de la criatura, hauràs de bufar més estona.
I això fa que si la criatura coopera poc, doncs clar, al moment que noti alguna cosa estranya, deixarà la palleta i ja s'ha acabat.
Aquest no l'he provat, però està escrit.
O sigui, se m'acut, pel que acabes de dir a mi se m'ha acut directament agafar, per exemple, saps el cono del del peak flow, els cartonets aquells del peak flow?
Sí.
Pots fer servir allò.
També.
No ho sé, eh?
També, també seria una altra manera.
Perquè la palleta, vull dir, el nen si es molesta només que tanqui una miqueta amb les dents, la palleta la xafa, vull dir, no entrarà més aire.
Jo aquest ho veig molt, un mètode molt purista, americà.
Massa fi.
Sí, ho veig perquè és una coseta, saps, és que clar, això de fotre-li un petó a la criatura, on s'és vist?
Bé, penso que a llatins com nosaltres, això ens hauria d'importar relativament poc, però aquí està el tema. Es pot plantejar, es pot fer.
Una altra variant que aquesta... Aquesta la veig millor que aquesta última que acabo d'explicar, és l'equivalent a la insuflació boca a boca, diguéssim,
que parlàvem del petó de la mare, és a dir, aquest segellat de la boca i demès, però en comptes de fer el segellat de la boca amb la teva boca ho fas amb una mascareta d'ambú.
Agafes l'ambú, agafes una mascareta d'ambú que només agafi la boca perquè has de tapar el nariu lliure perquè tota la pressió surti pel nariu que està ocupat i li fots un cop d'ambú.
Val.
Ja està.
Aquest, avantatge d'aquest, doncs que amb un crio que no cooperi, és a dir, que hagis de fer judo, judo, bé, pots intentar-ho. Pots intentar-ho.
És a dir, com més aixecat el cap de la criatura, millor. I mira, per molt que bellugui el cap, doncs un moment o altre bé podràs tancar-li i fotre-li el cop d'ambú.
Bé, aquest, hi ha algun vídeo també que circula per internet en què es veu com ho fan i com funciona. És una idea.
Jo, si el petó aquest, això que n'hi dic al petó de la mare no funciona, doncs segurament intentaria... Una segona l'intentaria amb aquesta. A veure què tal.
Una altra possibilitat.
Llavors, una altra.
A les notes de l'episodi posarem l'article aquest que estic explicant ara, que hi ha, a part de les explicacions amb anglès, també hi ha algunes figures, algunes fotos que és interessant per fer-nos una idea.
L'altra mètode que expliquen aquí és agafar les sondes aquestes d'aspiració que tenen un port de control, és a dir, que només aspiren quan tapes un forat.
M'imagino que ara tothom té el cap pel que estic parlant, és a dir, aquestes sondes d'aspiració amb un port de control.
O bé tens unes sondes que no en tenen, llavors has de posar una clau en I, una Y, d'aquestes que quan tapes el forat lliure de la Y aspira per la sonda, o bé la sonda mateixa té el port de control, el que tingueu al vostre  servei.
Agafes una d'aquestes sondes, talles la sonda i al cap de la sonda, al lloc que has tallat, hi poses...
Una mena de... Mira, aquí en la foto el que hi tenen és un auricular d'aquests de... la goma d'un fonendoscopi, la que et poses tu dins l'orella. D'acord?
La idea és posar-hi alguna cosa amb la qual taponaràs el nariu buit, el nariu que no té l'objecte. D'acord?
És a dir, aquí el que fem és, en comptes de fer la insuflació per la boca oberta obstruint el nariu lliure, el que farem és tancar la boca i fer la insuflació amb gas a pressió pel nariu lliure.
No sé si s'ha entès això que he explicat ara.
Bé, senzillament, tu connectes la sonda aquesta d'aspiració a l'oxigen o a l'aire medicinal de la paret, li fots flux, pots optar per fer-ho progressivament, és a dir, anar-lo pujant fins que l'objecte surti
o directament li fots 15 litres al manòmetre, i llavors obtures el nariu lliure amb la goma aquesta del fonendo,
tapes el forat, hi ha un augment sobtat de pressió i pum! És l'equivalent a bufar de la tècnica aquesta del petó de la mare.
Bé, no sé quin és millor o pitjor. No ho sé, aquest veig difícil fer-lo si la persona és poc cooperant o belluga massa el cap.
A mi em segueix agradant més el del petó de la mare, el trobo menys violent, menys complexa, més ràpid de fer, però tenim tots aquests.
Llavors, aquests serien els mètodes que n'hi podríem dir de pressió, ara podríem dir una altra família de mètodes que serien els mètodes d'arrossegament,
que bàsicament el que es tracta és de l'objecte portar-lo cap a tu, és a dir, treure'l cap a fora arrossegant-lo amb el que sigui.
El més evident potser és un rentat nasal amb sèrum fisiològic.
Un rentat nasal normal, agafes una xeringa, l'omples de sèrum i pel nariu lliure fas una injecció de sèrum a pressió que sortirà per l'altre, molt anirà cap enrere i sortirà per l'altre.
Evidentment aquí sí que ens interessa que el cap de la criatura estigui endavant perquè millor que l'objecte surti que no pas que se l'empassi.
Després, depèn de quina mena l'objecte tindríem un altre problema i demès. O sigui que millor, si surt millor que no pas es quedi.
En l'article parlen de les bulb syringes, les xeringues aquestes de bulb que no son ben bé xeringues.
Allò típic, aquelles peres de làtex amb què s'havien posat les lavatives fa 30 anys
i que ara els kits de part en tenen una per poder aspirar els mocs de la criatura. Parlen d'això, però bé, tant servirà aquest com una xeringa normal.
L'important és fotre-li un xeringasso de sèrum pel nariu lliure perquè surti per l'altre. És un arrossegament per líquid. No té massa drama.
Bé, si això ho fem cada dia per rentar el nas quan tenim mocs, no ha de tenir massa complicacions fer-ho per treure l'objecte.
Ep, un aclariment que mentre editava l'àudio d'aquest episodi m'ha semblat que no quedava prou clar.
Això del rentat nasal evidentment només ho farem amb gent amb qui li faríem el rentat nasal de normal.
Si hem sedat algú o està inconscient o no té el reflex de deglució, evidentment no li farem el rentat, però vaja que quedi aclarit.
I ara seguim amb l'episodi.
Aquí segurament això tindrà molta més utilitat si l'objecte és un paper o un... No sé què dir.
És a dir, alguna cosa que sigui més aviat tova probablement vagi millor amb això que no pas amb el de pressió.
Un objecte relativament impactat, més aviat quadrat que rodó, això potser no acabaria de funcionar. Però tot és provar-ho.
Llavors, següent mètode.
Va, aquest també l'he llegit per fer-lo servir per cossos estranys a l'orella i a mi em fa com una certa por.
És a dir, bàsicament el que es tracta és agafar un bastonet, la punta del bastonet, jo què sé, el típic de fer les mostres de...
els que fem servir ara per fer mostres de PCR i d'antígens, un bastonet.
A la punta del bastonet hi poses dermabondd, hi poses cola. Tu introdueixes el bastonet fins a l'objecte, que evidentment has de veure,
l'enganxes allà, t'esperes que s'enganxi i després vas retirant mica en mica perquè l'objecte se t'ha enganxat al bastonet amb la cola i tu el retires.
Aquest a mi em fa por, perquè vol dir tenir la persona quieta, la personeta habitualment, quieta durant què? els 30, 60 segons que triga el dermabond està ben enganxat i després tibar.
La sensació que tinc és que... Bé m'entens no?
A mi em sembla que això... No ho sé, ho veig una miqueta... Aquest és dels que menys m'agrada, però està descrit, s'ha provat i la gent l'ha fet servir.
Però no t'agrada pel tema que si es queda enganxat en algun altre lloc o si... No? Perquè poses la cola aquesta...
I perquè has de tenir la criatura quieta.
Sí, molt quiet, molt tranquil.
Si al nano l'hem tombat ja, si li hem fotut la nostra sedació amb el que sigui i el tens quiet, doncs em fa menys por.
Però si estàs amb judo, estàs en mode judo, hòstia una immobilització d'un minut, compte eh!
Perquè la criatura se t'emprenyarà i els teus timpans massa agust tampoc quedaran, eh, després d'un minutet de brams desesperats. D'acord?
Llavors amb tècniques d'arrossegament, llavors hi ha una altra opció que és fer servir catèters. D'acord?
Una foley petita, aquest hi ha un paio que té un article per allà que també posarem l'enllaç a les notes de l'episodi,
és el que descriu que ho ha fet servir més de 200 vegades i el seu mètode per omissió.
Llavors el que fas és agafar una foley, petita evidentment, que inflaràs amb poc volum, probablement un, dos, tres mil·lilitres de sèrum,
anestesies el nariu amb el que tinguis, nosaltres tenim xilo en esprai, doncs xilo en esprai, per exemple,
el nariu que treballaràs l'hi anestesies una miqueta, poses la criatura estirada amb el nariu afectat a sota. També així és més fàcil de mantenir la contenció si és necessari,
introdueixes la foley, ara ja no tenim problema de posar coses pel nas, vull dir introdueixes la foley fins que arriba...
Fins que ha passat a darrere el nariu i l'infles i arrossegues endavant i ho treus cap a fora.
Senzill, allò que parlàvem de si ho has de veure, aquí pots veure'l o no veure'l. Si no el veus i la sonda... Com que la sonda l'hauries d'entrar lubricada, que això no ho he dit, s'hauria de lubricar.
És probable que puguis passar per sota de l'objecte o per sobre llavors l'arrossegues i te l'emportes.
Evidentment, quan arrossegues doncs arrossega de veritat. Si fots una tibada forta igual t'emboliques molt o sigui que de mica en mica.
Bé, és una altra tècnica d'arrossegament amb una sonda.
De fet aquesta tècnica deu funcionar tant bé que una empresa ha fabricat una sonda per això, es diu l'extractor CATS que bàsicament és una mena de... 
Si us imagineu el catèter de plàstic típic, l'abbocath normal que fem servir per canalitzar vies endovenoses,
doncs que a la punta hi té un globet que l'infles. Doncs això mateix, ja han fet la la sonda específica per això o sigui que malament no ha d'anar.
I això ho introdueixes a cegues, interpreto. O has de fer servir un espèculum per mirar la nariu i tal i fer-lo passar per sota o per sobre d'objecte.
Home, si pots entrar-ho amb visió directa molt millor, si tens un mínim tacte i demés...
Doncs penso... I és una certa referència de distàncies, 
Sí.
Clar, si tu saps que si entres una cosa ,si l'entres un centímetre doncs igual, depèn de la mida de la criatura, no has entrat res o ho has entrat molt, també amb això et pots ajudar.
No, a mi em fa por d'empènyer més el cos estrany més cap a la part posterior, que potser amb la sonda encara no passo ni per sobre ni per sota i estic empenyent més cap endins i potser queda més...
No sé, per trobar-hi alguna pega.
Aquest és un dels riscos de tots els mètodes instrumentals, que són els que anirem parlant ara, els que vindran a partir d'ara .
Val.
Compte amb el ficar instruments dins el nas perquè ens podem trobar que l'enviem més enrere. Això és una de les coses que... Com més instrumentem més important és tenir la visualització del que fas.
Aquí jo comento això, amb lo de la sonda, que aquest tio explica que es pot fer a cegues, perquè ell ho diu. Jo preferiria veure-ho abans de fer-ho, però bé, ell ho explica.
La majoria m'imagino que els deu fer veient-los, però ho explica. També del mètode d'arrossegament, expliquen aquí en aquest estudi, que jo ho trobo ridícul això, però bé igual funciona, de fer servir un imant.
És a dir, si l'objecte és metàl·lic o és una bateria o és una pila de botó... Un incís, una pila de botó és una emergència mèdica. Una pila de botó en contacte amb la mucosa el que fa és escalfar-se i crema.
És perillós.
Perquè hi ha conducció elèctrica, llavors la conducció elèctrica es transforma, per resistència de teixits, es transforma en calor i acabarà cremant.
És una emergència, o sigui s'ha de treure, ja sigui perquè se l'han empassat o se l'han posat en un orifici, això s'ha de treure. Aquí sí que no val esperar. S'ha de treure.
Llavors ells parlen de l'imant, com podríem fer servir l'imant aquest que hauríem de tenir tots per parar, per parar... Pels marcapassos. Que no els pares, que els passes en mode... És igual, un dia en parlarem d'això també.
