Podcast: Play in new window | Download
La prestigiosa National Academy of Medicine dels Estats Units va definir fa anys l’error diagnòstic com el gran «punt cec» de la medicina moderna, assenyalant la millora del procés diagnòstic com un imperatiu ètic, professional i de salut pública. I és que, si hi ha un entorn clínic sotmès a la pressió del temps, a informació incompleta, a la multitasca i a la incertesa constant, aquest és, sens dubte, el servei d’urgències.
Per dimensionar la magnitud real del problema, l’agència nord-americana AHRQ va publicar una revisió sistemàtica exhaustiva (Diagnostic Errors in the Emergency Department: A Systematic Review. PMID: 36574484, DOI: 10.23970/AHRQEPCCER258), que va analitzar prop de 280 estudis. Les xifres conviden a una profunda reflexió: s’estima que un 5,7% de les visites a urgències pateixen com a mínim un error diagnòstic. Això equival, aproximadament, a 1 de cada 18 pacients atesos. A més, al voltant del 2% dels pacients pateixen un esdeveniment advers evitable derivat del diagnòstic (1 de cada 50) i prop d’un 0,3% experimenten danys greus o mort (1 de cada 350). Només cal fer una regla de tres amb les dades diàries o anuals d’entrades al teu servei d’urgències i sabràs la magnitud del problema a casa teva.
Quines són les patologies més vulnerables? L’informe identifica el que s’ha anomenat els «Big Three»: patologies vasculars, infeccioses i neoplàsiques. El top 15 de malalties associades a la gran majoria dels danys greus està encapçalat per l’ictus, l’infart agut de miocardi, l’aneurisma o dissecció aòrtica, la compressió medul·lar, el tromboembolisme venós i la sèpsia. L’estudi també subratlla que el risc d’error es multiplica davant les presentacions atípiques: per exemple, la taxa d’error en un ictus pot ser d’un 4% si es manifesta amb debilitat motora focal, però s’enfila fins a un 40% si debuta principalment com a mareig o vertigen.
Quan s’analitzen les causes, s’evidencia que els factors cognitius juguen un paper preponderant. En prop del 90% dels casos s’identifiquen errors en el judici clínic o la presa de decisions: biaixos de confirmació, tancament prematur o una interpretació inadequada de les proves complementàries. Tanmateix, aquests errors cognitius no es produeixen en el buit; s’entrellacen amb factors del sistema com la sobrecàrrega assistencial, la manca de seguiment o les interrupcions en la comunicació de l’equip.
L’objectiu d’aquest episodi de l’EMPodCat no és assenyalar ni jutjar la tasca del metge d’urgències, sinó entendre l’error com una oportunitat d’aprenentatge i millora de la qualitat. Al llarg d’aquest capítol aprofundirem en les causes arrel, els principals paranys clínics i les estratègies pràctiques per fer més segur el nostre procés de decisió a primera línia. Comencem!
Menys és més
En aquest Menys és Més us portem un altre mite, aquest diu que no s’han de fer servir cefalosporines en pacients al·lèrgics a la penicil·lina per un suposat risc de reacció encreuada.
Font: Challen K. Cephalosporins Should be Avoided in Patients with Penicillin Allergy. Emergency Medicine Clinics of North America. 2026;44(3):507-21. doi:https://doi.org/10.1016/j.emc.2026.01.006
UrgemMot
- Blennorràgia: (catarro veneri o uretral) Malaltia infecciosa provocada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae, generalment transmesa per contacte sexual i localitzada a l’aparell genital.
- Gotornons: (parotiditis, galteres) Inflamació de la paròtide i resta de glàndules salivals. També pot afectar pàncrees i testicles. En lloc de paperes
- Distenta: (tos ferina) Malaltia infecciosa causada per Bordetella pertussis que provoca tos espasmòdica amb una inspiració forçada que sona com un gall.
- Aixafament vertebral: Compressió dels cossos de les vèrtebres que es produeix a conseqüència de traumatismes o de la disminució de la densitat òssia.
- Penellons (Prunyons en varietat valenciana) en lloc de sabanyons
Recomanacions
Pòdcast sobre història de la medicina, avanços terapèutics i les grans plagues mundials. Va eixir fa uns anys la recopilació d’aquest apartat al programa de ràdio La Mecànica del Caragol de EITB i el Museu Basc d’Història de la Medicina i la Ciència (UPV/EHU).
En aquest pòdcast la periodista Eva Caballero i l’investigador Adrian Hugo Aginagalde parlen dels principals avanços en la història de la medicina desgranant diferents malalties que ja pràcticament formen part de la nostra història. Expliquen l’evolució de les diferents pràctiques mèdiques des de l’inici de les trepanacions, les intervencions per a tractar els òrgans malalts, l’ús de col·liris oftalmològics, etc.
Des d’un inici on la medicina era una cosa esotèrica, pràctiques místiques-religioses fins que es va convertir en una disciplina científica. Té històries increïbles, com la creació i mobilització de les vacunes mitjançant l’expedició espanyola de xiquets orfes de la Corunya que van ser inoculats amb la variant vacuna de la pigota.
Transcripció de l’àudio
Tall d’àudio inicial: La Muixeranga
Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast