En aquest episodi parlem amb la nostra convidada, la Dra. Àngels Gispert, sobre una situació en la qual es podem trobar, sobretot, a la tardor: la intoxicació per bolets.
Hi ha molts recursos per a ampliar aquest tema tan dens, podeu mirar al canal salut de la Generalitat de Catalunya, un resum al butlletí d’antídots o del grup de treball de toxicologia, SoCMUETox, de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències.
La Dra. Gispert fa referència a una presentació amb imatges dels bolets que poden portar a confusió. Aquí la podeu trobar en format PPTX.
I fem una versió de l’ UrgemMot diferent de l’habitual. Aprofitem els noms populars dels bolets per a revisar algunes de les espècies que ens interessen:
En aquest episodi repassem tres patrons d’Infart Agut de Miocardi Oclusiu (IAMO) publicats en diferents entrades al blog emermedpirineus.cat. En aquestes notes us afegim alguns electrocardiogrames característics de cadascun d’aquests patrons, tots extrets de l’excel·lent blog del Dr. Smith.
Patró A de Wellens Electrocardiograma que mostra un patró A de Wellens. Es poden veure les ones T bifàsiques de V2 a V5.Patró B de Wellens Electrocardiograma que mostra un patró B de Wellens. Es poden veure les ones T negatives de V2 a V5. No tant pronunciada a V1 i bifàsica a V6. També s’hi veu un infradesnivell de l’ST a cara lateral.
Ones T de De Winter Electrocardiograma que mostra ones T de De Winter. Aquestes ones comencen una pujada còncava amb el punt J per sota la isoelèctrica. En aquest ECG es veuen especialment de V3 a V6, potser també a V2. A cara inferior també semblen iniciar-se per sota la isoelèctrica.
Patró d’Aslanger Electrocardiograma que mostra el patró d’Aslanger. En aquest ECG poden veure elevació de l’ST a D.III i vR, petita però considerable en relació a la mida del QRS. També es veu a V5 i V6 un ST infradesnivellat que acaba amb una ona T mínima positiva.
Menys és més
En aquest Menys és Més, la secció en què perseguim que es faci un ús raonable de totes les capacitats terapèutiques o diagnòstiques, parlem de la prescripció sistemàtica d’Inhibidors de la Bomba de Protons (IBP), com l’omeprazole. Ho fem basant-nos en dues recomanacions de l’Essencial, una del 2013 i una altra de més recent, del 2017. Si seguiu sovint aquesta secció, ja sabeu que sovint es fa un ús excessiu de tractaments o proves, i aquest n’és un altre exemple.
En Xavi ens proposa l’aplicació de notes evernote i ens comparteix la seva llibreta de notes d’urgències Xuletari d’urgències: bitly.com/apuntsurg
I molt en línia del tema d’aquest episodi trobem l’omiguide[EN], una webapp per tenir de referència quan mirem electrocardiogrames de dolor toràcic. Tant per descartar que l’elevació de l’ST no sigui un fals positiu, com per valorar si es compleix algun altre patró d’oclusió.
Si us ha agradat aquest episodi o l’heu trobat interessant, deixeu-nos els vostres “m’agrada” a qualsevol de les plataformes on el publiquem. Aprofiteu per a subscriure-us-hi i difondre aquest projecte en llengua catalana.
Si teniu coses a explicar o discutir, afegiu-vos. Ens agradaria sentir altres veus i accents.
Imatge tomogràfica d’una lesió traumàtica de crani. Imatge via emcage.net
Fa poques setmanes s’han actualitzat les guies NICE sobre el Traumatisme Cranial (TCE) i en Xavi ens en parla en aquest episodi. NICE és el National Institute for Health and Care Excellence, una institució britànica que es dedica a la publicació de guies de pràctica clínica sobre diferents condicions de salut. Aquesta actualització de la guia del TCE presenta algunes novetats respecte al que s’ha estat fent fins ara. Val la pena llegir el document, però si no podeu, sempre ens podeu escoltar.
Menys és més
L’Albert ens parla d’una recomanació del 2020 de Choosing Wisely Canada. De les moltes que han fet, ens quedem amb la que ens diu de no intentar repetidament obtenir un accés intravenós quan tenim disponible l’intraossi. Aquesta recomanació la trobem inclosa en un paquet de cinc, dedicades a infermeria del malalt crític (EN, FR) que han elaborat l’Associació Canadenca d’Infermeres i l’Associació Canadenca d’Infermeres de Malalt Crític.
UrgemMot
En algun episodi anterior hem fet referència al projecte Aïna que fa servir l’eina common voice de la Mozilla Foundation per a crear un corpus de veu lliure per a entrenar màquines i intel·ligències artificials per entendre el català. Doncs bé, ara mateix el català és la llengua amb hores gravades i validades d’aquest projecte.
I continuem amb la sèrie de mots relacionats amb malalties i condicions de salut:
Fasciïtis, p.ex. fasciïtis plantar, en lloc de fascitis o facitis
Com en cada episodi us fem un parell de recomanacions, la primera és Dianasalud, un metacercador d’adequació terapèutica. Això de l’adequació terapèutica és el que intentem divulgar en la nostra secció Menys és Més.
I també un lloc web d’aspecte (i organització) antic, però amb moltíssima informació sobre la via intranasal d’administració de medicació intranasal.net
Lloc web intranasal.net
Si us ha agradat aquest episodi o l’heu trobat interessant, deixeu-nos els vostres “m’agrada” a qualsevol de les plataformes on el publiquem. Aprofiteu per a subscriure-us-hi i difondre aquest projecte en llengua catalana.
Si teniu coses a explicar o discutir, afegiu-vos. Ens agradaria sentir altres veus i accents.
Per a aquest primer episodi de la tercera temporada, parlem d’una eina bàsica en l’atenció de pràcticament tots els pacients: la pressió arterial. Aquesta constant biològica es pot mesurar de diferents maneres, amb tota mena d’aparells i se’n poden obtenir diferents valors. En aquesta entrada del blog emermedpirineus hi trobareu la informació més detallada.
Corba de pressió arterial invasiva
Menys és més
En aquest episodi, parlem d’una altra recomanació de l’Essencial de l’Agència d’Avaluació i Qualitat Sanitàries. En aquest cas ens recomana no tractar la urgència hipertensiva[CA] quan no hi ha afecció dels òrgans diana.
UrgemMot
Fem una fe d’errates d’algunes paraules mal dites en l’episodi anterior. Parlem molt de polpell del dit, però en català correcte se’n diu polpa del dit. I el component més habitual dels agents hemostàtics és el quitosan, no pas chitosan. Finalment, aclarir que l’apòsit hemostàtic tant difícil de treure és un fet a base de fibra de col·lagen, no pas d’altres substàncies com el quitosan que hem mencionat abans.
També en aquest episodi iniciem una extensa sèrie de mots que es refereixen a malalties o problemes de salut:
Extrasistòlia, és el trastorn del ritme cardíac per la presència d’extrasístoles
Fracàs multiorgànic, o millor, síndrome de disfunció multiorgànica, en lloc de fallo multiorgànic
Resolem també la juguesca de l’episodi anterior:
La definició era: Cadascuna de les ramificacions dels bronquis terminals que connecten amb els conductes alveolars, tenen les parets més fines, absència de cartílag, presenten pocs cilis i no estan del tot recoberts per mucosa.
I hem decidit no fer més juguesques al pòdcast. Això si, n’anirem penjant més al nostre canal de telegram.
Recomanacions
La primera recomanació que us volem fer és el lloc web de la red de antidotos[ES], fruit de la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica i Sociedad Española de Farmacia Hospitalària. Aquest lloc ens ofereix informació, guies i indicacions de quins antídots s’haurien de tenir a cada centre, a més de respondre a consultes sobre antídots. La seva funció principal (o almenys la més útil de forma urgent) és la localització dels diferents antídots en el territori i el préstec entre diferents centres d’aquesta xarxa, permetent una millor disponibilitat i optimització d’aquests productes, alguns dels quals són d’ús molt esporàdic, cars o difícils d’obtenir.
I canviant totalment de temàtica també us volem recomanar un pòdcast, cardiopodcast[ES]. És una iniciativa de la Sociedad Española de Cardiologia per a formar els professionals amb informació actualitzada de l’especialitat, fent servir aquest format que compartim. Tot i que no tots els temes són rellevants per a la nostra pràctica, segur que en trobeu d’interessants.
Si us ha agradat aquest episodi o l’heu trobat interessant deixeu-nos els vostres “m’agrada” a qualsevol de les plataformes on el publiquem. Aprofiteu per a subscriure-us-hi i difondre aquest nou projecte en llengua catalana.
Si teniu coses a explicar o discutir, afegiu-vos. Ens agradaria sentir altres veus i accents.