Intoxicacions

Pictograma de producte tòxic. Dins d'un rombe de vores vermelles i fons blanc, hi apareix una silueta d'uncrani humà superposat a dues tíbies encreuades en forma de X

Actualitat

Encetem aquesta secció, parlant de la mort d’un jugador de futbol, possiblement a causa d’un commotio cordis i com en el soroll posterior a xarxes socials han aparegut continguts interessants sobre el reconeixement i actuació davant una aturada cardiorespiratòria.

Tema: intoxicacions

Pictograma de producte tòxic. Dins d'un rombe de vores vermelles i fons blanc, hi apareix una silueta d'uncrani humà superposat a dues tíbies encreuades en forma de X

La intoxicació aguda per substàncies suposa del 0,5 a l’1% del total de les atencions en un Servei d’Urgències Hospitalàries. En el cas de pediatria, segons la SEUP, suposen 1 de cada 250 o 300 visites.

En adults, el grup més freqüent és la intoxicació per drogues d’abús (tant legals com il·legals), sent l’etanol el més habitual. Posteriorment, són les intoxicacions medicamentoses, entre les quals destaquen els fàrmacs amb acció sobre el sistema nerviós central, seguits dels analgèsics. En últim lloc, trobem la de productes químics com gasos tòxics, fum d’incendi, càustics, productes agroindustrials potencialment més greus, i altres com plantes i bolets.

ESQUEMA ABCDE: Flux d’atenció

Com qualsevol atenció en una emergència, el primordial és estabilitzar el pacient. Al mateix temps que monitorem el pacient i prenem constants: TA, SpO₂, FC, FR, Tª i glucèmia.

A: Comprovar via aèria permeable. Aspirar si precisa secrecions o vòmits, obertura amb maniobra específica, etc.

B: Assegurar adequada oxigenació i ventilació per a SpO₂ > 90-92%

C: Circulació, accés venós. Fluïdoteràpia si precisa.

D: Estat neurològic amb un AVDI/Glasgow. Mirar les pupil·les, ja que ens pot donar informació sobre el toxíndrome a sospitar.

E: Exposició, desvestir i explorar. Veure si en aquest punt té alguna lesió.

Anamnesi

En l’àmbit prehospitalari és important la informació que es recull en el domicili:

  • Producte: nom (intentar recuperar envasos o blísters), restes (bolets, plantes). En el cas d’ingesta de productes químics és important per a veure concentracions, composició, etc., per a poder consultar amb toxicologia. Si ha sigut una intoxicació amb altres persones, saber l’estat d’aquestes.
  • Hora de la ingesta / exposició.
  • Via d’exposició i quantitat: cutània, ocular, oral, etc.
  • ¿Vòmits posteriors?
  • Fàrmacs: medicació habitual del pacient, d’altres familiars (per exemple, si són de tipus retard).
  • Símptomes previs del pacient.
  • Existència de carta explicativa de suïcidi.
  • Tractament efectuat en l’entorn extrahospitalari, incloent-hi l’hora d’aplicació i resposta al mateix.

Toxíndromes

En el cas en què el pacient està intoxicat i no pot o no vol col·laborar, es dificulta administrar el tractament específic. Els toxíndromes són una aproximació clínica al causant del deteriorament del nostre pacient.

Taula resum de principals toxíndromes, amb les troballes característiques en constats biològiques, manifestacions clíniques, mida pupil·lar, agents causals i antídots Toxíndrome: Colinèrgic Constants vitals: Bradicàrdia, Taquipnea, Hipotèrmia Manifestacions clíniques: Diaforesi, Diarrea, Sialorrea, Broncoespasme, Broncorrea Pupil·les: Miosi Agents Responsables: Organofosforats, Carbamats, Pilocarpina, Bolets: Amanita muscaria Antídot: Atropina, Oximas Toxíndrome: Constants vitals: Manifestacions clíniques: Pupil·les: Agents Responsables: Antídot: Toxíndrome: Constants vitals: Manifestacions clíniques: Pupil·les: Agents Responsables: Antídot: Toxíndrome: Constants vitals: Manifestacions clíniques: Pupil·les: Agents Responsables: Antídot: Toxíndrome: Constants vitals: Manifestacions clíniques: Pupil·les: Agents Responsables: Antídot: Toxíndrome: Constants vitals: Manifestacions clíniques: Pupil·les: Agents Responsables: Antídot: Toxíndrome: Constants vitals: Manifestacions clíniques: Pupil·les: Agents Responsables: Antídot:

Maneig de la intoxicació

Algunes de les proves complementàries que se sol·liciten en urgències segons sospita i necessitat:

  • Analítica amb hemograma: electròlits, funció hepàtica i renal, CK, coagulació i gasometria venosa o arterial (carboxi i metahemoglobina).
  • Nivells de fàrmacs o tòxics en sang i/o plasma
  • Tòxics detectables en orina
  • ECG. (QT i QTc)
  • Rx de tòrax i d’abdomen 
  • TC cerebral en coma refractari.

Una vegada establerta la sospita, hem de valorar reduir els nivells del tòxic en qüestió. Tenim diverses estratègies:

1. Disminuir l’absorció del tòxic.

  • Carbó activat: Adsorbent. Mètode d’elecció. Per via oral o sonda nasogàstrica.
  • Emètic: En desús.
  • Aspiració gàstrica simple: En substàncies líquides per a buidament gàstric.
  • Rentada gàstrica: Actualment és excepcional. No de rutina.
  • Catàrtics: Única indicació si es prescriuen dosis repetides de carbó activat (CA). Com duphalac, sals de magnesi, etc.
  • Irrigació total intestinal: Politienglicol (Solución evacuant Bohm). En desús.
Algoritme de descontamiació digestiva en la ingesta de tòxics per via oral
Adaptat del CodiTox del grup de treball de la SOCMUE

2. Augmentar la seua eliminació.

Depuració renal mitjançant diüresi forçada o depuració extrarenal (hemodiàlisi intermitent com a tècnica d’elecció)

3. Administrar antídots

  • Naloxona: Ampolla de 0,4 mg/ml. Antídot d’opiacis. Es pot administrar pràcticament per totes les vies. En un coma superficial s’administra l’ampolla sencera (0,4 mg). En un coma més profund: 2 ampolles. En una parada respiratòria: 1,2 mg (3 ampolles). Es pot repetir fins a un total de 10 ampolles (4 mg).
  • Flumazenil: Ampolla de 0,5 mg/5 ml. Únicament indicat si la intoxicació per BZD és altament sospitada o confirmada i el Glasgow és < 12. Inicialment, 0,25 mg fins a un màxim de 2 mg, separats per 2 minuts. Si hi ha resedació, valorar col·locar bomba de flumazenil (a consultar segons protocol local hospitalari). CONTRAINDICAT si hi ha antecedents d’epilèpsia, convulsió prèvia, o coingesta d’antidepressius tricíclics, ISRS, cocaïna, amfetamines…

Menys és més

Sonda gàstrica Faucher de silicona. La imatge mostre un tub de plàstic transparent enrotllat com si fos un cargol, té unes marques escrites en el tub i l'extrem extern acaba en una goma verda en forma d'embut.

Per aquest Menys és Més us portem una recomanació relacionada amb la toxicologia que trobem en el document de quinze recomanacions de no fer a urgències de la SEMFYC, publicat l’any 2016. És la setena recomanació d’un total de quinze i ens diu que no hem de realitzar una rentada gàstrica de forma rutinària en les ingestes medicamentoses que no compleixin els criteris d’indicació.

Urgemmot

En Xavi ens proposa alguns mots que, a vegades, diem malament (sí, nosaltres també)

  • Rentada gàstrica, en lloc de rentat gàstric.
  • Semivida d’un fàrmac. També mitja vida o vida mitjana com a sinònims complementaris, però no vida mitja.
  • Blíster, terme correcte en català per a designar l’envàs que conté comprimits o càpsules de medicaments.
  • Carbó activat, en lloc de carbó actiu.

I l’Albert es fa el fatxenda explicant-nos la diferència entre l’adsorció i l’absorció, dos mots que es confonen molt verbalment.

adsorció

f. [QU] Adhesió dels àtoms o de les molècules d’un material damunt la superfície d’un altre que produeix un augment de la concentració d’aquell a la interfície, i que és deguda a les forces residuals físiques i químiques existents a les superfícies de sòlids i líquids.

absorció

1 f. [LC] Acció d’absorbir.

absorbir

1 1 v. tr. [LC] Fer penetrar i retenir dins seu. L’esponja absorbeix l’aigua. La sorra absorbí tota l’aigua. Els gasos han estat absorbits pel carbó vegetal. Absorbir els teixits orgànics un verí, un medicament.

I finalment reivindiquem l’ús del mot metzina, una paraula molt nostrada per referir-nos a tòxics i verins.

metzina

1 f. [LC] [MD] Substància que, introduïda en l’organisme animal, dona la mort o produeix un efecte morbós.

Recomanacions

A la conversa ens surten un parell de recomanacions:

Logo del lloc web Energy Control

Energycontrol, projecte pioner creat a Catalunya el 1997 dedicat a la reducció de riscos associats al consum de drogues. Intervé principalment en espais d’oci nocturn i festivals oferint informació objectiva, assessorament personalitzat i serveis d’anàlisi de substàncies per detectar adulteracions. La seva web és gran utilitat per a consulta del clínic per a la identificació i contingut d’aquest tipus de substàncies.

Logo del lloc web de la Red de Antídotos

Red de Antídotos, eina d’ajuda per a les Farmàcies Hospitalàries dels hospitals d’Espanya permet gestionar amb rapidesa la disponibilitat d’un determinat antídot per al tractament d’una intoxicació, una picada de serp o, fins i tot, la reversió de l’anticoagulació per intervencions quirúrgiques urgents o hemorràgies potencialment mortals. També hi trobem una guia d’antídots, amb tota la informació necessària i actualitzada per a un ús correcte de la majoria d’antídots. Aquest ja l’havíem citat en alguna ocasió anterior.

I dins la secció, en Xavi ens introdueix el concepte de One Pill Can Kill a través del següent article:

Disponibilidad en España de «one pill killers» y otros medicamentos altamente tóxicos en la infancia (An Pediatr (Barc). 2020;93(6):380-395). Article que pretén identificar tots els fàrmacs comercialitzats a Espanya que poden matar a un nen de 10 kg o de 8 anys amb només la ingesta de 1, 2 o 3 comprimits.

Transcripció de l’àudio

Tall d’àudio inicial: La Muixeranga

Programari: Debian, OBS, vdo.ninja, Audacity, Ardour, Nvidia Broadcast

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *