En aquest episodi parlem sobre una qüestió ètica rellevant, i que possiblement ho serà més en un futur, que és la presència de la família durant la reanimació del pacient. En parlem amb un convidat, el Dr. Oriol Yuguero, que va publicar una reflexió a la revista Emergencias sobre aquest tema.
I de fet, aquest no és pas un tema nou, fins i tot té un acrònim en anglès: Family presence during resuscitation (FPDR)
En Xavi també ens recorda a tots que és l’orella i l’oïda, que tot i que és força conegut no ens equivoquem algun dia.
I resolem el dubte de l’episodi anterior, bé de fet ens el resolen la gent del Termcat :), i del pla anatòmic que parteix el cos en dalt i baix n’hem de dir pla transversal.
Recomanacions
Us volem recomanar una sèrie de pòdcasts en anglès: Basics of EM, del lloc web RebelEM, destinats als nous residents de medicina d’urgències. És la versió en pòdcast d’un compendi orientat a donar als nous residents una guia d’actuació basada en els motius de consulta del pacient.
I també uns comptes de Twitter de farmacèutics que treballen a urgències, @ChillaPharmD n’és la culpable i els seus residents @TILEDPharmD publiquen allò que han après. I ens agraden especialment els #pharmacyeducationboard, l’etiqueta de Twitter que fan servir per a publicar els seus resum de pissarra de temes interessants relacionats amb la farmacologia.
Si us ha agradat aquest episodi o l’heu trobat interessant deixeu-nos els vostres “m’agrada” a qualsevol de les plataformes on el publiquem. Aprofiteu per a subscriure-us-hi i difondre aquest nou projecte en llengua catalana.
Si teniu coses a explicar o discutir, afegiu-vos. Ens agradaria escoltar altres veus i accents.
En aquest episodi parlem d’una qüestió molt poc clínica i bastant operativa en emergències extrahospitalàries. Es tracta d’un projecte de cooperació transfronterera finançat per la Unió Europea: egalurg
Aquest és un projecte de cooperació transfronterera de la Unió Europea amb 4 socis principals: el SAMU 31 de Tolosa, Navarra Biomed, el SEM de Catalunya i el Centre Hospitalaire de la Côte Basque i a cadascun d’ells s’hi afegeixen altres institucions que hi col·laboren.
Els objectius d’aquesta xarxa de cooperació transfronterera són promoure l’accés equitatiu als serveis d’urgències sanitàries i desastres en els territoris remots o fronterers, a través de la superació de barreres legals, desenvolupament tecnològic i innovació i entrenament i formació especialitzada.
Com en tots els projectes de la UE, aquests objectius es volen aconseguir a través de diferents accions. Tractem d’aquelles que creiem rellevants per a la pràctica, especialment dos: el de l’atenció transfronterera al malalt traumàtic i IMV i el desenvolupament tecnològic i innovació, tot i que els anem barrejant.
Atenció transfronterera al trauma i IMV
Aquesta acció l’ha coordinat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya i inclou:
La creació d’un llistat de recursos disponibles a banda i banda de la frontera entre la comunitat autònoma de Catalunya i la regió d’Occitània
La superació de les barreres legals que dificulten la intervenció a l’altre costat de la frontera administrativa
La creació d’un protocol per l’atenció al malalt traumàtic en la zona fronterera
Aquest és un dels temes més interessants des del punt de vista clínic. Aquest protocol s’ha creat fent una equivalència dels protocols existents, el Codi PPT del SEM i l’occitrauma a la regió d’Occitània. La idea base és que el pacient traumàtic sigui assistit per la unitat adequada més propera, independentment del costat de la frontera on es trobi i que se li ofereixi el millor tractament disponible. Això pot suposar que tant l’assistència inicial o el centre de destí més adequat es trobin en un territori diferent del propi i, per tant, calgui seguir la categorització d’un sistema diferent del de la unitat actuant. Cal afegir-hi les potencials dificultats idiomàtiques, pel que s’ha creat també un “registre” estandarditzat per a fer més segura la transferència dels pacients.
