Aquest Menys és Més no li ha agradat a l’Albert, però com que s’ha de seguir el que ens diu l’evidència l’haurem d’aplicar. És una recomanació del CHOOSING WISELY®: THINGS WE DO FOR NO REASON™ que ens diu que no cal fer un electrocardiograma a aquells pacients ingressats que presenten una hiperpotassèmia lleu (valors de potassi sèric entre 5 i 6 mmol/L), ja que la informació que ens pot aportar aquest ECG no és útil per a la presa de decisions en aquests pacients.
Parlem de la insuficiència cardíaca, una causa força prevalent de dispnea. En Xavi n’ha publicat una entrada al seu blog, aprofitant la revisió que ha fet de les guies de les societats europea i americana de cardiologia, i ens ho explica en aquest episodi. Parlem de la utilitat de la semiologia i les proves complementàries per al diagnòstic i de l’estratègia terapèutica.
Troballes suggestives d’insuficiència cardíaca a la radiografia de tòrax
En aquest informe revisen la literatura existent, que no sembla mostrar relació entre la realització de procediments i l’aparició de limfedema en el braç afectat. Ens fan una sèrie de recomanacions que podeu consultar en el document.
UrgemMot
En aquest episodi en Xavi ens remarca aquells mots que hem de dir bé, tant si com no…
En aquest episodi us fem les recomanacions un xic diferents de l’habitual.
En Xavi ens recomana el llibre de la filòloga de guàrdia, una divulgadora del català a les xarxes socials. Aquest llibre té el suggerent nom de “En nom de Punkpeu Fabra“[CA]. Un llibre molt divertit i fàcil de llegir (amb un “extra” que podeu sentir al final de l’episodi).
I l’Albert se’ns embolica canviant sobre la marxa i ens recomana de nou el lloc web educatiu sobre ecografia, coreultrasound.com[EN], en comptes de la recomanació inicial que ens volia fer: el pòdcast en anglès The Resus Room[EN]. Els autors d’aquest pòdcast fan un resum mensual d’articles científics i un episodi temàtic que abasta des de l’atenció prehospitalària fins a urgències.
El concepte de raó de versemblança o “likelihood ratio” (LR), és una eina molt útil en el diagnòstic de malalties. S’utilitza per a convertir la probabilitat pretest d’una malaltia (la probabilitat de la malaltia abans de dur a terme la prova) en la probabilitat posttest (la probabilitat de la malaltia després de conèixer els resultats de la prova). Els valors de LR de cada prova ens ajuden a seleccionar la prova idònia en cada situació i a interpretar-ne els resultats per a prendre decisions clíniques òptimes.
La raó de versemblança negativa és útil per sota de 0,2. Fent servir el nomograma podem veure que en un pacient en què no estem segurs, una prova amb una LR- de 0,1 ens redueix la probabilitat que el pacient tingui la malaltia fins a percentatges d’un sol dígit.
Cada prova té dos LR, el LR+ i el LR-, i habitualment, només un d’aquests serà d’utilitat. Ambdós es poden calcular a partir d’una simple combinació de la sensibilitat i l’especificitat de la prova, o més fàcilment, consultant bibliografia o llocs web, p. ex. thennt.com. El LR+ indica quant (en quina magnitud) es fa més probable el diagnòstic d’una malaltia sospitada després d’un resultat positiu en una prova. Un LR+ > 5 comença a ser rellevant. El LR- indica quant (en quina magnitud) disminueix la probabilitat de la malaltia sospitada després d’un resultat negatiu en una prova. Un LR- <0,2 comença a ser rellevant.
Abans de demanar proves diagnòstiques cal pensar si la sospita diagnòstica és alta, baixa o moderada (probabilitat pretest), seleccionar la prova que disposi dels LR més útils per al cas concret i saber-ne calcular la probabilitat posttest, molt fàcil utilitzant qualsevol calculadora en línia existent, p. ex. aquesta de la Universitat de Chicago.
També podeu escoltar aquest episodi del pòdcast FOAMCast
