El pols radial NO representa una sistòlica d’almenys 80 mmHg

Avantbraç d'una persona blanca recolzat sobre una superfície. Una mà subjecta la mà d'aquest avantbraç mentre dos dits d'una altra mà li prenen el pols radial.

Els primers manuals del Suport Vital Avançat en Trauma (ATLS per les sigles en anglès) parlaven d’una relació entre la presència de pols palpable en determinades ubicacions amb uns valors de pressió arterial sistòlica.

LlocPressió Arterial Sistòlica Estimada (mmHg)
Radial>80
Femoral70-80
Caròtide60-70
Portada del llibre: "Myths in Emergency Medicine"

Doncs per aquest Menys és Més us diem que això és un mite. En el llibre Myths in emergency medicine ens diuen que aquesta correlació, d’origen incert, ha estat refutada en diverses ocasions. Ja en un article del 1988 de Poulton, en vint pacients traumàtics amb pressions arterials no invasives per sota de noranta, aquesta relació que suggeria l’ATLS només era acurada en un 25% dels casos, sobreestimant de forma habitual la pressió que realment tenien els pacients. Un altre estudi del 2000 de Deakin, aquest amb vint pacients en xoc hipovolèmic amb la pressió arterial mesurada de forma invasiva també observava aquesta sobreestimació, tot i que corroborava el fet que els polsos perifèrics es deixaven de palpar abans que els centrals.

Això no vol dir que la palpació dels polsos no sigui útil, sinó que no l’hem de correlacionar amb un valor específic de pressió, encara menys amb els que havia suggerit l’ATLS. Per tant, no hem de basar les nostres decisions en l’assumpció d’uns valors de pressió arterial que estimen segons la presència de pols palpable en diferents llocs.

Transcripció de l’àudio

Recomanacions de No Fer en Pediatria

Capçalera del document de "Recomendaciones de NO HACER" de l'Associació Espanyola de Pediatria

La Asociación Española de Pediatría va proposar el 2023 l’elaboració de recomanacions de NO FER en els diferents àmbits d’atenció pediàtrica. En aquesta iniciativa hi han participat diverses societats pediàtriques amb l’objectiu d’assenyalar una sèrie de pràctiques que cal evitar en l’atenció del pacient pediàtric en atenció primària, urgències, hospitalització, cures intensives i domicili, per exemple, i relacionades amb les urgències:

No administrar antibiòtic en infeccions respiratòries víriques no complicades.

No retardar l’inici d’antibioticoteràpia empírica per obtenir cultius en un pacient amb sospita clínica de sèpsia.

No deixar de comunicar qualsevol sospita de maltractament o abús infantil.

No administrar aigua, llet o carbó activat després de la ingesta de productes domèstics o industrials.

No administrar fluids hipotònics com a manteniment.

No retardar l’administració d’adrenalina IM en l’anafilaxi

No prolongar la durada del tractament antibiòtic més temps del recomanat

No demorar la col·locació d’un accés intraossi en parada cardiorespiratòria si no s’ha aconseguit via venosa

El document en PDF: Recomanacions de NO FER de l’AEP

Transcripció de l’àudio