Electrocardiograma en hiperpotassèmia lleu

Canvis en l’ECG associats a hiperpotassèmia
De Häggström, Mikael (2014). “Medical gallery of Mikael Häggström 2014“. WikiJournal of Medicine

Aquest Menys és Més no li ha agradat a l’Albert, però com que s’ha de seguir el que ens diu l’evidència l’haurem d’aplicar. És una recomanació del CHOOSING WISELY®: THINGS WE DO FOR NO REASON™ que ens diu que no cal fer un electrocardiograma a aquells pacients ingressats que presenten una hiperpotassèmia lleu (valors de potassi sèric entre 5 i 6 mmol/L), ja que la informació que ens pot aportar aquest ECG no és útil per a la presa de decisions en aquests pacients.

PDF de l’article

Transcripció de l’àudio

Episodi 35: Insuficiència cardíaca

Parlem de la insuficiència cardíaca, una causa força prevalent de dispnea. En Xavi n’ha publicat una entrada al seu blog, aprofitant la revisió que ha fet de les guies de les societats europea i americana de cardiologia, i ens ho explica en aquest episodi. Parlem de la utilitat de la semiologia i les proves complementàries per al diagnòstic i de l’estratègia terapèutica.

Radiografia frontal de tòrax amb anotacions. Una fletxa groga assenyala un embassament pleural a la separació dels lòbuls inferior i mig del pulmó dret. Una sèrie de fletxes liles assenyalen línies B de Kerley al pulmó esquerre. Un parell de fletxes verdes assenyalen la cefalització vascular a ambdós lòbuls superiors, a l'àrea paramediastínica. Un parell de ratlles vermella i blava a la base del tòrax ens assenyalen un índex cardio (vermell) toràcica (blau) incrementat.
Troballes suggestives d’insuficiència cardíaca a la radiografia de tòrax

Els sorolls cardíacs que hem posat a l’àudio són d’aquesta pàgina web de la Universitat de Michigan. Imatge de portada Stenemo, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.

Menys és més

Senyal de prohibició amb un braç a l'interior, al costat un signe d'interrogació.

Per aquest Menys és Més ens referim a un informe de 2023 del Servei Navarrès de Salut Osasunbidea anomenat Seguridad de la realización de procedimientos médicos en la extremidad superior ipsilateral de pacientes con mastectomía i que s’alinea amb les iniciatives MAPAC Mejora de la adecuación de la práctica asistencial y clínica.

En aquest informe revisen la literatura existent, que no sembla mostrar relació entre la realització de procediments i l’aparició de limfedema en el braç afectat. Ens fan una sèrie de recomanacions que podeu consultar en el document.

UrgemMot

En aquest episodi en Xavi ens remarca aquells mots que hem de dir bé, tant si com no…

I des del Termcat ens han resolt el dubte de com dir en català posar un drenatge en decliu, se’n diu posar el drenatge en declivi.

Recomanacions

En aquest episodi us fem les recomanacions un xic diferents de l’habitual.

Portada del llibre "En nom de Punkpeu Fabra" de la Filològa de Guàrdia

En Xavi ens recomana el llibre de la filòloga de guàrdia, una divulgadora del català a les xarxes socials. Aquest llibre té el suggerent nom d'”En nom de Punkpeu Fabra“[CA]. Un llibre molt divertit i fàcil de llegir (amb un “extra” que podeu sentir al final de l’episodi).

Logo del pòdcast The Resus Room

I l’Albert se’ns embolica canviant sobre la marxa i ens recomana de nou el lloc web educatiu sobre ecografia, coreultrasound.com[EN], en comptes de la recomanació inicial que ens volia fer: el pòdcast en anglès The Resus Room[EN]. Els autors d’aquest pòdcast fan un resum mensual d’articles científics i un episodi temàtic que abasta des de l’atenció prehospitalària fins a urgències.

Transcripció de l’àudio

Tall d’àudio inicial i final: Sardana Coti x Coti

Programari: android, auphonic, debian, podcastle, audacity i ardour

Bonus estadístic: Raó de versemblança

El concepte de raó de versemblança o “likelihood ratio” (LR), és una eina molt útil en el diagnòstic de malalties. S’utilitza per a convertir la probabilitat pretest d’una malaltia (la probabilitat de la malaltia abans de dur a terme la prova) en la probabilitat posttest (la probabilitat de la malaltia després de conèixer els resultats de la prova). Els valors de LR de cada prova ens ajuden a seleccionar la prova idònia en cada situació i a interpretar-ne els resultats per a prendre decisions clíniques òptimes. 

Nomograma d'una raó de versemblança de 0,1. Ens porta d'una probabilitat pretest del 40% a una probabilitat posttest al voltant del 3%
La raó de versemblança negativa és útil per sota de 0,2. Fent servir el nomograma podem veure que en un pacient en què no estem segurs, una prova amb una LR- de 0,1 ens redueix la probabilitat que el pacient tingui la malaltia fins a percentatges d’un sol dígit.

Cada prova té dos LR, el LR+ i el LR-, i habitualment, només un d’aquests serà d’utilitat. Ambdós es poden calcular a partir d’una simple combinació de la sensibilitat i l’especificitat de la prova, o més fàcilment, consultant bibliografia o llocs web, p. ex. thennt.com. El LR+ indica quant (en quina magnitud) es fa més probable el diagnòstic d’una malaltia sospitada després d’un resultat positiu en una prova. Un LR+ > 5 comença a ser rellevant. El LR- indica quant (en quina magnitud) disminueix la probabilitat de la malaltia sospitada després d’un resultat negatiu en una prova. Un LR- <0,2 comença a ser rellevant.

Abans de demanar proves diagnòstiques cal pensar si la sospita diagnòstica és alta, baixa o moderada (probabilitat pretest), seleccionar la prova que disposi dels LR més útils per al cas concret i saber-ne calcular la probabilitat posttest, molt fàcil utilitzant qualsevol calculadora en línia existent, p. ex. aquesta de la Universitat de Chicago.

També podeu escoltar aquest episodi del pòdcast FOAMCast

Transcripció de l’àudio