Via intraòssia abans que intravenosa en urgència vital

La secció Menys és Més pretén que fem un ús raonable de totes les capacitats terapèutiques o diagnòstiques, no fent-les servir quan no són útils o fins i tot contraproduents.

Equipament necessari per a la inserció d'una agulla intraòssia EZ-IO. A la dreta de la imatge hi veiem la pistola perforadora, un estri de color granat, amb una empunyadura i un gatell de color negre. A la part superior d'aquesta empunyadura i en un angle d'uns 30º sobresurt lleugerament l'adaptador per a connectar-hi l'agulla a inserir. A l'esquerra de la imatge hi ha l'envàs de plàstic d'una agulla pediàtrica (rosa). Dins aquest envàs hi podem veure l'agulla, l'apòsit de fixació, una banda identificativa. També s'hi veu un dibuix d'un tòrax humà amb un senyal de prohibició sobre l'estèrnum (per indicar que no és un dispositiu esternal).

En aquest episodi parlarem d’una recomanació del 2020 de Choosing Wisely Canada. De les moltes que han fet ens quedem amb la que ens diu no intentar repetidament obtenir un accés intravenós quan tenim disponible l’intraossi. Aquesta recomanació la trobem inclosa en un paquet de cinc, dedicades a infermeria del malalt crític (EN, FR) que han elaborat l’Associació Canadenca d’Infermeres i l’Associació Canadenca d’Infermeres de Malalt Crític.

Transcripció de l’àudio