Episodi 14: EGALURG

En aquest episodi parlem d’una qüestió molt poc clínica i bastant operativa en emergències extrahospitalàries. Es tracta d’un projecte de cooperació transfronterera finançat per la Unió Europea: egalurg

Logo del projecte egalurg. Mostra unes muntanyes de colors sobre un perfil d'electrocardiograma

Aquest és un projecte de cooperació transfronterera de la Unió Europea amb 4 socis principals: el SAMU 31 de Tolosa, Navarra Biomed, el SEM de Catalunya i el Centre Hospitalaire de la Côte Basque i a cadascun d’ells s’hi afegeixen altres institucions que hi col·laboren.

Els objectius d’aquesta xarxa de cooperació transfronterera són promoure l’accés equitatiu als serveis d’urgències sanitàries i desastres en els territoris remots o fronterers, a través de la superació de barreres legals, desenvolupament tecnològic i innovació i entrenament i formació especialitzada.

Com en tots els projectes de la UE, aquests objectius es volen aconseguir a través de diferents accions. Tractem d’aquelles que creiem rellevants per a la pràctica, especialment dos: el de l’atenció transfronterera al malalt traumàtic i IMV i el desenvolupament tecnològic i innovació, tot i que els anem barrejant.

Atenció transfronterera al trauma i IMV

Aquesta acció l’ha coordinat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya i inclou:

  • La creació d’un llistat de recursos disponibles a ambdós costats de la frontera entre la comunitat autònoma de Catalunya i la regió d’Occitània
  • La superació de les barreres legals que dificulten la intervenció a l’altre costat de la frontera administrativa
  • La creació d’un protocol per l’atenció al malalt traumàtic en la zona fronterera

Aquest és un dels temes més interessants des del punt de vista clínic. Aquest protocol s’ha creat fent una equivalència dels protocols existents, el Codi PPT del SEM i l’occitrauma a la regió d’Occitània. La idea base és que el pacient traumàtic sigui assistit per la unitat adequada més propera, independentment del costat de la frontera on es trobi i que se li ofereixi el millor tractament disponible. Això pot suposar que tant l’assistència inicial o el centre de destí més adequat es trobin en un territori diferent del propi i, per tant, calgui seguir la categorització d’un sistema diferent del de la unitat actuant. Cal afegir-hi les potencials dificultats idiomàtiques, pel que s’ha creat també un “registre” estandarditzat per a fer més segura la transferència dels pacients.

Algunes diferències entre els protocols existents que ens han cridat l’atenció:

Criteris de priorització del Codi PPT de Catalunya
  • El procediment d’Occitània només preveu 3 nivells de gravetat per 4 el codi PPT de Catalunya, per la qual cosa s’ha optat per a fusionar els nivells 0 (criteris fisiològics) i 1 (criteris anatòmics) en un de sol per a fer l’equivalència amb els tres graus d’Occitània
  • El sistema de graduació d’Occitània dona menys valor als criteris cinètics que no pas el català
  • Es preveu l’ús de l’ecografia i de l’índex de xoc en el protocol occitrauma
  • També en l’occitrauma, els centres receptors se’ls assigna la capacitat quirúrgica de control de dany per a determinar si els centres més petits però més propers són capaços de rebre pacients traumàtics que requereixen cirurgia salvadora per a poder ser estabilitzats abans de ser traslladats a centre útil
Criteris de priorització de l’OcciTrauma
  • La creació d’un protocol per a desastres i incidents de múltiples víctimes     

Aquest protocol contempla poder activar els recursos del país veí com si fossin propis, de forma que el territori fronterer pot disposar dels recursos de la seva zona i de totes les zones veïnes, sense importar de quin país siguin. Es crea la figura del “follow me”, una persona encarregada de rebre totes les unitats que han d’anar arribant i enviant-la on siguin necessàries. Aquesta persona ha de ser prou fluent en els idiomes de tots els territoris afectats.

Es fan servir els sistemes START i META (ja n’hem parlat a l’episodi 9) per al triatge dels afectats i es posa en ús l’aplicatiu per IMV en les tauletes de les unitats del SEM.

Desenvolupament tecnològic i innovació

En aquesta acció (i alguns apartats de les altres) s’han desenvolupat una sèrie d’activitats i s’han generat uns recursos dels quals destaquem:

  • Creació d’un registre transfronterer de malalts traumàtics
  • Programari específic per a la gestió de recursos en esdeveniment massius i també una cartografia que registri els recursos de tots els territoris
  • Un equipament de coordinació mòbil
  • El desenvolupament i creació d’un hospital mòbil (UMPEO)

  • L’ús de drons per a la gestió d’IMV
  • La creació d’un aplicatiu per a la gestió d’IMV
  • La creació d’un aplicatiu de transferència de pacients multilingüe, que permeti fer-la segura i eficient

I finalment també s’ha plantejat la creació d’un màster europeu d’emergències i desastres entre altres eines de formació.

UrgemMot

Continuem amb la segona entrega de termes d’anatomia que ben segur podem dir millor en català

  1. Alvèol pulmonar, amb accent a la e
  2. Bufeta biliar, millor que vesícula biliar   
  3. Bufeta de l’orina, millor que bufeta urinària
  4. Caròtide, en lloc de caròtida
  5. Còccix, en lloc de coxis
  6. Colèdoc, amb accent obert a la e 
  7. Còrnia, en lloc de còrnea
  8. Coxal o os coxal, format per tres parts: ili (os ilíac), isqui (os isquiàtic o os sedentari) i pubis (os pubis)
  9. Empenya; el que en castellà en diríem empeine 
  10. Escleròtica en lloc d’escleròtida
Un baiard qualsevol

I també ens ha sorgit un dubte: com n’hem de dir del pla anatòmic que parteix el cos en dalt i baix, pla transvers o transversal?

I finalment, com que camilla està mal dit, us proposem els termes adequats, llitera pel que tots entenem per camilla; però també portalliteres del professional que belluga pacients amunt i avall (en comptes de camiller) i, recordant temps antics, el baiard, una llitera de transport consistent en dues barres unides per una lona.

Recomanacions

Us portem un parell d’aplicatius web per a entrenar-nos en el reconeixement de patrons electrocardiogràfics:

cardiacaxis.com per a determinar l’eix cardíac, aquesta informació de ¿dubtosa utilitat? i un altre per a reconèixer en pocs segons si un ritme és desfibril·lable o no https://simul-shock.firebaseapp.com. I també emergencymedicinecases.com un lloc web i principalment un pòdcast canadenc amb contingut de molta qualitat i molt centrat en la medicina d’urgències.

Si us ha agradat aquest episodi o l’heu trobat interessant deixeu-nos els vostres “m’agrada” a qualsevol de les plataformes on el publiquem. Aprofiteu per a subscriure-us-hi i difondre aquest nou projecte en llengua catalana.

Si teniu coses a explicar o discutir, afegiu-vos. Ens agradaria escoltar altres veus i accents.

Crèdits

Tall d’àudio inicial i final: Toc de Castells

Programari: android, auphonic, debian, zencastr, audacity i ardour