Cefalosporines en pacients al·lèrgics a la penicil·lina

Estructura molecular del nucli d'una cefalosporina

En aquest Menys és Més us portem un altre mite, aquest diu que no s’han de fer servir cefalosporines en pacient al·lèrgics a la penicil·lina per un suposat risc de reacció encreuada.

Ve d’antic, ja se’n parlava el 1976 i es pensava que pogués ser per culpa d’un anell β-lactàmic que comparteixen aquestes mol·lècules, però ja el 2009 l’acadèmia americana d’al·lèrgies, asma i immunologia rebaixava aquest potencial risc només a aquells amb reaccions històriques més severes.

En una metaanàlisi de 2019 calculen que el risc d’aquesta reacció encreuada va del 0 al 14% per les cefalosporines de primera generació (cefazolina, cefalexina) baixant fins al 0,31% en el cas de la cefipima, considerada de quarta generació. A la pràctica real això es tradueix en un número molt baix d’aquestes reaccions encreuades, un 0,6% en persones que refereixen l’al·lèrgia a la penicil·lina i un 3% en persones en que l’al·lèrgia està confirmada per proves específiques.

Evitar l’ús de les cefalosporines no està exempt de problemes, els antibiòtics alternatius poden no ser igual d’eficaços i no estan exemptes d’efectes adversos, com l’anafil·laxi.

I que hauríem de fer? Una primera intervenció, potser més d’atenció primària, és comprovar, amb proves específiques o eines de decisió, com la PEN-FAST, que les persones que diuen ser al·lèrgiques a penicil·lina realment ho siguin.

Però si tenim el pacient davant nostre, i basant-nos en moltes experiències prèvies publicades, podem administrar una primera dosi de cefalosporina de prova davant nostre en aquells pacients en que la reacció al·lèrgica a la penicil·lina hagi estat de poca importància. Potser si que ens hauríem de plantejar un canvi d’antibiòtic en aquelles persones en que la reacció al·lèrgica ha estat important i la cefalosporina d’elecció és una de les de primera generació.

Font: Challen K. Cephalosporins Should be Avoided in Patients with Penicillin Allergy. Emergency Medicine Clinics of North America. 2026;44(3):507-21. doi:https://doi.org/10.1016/j.emc.2026.01.006

Transcripció de l’àudio.

Llenguatge estigmatitzant

Foto de dos retalls d'informe clínic. El de l'esquerra, sota de malalties prèvies hi diu: " No AMC. Extabaquismo. No refiere FRCV conocidos actualmente. No refiere cardiopatia previa. No sigue tratamiento habitual." En el de la dreta, sota antecedent hi diu: " AP: IQ hèrnia crural, sde prostàtica, ex adicte a drogues, morfina, alcohol"
Mateix pacient, mateix episodi, dos informes diferents. Quin et sembla estigmatitzant?

En aquest Menys és Més, en Xavi ens parla d’una infecció relacionada amb l’assistència sanitària que no la transmet cap microorganisme, sinó el que escrivim a les nostres notes i informes i sobretot com ho escrivim. L’ús de llenguatge estigmatitzant, despectiu, culpabilitzador, esbiaixat i prejutjat és present de forma subtil als informes i documentació mèdica i això té conseqüències per als nostres pacients.

Font: Caton JB, Vanka A, Dougherty R. Things We Do for No Reason™: Routine use of «denies» and other stigmatizing language in medical documentation. J Hosp Med. 2025 Jun;20(6):623-627. doi: 10.1002/jhm.13527. Epub 2024 Oct 14. PMID: 39400512.

Transcripció de l’àudio.