Electrocardiograma en hiperpotassèmia lleu

Canvis en l’ECG associats a hiperpotassèmia
De Häggström, Mikael (2014). “Medical gallery of Mikael Häggström 2014“. WikiJournal of Medicine

Aquest Menys és Més no li ha agradat a l’Albert, però com que s’ha de seguir el que ens diu l’evidència l’haurem d’aplicar. És una recomanació del CHOOSING WISELY®: THINGS WE DO FOR NO REASON™ que ens diu que no cal fer un electrocardiograma a aquells pacients ingressats que presenten una hiperpotassèmia lleu (valors de potassi sèric entre 5 i 6 mmol/L), ja que la informació que ens pot aportar aquest ECG no és útil per a la presa de decisions en aquests pacients.

PDF de l’article

Transcripció de l’àudio

Procediments en braç ipsilateral d’una mastectomia

Una situació en la qual ens trobem habitualment és la necessitat de realitzar algun procediment, com ara una venòclisi o una venipunció o fins i tot una presa de pressió arterial, a pacients a qui s’ha realitzat una mastectomia, especialment si se’ls ha fet una limfadenectomia o buidament ganglionar. Històricament, s’ha instruït a aquestes persones a evitar que aquests procediments es fessin en el braç del costat mastectomitzat, augmentant la dificultat en la seva atenció.

Senyal de prohibició amb un braç a l'interior, al costat un signe d'interrogació.

Per aquest Menys és Més ens referim a un informe de 2023 del Servei Navarrès de Salut Osasunbidea anomenat Seguridad de la realización de procedimientos médicos en la extremidad superior ipsilateral de pacientes con mastectomía i que s’alinea amb les iniciatives MAPAC Mejora de la adecuación de la práctica asistencial y clínica.

En aquest informe revisen la literatura existent, que no sembla mostrar relació entre la realització de procediments i l’aparició de limfedema en el braç afectat. Basant-se en la recollida de dades que han fet per elaborar aquest informe ens fan les següents recomanacions:

  • Tenir en compte l’opinió de la pacient, l’estat previ de l’extremitat i l’historial de complicacions
  • Prioritzar el braç contralateral si la mastectomia és unilateral, però fer servir el braç ipsilateral si el contralateral presenta dificultats. En el cas de mastectomies bilaterals és preferible fer servir qualsevol de les extremitats superiors abans que les inferiors
  • En absència de limfedema previ la punció del braç ipsilateral no comporta cap risc addicional i cal tranquil·litzar les pacients si s’escau.
  • Tenir especial cura en l’asèpsia i la realització del procediment

Per tant, ja sabeu, si és necessari podem fer servir el braç del costat mastectomitzat. Els autors d’aquest informe ens ho resumeixen en el següent algoritme de decisió

Transcripció de l’àudio