En Xavi ens parla en aquest episodi sobre aquesta síndrome que poden patir aquells pacients desnodrits que atenem a urgències i als que administrem glucosa o nutrició per qualsevol via. Si no en som conscients els podem produir aquest quadre clínic que pot arribar a ser molt greu. N’ha fet una entrada al seu blog.
Fisiopatologia de la síndrome de realimentació, de “Division of Diabetes, Endocrinology, Nutritional Medicine and Metabolism, Prof. Dr. med. Zeno Stanga (2019).”
Menys és més
Regions anatòmiques de la regla d’Ottawa de turmell-peu
En aquest episodi parlem de la NO necessitat de fer radiografia en lesions traumàtiques agudes de turmell-avantpeu i genoll si no es compleixen les regles d’Ottawa per aquestes articulacions. Aquesta és una recomanació de l’essencial del 2015 (PDF).
UrgemMot
Fa poques setmanes es van presentar les noves guies clíniques del SEM, molt esperades per tothom. L’Albert en vol destacar la cura esmerçada pels autors i l’empresa per fer-les en un català més que correcte.
I en Xavi ens explica un parell de mots que acaba d’afegir al seu diccionari d’urgències:
L’Albert ens recomana una carta[ES], un text que es va publicar al Diario16. És un escrit d’un familiar d’una pacient que morí de càncer, si bé els que la redacten l’han arreglat una mica, ens parla de la necessitat de saber parar, de saber passar a pal·liar quan la curació ja no és possible. Tot el text és interessant, aquí us en deixem una mostra:
I en Xavi ens recomana un lloc web, bones.getthediagnosis.org [EN], amb una estètica dels inicis de la web, que ens pot ajudar en el diagnòstic de les fractures en edat pediàtrica. Ens ensenya l’anatomia normal per l’edat de molts dels ossos de la canalla. També hem trobat un altre lloc similar bonepit.com [EN]
Regions anatòmiques de la regla d’Ottawa de turmell-peu
En aquest episodi parlem de la NO necessitat de fer radiografia en lesions traumàtiques agudes de turmell-avantpeu i genoll si no es compleixen les regles d’Ottawa per aquestes articulacions. Aquesta és una recomanació de l’essencial del 2015 (PDF).
Les regles d’Ottawa:
Genoll:
La radiografia és necessària només en lesió aguda I un o més del següent:
Edat > 55 anys
Dolor aïllat a la palpació de la ròtula
Dolor aïllat a la palpació del cap peroneal
Incapacitat de flexionar el genoll 90°
Incapacitat de caminar 4 passes immediatament després de la lesió I al servei d’urgències
L’electrocardiografia és una tècnica essencial per registrar l’activitat elèctrica del cor. El cor, compost per una massa de cèl·lules musculars que es contrauen de manera sincrònica, genera senyals elèctrics que poden ser detectats i registrats en un electrocardiograma. Aquesta activitat elèctrica del cor s’obté mitjançant 10 elèctrodes per obtenir les 12 derivacions estàndard. Aquestes derivacions ofereixen una visió completa del cor des de diferents angles, tant en el pla frontal com en l’horitzontal, permetent una representació espacial i temporal dels senyals elèctrics.
Una col·locació adequada dels elèctrodes és vital per garantir resultats precisos. Col·locar incorrectament els cables pot alterar els resultats, fent-los difícils d’interpretar o fins i tot incorrectes. Els estàndards establerts fa gairebé un segle, continuen sent vigents per assegurar que tots els professionals interpretem els resultats de la mateixa manera.
Els elèctrodes de les extremitats es col·loquen a la part interna dels canells i turmells. L’elèctrode R es posa al braç dret, l’L al braç esquerre, l’F a la cama esquerra i l’N a la cama dreta.
Els elèctrodes del tòrax es col·loquen:
V1 al quart espai intercostal paraesternal dret
V2 a la mateixa alçada de V1, paraesternal esquerre
V4 al cinquè espai intercostal a nivell de la línia clavicular mitja
V3 enmig de la línia que uneix V2 i V4
V5 a la mateixa alçada que V4 a la línia axil·lar anterior
i V6 també a l’alçada de V4 a la línia axil·lar mitja.
En el cas d’aquestes derivacions toràciques és necessari comptar els espais intercostals per a ubicar correctament els elèctrodes.
El registre correcte dels ECGs en el sistema informàtic és fonamental per a una comparació fàcil i ràpida dels ECGs anteriors amb els actuals, facilitant la detecció de canvis i anomalies en l’activitat elèctrica del cor. Les millores tecnològiques han simplificat aquest procés, permetent als professionals de la salut accedir i comparar aquests ECGs amb més facilitat. Per facilitar aquesta comparació hem de registrar els electrocardiogrames amb els paràmetres de mesura estàndard, que en el nostre país són 10 mm/mV d’amplitud i 25 mm/s de velocitat.
Ens podem trobar amb problemes comuns en la realització dels ECGs, com la dificultat d’adhesió dels elèctrodes en pacients amb pell suada o bruta. Una solució és netejar amb alcohol i assecar la pell abans de col·locar els elèctrodes, o rasurar si hi ha molt de pèl. Per a interferències o vibracions excessives podem separar fonts de soroll electromagnètic com els mòbils. Si el pacient tremola molt podem acostar els elèctrodes d’extremitats cap al tors. A més, és important col·locar els elèctrodes correctament en pacients amb sobrepès o amb mames que dificultin la mesura dels espais intercostals.
Cal subratllar de nou la importància de la col·locació correcta de cables, elèctrodes i el seguiment dels estàndards establerts per garantir una interpretació correcta i útil dels ECGs. Això és especialment crucial en contextos clínics, on les decisions mèdiques es basen en els resultats de l’electrocardiograma. La correcta execució i interpretació dels ECGs permet una millor diagnosi i tractament dels pacients, contribuint a una atenció mèdica de qualitat.
L’Albert ens explica en aquest episodi com hem de fer correctament l’electrocardiograma. Aquest és un tema més rellevant del que ens pensem, ja que un ECG mal fet pot generar problemes als nostres pacients.
Aprofitem una presentació que va fer per unes formacions al personal del seu servei i pels Tècnics d’Emergències, ara que amb el nou concurs del SEM els TES de les unitats de Suport Vital Bàsic tindran de capacitat de fer-ne.
Col·locació correcta dels elèctrodes precordials CardioNetworks, CC BY-SA 3.0, via la Wikimedia Commons
Com que és un tema molt visual n’hem fet una versió en vídeo també
Aquest Menys és Més no li ha agradat a l’Albert, però com que s’ha de seguir el que ens diu l’evidència l’haurem d’aplicar. És una recomanació del CHOOSING WISELY®: THINGS WE DO FOR NO REASON™ que ens diu que no cal fer un electrocardiograma a aquells pacients ingressats que presenten una hiperpotassèmia lleu (valors de potassi sèric entre 5 i 6 mmol/L), ja que la informació que ens pot aportar aquest ECG no és útil per a la presa de decisions en aquests pacients.
Resolem un dubte que ens ha sorgit en la mateixa conversa, el tòrax típic dels pacients amb emfisema pulmonar en castellà s’anomena tórax en tonel i barrel chest en anglès. En català se’n diu tòrax de bota.
En Xavi ens explica un parell de mots relacionats amb l’orina:
De dalt a baix: orinal pla o paella, orinals d’ampolla femení i masculí
Si té forma de falca, o “cuña” en castellà, per a fer-se servir sense aixecar-se de la llitera, en direm orinal pla o paella.
I amb l’ajuda de l’Optimot intentem resoldre el dubte de quan dir angoixa o ansietat
#OptimotRespon Hola! En llengua general es fan servir com a sinònims. En camps especialitzats pot haver-hi matisos entre l'una i l'altra, però depèn de l'àmbit.
I com que som un camp especialitzat ens acabem quedant amb l’explicació que ens ha fet arribar una oient (que ho ha demanat a familiars amb coneixement).
Pràcticament són sinònims, tot i què sovint s’empra angoixa quan hom pot associar-ho a situació, fenomen, persona o cosa d’alguna manera identificables. L’experiència d’ansietat es relaciona a un estat d’amenaça que no pot definir o concretar la forma o la causa.
Recomanacions
Seguint la línia encetada pel Xavi en el darrer episodi, l’Albert també ens recomana un llibre sobre la llengua, aquest més relacionat amb la medecina:
Ensenya’m la llengua [CA] (ISBN 978-84-19292-18-6), del Dr. Antoni Beltran, que fa un repàs extensiu al lèxic del català relacionat amb salut. Que potser sí que el català està una mica pioc, però llibres com aquest ens fan adonar del valor que té la nostra llengua i ens la fan estimar una mica més.
En Xavi ens recomana una xerrada TED, Doctors make mistakes. Can we talk about that?[EN], d’un metge de família i d’urgències del Canadà sobre els errors humans que afecten la seguretat dels pacients.
