Per aquest mes us expliquem una altra publicació de la iniciativa Things We Do for No Reason™.
El document analitza el concepte de “discharge before noon” (DCBN), una pràctica destinada a millorar el flux hospitalari mitjançant altes matineres per alleugerir la saturació a urgències. Tot i que alguns estudis suggereixen beneficis, com la reducció del temps d’espera a urgències i l’estada hospitalària, molts resultats estan esbiaixats per altres intervencions simultànies (més personal, eines digitals). Aïlladament, el DCBN no mostra millores consistents i pot tenir efectes negatius, com l’esgotament dels equips mèdics, la interrupció de l’ensenyament clínic i un possible impacte advers en la qualitat assistencial. Ens recomana abordar el flux hospitalari amb estratègies integrals i basades en dades.
Comencem aquest episodi amb alguns aclariments de l’episodi anterior. Dèiem que no hi ha procediment d’immobilització cervical a les guies del SEM, però sí que surt al tríptic del PPT, el podeu veure en la imatge adjunta. També cal recordar que parlàvem exclusivament del collar cervical, no de totes les altres eines de què disposem per immobilitzar pacients.
En aquest últim episodi del 2024, si bé l’acabem publicant a principis del 2025, en Xavi ens explica aquells articles científics publicats l’últim any que creu més importants. Si en voleu més detalls els podeu consultar també al seu blog
Menys és més
Per aquest Menys és Més us portem una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias, la SEMES, a instàncies del Ministerio de Sanidad, que cap allà l’any 2018 va demanar a les societats científiques que fessin recomanacions de No Hacer, recomanacions de no fer aquelles coses que no aporten valor o poden ser fins i tot lesives per al pacient.
La SEMES va fer cinc recomanacions, i hem triat la recomanació de no fer gasometries arterials a tots els pacients amb dispnea. Aquesta és una prova diagnòstica invasiva que té les seves complicacions i, per tant, només l’hauríem de fer servir en aquells pacients on està indicada.
L’Albert ens porta alguns mots del llibre Ensenya’m la llengua, perquè ara és època de c(g)alipàndries, que poden cursar amb flegmes, rogall o rautija. I és que la laringe (o canyó, gargamella, carcabòs, carcanyol, gargalló…) pateix bastant.
I per acabar ens quedem amb la incògnita de saber que vol dir fer torraines i fer, o tirar, muntanya amunt.
I en Xavi, aprofitant la marató dedicada a les malalties respiratòries ens repassa uns quants termes que apareixen a la Terminologia de les malalties respiratòries, feta pel Termcat amb la col·laboració de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT)i la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP).
Tuberculosi, amb la sigla TB, en lloc de la sigla castellana TBC.
Virus respiratori sincicial (VRS), millor que virus respiratori sincític (VRS) o virus sincític respiratori (VSR).
I ens quedem amb el dubte de saber com en diem de l’aparell mesurador de Peak Flow, vosaltres sabeu com se’n diu en català?
Recomanacions
D’una banda, us portem un parell de llocs web educatius de diagnòstic per la imatge https://www.radiologymasterclass.co.uk i https://radiopaedia.org. En els dos hi podreu trobar casos clínics, o més ben dit, imatges explicades, diferents tutorials sobre algunes exploracions i també alguna juguesca.
I en Xavi ens recomana unes eines d’IA que ens poden ajudar en la medicina basada en evidències:
