En aquest Menys és Més us portem un altre mite, aquest diu que no s’han de fer servir cefalosporines en pacient al·lèrgics a la penicil·lina per un suposat risc de reacció encreuada.
Ve d’antic, ja se’n parlava el 1976 i es pensava que pogués ser per culpa d’un anell β-lactàmic que comparteixen aquestes mol·lècules, però ja el 2009 l’acadèmia americana d’al·lèrgies, asma i immunologia rebaixava aquest potencial risc només a aquells amb reaccions històriques més severes.
En una metaanàlisi de 2019 calculen que el risc d’aquesta reacció encreuada va del 0 al 14% per les cefalosporines de primera generació (cefazolina, cefalexina) baixant fins al 0,31% en el cas de la cefipima, considerada de quarta generació. A la pràctica real això es tradueix en un número molt baix d’aquestes reaccions encreuades, un 0,6% en persones que refereixen l’al·lèrgia a la penicil·lina i un 3% en persones en que l’al·lèrgia està confirmada per proves específiques.
Evitar l’ús de les cefalosporines no està exempt de problemes, els antibiòtics alternatius poden no ser igual d’eficaços i no estan exemptes d’efectes adversos, com l’anafil·laxi.
I que hauríem de fer? Una primera intervenció, potser més d’atenció primària, és comprovar, amb proves específiques o eines de decisió, com la PEN-FAST, que les persones que diuen ser al·lèrgiques a penicil·lina realment ho siguin.
Però si tenim el pacient davant nostre, i basant-nos en moltes experiències prèvies publicades, podem administrar una primera dosi de cefalosporina de prova davant nostre en aquells pacients en que la reacció al·lèrgica a la penicil·lina hagi estat de poca importància. Potser si que ens hauríem de plantejar un canvi d’antibiòtic en aquelles persones en que la reacció al·lèrgica ha estat important i la cefalosporina d’elecció és una de les de primera generació.
Font: Challen K. Cephalosporins Should be Avoided in Patients with Penicillin Allergy. Emergency Medicine Clinics of North America. 2026;44(3):507-21. doi:https://doi.org/10.1016/j.emc.2026.01.006
La sèpsia continua sent una de les principals causes de mortalitat hospitalària a escala mundial, provocant uns 11 milions de morts a l’any (el 20% de les morts globals). Davant d’aquestes xifres, les noves guies del 2026 actualitzen els protocols clau per optimitzar el maneig clínic des del primer minut. Aquestes són les 5 grans novetats que ens destaca l’Adriana:
1. Concepte segons sospita: La sèpsia ja no s’ha de veure com un «sí o no». Les noves guies introdueixen una categorització gradual de la sospita que guia l’agressivitat del tractament: Sèpsia definitiva, probable, possible oimprobable.
2. Cribratge i Diagnòstic precoç: L’escala qSOFA no es recomana com a eina única de cribratge a causa de la seua baixa sensibilitat, la qual cosa pot retardar el tractament. S’ha de prioritzar l’ús d’escales com NEWS2 per ser més sensibles.
3. Tractament antimicrobià: Es recomana com a estàndard l’ús d’infusió prolongada de betalactàmics després d’una dosi de càrrega considerant filtres de BMR (bacteris multiresistents), Anaerobis i Antifúngics.
– Sèpsia possible sense xoc: Es permet una avaluació ràpida de fins a3 hores per a confirmar la infecció i evitar el sobretractament.
4. Reanimació hemodinàmica individualitzada: Fluïdoteràpia a 30 ml/kg de pes ideal a passar en 3 h de cristal·loides balancejats (com Ringer Lactat), personalitzant amb objectiu PAM 65 mmHg i reavaluant freqüentment per a evitar la sobrecàrrega hídrica. En majors de 65 anys es permet una hipotensió permissiva amb PAM entre 60 i 65 mmHg.
Iniciar vasopressors perifèrics —d’elecció la noradrenalina— sense esperar a una via central i fer el monitoratge amb el Test de Replenament Capil·lar.
5. Suport Respiratori: Oxigenoteràpia d’Alt Flux (ONAF): Es posiciona com a primera línia en insuficiència respiratòria hipoxèmica enfront de l’oxigenoteràpia convencional o la VMNI. Se suggereix una saturació d’entre 90% i 96%, evitant tant la hipòxia com la hiperòxia innecessària.
Menys és més
Mateix pacient, mateix episodi, dos informes diferents. Quin et sembla estigmatitzant?
En aquest Menys és Més, en Xavi ens parla d’una infecció relacionada amb l’assistència sanitària que no la transmet cap microorganisme, sinó el que escrivim a les nostres notes i informes i sobretot com ho escrivim. L’ús de llenguatge estigmatitzant, despectiu, culpabilitzador, esbiaixat i prejutjat és present de forma subtil als informes i documentació mèdica i això té conseqüències per als nostres pacients.
A més de l’evident sèpsia en comptes de sèpsis, l’Albert ha trobat una sèrie de mots relacionats amb aquesta patologia que ja no es fan servir gaire, com ara calfred, petar de dents, esgarrifança per referir-nos a allò que ens passa quan ens puja la febre de forma brusca i li ha fet molta gràcia horripilació, a veure si sabeu que és.
I en Xavi ha repassat el seu UrgemMot i hi ha trobat aquestes paraules relacionades:
Bacteri,(el bacteri), en lloc de la bactèria
Càrrega viral o vírica, en lloc del terme castellà carga
Malaltia inflamatòria pelviana, en lloc de pèlvica
Malaltia de transmissió sexual (MTS), millor que infecció de transmissió sexual (ITS) o malaltia venèria
Tuberculosi, amb la sigla TB en lloc de TBC
Flascó de cultiu
Ciprofloxacina, norfloxacina… Totes les quinolones són femenines
Metronidazole, acabat amb -zole, igual que l’omeprazole
I vosaltres, coneixeu algun altre mot relacionat amb la sèpsia o les infeccions?
Recomanacions
L’Albert ens recomana no pengis https://www.nopengis.cat/, una sèrie de pòdcasts? curts, l’interrogant el posa perquè és més una ficció sonora, molt ben produïda, que gira al voltant de les trucades que es fan al telèfon d’emergències. Potser els oients que hi treballeu us hi sentireu identificats.
En Xavi ens presenta el curs «Prescriu-te el català«, un curs subvencionat en format híbrid. Aquest curs pretén que tots els professionals de la sanitat pública catalana puguin atendre els seus pacients en català.