Sí, sí.
I fer servir l'imant aquest, amb l'imant anar mirant des de l'exterior, anar mirant amb l'imant d'arrossegar l'objecte metàl·lic cap a fora.
Bé, és una idea. No sé fins a quin punt pot funcionar perquè clar, sí que l'arrossegaràs cap a fora, però l'objecte anirà rascant la paret del del nariu, llavors no sé jo. Jo crec que massa, massa, massa content...
Molt agradable no ha de ser, molt agradable no ha de ser pel nen.
Vinga, llavors per anar acabant, els mètodes instrumentals. Els mètodes instrumentals bàsicament vol dir anar a buscar amb un instrument l'objecte, agafar-lo i treure'l.
A partir d'aquí tots els que vulgueu, n'hi ha diversos. A veure, objectes per agafar, per exemple parlen de sondes amb aspiració. 
Hi ha una sonda de d'otorrino, que els que tinguem la sort que tenim consultes d'otorrino a prop del servei d'urgències que podem entrar i arrambar el material, doncs mira, pots agafar coses.
Hi ha una sonda d'aspiració d'otorrino que ja té una forma així, de colze, que pots mirar. Això ho fiques aspiració, ho entres, esperes que l'aspiració enganxi l'objecte i ho retires.
Pots fer servir també una sonda d'aspiració a la que li talles la punta, mirar que sigui més o menys recte, perquè si la punta la talles corba segurament no aspirarà res, bé, aspiraràs aire i no l'objecte
i fas servir la força de l'aspirador per enganxar l'objecte i retirar-lo cap a fora.
És una manera, pot funcionar més o menys, això ja no ho sé. 
Si tenim també, si podem accedir al material d'otorrino, hi ha una pinça... De pinça cocodril o de baioneta, que bàsicament és una pinça...
A veure si ho puc explicar... Aquestes coses del pòdcast, és difícil haver de descriure coses que són tan visuals.
Bé, us imagineu com un mosquit, per exemple, que té les dues anelles com si fos una tisora, però en comptes de tenir la punta a dalt, el que tens és un angle recte o més o menys recte,
se'n va uns 10 o 15 centímetres, bé, potser no tant 10 centímetres, perpendicular a les anelles de les tisores, diguéssim als forats de les tisores que tu manipularàs i a la punta, ben bé a la punta,
a 3 o 4 mil·límetres de la punta, quan tu bellugues els forats de la tisora s'aixeca aquesta punta i tanca com si fos una boca d'un cocodril, per això es diu pinça cocodril.
Tu obres, arribes a l'objecte, tanques, amb això fas una mica de força i pots retirar. Això ho pots fer servir amb objectes que puguis pescar, si intentes agafar una... No sé, una perla d'aquestes rodones...
Una canica.
Una bola, doncs amb això no podràs perquè en el moment que intentis agafar això, el moment que tanquis això ho enviaràs més endins, per tant això no, no ho pots fer servir això.
Podries intentar-ho al revés, passar-ho per sota, aixecar la... Obrir la boca del cocodril i retirar enrere, bé, és una possibilitat, però per agafar-lo no podries.
Per fer això que acabo d'explicar ara, pots fer servir també curetes. Per exemple, una de les curetes... Una eina que pot servir són les curetes que fan servir al laboratori per sembrar els cultius d'orina,
que és una vareta de plàstic que a la punta hi té una rodoneta, que normalment està a uns 35 o 45 graus, doncs aquesta cureta, vas al laboratori dius: "doneu-me'n una, sis plau", l'agafes 
i la passes per darrere l'objecte i com que la cureta té un cert angle, doncs amb això arrossegues cap endavant. És una altra... És una altra eina també.
També els d'otorrino tenen un ganxo a 90 graus, és a dir una vareta que a la punta té un angle a 90 graus, que amb això passes per darrere, o quan antigament, molt antigament, els cotxes de joguina perdien les rodes
es veu que la canalla tenien tendència a ficar-se la roda al nas, un objecte rodó cap al nas. Llavors això era un merder. És un objecte rodó, com ho treus això? 
Doncs el que feien era... Els nostres antecessors, els nostres mestres en el seu moment, el que feien era agafar aquesta mena de varetes que o bé tens la d'otorrino o bé agafes un clip, l'estires i la punta de dalt la dobles una miqueta.
Doncs agafaven amb aquest estri, buscaven el forat de la roda i un cop ficaven això dins el forat de la roda i ho tibaven. És un altre, és un altre dels instruments que pots fer servir.
I un altre, aquest també em sembla interessant, no tinc massa clar amb què pot funcionar, però el veig interessant, és agafar un mosquit, una Kelly, un porta amb un filferro i fas un bucle amb el filferro,
i fas una anella amb el filferro que l'enganxes amb la pinça. Us ho heu d'imaginar en dues dimensions, perquè de fet realment la pinça tindria com dues dimensions.
És a dir, tu has posat la pinça, el teu mosquit, el teu porta i l'anella que tu has fet amb filferro està en el mateix pla que el mosquit.
Llavors això ho entres pla per sota, diguéssim per la base del nas, de manera que això molestarà perquè obrirà el nas i quan has passat l'objecte, ho rotes 90 graus,
de manera que amb això agafaràs l'objecte i l'arrossegaràs endavant, el trauràs cap endavant 
Fas com una mena... Amb això fas una mena de rotació i ho tires endavant. 
Si tens la gran sort que ja tens visualització amb un fibroscopi, estàs en un puesto guai, i saps fer anar les eines que tens, podries fer el mateix, això que acabo de dir ara, però amb el fibroscopi.
Tu entres amb el fibroscopi i quan has passat l'objecte, manipules els instruments, bé, els comandaments del fibroscopi per fer una miqueta de ganxo amb la punta del fibroscopi,
i amb aquesta miqueta de ganxo, doncs aprofites per arrossegar el material cap a fora.
Sí
Esperant que no es trenqui el fibroscopi, perquè si no la factura te la passaran a tu i valdrà molta pasta.
Mètodes són tots els que he trobat. Són una pila. Veig això que no he trobat que n'hi hagi cap que vagi millor que d'altres.
Jo em quedo amb el del petó de la mare, però aquí en teniu una bona pila per provar quan s'escaigui. 
Del tema del judo amb les criatures, aquí en l'estudi també, en l'article aquest també fan una... Hi ha una pobra criatura que la fan servir de maniquí per ensenyar una mica de judo.
També és interessant, com carai t'ho fas per aguantar criatures que s'estiguin quietes, que això no és senzill.
Està bé.
I ja està.
Sí, molt bé, molt bé. Suposo que també deu ser que cadascú tingui la seva tècnica preferida i que se senti més segur i després en funció del tipus de nen 
o el tipus d'objecte que hi hagi dins. Això que deies tu, si és un objecte més tou o més... Faràs servir una tècnica i si és una cosa més impactada i més quadrada o el que sigui, faràs servir una altra tècnica.
Sí, la immensa majoria d'objectes són objectes d'aquests arrodonits, perles de plàstic, merdetes d'aquestes de joieria,
coses d'aquestes, amb el que el mètode aquest de bufar segurament sigui més útil, però si ja estem parlant de papers, per exemple, el de bufar també podria funcionar,
però si estem parlant d'un dau... Un dau, probablement necessitarem més instrumental perquè aquest l'haurem d'arrossegar.
Bufant potser surt, però bufant és molt probable que... Bé, si ho fem prou fort podria ser que sortís i llavors al nano li farà mal, però com que ja haurà sortit ja no hi hauries de tornar i ja ha passat.
Per això el que comentava d'intentar agafar el que creguis que pot funcionar millor i fer aquell i intentar no haver-lo de repetir.
Evidentment, si l'objecte és un objecte que per ell mateix és perillós, doncs probablement pot ser millor no intentar res
i enviar-lo a un lloc on el puguin adormir i treure-ho instrumentalment amb instrumental, amb fibroscopis, sota visualització directa i demès, però bé, sentit comú, sentit comú, aquell que ja no n'hi ha gaire.
Molt bé, molt bé. Suposo que en el blog podrem posar que la gent vegi tots les tipus d'eines que existeixen o que hi han aquestes vint eines o sistemes i poder-hi fer un cop d'ull quan tingués el nen davant
i decidir quina és la millor que faràs servir aquell dia. Ho dic per tindre una mica de resum, per tindre una mica de resum, així de fàcil lectura ràpida .