Algunes diferències entre els protocols existents que ens han cridat l’atenció:
Criteris de priorització del Codi PPT de Catalunya
El procediment d’Occitània només preveu 3 nivells de gravetat per 4 el codi PPT de Catalunya, per la qual cosa s’ha optat per a fusionar els nivells 0 (criteris fisiològics) i 1 (criteris anatòmics) en un de sol per a fer l’equivalència amb els tres graus d’Occitània
El sistema de graduació d’Occitània dona menys valor als criteris cinètics que no pas el català
Es preveu l’ús de l’ecografia i de l’índex de xoc en el protocol occitrauma
També en l’occitrauma, els centres receptors se’ls assigna la capacitat quirúrgica de control de dany per a determinar si els centres més petits, però més propers són capaços de rebre pacients traumàtics que requereixen cirurgia salvadora per a poder ser estabilitzats abans de ser traslladats a centre útil
Criteris de priorització de l’OcciTrauma
La creació d’un protocol per a desastres i incidents de múltiples víctimes
Aquest protocol contempla poder activar els recursos del país veí com si fossin propis, de forma que el territori fronterer pot disposar dels recursos de la seva zona i de totes les zones veïnes, sense importar de quin país siguin. Es crea la figura del “follow me”, una persona encarregada de rebre totes les unitats que han d’anar arribant i enviant-la on siguin necessàries. Aquesta persona ha de ser prou fluent en els idiomes de tots els territoris afectats.
Es fan servir els sistemes START i META (ja n’hem parlat a l’episodi 9) per al triatge dels afectats i es posa en ús l’aplicatiu per IMV en les tauletes de les unitats del SEM.
Desenvolupament tecnològic i innovació
En aquesta acció (i alguns apartats de les altres) s’han desenvolupat una sèrie d’activitats i s’han generat uns recursos dels quals destaquem:
Creació d’un registre transfronterer de malalts traumàtics
Programari específic per a la gestió de recursos en esdeveniment massius i també una cartografia que registri els recursos de tots els territoris
I també ens ha sorgit un dubte: com n’hem de dir del pla anatòmic que parteix el cos en dalt i baix, pla transvers o transversal?
I finalment, com que camilla està mal dit, us proposem els termes adequats, llitera pel que tots entenem per camilla; però també portalliteres del professional que belluga pacients amunt i avall (en comptes de camiller) i, recordant temps antics, el baiard, una llitera de transport consistent en dues barres unides per una lona.
Recomanacions
Us portem un parell d’aplicatius web per a entrenar-nos en el reconeixement de patrons electrocardiogràfics:
cardiacaxis.com per a determinar l’eix cardíac, aquesta informació de ¿dubtosa utilitat?, i un altre per a reconèixer en pocs segons si un ritme és desfibril·lable o no https://simul-shock.firebaseapp.com. I també emergencymedicinecases.com un lloc web i principalment un pòdcast canadenc amb contingut de molta qualitat i molt centrat en la medicina d’urgències.
Si us ha agradat aquest episodi o l’heu trobat interessant deixeu-nos els vostres “m’agrada” a qualsevol de les plataformes on el publiquem. Aprofiteu per a subscriure-us-hi i difondre aquest nou projecte en llengua catalana.
Si teniu coses a explicar o discutir, afegiu-vos. Ens agradaria escoltar altres veus i accents.
Comencem la segona temporada!!, i com a primera novetat hem creat un grup de Telegram per a compartir el coneixement. N’hi haurà alguna més
I per a aquest primer episodi de la segona temporada de l’empod.cat parlem d’un tema força adequat per les temperatures que tenim a sobre.
Què és un cop de calor? Com diagnosticar-lo? Com tractar-lo? Estigues a punt per als estralls d’un sol que no perdona. Si en vols saber més pots revisar l’entrada a urgem.cat.
UrgemMot
I si no has suat prou amb el tema d’avui, repassem una pila de sinònims de calor en la nostra llengua.
També comencem amb una sèrie de termes anatòmics que podem dir millor:
Us agrada el rap?, enteneu l’anglès? Llavors aquest lloc web és per a vosaltres:
The EMC[EN], formació en medicina d’urgències a ritme de hip-hop amb @THEEMCMD
I també us recomanem PreClic[ES], un projecte per a basar la nostra pràctica clínica en l’evidència científica. Fan servir principalment un sistema de preguntes/respostes, però també podeu seguir les seves lectures crítiques d’articles científics que emeten al seu canal de YouTube. Els podeu trobar també a Twitter, Telegram i ves a saber on més.
Si us ha agradat aquest episodi o l’heu trobat interessant deixeu-nos els vostres “m’agrada” a qualsevol de les plataformes on el publiquem. Aprofiteu per a subscriure-us-hi i difondre aquest nou projecte en llengua catalana.
Si teniu coses a explicar o discutir, afegiu-vos. Ens agradaria escoltar altres veus i accents.
.jpg){kind=link}