Com sempre els enllaços a les notes de l'episodi, i a l'entrada del meu blog hi ha el vídeo. De fet, l'entrada del blog està feta per això, perquè el proper dia que vingui algú envio al pare: "mira, obre el mòbil, 
mira't aquest vídeo, et veus capaç de fer això o no?" Sí! doncs va, endavant. No! doncs buscarem una alternativa.
Doncs va, anem als UrgemMots?
Molt bé. Doncs sí, dels UrgemMots, si et sembla, jo us comento uns quants que he seleccionat i després, si tu en tens algun interessant ens l'expliques. 
Jo us volia parlar del fet que quan tu vas a treballar, normalment, com que no vas vestit de sanitari, te'n vas primer al vestuari i en el vestuari tens un apartat teu, particularment, que no és la taquilla sinó que és l'armariet.
I un cop ja t'has vestit correctament, guardes les teves coses en aquest armariet, te'n vas a urgències i allà heu vist que hi ha diferents estris que porten rodes i on guardem material, per exemple, d'aturades 
o el material que infermeria fa servir per fer les extraccions analítiques i aquestes coses. Això no és un carro, un carro de cures o un carro d'aturades, sinó que és un carretó de cures, d'acord?
És un carretó, en el qual podem trobar, si hem d'anar a mirar les constants d'un pacient, vas a mirar les constants biològiques. Millor és un terme preferit que no pas les constants vitals, les constants biològiques.
I per això, per mirar aquestes constants biològiques necessites un... Entre d'altres aparells, necessites un aparell que és per mirar la tensió. El que necessites és un braçal pneumàtic. 
No és un... No sé com en diem, no sé com en podem dir d'això, braçal pneumàtic ...
Esfigmomanòmetre.
Sí, però això seria més aviat tot l'aparell en si, però el que li poses tu al pacient en el braç és el braçal pneumàtic.
Manguito, manguito
Això. Això, no em sortia la paraula, el manguito. No n'hauríem de dir manguito, sinó el braçal pneumàtic, que no costa res.
Quan ja estiguem acostumats a parlar de braçal pneumàtic, gairebé serà més lògic que no pas de parlar de manguito.
Perquè en el pacient que vas a veure, és un pacient que ha tingut un accident i ja has vist la radiografia que li han fet i has vist que té una fractura que no és espiroidal, de tíbia. sinó que és una fractura espiroide.
No en diem espiroidal, sinó que és una fractura espiroide.
I si les coses acaben molt malament, cosa que no passa sovint, però de tant en tant passa, el pacient acaba en un lloc, que no se'n diu la morgue perquè la morgue en català no existeix, sinó que és el dipòsit de cadàvers.
I aquests són els sis UrgemMots que us volia comentar, que no costa res de canviar el terme que fèiem servir de forma incorrecta i fer servir aquests. I ja està, no sé si tu en tenies algun, Albert, per comentar.
Sí, sí, Seguint amb el tema de l'últim UrgemMot teu, per no acabar al dipòsit de cadàvers, a vegades, hi ha gent que té una obstrucció de la via aèria i no pots ventilar de cap manera.
Llavors has de fer servir una tècnica, que n'hem dit de 3 milions de maneres diferents, però resulta que en català es diu cricotirotomia, que bàsicament, pel nom ja us sona,
És a dir, és fer un forat a la membrana del cricoides per introduir alguna mena de tub per poder ventilar l'individu.
És una tècnica d'aquestes que... Una tècnica CAGO, cas d'alta gravetat ocasional, que si algú... Si veu sentir l'episodi anterior...
És veritat, sí, sí.
Va ser la meva anada d'olla, que per sort no ha tingut gaire èxit, perquè... En fi, coses que passen a la vida, a vegades se te'n va una mica a la olla i dius animalades. 
Doncs, això, cricotirotomia. Que a mi, jo ara això... No soc filòleg, però a veure, si nosaltres fem ostomies, l'ostomia és fer un forat, oi?
Una colostomia és abocar un forat, el colon a un forat a l'exterior. Una toracostomia és fer els forats per posar-hi els drenatges toràcics i quan fem una otomia, una laparotomia el que fem és obrir, exposar una cavitat.
Llavors aquí el TermCat diu que hem de dir cricotirotomia, però hosti, no seria una ostomia? O potser és que la cavitat és tan petita que realment ja l'obres del tot i llavors és una otomia?
No ho sé.
Filòlegs de la sala, manifesteu-vos.
Al TermCat, si mires la cricotirotomia parla d'això, d'una incisió a través de la pell i la membrana cricotiroidal per fer passar l'aire en un cas d'una obstrucció.
Això és una tècnica que és una incisió. Una incisió que fas a diferents llocs, en aquest cas en la membrana, no ho sé si és una otomia o una ostomia o...
És una otomia, perquè el termcat diu que cricotirotomia, ja està. La crico, perquè tot el que ve darrere és un embarbussament i costa de dir, tu.
Tu fas el que pots i en aquest cas no sé si estarem per gaires TermCats en cas d'aquest... De necessitar una otomia o una ostomia d'aquestes.
I tant, i tant. 
Molt bé, molt bé.
Vinga, anem a les recomanacions. 
Sí, jo volia recomanar... En el blog d'Urgem vam crear una eina, que és un metacercador, de fet és un cercador de Google que et deixa fer un...  
Si vosaltres entreu a Google i li demaneu de fer un cercador personalitzat, us portarà una pàgina web de Google i allà et registres, tu pots fer el teu propi metacercador, el teu propi Google.
És a dir, un cercador, una caixa on tu poses els diferents termes de cerca i li dius on vols que Google te busqui aquests termes de cerca que tu li has posat.
Per tant, si tu et dediques a les urgències, doncs li dius jo normalment consulto aquesta, aquesta, aquesta, aquesta... Tantes pàgines com vulguis i pàgines, blogs, el que vulguis que es pugui consultar a internet,
tu li poses el llistat de totes les pàgines web que tu consultes habitualment i ja està. Configures el buscador i t'apareixerà un buscador com si fos de Google, però que porta el teu nom,
i que tu sempre que li posis els dos, tres, quatre, cinc o els que vulguis termes de cerca, ell només no t'ho buscarà tot a internet, sinó que t'ho buscarà única i exclusivament en aquelles pàgines que tu li has indicat prèviament.
Aleshores, això t'ho pots guardar tu personalment o ho pots fer públic. Aleshores, nosaltres, deu fer més o menys un any, ja vam fer un metacercador amb fonts d'informació pel tema del coronavirus,
que aquest també el teniu accessible a través d'urgem.cat. I després vam fer un metacercador només de termes d'urgències i emergències mèdiques, 
en el qual hi ha organitzats diferents... Diferents, vull dir que em sembla que hi ha com unes 100-110 fonts de consulta que són les que nosaltres habitualment consultem.
I aleshores aquest metacercador el vam publicar i deixar-lo públic a través del nostre blog d'urgem.cat i el teniu disponible i funciona igual que un buscador de Google normal i corrent.
Tu li poses els termes que vulguis, poses cos estrany, nas i nen i te buscarà totes les pàgines, tots els articles, apunts, articles de revista d'aquelles fonts on tu li hagis indicat.
Ho pots fer amb termes en català, termes en anglès, amb l'idioma que tu vulguis i t'apareixeran els resultats... 
Clar, si poses una cerca molt àmplia, molt genèrica, t' apareixeran molts i molts resultats. Els tenim... Un cop els veus, els resultats els pots classificar... Apareixen unes etiquetes a la part superior del buscador per diferents tipus de fonts.
Perquè hi ha, per exemple, fonts que són guies de pràctica clínica o llibres o manuals electrònics o sumaris, síntesis, repositoris,
blogs catalans, blogs en espanyol, blogs, sobretot molts blogs anglesos i americans, protocols, manuals, eines, agències... Pàgines web d'agències reguladores, d'agències avaluadores, societats científiques.
Aleshores si tens molt resultats t'apareixeran unes etiquetes a dalt i dius no, jo vull veure només resultats que siguin de societats científiques, doncs cliques en allà i t'apareixeran molts menys resultats.
És qüestió d'anar-ho remenant i ja veureu que funciona com un Google normal i corrent i és molt fàcil. 
I això serveix molt per quan tens un dubte, i aleshores tu saps més o menys, en lloc de buscar-ho a Google general que trobaràs qualsevol bestiesa, 
doncs si tu tens un dubte sobre urgències i ja saps que aniràs a consultar aquelles quatre o cinc o sis pàgines web que és on te vas habitualment, doncs si t'has configurat el teu Google per això, doncs fantàstic.
I si no, doncs feu servir aquest d'urgem.cat i també us serà útil, per això el vam publicar. Si teniu, us demano un favor, si coneixeu algun blog, alguna pàgina web que veieu que no està en el llistat, 
doncs si em feu un comentari a través de Twitter, doncs donarem un cop d'ull i l'introduirem en aquest metacercador. I ja està, Albert.
Molt bé. Jo l'he provat i està guai. I mira, ara volia mirar si el recurs que us vull explicar jo ara el teniu apuntat o no, però no tinc temps, no m'heu donat temps, no ho he pogut mirar.
Mira, jo us volia recomanar un... Anava a dir una pàgina web, però és que, de fet, no és una pàgina web, és un projecte transmèdia, pràcticament,
perquè està a tot arreu aquesta noia. És Más que urgencias y emergencias, que és tota una pila de recursos de l'Helena Plaza, que és una infermera de Madrid,
que no deu dormir perquè està contínuament fent coses. I dic que és transmèdia perquè té un blog, que és urgenciasyemergen, i grega, evidentment, yemergen.com.
Però també té un pòdcast, i de fet, ella ,encara que no ho sap, però és culpable en part que nosaltres fem el nostre ara, perquè en va fer una ella i vam dir nosaltres també ho podem fer, no? 
Però bé, té un pòdcast, té la pàgina web, és molt activa a xarxes, té Twitter, Instagram, però és que també fa cursos d'electrocardiografia, no sé si per Discord o per Twitch.
Que a més a més, els fa molt bé perquè gent amb qui he parlat que els ha seguit, molt bé. Jo diria que només li falta aparèixer als mitjans tradicionals, a la tele o als diaris.
Escriure un llibre, com que també algun manual d'aquests d'alguna acadèmia, també ja l'ha escrit, doncs també ja ho té superat.
Té moltes coses. No sé, ara recordo, l'última entrada que recordo, en recordo algunes, però recordo una entrada que explicava dels laringos, de tota la quantitat de laringos, de laringoscopis que hi ha pel món i demès, mira, interessant.
Val la pena. No sé, no deu dormir o alguna cosa perquè és que no entenc com té temps de fer tantes coses.
Molt bé.
I ja està.
I treballa també o no?
Mira, ara no ho sé. Li podrem preguntar on treballa. Ella havia estat a urgències i ara em sembla que està en algun lloc de gestió d'infermeria, però en el cas que ens ocupa, moltíssima difusió i formació,
Doncs molt, bé fins aquí aquest nou episodi de l'EMPodCat. Si us ha agradat aquest episodi, l'heu trobat interessant, doncs ja sabeu que ens agrada que ens deixeu els vostres m'agrades
i feu els vostres comentaris a totes les plataformes on pugueu trobar-nos, que estem a la majoria de plataformes on hi ha els pòdcasts.
I aprofiteu per subscriure-s-hi i per difondre aquest projecte d'urgències i emergències en llengua catalana.
Aviam si tenim més gent que estan interessades i que fins i tot gent que vulgui participar i parlar i que coneguin el tema o que tinguin alguna cosa interessant a explicar-nos i a difondre,
doncs també seran benvinguts i seran entrevistats i amb això podrem fer un nou pòdcast interessant per tothom.
Gràcies per escoltar-nos, la veritat és que en portem, aquest serà el 8è, crec, quan el publiquem. Hem superat la barrera psicològica dels sis episodis,
que es veu que un percentatge elevadíssim de pòdcasts no passen dels sis. Nosaltres ja hem passat dels sis, esperem fer-ne, com a mínim, sis més.
I una altra cosa, una miqueta sentimental si voleu. A l'entrada del petó de la mare del meu blog, hi podeu llegir un article molt maco del Carles Capdevila que no té absolutament res a veure amb el tema,
però sí que té a veure amb el petó de la mare. Tots aquells que tingueu l'oportunitat, ara quan acabeu d'escoltar això, truqueu a les vostres mares i els hi feu un petó,
que els que ja no tenim l'oportunitat ho trobem a faltar. Vinga, que vagi molt bé, fins a la propera.